Col·legi electoral de Bellaterra situat al Centre Cívic de la Plaça Maragall
El cens de Bellaterra per aquestes eleccions del 14 de febrer al Parlament de Catalunya és de 2.104 persones.
L’únic col·legi electoral del poble està situat al Centre Cívic de la Placa Maragall i cap al barri del Turó de Sant Pau. L’Ajuntament de Cerdanyola i l’EMD han preparat i higienitzat els espais electorals per a poder-hi votar amb total garantia. A la planta baixa del Centre Cívic s’han instal·lat tres meses electoral i una a la sala petita situada a de la planta de les oficines de l’EMD, d’accés a través de l’escala exterior a tocar el Passatge Casimir Cots.
El veïnat de Bellaterra té a la seva disposició la nova aplicació que la Generalitat de Catalunya ha creat per al seguiment de les eleccions del proper 14 de febrer. Sota el nom “Eleccions 14F”, l’app permet seguir en temps real els comicis al Parlament des del mòbil o la tauleta. Com a cada procés electoral, s’hi poden consultar les dades de participació i els resultats de les candidatures, amb la possibilitat de comparar-los amb els d’anteriors convocatòries. També inclou la funcionalitat ‘El meu Parlament’, amb la qual l’usuari pot crear possibles aliances per aconseguir majories al Parlament.
El bellaterrenc Andrés Rueda, titular del Centre Geriatric Sant Pere de les Fonts de Terrassa i Direcctor de l’Associació de Directors de Residències de Catalunya al Telenotícies de TV3 d’avui
☑️ “Ho vivim com un alliberament”, explica el bellaterrenc Andrés Rueda, director del Centre Geriàtic Sant Pere de les Fonts (Terrassa).
Beatriz Pérez|El Periódico de Catalunya. El fàrmac redueix un 55% els positius a les residències en només 10 dies. El centre Sant Pere de les Fonts (Terrassa), que ja ha posat totes les dosis, respira més tranquil. «No baixarem la guàrdia», assegura el seu director.
Es refereix a la vacunació contra la Covid-19, que el centre va acabar ahir, quan les àvies i el personal van rebre la segona dosi del fàrmac. La Conselleria de Salut de Catalunya acabarà de vacunar totes les residències de gent gran entre la setmana vinent i la següent. «La pressió i la por que es viu aquí davant un brot genera sensació de fatiga», afirma Rueda.
Aquests continguts els fem gràcies a tu. Si vols rebre els millors continguts d’El Periódico al teu correu subscriu-te a les nostres newsletters exclusives per a usuaris registrats.
I això que aquesta residència pot presumir de no haver tingut mai cap positiu entre els seus 73 residents, la gran majoria dones. Quan la pandèmia va començar, la direcció li va veure ràpidament les orelles al llop i el 29 de febrer de l’any passat va fer la mascareta obligatòria entre el personal. «Vèiem el que passava a Itàlia, a la Xina… i ens vam avançar, explica Rueda, també president de l’Associació Catalana de Directors de Centres d’Atenció a la Dependència Gerontològica (Ascad).
El geriàtric va arribar a instal·lar a l’entrada un arc de desinfecció. Per aquest van passar aquest dijous les infermeres del centre d’atenció primària (CAP) Antoni Creus de Terrassa per vacunar. Aquesta residència no ha patit els retards de les vacunes i han pogut seguir el calendari.
Una de les que es va vacunar ahir va ser Pepita Gallinat, de 85 anys. «Estic contenta, jo confio en la vacuna. Hi ha d’haver alguna cosa perquè s’acabi tot això», explica a aquest diari asseguda en un banc del pati. «Sé que és una vacuna que s’ha fet molt de pressa i que hi ha algun dubte, però la ciència està tan avançada, que hi confio. No em fa por», assegura.
El coronavirus, al contrari, sí que li fa por a la Pepita, però més per la seva família (i, en especial, les seves filles), que per ella mateixa. Ho explica amb emoció. «Jo la meva vida ja la tinc feta», diu aquesta dona. Tot i que troba a faltar els seus. «Fa molt que no estic amb la família. La veig per videotrucada».
Els efectes positius de la vacunació ja s’estan fent notar als geriàtrics. La incidència del virus als centres ha baixat durant les últimes setmanes. El fàrmac comença a ser efectiu als 10 o 14 dies de la primera dosi, abans d’administrar la segona.
Segons dades de Salut d’aquest divendres, a Catalunya hi ha 459 casos positius als geriàtrics, una xifra molt inferior als 1.280 de fa 10 dies (que suposaven un 55% més de positius que ara). A més, hi ha també 104 residències amb algun cas confirmat, però fa 10 dies eren 237 residències: un 38,3% més que ara.
Por de les variants
Malgrat que els residents i el personal d’aquest centre ja estan vacunats i, per tant, protegits del virus, aquest geriàtric de Terrassa ni es planteja començar a obrir les portes. El temor d’una pandèmia que encara no ha acabat sempre és present.
«Tenim por de la variant anglesa i de la brasilera. Quan vam prendre les mesures aquí, només teníem un cas de coronavirus a Barcelona. Així que no obrirem tot i que estiguem tots vacunats perquè estan sortint noves variants», explica Rueda.
Tot i així, ell defensa l’efectivitat de la vacuna. «És veritat que [a Espanya] hi va haver brots a les residències, però creiem que es van produir abans de la vacunació. Les residències vacunades s’estan defensant molt bé», diu Rueda.
El també coordinador de residències de l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials assegura que el fet que alguns geriàtrics s’hagin infectat dies després de posar-se la primera dosi (i abans de la segona) els fa pensar que no han de «baixar la guàrdia».
Celebració
L’alegria i el bon ànim impregnaven dijous cada racó del geriàtric Sant Pere de les Fonts. «¡Ja estem vacunats!», exclama una treballadora del centre després que les infermeres acabessin de vacunar els residents. «¿Ja no ens morim?», pregunta una àvia. «¡Ja no ens morim!», li respon.
Malgrat les seves llargues vides, aquestes residents octogenàries no han viscut abans res semblant a aquesta pandèmia de Covid-19. Ho diu Pepita Gallinat, que va treballar com a dependenta. «Jo no he vist res com això i he vist moltes coses», assegura. Gallinat ha viscut «pestes de tifus» i de tuberculosi. «Allà també moria molta gent. I després la guerra, que va ser terrible. Però almenys podies emigrar i anar a un altre país. Ara, una cosa tan mundial, mai l’havia viscut. Mai», diu Gallinat.
Al seu costat, a Isabel Martínez (96 anys i natural d’Almeria), li cauen les llàgrimes al recordar que, durant tota la pandèmia, només ha vist una vegada el seu nebot, que cuida d’ella «com si fos un fill», a causa de les fortes restriccions d’entrada i sortida del centre. Ella, que va arribar a Catalunya amb 18 anys, és viuda des d’en fa vuit. Mai va tenir fills. «El meu nebot es porta molt bé amb mi», assegura.
Martínez explica que està «contenta» d’haver-se vacunat, i no només per ella i els seus companys, sinó per «no enganxar-li el virus als altres». «Li tenia una miqueta de respecte. Hem fet el que havíem de fer», assegura.
☑️ L’actor bellaterrenc Sergi Mateu va presentar l’actede Junts per Catalunya a Vic, amb la presència de Laura Borràs, JordiSánchez, i el president Carles Puigdemont des de Waterloo.
Sergi Mateu: “Hi ha molta gent que estaba desencantada amb la política i jo era un d’ells”
“Avui, a una setmana de les votacions estic aquí i m’he oferit voluntari a presentar l’acte”
“Necessitem energia i empenta, perquè els independentistes estem cansats de ser independentistes i volem passar a ser independents en un país normal, i tenir les preocupacions que tenen els ciutadans que tenen països normals”
“Un estat que projecti Catalunya arreu del món sense amenaces. Un estat on els ciutadans es puguin preocupar de les necesitats que té quansevol ciutadà d’Europa”
“Que no hagin de patir per l’aplicació de la llei mordassa per un tuit, per si s’els hi pega per anar a votar o a la presó per escriure lletres que no agradi a segons qui”
☑️ Un estudi assenyala que l’aeroport de Sabadell aporta més de 4.000 llocs de treballs entre directes i indirectes
☑️ En canvi, Bellaterra i els municipis de l’entorn consideren que no els aporta cap valor afegit
Aeroport de Sabadell al km0 de Bellaterra|GOOGLE MAPS
L’aeroport de Sabadell aporta més de 4.000 llocs de treball de forma directa i indirecta. Així es desprèn de l’Estudi d’identificació dels impactes positius i negatius de l’aeroport de Sabadell, encarregat pel Departament de Territori i Sostenibilitat.
L’informe subratlla entre els beneficis la formació i desenvolupament de professionals, que és un pol d’atracció, impuls i competitivitat a les empreses, així com un valor cultural i històric. Per contra, els municipis de l’entorn de Sabadell –a excepció d’aquest municipi– consideren que l’aeroport és una infraestructura que no aporta valor afegit i competitivitat als seus ciutadans i teixit empresarial i que només reben els impactes negatius.
L’estudi ha estat fet per l’Institut Cerdà per encàrrec del Departament de Territori. S’ha presentat aquest dijous al Grup de Treball de l’aeroport, format el 2017 per Territori, l’aeroport de Sabadell, els ajuntaments de l’entorn, les associacions veïnals i les empreses vinculades a la instal·lació.
En el marc de la trobada els integrants del Grup de treball s’han compromès a analitzar l’estudi i seguir treballant per minimitzar els perjudicis i incrementar les oportunitats.
Davant d’aquestes percepcions l’estudi suggereix estudiar, demostrar i difondre que els municipis del seu entorn, és a dir, Badia del Vallès, Barberà del Vallès i Sant Quirze del Vallès, que poden ser beneficiaris del potencial d’aquesta infraestructura, tant a nivell de Valor Afegit Brut (VAB) com de llocs de treball. També insta a proposar línies estratègiques per descobrir les oportunitats que els ofereix l’aeroport.
Una altra de les propostes és la determinació de possibles nous serveis i activitats que es podrien vincular amb la infraestructura de l’aeroport, com ara centres logístics i de distribució, zones industrials, escoles especialitzades de formació, parc empresarial, centre de serveis. Considera que impulsant aquestes activitats i projectes es milloraria la integració de l’aeroport en l’àmbit econòmic dels municipis del voltant, tenint en compte la convivència d’aquesta infraestructura amb l’entorn.
Entre els suggeriments de l’estudi també hi ha la integració urbanística per facilitar l’aproximació i connexió de l’aeroport amb les ciutats del seu entorn.
Amb motiu de la trobada, Territori també ha informat que el pròxim mes de març es disposarà d’una primera sèrie de dades dels sonòmetres que la Generalitat ha instal·lat d’acord amb els ajuntaments de l’entorn.
La bellaterrenca Bea Duran, candidata a la presidència de l’EMD per Ciutadans |ARXIU BELLATERRA. CAT
Ciutadans no troba acceptable que el govern municipal socialista no porti punts importants al Ple perquè el mateix PSC, quan estava a l’oposició al darrer mandat, manifestava el mateix. Una situació que consideren encara més greu per la situació de crisi que es viu i que per tant requereix una decidida acció política. — El regidor del Grup Municipal de Ciutadans, Gorka Samaniego, troba preocupant que “Ple rere Ple es vagin acumulant temes urgents pendents de tirar endavant i tan necessaris per a la ciutat com un pla d’estudi de l’estat de l’espai públic, el pla local d’habitatge, la Relació de Llocs de Treball de l’Ajuntament, el pla de millores dels polígons industrials, el pla de mobilitat o un nou ROM”.
Samaniego demana simplement que “el PSC compleixi amb tot allò que va prometre al seu programa electoral o signant acords amb altres partits, i més quan tenen el recolzament necessari al Ple”. Per a Samaniego, “no fer-ho és simplement una mostra palmària de falta d’acció política del govern”.
Des de Ciutadans sí que es mostren satisfets per l’aprovació per unanimitat de les dues mocions presentades al Ple, per emprendre accions contra els talls de subministrament elèctric i per portar als centres educatius la campanya El batec de les papallones contra la violència de gènere. Dos temes que Samaniego considera prou transversals per generar un front comú per a que prosperin.
Respecte a les eleccions del 14F, Ciutadans es consideren peça clau per evitar un tripartit liderat per ERC i fan una crida a votar per correu per evitar possibles propagacions de contagis.
Mesa electoral al Centre Cívic de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT
L’Ajuntament de Cerdanyola ha canviat alguns col·legis electorals per garantir que la ciutadania, que vulgui exercir el seu dret al vot de manera presencial a les eleccions del 14 de febrer, pugui fer-ho amb seguretat. Els canvis d’ubicació responen a la necessitat de trobar instal·lacions on es pugui garantir la distància entre persones i amb millors accessos que permetin el compliment de les mesures sanitàries. Els cerdanyolencs i cerdanyolenques podran consultar quin és el seu col·legi electoral al web municipal.
Així, s’han incorporat nob¡ves seus de votació com el Casal de Joves, l’Ateneu, el poliesportiu i la pista boina de can Xarau i a escoles i instituts les meses electorals s’habilitaran prioritàriament en els gimnasos, és el cas d’instituts com Gorgs, Jaume Mimó o Forat del Cent i escoles com Collserola, Fontetes, Carles Buïgas o Serraperera.
La distribució de les meses electorals queda de la següent manera:
Durant la jornada electoral caldrà complir les mesures de seguretat per fer front a la Covid-19 respectant la distància de seguretat, duent mascareta i rentar-se les mans de manera continuada.
El bellaterrenc Esteve Maria Faus i Mompart l’any 1977
Esteve Maria Faus i Mompart (Sabadell, 11 de juliol del 1928 – Bellaterra, 8 de gener del 2021)
Si alguna persona encarnava el Banc Sabadell des de la senzillesa i a la vegada des del rigor i el compromís més radicals, aquest era l’Esteve Maria Faus i Mompart, mort als 92 anys.
Amb ell se’n va l’últim exponent d’una generació de directius i d’una època clau del banc, la del final de la postguerra, la primera expansió i la introducció de la informàtica; trenta anys intensos que van transformar l’entitat i també el país. Uns temps de canvis determinants en què bons professionals com el Faus van saber afermar els fonaments sobre els quals vam poder bastir el Banc Sabadell del segle XXI els que més tard vam agafar el seu relleu.
L’Esteve Maria era brillant i modest; un home de Sabadell que va fer del banc la seva vida i s’hi va dedicar en cos i ànima des dels 16 anys. Hi va tenir un paper fonamental com a director dels serveis jurídics, interventor, secretari general, secretari del consell i conseller, i finalment també com a primer tresorer i patró de la Fundació del Banc. Gairebé seixanta anys de professió impecables que va tancar definitivament el 2003, en complir els 75 anys.
Va ser la mà dreta del meu pare, l’advocat conseller i l’executor de les coses més difícils moltes vegades. El Faus tenia sempre la porta oberta del seu despatx per impartir criteri i per decidir sobre allò que altres no eren capaços o no s’atrevien a prendre una decisió. Era l’últim recurs d’on tots sabien que podria sortir una decisió sàvia per implementar o per plantejar al Sr. Oliu.
Quan jo vaig començar al banc, Joan Corominas i el meu pare me’l van posar de guia i mestre. No només això, sinó que jo també vaig gaudir de la seva porta oberta durant els meus primers anys a la casa. Era una persona extraordinària, molt allunyat del que avui tenim identificat com un executiu o un executiu bancari. Curiós per tot, sabia qui era tothom i quina era la vàlua de cadascú. Era un intel·lectual autodidacte que llegia molt i li agradava discutir de tot. Això li donava aquella superioritat de criteri dins del món bancari on certament es diferenciava.
Em va donar suport i orientació en tot moment quan jo vaig iniciar la meva vida de director al Banc Sabadell. Sobretot en aquella primera operació que va marcar una fita important i que va ser la compra de Natwest Espanya, entitat que després va esdevenir Solbank i que ell va presidir durant cinc anys fins a la seva integració a Banc Sabadell. Va ser la primera i va ser complicada precisament per això, però ell va saber-la dirigir amb mà esquerra, posant al davant la cultura empresarial del nostre Sabadell i fent que se la fessin seva tots aquells directius qualificats que provenien del banc anglès.
Això el va fer anar molts dies a Madrid. I va ser llavors, i ja encarant la seva jubilació, que va decidir que volia fer el doctorat en Dret. Home d’una tenacitat inesgotable ho va aconseguir uns anys després amb una tesi sobre la regulació i la desregulació bancària que va merèixer la qualificació d’excel·lent cum laude, la màxima. El Faus era així. Mai es va veure prou gran per deixar de fer un nou projecte, sempre mirant cap al futur.
Era una persona excepcional, superdotada, amb una capacitat de treball i una memòria prodigioses que li permetien estar al cas de tot el que passava al banc i a fora. El seu interès pel coneixement i la tenacitat que posava en tot el feien especial. Lliurepensador i molt pragmàtic, transmetia sempre un profund humanisme. El Faus ha estat una de les grans persones que han fet possible que un petit banc de la nostra ciutat com el Sabadell s’obrís camí fins a ser un dels grans bancs del nostre país per la fortalesa de la seva cultura i els seus valors.
Consell d’Administració de Sabadell Multibanca el 1988 (esq. a dta.): Josep Oliu, Josep Permanyer, Bonaventura Garriga, Esteve Faus i Francisco Vallejo.
Després d’una vida plena, dedicada al banc i a la família que tant estimava, se n’ha anat una persona irrepetible i un professional exemplar que ha marcat una època i que per sempre més formarà part d’una manera destacada de la història de Banc Sabadell.
Adeu i gràcies, Esteve, per ser com eres i per tot el que ens has donat.
Mesa electoral de Bellaterra eleccions 21-D 2017|ARXIU BELLATERRA. CAT
Finalment no hi ha hagut sorpresa i s’ha confirmat la notícia: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en una decisió insòlita de la qual dilluns coneixerem l’argumentació jurídica, deixa sense efecte l’ajornament de les eleccions i obliga a votar el 14 de febrer. Recordem que la decisió ja va ser avançada en una interlocutòria que acceptava les cautelaríssimes, i en què quatre dels cinc jutges destacaven que hi havia un “interès públic intens” en fer les eleccions per no allargar la provisionalitat. Serà interessant veure si dilluns desenvolupen aquest argument, que va ser molt criticat, o si hi passen de puntetes.
Perquè aquí el nucli de la qüestió és si, en un context excepcional com el que marca la pandèmia, un Govern que no ha esgotat la legislatura, i amb el consens de la majoria de partits, pot decidir, en funció d’uns informes de les autoritats sanitàries, ajornar uns mesos les eleccions per no posar en risc els ciutadans. No es tracta, a més, d’una mesura excepcional. La van aplicar els governs d’Euskadi i Galícia l’any passat i acabem de veure ara com s’han ajornat eleccions regionals franceses fins al juny i també a Turíngia, a Alemanya. I diumenge passat es van fer unes eleccions presidencials a Portugal que van batre el rècord d’abstenció: només van votar quatre de cada 10 electors. Per tant, el context i els antecedents reforcen els arguments del Govern a favor de l’ajornament.
El pronunciament del TSJC, a més, distorsiona la responsabilitat de les administracions. Fins ara els ciutadans jutjàvem els càrrecs públics per la seva gestió de la pandèmia. Però què passa quan una determinada decisió la pren la justícia? Davant de qui poden reclamar responsabilitats els ciutadans? És evident que els tribunals han de vetllar pels drets fonamentals, però aplicant el sentit comú i respectant el paper de cadascú.
En tot cas ara ja no val la pena lamentar-se, perquè les eleccions seran el 14-F. Ara ja només cal que el Govern posi tots els mitjans perquè les eleccions siguin el màxim de segures i que els partits facin una campanya prou atractiva perquè els ciutadans se sentin interpel·lats i acudeixin a les urnes. El fet que la campanya sigui telemàtica, sense grans actes multitudinaris, hauria de jugar a favor de la profunditat en l’intercanvi d’idees. Els ciutadans tenen dret, i més en un context de pandèmia, de conèixer amb exactitud quina és la proposta política de cadascú, tant per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya com per reconstruir l’economia i superar l’actual crisi.
Seria important també que la justícia tampoc interferís en la política penitenciària de la Generalitat i respectés la concessió del tercer grau als presos polítics. Si ja és una injustícia el seu empresonament, encara ho és més evitar que puguin tenir el mateix tracte que la resta de presos i, en aquest cas, participar en la campanya electoral en igualtat de condicions. El contrari seria confirmar que després d’aplicar el dret penal de l’enemic s’aplica el dret penitenciari de l’enemic.
BELLATERRA.CAT 