Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Geografia General Catalunya 1908’

GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA DE FRANCESC CARRERAS CANDI (Pàgines 341 a 343)

PROVINCIA DE BARCELONA. – CELS GOMIS

Cerdanyola, Sardanyola o Sant Martí de Sardanyola es una vila de 162 cases ab 494 habitans de fet y 500 de dret, a 8 kilòmetres al S. del cap de partit y a 108 metres d’altitut (76). Ab los seus caseríus de Lo Carrer de la Carretera o de Sant Ignasi y Lo Carrer de Sant Josep y 47 cases més escampades pèl séu terme, reuneix aquest ajuntament 272 edificis ab 928 habitants de fet y 917 de dret.

Hi passa el ferrocarril de Çaragoça a Barcelona, que hi té estació, y està unida a Sant Cugat del Vallès y a Rubi per medi d’una carretera provincial.

Hi ha una parella de mossos de esquadra, destacada a Sant Cugat, y té servey diari de carruatges per anar a aquesta vila.

Esglesia Sant Martí de Cerdanyola|Clixé del Dr. L. Coll y Soler

Correspòn al bisbat de Barcelona; té una esglesia parroquial dedicada a Sant Martí, servida per un rector, y una costura y un estudi municipals.

Tota la seva industria de reduheix a una fàbrica de texits de cotó y dos forns d’obra.

Lo séu terme es plà, de clima suàu y saludable; produheix blat, ordi, llegums, ví y mólta llenya, y confronta: al N. ab lo Barbarà; al E., ab lo de Ripollet; al S. ab lo de Montcada, y al O., ab lo de Sant Cugat del Vallès.

Cerdanyola.- Lo castell després de sa restauració moderna|Clixé de Juli Vintró

Cerdanyola conserva encara lo seu castell feudal, que abàns se conexía ab lo nom de castell de Sat Marsal, del que se-n tenen noticies des de principis del segle XI. D’aquest castell se-n pot dir ab tota veritat que era un cau de rahons, puix des del segle XIII fins ak XVII la seua historia no es més que una llarga serie de pkets entre los seus possessors i l’arquebisbe de Tarragona y los monastir de Sant Cugat del Vallès i de Santes Creus.

Dins d’aquest castell, que era de la jurisdicció del Marquès de Cerdanyola, hi ha una capella gòtica dedicada a Sant Marsal, que va ser restaurada l’any 1681 y se conserva prou bé.

S’ocupan d’aquesta vila:

La esmentada Guia de Barcelona a Tarrassa, per en Victor Balaguer, pl. 41 a 41.- Excursió particular al castell de Sant Marsal, avuy anomenat de Serdanyola, per en Josep Barcon Olesa. Butlletí de la Associació d’Excursions Catalana, any 1881, pl.42 a 47. – Excursió a Sardanyola, Sant Cugat y Vallvidrera, per en Joseph Castellanos. Butlletí esmentat, any 1889, pl. 184 a 187.- Y Excursió de Sardanyola a Sant Joan d’Horta per Sant Iscle de las Feixas, per en Arthur Osona. Memorias de la Associació Catalanista d’Excursions Científicas, vol. VIII. pl. 128 a 133

(76) A la vila. A la estació del ferrocarril no té més que 80.

Read Full Post »

LLUIS TORRES

Horaci Miras Giner (Barcelona, 7 de març de 1908), amic i admirador de Bellaterra, ha donat a Bellaterra. Cat una part de la seva històrica biblioteca familiar que inclou la Geografia General de Catalunya, primera edició de 1908.

Horaci Miras Giner a Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Horaci Miras ha estat un dels fundadors de les estacions d’esquí La Molina i Cerler, així com esponsor del Palau de la Música Catalana i del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Geografia General de Catalunya és una obra dirigida per l’historiador Francesc Carreras i Candi. Consta de sis volums que es van publicar entre 1908 i 1918. És una extensa descripció, tant de la geografia física, la geologia, la biologia i la història de Catalunya i dels seus pobles.

Bellaterra. Cat publicarà la referència a la vila de Cerdanyola del Vallès, una època en que només hi havien 162 cases i 47 més escampades pel seu terme, 272 edificis, amb un total de 917 habitants de dret.

Portada primera edició 1908 de la Geografia General de Catalunya|BELLATERRA. CAT

Hi ha una col·laboració de diferents especialistes en les matèries tractades. Els texts van acompanyats per mapes, plànols, làmines i fotografies de Ceferí Rocafort i Sansó, Cèsar August Torras i Ferreri, Josep Colell i Llort o Juli Soler i Santaló entre altres. L’obra està estructurada en sis volums amb els següents títols i autors:

Catalunya (1.297 pàgs.), per Francesc Carreras i Candi, amb la col·laboració de Lluís Marià Vidal i Carreras, Norbert Font i Sagué, Joan Cadevall i Diars, Emili Tarré i Tarré, Felip Ferrer i Vert, Josep Maria Bofill i Pichot, Eugeni Ferrer i Dalmau, Salvador Maluquer i Nicolau, Joan Baptista Aguilar-Amat i Banús, Baltasar Serradell i Planella, Marià Faura i Sans, Salvador Sanpere i Miquel, Frederic Rahola i Trèmols, Jaume Maspons i Camarasa, Ernest Moliné i Brasés i Pere Estasen i Cortada.

Província de Barcelona (703 pàgs.), per Cels Gomis i Mestres

Província de Tarragona (1.058 pàgs.), per Emili Morera i Llauradó

Província de Lleida (1.070 pàgs.), per Ceferí Rocafort i Sansó

Província de Girona (1.154 pàgs.), per Joaquim Botet i Sisó

Read Full Post »