Bellaterra .Cat te el gran plaer de presentar a tots els veïns del poble, l’estimat bellaterrenc, en Albert Grañera i Batista, Prof. Doctor en Medicina. Moltes gràcies pels vostres consells profesionals, per tota la vostra humanitat i lluita, al servei de totes les persones de Bellaterra i per la medicina universal. Albert Grañena i Batista neix el 26 de setembre del 1947. Licenciat en Medicina el juny de 1969, i Doctorat en Medicina el 1977 (Premi Extraordinari de Doctorat el mateix any 1977, per la Universitat de Barcelona). Especialitat: Medicina Interna i Hematologia. Professor Titular de la Universitat de Barcelona des del 1985. Professor convidad per les Universitats de Beiijin, Xian i Shanghai al 1989. Director les Curs Postgrau d’Hematologia, Universidad Menendez Pelayo, 1990-1991. 300 Conferències en Congressos Nacionals. 236 Conferències i Classes Magistrals a Congressos Internacionals. Col-laboració com coautor amb 26 llibres. Director de 12 tesis doctorals a la Universitat de Barcelona, entre altres. Premi DuPont de la Ciència el 1999. International Scientist of the Year per la Cambridge University 2003. Cofundador i Patró de la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia el 1988.
ELS DIFERENTS ASPECTES DEL QUE ENTENEM PER SALUT
Segons la definició de la OMS (Organització Mundial de la Salut) la salut és l’estat de BENESTAR FÍSIC, ESPIRITUAL i SOCIAL. És relativament obvi que una gran part de les responsabilitats d’acomplir amb aquesta definició de salut és d’ordre individual, es a dir, cal que cadascú se’n ocupi, però altres aspectes han de ser assumits per la comunitat. Vull recordar un vell aforisme anarquista que definia l’estructura social basada en l’escala: Individu–Municipi–Federació. No tinc la intenció de fer d’aquest modest escrit una apologia política de cap mena, tot i que crec bo aprofitar el que, en temps diferents i probablement ja obsolets, ens ha deixat la nostra història, per cert a preus de sang inacceptables, que no per llunyans han de ser oblidats.
La reflexió del paràgraf anterior ens serveix per a recordar alguns aspectes de la condició humana. El ser humà no és gregari (o no ho hauria de ser). Necessitem tots els pensaments individuals i totes les forces de cadascú per dur endavant el projecte humà. S’ha de respectar el dret al progrés individual, però sempre, sempre, sota les lleis –no escrites– de la convivència i el respecte. La última intenció de la democràcia no és la dictadura de cap majoria, si no la vigilància i el control d’aquells que, democràticament i de forma justa i neta, són escollits per interpretar i arbitrar amb equanimitat els desitjos de la comunitat d’individus que configuren els diferents grups socials. Però, quis custodiet ipso custodes?, es a dir, qui vigila el vigilant? Aquesta és, segons modestament entenc, la base de la democràcia. Ningú te dret, un cop escollit i guanyador, a imposar criteris personals més enllà dels compromisos adquirits a la seva campanya. Tampoc qui perd té dret a posar “pals a les rodes” del guanyador, si no que ha de fer la seva obligació, que és –utilitzant la denominació britànica– la lleial oposició a qui, justament, ha adquirit la responsabilitat de manar; perquè manar és una responsabilitat, no un dret il·limitat; i sense oposició no existeix la possibilitat de prendre decisions justes.
SALUT FÍSICA
Com he esmentat més amunt, l’individu és el protagonista central de la comunitat. L’individu ha d’estar el més sà possible, s’ha de trobar bé i, per això, s’ha de poder nodrir, tenir una vivenda digna, descansar i gaudir les relacions amb els individus que l’envolten: la família i la gent més propera. Ha de tenir una feina que li procuri recursos per assolir eixos propòsits. És responsabilitat de l’individu, o dels seus pares o responsables legals, el sotmetre’s a les vacunacions pertinents recomanades per les autoritats sanitàries, tant les que s’han d’administrar en el període infantil com aquelles indicades quan es viatja a àrees del món on hi ha risc de contraure malalties infeccioses on són endèmiques. Les persones han de seguir les normatives que dicten els diferents departaments de sanitat, sobre tot identificant si es pertany a algun grup de risc de determinades malalties (SIDA, hepatitis). Tanmateix, cal prendre les mesures adients en persones amb salut làbil (vacunació antigripal en gent gran o amb malalties cròniques o malalties pulmonars cròniques, situacions de deficiències immunitàries transitòries o permanents, etcètera). Cal seguir un rigorós control anyal (al menys) del risc de càncer de matriu a partir de la menarquia (primera regla) en les dones i del càncer de colon, cada tres o quatre anys, en els homes a partir dels 55 anys. És cabdal abandonar, si es tenen hàbits tòxics, el tabac, l’excés en el consum d’alcohol o l’ús d’estupefaents (cocaïna, LSD, heroïna, amfetamines). S’ha de fer una dieta completa i equilibrada, així com variada, que inclogui verdures, llegums, fruites, proteïnes animals (carn i peix) i seria bo que predominessin els àpats amb peix sobre la carn, millor blau que blanc, deixant la carn per a dos o tres cops la setmana. Cal no oblidar el consum de làctics, sobre tot en els nens i les dones en estat de menopausa: tres racions de calç al dia (un got de llet, un iogurt i un tros de formatge) és l’ideal tant per a nens, per la seva necessitat de consum degut el creixement, com en les dones per les pèrdues degudes als canvis hormonals de la menopausa.
SALUT EMOCIONAL
Aquest apartat és, sens dubte, més difícil d’analitzar per la seva intangibilitat. En el cas de la salut física, la major part de problemes són objectivables pels professionals tot utilitzant mitjans diagnòstics, addicionalment a la pròpia experiència: si tens tos, febre i dolor al pit, una exploració física correcte i una radiografia poden fer el diagnòstic de pulmonia. Quan el que se’ns altera és part del nostre component emocional tot es fa més difícil.
Si utilitzo el terme “component emocional” és perquè crec que qualsevol altra denominació és curta conceptualment. El component emocional no és la intel·ligència, no és la cultura, potser s’apropa al que en diuen el “caràcter”, que seria la seva forma d’expressió, però tampoc és el “caràcter” únicament; potser fora més adient dir-ne el tarannà, encara que tampoc fora exacte en la totalitat. Les emocions són una part molt íntima de l’individu. Sovint només les coneix ell mateix. Algunes vegades s’expressen en forma d’alegria o tristor, d’entusiasme (controlat o descontrolat) i un llarg etcètera de manifestacions. Tot i amb això, el conjunt de fenòmens que constitueixen les emocions és molt ampli i, fonamentalment, molt íntim.
Àdhuc, els analistes més experts tenen greus dificultats en identificar les emocions dels seus interlocutors i, fins i tot, dins d’uns marges, les emocions canvien d’un dia a un altre, encara que, això si, sense desprendre’s de la personalitat, timoner de la nostra conducta intelecto-emocional.
Diria que no hi ha cap acció humana que no estigui influïda, si no dirigida, per les emocions. De tota manera, cal dir que a major intel·ligència, més control sobre les emocions, tot i essent acceptat que la intel·ligència només és una eina al servei de la personalitat, que és el pinyol i essència del ser humà des del punt de vista de la seva conducta. Dit d’aquesta manera pot semblar que les emocions són un problema per les activitats habituals de l’individu i de cap manera és així. En aquesta línea de pensaments es podrien confondre les emocions amb l’estat d’humor de l’individu. Cal diferenciar la situació emocional de l’estat de bon o mal humor. Tot i amb això, no hi ha dubte que, al marge dels canvis d’humor, l’estat emocional s’ha d’entendre com una característica estable i relativament uniforme durant períodes llargs o tota la vida. Els canvis d’humor per situacions específiques estan influïts per les emocions o, val a dir, per les característiques emocionals de la persona, que constitueixen una constant particular en cadascú.
Una bona salut emocional permet mantenir-se estable en diferents situacions, siguin favorables o adverses i cal tenir-ne cura com si de la salut física es tractés. Les emocions poden ser un gran aliat o un perillós enemic per la personalitat de l’individu. Però, com prendre cura de la salut emocional? Es pot treballar de forma similar a la manera com es fa amb la salut física. Primer cal conèixer el nostre estat basal: com som realment en estat relaxat, com esperem reaccionar davant d’un canvi per petit i quotidià que sigui, com veiem el nostre entorn, si ens agrada o ens disgusta. Hi ha situacions que ens provoquen ira o alegria desmesurada? Conèixer aquestes coses i d’altres similars por fer que ens definim a nosaltres mateixos, primer pas del control conductual en la nostra vida quotidiana.
SALUT SOCIAL
Aquest apartat, dins de la meva modesta aportació a la nostra revista, crec que és la clau del tema LA SALUT. He intentat als paràgrafs anteriors fer una breu descripció de la salut en les seves vessants física i emocional. Crec poder afirmar que ambdós aspectes preocupen seriosament els individus i les comunitats, tant les familiars com les veïnals. Tot i això, i com he afirmat al inici d’aquesta aportació, són els individus els que hem de tenir cura de la prevenció, tractament i resolució (si és possible) d’aquest problemes de gran dimensió quan ens afecten personalment.
Els metges, els psicòlegs i els psiquiatres poden ajudar-nos força a superar les dolences i malalties personals. Però, qui s’ocupa de la salut social? No afirmo que ningú no se’n ocupi. Per això som una democràcia (o ho pretenem). I per això escollim els nostres dirigents polítics i els hi encomanem aquesta feina, entre d’altres.
El polític –qui mana i qui està a l’oposició– ha d’ésser el nostre interlocutor, no un interlocutor privat, encara que de vegades caldrà. Per aquesta interlocució privada ja hi ha capellans, psicòlegs, amics i familiars. El polític és qui ha de conèixer els problemes que afecten la comunitat i donar-hi solucions. No es pot tancar al despatx fins que acaba el seu període de comandament. Ha de traginar els carrers, els entorns naturals, veure qui hi ha on mana per a poder tenir una idea clara de quines qüestions estan pendents i pensar com resoldre-les. El polític s’ha d’ocupar dels meus problemes, si és que són problemes que són sovint comuns a la resta de la comunitat i, en resoldre el problema comunitari, resol el meu problema. És el meu portaveu amb d’altres municipis veïns i amb la federació de municipis (que ja hauria d’existir). Tant al Bages, com al Gironès o al Baix Llobregat hi ha, de ben segur, problemes similars. Aquesta federació de municipis és la força més poderosa per influir en els governs autonòmics, generals, internacionals o de on siguin.
Senyors, un municipi és una cosa molt seriosa. És on vivim, sigui Bellaterra, Santa Coloma de Gramanet, Granollers o Barcelona. Aquí és on vivim i el nostre munícep és, amb el seu equip (de col·ligats i opositors) qui s’ha de fer càrrec de la detecció, interpretació i resolució del problemes. És la nostra veu en la federació (ara per ara, inexistent) de municipis i la força que ha d’informar al govern del que cal i del que no volem que, de cap manera, succeeixi al nostre municipi amb repercussió en les nostres llars i famílies. Són qui han de saber (i si no, que ho investiguin!) si tothom té accés a l’educació, si hi ha problemes d’atur, si tenim organitzada la xarxa d’abastiments i subministres indispensables, si hi ha una sanitat organitzada, si hi ha bosses de pobresa, si hi ha atenció a la gent gran, tinguin o no recursos econòmics per finançar-les. L’esforç de tots els ciutadans és important no solament per informar l’autoritat municipal, si no que tenim la responsabilitat d’aportar tot el que estigui a l’abast de les nostres capacitats com a ciutadans per ajudar el municipi i els seus dirigent.
M’agrada ben poc parlar de mi i del que he pogut fer per la meva comunitat, però no puc deixar de referir-vos que la meva relació (no professional) amb en Pere Duran Farell (Descansi en Pau) va dur el gas natural a Bellaterra. Quan en una entrevista que li vaig sol·licitar li vaig poder dir que em sabia greu que s’emprés eufemísticament l’afirmació que el gas «podia arribar a tot arreu», ací, a Bellaterra, tot i que la conducció general passava molt a la vora del meu carrer, no teníem ni l’oferta d’aquest servei. Als vuit dies a Bellaterra ja hi havia gas natural. Per altra banda, si la Serra dels Galliners encara és un bosc, va ser perquè ens varem bellugar per impedir la requalificació dels terrenys i varem guanyar. Amb això (que són només dos petits exemples) vull dir que nosaltres, els ciutadans de Bellaterra, hem d’estar a l’aguait i que qualsevol informació serà útil perquè els mucíceps puguin trobar i aplicar solucions abans dels fets consumats. Animo a tothom a estar a la vora dels qui estan al govern i a l’oposició.
Entre tots mantindrem una Bellaterra que farà orgullosament honor al nom del nostre poble.
Prof. Albert Grañena i Batista
Doctor en Medicina
Read Full Post »
BELLATERRA.CAT 
