El Camí Antic de Sant Cugat de Bellaterra té una llargada de 800 metres, comença a la rotonda de l’Avinguda de la Generalitat de Sant Cugat (Km0 de Bellaterra) amb la ciutat de Sant Cugat, just iniciant el barri de Terranova de Bellaterra, i tocant el clot de Can Fatjó dels Aurons.
Placa del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell|ARXIU BELLATERRA. CAT
Sant Cugat del Vallès
Cap al segle IV, en el lloc on avui es troba el monestir de Sant Cugat de Vallès, ja es trobava una fortalesa romana, posteriorment coneguda com Castrum Octavianum, que protegia l’encreuament de la Via Augusta amb la via d’Egara (Terrassa) a Barcino (Barcelona).
La tradició cristiana situa en aquest lloc on, l’any 313 va ser martiritzat Cucuphas (Cucufato, Cugat en català), vingut d’Àfrica per predicar la fe cristiana en territori romà. La construcció de el monestir al segle IXcontribuyó a el creixement de la vila durant l’edat mitjana. A principis de segle XX, l’arribada dels ferrocarrils de Catalunya (el 1917) va induir que el poble canviés el seu caràcter rural per un més urbà i estival, amb la creació de diversos nuclis de cases d’estiueig. Durant la República, entre 1936 i 1939 el nom oficial de la població va ser Pins de l’Vallès.
Després de la Transició espanyola, el municipi va acollir diverses institucions importants, com els estudis de Televisió Espanyola a Catalunya, la seu de l’C.A.R. (Centre d’Alt Rendiment), en el qual s’entrenen esportistes d’elit, i la seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Com altres poblacions de Catalunya, Sant Cugat de Vallès té una penya de castellers propis de la ciutat, a els Gausacs.
Planol oficial de Bellaterra|CEDIT PEL GOVERN MUNICIPAL DE L’EMD
BELLATERRA.CAT 