Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Societat’

Bellaterra, 18 de juliol de 2024

“Desconeixem perquè Tot Cerdanyola utilitza el Tot Bellaterra si correspont a un altre editor”

Read Full Post »

Xavier, Georgina, Rosa i Oriol amb els seus pares Xavier Regàs i Mariona Pagès 📷 ARXIU FAMILIAR

Rosa Regàs Pagés (Barcelona, 11 de novembre de 1933-17 de juliol de 2024)
va ser una escriptora, traductora i editora catalana, guanyadora de múltiples premis i reconeixements, entre d’altres, el Premi Nadal, el Premi Planeta, el Premi Biblioteca Breu, el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi José Luis Sampedro i la Legió d’Honor francesa.  Entre el 2004 i el 2007 va ser directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya.

Rosa Regàs Pagès l’any 2014 |CEDIDA

EL CLAN DELS REGÀS per Oriol Regàs Pagès (Barcelona, 1936-2011)

Vam ser una família estranya, però els quatre germans aviat vam aprendre que, per sobre de les dificultats i mancances, hi havia la nostra incondicional unió, un esperit de clan que hem mantingut i que no sempre ha estat ben interpretat pels meus dos fills, la Mònica i en Daniel. De vegades han sorgit problemes de competència, de lluites de poder, i el que més lamento és no haver sabut fer-los comprendre que hi ha sentiments que estan arrelats de manera tan profunda que van més enllà de tota sospita.

De mi germana Rosa guardo nebuloses imatges de quan jo era molt petit, tots dos sols en una escola de França. Ella va ser el meu punt de suport, la meva referència, i així va seguir en el temps i la distància. Ja a Barcelona, Rosa i Georgina van estudiar internes a les dominiques, ia mi m’envaïa l’alegria quan, acompanyat de l’avi, agafava el tramvia que ens conduïa a Horta, aleshores una senyorial zona de torres ubicada al nord de la ciutat , per anar a veure-les. En pujar el carrer Campoamor, no podia dissimular la impaciència fins arribar corrents, sempre el primer, a la porta de l’escola on m’esperaven les meves germanes.

Rosa Regàs amb el seu germà Oriol
📷 ARXIU FAMILIAR

La Rosa és la més forta. Intel·ligent, brillant i lluitadora, incansable davant del desànim o davant de les dificultats. Mai claudica. Es va casar molt jove i va formar una família extensa, tolerant i divertida, cinc fills més nores, gendres, néts, diversos ex i un munt d’amics.
Tots sabem que podem comptar-hi. Exagerada, extravertida, valenta, seductora, impetuosa, apassionada, incondicional en els seus amors i implacable amb els seus enemigos. Rosa, alta, espigada, pèl-roja i amb aquests interminables llits, és, per sobre de tot, una dona lliure que s’ha guanyat a pols el seu brillant currículum. Transcric només un paràgraf de la carta que ens va enviar als germans quan va fer seixanta anys, i de la qual no em va desprendre en cap moment durant molt de temps:

Sou la meva més antiga tendresa i el primer bonic que recordo, sóc la constància en la delicadesa, en la complicitat i en la confidència, sou puntals sense els que ja no sabria com viure i rescatats, no de la ruïna, sou la meva infància, l’única pàtria que conec.

Georgina és diferent. Serena, amable, cordial, equilibrada, de mirada transparent. Tan enèrgica, intel·ligent i incansable com la Rosa, però molt més discreta en la seva manera d’actuar. Mai va pretendre ser una cosina donna i s’ha mantingut sempre en un segon pla. Va ser el meu comandament dreta al llarg de tota la meva vida professional. El seu incondicional suport a l’ombra va ser bàsic en cadascun dels projectes que vam emprendre junts al llarg de trenta anys. Ordenada, detallista i eficaç, a la família representa la dolçor i la delicadesa, un bàlsam en què tots hem pogut trobar refugi i afecte. És molt hàbil. Les manualitats sempre han estat la seva gran passió; l’entusiasma cosir, cuinar, i en diferents moments aposta per la ceràmica i pel patchwork. Ara, ja jubilada, viu al camp amb el seu marit, Oriol Nicolau. És una àvia hiperactiva que es va enamorar de les confitures des del dia en què un llimoner del seu jardí va inundar la vida de dolços de llimona. Crea melmelades, fa classes de cuina, escriu llibres i articles sobre el tema i el 2004 va fundar el Museu de la Confitura a Torrent (Girona), un espai sorprenent i tan delicat com ella.

Font: Los años divinos, Oriol Regàs, Destino

Read Full Post »

Bellaterra, 3 de juliol de 2024

LLUÍS TORRES|Compartim amb el veïnat de Bellaterra el comunicat que ha fet avui l’EMD de Bellaterra.

Gràcies a la presio veinal l’EMD fa marxa enrrera i para el projecte”

Començaran a reparar els terrenys ja cedits pels veïnat del cami antic perque es pugui transitar. La fase 2 queda una mica al aire a espera del que decideixin els grup d’experts. Riba es refereix a una representació veïnal, plural i representativa, però ens preguntem: Els vocals de la EMD ja son una representació dels veïnat i l’EMD hauria de convocat tota la Junta del Veïnat complerta.  Tenen previst convocar també aquets vocals d’ERC i GXB?

FACTA NON VERBA X BELLATERRA!

Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra pel partit polític Bellaterra Endavant 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

Comunicat de l’EMD – Projecte d’actuació per crear un “Itinerari de vianants” al Camí Antic

Després de presentar el 26 de juny el projecte de pacificació del Camí Antic per millorar la seguretat dels vianants, reduir el trànsit de vehicles en hora punta i moderar la velocitat, l’EMD anuncia que, després d’escoltar els veïns afectats, ha decidit dividir l’actuació en dues fases:

🚶Primera fase: Creació d’un itinerari de vianants entre els carrers del Til·ler i Terranova. Aquest tram mantindrà el doble sentit de circulació però s’aplicaran mesures per reduir la velocitat i garantir la seguretat. L’itinerari es farà amb sauló compactat a la zona pública fora de la calçada. Execució prevista per al 2024, finançada per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola.

🚧 Segona fase: Tram entre els carrers Terranova i Josep Sentís, on es preveia fer de sentit únic el Camí Antic i els carrers Terranova, Abad Oliva i Josep Sentís. Aquesta fase serà revisada per un grup de treball format per experts en mobilitat i una representació veïnal, plural i representativa. S’implementarà quan el grup de treball acabi la seva feina i es compti amb el finançament necessari.

Aquesta divisió en dues fases, comporta uns canvis en el projecte, els quals implicaran que no es pugui presentar a la Junta Veïnal del proper dia 15 de juliol.

Més informació: https://www.emdbellaterra.cat/actualitat/noticies/comunicat-de-lemd-projecte-dactuacio-per-fer-un-itinerari-de-vianants-al-cami-antic.html

Font: BELLATERRA TV (Un canal de televisió que no existeix, sinó que és un de X de l’EMD de Bellaterra)

Read Full Post »

Bellaterra, 3 de juliol de 2024

LLUÍS TORRES|El 18 de desembre de 2018 es va crear la Comissió ‘Bellaterra-Sant Cugat’, i el 2019 van recollir les signatures de més del 60% del cens del veïnat de Bellaterra, que va superar el mínim del 50% exigit per la Llei aprovada per la Generalitat.

Document per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat que varen signar més del 60 % del cens de Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

L’EMD de Bellaterra presidida per Ramon Andreu va recolzar totalment aquesta iniciativa de recollida de firmes. Bea Ripol, secretària de l’EMD, amb la seva presència permanent, va certificar cada una de les signatures recollides en taules per tota Bellaterra.

El president electe de l’EMD de Bellaterra, Josep Maria Riba guardà en un calaix l’annexió a Sant Cugat, des de que va guanyar la presidència de l’EMD, el maig de 2023

El president electe de l’EMD de Bellaterra, Josep Maria Riba, va assegurat que l’annexió a Sant Cugat no serà una prioritat, al igual que  complir la Llei de Memoria Democràtica, d’eliminar el nomenclàtor franquista de Bellaterra, com varen fer la majoria d’Ajuntaments democràtics de Catalunya, com el de Sabadell, on José Maria Marcet va ser alcalde de 1940 a 1960.

Sala gran del Centre Cívic de la Plaça Maragall de Bellaterra, a finals de desembre de 2018, quan es va presentar al veïnat la Comissió Bellaterra-Sant Cugat 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

La Comissió Bellaterra- Sant Cugat va presentar a l’Ajuntament de Cerdanyola les més del 60% de les signatures recollides i la memòria explicativa dels motius per a la segregació de Cerdanyola i l’annexió a Sant Cugat per tal d’iniciar la tramitació de l’expedient de segregació a la Generalitat de Catalunya.

La Comissió ‘Bellaterra-Sant Cugat’ ha demanat posar en marxa els tràmits per a iniciar el procés de segregació de Bellaterra del municipi de Cerdanyola del Vallès.

Bea Ripol, secretària de l’EMD de Bellaterra i el veí Oriol Capmany, a la porta de l’Ajuntament de Cerdanyola per entregar les signatures 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

La demanda arriba després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi desestimat aquest 28 de juny el recurs d’apel·lació de l’Ajuntament de Cerdanyola presentat contra ‘Bellaterra- Sant Cugat’, qui va impulsar fa cinc anys els tràmits per iniciar el procés de segregació de Bellaterra del municipi de Cerdanyola del Vallès i la seva agregació a Sant Cugat.

Read Full Post »

Bellaterra, 2 de juliol de 2024

Martina i Domènech, els gegants de Bellaterra, un dibuix d’Assupta Nebot per L’Esquirol de Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

LLUÍS TORRES| Segons informacions rebudes a Bellaterra.Cat,  amb relació al Pla anomenat  pacificació del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell, i la reordenació de trànsit, proposat per l’EMD, que està generant molta discussió i queixes, s’està demostrant que Josep Maria Riba no va dir la veritat sobre la dita coordinació amb entitats varies de Bellaterra i menys amb la Unió de Veïns de Bellaterra, -que ell mateix va presidir abans de passar a ser candidat a la presidència de l’EMD pel nou partit polític Bellaterra Endavant (BE)-, que va ajudar a crear amb un sorprenent programa electoral de màrqueting, que després de més d’un any ha resultat un fiasco, ja que no ha pogut fer realitat cap dels 20 punt importants, és més, es veu una gran mentida el seu “Més diners als carrers i menys al despatxos”,  32.000€ per un càrrec dedicat a l’espai públic, que utilitza el cotxe dels desapareguts Agents Cívics, altra pífia del seu programa, que deia: “Agents cívics més accessibles, més dissuasius i també amb torn de nit”.

FACTA NON VERBA X BELLATERRA🐿️

Programa electoral del partit polític presidit per Jordi Macarulla 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT

L’actual direcció de la UVB està informant i prenent posició una vegada ha vist la majoritària posició contrària del veïnat, que va assistir el passat dia 26 de juny a la presentació que Josep Maria Riba, -president de l’EMD-, i Jordi Macarulla, -president del partit polític Bellaterra Endavant-, i Toni Palomo, -arquitecte que col·labora amb l’EMD-.

Aquest són els 3 punts que ha precisat la direcció de l’actual direcció de la Unió de Veïns de Bellaterra (UVB) :


(1) El Pla presentat per l’EMD no ha estat prèviament acordat o consensuat amb la Unió de Veïns. Hem fet notar a l’EMD que ha mancat un estudi global de la mobilitat de Bellaterra així com més participació ciutadana.


(2) Es tracta d’un tema complex. Desde fa anys, el Camí Antic té una problemàtica gravíssima, i des de la UVB s’ha intentat contribuir a trobar solucions. És un exemple, l’estudi impulsat per socis veïns del Camí Antic, presentat al poble el 2022. No és realista pensar que pugui haver solucions “màgiques”.


(3) A priori, semblaria que el Pla presentat per l’EMD té aspectes certament positius, però també d’altres negatius que preocupen molt. Considerem, per tant, que s’ha d’estudiar amb profunditat els inconvenients i riscos que genera el Pla, modificant el que escaigui abans d’aprovar i executar el Pla. A UVB volem contribuir en positiu, per això hem organitzar una reunió amb experts per assessorar-nos en aspectes tècnics del projecte presentat, així com buscar possibles alternatives.

Read Full Post »

Bellaterra, 28 de juny de 2010

La participació a la consulta sobre la independència feta el dia 20 de juny ha estat del 32%. Això significa que 1 de cada 3 bellaterrencs ha vingut a votar al col-legi electoral de la Plaça del Pí (Plaça de l’Estació dels FGC), o ho han fet mitjançant el vot anticipat.

📷 Imatge de Bellaterra Decideix creada per Bellaterra.Cat

RESULTATS

Participació: 31,78% (691 vots)

Vots sí: 92,04% (636 vots)

Vots no: 7,23 (50 vots)

Vots en blanc: 0,43 (3 vots)

Vots nuls: 0,28 % (2 vots)

Recordem que la població amb dret de vot a Bellaterra EMD, és al voltant de 2,200 persones.

Ara toca superar la crisi i servir a les 3000 persones del nostre poble, fent creixer tot el Comerç de Bellaterra EMD!!

Bellaterra EMD és de totes i tots, és casa teva! Estima la professionalitat europea del  nostre modern comerc!

Read Full Post »

A la meitat dels gats i gossos els fa por el soroll dels petards i els focs d’artifici.

La sensibilitat auditiva que tenen és molt superior a la de les persones, en especial per a sons molt aguts.

Petards i mascotes

La por a sorolls forts, sobretot als dels petards i dels focs d’artifici, és freqüent en gossos i gats: la pateixen entre un 25 i un 50% dels animals. Aquesta por és molt freqüent perquè es tracta de sorolls imprevisibles, no controlables i molt forts, i perquè la sensibilitat auditiva de gossos i gats és molt superior a la de les persones, en especial per a sons molt aguts.

Com pots saber si té por al soroll?

Consells
Què puc fer si es perd?
Com pots saber si té por al soroll?
Els animals poden manifestar la por al soroll amb símptomes diversos:

Tremolors.
Postura defensiva: la cua entre les potes, les orelles caigudes, la mirada desviada, etc.
Volen fugir i amagar-se.
Miols, en el cas dels gats, o amb lladrucs i gemecs, en el cas dels gossos.
Respiració agitada, salivació, pupil·les dilatades i taquicàrdia.

Consells

Prepara una zona segura. Hauria de trobar-se dins de casa i el més aïllat possible del soroll exterior.
Encén la televisió o la ràdio per esmorteir el soroll de fora.
Anticipa’t, si és possible, als moments amb més soroll, i assegura’t que el teu gos o gat és a dins de casa i té accés a la zona segura.
Si l’animal et busca, reconforta’l i intenta calmar-lo.
No el renyis si reacciona amb por.
No el forcis a sortir si no vol.
Si treus el gos a passejar, fes-ho en les zones i les franges horàries més tranquil·les.
Utilitza un arnès en comptes d’un collar convencional per a més seguretat i per evitar que el gos s’escapi si s’espanta.
Ves al veterinari: t’ajudarà a tractar aquest problema per altres vies, com pot ser amb l’ús d’ansiolítics.

Què puc fer si es perd?

Si el teu animal porta microxip i està registrat a l’Arxiu d’identificació d’animals de companyia (AIAC), has d’informar el teu veterinari o contactar directament amb l’AIAC al telèfon 93 418 92 94 (disponible les 24 hores del dia).

Font: GENCAT

Read Full Post »

Bellaterra, 20 de juny de 2024

LLUÍS TORRES| Compartim la nota de reflexió que hem rebut del cronista de Bellaterra, Ignasi Roda Fàbregas, creador del llibre “Crònica de 75 anys Bellaterra 1930/2005” Ignasi va néixer a Barcelona, l’11 de març de 1953. També és escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar. L’any 2023 va publicar el llibre “Nova Crònica de Bellaterra”, coincidint amb la nova gestora de l’EMD del partit polític BE, presidida per Josep Maria Riba.

Ignasi Roda Fàbregas, creador del llibre “Crònica de 75 anys Bellaterra 1930/2005”

REFLEXIÓ A VOLTES D’UN COMUNICAT OFICIAL, per Ignasi Roda Fàbregas, cronista de Bellaterra


Havent llegit el comunicat del President del Club Jordi Fau adreçat als mitjans de comunicació (a misses dites) hom no pot per menys que fer aquestes reflexions:

Primer. EL Club no acaba una etapa. Dir això és com dir que en comença una altre i no és cert. El Club Bellaterra desapareix i ja no tindran identitat fiscal.

Segon. En el comunicat no veig cap mena d’autocrítica i això no és bo. Cal explicar on es van equivocar per arribar a la desaparició de l’entitat. Així ho expressió en un article enviat a Bellaterra Diari.

Tercer. El Club va ser un aglutinador social i sobre tot cultural. Era l’epicentre de l’activitat veïnal. Cap menció, doncs, a aquesta pèrdua de culturalitat i que es va decidir quan es va fer la operació de la maceo transformació.

Quart. Em sap greu que, quan es menciona a l’Artur Vidal, no es faci menció de la meva feina de recopilació de la història del club en el llibre Bellaterra Crònica de 75 anys. No crec ni tan sols que se l’hagin llegit.

Cinquè. Tornant a la menció de l’Artur Vidal, i sense treure-li cap mèrit, qui veritablement va empènyer el projecte del Club va ser la meva tia Lluïsa Fàbregas. Ella i les noies d’aleshores van ser les que van anar porta per porta demanant els diners per aixecar el Club. A la meva tia se li va negar el dret a ser la sòcia número 1 li van atorgar, benèvolament, el número 2.

Sisè. Atribuir-se el mèrit d’una “millora de qualitat de vida” em sembla del tot exagerat. Amb el nou club, sí, es va generar una àrea de serveis inexistent a Bellaterra, però d’això a dir que la gent de Bellaterra té més qualitat de vida em sembla, com a mínim, exagerat.

Per acabar. Tots els que vam tenir i gaudir el Club l’hem perdut i això dol, no pas per la pèrdua material sinó perquè el club es i forma part de l’origen de Bellaterra com a comunitat. El club i la Unió de Propietaris i l’Hostal Sant Pancraç i el seu factotum Bartomeu Bartomeu. Aquesta troica va ser qui va plantar l’embrió del que és ara Bellaterra, amb les seves virtuts i els seus vicis.

Rèquiescant in Pace, Club Bellaterra

Read Full Post »

Bellaterra, 20 de juny de 2024

LLUÍS TORRES| Artur Vidal Solà, qui va ser cronista de Bellaterra, ens recorda al número 1 de la revista L’Esquirol de Bellaterra (gener- febrer de 1985), com es va iniciar el Club Bellaterra, aquell estiu de 1934, quan un grup de famílies del veïnat estaven de xerrameca a la terrassa de l’Hostal Sant Pancràs, i Bartomeu, el seu propietari, els acusava d’apatia i els hi digué que si ells volien podien tenir una pista de tennis; que els hi facilitaria els terrenys del costat de l’Hostal, amb la condició que haurien de cercar els diners per la construcció de la pista. Artur Vidal va anar publicant cròniques del Club Bellaterra al llarg de molts números de la revista, i que Bellaterra.Cat ha  reproduït durant molts dies.

Jordi Fau, president del Club Bellaterra

EL CLUB BELLATERRA CESSA LA SEVA ACTIVITAT.

NEIX UN NOU CENTRE ESPORTIU

El nostre Club, com probablement ja sabeu, arriba a un final d’etapa. Després de 90 anys, l’explotació de l’activitat esportiva canvia de mans, cosa que farà possible la seva continuïtat amb unes instal·lacions completament renovades.

Per aquest motiu, ens agradaria fer un breu repàs de la trajectòria del Club per entendre el perquè de la situació actual.

El “Club Bellaterra Associació” va néixer ara fa 90 anys com entitat sense ànim de lucre amb l’objectiu de donar serveis esportius als veïns de Bellaterra.

Al llarg dels anys el Club va créixer i va anar ampliant la oferta d’aquests serveis esportius, sent al mateix temps un gran aglutinador social i un punt de trobada i de referència de joves i grans.

Efectivament, al que va començar amb un modest “xalet” com seu social i una pista de tennis, s’hi van anar afegint al llarg dels anys, la bolera, la pista poliesportiva, la piscina, la pèrgola, etc. Per altra banda, la seu social es va veure ampliada amb una segona planta i l’oferta de serveis esportius i activitats va anar creixent.

El nostre Club va tenir uns anys de bonança, que els que ho vàrem viure recordem amb enorme estima. Si hem arribat fins on som és gràcies a l’esforç de les successives juntes directives que han lluitat i s’han esforçat per millorar-lo, i també dels socis i sòcies que sempre ens han recolzat.

– No obstant, a nivell econòmic aquesta lluita era de pura supervivència, ja que les quotes dels socis eren insuficients i les noves inversions es feien amb aportacions extraordinàries en forma de derrames.

A finals dels 90 la situació era realment insostenible, amb instal·lacions molt deficients i una massa social a la baixa. Per aquest motiu, amb el nou mil·lenni varem aconseguir crear un nou projecte que feia possible la seva total transformació, amb possibilitat de finançament extern gràcies a la
creació de 1.000 m2 de locals comercials. Un projecte que va anar agafant forma paulatinament, fins que el juny del 2010 vàrem obrir les portes del “vell-nou” Club remodelat.

Malauradament, les dificultats econòmiques que, per diferents motius, varem patir posteriorment, varen conduïr a la execució de la hipoteca per part del banc el desembre de 2017.

En aquest sentit però, voldríem posar en valor quatre aspectes importants:

• El nou Club es va finançar amb recursos externs i mai ha sigut una càrrega econòmica pels socis.

• La creació d’uns espais de serveis (supermercat, botigues) i les noves instal·lacions esportives, representen una plusvàlua important pels veïns i veïnes i una millora de la qualitat de vida.

O Es decebedor que els esforços que hem fet els darrers anys per trobar recolzament econòmic per part de l’Administració no hagin trobat resposta.

• Actualment necessitàvem una sèrie d’inversions per posar al dia les nostres instal·lacions, però per fer-ho cal un múscul financer que no teníem.

Finalment l’empresa propietària Building Center (filial de Caixa Bank), que prèviament va signar un contracte de comodat amb el Club i es farà càrrec del cost del passiu laboral, ha tancat un contracte d’arres amb el Grup Sorli per vendre l’immoble.

Sorli, una coneguda empresa catalana que inverteix en centres de lleure incloent activitats esportives, a partir de l’1 d’agost passarà a ser propietària de les instal·lacions i els locals comercials.

Es preveu una inversió molt important en nous equipaments esportius, nova maquinària de fitness, nova piscina amb zona de wellness, nous vestidors, nova recepció, nou pàrquing, etc., per la qual cosa es projecten unes obres que tindran una durada aproximada de 3 ó 4 mesos, temps durant el qual les instal·lacions esportives romandran tancades. No així els locals comercials, que continuaran la seva activitat normalment.

Creiem que aquesta nova etapa representa una molt bona sortida pel Club i per Bellaterra, i esperem amb il·lusió continuar gaudint d’uns nous serveis esportius de màxima qualitat..

Així doncs no ens acomiadem, sinó que esperem seguir trobant-nos com sempre al Club!

VISCA EL CLUB BELLATERRA!

Jordi Fau Risques

President del Club Bellaterra

Terrenys del Club Bellaterra els anys 30 i façana el 2024

ARTUR VIDAL SOLÀ|A l’any 1933, Bellaterra, creada el 1929 aproximadament, creixia lentament perjudicada per la crisi econòmica d’aquells anys. L’Hostal Sant Pancràs era el nucli central i social indiscutit.  La societat urbanitzadora Fomento de la Vivienda Popular, S.A. havia construït unes set o vuit torres per donar aparença de moviment i que després va vendre. La majoria dels colonitzadors, començaven per fer-se llogaters dels pisos de l’Hostal i després d’una experiència inicial compraven els seus solars i s’hi feien la casa i jardí. Els joves, i jo era un dels joves, no teniem altre esbargiment que fer un passeig per la urbanització i rodalies, anar a l’estació a veure com arribaven els trens, anar amb bicicleta i les tertúlies a la terrassa de l’Hostal Sant Pancràs i els dissabtes anar a les festes una mica picants que es feien a l’Hostal, els més grans.
La propaganda, enlluernant els compradors amb camps d’esports, piscina, església, etc., era pura falornia, perquè no hi havia res de res. Els carrers tenien voreres, però eren un pedregal i la il·luminació era tan minsa que de nit anaves a les palpentes, i no diguem de l’aigua, que a ple estiu es fonia i fins i tot m’havia arribat a dutxar amb un sifó.
Els propietaris de l’Hostal eren la Sra. Pepita, que segurament molts encara recorden i el seu marit, el Sr. Bartomeu. El Sr. Bartomeu, antic apotecari de Cerdanyola, era un home emprenedor, organitzador, enamorat de Bellaterra i naturalment una mica eixelebrat.
Els joves, en aquell temps, eren els qui avui són avis. Les noies Fàbregas, Maria Lluïssa i Paquita, les dues grans, doncs la Maria Rosa era un marrec; les dues noies Llorach, la Mercè i la Juanita, en Conrado Llorens Suqué, en Josep Maria Milapeix, jugador de tennis, crec de tercera, el meu germà Climentijo.       Un altre grup era format per les dues nebodes d’en Gonzalo Bosch Bierge, per la Frasquita Camps i els seus germans. De la família Grifé circulava en Ramon, el seu germà Francesc ja tenia relacions i no venia gaire i en Lluís era un altre marrec. També hi havien unes noies que es deien Bosch que no recordo altra cosa que quan la guerra civil van desaparèixer. Alguns, però formaven part dels dos grups. En aquells dies, eren també menuts la Carme i Lluís Ábalo.
Bé, un dia de l’estiu de 1934 estàvem de xerrameca a la terrassa de l’Hostal de Sant Pancràs, quan el Sr. Bartomeu ens va acusar d’apatia: ens digué que si nosaltres volíem podríem tenir una pista de tennis; ell ens facilitaria els terrenys que tenia darrera de l’Hostal, però nosaltres hauríem de cercar els diners per la construcció de la pista.
Aquesta inesperada proposta va motivar nombroses reunions dels joves: gaudir d’una pista de tennis era una fita gairebé impossible. No podíem pensar en una futura piscina, doncs per una part, econòmicament era inviable i per altre part l’esperit intransigent, ple d’efluvis morals no podia admetre un lloc tan disbauxat, on els invididus ensenyen interioritats pecaminoses.

Read Full Post »

Bellaterra, 15 de juny de 2024

LLUÍS TORRES|Coincidint amb el 90è aniversari de la creació del Club Bellaterra i a l’espera del “Comunicat Oficial de Premsa” de Jordi Faus, sobre el futur immediat del Club, compartim aquesta interessant opinió que ell mateix va publicar a la web http://www.delcamp.cat el dia de 6 de juliol de 2018.

Jordi Faus, president del Club Bellaterra

SER POSITIUS, per Jordi Fau

Una vegada algú va dir: “si no comets errors, és que no estàs fent res”.

Crec que aquesta frase és oportuna pel moment en què es troba el Club Bellaterra. Recordo amb emotivitat els anys que va durar el procés de construcció del nou Club, fins a la finalització de les obres el 2010.

Aquell any 2000 dels inicis, la Junta Directiva érem un equip molt motivat, compromès amb un projecte en el qual creiem fermament, amb voluntat clara de tirar-ho endavant i que va trobar moltes complicitats, començant per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i els 3 alcaldes amb qui vam treballar, Cristina Real, Toni Morral i Carme Carmona. També amb la Unió de Veïns de Bellaterra i els seus presidents, Joan Ros i Manet García Planas.

Amb veïns que ens van oferir el seu ajut de manera espontània i que en algun cas va resultar decisiu, tots remant en la mateixa direcció.

Una experiència dificil d’oblidar i un gran agraïment per cadascuna de les aportacions dels membres de la Junta. Sense aquesta dedicació altruista, sense les seves idees i la força de tot l’equip fent pinya quan ens va tocar fer front a grans dificultats, mai hagués estat possible conduir el projecte a bon port.

És cert que hi va haver veus crítiques amb el projecte, que ens van ajudar a refer alguns aspectes. I segurament s’han comès errors. És el que deia al començament, si no comets errors, és que no estàs fent res.

Tots ens estimàvem el Club d’abans, però cal reconèixer que les dificultats econòmiques que patia, l’entorn de competència creixent i el canvi d’hàbits dels socis feien molt complicada, per no dir impossible, la seva supervivència.

No podem perdre de vista que tot allò important que hem aconseguit: Conduir el vaixell a port (és a dir, acabar l’obra) i fer-ho sense perjudici pels socis, que en definitiva no han hagut de fer cap aportació a fons perdut.

Un cop arribats a aquest punt, voldria comentar algunes opinions que tot sovint encara podem escoltar i no em semblen encertades:

D’una banda aquells que segueixen aferrats al passat, fent referència a aquella imatge d’un Club que molts recordem amb nostàlgia i estima però que a partir d’una època va ser econòmicament inviable; i no volen veure, en canvi, la part positiva de la situació actual: La realitat d’un Club que segueix a plena activitat amb tots els grans avantatges que això representa, no tan sols pel que fa a les pròpies instal·lacions esportives, el bar restaurant, etc., sinó també, per una altra realitat importantíssima que a vegades es vol oblidar: Els serveis bàsics, la socialització i el fort caràcter aglutinador que el supermercat i les botigues suposen per a la Bellaterra actual.

I d’altra banda s’insisteix en la suposada pèrdua de la propietat per part dels socis. Si bé és veritat que hem perdut la propietat dels actius, no podem oblidar que quan es va acceptar el risc de l’endeutament hipotecari, avalat per la gran majoria de la massa social (que ho va aprovar en Assemblea Extraordinària) i el Consell de l’Esport, que va donar el vistiplau al pla de remodelació, ja estàvem assumint la possibilitat (llunyana però existent) d’una pèrdua per impagament.

El Club mai no ha sigut propietat dels socis. Els estatuts ja preveien que en cas de dissolució, el romanent net dels seus actius revertiria a l’Ajuntament, per tant s’estava reconeixent de manera implícita la funció social que sempre ha complert el Club (tot i ser una entitat privada sense ànim de lucre). Podríem dir que la inversió que no va fer l’Ajuntament al seu moment en un equipament esportiu pel “barri”, la va assumir el Club al llarg dels anys. Una cosa que no et pots vendre, ni se’n poden repartir els beneficis entre els associats, no pots dir que et pertany.

Tinc el convenciment que en aquests moments és necessari fer pinya tots plegats, veïns, EMD, entitats, mitjans de comunicació i que tots remem en la mateixa direcció, pel bé del Club i de Bellaterra.

EL CLUB BELLATERRA POT CONTINUAR DONANT SERVEI ALS BELLATERRENCS I A MÉS TENIM UN CONVENI AMB L’AJUNTAMENT QUE CAL POSAR EN VALOR I QUE DEFENSA LA SEVA CONTINUÏTAT.

Voldria fer una crida a tots els veïns i veïnes, perquè estic convençut que si treballem plegats, trobar una solució serà més fàcil.

Des de la Junta confiem i ens esforçarem per tal que el propi Club esdevingui de nou en un referent de trobada i de fer esport entre els bellaterrencs.

Font: http://blogs.delcamp.cat/autor/943, 06/07/2018

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »