“En aquesta zona propera a Bellaterra volen fer més de 5.000 vivendes”
El Jutjat d’instrucció número 1 de Cerdanyola investiga la querella presentada per la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona sobre un presumpte abocament il·legal de residus tòxics a uns terrenys del Parc de l’Alba de Cerdanyola. En total s’haurien abocat 604 tones de residus en un acte que la Fiscalia qualifica de “risc greu per l’equilibri dels sistemes naturals i la salut de les persones exposades”.
—
La Fiscalia presenta querella contra dues empreses ferrovelleres de Barberà del Vallès, BDR Y M i P92, i les acusa d’un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient que inclou també un altre abocament, també presumptament il·legal, a Hostalets de Pierola. La investigació afecta a mitja dotzena de persones, la majoria d’elles amb llaços familiars, responsables de la posada en marxa d’una fragmentadora de metalls sense autorització que generava residus tòxics. D’acord a la querella, la ferralla contaminant es va llençar de forma il·legal en uns terrenys del Parc de l’Alba -fins a 604 tones entre 2018 i 2019- i a l’abocador Can Mata dels Hostalets de Pierola, a la comarca de l’Anoia, només apte per a residus inerts.
Residus tòxics i perillosos
La ferralleria, que funcionava des de 2004, va demanar al 2016 una llicència ambiental per a desballestar vehicles fora d’ús i recuperar els metalls valoritzables, que l’Ajuntament de Barberà hauria rebutjat atorgar “per insuficiències en la documentació justificativa i explicativa“. Tot i no tenir llicència, la Fiscalia entén que els querellats van posar en marxa, “de manera clandestina i sense cap tipus d’autorització ambiental”, una fragmentadora de metalls i una separadora de metalls recollint des de llavors motors i aparells elèctrics de manera irregular.
Aquesta activitat produïa quantiosos residus de fragmentació, anomenats FLUFF-LIGHT, catalogats com a perillosos per contenir ploriclorurs de Bifenial, uns compostos organoclorats que no es degraden ambientalment i que els éssers vius acumulen i assimilen en les cadenes tròfiques. L’escrit del Ministeri Públic indica que s’ha demostrat la seva relació amb “determinats tipus de càncer i disruptors hormonals, afectant a la reproducció i el normal desenvolupament del sistema immunològic”.
Abocaments a Hostalets de Pierola
La Fiscalia indica que, tot i ser coneixedors d’això, els querellats van portar els residus a un abocament de materials inerts d’Hostalets de Pierola “amb la finalitat d’evitar els elevats costos econòmics que comportava la seva eliminació com a residus perillosos”. A més, així evitaven que es descobrís que actuaven sense l’autorització necessària. En el període comprès entre els mesos de octubre de 2018 i juliol de 2019, els querellats van realitzar almenys 6 viatges per abocar residus provinents de la fragmentadora de metalls a l’abocador Can Matas.
Abocaments al Centre Direccional
Paral·lelament, van procedir a la realització d’abocaments dels residus generats per la fragmentadora en uns terrenys del Parc de l’Alba, tocant a la carretera de Sant Cugat, amb la col·laboració del vigilant de seguretat d’aquests terrenys, també querellat per la Fiscalia. Així, l’1 de gener de 2019 van aconseguir la signatura d’“una autorització per poder emmagatzemar en els terrenys residus de fragmentació per temps il·limitat”. El Ministeri Públic subratlla que els querellats eren “plenament coneixedors del risc que suposava pel medi ambient l’abocament de residus perillosos en uns terrenys aptes només per rebre residus inerts”.
Aquests terrenys els havia ocupat una bòvila que gestionava l’empresa ICCC, però van ser expropiats Consorci del Centre Direccional al 2008 i l’11 de febrer de 2019 es va procedir a la seva ocupació definitiva. L’empresa encarregada de les tasques de desconstrucció de les instal·lacions existents i condicionament dels terrenys va ser la que “va poder comprovar que en els terrenys hi havia grans acumulacions de residus que inicialment van ser valorats com a tòxics i objecte d’abocament il·legal”. Entre l’11 i el 26 de febrer de 2019, l’empresa va comprovar que els abocaments anaven en augment fins que personal tècnic del Consorci del Centre Direccional va accedir al recinte i “es van trobar el camió ploma propietat de la mercantil P92 a prop d’una gran quantitat de sacs i restes que semblaven residus triturats”. Els querellats, aleshores, va dir que disposaven d’una autorització firmada pel consller delegat de l’empresa que gestionava l’antiga bòvila, ICCC, el dia 11 de febrer, “tot i saber que els terrenys havien sigut objecte d’ocupació definitiva pel Consorci de l’Alba” i on autoritzava al vigilant dels terrenys “a emmagatzemar per temps il·limitat el material que cregués oportú i carregar bigues de l’empresa”.
Els fets van ser denunciats davant la Policia Local de Cerdanyola pel Consorci del Centre Direccional i un dels querellats va argumentar que s’havia tractat d’una confusió. Les investigacions iniciades arran de la denúncia constaten, segons la Fiscalia, que es van abocar 604 tones de residus en un acte considerat de “risc greu per l’equilibri dels sistemes naturals i la salut de les persones exposades”.
Font: info Cerdanyola
Les imatges, esgarrifoses, han provocat commoció i indignació a parts iguals, però mostren una realitat quotidiana que lamentablement va més enllà dels Estats Units. A una altra escala, fa només un any, l’agost del 2019, les imatges d’uns agents de la Guàrdia Urbana de paisà detenint un manter en plena plaça Catalunya de Barcelona també van provocar un escàndol.L’entitat SOS Racisme explica que un 15% de les denúncies que rep d’agressions racistes estan protagonitzades per forces de l’ordre, i avisa que això és només la punta de l’iceberg, ja que la majoria de víctimes renuncien a denunciar perquè o no tenen papers o, simplement, ho veuen com un pas inútil. I és cert que, tal com anota el col·lectiu Irídia, aquests casos es converteixen sovint en processos judicials llarguíssims i costa fins a 10 anys aconseguir una sentència condemnatòria. I més enllà d’aquests casos de brutalitat o agressions policials, hi ha el simple assetjament: es calcula que la policia atura pel carrer 7,5 persones racialitzades per cada blanc.Però seria un error pensar que el racisme és un comportament exclusiu de les forces de l’ordre. A la nostra societat hi ha un racisme estructural, d’origen cultural, que sovint no sabem veure perquè és inconscient i es banalitza. Però només cal parlar amb persones no blanques per comprovar que aquestes barreres més o menys subtils existeixen i estan ben presents, fins i tot en una societat que es considera oberta i tolerant. La normalitat amb què es viu la diversitat a les escoles es trenca sovint quan s’arriba a l’adolescència i, per exemple, a un jove negre perfectament integrat en la cultura catalana se li nega l’entrada a una discoteca. Cal preguntar-se per què costa tant veure persones de color ocupant llocs de responsabilitat. Quanta diversitat tenim en el nostre entorn més pròxim?De la mateixa manera que fa temps que com a societat lluitem per desterrar els comportaments masclistes, i coses que s’acceptaven amb naturalitat fa molt pocs anys ara es consideren inacceptables, potser ha arribat l’hora de fer un examen de consciència sobre aquest racisme estructural que encara arrosseguem socialment i que nia en unes institucions formalment democràtiques, com es veu en el cas dels CIE. I més ara que la irrupció de l’extrema dreta fa témer un retrocés en aquest i altres àmbits, amb la profusió de discursos en què a la persona que és diferent, sigui per ideologia, orientació sexual o color de pell, se la considera sospitosa.És molt fàcil criticar Donald Trump i la seva política de l’odi, però aquesta indignació hauria de servir per ser conscients que no només existeixen George Floyds als Estats Units, i que a casa nostra encara hi ha un camí molt llarg per recórrer per deslliurar-nos de l’herència racista i esclavista del nostre passat. I que una cosa tan bàsica com que tothom sigui tractat en igualtat de condicions, encara és una utopia per a molts. Aquí tots tenim feina per fer.
