Centre Cívic de Bellaterra, 2 abril 2024, a les 20 hores. Compartir idees veïnals de trànsit i les inversions locals.
Posts Tagged ‘Societat’
SOCIETAT🐿️Presentació de la Plataforma veïnal Bellaterra-Urbanisme- Mobilitat
Posted in Bellaterra, tagged Societat on 28 Març 2025|
SOCIETAT|Acord entre Fundació Vila Casas i la Fundació Villavecchia
Posted in Bellaterra, tagged Societat on 26 Març 2025|
Bellaterra, 25 de març de 2025
LLUÍS TORRES|Avui s’ha dut a terme la signatura del conveni de col·laboració entre la Fundació Vila Casas i la Fundació Villavecchia amb la finalitat d’apadrinar l’espai “Sala d’estar i joc” del Pavelló de la Victòria, ubicat al recinte històric de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.
El Pavelló de la Victòria serà un “hospice” infantil pioner que donarà suport integral a infants i joves amb malalties cròniques complexes, avançades i en els últims dies de vida, i estarà al servei de tots els infants atesos a la Xarxa d’Atenció Pal·liativa Pediàtrica de Catalunya (XAPPI), oferint també ajuda i acompanyament a les seves famílies. Serà un espai on les famílies podran gaudir d’estades de respir i benestar, accedir a teràpies i propostes de lleure i oci.
El Pavelló de la Victòria també serà un espai de trobada i cura per als professionals, des d’on s’impulsarà el coneixement i la recerca en cures pal·liatives pediàtriques i es promourà la implicació de la comunitat i el suport a entitats i centres educatius.
Font: Fundació Vila Casas
SOCIETAT|Homenatge al Mossèn Toni Soler i Bauçà (1944-2024)
Posted in Bellaterra, tagged Societat on 23 Març 2025|
Bellaterra, 23 de març de 2025
El 28 de desembre de 2024 en va deixar l’estimat mossèn Toni Oliver, capellà que l’any 1974 va crear el Grup Escolta Bellaterra. Va morir als 80 anys, al seu poble natal de Sineu (Mallorca). Tenia 80 anys, neixent el dia 16 de maig de 1944. És recordada la seva figura, bàsicament, per la seva lluita social i cultural de Bellaterra. Compartim l’entrevista que li va realitzar L’Esquirol de Bellaterra.
📷 L’ESQUIROL DE BELLATERRA
Antoni Oliver i Bauçà, nascut a Sant Joan, al bell mig de l’illa de Mallorca és, des de fa uns vint anys, el rector de l’església parroquial de la Santa Creu a Bellaterra. Perquè Bellaterra, encara que no sigui municipi, sí que és parròquia independent.
Aviat farà 25 anys que Bellaterra és parròquia. I ho celebrarem com cal. Llavors estava a Bellaterra mossèn Plàcid Armengol i en crear-se els nous arxiprestats, ell va triar de dependre del de Sant Cugat, perquè estava claríssim que Bellaterra no havia de dependre de cap parròquia de Cerdanyola, que quedava molt lluny i molt mal comunicada. De fet ja portava molts anys funcionant com a parròquia. Al morir mossèn Plàcid, no ofegat com molta gent pensa, si no per un atac de cor quan es banyava al mar, vaig encarregar-me jo de Bellaterra.
I també t’ocupes d’altres parròquies.
Sí, de La Floresta (Sant Cugat) i de la Vallvidrera baixa (Barcelona), que com Bellaterra, són barris d’un altre municipi que els té molt abandonats. Vallvidrera fa cent anys era poble i amb una història mil.lenària, ara està super-degradat. I tu has triat Bellaterra per viure-hi Si, des de fa deu anys que visc aquí, o al menys, hi dormo cada dia.
Potser a molta gent li va sobtar una mica que recolçeci tant obertament la segregació, Mai he pensat que això fos una qüestió política, crec que és qüestió d’estimar Bellaterra. Pot ser si només portés aquí dos anys no hauria dit res, però fa vint anys que hi sóc i m’estimo Bellaterra. Crec que es pot obrir el camí a una veritable comunitat humana i a moltes coses que no hi són. Es diu que Bellaterra segregada serà un poble elitista. Jo no tinc aquesta por. Dependrà de les eleccions. Ara Bellaterra és un lloc tancat per a la gent jove, tancat pels joves que han nascut aquí i que no poden quedar-se a viure-hi, és caríssim, i un poble sense la continuitat de la seva pròpia gent no té arrels, no pot ser poble. Jo crec que un ajuntament de Bellaterra programarà les coses de forma que la seva pròpia gent, la gent del poble, pugui quedar-se a viure-hi, com es fa a tot arreu. Es clar, si la gent de Bellaterra tria un Ajuntament que vulgui això.
Alguna idea d’ aquestes ja l’ has llençat al sermó de la missa de Festa Major.
Sí, és un tema molt important. És el futur de Bellaterra. Igual que la idea de tenir un Cementiri a Bellaterra. No es tracta de fer un
<<Jo tinc molt de joia d’haver deixat a l’església aquests dos llums nous de ferro forjat.>>>
cementiri de super-luxe perquè vinguin a enterrar aquí a la gent rica d’arreu, si no de fer un cementiri normal per a la gent de Bellaterra. Es que Bellaterra pot ser un poble preciós, perquè no podrà créixer massa i llavors un es podrà trobar amb l’alcalde pel carrer i parlar amb ell sense demanar audiència. Això no pot passar ja a cap poble del Vallès. I ho dic sense passió, perquè jo no penso retirar-me aquí, no tinc cap casa per viure-hi i d’aquí a uns anys puc marxar, però pels qui ho visquin, serà molt maco.
Mai no havies pensat de venir a treballar a Bellaterra?
No, Al principi pensava que estaria dos o tres anys només. Jo sóc d’una fornada de capellans que va sortir del seminari amb més voluntat de servei que de voler càrrecs, i no per mèrit nostre, si no de l’educació que ens van donar. Jo ja havia fet el noviciat als Pauls i havia estudiat teologia a Sant Cugat, amb els jesuites. També havia estat treballant un temps al tercer món. De sempre he tingut vocació de missioner. Aquí, al principi, es pensaven que jo era comunista, i la realitat és que al partit comunista mai podria sentir-me hi bé. Sí que sóc catalanista i nacionalista, potser per això penso que Bellaterra té dret a ser independent si ho vol la majoria de la gent. Sí d’aquí a quinze o vint anys volen una altra cosa, doncs que ho facin.
A part del teu mallorquí, al qual ja ens hem habituat …
Accent sí que en tinc, però no parlo mallorquí, perquè quan torno a Mallorca he de fer un esforç per parlar com ells, i em diuen que parlo català…
No, si volia dir que costa molt d’entendre els teus sermons perquè no s’et sent bé
És que l’església té mala acústica… I tu no et dirigeixes sempre al micro, vas girant la cara cap als costats, o bé tens el micro a l’alçada del cor, no de la boca.
Ah, potser sí, perquè segons qui puja a llegir se sent millor, però, de fet, l’església té mala acústica. S’ha fet sense un disseny previ i s’han afegit laterals i racons. Ja no sé quina mena d’altaveu possar-hi. Segons quina part de l’església se sent bé, però si dones més volum als altaveus, ja no s’hi sent.
La il.luminació de l’església, també és difícil?
Mira, jo tinc molt de joia d’haver deixat a l’església de Bellaterra aquests dos llums nous. Són fets d’un manyà, d’un autèntic artesà del ferro forjat dels que ja no en queden.
Feia més de deu anys que se les havia demanades. Cal entendre que no són qualsevol llauna, són ferro forjat. Han valgut quatre – centes mil pessetes, però ja estan pagades.
“No em preocupa si la gent ve o no ve cada diumenge a missa. El que em preocupa és si la gent està o no està a prop de Déu“.
És clar que no es podia penjar un gran llum al mig, perquè taparia les pintures. A on s’havien de col.locar? A mi els focus no m’agraden, no es tracte d’il·luminar el sacerdot, que no ha de ser una figura. El sacerdot és l’acompanyant de la pregaria.
N’estàs satisfet de la participació dels teus feligresos?
Sí, sempre he trobat gent per la catequesi, caps pels grups escoltes o per tocar l’òrgan. En quant a la participació a la missa, cal tenir en compte que Bellaterra és un lloc problemàtic per a la religió. ?
Sí, perquè hi ha l’Opus i el no-Opus. La gent de l’Opus té la seva manera d’anar a missa, jo els respecto i mentre ells respectin els demés no em ficaré amb ells. En un moment determinat sí, perquè van pretendre que tothom s’agenollés a l’hora, etcètera. Això és secundari, per anar a Deu n’hi ha molts de camins, i la celebració de l’Eucaristia no pot ser un lloc de fricció. El capellà no s’ha de ficar en res. Ell presideix l’Eucaristia però cadascú pot viure-hi la seva espiritualitat tal com ho senti. El capellà ha de respectar el tarannà de la gent. Crec que una missa no ha de ser per dir, quina missa més maca, què bé que canten, si no per apropar-se a Deu. Tampoc em preocupa si la gent ve o no ve cada diumenge a missa. El que em preocupa és si la gent està o no a prop de Déu. A la vida hi ha moments que es necessita més a Déu i això cadascú s’ho sap. A l’homilia del diumenge de la Festa Major, sortia l’imatge del pare que surt a llençar-se als braços del fill
en el moment que més el necessita. Un tema que es discuteix molt a l’Església.
Què en penses de l’avortament?
Jo no crec que s’hagi de castigar
Font: L’Esquirol de Bellaterra
ÚLTIMA HORA📌Bea Ripol i Carulla, secretaria interventora de l’EMD de Bellaterra, allarga un any més la seva jubilació oficial
Posted in Bellaterra, tagged Societat on 22 Març 2025|
Bellaterra, 22 de març de 2025
Bea Ripol, per recomanació de Josep M. Riba, president de l’EMD de Bellaterra, ha decidit allargar la seva jubilació fins a la primavera de 2026.
“Compartim el marc normatiu aplicable al perllongament de la permanència en el servei actiu“
“En el perllongament de la permanència en el servei actiu conflueixen dos interessos: el del funcionari que vol continuar treballant i el de l’Administració que no vol perdre’l perquè la seva actitud professional aporta un benefici cert”.
EAPC – Comentaris d’actualitat en matèria de personal al servei de les administracions públiques catalanes i el seu sector públic:
El perllongament de la permanència en el servei actiu: la confluència de dos interessos
En el perllongament de la permanència en el servei actiu conflueixen dos interessos: el del funcionari que vol continuar treballant i el de l’Administració que no vol perdre’l perquè la seva actitud professional aporta un benefici cert. La possibilitat de perllongar la permanència en el servei actiu més enllà de l’edat de jubilació forçosa i fins als setanta anys, com a màxim, ha tingut una important evolució aquests darrers anys, no només pels canvis legislatius sinó també jurisprudencials. En aquest apunt s’exposa l’evolució de la figura i es destaquen les principals conclusions que deriven de la doctrina del Tribunal Suprem (TS).
Marc normatiu aplicable al perllongament de la permanència en el servei actiu
A partir de la publicació de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, s’enceta una nova etapa amb la derogació de l’article 33 de la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública, que configurava un veritable dret subjectiu del funcionari a perllongar voluntàriament la seva permanència en el servei actiu, sol·licitud que només es podia denegar per la manca del requisit d’edat o per la presentació de la sol·licitud fora del termini establert.
La regulació de caràcter bàsic vigent, la trobem en l’article 67.3 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (TREBEP):
“La jubilació forçosa es declara d’ofici en complir el funcionari els seixanta-cinc anys d’edat. No obstant això, en els termes de les lleis de funció pública que es dictin en desplegament d’aquest Estatut, es pot sol·licitar el perllongament de la permanència en el servei actiu com a màxim fins que es compleixin setanta anys d’edat. L’administració pública competent ha de resoldre de manera motivada l’acceptació o la denegació del perllongament.”
A partir d’aquesta determinació legal, ens trobem que el legislador bàsic remet directament a les lleis de funció pública de desplegament de l’Estatut per regular les condicions del perllongament fins als setanta anys amb una puntualització: s’obliga a motivar la resolució, tant d’acceptació com de denegació del perllongament, amb la qual cosa queda clar que ja no es tracta d’un dret absolut del personal funcionari sinó que la decisió de perllongar o no el servei actiu està supeditada a una resolució motivada.
Pel que fa a les administracions públiques catalanes, l’article 38.3 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública –afegit per l’article 96 de la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics-, disposa les causes específiques d’atorgament o denegació del perllongament:
“3. El personal funcionari pot sol·licitar el perllongament de la permanència en el servei actiu fins, com a màxim, els setanta anys d’edat. L’òrgan competent per declarar les jubilacions ha de resoldre de manera expressa i motivada l’atorgament o la denegació del perllongament de la permanència en el servei actiu, d’acord amb alguna de les causes següents: a) L’aptitud per a l’acompliment de les tasques i funcions pròpies del lloc de treball que s’ocupa. b) La conducta professional, el rendiment o l’assoliment d’objectius. c) Les circumstàncies derivades de la planificació i racionalització dels recursos humans. Així mateix, l’òrgan competent pot resoldre de manera motivada la finalització del perllongament autoritzat. Sens perjudici del que estableix aquest apartat, s’atorga el perllongament de la permanència en el servei actiu sempre que calgui completar el temps mínim de serveis per causar dret a la pensió de jubilació, d’acord amb els requisits i les condicions establerts en el règim de seguretat social aplicable. El que disposa aquest apartat no és aplicable als funcionaris que tinguin normes de jubilació específiques.”
Deixant de banda el període en què es van establir regles transitòries i excepcionals que restringien el dret a perllongar el servei actiu com a conseqüència de la situació de crisi econòmica –des del mes de març del 2012 al mes de març del 2017-, la regulació legal disposa, en vista a resoldre les sol·licituds de perllongament, una regla general i una regla excepcional.
La regla general obliga l’òrgan competent per jubilar que, davant d’una sol·licitud de perllongament, valori tant les causes objectives (és a dir, les circumstàncies derivades de la planificació i racionalització dels recursos humans) com les causes subjectives que afecten la persona que sol·licita el perllongament (és a dir, l’aptitud per a l’acompliment de les tasques i funcions pròpies del lloc de treball que s’ocupa i la conducta professional, el rendiment o l’assoliment d’objectius).
La regla excepcional, que opera en benefici del funcionari, atorga automàticament el dret a perllongar, sense cap altra valoració, sempre que calgui completar el temps mínim de serveis per causar dret a la pensió de jubilació, d’acord amb els requisits i les condicions establerts en el règim de seguretat social aplicable. Respecte d’aquesta darrera qüestió, cal tenir present la controvertida Sentència del TSJ de Catalunya, de 3 de març de 2015 –recurs núm. 330/2013-, que en una interpretació contra legem atorga el dret al perllongament a un funcionari no pas per completar el temps mínim de serveis per causar dret a una pensió de jubilació sinó que la concedeix automàticament per assolir la prestació de jubilació en la quantia màxima (optimització de la pensió), i argumenta de manera sorprenent que així ho fan altres ordenaments jurídics (com l’establert per al personal estatutari dels serveis de salut o la comunitat autònoma del País Basc) i que, malgrat que la normativa bàsica no en disposi res, es vulnera el dret a la igualtat de l’article 23.3 la CE si es mantenen regulacions diferents.
Criteris jurisprudencials sobre la motivació de l’atorgament o la denegació del perllongament de la permanència en el servei actiu
Partim de la STS de 15 de novembre de 2021 –recurs núm. 360/2020-, que resumeix la jurisprudència consolidada sobre l’article 67.3 del TREBEP, de la manera següent:
1. El perllongament de la permanència en el servei actiu és una excepció a la regla general de jubilació forçosa.
Reconeix que la regla general imposada per la llei és que la relació de serveis s’extingeix quan s’arriba l’edat de jubilació forçosa, mentre que l’excepció és que la relació de serveis pugui perllongar-se fins als setanta anys.
2. El perllongament és un dret del funcionari, però no és un dret absolut, sinó condicionat a les necessitats dels serveis.
El perllongament de la permanència en el servei actiu no és una expectativa o situació de simple interès sinó que és un dret individual del funcionari, no obstant això, no és un dret absolut sinó condicionat, atès que depèn de les necessitats del servei, i aquesta condició és el que atorga sentit a la idea d’excepcionalitat.
3. La motivació sobre el perllongament no està limitada necessàriament a raons estrictament organitzatives, estructurals o de planificació, sinó que es pot sustentar exclusivament en la valoració de l’aportació concreta del funcionari al servei públic i a la consecució de les finalitats encomanades.
Aquestes necessitats del servei, que condicionen el dret a perllongar, no necessàriament s’han d’entendre en un sentit estrictament objectiu (manca de personal, existència de vacants, volum de feina, etc.), atès que, encara que concorrin aquestes circumstàncies, no són un pressupòsit que comporti l’efecte automàtic d’atorgar el perllongament. Per tant, malgrat no concorri cap circumstància objectiva derivada de la planificació i la racionalització dels recursos humans –art. 38.3.c del TRFP-, en el sentit de disposar d’una anàlisi prèvia de disponibilitats i necessitats de personal, ja sigui des del punt de vista de nombre d’efectius com de perfils professionals o nivells de qualificació, el dret a perllongar es pot denegar per causes subjectives directament vinculades a la conducta professional, el rendiment o l’assoliment d’objectius (tal com reconeix explícitament l’article 38.3.b del TRFP).
En aquest aspecte es pot observar l’evolució de la jurisprudència del TS. Les primeres sentències, STS de 4 de novembre de 2015, centraven la motivació en aspectes exclusivament organitzatius: “En consecuencia, los criterios para la concesión o no de la prórroga, dentro de esa amplia discrecionalidad del legislador para fijarlos, han de ser objetivos y aplicables a todos los funcionarios afectados, sin que pueda utilizarse para denegar la prorroga un criterio subjetivo, máxime si implica materialmente una sanción, lo que acercaría la actuación de la Administración a la desviación de poder.”
Posteriorment, s’aprecia clarament el gir en aquesta jurisprudència i la STS de 22 de desembre de 2020 matisa que: “[…] la motivación de la decisión de la Administración respecto a la solicitud de un funcionario público sobre prolongación de la permanencia en el servicio activo, ex art. 67.3 EBEP, que deberá ajustarse a las previsiones al respecto de las leyes de Función Pública que se dicten en desarrollo del Estatuto Básico del Empleado Público, no está limitada necesariamente a razones de índole estrictamente organizativa, estructural o de planificación de recursos humanos, sino que también puede sustentarse en la valoración de la aportación concreta del funcionario al servicio público prestado y a la consecución de los fines encomendados, debiendo incorporar en todo caso la motivación necesaria.”
Tornant a la STS de 15 de novembre de 2021, al marge que des del punt de vista objectiu poden haver dades que afavoreixin el manteniment del funcionari en el servei actiu, si després d’analitzar-ne el rendiment i contrastar-lo amb les necessitats del servei es conclou que aquest no ha estat l’idoni o el que calia esperar, no és arbitrari denegar-li el perllongament de la seva vida activa.
4. La imposició prèvia d’una falta disciplinària al funcionari interessat a perllongar, no implica que el seu rendiment hagi estat deficient ni tampoc pressuposa que hagi de ser-ho en un futur.
La valoració negativa d’aquest aspecte subjectiu, vinculat a la conducta professional, el rendiment o l’assoliment d’objectius, no ha d’estar necessàriament condicionada per l’existència de sancions disciplinàries prèvies. Es desvincula així l’absència de sancions disciplinàries amb la valoració de la conducta professional. En paraules de la STS de 15 de novembre de 2021: “No estamos ante un expediente disciplinario regido por el principio de presunción de inocencia en el que se castiga un hecho o unos hechos concretos con base en una prueba que destruya la presunción de inocencia y atendiendo a su calificación jurídica según su tipificación legal; por el contrario la potestad que se ejerce al amparo del artículo 67.3 del EBEP se basa en ponderar la andadura profesional del solicitante desarrollada a lo largo del tiempo y contrastarla con las necesidades de la Administración.”
La STS de 18 de gener de 2021 també separa clarament, als efectes de denegar el perllongament, la valoració del rendiment amb les mesures disciplinàries: ”Por otro lado, es importante destacar que no es exigible la incoación del expediente disciplinario alguno al hoy actor para respaldar aquellas valoraciones que, en el periodo prolongado de varios años han constatado el bajo nivel de implicación y aportación a la consecución de los objetivos de la organización administrativa en que desempeñaba sus servicios. Obviamente, entre esta situación y la eventual comisión de infracciones disciplinarias existe un amplio margen. La denegación de la prolongación al servicio activo solicitada nada tiene que ver, en principio, con la comisión de infracciones disciplinarias, ya que un rendimiento deficiente o no acorde con lo esperable de un funcionario de determinado nivel y experiencia, no se corresponde, de manera necesaria, con la comisión de una falta disciplinaria.”
La STS de 15 de novembre de 2021 deixa clar que: “No estamos ante un expediente disciplinario regido por el principio de presunción de inocencia en el que se castiga un hecho o unos hechos concretos con base en una prueba que destruya la presunción de inocencia y atendiendo a su calificación jurídica según su tipificación legal; por el contrario la potestad que se ejerce al amparo del artículo 67.3 del EBEP se basa en ponderar la andadura profesional del solicitante desarrollada a lo largo del tiempo y contrastarla con las necesidades de la Administración.”
5. Als efectes de justificar un rendiment deficient no és imprescindible que les retribucions per productivitat s’hagin vist disminuïdes ni que el funcionari hagi estat anteriorment remogut del lloc de treball per rendiment insuficient o manca de capacitat per ocupar el lloc de treball.
La valoració negativa d’aquest aspecte subjectiu, vinculat a la conducta professional, el rendiment o l’assoliment d’objectius, tampoc no ha d’estar relacionada necessàriament amb el fet que s’hagin vist disminuïdes anteriorment les retribucions per productivitat o que el funcionari hagi estat objecte de remoció del lloc de treball per rendiment insuficient o manca de capacitat per ocupar el lloc de treball.
La STS de 15 de novembre de 2021 disposa clarament que: “Cobra así sentido que la valoración de esa vertiente subjetiva no tenga que estar vinculada a que con anterioridad no haya sido sancionado o no haya visto reducidas sus retribuciones por productividad o removido del puesto (cfr. artículo 20.4 EBEP). Esas posibilidades son propias de una relación de servicios viva y que no se hayan activado -en beneficio del solicitante-, no impide que próxima ya su extinción, se valore qué aporta al servicio y se concluya que no procede exceptuar en su caso la regla general de jubilación por razón de edad.”
6. El deure de motivar la resolució de perllongament, tant si és estimatòria com denegatòria, correspon a l’Administració, que ha de poder provar les circumstàncies que es tenen en consideració.
En relació amb el deure específic de motivar la resolució sobre perllongament de la permanència en el servei actiu, la jurisprudència reitera que recau sobre l’Administració la carrega de justificar-la, la qual cosa implica que les circumstàncies que fonamentin la decisió s’han d’ajustar a la realitat i la seva existència ha de ser provada.
La STS de 17 de març de 2016, sobre la motivació del perllongament, descarta qualsevol fonamentació genèrica i inconcreta, i destaca que “los simples datos macroeconómicos de la situación de crisis económica [de 2012] no pueden servir de motivación o causa válida para la denegación de la prórroga al recurrent. El Derecho de la crisis no es un paspartú que permita enmarcar cualquier acto, máxime cuando se ejercita la autotutela administrativa para denegar a un funcionario público la prórroga que prevé el artículo 67.3 de su Estatuto básico y que se debe denegar, o aceptar, con una motivación fundada legalmente y que responda a los hechos determinantes que se invocan”. Per aquest motiu considera que “La Administración recurrida no ha cumplido la carga de motivar la denegación de la solicitud exteriorizando una causa de la misma que sea válida en Derecho. Las supuestas razones económicas argüidas son insuficientes en el marco legal aplicable, por genéricas e inconcretas.
Tampoc no s’accepta jurisprudencialment una motivació sustentada en projeccions organitzatives de futur, és a dir, no vigents i incertes. La mateixa STS de 17 de març de 2016 es pronuncia en aquest sentit: “En cuanto a las razones operativas, además de completamente indefinidas y con cierta proyección de futuro, no son atendibles en cuanto se derivan de unas tareas de reorganización que se afirman expresamente iniciadas pero no concluidas y que pasan por redistribuir personal adscrito a otras unidades que no se determinan, desconociéndose en qué consisten o cómo se va a llevar a cabo tal redistribución, así como el personal y unidades afectadas.”
7. No és arbitrari denegar el perllongament si, després d’analitzar el rendiment del funcionari i contrastar-ho amb les necessitats del servei, es conclou que no ha estat l’idoni o el que calia esperar
Ja des de la STS de 6 de febrer de 2017 (rec. de cassació núm. 2155/2015), la prova de les circumstàncies concurrents recau en l’Administració, de tal manera que la denegació del perllongament se sustentava, respecte d’un funcionari del cos d’inspectors d’hisenda, sobre l’inadequat “nivell de qualitat en el desenvolupament de les funcions i tasques assignades, el volum de la càrrega de treball i els resultats assolits que estaven clarament per sota dels exigibles”.
La STS 12/2021, de 18 de gener de 2021, deixa clarament establert que “En definitiva, es perfectamente válida la ponderación, en la resolución administrativa sobre prolongación en la permanencia de servicio activo, de elementos individualizados basados en el trabajo desempeñado anteriormente por el funcionario solicitante, y que se valore su nivel de adecuación a los estándares de calidad y volumen de trabajo en el respectivo puesto de trabajo, así como si la contribución que pueda realizar a la consecución de los objetivos y metas propios del departamento, tanto en términos de calidad como cuantitativos, resulta positiva para los intereses públicos”.
Especialment interessant és el cas plantejat en la STS de 15 de novembre de 2021 –recurs núm. 360/2020-, ja esmentada, en relació amb un cas: “A grandes rasgos cabe deducir que al demandante se le ha denegado la prolongación de su vida activa por una sola razón: porque debido a las deficiencias en el desempeño del trabajo encomendado se ha considerado que, con esa prolongación, ningún beneficio aportaría al Tribunal de Cuentas.” El TS rebutja els arguments de la part demandant que sustentava la seva petició, d’una banda, en el fet de l’existència de places vacants dotades de la seva categoria i, de l’altra, en rebatre els informes desfavorables dels superiors que avalaven una qualitat en la seva feina sensiblement inferior a la dels seus companys d’igual nivell (escàs rendiment sustentat en el fet que el nombre d’informes que presentava era molt inferior al de la resta de l’equip, amb retards en l’entrega que provocaven reiterats requeriments dels seus superiors i, finalment, els treballs els entregava precipitadament, sense profunditat i amb errors que en dificultaven la supervisió). Com arguments afegits, les queixes de companys sobre el fet que feia i rebia nombroses trucades telefòniques particulars i que no mantenia actualitzada la formació tècnica (en els darrers 13 anys només va sol·licitar un curs formatiu i ho va fer a instàncies del seu superior, que la considerava imprescindible).
Finalment i molt més discutible, cal destacar que la STS núm. 12/2021, de 18 de gener de 2021, va més enllà i accepta com a justificació, derivada de l’informe incorporat a les actuacions, el fet de les absències reiterades degudes al precari estat de salut del funcionari, la qual cosa repercuteix negativament en el servei públic.
Font: Generalitat de Catalunya
SOCIETAT|Inauguració itinerari de vianants al Camí Antic de Sant Cugat de Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged Societat on 18 Març 2025|
Sorprèn que els representants de l’EMD de Bellaterra i Cerdanyola no hagin tallat la cinta amb la senyera i ho hagin fet amb els colors de PSC.
Bellaterra, 18 de març de 2025
LLUIS TORRES| Segons publica avui Cerdanyola Info, Riba, Pons i Aceña van ser els encarregats de tallar la cinta inaugural. Durant el seu discurs el representant de la Diputació, aquesta institució pretén facilitar a Ajuntament i EMD’s que els seus somnis es facin realitat. Segons Aceña, les primeres fases sempre són importants perquè obliguen a que vinguin futures etapes en les que finalitzar el projecte global. Aquest projecte, diu, “és important per poder gaudir de l’espai urbà en condicions”.
https://youtu.be/JqvMkfAYH34?si=c-O4DytTqBCELar-
El tinent d’alcalde cerdanyolenc, Òscar Pons, indicava durant la inauguració que un dia plujós com el que s’estava produint posa de manifest la importància d’haver fet aquest itinerari, no només com a espai de passeig, sinó també com a espai de seguretat per als vianant. Pons confia que el treball transversal faci que la següent etapa arribi l’abans possible.
El president de l’EMD, Josep Maria Riba, també explicava que en el tram en el que ja s’ha actuat encara caldrà fer alguna millora com és reforçar la il·luminació o la instal·lació d’algun banc.
Des de la redacció de Cerdanyola.info volen posar de manifest que els problemes de so de les diferents intervencions en l’acte es deuen a la intensa pluja que s’estava produïnt en aquell moment.
Font: Cerdanyola Info
SOCIETAT (1962) Inauguració del Carrer Josep Sentís de Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged Societat on 23 Setembre 2024|
Bellaterra, 23 de setembre de 2024
Esdeveniment destacat a la magnífica urbanització residencial de Bellaterra el va constituir haver-se donat el nom d’un il·lustre resident de la mateixa, el senyor José Sentís Vilanova, a un dels nous carrers acabats d’acabar
L’acte de descobrir-se el monòlit indicador de la nova via i obertura de la mateixa es va celebrar en presència de l’homenatjat, a qui acompanyaven tots els seus fills, de l’alcalde i regidors de l’Ajuntament de Sardanyola, president i membres de la Junta de la Unió de Propietaris, del Foment de l’Habitatge Popular, president del Club Bellaterra i Rvd. rector, amb assistència de la majoria de veïns i colònia.
Als parlaments, el mateix l’alcalde, senyor Fatjó que el senyor Estrada, president de la Unió de Propietaris, i el senyor Viza, del Foment. glossaren els valors cívics del senyor Sentís, la seva estima per Bellaterra i les seves virtuts com a home de bé.
El seu fill don Luis Sentis, va emocionar tots els presents amb les seves paraules. i juntament amb els seus germans, esposes, fills i net que allà estaven reunits, van poder adonar-se de l’apreci i consideració que a Bellaterra es té cap a la família Sentis
Com a tancament de l’acte va tenir lloc un còctel ofert pel senyor Estrada als jardins de la seva residència «El Pedregal.
Font: Biblioteca de Catalunya
El film “El 47” rescata Torre Baró de l’oblit: “La lluita veïnal segueix sent necessària”
Posted in Bellaterra, tagged El 47, Societat, Torre Baró on 9 Setembre 2024|
Bellaterra, 9 de setembre de 2024
Els veïns del barri de Torre Baró, un dels més costeruts i de renda més baixa de Barcelona, continuen les mobilitzacions per les deficiències del parc d’habitatges, la falta de serveis i la difícil mobilitat.
Fa dècades que els veïns de Torre Baró, un dels barris més allunyats del centre de Barcelona, es mobilitzen perquè l’administració resolgui la gran quantitat de mancances i incerteses d’aquest barri a l’extrem nord de Barcelona.
És un dels tres barris amb la renda mitjana més baixa de la ciutat, amb menys de 10.000 euros anuals. També alberga alguns dels problemes urbanístics més greus, per les deficiències del parc d’habitatges i per la difícil mobilitat.
En els darrers dies, però, s’ha parlat de Torre Baró perquè una pel·lícula l’ha rescatat de l’oblit. Es tracta d'”El 47“, un film de Marcel Barrena que narra la història real del segrest d’un autobús el 1978.
Manuel Vital, veí de Torre Baró i conductor de TMB, va portar el bus davant les cases de tots els seus veïns. Cases que tots ells havien construït amb les seves pròpies mans, com els seus drets, que van aconseguir lluitant amb molt d’esforç.
“No teníem res, però vam aconseguir molt”
Torre Baró és un dels barris més costeruts de Barcelona. Fragmentat en diverses zones de difícil comunicació, s’enfila fins al parc de Collserola, amb una trama de carrers anàrquica i complexa que fa difícil de resoldre problemes que s’arrosseguen des de fa més de cinquanta anys.
Als anys seixanta, al final de la gran allau migratòria, les parcel·les es venien a baix preu i es va crear un barri majoritàriament d’autoconstrucció, amb cases esglaonades sobre un terreny abrupte, una bona part amb afectacions urbanístiques. Els habitatges són de propietat, però molts estan fora de normativa.
Els veïns no tenien cap mena de serveis bàsics i van començar a lluitar per millorar les condicions de vida. “Quan van arribar molts immigrants andalusos, extremenys i de la resta d’Espanya, vam entendre què era el moviment veïnal, què era lluitar per un bé comú pel barri. No teníem res, i vam aconseguir molt”, explica José Antonio Martínez, veí i expresident de l’associació de veïns de Torre Baró.
Andrés Naya recorda aquells temps, en què els veïns es van arromangar per aconseguir els seus drets, tant en dictadura com en democràcia. “És la lluita d’un barri per la seva dignitat, per reivindicar tot allò que es necessitava. Primer, amb les autoritats franquistes, i després, amb la Transició i la democràcia, perquè molts cops costa molts esforços que es dugui a terme”.
📷3Cat
“Les associacions veïnals segueixen sent necessàries”
A la part alta de Torre Baró, continua sense haver-hi cap comerç ni farmàcia. El metro, l’estació de tren i la resta de nous equipaments són tots a la part de baix. Hi ha autobusos, però el gran pendent fa complicat comunicar la zona alta i la baixa del barri. La mobilització veïnal ha anat aconseguint millores, i la lluita ha forjat la identitat de barri a Torre Baró, sigui segrestant autobusos o tallant carrers.
“Aquí vam aconseguir l’aigua i l’electricitat tallant l’avinguda Meridiana. Ara, quan s’espatlla una canonada d’aigua, que és cada dos per tres, només aixequen un tros de carrer i posen un pegat. Tenim els carrers plens de pegats”, defensa Martínez.
I és que, en un dels barris de Barcelona amb el nivell de renda més baix, les millores avancen lentament, així com el relleu generacional dins l’associació de veïns.
“Som tres mil habitants, la gent participa, però sí que és cert que hi ha molta precarietat laboral, i estar en el moviment actiu implica molt de temps”, lamenta l’expresident de l’associació de veïns.
Davant d’aquesta situació, l’activista Andrés Naya reivindica la vigència del moviment veïnal. “Les associacions de veïns segueixen sent necessàries, perquè la història ens ha demostrat que l’organització i el sentit crític són imprescindibles. Però les associacions, crec, han de treballar conjuntament amb la resta del teixit social, per aconseguir tot allò que el barri necessita”, apunta.
Per això, els veïns continuaran fent mobilitzacions per reclamar que Torre Baró es posi al nivell dels altres barris de la ciutat.
Font: 3Cat
FACTA NON VERBA X BELLATERRA|Els autobusos de la UAB són gratuïts
Posted in Bellaterra, tagged Societat on 15 Agost 2024|
Bellaterra, 15 d’agost de 2024
LLUÍS TORRES| Que Barcelona és l’única universitat de tot Espanya que disposa d’autobusos interns propis és del tot positiu, però no ho és tant que els ciutadans de l’EMD de Bellaterra no tinguin transport públic per desplaçar-se a Cerdanyola, ni pels 100 carrers de tota Bellaterra. Després molts es demanen els motius del per què més del 60% del veïnat ha signat per annexionar-se a Sant Cugat del Vallès. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!!
I és que des que la UAB va obrir les seves portes el 1968 i de seguida van decidir que era necessari el servei, degut a l’accessibilitat que hi havia en aquell moment al campus.
https://youtu.be/HDvWGBcN3Dw?si=LfCwgpASUFkgyXJo
El millor de tot que és un servei totalment gratuït, si UABer ho has llegit bé, és GRATUÏT! No sé a què esperes!
Aprofita per descobrir noves facultats anant amb l’autobús o anar per anar més còmode fins a la Renfe, això sí… ara no et tornis un mandrós, que tot i que està molt bé veure la UAB des del bus intern, però hi ha molts espais que només descobriràs passejant pel campus. I recorda passar la targeta quan pugis al bus.
Font: UAB
SOCIETAT|Coliving* (convivència), és un model de vida comunitària residencial
Posted in Bellaterra, tagged Coliving a Bellaterra, Societat on 14 Agost 2024|
Bellaterra, 15 d’agost de 2024
LLUÍS TORRES| Avui compartim un article publicat fa un temps a La Vanguardia que ens dona a conèixer el nou negoci del Coliving, (un model de vida comunitària residencial de convivència que acull persones no relacionades biològicament que viuen a la mateixa unitat d’habitatge). Laia Coma, fundadora de Inèdit Barcelona, té llogades dos cases a Bellaterra, per fer negoci oferint aquest sistema relativament nou d’habitatge compartit.
Per José Ramón Zurdo, director de l’Agència Negociadora del Lloguer, l’auge del coliving és perquè “són lloguers menys intervinguts que els lloguers tradicionals de llarga estada” de manera que proporcionen “més rendibilitat amb menys risc” a inversors i promotors.
Inversors i promotors s’han llançat a desenvolupar coliving, flexliving i altres fórmules d’allotjaments col·lectius i temporals per evitar les rigideses que imposa la nova llei d’habitatge: la necessitat de destinar fins al 40% del sòl als nous desenvolupaments a construir habitatge social de lloguer i llarga durada dels contractes, amb límits també a l’actualització de rendes. Les noves fórmules, a més, tenen unitats més petites i afegeixen serveis, cosa que permet augmentar la rendibilitat dels projectes en un moment en què la pujada dels tipus d’interès ha fet que construir habitatge per a lloguer ( build to rent o BTR) ja no sigui rendible.
“La rendibilitat dels allotjaments flexibles és més alta perquè és un tipus d’actiu nou, i no hi ha historial del rendiment o de les dificultats. Els inversors veuen més risc i exigeixen més tornada”, reconeix Stefano Somoggi, director de residencial flexible de CBRE. Segons les dades de la mateixa consultora, construir habitatge per a lloguer a ubicacions urbanes proporciona una rendibilitat del 3,8% a Madrid i del 4,0% a Barcelona.
Per José Ramón Zurdo, director de l’Agència Negociadora del Lloguer, l’auge del coliving és perquè “són lloguers menys intervinguts que els lloguers tradicionals de llarga estada” de manera que proporcionen “més rendibilitat amb menys risc” a inversors i promotors.
Així, el nombre de llits en aquests allotjaments flexibles s’ha multiplicat per quatre en els darrers tres anys, fins a les 10.000 unitats, i hi ha projectes en marxa que preveuen que aquest número es dupliqui el 2025, segons les dades de la consultora CBRE. Fins al setembre del 2023, assenyala la firma, ha captat inversions per 306 milions d’euros, el 13% de la inversió institucional en residencial, que se sumen als 600 que va captar l’any passat. “Inverteixen sobretot fons i grups estrangers, perquè és una modalitat molt freqüent al Regne Unit o als Països Baixos, però ja hi ha operadors locals sospesant invertir”, assenyala Olga Beltrán, directora associada de l’àrea de residència de CBRE Barcelona.
Segons els experts jurídics del bufet Uría Menéndez, el coliving no és un arrendament d’habitatge, dels quals regula la Llei d’arrendaments urbans (LAU) perquè no satisfà la necessitat permanent d’habitatge, i s’ha de regir pel Codi civil, que dóna llibertat de pacte a les parts, com a arrendament temporal d’habitació o com a contracte d’allotjament, si es presten altres serveis a l’hoste (com ara neteja o bugaderia).
Un dels factors clau en el boom del flexliving és la possibilitat de construir-lo a sòls amb diferents qualificacions urbanístiques: residencial, però també terciari (que permet ús hoteler i comercial) o d’equipaments, encara que en cada cas els allotjaments són diferents.
“Els allotjaments no es regeixen per la LAU sinó pel codi civil, que dóna llibertat de pacte a les parts“
Segons CBRE, el coliving es construeix en sòl residencial en zones urbanes, amb poques zones comunes, mentre que en sòl terciari, a l’extraradi de les ciutats s’està construint Corporate Living: residències corporatives, per a joves professionals, en complexos de grans dimensions moltes zones comunes i serveis. Altres fórmules en auge, també en sòl terciari, són les residències de vacances o Vacation Living, a zones costaneres o rurals. En sòl d’equipament, en canvi, es poden construir residències per a col·lectius vulnerables, com ha fet l’Ajuntament a Barcelona, o en el cas dels promotors privats, per a gent gran, amb projectes de Senior Living.
Segons CBRE, actualment el 75% dels llits operatius s’ubiquen entre Madrid i Barcelona, encara que aquests allotjaments també estan en auge a zones que atrauen un alt volum de població flotant, com València, Màlaga i Biscaia.
Esteve Almirall, cofundador i director general de Node, una empresa especialitzada a promoure i gestionar espais d’habitatge flexible assenyala que la característica comuna dels seus residents és “que estan en un moment de transició: perquè canvien de ciutat, per estudis o feina, o perquè s’han separat o perquè estan en procés de reformes a casa seva”. Per això, assenyala, “malgrat el que sembla, no és només un allotjament per a joves”.
El nombre més gran de projectes en marxa s’enfoca al residencial corporatiu o Corporate Living ja que, segons les estimacions de CBRE, més del 80% de la demanda d’aquest tipus d’allotjaments procedeix de joves professionals que troben feina a una altra ciutat o desplaçats per la seva pròpia empresa, així com de nòmades digitals o d’autònoms que han d’atendre un client a una altra ciutat.
Aquest tipus de perfil, a més, és el que pot fer front als alts preus d’aquest tipus d’allotjaments. Segons les dades de CBRE, la tarifa mitjana del lloguer mensual d’una habitació és de 922 euros a Madrid i de 967 euros a Barcelona, amb forquilles que van des dels 600 euros a habitacions compartides als 1.500 euros/mes a Madrid i entre els 700 i 1.500 euros/mes a Barcelona.
Són preus alts, encara que no inclouen només l’allotjament sinó també els subministraments, roba de llit, neteja i opcions de lleure “per això les estades són naturalment curtes, de persones que quan coneixen més la ciutat i fan amics es muden a un pis compartit”, assenyala Somoggi.
Poden fer-se a terra residencial però també terciari i d’equipament i rendeixen més que el lloguer BTR
Node, que gestiona 4.000 habitacions a tot Espanya, assenyala que els seus edificis tenen una ocupació mitjana del 95%, amb una estada “llarga” (de més de sis mesos). “Els nostres allotjaments són una opció més per solucionar el problema de l’habitatge a les grans ciutats”, assenyala Almirall.
*Coliving (convivència), és un model de vida comunitària residencial que acull tres o més persones no relacionades biològicament que viuen a la mateixa unitat d’habitatge. Generalment, la convivència és un tipus de comunitat intencionada que ofereix habitatge compartit a persones amb valors o intencions similars. L’experiència de convivència pot incloure simplement debats en grup a les zones comunes o àpats setmanals, encara que sovint s’estendrà a espais de treball compartits i esforços col·lectius com ara viure de manera més sostenible. Un nombre creixent de persones a tot el món recorre a la convivència per tal d’aconseguir els mateixos beneficis que altres models de vida comunals (com les comuns o el cohabitatge ), com ara “confort, assequibilitat i un major sentiment de pertinença social”.
Font: La Vanguardia
SOCIETAT|El Club Bellaterra tanca la seva web amb un Comunicat Oficial molt fosc
Posted in Bellaterra, tagged Club Bellaterra, Societat on 7 Agost 2024|
Bellaterra, 7 d’agost de 2024
LLUÍS TORRES|Ens ha sorprès entrar a la desapareguda web oficial del Club Bellaterra i veure, després de 90 anys d’existència (1934-2024), el seu trist color negre com un adéu de traspàs. La seva història mereix una mica més de color. El seu canal X @clubbellaterra segueix obert però amb una informació desfasada des de l’any 2019.
Fou del tot interessant que Jordi Fau, l’últim President del Club Bellaterra, en comptes de tancat la web oficial del club: http://www.clubbellaterra.com, amb aquesta fosca notícia, l’hagués deixat oberta, tot publicant la documentació històrica i com no, les milers de fotografies d’arxiu com si fos un museu digital. Esperem que estiguin a temps i pensi en fer quelcom semblant, ja que el veïnat de Bellaterra bé mereix conservar i recordar tots els moments alegres i tristos.
