Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra’

La Unió Europea ha acordat els criteris bàsics per establir els “semàfors” que marquen l’estat de la pandèmia en cada país, un indicador unitari que serveix perquè tots coneguin la situació del seu entorn i puguin establir o no restriccions de mobilitat.

Plaça del Pi de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA.CAT

El país o la regió té el semàfor en verd si té menys de 25 casos per 100.000 habitants, una dada que es coneix com a incidència acumulada, i un índex de positius en les proves PCR fetes inferior al 4%. I entra en vermell si té més de 50 casos per 100.000 habitants i un índex de positius de més del 3%. Són indicadors a 14 dies que, recordem-ho, serveixen per comparar la situació a nivell europeu, indiquen el grau de perill en cada país i condicionaran la mobilitat i els viatges a aquestes zones. Catalunya ara mateix està a 267,8 i un percentatge de positius del 8,15%. Estarem en vermell brillant al mapa europeu durant molt de temps encara.

Terrassa de Bellaterra tancada durant el confinament |BELLATERRA. CAT

És important tenir-ho en compte quan es parla de l’impacte econòmic que puguin tenir les mesures restrictives, molt dràstiques, que el Govern imposarà a partir de divendres. S’espera que siguin contundents, es parla fins i tot de tancaments a la restauració i de reduir molt els aforaments, i per tant hi haurà segurament una forta contestació dels afectats. És comprensible, però cal que es tingui en compte el que ens hi juguem tots plegats. Amb aquestes xifres, si no reduïm de cop el ràpid increment de contagis no sortirem del bucle i les pèrdues en els sectors més dependents del turisme, que són molts en un país que pràcticament en viu, seran encara més catastròfiques.

El mateix Fons Monetari Internacional recomanava fa poc que era millor confinaments o tancaments contundents i durs, però curts en el temps, que no mesures a mitges que no acaben de donar confiança i només allarguen l’agonia. És un tema en el qual hi ha molt debat, no tothom hi està d’acord, i per descomptat ningú planteja ara mateix un confinament com el del març perquè ni socialment ni econòmicament es podria aguantar. Però cal actuar amb contundència als llocs on se sap que hi ha més risc de contagis, i ara mateix tothom té clar que hi ha uns espais de socialització que són autèntics polvorins.

Ens hem relaxat massa tots plegats, com si ja tot pogués ser normal, i ara aquesta segona onada ens recorda que el virus encara és aquí, entre nosaltres, i continua havent-hi malalts i morts. Només en aquests 13 dies d’octubre han mort 139 persones de covid-19. En tot el mes de setembre en van morir 347. Són menys que durant el pic de la primavera, afortunadament, però és molta gent. No ho podem normalitzar. En aquests moments no hi ha col·lapse sanitari pels malalts de covid-19, és cert, però els CAP estan cada cop més tensionats i van augmentant els ingressos. Ara sabem el que pot passar, i l’èxit és que no passi aturant-ho molt abans. Per això cal exigir a l’administració que posi tots els mitjans per fer en condicions el rastreig i el seguiment dels casos, aspectes en els quals hi ha molt per millorar, però també la ciutadania ha de ser responsable. Tothom sap el que ha de fer: posar el fre, reduir la mobilitat i limitar dràsticament les relacions socials.

Read Full Post »

Ana Romero Marcet és la nova responsable de Mas i Fill (ex Axis) per la zona de Bellaterra

La bellaterrenca Ana Romero Marcet|CEDIDA LINKEDIN

Ana Romero Marcet, que ha deixat el departament de vendes d’Engel & Volkers, ara és la nova responsable de vendes de Mas i Fill (ex Axis a la Plaça del Pi), per la zona de Bellaterra. Neta de Josep Maria Marcet i Coll (Sabadell 26 de març de 1901/ Bellaterra 4 d’abril de 1963), històric alcalde de Sabadell del 1940 a 1960. Ana és licenciada en dret per la UAB, i fundadora de l’empresa MF Hostesses l’any 1991. Aquests dies s’està posant al dia de totes les cases i terrenys que gestiona i ven la nova inmobiliaria de la Plaça del Pi de Bellaterra.

Des de Bellaterra. Cat us desitgem bona feina, amb salut i bona gestió

MAS I FILL PATRIMONIA

Ana Romero Marcet

Plaça del Pi, 3

08193 Bellaterra

☎️ 937 25 44 33

Read Full Post »

La nova benzinera EsclatOil de Sant Cugat ofereix fins a uns 20 cèntims menys per llitre.

Al panel de l’EsclatOil es pot veure els preus reduïts d’ahir|BELLATERRA. CAT

Esclat va posar en funcionament la seva nova benzinera de l’Avinguda Via Augusta de Sant Cugat, el 16 de setembre, al costat del supermercat. Es tracta d’EsclatOil i ofereix un servei les 24 hores al dia durant tot l’any. Per sobreviure a la competència, altre benzinera propera al Lidl i Aldi ha hagut de baixar els preus també fins a uns 20 cèntims per llitre.

Bellaterra només disposa de la benzinera Repsol, situada a la BV-1414, tocant la rotonda del Turó de Sant pau, però al ser lluny dels Esclat, conserva el seu preu sense rebaixes.

EsclatOil També disposa d’una petita botiga, que obre de dilluns a diumenge de les vuit del matí a les onze de la nit, un bon servei proper al km0 del nostre poble.

Read Full Post »

Com cada any, Lluís Santacreu de Viladrau porta a casa vostra de Bellaterra, llenya d’alzina i roure: preu d’una tona 150€ (Servei minim 2 tones) ☎️ 689426469

Read Full Post »

“DIA MUNDIAL DE LES NOTÍCIES”

Foto de la noticia de la nevada de Bellaterra l’any 2010 |GUY PÉREZ CIUREZU

Avui se celebra el Dia Mundial de les Notícies, una jornada que vol reivindicar el paper del periodisme en la realitat actual. Amb aquest motiu, el diari ARA s’ha sumat a la iniciativa del World Editors Forum (WEF) i The Canadian Journalism Foundation -que suma més de cent mitjans de tot el món, incloent-hi els més importants com The New York Times, The Washington Post, la CNN, La Nación o The Jakarta Post, entre d’altres- de fer una campanya conjunta per conscienciar la població de la importància de comptar amb una informació rigorosa i verídica per tal de prendre les millors decisions individuals i col·lectives.

L’eix central de la campanya, que porta per títol “El món necessita periodisme ara”, és que sense garantir un accés lliure a una informació fiable no hi ha veritable democràcia. En realitat, ja fa molts anys que assistim a una ofensiva orquestrada per moviments populistes, encapçalada per governs com el de Donald Trump als Estats Units o Jair Bolsonaro al Brasil, contra el prestigi dels mitjans de comunicació, en un intent d’impedir la feina dels professionals de la informació, que no és altra que exercir un control sobre les tasques del poder executiu. Per això els règims autoritaris, com el de Vladímir Putin a Rússia, són enemics de la llibertat de premsa.

L’altre gran perill per a la democràcia són les anomenades fake news, les notícies falses o manipulades que alguns grups fan circular aprofitant les tècniques del periodisme perquè tinguin un vernís de versemblança. Una altra de les funcions bàsiques dels periodistes actualment és destriar el gra de la palla i denunciar públicament aquestes fake news.

Però perquè la feina dels periodistes sigui finalment reconeguda, cal també una pedagogia prèvia. Actualment assistim a una confusió terminològica molt greu al voltant de la paraula periodista, que tant pot designar un professional de la informació com un opinador o un tertulià de temes del cor. La mateixa professió hauria de fer més per autoregular-se i reivindicar-se davant d’una societat que els últims anys ha perdut la fe en la seva tasca. D’aquí la importància d’aquesta campanya conjunta entre mitjans tan diferents.

Va ser Thomas Jefferson qui va dir: “Prefereixo periòdics sense democràcia que democràcia sense periòdics”. Una manera gràfica de subratllar que la llibertat de premsa és una peça clau de les democràcies liberals. En aquell moment, Jefferson es referia a la lliure circulació d’idees i opinions, i no va ser fins un segle més tard que es va instaurar la figura del periodisme com a “quart poder”, com a guardià contra els abusos dels que estan en una posició de privilegi. I aquest és el camí que cal seguir, però sent conscients que perquè hi hagi periodisme de qualitat calen ciutadans conscienciats i mitjans forts i solvents. Perquè sense l’esperit rebel del redactor que després de molta feina descobreix una notícia incòmoda, i sense un mitjà que la publiqui, les societats viurien en la foscor i la informació seria el monopoli d’uns pocs.

Font: ARA

Read Full Post »

FETS I MENYS PARAULES ÉS EL QUE LI CAL A BELLATERRA‼️

Vorera sense reparar a l’Avinguda del Film de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Vespa asiàtica: En cas d’observació de qualsevol d’exemplars o de nius contacteu amb el Cos dels Agents Rurals de Catalunya: ☎️935 617 000 o velutinacar@gencat.cat. En cas de picades truqueu al 061.

Vespa asiàtica sobre una figa fresca d’una casa de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Reial Decret 630/2013 | Reglament (UE) 1143/2014

Citada o present actualment a Catalunya

Distribució original

Sud-est asiàtic.
Vies d’entrada i expansió

Transport – polissó. Dispersió natural postimplantació.
Introducció accidental lligada al comerç de mercaderies de la Xina.

Impactes

Predador molt agressiu de les abelles així com de vespes i altres pol·linitzadors importants.
Greu impacte en la biodiversitat d’insectes natius i en els serveis de pol·linització en general.
Danys econòmics als apicultors. El 80% de la dieta són larves d’abella.
Efecte negatiu en la pol·linització que pot provocar una pèrdua de producció – fruits.
Picades. Problemes amb persones al·lèrgiques. Molèstia per a les activitats recreatives.

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat

Read Full Post »

La Carretera de la Universitat Autònoma de Bellaterra té una llargada d’uns 1.200 metres, comença a la rotonda del Turó de Sant Pau de Bellaterra i finalitza al Rectorat UAB.

Placa Universitat Autonoma dels FGC

El 6 de juny de 1968 es va promulga el decret de creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i un mes després es creen les primeres quatre facultats: Lletres, Medicina, Ciències i Ciències Econòmiques. Al juliol d’aquest mateix any, el Dr. Vicent Villar Palasí és nomenat president de la Comissió Promotora de la UAB, càrrec que manté fins que, a l’agost de 1970, es converteix en president de Patronat i primer rector de la UAB. L’activitat docent de la UAB s’inicia a l’octubre de 1968 en dos dels nous centres: la Facultat de Filosofia i Lletres, que s’instal·la al monestir de Sant Cugat de Vallès; i la Facultat de Medicina, que s’estableix a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que recupera la condició d’hospital universitari i es converteix en el primer centre de formació clínica de la UAB. En el curs següent, 1969-1970, es posen en marxa la Facultat de Ciències, a l’Hospital de Sant Pau; i la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, a l’Escola d’Idiomes de Barcelona (l’actual EOI de Drassanes). El desplegament inicial de la Universitat Autònoma de Barcelona es completa amb la creació de la Facultat de Dret i la Facultat de Ciències de la Informació, l’any 1971; l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets i l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Sabadell l’any 1972; i l’Escola Universitària de Mestres “Sant Cugat”, l’any 1973. Paral·lelament, al febrer de 1969, s’inicia l’adquisició de terrenys a Bellaterra, al municipi de Cerdanyola de Vallès, lloc en el qual s’ubicarà el futur campus universitari, al campus de Bellaterra de la UAB.

La presència territorial de la UAB s’estén des del principi més enllà de Barcelona: a Lleida, entre 1972 i 1975, a Palma de Mallorca, de 1972 fins a la creació de la Universitat dels Illes Balears l’any 1978, ja Girona durant més de vint anys, des del 1969 fins a la creació de la Universitat de Girona el 1992.

Carretera de la Universitat Autònoma comença a la rotonda del Turó de Sant Pau de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Des dels seus inicis, la UAB intenta posar els fonaments d’un model d’universitat respectuós amb els principis bàsics d’autonomia, participació i compromís social. Aquest model xoca, però, amb l’autoritarisme de el règim dictatorial de l’època, que el 1973 suspèn els Estatuts de la UAB, cessa de el càrrec de rector a Dr. Villar Palasí i nomena com rectors, successivament, a Dr. Vicent Gandia Gomar i a Dr. Josep Cabré Piera. No obstant això, les conviccions amb que la UAB havia iniciat els primers passos expliquen la redacció de l’Manifest de Bellaterra l’any 1975, primer document que reivindica una universitat autònoma, democràtica i socialment responsable. El 1976 es dissol el Patronat de la UAB i el Dr. Josep Laporte és nomenat rector a proposta de l’Claustre de la UAB.

El 1982, durant el mandat del Dr. Antoni Serra Ramoneda, es crea un nou centre docent, la Facultat de Veterinària. Durant aquest període, la recerca a la UAB inicia un ampli desplegament al campus gràcies a la col·laboració d’altres entitats i organismes, com el CSIC i la Generalitat de Catalunya. Pel que fa a la governança de la Universitat, cal destacar que l’any 1985 s’aproven els tercers Estatuts de la UAB, elaborats d’acord amb la llei de reforma universitària (LRU, de 1983).

Durant la segona meitat dels anys vuitanta, període que coincideix amb els mandats de el rector en funcions Càndid Genovard Roselló i de rector Ramon Pascual de Sans, la recerca a la UAB manté l’empenta amb intensitat. Pel que fa a la docència, cal destacar la creació de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia (1985) i de la Facultat de Psicologia (1989). Al campus de Sabadell també es crea un nou centre docent: l’Escola Universitària d’Informàtica (1988).

A principis dels anys noranta, durant el mandat de rector Josep M. Vallès Casadevall, les escoles universitàries de mestres i de traducció esdevenen, vint anys després de la seva creació, en facultats. Així, el 1992 es crea la Facultat de Ciències de l’Educació i el 1993 l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets esdevé la Facultat de Traducció i d’Interpretació.

A més, durant els anys noranta, la UAB completa el seu desenvolupament com a universitat de campus. El 1992 s’inaugura la Vila Universitària i el 1996, ja durant el mandat de rector Carles Solà Ferrando, la nova plaça Cívica, que es converteix en el centre de la vida cultural i associativa de la Universitat. Durant els anys noranta també és notori l’increment de les accions i els programes en l’àmbit de la responsabilitat social, que posen de manifest el compromís de la UAB amb la societat i l’entorn que l’envolten.

La UAB, que des dels seus inicis imparteix estudis d’informàtica i d’enginyeria química, entre d’altres especialitats tècniques, celebra el 1998 la creació de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE), que completa el ventall de centres i estudis de la UAB a tots els àmbits de coneixement.

Al setembre de 1999 s’inaugura un dels símbols més emblemàtics de la UAB, les Columnes de la UAB, obra de l’escultor valencià Andreu Alfaro.

Desde el punto de vista académico, los mandatos del rector Lluís Ferrer Caubet vienen marcados por la adaptación a la ley orgánica de Universidades (LOU, 2001), por una parte; y por el proceso de Bolonia, por la otra. La adaptación a la LOU supone que en 2003 el Claustro apruebe los Estatutos actuales de la UAB. Con respecto al proceso de adaptación al espacio europeo de educación superior, la UAB apuesta por el proceso de convergencia desde el inicio como oportunidad para la internacionalización de la Universidad, gracias a la elaboración de titulaciones de calidad competitivas a escala europea y que fomentan la movilidad de los estudiantes. El impulso a la internacionalización de la UAB se concreta también en la inauguración, en enero de 2007, del International Welcome Point.

En septiembre de 2005 se reorganiza la Facultad de Ciencias en dos facultades: la Facultad de Biociencias, donde se imparten los estudios de esta rama de conocimiento, en la que la UAB es pionera y una de las universidades del Estado con mayor diversidad de títulos de este ámbito, y la Facultad de Ciencias.

En el ámbito de la responsabilidad social, hay que destacar la puesta en marcha, durante el mandato del rector Lluís Ferrer, de dos programas socioeducativos para acercar a los estudiantes de enseñanza secundaria a la universidad, que rápidamente se convierten en una referencia, el Programa Argó y el programa Campus Ítaca, y la creación durante el curso 2005-2006 del Observatorio para la Igualdad.

Con respecto a la transferencia de conocimientos en el sector productivo, a la intensificación de la relación entre universidad y empresa y al fomento del emprendimiento, la UAB da un importante paso adelante en octubre de 2007, cuando se inaugura el Parc de Recerca UAB (PRUAB), promovido por la UAB, el CSIC y el IRTA.

En cuanto a la proyección exterior de la UAB, hay que destacar el desarrollo de una política activa de atracción de talento y de apertura y ampliación de las relaciones internacionales de la Universidad. Así, la UAB dispone de una oficina en Shanghái desde 2008 y forma parte de alianzas estratégicas como el Consorcio Europeo de Universidades Innovadoras (ECIU) y la asociación Alianza 4 Universidades (A-4U).

En el marco de la adaptación de la UAB al espacio europeo de educación superior, en 2009 se crean la Facultad de Economía y Empresa y la Escuela de Ingeniería, resultado de la fusión de los centros propios de la UAB existentes hasta entonces en los campus de Bellaterra y Sabadell en cada uno de estos ámbitos.

Senyalització de la Carretera de la Universitat Autònoma des de la rotonda del Turó de Sant Pau de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

La UAB clausura 2009, año de inicio del mandato de la rectora Ana Ripoll Aracil, con el reconocimiento de Campus de Excelencia Internacional por el proyecto “UAB Campus de Excelencia Internacional: apuesta por el conocimiento y la innovación”, un plan estratégico y ambicioso para transformar la UAB y su entorno en uno de los polos científicos y tecnológicos más importantes del Mediterráneo.

Durante el mandato del rector Ferran Sancho Pifarré (2012-2016), la UAB pone en marcha nuevos programas de ayuda y apoyo a los estudiantes con el fin de paliar los efectos de la crisis económica y el notable aumento de las tasas universitarias.

En el ámbito académico, la UAB mantiene su carácter pionero en la exploración de nuevas formas innovadoras de docencia convirtiéndose en una de las primeras universidades de Europa que ofrece cursos en línea abiertos y masivos (MOOC) desde la plataforma de referencia internacional Coursera.

La inauguración en el año 2014 del edificio bioclimático ICTA-ICP, reconocido como uno de los mejores proyectos de arquitectura sostenible del país, representa un paso adelante en el compromiso de la UAB con el medioambiente y con la gestión responsable del espacio y los recursos.

El 6 de junio de 2016 la Dra. Margarita Arboix Arzo toma posesión del cargo de rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Después de cincuenta años de existencia, la UAB mantiene una posición consolidada entre las 200 mejores universidades del mundo en los principales ránquines internacionales de universidades.

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font: UAB

Read Full Post »

Qui del veïnat o Club Bellaterra pot ajudar a la Miriam❓

Bellaterra no té publicada cap piscina privada: http://www.swimmy.es

Carta dirigida a Bellaterra. Cat 👇

Miriam Boix Robla |CEDIDA

Hola,

L’altre dia vaig escoltar a TV3 que parlaven de la nova app “swimmy”, per a deixar piscines particulars a altres persones que les necessitin en temps de Covid.

Estic embarassada, i m’aniria molt bé nadar un cop a la setmana. Però amb el tema del Covid no puc anar a la piscina del gimnàs amb altres persones per risc a contagi.

No sé si a Bellaterra hi ha algú que tingui piscina particular coberta, que vulgui deixar-me-la durant una hora a la setmana, a canvi d’x euros? Coneixeu algú?
Seria un gran favor en aquests temps!!

Moltes gràcies!

Miriam Boix Robla

Read Full Post »

L’objectiu és evitar els trucs que actualment fan servir els ocupes per allargar els procediments, amb els perjudicis que això comporta als propietaris, com els pagaments de l’aigua, el gas o la llum i el deteriorament de l’immoble mentre hi són els ocupes.

Bellaterra (Vallès Occidental) ARXIU BELLATERRA. CAT

CCMA|La principal novetat és que els fiscals demanin que es desallotgi de seguida l’habitatge, com a mesura cautelar mentre no es resol el cas, quan hi hagi indicis sòlids d’un delicte de violació o usurpació de domicili i es puguin verificar els perjudicis per al legítim usuari de l’immoble.

Una altra novetat és que a l’hora de demanar el desallotjament cautelar els fiscals no només tindran en compte les víctimes directes, sinó també els veïns a qui el delicte ocasioni un perjudici.

En els casos en què hi hagi persones vulnerables implicades en l’ocupació, la Fiscalia apunta que caldrà posar els fets en coneixement dels serveis socials perquè apliquin mesures per protegir-los, fins i tot facilitant-los allotjament. I és que, amb tot, el document també demana als fiscals que vetllin per la prudència i el respecte a les garanties dels investigats per ocupació.

Violació i usurpació

El document diferencia entre violació i usurpació. En el primer cas es refereix quan s’ocupa un habitatge que és una primera o segona residència on el propietari hi fa la seva vida privada i hi té la seva intimitat. Usurpació té a veure, en canvi, amb immobles i habitatges que no són la llar de ningú perquè estan buits o deshabitats.

En el cas que es tracti de violació de domicili, es demanarà el desallotjament en el mateix moment que hi hagi indicis rellevants del delicte, o sigui, de forma immediata.

El document estipula que els fiscals han de vetllar per la prudència i el respecte dels investigats i aconsella que es doni als ocupes l’oportunitat de comparèixer al jutjat per aportar, si el tenen, algun document que acrediti la possessió de l’habitatge i per donar la seva visió dels fets.

Però detalla que si no compareixen o és impossible entregar-los les citacions judicials perquè ho eviten, el procediment de desallotjament no quedaria paralitzat.

La fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, va anunciar la instrucció la setmana passada per afrontar l’augment d’ocupacions d’habitatges, com demanava el Col·legi d’Advocats de Barcelona.

El Col·legi proposa que el desallotjament exprés estigui aprovat per llei, dins d’un termini de 48 hores després de l’ocupació.

La petició s’ha fet en el marc d’un increment del nombre de denúncies per ocupació il·legal d’habitatges a Catalunya des del 2015. L’any passat van superar les 8.300, molt per sobre de les 6.100 de l’any anterior.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »