La llum puja cada cop que el govern de l’Estat remena per abaixar-la
Acostumats com ens tenen a tot tipus d’ocurrències, invents del professor Franz de Copenhague i tapaforats diversos, ja podem obrir paraigües per trobar aixopluc a la pluja d’idees que han engegat les ministres Montero i Ribera per fer abaixar el preu de la llum.
Es veu que encara no han potinejat prou, bo i que multiplica per més de tres el preu d’ara fa un any i en una setmana haurà fet cinc màxims històrics. Déu salvi a la reina! Tornen a parlar de grapejar la tarifa i la factura i fins i tot parlen de crear una empresa hidroelèctrica pública que aglutini les concessions una vegada expirin els seus terminis actuals.
No sé. O sí que sé, vaja. Més por que pedregada seca, que diria l’àvia Neus.
Una nova nòmina clientelar estil Tribunal de Cuentas o consell assessor de la Policia? Noves portes giratòries que condueixin a un nou consell amb sous de reiet? A la llum de l’experiència, més val que ho deixin passar, que ja tirarem. La idea seria que no hi hagués idees. Dit així pot fer lleig. Té un to d’ideologia inquisitorial, però els manobres hi guanyarem segur. Per tres raons. Primer, pel tipus d’idees que tenen i que han fet el que han fet amb el preu de la llum. Segon, per la traça que hi posen i han demostrat tenir a tirar-les endavant. I tercer, per l’allau de picardiosos adaptats al segle XXI que ja no es conformen a veure si en treuen un rosegó de pa i un tros de formatge: a la que ensumen diner públic, descontrol i comissions.
