Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Coronavirus’

El correcto funcionamiento de la ventilación permite usar el aire acondicionado con seguridad

Derechos de autor Euronews pix

Por Michail Arampatzoglou

El correcto funcionamiento de la ventilación permite usar el aire acondicionado con seguridad

¿Hasta qué punto es seguro utilizar el aire acondicionado mientras tengamos que convivir con el coronavirus?

Con la llegada del verano es una pregunta recurrente que los expertos responden.

“No hay pruebas claras que indiquen que la propagación del virus pueda activarse por el uso del aire acondicionado. No hay casos de que alguien se haya infectado por el aire acondicionado. Un estudio realizado en un restaurante en China indica, que cuando alguien está bajo el flujo de una unidad de aire acondicionado, este flujo puede expandir el virus de una persona infectada a otra, no sólo a dos metros de distancia sino incluso hasta cuatro metros. Así que aquellos que están alrededor corren un gran peligro. Sin embargo, no se ha probado que el virus pueda pasar a través de un sistema de aire acondicionado desde un piso a otro o desde una habitación a otra”, ha comentado el médico especialista en enfermedades infecciosas, Nikolaos Sipsas, profesor de la Universidad de Atenas.

Para los instaladores, la clave es garantizar la renovación con aire fresco del espacio que está acondicionado.

Si los sistemas de ventilación funcionan bien no tiene que haber problemas.

Read Full Post »

El govern espanyol estudiarà aquest divendres amb les autonomies si cal anar més enllà en l’ús de les mascaretes, que actualment només són obligatòries al transport públic

CCMA|El govern proposarà a l’Estat que l’ús de les mascaretes sigui obligatori per a tothom a l’espai públic. La portaveu de l’executiu, Meritxell Budó, ha explicat en la roda de premsa telemàtica d’aquest dijous que el Procicat ha aprovat la mesura. Budó confia que el govern espanyol accepti la proposta d’aquesta protecció addicional per evitar la propagació del coronavirus.

Aquest mateix dijous, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha apuntat que les mascaretes afegeixen “un punt de protecció extra” perquè la distància de seguretat “a vegades és complicada de mantenir”.

Aquest dimecres, el president de la Generalitat, Quim Torra, ja va insistir en demanar l’ús obligatori de mascaretes en espais públics. Comentant una notícia sobre la dificultat de “mantenir la distància de seguretat” en alguns llocs, Torra apuntava que es tracta d’una mesura que fa setmanes que cal “per prevenció i per conscienciació”:

Sanitat ho estudiarà aquest divendres

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha avançat que el ministeri abordarà aquesta qüestió amb les comunitats autònomes aquest divendres a la tarda. En la reunió del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, ministeri i conselleries de Sanitat estudiaran la possibilitat que la mascareta s’hagi de portar als espais públics.

En la compareixença setmanal a la comissió de Sanitat del Congrés, Illa ha apuntat que les autoritats sanitàries estan valorant “si cal anar un pas més enllà” en l’ús de les mascaretes, que actualment, només són obligatòries en el transport públic. A la comissió de Sanitat, PP, Vox, Ciutadans i PNB han defensat l’ús obligatori de mascaretes.

Si s’obliga a portar-ne, Simón demana excepcions

Preguntat sobre aquesta qüestió, el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, va dir aquest dimecres que, si finalment La Moncloa decideix fer obligatori l’ús de mascaretes, caldrà explicitar “molt bé les excepcions” perquè no suposi un problema per a aquelles persones que no poden utilitzar-les.

Simón, que no va voler pronunciar-se en nom de l’executiu, va assegurar que “el de les mascaretes és un tema recurrent” en els grups tècnics, que les consideren “una bona mesura de prevenció” i que “pot ajudar moltíssim” en aquesta fase de l’epidèmia.

El cap del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries va defensar que “la millor mascareta són els dos metres de distància”, perquè hi ha qui, com les persones que pateixen ansietat o altres patologies, no pot utilitzar-la durant gaire estona seguida. A més, va afegir que fer-ne portar als infants “pot ser complicat”:

“Si al final es fa obligatori, caldrà valorar molt bé com s’expliciten les excepcions d’ús o les persones que tinguin aquesta possibilitat de no utilitzar-les per les seves condicions personals o en quin moment poden no utilitzar-les”

Sobre la transmissió del virus, va dir que hi ha casos, com quan algú viatja en cotxe sol, que “és indiferent” si porta a no mascareta:

“Crec que l’ús de mascaretes ha de ser altament recomanable i que tothom que pugui utilitzar-la en espais públics, sobretot quan es creua amb altres persones en un espai en què no pot mantenir les distàncies”

Pel que fa a les escoles, Simón va afirmar que dependrà “molt” de si es pot garantir la distància entre estudiants “dins i fora de les aules”. De cara als exàmens de selectivitat, que es faran el 7, 8 i 9 de juliol, va demanar que hi hagi una separació més gran de la que és freqüent:

“Quan es fa un examen, ja hi ha certa separació, serà qüestió de garantir que sigui una mica més de l’habitual”

Read Full Post »

El món de l’educació en el lleure està seriosament preocupat per les exigències de seguretat sanitària plantejades per la Generalitat per a les activitats en casals, colònies i campaments d’aquest estiu.

En essència, entitats com Fundesplai o la Fundació Pere Tarrés, els dos principals agents del sector, consideren que els requisits establerts són, a la pràctica, gairebé impossibles d’aplicar. Si ja resulta complicat pensar en una escolarització per al setembre amb distàncies de seguretat i grups reduïts, encara es fa més complicat en el cas del lleure formatiu, l’essència del qual té a veure amb les activitats a l’aire lliure, esportives, en moviment. El contacte amb la natura i la convivència estreta i en llibertat entre els nois i noies són també elements cabdals d’aquesta formació informal tutelada per monitors joves que estableixen una relació molt propera amb els infants i adolescents.

¿Com es pot mantenir aquest esperit basat en una convivència intensa, en què els aspectes emocionals passen en primer pla per sobre dels continguts acadèmics propis de l’escola, quan, segons la proposta del Govern, els nois i noies no es poden relacionar espontàniament, no es poden tocar i han de mantenir una distància de seguretat de dos metres? No cal ser un expert en educació o en psicologia infantil per veure’n la dificultat. L’estiu i l’entorn d’unes colònies, casals o campaments són segurament els llocs menys propicis per fer complir unes normes tan estrictes. Des del sentit comú o des de l’experiència familiar, també queda clara la dificultat del repte. “Demanar que els nens juguin a dos metres de distància va contra la naturalesa de l’activitat de lleure i va contra la naturalesa dels nens”, afirma amb raó Pep Montes, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura.

Per tant, caldrà buscar maneres menys rígides de garantir la seguretat sanitària del lleure estival jove. Perquè el que està clar és que, després de mesos tancats a casa, sense poder anar l’escola i sense gaudir, doncs, de l’amistat i la convivència dels amics a l’aula, als patis i als jardins, els nois i noies tenen més necessitat que mai d’un estiu de lleure educatiu. No és realista creure que els monitors, fins i tot si hi ha recursos públics extra –cosa que ara mateix no està garantida– per redoblar esforços i augmentar les contractacions, puguin garantir el compliment d’unes normes com les que s’han proposat.

Segurament, la manera d’assegurar un estiu actiu per a tots ells passa per controls sanitaris previs, al més exhaustius possibles, que permetin després una activitat sense encotillaments inviables. I, això sí, amb condicions d’higiene més exigents de les habituals que probablement haurien d’estar tutelades i garantides amb la incorporació de professionals de la sanitat a les diferents activitats. Les monitores i monitors no poden fer el paper ni d’infermeres ni de vigilants de seguretat. No se’ls pot exigir aquesta responsabilitat, tan allunyada, d’altra banda, de la seva tasca formativa. Cal, doncs, pensar més a fons la manera de garantir els casals, colònies i campaments d’estiu.

Read Full Post »

Alguns propietaris asseguren que hi ha llogaters que es volen aprofitar de la situació i el Sindicat de Llogaters denuncia que s’estan apujant mensualitats en plena crisi

Arribar a pactes, moltes vegades, depén de la situació econòmica del propietari

CCMA|Aitor Álvarez García

Amb el mercat immobiliari paralitzat i nombrosos llogaters amb problemes per pagar la mensualitat molts propietaris estan accedint a rebaixar el lloguer temporalment com a gest de solidaritat, però també per assegurar-se seguir cobrant i mantenir els seus immobles plens quan això passi.

Això és el que ha fet Francesc Aguilar, propietari de 5 pisos i locals en lloguer a Sabadell.

“Jo els vaig trucar i els vaig preguntar quines necessitats tenien. Perquè, si no, segur que ells, al cap d’un mes, m’haguessin dit ‘no et puc pagar el lloguer’.”

Rafael Castilla, gerent de Comprarcasa RC Finques Sabadell, diu que la rebaixa és possible depenent de la situació econòmica del propietari.

“Hi ha casos que els petits propietaris no han pogut renegociar aquest lloguer perquè depenen d’aquests ingressos per complir, també, les seves obligacions.”

És exactament el que li passa a Romuald Gisbert, propietari de dos pisos en lloguer a Sabadell.

“Jo soc jubilat. Vaig fer aquesta inversió com a complement de la meva jubilació. Aleshores, tots els meus compromisos estan en funció d’aquest lloguer.”

Alguns comerços asseguren que, si no haguessin pogut negociar de lloguer, haurien d’haver tancat el negoci.

La Naira ha aconseguit una rebaixa del 30% al local que té llogat.

“No quedem en deute i tenim un preu raonable per l’època en què estem. Tot i les dificultats, anem assumint les despeses.”

La situació és complexa als locals comercials, però també en moltes llars. Amb ERTOS, acomiadaments i aturades d’activitats en els negocis, n’hi ha que han aconseguit rebaixes o ajornaments. D’altres no s’han vist amb cor de demanar-ho.

Gabriel López és autònom i el seu negoci està aturat, però sap que el propietari depèn del lloguer per viure.

“No l’hi he plantejat encara perquè l’home té una pensió mínima per sobreviure. Ell té el seu pis, aquesta casa la té llogada i, amb això, sobreviu. Si això va per a llarg, sí que li hauré de plantejar que me’l baixi.”

A la Lorena Moto, que s’ha quedat sense feina, li han ajornat el pagament d’una part del lloguer.

“Sortirem beneficiats ell i jo perquè, en aquests moments, no crec que puguin llogar ara. Ens n’hem beneficiat el dos. Jo ara pago el 50% i l’altre 50%, quan es pugui.”

Els propietaris asseguren que s’estan trobant llogaters que es volen aprofitar de la situació.

Ho explica Enrique Vendrell, vicepresident Col·legi d’Administració de Finques de Barcelona i Lleida.

“Com que estem en una etapa d’alarma, doncs a mi em toca el que em toqui. A veure, no. S’ha d’acreditar una necessitat sorgida com una conseqüència d’aquest estat d’alarma.”

El Sindicat de Llogaters, però, ha detectat que també passa a la inversa i que hi ha qui està apujant les mensualitats en plena crisi.

Read Full Post »

Un dels perills cada cop més evidents del nou món que s’albira a causa de la pandèmia del covid-19 és la temptació de tancament tant col·lectiu (nacionalismes) com individual (egoismes).

Així doncs, a més de crear les condicions objectives per vèncer mèdicament la malaltia, el repte és combatre aquest impuls ideològic de tancament, sempre latent en les societats i els individus. Més enllà de la tragèdia de les morts i de l’empobriment que ens pot caure al damunt, el pitjor efecte del coronavirus seria que ens conduís a una “nova normalitat” en què manés la por, el recel envers l’altre, la falsa sensació que hi ha seguretat en la reclusió. El confinament i el tancament de fronteres només són una solució transitòria: no és l’horitzó al qual hem d’aspirar.

Un món en què guanyi la idea de tancament ens empobriria com a societat i com a persones, ens faria recular econòmicament i humanament. El comerç internacional no en pot sortir perjudicat, no pot retrocedir, perquè històricament ha estat i és un dels grans motors de progrés. Naturalment, la globalització té una cara fosca, però del que es tracta no és d’anar enrere cap a les guerres comercials i els patriotismes econòmics (l’America first de Trump), sinó de regular els mercats amb una multilateralitat pactada, amb acords polítics a gran escala. És l’hora de la política en majúscules, entesa com a negociació i pacte, com a àrbitre en les relacions internacionals.

La sortida d’aquesta crisi no hauria de ser un campi qui pugui nacionalista, sinó un nou ordre mundial multilateral. I el mateix que val a escala global també hauria de prevaler per a Europa. Però el moment és delicat perquè les urgències (la crisi sanitària i econòmica) són tan fortes que estan portant a un rebrot dels nacionalismes d’estat. Està prevalent la falsa creença que al covid-19 se’l guanya aïllant territoris. En part sí, esclar, però aquestes victòries parcials no tenen futur. Perquè les societats contemporànies s’han construït a partir de la connectivitat i la globalització. Per això, en els països o àrees que han aconseguit controlar el virus, el primer que es reclama és una obertura a l’exterior que reactivi l’economia i permeti circular a productes i persones. Aquestes demandes també es basen, naturalment, en l’afany humà de llibertat. No podem concebre un món futur de llibertat vigilada. Sense llibertat no hi ha un horitzó que valgui la pena imaginar, tant en termes personals com, de nou, econòmics.

La humanitat ha avançat gràcies a un impuls col·laboratiu forjat a través de l’intercanvi, tant a nivell d’idees com de béns materials. La cultura i el mercat són essencials per a la supervivència col·lectiva. Com també ho és el respecte a la natura, que també és un bé col·lectiu que reclama una acció global i concertada. Al coronavirus només se’l guanyarà des de la cooperació científica i governamental. I el món que surti d’aquest repte només pot ser viable amb un reforçament de la cooperació política i la llibertat econòmica. L’aïllament que proclamen els populismes de diversa índole ens conduirà al desastre sanitari, ecològic i econòmic.

Read Full Post »

Amb la crisi sanitària en vies de superació, tot i que encara queda molt de camí per recórrer -sobretot mentre no hi hagi una vacuna, ni un tractament evident i efectiu-, la gran incògnita ara és què passarà amb l’economia.

Estem davant d’una crisi sense precedents al món i la pregunta dels experts és si la sortida a la crisi serà en forma d’U o de V, o si serà en forma de V asimètrica. És a dir, un caiguda brusca i una recuperació menys pronunciada. La velocitat de la recuperació dependrà de diversos factors. Bàsicament, de la capacitat d’adaptació del teixit productiu i dels diferents sectors a la nova demanda, i del paper del sector públic. Però la sortida també dependrà de la profunditat de la caiguda i del fet que no hi hagi una segona onada de contagis a la tardor.

Durant les primeres setmanes d’esclat de la pandèmia, vèiem com moltes empreses adaptaven la seva activitat productiva per fabricar mascaretes, gels desinfectants o respiradors. La normalitat, que no la “nova normalitat”, trigarà a arribar, si ho fa. I els hàbits dels consumidors també han canviat durant aquestes setmanes de confinament. Per tant, aquells que s’hi adaptin millor tindran més possibilitats de sobreviure.

La primera part de la crisi ha sigut una crisi sobretot d’oferta, moltes empreses s’han vist obligades a abaixar la persiana. A Catalunya gairebé 95.000 empreses han presentat un ERTO i hi ha gairebé 700.000 treballadors afectats que de ben segur s’ho pensaran dues vegades a l’hora de fer segons quines despeses. Per tant, ara la crisi també serà de demanda. Però a diferència de l’anterior recessió, quan la davallada de la demanda interna es va veure compensada per l’externa, això ara no passarà perquè el món també està en crisi i el turisme exterior no podrà o no voldrà venir a visitar-nos. És per tot això que la recuperació també dependrà, en bona mesura, de la quantitat, la mida i l’eficiència de les ajudes públiques. En aquest sentit, el paper del sector públic també serà clau en la regulació.

La recuperació també dependrà de la profunditat de la caiguda. Són molts els experts que consideren que amb caigudes del PIB superiors al 8%, els nivells de riquesa del 2019 no s’assoliran fins ben entrat el 2022, i alguns sectors no preveuen la plena recuperació fins al 2024. El futur és incert, i sense una vacuna a l’horitzó, encara més. Preocupa una segona onada a la tardor, que ens obligui de nou a tancar-ho tot i a tornar-nos a confinar. Per sort, mai com ara, hi havia hagut tants científics i investigadors treballant en una única causa. La col·laboració público-privada aquí també serà cabdal. La sortida serà col·laborativa, en tots els àmbits, o no ens en sortirem.

Read Full Post »

Aquest divendres s’ha confirmat que 9 de cada 10 catalans seguiran en fase zero com a mínim una setmana més, comptant a partir de dilluns que ve.

L’Estat ha acceptat la proposta del Govern. El mateix passarà a Madrid, on l’intent de la comunitat autònoma d’anar més ràpid ha estat sensatament rebutjat pel ministeri de Sanitat. La impaciència per tornar a una certa normalitat, encara força incerta i que tots sabem que no serà del tot normal –la dita “nova normalitat”–, comporta perills evidents de retrocés i de rebrots del covid-19. El retorn a la feina, al carrer i a la vida social ha de fer-se amb garanties de seguretat. Són lògiques les ganes de girar full, tant des d’un punt de vista social i psicològic com econòmic, però cal fer-ho bé. Si a hores d’ara ja ningú no nega que l’epidèmia ens va agafar poc o gens preparats, amb el desconfinament no hauria de passar el mateix. Hauríem d’haver après la lliçó. I en aquest sentit és important no precipitar-se, actuar amb les dades a la mà i arbitrar mesures clares i realitzables. ¿Les tenim, les dades? ¿S’estan donant instruccions raonables?

Certament, falten dades i credibilitat en la gestió pública de la pandèmia. Però s’ha avançat. Més enllà del ball polític, i d’una coordinació que massa sovint ha sigut impositiva, ara hi ha més sensació i evidències que la situació està sota control que fa unes setmanes. La detecció dels contagiats fent tests de forma general i ràpida és una de les condicions clau en les quals s’ha progressat: lentament i a vegades de forma desconcertant, sí. Seria necessari que ben aviat estigués ja garantit que qualsevol persona amb símptomes pogués ser diagnosticada en un termini màxim de 24 a 48 hores, a través de l’atenció primària. Com més precoç sigui la detecció, millor. Un cop confirmat un positiu, també resulta cabdal el rastreig dels contactes que ha tingut el malalt per frenar la cadena de contagis. En aquest sentit, al diari d’avui expliquem que el departament de Salut té previst incorporar 200 persones per fer aquesta tasca alhora detectivesca i científica amb l’objectiu d’identificar i aïllar els contactes dels nous casos de l’epidèmia.

Mentre que la corba de morts sembla que remet i l’ocupació de les UCI baixa, la de contagis no ho fa tant. En principi sembla que respon a l’esmentat augment de tests. Però no es pot abaixar la guàrdia, ni des del punt de vista del dispositiu sanitari ni tampoc pel que fa a la resposta ciutadana. Malgrat que les decisions a vegades siguin erràtiques i no siguin sempre lògiques, complir-les és important. La superació d’una epidèmia –de qualsevol epidèmia– no pot ser individual. Només la resposta col·lectiva funciona. I no és només un tema de solidaritat, sinó senzillament mèdic, empíric. És, al capdavall, una qüestió de sentit comú. La protecció i responsabilitat de cada persona ens evita de ser contagiats i de contagiar. El desconfinament, doncs, s’haurà de fer necessàriament sota el signe de la prudència, i haurà d’anar acompanyat d’una política eficaç d’identificació i rastreig de contagis, i naturalment de tractament dels malalts. Només amb tot això garantit podrem avançar en seguretat per vèncer el covid-19.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »