Martina i Domènech, els gegants de Bellaterra, un dibuix d’Assupta Nebot per L’Esquirol de Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
LLUÍS TORRES| Segons informacions rebudes a Bellaterra.Cat, amb relació al Pla anomenat pacificació del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell, i la reordenació de trànsit, proposat per l’EMD, que està generant molta discussió i queixes, s’està demostrant que Josep Maria Riba no va dir la veritat sobre la dita coordinació amb entitats varies de Bellaterra i menys amb la Unió de Veïns de Bellaterra, -que ell mateix va presidir abans de passar a ser candidat a la presidència de l’EMD pel nou partit polític Bellaterra Endavant (BE)-, que va ajudar a crear amb un sorprenent programa electoral de màrqueting, que després de més d’un any ha resultat un fiasco, ja que no ha pogut fer realitat cap dels 20 punt importants, és més, es veu una gran mentida el seu “Més diners als carrers i menys al despatxos”, 32.000€ per un càrrec dedicat a l’espai públic, que utilitza el cotxe dels desapareguts Agents Cívics, altra pífia del seu programa, que deia: “Agents cívics més accessibles, més dissuasius i també amb torn de nit”.
FACTA NON VERBA X BELLATERRA🐿️
Programa electoral del partit polític presidit per Jordi Macarulla 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
L’actual direcció de la UVB està informant i prenent posició una vegada ha vist la majoritària posició contrària del veïnat, que va assistir el passat dia 26 de juny a la presentació que Josep Maria Riba, -president de l’EMD-, i Jordi Macarulla, -president del partit polític Bellaterra Endavant-, i Toni Palomo, -arquitecte que col·labora amb l’EMD-.
Aquest són els 3 punts que ha precisat la direcció de l’actual direcció de la Unió de Veïns de Bellaterra (UVB) :
(1) El Pla presentat per l’EMD no ha estat prèviament acordat o consensuat amb la Unió de Veïns. Hem fet notar a l’EMD que ha mancat un estudi global de la mobilitat de Bellaterra així com més participació ciutadana.
(2) Es tracta d’un tema complex. Desde fa anys, el Camí Antic té una problemàtica gravíssima, i des de la UVB s’ha intentat contribuir a trobar solucions. És un exemple, l’estudi impulsat per socis veïns del Camí Antic, presentat al poble el 2022. No és realista pensar que pugui haver solucions “màgiques”.
(3) A priori, semblaria que el Pla presentat per l’EMD té aspectes certament positius, però també d’altres negatius que preocupen molt. Considerem, per tant, que s’ha d’estudiar amb profunditat els inconvenients i riscos que genera el Pla, modificant el que escaigui abans d’aprovar i executar el Pla. A UVB volem contribuir en positiu, per això hem organitzar una reunió amb experts per assessorar-nos en aspectes tècnics del projecte presentat, així com buscar possibles alternatives.
La participació a la consulta sobre la independència feta el dia 20 de juny ha estat del 32%. Això significa que 1 de cada 3 bellaterrencs ha vingut a votar al col-legi electoral de la Plaça del Pí (Plaça de l’Estació dels FGC), o ho han fet mitjançant el vot anticipat.
📷 Imatge de Bellaterra Decideix creada per Bellaterra.Cat
RESULTATS
Participació: 31,78% (691 vots)
Vots sí: 92,04% (636 vots)
Vots no: 7,23 (50 vots)
Vots en blanc: 0,43 (3 vots)
Vots nuls: 0,28 % (2 vots)
Recordem que la població amb dret de vot a Bellaterra EMD, és al voltant de 2,200 persones.
Ara toca superar la crisi i servir a les 3000 persones del nostre poble, fent creixer tot el Comerç de Bellaterra EMD!!
Bellaterra EMD és de totes i tots, és casa teva! Estima la professionalitat europea del nostre modern comerc!
A la meitat dels gats i gossos els fa por el soroll dels petards i els focs d’artifici.
La sensibilitat auditiva que tenen és molt superior a la de les persones, en especial per a sons molt aguts.
Petards i mascotes
La por a sorolls forts, sobretot als dels petards i dels focs d’artifici, és freqüent en gossos i gats: la pateixen entre un 25 i un 50% dels animals. Aquesta por és molt freqüent perquè es tracta de sorolls imprevisibles, no controlables i molt forts, i perquè la sensibilitat auditiva de gossos i gats és molt superior a la de les persones, en especial per a sons molt aguts.
Com pots saber si té por al soroll?
Consells Què puc fer si es perd? Com pots saber si té por al soroll? Els animals poden manifestar la por al soroll amb símptomes diversos:
Tremolors. Postura defensiva: la cua entre les potes, les orelles caigudes, la mirada desviada, etc. Volen fugir i amagar-se. Miols, en el cas dels gats, o amb lladrucs i gemecs, en el cas dels gossos. Respiració agitada, salivació, pupil·les dilatades i taquicàrdia.
Consells
Prepara una zona segura. Hauria de trobar-se dins de casa i el més aïllat possible del soroll exterior. Encén la televisió o la ràdio per esmorteir el soroll de fora. Anticipa’t, si és possible, als moments amb més soroll, i assegura’t que el teu gos o gat és a dins de casa i té accés a la zona segura. Si l’animal et busca, reconforta’l i intenta calmar-lo. No el renyis si reacciona amb por. No el forcis a sortir si no vol. Si treus el gos a passejar, fes-ho en les zones i les franges horàries més tranquil·les. Utilitza un arnès en comptes d’un collar convencional per a més seguretat i per evitar que el gos s’escapi si s’espanta. Ves al veterinari: t’ajudarà a tractar aquest problema per altres vies, com pot ser amb l’ús d’ansiolítics.
Què puc fer si es perd?
Si el teu animal porta microxip i està registrat a l’Arxiu d’identificació d’animals de companyia (AIAC), has d’informar el teu veterinari o contactar directament amb l’AIAC al telèfon 93 418 92 94 (disponible les 24 hores del dia).
LLUÍS TORRES| Compartim la nota de reflexió que hem rebut del cronista de Bellaterra, Ignasi Roda Fàbregas, creador del llibre “Crònica de 75 anys Bellaterra 1930/2005” Ignasi va néixer a Barcelona, l’11 de març de 1953. També és escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar. L’any 2023 va publicar el llibre “Nova Crònica de Bellaterra”, coincidint amb la nova gestora de l’EMD del partit polític BE, presidida per Josep Maria Riba.
Ignasi Roda Fàbregas, creador del llibre “Crònica de 75 anys Bellaterra 1930/2005”
REFLEXIÓ A VOLTES D’UN COMUNICAT OFICIAL, per Ignasi Roda Fàbregas, cronista de Bellaterra
Havent llegit el comunicat del President del Club Jordi Fau adreçat als mitjans de comunicació (a misses dites) hom no pot per menys que fer aquestes reflexions:
Primer. EL Club no acaba una etapa. Dir això és com dir que en comença una altre i no és cert. El Club Bellaterra desapareix i ja no tindran identitat fiscal.
Segon. En el comunicat no veig cap mena d’autocrítica i això no és bo. Cal explicar on es van equivocar per arribar a la desaparició de l’entitat. Així ho expressió en un article enviat a Bellaterra Diari.
Tercer. El Club va ser un aglutinador social i sobre tot cultural. Era l’epicentre de l’activitat veïnal. Cap menció, doncs, a aquesta pèrdua de culturalitat i que es va decidir quan es va fer la operació de la maceo transformació.
Quart. Em sap greu que, quan es menciona a l’Artur Vidal, no es faci menció de la meva feina de recopilació de la història del club en el llibre Bellaterra Crònica de 75 anys. No crec ni tan sols que se l’hagin llegit.
Cinquè. Tornant a la menció de l’Artur Vidal, i sense treure-li cap mèrit, qui veritablement va empènyer el projecte del Club va ser la meva tia Lluïsa Fàbregas. Ella i les noies d’aleshores van ser les que van anar porta per porta demanant els diners per aixecar el Club. A la meva tia se li va negar el dret a ser la sòcia número 1 li van atorgar, benèvolament, el número 2.
Sisè. Atribuir-se el mèrit d’una “millora de qualitat de vida” em sembla del tot exagerat. Amb el nou club, sí, es va generar una àrea de serveis inexistent a Bellaterra, però d’això a dir que la gent de Bellaterra té més qualitat de vida em sembla, com a mínim, exagerat.
Per acabar. Tots els que vam tenir i gaudir el Club l’hem perdut i això dol, no pas per la pèrdua material sinó perquè el club es i forma part de l’origen de Bellaterra com a comunitat. El club i la Unió de Propietaris i l’Hostal Sant Pancraç i el seu factotum Bartomeu Bartomeu. Aquesta troica va ser qui va plantar l’embrió del que és ara Bellaterra, amb les seves virtuts i els seus vicis.
LLUÍS TORRES| Artur Vidal Solà, qui va ser cronista de Bellaterra, ens recorda al número 1 de la revista L’Esquirol de Bellaterra (gener- febrer de 1985), com es va iniciar el Club Bellaterra, aquell estiu de 1934, quan un grup de famílies del veïnat estaven de xerrameca a la terrassa de l’Hostal Sant Pancràs, i Bartomeu, el seu propietari, els acusava d’apatia i els hi digué que si ells volien podien tenir una pista de tennis; que els hi facilitaria els terrenys del costat de l’Hostal, amb la condició que haurien de cercar els diners per la construcció de la pista. Artur Vidal va anar publicant cròniques del Club Bellaterra al llarg de molts números de la revista, i que Bellaterra.Cat ha reproduït durant molts dies.
Jordi Fau, president del Club Bellaterra
EL CLUB BELLATERRA CESSA LA SEVA ACTIVITAT.
NEIX UN NOU CENTRE ESPORTIU
El nostre Club, com probablement ja sabeu, arriba a un final d’etapa. Després de 90 anys, l’explotació de l’activitat esportiva canvia de mans, cosa que farà possible la seva continuïtat amb unes instal·lacions completament renovades.
Per aquest motiu, ens agradaria fer un breu repàs de la trajectòria del Club per entendre el perquè de la situació actual.
El “Club Bellaterra Associació” va néixer ara fa 90 anys com entitat sense ànim de lucre amb l’objectiu de donar serveis esportius als veïns de Bellaterra.
Al llarg dels anys el Club va créixer i va anar ampliant la oferta d’aquests serveis esportius, sent al mateix temps un gran aglutinador social i un punt de trobada i de referència de joves i grans.
Efectivament, al que va començar amb un modest “xalet” com seu social i una pista de tennis, s’hi van anar afegint al llarg dels anys, la bolera, la pista poliesportiva, la piscina, la pèrgola, etc. Per altra banda, la seu social es va veure ampliada amb una segona planta i l’oferta de serveis esportius i activitats va anar creixent.
El nostre Club va tenir uns anys de bonança, que els que ho vàrem viure recordem amb enorme estima. Si hem arribat fins on som és gràcies a l’esforç de les successives juntes directives que han lluitat i s’han esforçat per millorar-lo, i també dels socis i sòcies que sempre ens han recolzat.
– No obstant, a nivell econòmic aquesta lluita era de pura supervivència, ja que les quotes dels socis eren insuficients i les noves inversions es feien amb aportacions extraordinàries en forma de derrames.
A finals dels 90 la situació era realment insostenible, amb instal·lacions molt deficients i una massa social a la baixa. Per aquest motiu, amb el nou mil·lenni varem aconseguir crear un nou projecte que feia possible la seva total transformació, amb possibilitat de finançament extern gràcies a la creació de 1.000 m2 de locals comercials. Un projecte que va anar agafant forma paulatinament, fins que el juny del 2010 vàrem obrir les portes del “vell-nou” Club remodelat.
Malauradament, les dificultats econòmiques que, per diferents motius, varem patir posteriorment, varen conduïr a la execució de la hipoteca per part del banc el desembre de 2017.
En aquest sentit però, voldríem posar en valor quatre aspectes importants:
• El nou Club es va finançar amb recursos externs i mai ha sigut una càrrega econòmica pels socis.
• La creació d’uns espais de serveis (supermercat, botigues) i les noves instal·lacions esportives, representen una plusvàlua important pels veïns i veïnes i una millora de la qualitat de vida.
O Es decebedor que els esforços que hem fet els darrers anys per trobar recolzament econòmic per part de l’Administració no hagin trobat resposta.
• Actualment necessitàvem una sèrie d’inversions per posar al dia les nostres instal·lacions, però per fer-ho cal un múscul financer que no teníem.
Finalment l’empresa propietària Building Center (filial de Caixa Bank), que prèviament va signar un contracte de comodat amb el Club i es farà càrrec del cost del passiu laboral, ha tancat un contracte d’arres amb el Grup Sorli per vendre l’immoble.
Sorli, una coneguda empresa catalana que inverteix en centres de lleure incloent activitats esportives, a partir de l’1 d’agost passarà a ser propietària de les instal·lacions i els locals comercials.
Es preveu una inversió molt important en nous equipaments esportius, nova maquinària de fitness, nova piscina amb zona de wellness, nous vestidors, nova recepció, nou pàrquing, etc., per la qual cosa es projecten unes obres que tindran una durada aproximada de 3 ó 4 mesos, temps durant el qual les instal·lacions esportives romandran tancades. No així els locals comercials, que continuaran la seva activitat normalment.
Creiem que aquesta nova etapa representa una molt bona sortida pel Club i per Bellaterra, i esperem amb il·lusió continuar gaudint d’uns nous serveis esportius de màxima qualitat..
Així doncs no ens acomiadem, sinó que esperem seguir trobant-nos com sempre al Club!
VISCA EL CLUB BELLATERRA!
Jordi Fau Risques
President del Club Bellaterra
Terrenys del Club Bellaterra els anys 30 i façana el 2024
ARTUR VIDAL SOLÀ|A l’any 1933, Bellaterra, creada el 1929 aproximadament, creixia lentament perjudicada per la crisi econòmica d’aquells anys. L’Hostal Sant Pancràs era el nucli central i social indiscutit. La societat urbanitzadora Fomento de la Vivienda Popular, S.A. havia construït unes set o vuit torres per donar aparença de moviment i que després va vendre. La majoria dels colonitzadors, començaven per fer-se llogaters dels pisos de l’Hostal i després d’una experiència inicial compraven els seus solars i s’hi feien la casa i jardí. Els joves, i jo era un dels joves, no teniem altre esbargiment que fer un passeig per la urbanització i rodalies, anar a l’estació a veure com arribaven els trens, anar amb bicicleta i les tertúlies a la terrassa de l’Hostal Sant Pancràs i els dissabtes anar a les festes una mica picants que es feien a l’Hostal, els més grans. La propaganda, enlluernant els compradors amb camps d’esports, piscina, església, etc., era pura falornia, perquè no hi havia res de res. Els carrers tenien voreres, però eren un pedregal i la il·luminació era tan minsa que de nit anaves a les palpentes, i no diguem de l’aigua, que a ple estiu es fonia i fins i tot m’havia arribat a dutxar amb un sifó. Els propietaris de l’Hostal eren la Sra. Pepita, que segurament molts encara recorden i el seu marit, el Sr. Bartomeu. El Sr. Bartomeu, antic apotecari de Cerdanyola, era un home emprenedor, organitzador, enamorat de Bellaterra i naturalment una mica eixelebrat. Els joves, en aquell temps, eren els qui avui són avis. Les noies Fàbregas, Maria Lluïssa i Paquita, les dues grans, doncs la Maria Rosa era un marrec; les dues noies Llorach, la Mercè i la Juanita, en Conrado Llorens Suqué, en Josep Maria Milapeix, jugador de tennis, crec de tercera, el meu germà Climentijo. Un altre grup era format per les dues nebodes d’en Gonzalo Bosch Bierge, per la Frasquita Camps i els seus germans. De la família Grifé circulava en Ramon, el seu germà Francesc ja tenia relacions i no venia gaire i en Lluís era un altre marrec. També hi havien unes noies que es deien Bosch que no recordo altra cosa que quan la guerra civil van desaparèixer. Alguns, però formaven part dels dos grups. En aquells dies, eren també menuts la Carme i Lluís Ábalo. Bé, un dia de l’estiu de 1934 estàvem de xerrameca a la terrassa de l’Hostal de Sant Pancràs, quan el Sr. Bartomeu ens va acusar d’apatia: ens digué que si nosaltres volíem podríem tenir una pista de tennis; ell ens facilitaria els terrenys que tenia darrera de l’Hostal, però nosaltres hauríem de cercar els diners per la construcció de la pista. Aquesta inesperada proposta va motivar nombroses reunions dels joves: gaudir d’una pista de tennis era una fita gairebé impossible. No podíem pensar en una futura piscina, doncs per una part, econòmicament era inviable i per altre part l’esperit intransigent, ple d’efluvis morals no podia admetre un lloc tan disbauxat, on els invididus ensenyen interioritats pecaminoses.
LLUÍS TORRES|Coincidint amb el 90è aniversari de la creació del Club Bellaterra i a l’espera del “Comunicat Oficial de Premsa” de Jordi Faus, sobre el futur immediat del Club, compartim aquesta interessant opinió que ell mateix va publicar a la web http://www.delcamp.cat el dia de 6 de juliol de 2018.
Jordi Faus, president del Club Bellaterra
SER POSITIUS, per Jordi Fau
Una vegada algú va dir: “si no comets errors, és que no estàs fent res”.
Crec que aquesta frase és oportuna pel moment en què es troba el Club Bellaterra. Recordo amb emotivitat els anys que va durar el procés de construcció del nou Club, fins a la finalització de les obres el 2010.
Aquell any 2000 dels inicis, la Junta Directiva érem un equip molt motivat, compromès amb un projecte en el qual creiem fermament, amb voluntat clara de tirar-ho endavant i que va trobar moltes complicitats, començant per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i els 3 alcaldes amb qui vam treballar, Cristina Real, Toni Morral i Carme Carmona. També amb la Unió de Veïns de Bellaterra i els seus presidents, Joan Ros i Manet García Planas.
Amb veïns que ens van oferir el seu ajut de manera espontània i que en algun cas va resultar decisiu, tots remant en la mateixa direcció.
Una experiència dificil d’oblidar i un gran agraïment per cadascuna de les aportacions dels membres de la Junta. Sense aquesta dedicació altruista, sense les seves idees i la força de tot l’equip fent pinya quan ens va tocar fer front a grans dificultats, mai hagués estat possible conduir el projecte a bon port.
És cert que hi va haver veus crítiques amb el projecte, que ens van ajudar a refer alguns aspectes. I segurament s’han comès errors. És el que deia al començament, si no comets errors, és que no estàs fent res.
Tots ens estimàvem el Club d’abans, però cal reconèixer que les dificultats econòmiques que patia, l’entorn de competència creixent i el canvi d’hàbits dels socis feien molt complicada, per no dir impossible, la seva supervivència.
No podem perdre de vista que tot allò important que hem aconseguit: Conduir el vaixell a port (és a dir, acabar l’obra) i fer-ho sense perjudici pels socis, que en definitiva no han hagut de fer cap aportació a fons perdut.
Un cop arribats a aquest punt, voldria comentar algunes opinions que tot sovint encara podem escoltar i no em semblen encertades:
D’una banda aquells que segueixen aferrats al passat, fent referència a aquella imatge d’un Club que molts recordem amb nostàlgia i estima però que a partir d’una època va ser econòmicament inviable; i no volen veure, en canvi, la part positiva de la situació actual: La realitat d’un Club que segueix a plena activitat amb tots els grans avantatges que això representa, no tan sols pel que fa a les pròpies instal·lacions esportives, el bar restaurant, etc., sinó també, per una altra realitat importantíssima que a vegades es vol oblidar: Els serveis bàsics, la socialització i el fort caràcter aglutinador que el supermercat i les botigues suposen per a la Bellaterra actual.
I d’altra banda s’insisteix en la suposada pèrdua de la propietat per part dels socis. Si bé és veritat que hem perdut la propietat dels actius, no podem oblidar que quan es va acceptar el risc de l’endeutament hipotecari, avalat per la gran majoria de la massa social (que ho va aprovar en Assemblea Extraordinària) i el Consell de l’Esport, que va donar el vistiplau al pla de remodelació, ja estàvem assumint la possibilitat (llunyana però existent) d’una pèrdua per impagament.
El Club mai no ha sigut propietat dels socis. Els estatuts ja preveien que en cas de dissolució, el romanent net dels seus actius revertiria a l’Ajuntament, per tant s’estava reconeixent de manera implícita la funció social que sempre ha complert el Club (tot i ser una entitat privada sense ànim de lucre). Podríem dir que la inversió que no va fer l’Ajuntament al seu moment en un equipament esportiu pel “barri”, la va assumir el Club al llarg dels anys. Una cosa que no et pots vendre, ni se’n poden repartir els beneficis entre els associats, no pots dir que et pertany.
Tinc el convenciment que en aquests moments és necessari fer pinya tots plegats, veïns, EMD, entitats, mitjans de comunicació i que tots remem en la mateixa direcció, pel bé del Club i de Bellaterra.
EL CLUB BELLATERRA POT CONTINUAR DONANT SERVEI ALS BELLATERRENCS I A MÉS TENIM UN CONVENI AMB L’AJUNTAMENT QUE CAL POSAR EN VALOR I QUE DEFENSA LA SEVA CONTINUÏTAT.
Voldria fer una crida a tots els veïns i veïnes, perquè estic convençut que si treballem plegats, trobar una solució serà més fàcil.
Des de la Junta confiem i ens esforçarem per tal que el propi Club esdevingui de nou en un referent de trobada i de fer esport entre els bellaterrencs.
LLUÍS TORRES| A més d’un mes vista de la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu Nº 6 de Barcelona, s’està veient pels carrers de Bellaterra, principalment pel barri de Terranova, cartells reindivicatius demanant el compliment electoral de Bellaterra Endavant a la presidència de l’EMD.
El que més sorprèn és la reivindicació de que Josep Maria Riba, president de l’EMD, doni suport explícit, més quan dins de l’administració municipal de Bellaterra, Chus Cornellana, -actualment és vocal sense cartera a l’EMD-, i nomenada a dit l’any 2018-2019, com vicepresidenta de la Comissió-Sant Cugat. Cornellana també fou vocal i cap de cartell de Gent X Bellaterra el 26M 2019, a l’alcaldia de Cerdanyola del Vallès,
Chus Cornellana, actual vocal de l’EMD per Bellaterra Endavant, i el cerdanyolenc Miquel Vázquez, president de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
El veïnat de Bellaterra segueix esperant, després de més d’un any, les explicacions de l’actual President de l’EMD, i faci públic els punts realitzats del programa electoral del seu partit Bellaterra Endavant, guanyador per majoria el 28 de maig de 2023.
LLUIS TORRES|La nova normativa d’ascensors entrarà en vigor el dia 1 de juliol de 2024. A quines comunitats de veïns afecta el Reial Decret 355/2024?
Vestíbul amb l’ascensor i escala de la Casa Manuel Felip, que puja a la seu de la Fundació Vila Casas (ex Cercle Comtal), edifici modernista del carrer Ausiàs March, 20, Barcelona
Es tracta d’una legislació que inclou canvis tècnics per reduir el nombre d’accidents i que afectarà les instal·lacions d’alguns blocs d’habitatges, empreses i particulars
Reial Decret 355/2024, de 2 d’abril, pel qual s’aprova la Instrucció Tècnica Complementària ITC AEM 1 Ascensors, que regula la posada en servei, modificació, manteniment i inspecció dels ascensors, així com l’increment de la seguretat del parc d´ascensors existent.
LLUÍS TORRES|En ocasió del 96è aniversari del neixement del prestigiós actor en Jaume Pla Pladevall (Vilassar de Mar, 21 maig 1928), compartim la crònica que el bellaterrenc Jordi Guiu, director de L’Esquirol del Vallès, va publicar al número 33 d’aquesta revista que es publicà a Bellaterra aquell mes de maig de la primavera de 1990. Jaume va construí casa i visqué amb la seva família a Bellaterra, des de 1977 fins 1998. Posteriorment la casa familiar, amb la marxa dels seus fills Laura, Jordi, Jaume, Mireia i Marta, se li va quedar gran, i decidí amb la seva muller Laura, passar a viure a la propera ciutat de Sant Cugat del Vallès, on segueix visquent fins el dia d’avui, tot i que sempre recorda els inoblidables anys viscuts a Bellaterra.
Jaume Pla i Pladevall (Vilassar de Mar, 21 de maig de 1928), visitant el Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Bellaterra, maig-juny de 1990
QUI ÉS EN JAUME PLÀ I PLADEVALL?
Tenim, afortunadament a Bellaterra, veïns i bons amics, que per ells, s’identifica Bellaterra. En Jaume es una d’aquestes persones. Ja té un lloc en la futura història local. Nascut al Maresme (es fill de Vilassar de Mar) per tant home del litoral Mediterrani, alegre, simpàtic, amb seny, català i bellaterrenc.
Va arribar a les costes del Maresme l’any 1928, quant a la Ciutat Comtal s’estava preparant l’Exposició Internacional. A Bellaterra hi va arribar l’any 1977, però la visitava, feia molts anys. En Jaume i la Laura formen un ensisador matrimoni que han aportat al país cinc fills; Laura, Jordi, Jaume, Mireia i Marta.
En Jaume Plá es un exemple de l’home que pam a pam va construint-se la seva pròpia identitat professional i a la vegada es va enriquint d’un nivell humà envidiable. Va començar amb una maleta i un mostrari visitant tendes de perfumeria. Ben aviat es va donar comte que el seu destí era aquell ram. Va començar a estudiar, assistir a cursets, llegir informes, relacionar-se amb gent de RRPP i Marketing. Els seus principis van ésser, Lancaster, després Flamagas i més tard, com a Director Comercial Myrurgia. Finalment col-laborà amb IDESA, on es avui, pero ja amb participació directa. Es un autèntic home de Marketing, no para de viatjar.
Va ésser fundador del «Club de Marketing» a Barcelona e inclòs a donar classes de Marketing a ESADE com a professor.
Jaume Pla i Miquel Roca Junyent durant una trobada del Club de Marketing a Barcelona 📷 CEDIDA
Diu que nomès té una pasió: el teatre. Fins i tot diu que si llegeix alguna cosa que no sigui informes del treball, es literatura relacionada amb el teatre. L’hi parlem de «hobbis», però ell ens diu, que només teatre! Però… nosaltres li sabem una altre passió. Una passió idolatria: Marylin Monroe. Recordem que va intentar cambiar el nom del carrer a on hi viu per posar-li carrer de Marylin Monroe. Vam ésser testimonis d’aquest event. Un grup d’amics d’en Jaume ens vam reunir a casa seva per descobrir la placa que donava nom al carrer. L’Aurèlia Campmany va fer un bonic parlament sobre la Marylin en el moment en que va descobrir la placa. Després… com sempre, tot s’en va anar a fer punyetes, pel poc coneixement i la poca comunicació que sempre arrela al nostre «barri».
Que podem dir d’en Jaume com actor de teatre, que tota Bellaterra no ho sàpigues! Es realment un autèntic fenòmen de l’escena. Quan està damunt de l’escenari, ell sol ho omple tot. No fa pas gaires anys, pel seu físic i la seva forma d’expressió tenia una semblança amb l’actor britànic Peter Sellers, però pasan els anys i ara està més pròxim a un altre actor britànic: Alex Guiness. Una vegada estan en Jaume i la Laura a Londres un senyor el va confondrà amb l’Alex Guiness. Si el Jaume haguès tingut un perfecte accent anglès, el pobre senyor avui encara estaria convençut d’haver parlat amb Sir Alex.
Compta en Jaume que una vegada, junt amb el seu amic Jordi Torras van fer un «spot>> publicitari per la TV sobre unes publicacions en fascicles, i va poguer comprovar la desmesurada popularitat que aquest mitjà té. D’arreu del pais va rebre trucades telefòniques per comentar-l’hi. Ara diu… que es queda com a millor record, i dels més emocionants de la seva vida, quant va poguer veure, de prop, les cares dels infants de Bellaterra quan per primera vegada van arribar els Reis Mags d’Orient.
No té definit cap personatge ideal per interpretar en el teatre, però ens diu que tot aquell paper que tingui un alt contingut humà, per ell representa un ideal el poguer-ho interpretar. Creu, com molts altres, que el problema de falta de comunicació de la gent a Bellaterra es produït perquè molts dels veïns «no viuen Bellaterra» encara que hi visquin. Home de RRPP, home amic dels seus amics, fidel i gran enamorat de la seva Bellaterra. Vol una Bellaterra millor. Vol sentir-se orgullós d’ésser bellaterrenc (en el fons, si sent). Jaume, que Deu et beneeixi i continuï donant-te la força necessària per continuar sent com ets. Sàpigues que tens amics de veritat, que t’estimen i que estàn orgullosos de ser-hi. Sort, salut i felicitat per a tu i tots els teus.
Eduard Jener (centre), Jaume Pla (dreta) i Ignasi Roda (esquerra) 📷 programa Molta Comèdia de Ràdio Sant Cugat
Eduard Jener entrevista l’actor Jaume Pla i Pladevall (Vilassar de Mar, 21 de maig de 1928), amb ocasió del seu 96è aniversarial, al seu programa d’Arts Escèniques de Ràdio Sant Cugat.
Jaume Pla ha interpretat obres de Salvador Espriu, William Shakespeare, Anton Txékhov i Bertolt Brecht i ha format part de nombroses companyies de teatre Grup de Teatre Independent, Companyia de Teatre Inestable, Teatre Truca a la Porta, Teatre del Sol, Teatre Nacional de Catalunya i Teatre Popular de Barcelona. A Sant Cugat del Vallès, durant molts anys, ha interpretat anualment el paper de l’abat Biure a l’obra Pedra i Sang.
Tanmateix, és més conegut per la seva aparició a televisió, on destacà pel seu paper de Ferran a la sèrie de TV3 El cor de la ciutat, i d’altres sèries com Estació d’Enllaç, Nissaga de poder, Plats Bruts, Temps de Silenci, Majoria Absoluta, Infidels i la Riera. També ha aparegut en sèries de Telecinco com Hospital Central o El Comisario. El 2011 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva implicació en diverses iniciatives que han contribuït al prestigi i a la renovació de l’escena catalana.
La temporada del 2013 encarna el paper principal de l’obra La meva Ismènia, d’Eugène Labiche, al teatre La Seca-Espai Brossa de Barcelona, i en els anys 2013, 2014 i 2015 interpreta el protagonista de l’obra Taula Rodona, o la joia de ser catalans de Pere Calders i Víctor Alexandre. En el 2016 protagonitza Abans que pugi el teló, de Víctor Alexandre. Aquesta obra és un regal d’Alexandre a l’actor, ja que l’escriu perquè ell en sigui l’intèrpret i pugui acomiadar-se dels escenaris amb un text que constitueix un homenatge al món del teatre.
Pel que fa al cinema, ha intervingut en diverses pel·lícules, com ara Lo mejor que le puede pasar a un cruasán (2003), El tránsfuga (2003), Las hijas de Mohamed (2004), L’ombra d’un crim (2005), ¿Por qué se frotan las patitas? (2006), Estigmas (2009), La vida comença avui (2010), Cendres (2013), i Un conte de Nadal (2014). El 2015, al costat de Montserrat Carulla, va protagonitzar el curtmetratge oficial del disc Cartes de l’Orient, de Blaumut, que és un càntic a l’emoció, a la superació i a la generositat. La darrera aparició de Jaume Pla davant la càmera ha estat com a protagonista del curtmetratge Tanto como siempre (2019), sobre l’efecte que té la malaltia d’Alzheimer en les persones que la pateixen.
L’any 2011 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2016 va rebre el Premi Extraordinari Ciutat de Sant Cugat en reconeixement a la seva trajectòria i a la seva manera de ser, de fer, de viure la ciutat i d’estimar la seva gent.”
Teclejar l’enllaç de sota per veure l’entrevista d’Eduard Janer a Jaume Pla, on també va intervenir el cronista bellaterrenc Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953), escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. 👇
