BELLATERRA.CAT

Els ornaments de l’església de Bellaterra i el seu inventari general

L’altar i el presbiteri van continuar molts anys tal com eren fins que a mitjans o finals de la dècada dels seixanta mossèn Plàcid va fer partir la magnífica mesa de marbre blanc de l’altar per fer-ne un des més petit, suportat per una bases tronco-piramidal invertida, d’obra estucada pintada imitant marbre vermell amb betes blanques, d’un gust més que dubtós. Més endavant ja en època de mossèn Toni Oliver, a mitjans de la dècada dels noranta, el veí Joan Vilapuig Morera va dissenyar l’actual altar de marbre negre i columnes salomòniques i, al mateix temps, es van canviar les escales i l’enrajolat del presbiteri fent-les de marbre beix.

Els ornaments de l’església

Respecte la imatgeria que conté l’església, a part de la verge de la Salut, de la qual ja hem parlat, hi trobem un Sant Crist clavat que mossèn Oliver va comprar a unes monges de Madrid. Hi ha també una imatge del Sant Crist amb els peu trencats i que es feia servir a les processons de setmana Santa, un Sagrat Cor i una Puríssima Miraculosa que es troba en el cor. L’Albert Cusidó també recorda un sant Antoni i un sant Josep que antigament flanquejaven l’àbsida i que ara han desaparegut. Observant els ornaments cal destacar una vidriera amb un estandard del qual no en sabem el significat. Antigament hi havia uns reclinatoris entapissats de vellut i ribetejats amb tatxes daurades que tenien propietari. La Maria Rovira, esposa de Joan Fàbregas, en tenia un, tal i com recorda la seva família.

Com hem dit al principi, l’església estava ben proveïda. L’Albert Cusidó i en Santiago Vila Puig recorden que hi havia dues custòdies, una de clàssica i una de petita. Sembla que una d’elles l’havia pagat en Tamburini, tot i que no hem pogut treure l’entrellat d’això perquè es veu que l’argenter reclamava el pagament de la custòdia a mossèn Armengol i aquest es feia el longuis. També hi havia tota mena d’ornaments o objectes de culte que no hem pogut esbrinar quan i per quin motiu van desaparèixer. Realment això va ser un empobriment de la parròquia. L’Albert Cusidó és contundent quan surt a relluir el tema.

«Crec que sempre haurien de quedar molt clar els límits, sovint borrosos, del que són els béns de la parròquia i els béns del rector.»

També hi havia un pal·li que es feia servir a les processons de Corpus. Tant l’Albert com el Santiago tenen viva la imatge d’aquelles processons.

«Eren unes processons ben guarnides. Es muntaven dos altars al carrer, l’un davant de l’Hostal i l’altre davant de can Cusidó, al carrer de Circumval·lació (avui av. Marcet). Hi havia en Francesc Vilaplana que tocava l’harmònium i dos camàlics que el portaven amunt i a vall. Crec que van ser dues les processons que es van fer, el ‘47 i el ‘48. També es feia la processó de Rams i un Viacrucis per divendres Sant, d’hora, al matí. Els joves anaven amb vesta negre i, amb el corretjam adient, portaven el Sant Crist. El recorregut sortia de l’església, baixava cap a l’estació, pujava per l’av. Marcet, girava per Miquel Servet fins arribar a la plaça Maragall i baixava per Joan Fàbregas per tornar de nou a l’església.»

A més del que hem esmentat, també hi havia calzes, copons, patenes, etc. Però, com hem dit abans, tot ha anat desapareixent. Per la resta, cal destacar tot un seguit de majòliques, ceràmiques i escultures distribuïdes a dins i a fora del recinte. A continuació fem una relació de tot el que conté l’església:

Exterior
– Placa de rajol pintada commemorativa del 15è aniversari del GEB.

– Relleu de la Moreneta, de pebre, sobre porta lateral petita.
– Rajols amb la imatge de la Verge de l’Ecologia.
– Ceràmica commorativa dels cinquanta anys de Bellaterra.
– Rajols amb la imatge de Mossèn Cinto Verdaguer.

Porxada
– Murals composats amb rajols de fang sobre el tema del pessebre (1)
– Escultura de pedra de la Mare de Déu (no identificada).
– Escultura de pedra de Sant Josep amb bara florida, acompanyat de Jesús infant.
– Creu de pedra sobre porta d’entrada de la rectoria.
– Dos bancs de fusta, possiblement atribuïbles a Dominingo Ramos.
– Rajoles pintades amb fragments del Pare Nostre.
– Llum de ferro en forma d’estrella de David.
– Rajols del sostre amb els símbols de Crist i Maria.

Interior
– Escultura de la Moreneta clàssica al costat de la porta de la sagristia.
– 2 piques de pedra d’aigua beneïda, una d’elles de Tarragona. (2)
– Crist clavat en Creu. Talla de fusta.
– 6 reclinatoris. (3)
– Harmònium. (4)
– 14 rajols representant els 14 passos del Viacrucis.
– Confessionari de fusta dissenyat per Josep Vives.
– Escultura de la Mare de Déu de la Salut, original de Sabadell.
– Creu processional.
– 2 cirials.
– 2 llums de forja.
– 2 llums mallorquines.
– Reixes de separació del lateral afegit.
– Altar, dissenyat per Joan Vilapuig.
– Sagrari.
– 19 bancs de fusta amb 2 reclinatoris.
– 12 bancs de fusta amb 2 reclinatoris atribuïbles a Benigne Ramos.
– Escultura del Sagrat Cor.

Cor
– Escultura de la Miraculosa.
– 3 pintures d’en Duch, representant: Joan XXIII, Ramon Llull i Mossèn Cinto Verdaguer.
– Orga de l’empresa «Organieria Española»

Sagristia i annexes
– Creu de fusta de paret.
– 2 estandarts en una vitrina.
– Quadre d’oracions per la vesta.
– Albes, casulles i robes adients.
– Crist en Creu. La Creu porta nances (5)
– Escultura de guix del Sagrat Cor.
– Sacres (6)
– Custòdia.
– Nen Jesús i altres figures de pessebre.
– Objectes i material divers.

(1) Durant molts anys, l’escola Tagore i després la Ramon Fuster van realitzar un pessebre que es plantava en els jardins de l’estació. El vandalisme d’alguns desaprensius va fer que es deixés de fer. Aquets murals en són una mostra dels pessebres escolars.
(2) L’atribució és degutda a que hi ha gravat a la pedra, les quatre barres de l’escut de Tarragona.
(3) Antigament, aquests reclinatoris tenien propietat i el nom de la persona estava escrit en una placa.
(4) Aquest harmònium era el que es passejava a les processons.
(5) Aquest Crist era el que es passejava a les processons.
(6) Tres quadres amb la síntesi de la missa. Es posaven damunt de l’altar perquè el capellà pogués conmsultar-los i no es perdés. Venia a ser com un «Tele pronter» d’aquella època.

Havent fet aquest inventari, no ens podem estar de dir que seria del tot interessant fer-ne un de més professional, així com dedicar un petit espai del recinte per a museu, exposant algunes peces interessants que actualment estan arraconades, complementades amb una història gràfica de la nostra església.