BELLATERRA.CAT

Ràdio Bellaterra (1960-1961)

Quatre anys després que Bellaterra aconseguís el reconeixement de Parròquia independent (1968), mossèn Armengol va morir. El seu lloc l’ocuparia mossèn Toni Oliver, un capellà ben diferent a mossèn Armengol. Aleshores les germanes del primer van haver de marxar de la rectoria i, per consegüent, tancar l’escola Parroquial. La feina va ser treure-les. Fins i tot va haver d’intervenir el bisbat. La transició d’un mossèn a un altre coincideix amb el procés de la transició política del país, i ambdues figures representen les ideologies de l’abans i el després. Mossèn Plàcid va marcar tota una època a Bellaterra, pel seu tarannà i per la seva conxorxa amb els veïns, alguns dels quals estiraven més el braç que la màniga per assolir petites parcel·les de llibertat a les que el rector, de vegades, hi feia la vista grossa.

Ràdio Bellaterra

Per estrany que pugui semblar, inseríem aquesta petita referència de Ràdio Bellatrra en el capítol de l’església, i més concretament al costat del capítol de mossèn Armengol perquè va ser precisament ell qui va impulsar el projecte. La informació l’hem pogut aconseguir del número 22 de la revista L’Esquirol del Vallès i de la conversa amb un dels seus protagonistes, l’Agustí de Uribe i Fàbregas.

Tot va començar l’estiu de 1960. En Joan Riu, i amb el beneplàcit del rector, proposa de fer una ràdio als baixos de la rectoria. Uns quants joves veïns s’hi apunten. Així ho recorda l’Agustí que, tal i com diu ell, era locutor presentador:

«L’elenc estava format per en Jaime Rosal, José Pedro Cladera, Joan Riu i jo mateix. Jo tenia 14 anys. Ho fèiem a l’estiu i crec que l’horari era de migdia o tarda. La Ràdio va dinamitzar coses a Bellaterra. Vàrem crear uns festivals de Bellaterra a l’Hostal, al teatre de l’Hostal. Fins i tot triàvem Miss Bellaterra. El primer any va ser la Maria José Cassolà 1959 (1) i la Guillermina Barberà el 1960. Hi havia dames de honor. Ens posàvem en contacte amb les ràdios de l’entorn i convidàvem a les primeres figures dels seus elencs. Per exemple “El Ruiseñor del Vallés”. Eren festivals de Ràdio oberta. Es feia a la tarda i durava dos o tres hores. Venia a ser com una continuació dels Jocs Florals que es feien a Bellaterra».

(1) La data de començament que ens dona l’Agustí no correspon a la que hi posa a l’article de la revista.

Alguns dels programes que s’emetien eren: Bellaterra en el aire, programa de sobretaula que s’emetia els diumenges a l‘hora de dinar i que incloïa un comentari religiós a càrrec de mossèn Armengol; Bellaterra infantil, que s’emetia els divendres; Hosanna, espai religiós amb el quadre escènic i l’actualitat catòlica; Història de los cantantes; Jazz competition; Discos solicitados, etc. L’any 1961 es va emetre una sessió de teatre cedida per RNE. Aquell estiu, però, va ser l’últim i Ràdio Bellaterra va deixar d’emetre.

Més endavant, l’any 1984, hi va haver un altre intent de crear una ràdio al nostre barri que, malauradament no va arribar a bon port. El va liderar en Tomàs Bosch, en Joan Vilapuig i en Pau Corbera. Li van posar el nom de Ràdio Esquirol i va ser una experiència estiuenca. La seu era a casa dels Bosch. En Pau recorda sobretot els problemes tècnics i un avís de Governació per interferir algun senyal d’una altra ràdio. Després d’aquella experiència, no tenim notícies de cap més intent de ràdio a Bellaterra.