La lluna de Sant Joan és una lluna cansada. Navega sense delit, xopa de mel i rosada. Les ones primes del cel li menen sospirs i alfàbrega, i amb ombres que no es desfan claror de fogueres altes. Ai, lluna de Sant Joan, padrina de les fogueres! Tria la flor del desmai i la rosa de l’estepa. En el vaixell de la nit sigues fanal i senyera, lluna trista de la mar, lluna blanca de les pedres. La lluna ja s’ha colgat, la volta blava ja és negra. Si volava un esparver sentireu el crit que feia. Ai, lluna de Sant Joan, sigues fanal i senyera. Lluna trista de la mar, lluna blanca de les pedres.
Autors: Tomàs Garcés,Ignasi Roda
Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953) és un escriptor, cronista de Bellaterra, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.
La primera sessió plenària després de la constitució del nou Consistori i la investidura de Carlos Cordón com alcalde de Cerdanyola per segon mandat ha abordat l’estructura del nou govern municipal, integrat pels 14 regidors del PSC, el sou dels polítics i la figura dels assessors de l’equip de govern.
Josep Maria Riba, president de l’EMD va ser present al Ple de Cerdanyola
El portaveu del govern, David González, ha explicat els quatre àmbits principals en què s’estructura el nou govern i del que deriven totes les delegacions de responsabilitats: Ciutat del Coneixement, Recursos, Ciutat Sostenible i Societat. Aquests àmbits tindran com a principals responsables, amb tinença d’alcaldia, a David González, Pepi Rivera, Javier Sánchez i Sonia Rodríguez, respectivament.
El portaveu socialista indica que aquest nou govern té com a prioritats destacades del mandat posar les persones en el focus de les polítiques públiques, garantir serveis públics de qualitat, com una administració disponible perquè totes les persones puguin desenvolupar dignament el seu projecte de vida, l’aposta per la sostenibilitat o la dignificació de l’espai públic, entre d’altres.
La majoria de grups destacaven que es potestat del nou govern fer aquesta estructura tot remarcant l’exigència que sigui eficaç i millori la situació de l’Ajuntament i la ciutat. Això, indica el portaveu d’ERC, Íñigo Enterria, es demostra governant, mentre des de Guanyem Ivan González considera que les prioritats apuntades són línies comunes a tots els grups “en què no s’aprofundeix” i on Guanyem reclama que es plantegin polítiques d’esquerres.
Per la seva banda, Pedro Arco, d’ECP, reclamava que no passi molt temps abans de traslladar aquesta estructura política a l’organització tècnica de l’Ajuntament i una major planificació, al temps que Joan Sánchez, de Junts, considera que els àmbits plantejats són ·”calaixos de sastre” i que troba a faltar més vinculació amb el Pla Estratègic de Cerdanyola.
Grups, comissions i òrgans exteriors
El plenari va determinar també els set grups municipals en què s’estructurarà el Consistori i els seus portaveus, que seran: PSC/ David González¸ERC/ Íñigo García de Enterría -i no Albert Turon, el seu cap de llista a les passades eleccions-; PP/Anabel Plans; Guanyem/Ivan González; ECP/Pedro Arco; Junts/Joan Sànchez i Vox/Óscar Conde.
En aquest sentit, les sessions ordinàries del Ple Municipal se celebraran el darrer dijous de mes a les 19:30h i la Junta de Govern Local es faran els dilluns a les 9h. D’altra banda, es van aprovar també les Comissions en què el govern haurà d’informar a l’oposició dels diferents temes municipals. Es constituiran tres comissions, la de Ciutat del Coneixement i Societat, que es farà els divendres de la setmana anterior al Ple ordinari; la comissió de Ciutat Sostenible i Recursos, que es farà el mateix dia; i la Comissió Especial de Comptes, que es celebrarà d’acord a la normativa.
En aquest plenari en què comença a rodar la nova administració del mandat, s’han aprovat els representants de l’Ajuntament en òrgans col·legiats externs -com les entitats municipalistes, l’Àmbit B30, els consorcis sectorials del Consell Comarcal, el del Centre Direccional o el del Parc de Collserola i també al Consell Metropolità de l’AMB, on la representació serà de Carlos Cordón i Javier Sánchez. Des d’ERC, Albert Turon destacava que la seva satisfacció ja que en aquest punt s’havia de notar la voluntat de plasmar la participació de l’oposició i s’ha cedit algunes d’aquestes representacions, cosa que espera que sigui el principi d’un camí de col·laboració. Tot i això, Íñigo Enterria, també d’Esquerra, lamentava no disposar de representació al Consell Metropolità donada la importància per a Cerdanyola de temes que s’aproven a l’AMB i dels que no hi ha coneixement a la ciutat.
No tothom estava satisfet, Pedro Arco, d’ECP lamentava no disposar de representació al Consorci del Centre Direccional, com si passava el passat mandat, i l’alcalde apuntava que havien optat perquè al representació de l’oposició fos de la seu grup majoritari, ERC, perquè hi ha 5 grups municipals més i seria injust per aquestes forces que ECP disposés d’aquesta representació.
L’etern debat dels sous dels polítics
A l’hora de parlar del règim de dedicació i les retribucions dels regidors, tant del govern com de l’oposició, destacava la importància d’abordar aquest tema amb rigor. David González indica que “qui tingui la voluntat de fer-se ric en política, no ho aconseguirà” ja que el preu/hora treballat per a un regidor “és molt baix”. El portaveu del govern destaca que tenir salaris dignes va en favor de la democràcia perquè s’assoleix una administració públics més eficient i que funciona millor i perquè permet la incorporació a les responsabilitats polítiques a qualsevol persona, sigui quina sigui la seva economia.
Les retribucions aprovades, amb l’abstenció d’ERC i el vot en contra de la resta de l’oposició, són, pel que fa a la dedicació exclusiva 64.908 euros bruts anuals per a l’alcalde; de 54.979 per als tinents d’alcalde i de 53.979 euros per als regidors delegats. Pel que fa a les dedicacions parcials, de 13.395 bruts anuals (10 hores setmanals); 21.592 (15 hores); 28.790 (20 hores) i de 43.185 euros bruts anuals per 30 hores setmanals.
En el cas dels regidors que no tinguin règim de dedicació i cobrin per assistència, les retribucions seran de 431 euros per Ple municipal; de 376 per la Junta de Portaveus, de 388 per les Comissions Informatives permanents u de 179 euros per la Junta de Govern Local.
A més, cada grup municipal rebrà 511 euros bruts mensuals de component fic i 121 de component variable.
Des d’ERC, Íñigo Enterria admet que els càrrecs electes han d’estar ben pagats, però recorda que la capacitat l’hauran de demostrar amb la seva gestió i es preguntava si passa el mateix amb els treballadors municipals.
Ivan González, de Guanyem, Ivan González proposava una rebaixa a les retribucions de govern i d’oposició i assegurava que és cert que “ningú es fa ric treballant”, però tampoc és veritat que a l’empresa privada es guanyi més majoritàriament ja que els sous dels representants podrien ser més baixos i estarien per damunt de la mitjana dels treballadors a la nostra societat.
Un fet en el que es mostra d’acord Pedro Arco, d’ECP, que demana més austeritat tenint en compte els tems de crisi i les dificultats de moltes famílies, mentre des de Junts, Joan Sánchez, indica que s’han mantingut els sous de dedicació exclusiva, però s’han retallat les indemnitzacions de l’oposició perquè s’ha passat de tres a dos comissions informatives.
En aquest sentit, David González indica que ara tots els regidors de l’oposició podran assistir a les dues comissions informatives i que abans hi havia una més però l’assistència era limitada.
Per la seva banda, el regidor de Vox Óscar Conde apunta que el cartipàs “incrementa el desmesurat cost econòmic mentre moltes famílies no arriben a final de mes” , reclamant contenció i que els regidors prediquin amb l’exemple quan “fan el contrari”.
En aquesta sessió del Ple també s’aprovava una modificació de llocs de treball amb augment de retribucions per als tres assessors que mantindrà el govern, amb algun petit canvi de funcions. Es tracta de la Cap de Gabinet d’Alcaldia que corbrarà 54.979 euros bruts anuals; els assessors en Matèria Econòmica, i en Matèria de Territori amb un salari de 53.979 bruts anuals, cadascun.
Aquí, Íñigo Enterria indicava que hi ha un augment important de les retribucions quan “ni tan sols es requereix el nivell de C de català”. El regidor d’ERC destaca que s’ha valorat a l’alça la feina del personal eventual mentre “la plantilla porta anys esperant una valoració dels llocs de treball que no es fa”, argument al que es sumava el regidor d’ECP. Pedro Arco insisteix que “cal reprendre la valoració de llocs de treball del personal municipal, especialment els més desprotegits”, com el col·lectiu d’administratius o de la brigada d’obres.
L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, tancava el debat destacant que el govern ha volgut mantenir un equilibri ja que podria haver augmentat els sous dels representants polítics i el número d’assessors i no ho ha fet en base a aquesta contenció.
En aquest punt, PP i Junts es van abstenir i la resta de grups de l’oposició va votar en contra.
L’EMD de Bellaterra
D’altra banda, al plenari es va produir la primera intervenció de Josep Maria Riba com a president de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra després del seu nomenament oficial dissabte passat. Riba anunciava tres grans línies mestres al seu mandat: desenvolupar millor les “poques competències” que ja té l’EMD; revisió de l’actual conveni regulador augmentant competències i finançament per” guanyar en autonomia i gestionar millor”; i aportar el coneixement existent a Bellaterra des de la sostenibilitat per al conjunt del municipi.
Antigament al Japó, era costum que les famílies benestants donessin cavalls als santuaris, com a part de les invocacions i com a senyal de respecte pel kami . Amb el temps, aquesta pràctica va canviar, primer les donacions es van convertir en estàtues de cavalls i finalment es van transformar en petites plaques de fusta amb la pintura d’un cavall, anomenat Ema .
Tauleta fusta Ema pintada a ma i portada del Japó per Bellaterra.Cat
Les tauletes Ema (絵馬, “dibuix de cavall“) són un petit tros de fusta en què els sintoistes escriuen les seves oracions i benediccions perquè els déus puguin llegir-les després de penjar-les al santuari. La seva forma i mida solen ser similars, encara que les imatges (normalment animals i altres referències sintoistes) varien segons el tipus de santuari o el tipus de desig que vulguem realitzar.
Origen de les Ema: el santuari Kifune
Durant l’era Heian, el Santuari Kifune (a la ciutat de Kibune, Kyoto) va ser patrocinat per la Cort Imperial, que va enviar cavalls com a obsequi per resar pel clima: un cavall blanc perquè deixés de ploure i un negre perquè plogués.
Amb els anys va deixar de ser una tasca exclusiva de la Cort Imperial, ja que les persones es van adonar que si oferien un cavall al temple, les seves oracions es veien complertes. Així que feien allò impossible per aconseguir un cavall per oferir-li-ho al temple, i els més populars, estaven desbordats amb tants cavalls. Finalment la tradició va anar transformant-se en el lliurament d’una tauleta de fusta amb un cavall pintada al temple al qual volies fer la pregària, i d’aquí fins avui.
Actualment al Santuari de Kifune es troba l’Ema Hasshō No Jikinenhi o l’origen de les tauletes Ema que ara es poden veure per tots els temples del Japó.
Les tauletes Ema avui
Actualment hi ha diversos dissenys segons la ubicació i l’època de l’any, la majoria són animals que representen santuari, a la mateixa deïtat (kami) o imatges relacionades amb les quatre estacions de l’any, com els cirerers florits i el mojiji.
La idea d’utilitzar una tauleta de disseny artístic es va originar al Teatre Kabuki, ells van donar l’art de les seves obres als santuaris com a ofrena. Finalment l’art de les seves obres es va acabar barrejant amb les imatges de cavalls a tauletes i vam arribar al moment actual, on hi podem trobar dissenys variats i d’edició limitada.
Tauletes Ema Akihabara del Japó
Funció actualment de les tauletes
Actualment només es poden aconseguir als santuaris del Japó. Cada temple té els seus amulets i tauletes ema per als fidels i turistes que hi acudeixen. La venda d’aquestes tauletes, juntament amb la dels amulets, serveix de forma d’ingrés per al temple.
A les tauletes ema es pot demanar qualsevol cosa, des de millorar la salut, trobar feina, que el teu crush es vegi correspost fins a entrades per a un concert. Totes les tauletes porten la paraula negai, que significa desig, escrita al costat on s’escriu el desig i al revers porta la imatge representativa del temple.
Un cop s’ha escrit el desig, la tauleta s’ha de penjar al santuari que es va comprar i llest, les deïtats ja podran llegir el teu desig i t’ho concedirà(o no). En acabar l’any cada temple recull les tauletes que estan penjades al santuari i les crema en una cerimònia que es realitza perquè el déu o kami vegi el fum com a agraïment per la pregària complert
Florence Maneschi, directora general de Badiani per la península Ibèrica, ha convocat avui, 22 de juny de 2023, els mitjans de comunicació, amb la presència de Josep Maria Vallès, nou alcalde de Sant Cugat del Vallès), per mostrar la nova botiga Gelateria Badiani, nascuda a Florència l’any 1932. Al finalitzar l’acte, Bellaterra Gourmet ha tastat els diferents gelats, tot brindant per l’èxit amb Cava Català.
Josep Maria Vallès, alcalde de Sant Cugat i Florence Maneschi, directora general de Badia i per la Península Iberica
La Gelateria Badiani va ser oberta l’any 1932 per Idilio Badiani com a lleteria i gelateria al costat dret de Viale dei Mille cap a l’estadi Artemio Franchi. Uns anys més tard es van traslladar al 19/r al mateix costat del carrer. Aquí van néixer els primers semifreddi, preparats sobretot durant l’hivern. Idilio Badiani es va traslladar a la ubicació actual, Viale dei Mille 20/r, a principis dels anys 60, creant un espai clàssic i elegant de gelateria, pastisseria i cafeteria. En un curt període de temps, la Gelateria Badiani es va convertir en un referent a Florència tant per als turistes com per als florentins. Des d’aleshores, ingredients nobles i naturals, de gran qualitat, combinats amb experiència i competència, han marcat la producció de gelats i pastisseries de Badiani.
La família Pomposi es va fer càrrec l’any 1993, renovant i ampliant l’espai tant de venda com de producció. Avui dia encara és l’empresa familiar de Pomposi que manté els alts estàndards d’història i tradició del gelat, el Buontalenti i la pastisseria artesanals florentins.
Josep Maria Vallès, alcalde de Sant Cugat, visitant la Gelateria Badiani a la Plaça Octavià de Sant Cugat del Valles
Breu visió general de la família Pomposi
Orazio Pomposi va arribar a Florència l’any 1959, fent-se càrrec d’un cafè al centre històric de la ciutat, a Via Calzaiuoli, amb la intenció de començar a produir gelats artesanals. El 1961 va començar la producció del seu primer gelat. L’any 1966 la inundació de l’Arno ho va escombrar tot. Amb grans sacrificis va aconseguir reiniciar el negoci de recent creació. Uns anys després Oriazo Pomposi es va convertir en un referent per a altres gelaters de la ciutat i de la resta d’Itàlia, dedicant la seva vida a protegir i difondre la tradició i l’artesania del producte. El 1993, juntament amb els seus fills Patrizio i Paolo, es va fer càrrec de la històrica gelateria Badiani. 1997 Orazio va vendre la botiga de Via dei Calzaiuoli.
Florence Maneschi mostrant de Gelateria Badia a l’alcalde de Sant Cugat Josep Maria Vallès, i mitjans de comunicació
Actualment Patrizio i Paolo Pomposi segueixen sent els propietaris de la històrica Gelateria Badiani.
Paolo Pomposi comenta: “Sempre he tractat el gelat des que era petit a l’empresa familiar. El meu pare Orazio va començar a fer gelat l’any 1961 a la botiga del centre històric de Florència. Em vaig especialitzar en la producció de gelat artesanal d’alta qualitat, concretament Buontalenti, el primer i real nascut a Badiani.
Florence Maneschi presentant els diferents sabors de gelats Badiani
Vaig assistir a nombrosos cursos d’actualització professional de producció de gelats i semifreddo. Des de fa uns anys també sóc “jutge qualificat de tastadors” de gelats i sorbets. Estic portant el Buontalenti per tot el món perquè tothom descobreixi què és el “veritable gelat del passat”. El meu secret és no utilitzar cap truc, excepte escollir els millors ingredients i combinar la meva passió amb molta creativitat”.
La promotora immobiliària nord-americana Panattoni invertirà 300 milions d’euros i iniciarà la construcció a finals d’aquest any 2023
Plànol del Centre de Dades de Panattoni al Parc de l’Alba (Foto Panattoni)
La promotora immobiliària nord-americana Panattoni ha tancat la compra d’un solar de 60.000 metres quadrats a Cerdanyola del Vallès (Barcelona), a vint quilòmetres de la capital catalana, on projecta el desenvolupament d’un Data Center. La primera fase es començarà a construir a finals del 2023 i tindrà una superfície aproximada de 42.000 metres quadrats.
El nou centre de dades suposarà una inversió estimada de 300 milions d’euros, i la companyia nord-americana afirma que és el més gran que es construirà a Catalunya els propers anys. Segons el projecte, es tractarà d’un campus tecnològic que comptarà amb un total de 68.000 metres quadrats i una potència instal·lada de 42 megawatts.
Enginyeria i disseny
La companyia Quark, especialitzada en aquest tipus d’instal·lacions, s’ocuparà de l’enginyeria i el disseny d’aquest centre de dades. Per a la selecció de l’operador i l’arrendatari, s’iniciarà un procés liderat per Colliers en col·laboració amb Telam Partners.
El director general de Panattoni Iberia, Gustavo Cardozo, afirma: “Estem molt emocionats d’avançar en aquest projecte, que segurament serà el data center més gran que es construirà a Catalunya al mercat. Amb la nostra experiència en la promoció immobiliària industrial i l’expertise dels nostres partners i col·laboradors, estem segurs que serà un èxit. Aquest projecte ratifica la continuïtat dels plans de desenvolupament i inversió de Panattoni a Catalunya i Espanya”.
Simulació del Data Center de Panattoni al Parc de l’Alba (Foto Panattoni)
Ubicació privilegiada
Entre els col·laboradors de Panattoni a la recerca d’un operador per a les instal·lacions, el director de la divisió de data center de Colliers, José María Guilleuma, assegura que “el projecte dissenyat per Panattoni a Cerdanyola confirma la posició de l’àrea metropolitana de Barcelona com a ubicació privilegiada per als centres de dades a la Mediterrània. La ubicació del projecte és estratègicament significativa i contribuirà a ampliar la infraestructura digital a tot el sud dEuropa i el nord dÀfrica. Barcelona està preparada per ser un actor clau al mercat dels centres de dades”.
En nom de l’altra empresa col·laboradora, la directora general, Silvia Sorribas, afirma: “Des de Telam Partners estem contents de col·laborar amb marques líders globals com Panattoni i Colliers en aquest gran projecte. Per la seva situació geogràfica i estabilitat institucional, Espanya s’està posicionant com una de les principals destinacions d’inversions estratègiques a Europa. Aquest centre de dades a Cerdanyola, per la seva dimensió i impacte, està en línia amb la nostra visió”.
La passionera (Passiflora caerulea), o flor de la passió, és una espècie de planta amb flor. És una planta enfiladissa originària d’Amèrica del Sud (Perú, Uruguai, el Brasil, Argentina).
És la passifloràcia més conreada en jardineria mentre que Passiflora incarnata és la considera oficinal (medicinal). El seu nom específic caerulea fa referència a què les seves flors són blaves. Es propaga per llavor la qual pot tardar fins a un mes a germinar. La planta és la passionera més resistent a les gelades, fins a -15 °C i a més rebrota des de terra després de les gelades. Hi ha nombrosos híbrids. És comestible però fat.
Pot fer fins a 15–20 m d’alçada quan creix enfilant-se a un suport. Té fulles de disposició alternada, palmades, pentalobulades (a voltes amb de tres a 7 lòbuls) que fan de 10 a 18 cm de llarg. La base de les fulles disposa d’un circell de 5 a 10 cm de longitud per agafar-se a un suport.
La flor és complexa i fragant d’uns 10 cm de diàmetre, amb 5 sèpals i pètals blanquinosos i una corol·la amb filaments blaus o violats i cinc estams verds groguencs amb tres estigmes purpuris. En climes tropicals floreix tot l’any, en climes mediterranis ho fa des de la primavera a la tardor. Fa el fruit en drupa de color taronja de 6 cm de llarg per 4 de diàmetre.
Josep Maria RibaFarrés va ser investit president de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra (EMD), ahir després d’haver-se imposat a les eleccions del 28 de maig amb 817 vots
Josep Maria Riba Farrés, nou president de l’EMD de Bellaterra|AJUNTAMENT DE CERDANYOLA
Ahir, dissabte 17 de juny, es va constituir la Junta del Veïnat de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra, sorgida de les urnes del 28 de maig. Josep Maria Riba, candidat a la presidència per Bellaterra Endavant (BE), va ser investit president en una sessió constitutiva que va comptar amb la participació de l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón.
Durant la sessió de constitució també van prendre possessió com a vocals veïnals Norman Portell, Chus Cornellana, Jordi Macarulla, Gemma Moliner i Lorena de la Peña per Bellaterra Endavant (5); Carles Treginer i Guillem Nadal per Gent per Bellaterra (2); i Laura Batalla per Esquerra Republicana de Catalunya (1).
Carlos Cordon, alcalde de Cerdanyola, Josep Maria Riba, president de l’EMD, i vocals del veïnat de Bellaterra|AJUNTAMENT DE CERDANYOLA
Josep Maria Riba agafa el relleu de Ramon Andreu, qui ha estat president de l’EMD Bellaterra des de la seva creació l’any 2010.
En els comicis del 28 de maig va haver un canvi de paradigma a Bellaterra i el nou partit Bellaterra Endavant (BÉ!) va ser el mes votat a l’Entitat Municipal Descentralitzada a on es vota de forma directa el president i els vocals surten de les llistes de les candidatures presentades a les eleccions municipals més votades a Bellaterra. En els comicis de maig a BE va obtenir 574 vots, GxB 233, ERC 112, Junts 110, PSC 99, PP 66, Impuls 64, VOX 55, Guanyem 23, Valents 18, ECP 16 i Cs 1.
Carlos Cordon, alcalde de Cerdanyola, Josep Maria Riba, President de l’EMD de Bellaterra, i Bea Ripol, Secretaria de l’EMD| AJUNTAMENT DE CERDANYOLA
L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, va felicitar a la nova representació veïnal i al seu president i els va brindar l’ajuda de l’Ajuntament per treballar plegats. Cordón va destacar que “volem arribar a acords i que els lligams entre Cerdanyola i Bellaterra siguin cada vegada més curts”.
Josep Maria RibaFarrés va tenir paraules d’agraïment per a la seva família, el seu equip de treball i per a l’Ajuntament de Cerdanyola “per la seva excel·lent acollida”. Riba va avançar que el seu objectiu és “trencar amb l’estacament crònic en infraestructes, cohesió social, relleu generacional i el distanciament amb Cerdanyola”. Per al nou president de l’EMD Bellaterra “és imprescindible fer bé les competències actuals per demanar de noves”.
Constitució de la Junta del Veïnat al Centre Cívic de Bellaterra| AJUNTAMENT DE CERDANYOLA
Josep Maria Riba va explicar durant el seu discurs d’investidura que un dels pilars de la seva gestió serà el medi ambient doncs “Bellaterra està envoltada de boscos”. La primera acció que farà la nova executiva en aquest àmbit serà el proper 28 de juny, el Dia Mundial de l’Arbre, i decidiran a on plantaran 4 nous arbres: un pi, un roure, una alzina i un avellaner.
BELLATERRA.CAT 