José Montilla (Iznájar/Córdova, 15 de gener de 1955), qui fou el 128è president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2006 i 2010, i també alcalde de la ciutat de Cornellà i ministre d’Indústria al govern d’Espanya, és convidat a les conferències Catalunya, Horitzó 2035 del Rotary Club de Cerdanyola
Cartell del debat organitzat pel Rotary Club de Cerdanyola amb l’expresident de la Generalitat José Montilla 📷 CEDIDA
LLUIS TORRES|Ens felicitem per la excelent gestió i col·laboració de la nostra veïna, Elisenda Clascà, (secretària del Rotary Club Cerdanyola), gestionant el Cicle de conferències “Catalunya, Horitzó 2035”, i convidant expresidents de la Generalitat de Catalunya, que es celebren a l’Hotel Exe del Campus de Bellaterra. En aquesta segona conferència, després de la primera d’Artur Mas (129è President de la Generalitat de Catalunya), participarà en José Montilla (expresident de la Generalitat de Catalunya entre els anys 2006 i 2010) .
Interessat poden inscriure’s a través correu info@rotarycerdanyola.org.
(El preu del cobert és de 40 euros).
Biografia de José Montilla i Aguilera
Va néixer a Iznájar, Córdoba, el 1955. Als setze anys es vs traslladar amb la seva família a Catalunya. Està casat i té cinc fills. Vaig ser funcionari de l’administració local.
En arribar a Catalunya, a la ciutat de Sant Joan Despí, amb setze anys, va començar a treballar en una empresa d’arts gràfiques i posteriorment en una empresa del sector de l’electrònica. A l’Institut de Cornellà va cursar, en règim nocturn, el Batxillerat, compaginant els estudis amb la feina.
Posteriorment va ingressar a la Universitat de Barcelona, on va cursar estudis de Dret i d’Economia que no va poder concloure per la seva dedicació a l’activitat política.
Milita al PSC des de 1978, any de la seva fundació. Es va incorporar per primer cop a la seva Comissió Executiva Nacional l’any 1987, elegit secretari d’Organització en 1994 i Primer Secretari el 2000 i fins a l’any 2011. També va ser membre de la Comissió Executiva Federal d’PSOE de 2000 a 2008.
En les primeres eleccions democràtiques de 1979 va ser elegit regidor i nomenat tinent d’alcalde d’Economia i Hisenda a Sant Joan Despí.
L’any 1983 va encapçalar la candidatura socialista a la ciutat de Cornellà de Llobregat i elegit regidor, primer, i Alcalde de 1985 al 2004.
Va ser president de la Diputació de Barcelona (2003-2004), després d’exercir altres responsabilitats en la mateixa institució.
El març de 2004 va encapçalar la candidatura socialista al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Barcelona. Elegit Diputat al Congrés i en formar-se el primer govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, va ser nomenat ministre d’Indústria, Turisme i Comerç. Va dimitir el novembre del 2006, per presentar la seva candidatura a la presidència de la Generalitat.
Fou legit diputat al Parlament de Catalunya i investit com a president de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupà fins a desembre de 2010.
El desembre de 2011 vaig ser nomenat senador, en representació del Parlament de Catalunya, càrrec que ha ostentat fins el maig del 2019.
El juny del 2020, va ser nomenat conseller independent de l’empresa Enagás per un període de quatre anys.
Font: Elisenda Clascà, Rotary Club Cerdanyola, Generalitat de Catalunya
Inauguració: divendres 10 de maig a les 19 h, al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra (Exposició oberta fins al 17 de juny)
Bellaterra, 2 de maig de 2025
“Alumnes del taller de pintura de l’EMD i de l’escola Waldorf s’han inspirat en el món del joc per crear obres plenes de color, records i creativitat. Una mostra intergeneracional que convida a mirar, compartir i, sobretot, jugar plegats”.
El joc infantil i la seva metodología
La joguina
El que és fonamental no és la joguina en si mateixa, sinó el… Parlar de joc comporta inevitablement parlar de joguines. Tots els nens i nenes tenen dret a jugar i a tenir temps, amics i llocs on poder divertir-se i també tenen dret a tenir joguines. La relació que estableix l’infant amb les seves joguines ens ha de fer reflexionar com a educadors sobre els valors que transmetem als infants quan els oferim joguines i sobre els missatges que l’infant ens transmet per mitjà d’aquestes. En la nostra societat, la joguina s’ha convertit en un bé de consum, però com podem saber si una joguina és adequada per a un determinat infant? Segur que tots recordeu algunes de les vostres joguines. La joguina és un mitjà molt important per fer feliç als infants, però només és un mitjà!
El paper de la joguina en el joc infantil
Els infants són capaços d’inventar-se jocs utilitzant objectes ben diversos d’ús quotidià (una capsa com a camió). Es podria dir que cada objecte pot esdevenir una joguina per a l’infant. Per això, la primera qualitat exigida a una joguina és que permeti el joc.
Contràriament a aquesta primera exigència, avui dia moltes joguines inciten a la passivitat, l’infant esdevé espectador i no pas actor en el joc. D’altra banda, la joguina actualment s’ha convertit en un producte comercial de primera línia. Però l’experiència mostra que moltes d’aquestes joguines són ràpidament relegades pels infants, ja que tenen ben poca utilitat.
La forma més estesa és considerar les joguines com a creacions artesanes o industrials, especialment dissenyades i produïdes pels adults per estimular i acompanyar el joc infantil.
El diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola diu que la joguina és un objecte atractiu amb el qual s’entretenen els infants. Aquesta definició no té en compte que la noció de joc és inherent a la de la humanitat. El joc i la joguina, amb l’edat, es transformen en hobby, oci, malgrat l’essència, la necessitat de proporcionar plaer lúdic, perdura.
La legislació defineix la joguina com tots aquells productes concebuts i adreçats al joc dels infants de 0 a 14 anys.
Però si, com hem dit abans, una característica fonamental de tota joguina ha de ser que permeti el joc, millor que la considerem en un sentit més ampli. Per tant, definirem joguina com qualsevol objecte que l’infant utilitza per jugar, sigui quin sigui el seu origen.
La conceptualització de joguina des d’aquesta perspectiva remarca l’ús que l’infant li dóna. La taula.1 mostra els diferents tipus d’objectes i materials per jugar.
Joguines i objectes per jugar
Les joguines construïdes de manera artesana o industrial amb la finalitat que els infants hi juguin. Objectes de la vida quotidiana Objectes elaborats per a un altre ús però amb els quals els infants juguen: vestits, ampolles, pintes, escombra… Objectes de la natura Sorra, terra, aigua, pedres, fulles… Materials no estructurats Objectes seleccionats com a material lúdic, que permeten moltes possibilitats de joc: retalls de roba, cordes, material de rebuig…
Creacions dels infants
Tot allò construït pels mateixos infants: des d’una capsa de cartró que fa de llit per a la nina, fins a llaunes que fan de vaixells, disfresses, invents… Així, en la imaginació de l’infant tot es pot convertir de sobte en una joguina. De fet, la seva primera joguina és el seu propi cos. Es poden distingir una sèrie d’objectes que, independentment de la funció per a la qual van ser elaborats, als ulls de l’infant perden la seva identitat i es transformen en instruments de joc, és a dir, en joguines.
Amb aquesta facilitat, l’infant és capaç de trobar en ell mateix i en el seu entorn les joguines que necessita en el moment en què està jugant i que duren el temps que dura el joc. En aquest sentit, una joguina és tot objecte que l’infant transforma per poder desenvolupar el seu jo. A més a més, les peculiaritats d’un objecte poden induir a un determinat tipus de joc. En el cas de l’infant que xuta una ampolla buida, la joguina adquireix una dimensió temporal (dura el que dura el joc) i una dimensió imaginària (l’objecte transformat).
“El que no s’ha de perdre mai de vista és que el joc és més important que la joguina”.
Els objectes són instruments de joc
L’Andreu va pel carrer … D’altra banda, en l’àmbit educatiu, es parla de joguina didàctica, joguina educativa, material estructurat i material no estructurat. Cal clarificar cadascun d’aquests conceptes:
Joguina didàctica: material que utilitzen els educadors per facilitar als infants l’aprenentatge de determinats continguts (rellotge didàctic, capsa de lletres, àbac, etc.). Joguina educativa: aquella que afavoreix el desenvolupament i perfeccionament de les diferents capacitats dels infants (encaixos, escacs, dòmino). Material estructurat: joguines creades per un determinat ús (trencaclosques). Material no estructurat: joguines on no hi ha establerta una determinada forma d’ús, sinó que depèn de l’infant i de la seva capacitat creativa (un cotxet). Fa uns anys que s’han posat de moda les joguines didàctiques, que intenten conjugar els conceptes de treball/utilitat i joc.
Si, com se sap, el joc contribueix al desenvolupament integral de l’infant, ja que influeix en les diferents dimensions de la personalitat (intel·lectual, creativa, psicomotriu, social i emocional o afectiva), totes les joguines són educatives, perquè les diverses aportacions contribueixen al desenvolupament infantil. A més a més, les joguines tenen un potencial didàctic, ja que n’hi ha que permeten afermar o exercitar aprenentatges motrius, relacionats amb el currículum escolar.
Intrínsecament, una joguina no és ni educativa ni didàctica, una joguina és una joguina.
Tanmateix, segons com s’utilitzi i segons l’orientació que les persones adultes puguin donar a l’ús d’aquesta joguina, es pot considerar que és educativa o didàctica.
Com a educadors infantils hauríeu de procurar que a la classe hi hagi una varietat de joguines amb les quals els infants puguin jugar lliurement.
Funcions de la joguina
El joc és l’activitat per la qual l’infant mostra més interès i hi dedica més temps ja que a través del joc aprèn a viure i assaja la forma d’actuar en el món. En aquest sentit, la joguina és el recurs, l’instrument que ni que sigui de forma inconscient, l’infant utilitza per jugar.
Si com ja s’ha dit, l’important és el joc, una bona joguina serà aquella que estimuli la imaginació per desencadenar el joc i enriquir l’escenari del joc, afavorint la interacció, assegurant la comunicació i perfeccionant l’activitat lúdica. D’altra banda no hem d’oblidar que la joguina creix amb l’infant i que cada infant té les seves preferències.
La joguina no és imprescindible per jugar, només és un recurs capaç d’enriquir i estimular el joc.
La joguina en el procés evolutiu de l’infant
La joguina
La joguina convida l’infant a afinar la coordina… Les joguines acompanyen i contribueixen el desenvolupament dels infants, per tant, aquestes han d’anar canviant a mesura que l’infant creix i canvien les seves necessitats, interessos i capacitats.
De manera orientativa, en cada apartat hi ha exemples de joguines que afavoreixen el desenvolupament d’aquell aspecte concret, ja que la majoria de les joguines poden ser polivalents, encara que n’hi ha que desenvolupen més un aspecte que un altre. El que és important és que a l’hora d’escollir-les es tinguin en compte els diferents àmbits, per tal d’afavorir la formació integral dels infants.
Així podem parlar de les joguines següents:
– Joguines que desenvolupen la motricitat. – Joguines que desenvolupen l’afectivitat. – Joguines que desenvolupen les capacitats cognitives. – Joguines que desenvolupen la sociabilitat. – Joguines que desenvolupen la motricitat – Hi ha joguines que desenvolupen més la motricitat bàsica, com ara els arrossegadors, els patins, les cordes, les pilotes, els estels, els cotxes amb pedals, els tricicles, les bicicletes, els monopatins, les baldufes, els globus,les raquetes, els carretons, etc.
Altres joguines afavoreixen el desenvolupament de la motricitat fina:
Els encaixos, els jocs d’amuntegar i acoblar, les bales, les bitlles, els blocs lògics, les pintures, les joguines musicals de percussió, corda i vent (que, a més a més, contribueixen al desenvolupament de la sensibilitat i l’expressió).
Aquestes joguines indueixen a jocs que possibiliten l’exercitació de determinades habilitats emergents en relació amb el propi cos, com ara guanyar destresa o millorar la coordinació i l’equilibri.
Una pilota incita l’infant a moure’s per anar-hi al darrere. En proposar-li experiències motrius noves, la joguina incita l’infant a progressar.
Joguines que desenvolupen les capacitats cognitives
La joguina desperta la curiositat de l’infant
En descobrir…El desenvolupament de la intel·ligència està estretament unit al desenvolupament sensorial i motor. En muntar i desmuntar una joguina, vestir i desvestir una nina, l’infant aprèn a analitzar els objectes, i aquest constitueix un pas cap a les activitats mentals d’anàlisi i de síntesi, de raonament. També aprèn a distingir els colors, les formes, les textures, les mides, etc. Per aquesta raó, moltes de les joguines apuntades en els apartats anteriors també es poden incloure aquí.
D’altra banda, l’estimulació de la intel·ligència es realitza mitjançant jocs de reflexió, d’observació, de relació d’associació, d’anàlisi i de síntesi. Entre els jocs que afavoreixen aspectes intel·lectuals, hi ha els de preguntes i respostes, els d’associació i relació de lletres i d’imatges, els encaixos, els jocs de construcció, els llibres de contes o d’imatges, les cartes, els escacs, els jocs d’estratègia i tots els jocs de taula.
La joguina també permet la invenció i la imaginació, sobretot quan es tracta de jocs que ofereixen moltes possibilitats d’iniciativa: jocs de construcció, de pintura, etc.
En aquest sentit, hi ha materials que desenvolupen la creativitat, afavorint la lliure expressió dels infants. Amb aquests materials, els infants creen quelcom nou gràcies a la seva fantasia. El fang, la fusta, la roba, el paper, les pintures, etc. li permeten tallar, pintar, inventar, descobrir formes i models nous. També desenvolupen la creativitat les disfresses, els titelles, les màscares i carotes, les joguines per enganxar i els instruments musicals, entre d’altres.
Joguines que desenvolupen l’afectivitat L’afectivitat és el motor i la força de la intel·ligència.
En el terreny de l’afectivitat de l’infant, la joguina ocupa un paper molt important.
Els infants tenen la necessitat de basar-se en les coses reals, de reviure situacions, d’identificar personatges per poder afermar-se, projectar-se, situar-se afectivament en el món dels adults i poder-lo entendre.
La joguina per fer front a situacions afectives
La Maria, e… En els primers anys, les joguines que afavoreixen l’afectivitat els permeten imitar les situacions de la vida adulta. En aquest grup trobaríem les nines, els ninots articulats o sense articular, els animals de peluix, les disfresses, els cotxes, les botigues, les casetes, etc. Amb aquests objectes, l’infant estableix relacions afectives i, de vegades, hi projecta la seva angoixa i resol situacions conflictives.
La joguina pot actuar com a objecte transicional.
En els primers mesos de vida, l’infant no veu la diferència entre el jo i el no-jo. Aviat descobreix que certs moments, com per exemple, quan la seva mare l’alimenta, li proporcionen un gran plaer, però aquests moments no duren gaire. Uns quants mesos més tard, substitueix la mare, que no para d’absentar-se, per un objecte, amb el qual crea una relació simbiòtica. D. W. Winnicott l’anomena objecte transicional.
Una joguina es pot convertir, temporalment, en un objecte transicional, que permet a l’infant substituir la mare que se separa d’ell o que no és capaç de satisfer la seva demanda immediata d’atenció. Buscant refugi en les seves joguines, abraçarà la nina, el peluix, un coixí o la suavitat d’una tela (el seu mocador), amb els quals mirarà de suprimir l’angoixa. Així doncs, la joguina permet a l’infant enfrontar-se a una variada gamma de situacions afectives.
La joguina esdevé un pont per comprendre i conquerir el complex món social adult.
Joguines que desenvolupen la sociabilitat
La sociabilitat es desenvolupa mitjançant els jocs que posen l’infant en contacte amb els altres i l’ensinistren per a la vida en comú: les nocions de propietat, de relació, de respecte i tots els vincles que mantenen la vida en grup, l’infant els descobreix a través del joc (el concepte de propietat, l’experiència de regalar, de prestar les seves coses). La relació es transforma ràpidament en competició; malgrat que molts jocs impliquin cooperació, la idea de guanyar i de ser el millor guia els jugadors.
Als infants els agrada imitar les accions de les persones que hi ha al voltant seu, amb la qual cosa se’n facilita la integració social. En aquest cas, cal vigilar les limitacions que suposen certs models socials vigents que responen a rols i estereotips molt discutibles, com és el fet d’establir rols o activitats diferenciades per a nens i nenes. En les joguines això es podria traduir equivocadament a oferir nines, cuinetes i firetes o disfresses de princesa o d’infermera a les nenes, i camions, ninots articulats d’aventurers, soldats o astronautes i disfresses de pistolers als nens.
Dins aquest grup, situarem les joguines que reprodueixen objectes, activitats i professions de la vida adulta com ara les eines de treball de qualsevol ofici, els elements relacionats amb el camp (granges, tractors, carretons…), els elements relacionats amb la vida del carrer (botigues, cotxes, garatges…), els elements de la vida familiar (cuines, vaixelles, planxes, bricolatge, mobles…), etc.
A més, cal ubicar-hi els jocs que afavoreixen l’establiment de relacions i la comunicació amb els altres. Entre aquests jocs hi ha els jocs de regles, en què els infants s’han d’ajustar a unes normes acordades prèviament.
Qualitats d’una bona joguina
Una bona joguina és la que est… Amb aquests jocs aprenen a comunicar-se amb els altres jugadors i a aplicar i respectar un determinat reglament. Aprenen a guanyar i a perdre i a controlar els seus impulsos. Sempre seran més interessants els jocs que desenvolupin la cooperació més que no pas la competició. Pel que fa a aquests darrers, cal tenir cura de controlar l’agressivitat que poden produir. El parxís, l’oca, les dames, els escacs, el monopoli són alguns dels jocs socials.
La joguina participa en el despertar dels sentits, de la motricitat, de la intel·ligència, té una funció afectiva i pot afavorir la socialització. Tots aquests poders són molt menys importants que el de proporcionar alegria i plaer. El primer poder de la joguina és el joc.
Si, com s’ha vist, les joguines contribueixen al desenvolupament dels infants, podem dir que són realment necessàries. L’infant que no té joguines, les fabrica. El que és important no és tant l’objecte manufacturat com la possibilitat i el permís concedit a l’infant per utilitzar uns objectes en el seu joc. Més que la seva qualitat o quantitat, el que és indispensable de la joguina és el dret a tenir-la, tocar-la i divertir-s’hi.
Creativitat i joguines
El joc ofereix l’oportunitat de desenvolupar la imaginació i la creativitat, però no es pot assegurar que aquestes habilitats cognitives apareguin realment, en tot cas, el cert és que el joc és un mitjà que afavoreix l’emergència d’aquestes aptituds ja que precisa de la imaginació i d’una ment oberta per donar diferents alternatives a la resolució de problemes, doncs el joc lliure permet que cada infant es mostri tal com és de forma lliure i espontània.
Per a Verónica Bronstein (Psicòloga-Psicoanalista. Directora de l’Institut de la Infància de Barcelona):
“La creativitat és la capacitat de respondre a necessitats, problemes o situacions desconegudes d’una forma original i nova. És la possibilitat que té cada persona d’afrontar desafiaments interns o externs, analitzar problemes, experimentar amb ells, prendre decisions i així poder trobar solucions originals.”
No es tracta d’un do o talent particular que posseeixen algunes persones, sinó d’un camí que s’inicia amb l’aparició d’una necessitat i que es dirigeix a la recerca de solucions. Des d’aquest punt de vista, en el procés creatiu no es valora únicament la resposta final, sinó que es considera tot el procés, en el qual intervenen des de la prova i l’error, el fracàs, la tolerància a la frustració, l’èxit…
Els titelles són adequats per promoure la creativitat.
La creativitat és una capacitat pròpia de l’ésser humà que es desenvolupa al llarg de tota la vida, però és durant la infància quan s’inicia i es manifesta de forma molt evident.
Per estimular la imaginació i la creativitat els infants necessiten objectes per jugar, d’aquests objectes n’hi ha d’haver que siguin joguines i altres objectes quotidians (capses de cartró, teles, etc.) per tal que els puguin transformar integrant-los en el joc.
És important que la joguina desperti el joc simbòlic ja que aquest és una de les eines que ajuden a l’infant a entendre el món i a trobar el seu lloc en ell. Els infants gaudeixen més amb aquelles joguines que són capaces de despertar la seva imaginació, la creativitat i la il·lusió, i a més a més l’ajudarà a desenvolupar el seu creixement emocional. Però també és molt important per ell jugar amb l’adult. No s’ha d’oblidar que com més petit és l’infant o menys autònom es sent, més li costarà desenvolupar la seva imaginació i creativitat ell sòl. Per això és tant important romandre al seu costat donant-li tot el suport emocional i creatiu que ell encara està intentant desenvolupar. A partir dels 2-3 anys comencen a passar més estones jugant sols. També és important oferir als infants llocs de joc estimulants (platges, boscos, sorreres…) amb materials diversos i sempre amb la supervisió de l’adult.
La transmissió de valors a través de la joguina i de la publicitat Joguina i joc, essència de la infantesa
La joguina, igual q… El món de la joguina és un reflex de la societat i també dels valors, normes i costums imperants en cada moment històric. Val la pena aturar-se a reflexionar breument sobre els valors i les pautes de comportament que transmeten les joguines.
Com a adults, el tipus de joguines que posem a l’abast dels infants implícitament transmeten uns valors: els nostres (gust estètic, preferències per determinats materials, etc.) i els de la nostra cultura (tolerància, tecnologia, nou paper de la dona, del pare, etc.), que d’alguna manera influiran en les preferències dels nostres infants i contribuiran, sens dubte, a la seva integració a la nostra cultura. Com a educadors heu de ser conscients d’aquest fet en el moment de seleccionar els objectes lúdics.
Joguina i societat
La societat influeix en les joguines. Les joguines són representants en miniatura d’una societat, deriven de la civilització que les produeix. Per tant, es podria dir que les joguines han existit sempre, són tan antigues com la mateixa humanitat. En jaciments arqueològics de l’Iran i Mesopotàmia datats del tercer mil·lenni aC s’han trobat joguines amb rodes, sonalls i mobiliari de nines de terrissa. La història de la joguina ens mostra que n’hi ha que s’han mantingut al llarg dels temps malgrat que la seva forma hagi evolucionat. Els grecs ja jugaven a les bales, els egipcis a pilota, el parxís és d’origen hindú, el tangram, xinès… La nina, fabricada amb materials diferents en cada etapa (del fang es passa a la fusta, el cartró, la porcellana i el polietilè), creua tota la història.
✍️ Amic lector, si gaudeixes –és un dir– d’una certa vellesa, si has creuat la frontera dels setanta o els vuitanta i ets fill natural o adoptiu de la Gran Encisera , probablement de petit havies sentit dir als teus pares: “Si no et portes com Déu mana, t’enviarem a l’Asil Durán.
JOAN DE SEGARRA/LA VANGUARDIA, Barcelona, 24 d’abril de 2025
L’Asil Durán, creat a finals del XIX per l’empresari i mecenes Toribio Durán, és, és clar, el que anomenem o anomenàvem un reformatori. A partir del 1890 passa a dependre de la Beneficència Municipal, amb una reserva de 200 places, i del Tribunal de Menors. Quan amb els meus pares vam tornar de França el 1942 vam anar a viure a la Bonanova, a quatre passes de l’asil, situat al passeig del mateix nom, al final del carrer Vilana, on avui hi ha la clínica Teknon.
Sobre la “negra nit” res no supera l’Asil Durán que surt a l’obra de Michel del Castillo
De la parròquia de l’Asil Durán en recordo un parell de criatures, amics, ja morts: Paco, 12 anys, responsable d’haver robat part de la coberteria de plata de la seva àvia materna, i Maurici, 10 anys, acusat de punxar-li el culet a l’estimat de la seva mare amb una navalla.
La gestió de l’Asil Durán va caure en mans de la congregació de Sant Pere ad Vincula (en català Sant Pere entre cadens) fundada a Marsella l’1 d’agost de 1839 pel pare Carlos José-María Fissiaux (que va voler ser per als joves marginats i maladaptats un “Àngel Alliberador”). Doncs no. A l’Asil Durán se n’anava més a missa que s’aprenia a llegir i escriure, i si algú s’alliberava eren els germans. De què? De la seva brutalitat: els germans assotaven les seves víctimes amb un cinturó fins a deixar-los els collons i les orelles com a tomàquets, o bé els follaven per una doble ració de pa o, en el cas dels favorits, estalviant-se les classes i compartint el llit i els capricis dels caps de l’asil-quarter.
Michel del Castillo a Barcelona en l’any 2000 📷 TONI ALBIR / EFE
Eren els anys de “la negra nit”, els 15 primers anys del franquisme. Sobre aquesta “negra nit” no hi ha literatura que superi l’Asil Durán que apareix a les pàgines de Tanguy de Michel del Castillo. Michel del Castillo (Madrid, 1933) era fill de pare francès i mare castellana, de molt bona família. Al 36, la mare era una periodista d’esquerres, “passionària”, i el marit se’n desfà i de la criatura. Després serà la mare qui es desfarà del seu fill a canvi de la llibertat, i el nen Tanguy caurà en un camp de concentració alemany abans de agafar-lo a l’Asil Durán… Total, que el 1957, Michel del Castillo publica, en francès, Tanguy (Julliard), on ho explica tot i és traduït a 24 llengües. Aquí, és clar, silenci. El llibre no es traduirà, al català, fins al 1994, a Andorra la Vella (Simit Editorial), amb un pròleg de Manuel Vázquez Montalbán, que escriu: “Si em preguntaven per obres literàries que donen testimoni suficient de la postguerra espanyola, triaria gairebé automàticament tota la narrativa de Joan Marsé” i, afegeix, “ jo considerava mestís, em refereixo a Tanguy , la novel·la del nen Tanguy”.
Comparteixo l’opinió de Manolo: Marsé, Tanguy i afegiria al mateix Manolo. Al costat d’André Pieyre de Mandiargues, l’autor de La Marge (Gallimard, 1967), la millor obra, al meu entendre, sobre la Barcelona de “la negra nit”, “quan li stupide Goded voulut à Barcelone tenter li coup qui réussissait à Séville pour le Pieyre, inventor del furhoncle, barreja de Führer i de furóncol, és a dir, Franco.
Al meu germanet, Lluís Permanyer, els barcelonins li devem la placeta que ocupa Pieyre al barri del Raval, però, com s’explica un que al costat d’aquesta placeta n’hi hagi una altra per “el gran poeta” (sic) “que els catalans no gosaven fer-ho”?
André Pieyre solia dinar a Casa Leopoldo (Sant Rafael, 24) amb la putilla Juanita, de Medinaceli. Per a André, Casa Leopoldo era “Los Leopoldos”, i allà va enviar un original de La Marge quan va aparèixer, amb unes paraules afectuoses que han desaparegut del restaurant, al costat de la seva foto i l’homenatge que se li va fer a la seva filla Sibylle en què es veia Mendoza, a Félix de Azúy, a Félix de Azúa, a Félix de Azúa. De Casa Leopoldo no en queda ni la foto del vell Leopoldo i el seu fill L’Exquisit , que era a l’entrada del local.
Però em diuen, que segueixen les tertúlies, que es recorda a Manolo, se’l cuida. M’alegro. I tant de bo es parli també de Tanguy i de Marsé, i del gran André Pieyre de Mandiargues, el de “Los Leopoldos”. S’ho mereixen, ens ho mereixem.
Per què he tret avui el tema de Tanguy es deu preguntar el lector. Molt senzill: perquè Michel del Castillo se’ns va morir el 17 de desembre passat, als 91 anys, i cap mitjà de comunicació, és un dir, literari d’aquest país ens en va donar la notícia. Descanseu en pau.
L’Escoleta de Bellaterra es manifesta contra suspensió transport escolar 📷 CEDIDA
Famílies de l’escola Bellaterra han iniciat aquest matí, dijous, 24 d’abril, mobilitzacions contra l’anunci de supressió del transport escolar amb una manifestació entre el carrer de Serragalliners i el centre educatiu, situat al campus de la UAB. Les famílies destaquen que l’eliminació del transport suposa l’incompliment dels acords assolits al 2017 amb Generalitat i l’Ajuntament que suposaven el pagament a terços de la despesa del transport escolar conjuntament amb les famílies.
La mort del papa Francesc anirà seguida d’un dels processos electorals més secrets del món, el conclave. El terme, derivat de la frase llatina “cum clave” – “amb una clau”, es va utilitzar per primera vegada l’any 1241 per triar un papa. Com i quan tindrà lloc el conclave que escollirà el successor de Francesc?
Els cardenals resen a la Capella Sixtina a principis del conclave d’octubre de 1978 per escollir el successor de Joan Pau I. El 22 d’octubre, Joan Pau II seria elegit Sobirà Pontífex. 📷The Associated Press
El conclave més llarg de la història papal va tenir lloc al segle XIII i va durar dos anys i 8 mesos. Avui dia, les coses passen molt més ràpid. La durada mitjana dels darrers 10 conclaves va ser de tres dies. L’últim conclave, el del 2013 per a l’elecció de Francesc, va ser encara més curt, només van ser suficients dos dies i 5 votacions per designar el successor de Benet.
En l’actual conclave, que s’organitzarà entre dues i tres setmanes després de la mort del papa Francesc, hi poden participar una mica menys de 140 cardenals, tots menors de 80 anys. Encara no se sap si tothom vindrà al conclave tot i que és el seu deure fer-ho, però els assistents podran votar i tots poden optar al càrrec de líder de l’Església Catòlica. Els cardenals més grans, els majors de 80 anys, uns 115 en nombre, no poden votar ni ser elegits, però se’ls permet assistir a les sessions diàries anomenades “congregacions generals”.
La persona escollida per ser Papa no ha de ser necessàriament un dels cardenals electors presents al conclave, només ha de ser catòlic masculí adult. A la pràctica, però, cada vegada un dels cardenals presents era elegit per al càrrec.
Els cardenals electors per a l’actual conclave provenen de 71 països d’arreu del món. L’any 2013, per a l’elecció de Francesc, van venir de només 48 països. Entre els cardenals electors, el grup més gran és el dels italians: 17 cardenals. El següent són els americans i els brasilers. Als continents, però, Europa és la millor representada amb 54 cardenals, seguida d’Àsia amb 24 cardenals i 18 procedents d’Àfrica.
El conclave té lloc a la Capella Sixtina del Vaticà.
Tot i que els cardenals tenen prohibit fer campanya, l’elecció d’un Papa és un procés eminentment polític format per discussions, aliances i coalicions entre els diferents cardenals.
El conclave té lloc a la Capella Sixtina del Vaticà, sota els frescos pintats per Miquel Àngel, entre d’altres, a principis del segle XVI. Els cardenals que participen en el conclave són allotjats en un hotel situat darrere de la basílica de Sant Pere on no se’ls permet comunicar-se amb el món exterior. A més, no tenen accés a telèfons, televisió, internet o premsa.
El primer dia del conclave, que en realitat comença al vespre, només s’organitza una volta de votació. Aleshores, en els dies següents, es podran organitzar 4 torns de votació fins a l’elecció del futur Papa. Ha de reunir dos terços més un dels vots.
Totes les paperetes diuen en llatí: “L’escull com a Sobirà Pontífex”. Al final de cada torn de votació es cremen les paperetes. En una xemeneia improvisada, fixada sobre la Capella Sixtina, el món exterior aprèn el resultat de la votació en funció del color del fum que surt. Si és negre, vol dir que no s’ha arribat a cap consens. El color blanc del fum mostra que els presents estaven d’acord amb el futur Papa, però també que va respondre favorablement a la pregunta que va fer el cardenal més antic després de la votació, a saber, “Accepteu la vostra elecció com a sobirà pontífex?”. A més, en aquell moment el nou elegit ha de dir quin nom papal vol portar. Només llavors surt el fum blanc, s’anuncia la fórmula “Habemus Papam” i el nou Papa surt al balcó de la basílica de Sant Pere per lliurar la seva primera benedicció “Urbi et orbi” a la multitud congregada a la plaça.
Els noms pontificals més utilitzats fins ara han estat Joan, Gregori i Benet. El papa Francesc va ser el primer a escollir aquest primer nom, en honor a sant Francesc d’Assís
“La història de Bellaterra està estretament lligada a l’arribada del ferrocarril. La inauguració de l’estació el 22 de juny de 1930, marca un abans i un després en el desenvolupament del nostre poble. El creixement urbanístic de Bellaterra té el seu origen en la Masia de Can Domènec, i es va fer de la mà del promotor Bartomeu Bartomeu; de l’empresa Fomento de la Vivienda Popular SL; de la Unió de Propietaris de Bellaterra; i de l’arquitecte Lluís Girona“
Estació FGC Bellaterra l’ any 1950, on es pot veure el rètol Bella-Terra Sardañola 📷 Joan Mimó i Piqué
El 1922 s’inaugura el ramal del tren de Sarrià que uneix, entre d’altres, Sant Cugat amb Sabadell. La nova connexió ferroviària entre aquests dos nuclis de població promou l’expansió de la ciutat jardí de Bellaterra al seu pas, com ja ha succeït prèviament amb les estacions de Les Planes o Valldoreix.
Amb aquesta oportunitat, en uns terrenys aleshores despoblats pròxims a les vies, es planteja la creació de la urbanització de Bellaterra amb una estació associada que la connecta amb Barcelona i la resta de poblacions. En aquest context s’inaugura, el 1930, l’estació de Bellaterra seguint el projecte de l’arquitecte Lluís Girona.
Vistes al desaparegut Club Bellaterra des de l’estació FGC Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Arquitectònicament parlant, l’edifici segueix models precedents d’estacions a peu de noves urbanitzacions: una estètica doméstica, de volumetria senzilla i relacionada amb el lleure. D’estil noucentista i planta rectangular, consta de planta baixa i pis, amb un faldó perimetral sobre arcs de mig punt que defineixen el generós porxo de l’estació vers les vies. Les cares interiors dels arcs, com altres elements, estan rematades amb peces de terracota amb motius florals. La decoració interior destaca, especialment, pel singular teginat del sostre.
El 1957 s’amplia l’estació original i obté l’aspecte que encara avui perdura: la planta pis passa a ocupar tot el perímetre de la planta baixa, amb una única coberta a quatre aigües i s’afegeix un petit cos d’una planta més a la façana principal vers la plaça, per tal de donar més monumentalitat a l’edifici, de manera que aquest perd l’essència lleugera i delicada de què disposava.
Amb la construcció del nou campus de la UAB, el 1984 s’inaugura una tercera via per habilitar el tren llançadora que facilita el trajecte a milers d’estudiants a l’any. Quatre anys després s’allarguen les andanes i el 2005 s’inauguren les millores d’accessibilitat amb dos ascensors de connexió pel pas sota vies, entre d’altres.
LLUIS TORRES|El bellaterrenc Joan Carles Riba i Farrés va prendre possessió del càrrec com a nou president del Cercle Sabadellès 1856, l’any 2021, després de la seva aclaparadora victòria a les eleccions. Amb una participació del 23,4 per cent del cens, Riba va aconseguir 417 vots davant els 155 del seu rival a les urnes, Ramon Casals.
“Encara que la seva ubicació correspon a tocar Bellaterra, el nou president volgué que el Cercle Sabadellenc es vinculés”com un club de Sabadell“.
“Ha estat un honor i un orgull haver presidit aquesta entitat durant aquests 4 anys, i no puc fer una altra cosa que agrair als socis i sòcies la confiança que em vàreu donar a mi i a tota la junta”
Joan Carles Riba i Farrés, últim president del Cercle Sabadellenc 📷 CEDIDA
✍️ Carta als socis i sòciesdel Cercle Sabadellenc:
Benvolguts socis i sòcies,
Ahir vàrem celebrar l’Assemblea Ordinària que va anar molt bé; us agraïm el suport total que ens vàreu donar.
D’altra banda, us vull informar que convocaré eleccions pel proper mes de juny. Considerem que ja és el moment perquè han passat 4 anys.
Vaig aprofitar la cloenda de l’Assemblea per comentar que han estat quatre anys molt intensos, en els que hem fet moltes coses en tots els sentits: esportius, normatius, obres, socials, etc… amb encerts i també segur amb algun desencert (pels quals us demano disculpes). En tot cas, tot ho hem fet amb bona intenció i pensant sempre en el bé col·lectiu i en fer-ho el millor que hem cregut i sabut.
Vull reiterar el meu agraïment a tot l’equip de professionals que té el club, tant a nivell de gestió (amb la Gerent al capdavant), com a nivell de manteniment, responsables i tècnics de les diferents seccions esportives, monitors i treballadors en general. Gràcies per la vostra implicació i per la feina que heu fet durant aquests anys! A més de ser bons professionals també sou molt bones persones.
Vull donar també les gràcies, molt especials i de tot cor, a tots els membres de la junta directiva, per la vostra dedicació, capacitació, entusiasme, esforç i lleialtat, primer cap al club i també cap a la meva persona com a President durant aquests 4 anys.
Moltes gràcies a José Luis Llusià, Xavi Martí, Carles Anadon, Miquel Bayona, Toni Renom, Judith Figuera, Santiago Tiana, Susi Carrillo i Blanca Álvarez.
Agraïment també a Georgina Bombardo, Dani del Barco i Jordi Panades, que varen estar al principi d’aquesta legislatura a la junta directiva.
Convocaré eleccions per la nova junta y President o Presidenta tal com us deia, pel mes de juny (la data està encara per tancar; la coneixereu aviat).
Us vull informar que la junta directiva actual es presentarà a les properes eleccions, amb una candidatura que tindrà alguns dels seus membres i amb altres de nous. L’objectiu és donar continuïtat a la que entenc ha estat una bona línia de gestió i d’actuació en els últims anys i, al mateix temps, poder completar reptes que han quedat per fer, tant dins l’àmbit social com esportiu.
També us vull fer saber que no em presentaré com a candidat a presidir el club. Ahir va ser la meva darrera Assemblea, de les set que he presidit.
He près aquesta decisió només per raons personals, perquè soc una persona molt intensa i no vull més càrrega de feina d’aquesta envergadura. Em vull dedicar a mi mateix i a la meva jubilació, a la meva família i a gaudir com a soci del club en els propers anys. He donat tot el que tenia i crec que és el moment de deixar-ho. Me’n vaig amb la sensació de que he fet globalment una bona feina i m’he sentit recolzat pels socis.
Ha estat un honor i un orgull haver presidit aquesta entitat durant aquests 4 anys, i no puc fer una altra cosa que agrair als socis i sòcies la confiança que em vàreu donar a mi i a tota la junta. Ha estat un treball en equip; he tingut la sort de tenir molts bons companys de viatge.
Sé que deixo el club millor de com el vaig trobar (sense voler desmerèixer el que vaig rebre). S’han fet moltes obres necessàries, generat un bon ambient laboral i esportivament el club està molt viu i actiu. No desitjo una altra cosa que els que vinguin deixin el club millor de com el deixo ara.
Avui divendres a les 21h surt una entrevista a TV Sabadell, on parlo del Cercle Sabadellès 1856, del Torneig ITF i de la meva marxa.
Res més, moltes gràcies a totes i tots els socis del Cercle i als professionals que hi treballen.
Permetrà enviar les incidències de la neteja geolocalitzades directament a Girona +Neta
Els usuaris també podran concertar la recollida de voluminosos, consultar les dades d’usos del sistema o obrir els contenidors amb el mòbil
Portada de la nova APP 📷 CEDIDA
XAVIER CASTILLON|Girona disposa des d’avui d’una nova aplicació per gestionar el sistema de residus de la ciutat. Es tracta d’una web app elaborada per Girona +Neta que permetrà centralitzar la informació i les gestions del nou sistema de recollida de residus.
Malgrat que està en període de proves, ja es pot començar a fer servir des de l’enllaç següent: https://appgirona.fccma.com/
La principal novetat de l’app és que esdevindrà el principal sistema a través del qual la ciutadania podrà fer arribar les incidències relacionades amb el servei i, per tant, “es millorarà l’eficiència de la resposta, ja que l’avís arribarà directament a l’empresa privada que presta el servei de recollida de residus i neteja viària, coneguda amb la marca de Girona+Neta”, segons el comunicat de l’Ajuntament de Girona. A més, aquest sistema permetrà també fiscalitzar el servei.
Aquestes incidències podran geolocalitzar-se i les persones usuàries rebran un correu de confirmació tant quan s’hagi rebut l’avís com quan s’hagi resolt.
Des de la web app també es podran consultar les dades de cada usuari/ària en relació amb el servei de recollida de residus –saber quants cops s’han dipositat cada tipus de residu, quants cops s’han fet servir les àrees d’emergència, etc.- així com concertar la recollida de voluminosos si es necessita.
A més, hi haurà un apartat que redirigirà a una altra aplicació –que caldrà descarregar-se- que permetrà obrir els contenidors intel·ligents acostant els telèfons mòbils a les tapes dels contenidors igual com es fa amb les targetes. El desenvolupament d’aquesta aplicació estava previst en el contracte que té l’Ajuntament amb l’empresa i es posa ara en funcionament per validar el seu correcte funcionament i si s’ajusta a l’exigit per l’Ajuntament.
Actualment, cal assenyalar que l’obertura de contenidors amb el mòbil així com el correcte registre de les fraccions encara no funciona a les àrees temporals.
LLUIS TORRES|El nostre humil i sincer homenatge al mestre de sala Juan RoyoVinuesa, inoblidable professional de restaurants de prestigi, des del Circulo Ecuestre, Hotel La Rotonda i Hotel Oriente de Barcelona. El seu nét i amic nostre, l’estimat Charles Martínez Royo, empresari de Varsòvia, la capital de Polònia, en ha ajudat a recordar la seva trajectòria professional en prestigiosos locals de restauració de Barcelona, sobretot els seus millors anys a l’Hotel La Rotonda de Barcelona.
Juan Royo Vinuesa (Alcalà de Xivert, 1901-Barcelona, 1957) 📷 CEDIDA pel seu nét Charles Martínez Royo
Juan Royo Vinuesa, va néixer el dia 27 d’octubre de 1901, en Alcalà de Xivert, municipi del País Valencià, situat a la comarca del Baix Maestrat. La seva esposa fou l’Angela Alabart Munné (Barcelona, 1908-Sant Boi de Llobregat, 1995), i les seves tres filles, Dolores, Antònia i Nuria. Varen celebrar el seu matrimoni l’any 1930, a la parròquia Santa Madrona de Barcelona.
El matrimoni Juan Royo Vinuesa i Àngela Alabart Munné 📷 CEDIDA
Juan Royo va ser cambrer del Circulo Ecuestre, carrer Balmes, 169 Bis, de Barcelona. Des de la seva fundació, el 1856, aquest club privat està situat en un palauet al cor de la Diagonal de Barcelona, una joia modernista del 1910. el Circulo Ecuestre és des de fa molts anys el punt d’intersecció dels cercles empresarials, professionals i institucionals més influents de Barcelona i Catalunya.
Juan Royo atenent uns clients al Restaurant del Circulo Ecuestre de Barcelona 📷 Cedida pel seu nét en Charles Martínez Royo
Temps després, en Juan Royo va incorporar-se al Restaurant La Rotondita de l’Hotel La Rotonda. Es trobà ubicat al passeig Sant Gervasi, 51, cantonada amb l’Avinguda del Tibidabo i davant de l’actual plaça de John F. Kennedy). Inicialment conegut com la Torre Andreu, va ser la casa residència del Doctor Salvador Andreu, principal promotor de la urbanització de la falda de la muntanya Tibidabo, el qual va adquirir els terrenys a vessant del costat mar i va urbanitzar la muntanya manant urbanitzar una avinguda on es van construir una sèrie de cases palau unifamiliars de gran luxe.
Juan Royo Vinuesa (tercera fila, primer per la dreta) davant del Restaurant La Rotondita de l’Hotel La Rotonda 📷 Cedida pel seu nét Charles Martínez Royo
Juan Royo finalitzà la seva trajectòria professional i de vida a l’Hotel Oriente, Rambla dels Caputxins, 45, de Barcelona, catalogat com a bé cultural d’interès local. El 1841, l’edifici fou venut a l’hostaler italià Francesco Durio, que el va reformar per a convertir-lo en una fonda, i només en conservà l’estructura de l’antic claustre i refectori, destruint la resta de dependències. Aquesta obrí les portes el 21 d’abril del 1842 amb el nom de Fonda de Oriente: «Francisco Durio, vecino de esta ciudad […] expone: Que en las Casas que ha construido sobre el terreno, que adquirió en la Calle de la Rambla y de la Union, se ciñen ó circuyen la Casa, que hace esquina á dichas Calles, ha formado una Fonda, qe ha resuelto rotular Fonda del Oriente». L’any 1882, l’edifici va ser reformat per Juli Marial i Tey segons un projecte signat l’any anterior per Eduard Fontserè i Mestre. El claustre fou convertit en el que avui es coneix com a Saló Comtal, un espai ricament ornamentat pels decoradors Eduard Alentorn, Rafael Atché i Josep Carcassó. L’any 1925 obrí les portes als baixos la Granja Oriente, un cafè decorat per Antoni Utrillo que seria definitivament destruït l’any 1986. L’any 1929, la façana fou reestructurada per mitjà de la construcció de la falsa galeria d’arcs de fusta adossats a l’entresòl i la planta baixa. Durant la Guerra Civil Espanyola l’hotel va ser col·lectivitzat i reconvertit en hospital militar i banc de sang. La darrera bomba feixista caiguda sobre Barcelona detonà damunt l’hotel, que patí greus desperfectes. El llavors propietari Josep Gaspart va fer reconstruir l’ala afectada i, havent recuperat el mobiliari (que havia estat requisat) va reobrir les portes de l’establiment.
Juan Royo, amb companys de sala, en un banquet de gala a l”Hotel La Rotonda de Barcelona 📷 Cedida pel seu nét Charles Martínez Royo
Juan Royo treballà molt poc en aquest últim hotel, perquè ja patia la malaltia de càncer de pulmó. El metge de l’Hotel Oriente es desplacà fins el seu domicili del carrer Joaquin Costa, i administrà morfina.
Juan Royo a la terrassa jardí La Pèrgola de l’Hotel La Rotonda de Barcelona 📷Cedida pel.seu nét Charles Martínez Royo,
Juan Royo ens va deixar a l’edat de 55 anys, al seu domicili del carrer Joaquin Costa, de Barcelona, el dia 8 de octubre de 1957. Tristement no va poguer arribar a la seva jubilació i gaudir-la amb la seva familia i amics.
“La plataforma Protegim Escoles critica que la meitat dels conductors se salten els límits de velocitat permesos a prop dels centres”
Entorn de l’espai públic de la zona Escolar Ramon Fuster de Bellaterra Arxiu 📷 CEDIDA
GABRIEL.GONZALEZ | Les associacions familiars han detectat problemes de seguretat en tres de cada quatre accessos escolars de Barcelona (el 77%), segons una enquesta feta per la plataforma Revolta Escolar, que agrupa més d’un centenar de centres de la ciutat. Entre els principals problemes, les famílies destaquen l’excés de velocitat dels vehicles, cotxes que giren sense mirar quan tenen el semàfor en ambre i motos mal aparcadores o fins i tot circulant per la vorera. “En alguns casos fins i tot s’han vist atropellament d’infants; lleus, però atropellaments”, insisteixen algunes de les famílies enquestades.
L’estudi alerta de l’increment “significatiu” de famílies que veuen perill al voltant de l’escola del seu fill. El 2022, l’informe va detectar un 62% d’associacions familiars (AFA) insatisfetes amb la seguretat de l’entorn, cosa que suposa 15 punts menys que l’enquesta actual (77%). Tots elles aposten per una reducció important del trànsit. Quatre de cada deu escoles tenen limitat el seu entorn a 30 km/h, però gairebé la meitat de les AFAs enquestades (el 49%) assenyala que els vehicles se salten aquest límit “de manera habitual”. Un 31% assegura que els cotxes i motos ho fan “de forma puntual” i només un 16% celebra no haver viscut cap episodi de perill.
Acció de protesta per demanar entorns escolars menys contaminants, menys sorollosos i més segurs / Revolta Escolar / 📷 CEDIDA
La plataforma insisteix que aquest és un dels elements claus per a millorar la seguretat dels entorns escolars i reclamen abaixar la velocitat permesa en aquests punts crítics de la ciutat. Segons l’informe, només en una de cada tres escoles el límit de velocitat permès és inferior als 30 km/h. Les AFAs celebren l’impuls que hi ha hagut els darrers anys i la meitat reconeix que els entorns escolars tenen alguna mena de senyalització o mesura que “ajuda” a complir la normativa. Ara bé, només el 15% diu tenir un radar pedagògic a prop -mesura per a la qual batalla diàriament la plataforma- i només la meitat de centres en tenen un que sancioni de veritat.
Primers talls del 2025
L’estudi potencia les protestes que més de 120 escoles fan periòdicament des del 2020. El moviment tornarà a tallar els carrers aquest divendres mateix a la tarda, el primer tall de l’any. Les famílies aprofiten aquestes jornades per reivindicar entorns més saludables i segurs al voltant de les escoles i fan servir el tall com a exemple pràctic de com seria un ambient completament pacificat a la sortida d’escola. Des de la plataforma defensen que el primer tall de l’any coincideix en un moment en què l’Ajuntament haurà d’aterrar les propostes guanyadores dels pressupostos participatius. Un centenar escoles han entrat, mitjançat una proposta de l’AFA, millores del seu entorn. Els pressupostos participatius han estat “un clam per la millora dels entorns escolars”, defensen des de la plataforma, que confia a transformar molts entorns pendents de reformar.
