LLUÍS TORRES | Visitem el Restaurant Vilalba situat a la casa del ClubGolf de La Roca del Vallès, una construcció moderna dissenyada amb la màxima comoditat, fins i tot amb butaques properes per petar la xerrada a l’hora del cafè. Tenen davant un propi i ampli aparcament, que facilita molt l’estada.
Hall del Golf de La Roca i Restaurant Vilalba al fons
Quan accedim a la sala del menjador, la vista ens porta fins a la terrassa a l’altra banda de la vidriera, envoltada d’una verda i relaxant natura.
Hem gaudit d’uns plats deliciosos, com per exemple, Amanida de formatge de cabra torrat amb vinagreta de fruits vermells. Pèsols ofegats amb tendres calamars i gambes. Sopa ceba amb ou, torrada i cruixent de seba. Raviolis de figues i formatge pecorino de Roma amb oli de nous i mel. De segon plat: Bacallà a baixa temperatura i muselina de codony (Recomanem que la muselina no vagi sobre la pell del bacallà, ja que per la seva gelatinositat, cau i perd la presentació). Calamars saltejats sobre briox, amb seva i mayonesa de llima i ciboulet. De postres: Pannacotta amb toffe. Púding creatiu de la casa. Cremós de llimona amb merenga italià. Finalitzant amb un espresso Ravazzi de qualitat que recorda els bons d’Itàlia.
Raviolis de figues i formatge pecorino de Roma amb oli de nous i mel del Restaurant Vilalba
Al Restauran Vilalba del Club de Golf La Roca trobem una línia gastronòmica moderna, i oferta àmplia pels més exigents gourmets i amants de la cuina tradicional acurada, amb unes presentacións modernes i un canvi permanent de vaixelles i peces culinàries.
Bacallà a baixa temperatura i muselina de codony del Restaurant Vilalba
El Menú Migdia compta amb una gran assortiment d’elaboracions per escollir, sense cap problema per triar primers, segons i postres, segons els gustos, necessitats i preferències. En definitiva, un lloc tranquil on menjar relaxat, envoltat de natura, amb menús de presentació acurada i una molt bona relació qualitat preu, i finalitzar la sobretaula al també lluminós hall del Club de Golf de La Roca, una adreça per guardar per moments d’escapada des de Bellaterra.
Púding creatiu amb nata fresca i torrades de canyella i xocolata del Restaurant Vilalba
RESTAURANT VILALBA JPCH GOLF LA ROCA Ctra. de La Roca a Cardedeu km 4’5, 08430 La Roca del Valles ☎️ 93 583 85 64 Horari: Dilluns – Tancat De Dimarts a Dissabte: 7:45h – 18:00h Diumenge: 7:45h – 17:00h
📍El bellaterrenc Francesc Pérez Torres va respondre a l’alcalde Xavier Trias, que per millorar el servei a la restauració de Barcelona, caldria que les administracions locals fessin com a Suïssa: “Concedir llicències només quan el titular acrediti estudis professionals del sector o certifiqui suficient experiència, no per diners”
Francesc Pérez Torres, experimentat professional del sector de la hostaleria de Barcelona 📷 Gremi de Restauració de Barcelona
LLUIS TORRES | Aprofitant les noticies aparegudes a El Periódico de Catalunya, dient que segons l’enquesta de població activa (EPA), sóm és el país de la Unió Europea que presenta una taxa d’atur més gran, amb un 11,84%. A escala internacional són xifres elevades, tot i que lluny de les assolides durant la pandèmia i després de les conseqüències de la crisi del 2008, on l’atur es va elevar per sobre del 25% en els pitjors moments. Malgrat això, en alguns sectors econòmics que avui ha analitzat aquest mitjà en paper crear per Antonio Franco Estadella, es dona la paradoxa d’una clara escassetat de mà d’obra.
Tot i que les estadístiques al respecte no són concloents, l’CEOE diu que gairebé tres de cada quatre empreses tenen problemes per trobar determinats perfils professionals.
Entre els sectors amb més dèficit de treballadors hi ha els informàtics, un perfil que es pot cobrir amb una formació relativament ràpida i que obté uns sous que se situen clarament per sobre de la mitjana. O, una mica potser desconegut pel gran públic, els conductors, d’autobusos, autocars (en què algunes empreses han hagut de recórrer a personal forà) i camions (amb sous que poden arribar als 4.000 euros mensuals).
Caldria preguntar-se, per tant, per les causes d’aquest desajust i si s’hi pot posar remei. La resposta tampoc és unívoca.
Hi ha sectors amb falta de mà d’obra, com el de l’hostaleria (essencial en un país com el nostre, amb bon clima i gran entrada de turistes internacionals), en el qual els baixos sous i unes condicions laborals poc favorables a la conciliació han foragitat els professionals, especialment després de la pandèmia. D’altra banda, si es fa una comparativa amb el nostre entorn, s’observa que Espanya és dels països amb més taxa de llicenciats universitaris que, en molts casos, han de treballar en llocs de treball que no requereixen formació elevada (cosa que es coneix com a sobrequalificació).
Restaurant del Cercle Comtal de Barcelona (1990-1994)
OPINIÓ PROFESSIONAL SOBRE EL SERVEI:
El bellaterrenc Francesc Pérez Torres, recorda la conversa mantinguda amb Xavier Trias, (quan exercia d’alcalde de Barcelona). A la trobada al restaurant La Taula de Barcelona, l’alcalde Trias va preguntar a en Francesc, -aprofitant la seva experiència acreditada la seva direcció a diferents locals de prestigi de la ciutat, com el Finisterre, Via Veneto, Melià Barcelona, Hilton, Tragaluz, Cercle Comtal, La Taula, i formació a Suissa-, per recollir la seva opinió professional sobre les innumerables queixes turístiques per la mala atenció i servei en el sector de restauració i hostaleria en general.
LLICÈNCIES PER PROFESSIÓ NO PER DINERS:
En Francesc va dir-li a l’alcalde Trias, que per millorar el servei a la restauració de Barcelona, caldria que les administracions locals fessin com a Suïssa: “Concedir llicències només quan el titular acrediti estudis professionals del sector o certifiqui suficient experiència, -perquè només així el titular pot preparar correctament al seu personal, mantenir els locals en perfectes condicions d’atenció pública, no només el bon servei, sinó també la neteja, etc.-, L’alcalde Trias, que com en Francesc, també va treballar i residí a Suïssa durant un bon temps, va respondre que estava d’acord amb el plantejament, però que no podia portar-lo a la pràctica, perquè ell i el seu partit eren políticament lliberal.
Restaurant La Taula de Barcelona
Una de les solucions per equiparar-nos als països amb menys atur seria la d’aprofundir en la via de la Formació Professional dual, que implica una connexió més gran entre centres educatius i empreses, en la qual encara estem molt lluny d’avançar (a tancament del curs 2020-2021, amb prou feines un 4% de l’alumnat de Formació Professional escollia aquesta modalitat). També queda per recórrer terreny en el prejudici a l’hora de contractar majors de 55 anys, una cosa a què ja recorren algunes empreses, davant una piràmide de població en la qual les cohorts més joves són menys nombroses que fa 30 o 40 anys.
Un altre remei passa per un canvi profund, del qual només es parla quan Espanya arriba a alts nivells d’atur: el de crear incentius per modificar el teixit productiu. És sabut que un dels problemes estructurals de la nostra economia és el baix nivell de productivitat, que només pot millorar si les empreses aposten pel creixement i per generar llocs de treball de més valor afegit (que acaben sent llocs de treball més ben pagats que la mitjana), perquè disminueixi el pes de sectors que creen molta ocupació en època de bonança però que requereixen mà d’obra de baixa qualificació.
LLUÍS TORRES|Visitant Budapest, la sempre interessant i monumental capital d’Hongria, vàrem passar un agradable matí entre les casetes de fusta plenes d’especialitats nadalenques, de vi calent, sopa de gulasch, embotits fumats, -sense oblidar el famós Salami Pick-, elaborat a la ciutat hongaresa de Szeged i venut a tot el món.
Recepta familiar Flodni de la bellaterrenca Angi
INGREDIENTS PEL FLODNI:
5 tasses de farina qualitat 000 3/4 kg de margarina 3 rovells d’ou ecològics 1 copeta de vi negre garnatxa 1 kg de pomes reineta pelades i ratllades 7 nous mòltes 1/4 kg de llavors de rosella mòltes 1 pot de melmelada de prunes 1/4 kg de panses 2 cullerades de melmelada d’albercoc 1 culleradeta de canyella mòlta Un polsim de clau mòlt 3 culleradeta de ratlladura de taronja ratllada
Mercat de Nadal de la plaça Vörösmarty de Budapest (Hongria)
PREPARACIÓ:
PAS 1: Fer la massa: Barrejar la farina, la margarina, 2 rovells d’ou, un polsim de sucre i un raig de vi, al gust. Pastar la massa fins que es pugui treballar fàcilment. Dividiu la massa en cinc parts, amb una una mica més gran que la resta. Refrigerar fins que estiguin fets els farcits.
PAS 2: Feu el farcit de rosella: barregeu les llavors de rosella mòltes, la melmelada d’albercoc, 1 cullerada de pell de taronja, els claus, amb la meitat del vi, el sucre i les panses.
PAS 3: Feu el farcit de nous: barregeu les nous mòltes, 1 cullerada de ratlladura de taronja i l’altra meitat del vi, el sucre i les panses.
PAS 4: Feu el farcit de poma: barregeu les pomes ratllades amb la canyella i 1 cullerada de ratlladura de taronja.
PAS 5: Estireu la peça més gran de massa perquè sigui una mica més gran que una safata.
PAS 6: Unteu el motllo amb margarina i poseu aquesta primera làmina de massa al fons.
PAS 7: Repartiu el farcit de llavors de rosella a la primera capa de massa.
PAS 8: Estireu i estireu la següent capa de massa, i remeneu-la amb el farcit de poma.
PAS 9: Estireu i estireu la següent capa de massa i repartiu-la amb farciment de nous.
PAS 10: Estirar i estirar la següent capa de massa i untar-la amb melmelada de prunes.
PAS 11: Estirar i estirar l’última capa de massa i pinzellar-hi l’1 rovell d’ou restant.
PAS 12: Fornejar la preparació del Flodni a 180 graus durant una hora aproximadament fins que estigui daurat. Deixeu refredar i talleu-los en petits rectangles.
Jaume Pastallé (Terrassa, 1924-Castellbell i el Vilar, 28 d’abril de 2004, fou un gastrònom català, que durant anys va presentar el programa culinari de TV3 Bona Cuina!
🧑🍳 El bellaterrenc Francesc Pérez Torres va aportar al programa Bona Cuina, la seva recepta familiar de Tiramisù aromatitzat amb Amaretto di Saronno. Segons va dir públicament en Jaume Pastallé, el més bó tastat mai a un restaurant de Catalunya.
Jaume Pastallé, del programa Bona Cuina de TV3, amb el bellaterrenc Francesc Pérez Torres
Va néixer el 1924 a Terrassa i va ser empresari tèxtil fins que la crisi del sector va obligar-lo a tancar les seves tres empreses. Aleshores va decidir dedicar-se a l’hostaleria i va obrir un restaurant que el va acabar portant a la televisió, al programa culinari Bona Cuina, gràcies al qual més endavant va fer-se molt conegut. Va presentar aquest popular programa de Televisió de Catalunya durant la seva emissió entre el 1987 i el 1993.
Es va destacar pel to irònic i divertit dels seus comentaris i, sobretot, perquè sempre acabava amb un simpàtic rodolí davant del plat cuinat durant el programa. També es va fer famosa la seva frase I que tinguin una bona cuina. Arran de la seva col·laboració televisiva Pastallé va escriure uns quants llibres de gastronomia, com Fem Cuina amb en Jaume Pastallé.
La seva última intervenció a Televisió de Catalunya va ser durant la primera edició del programa d’Albert Om Jo vull ser, que tenia com a protagonista el cuiner Ferran Adrià.
El dimecres 28 d’abril de 2004 mor als 79 anys d’una llarga malaltia al seu domicili del barri de Sant Cristòfol de Castellbell i el Vilar. El funeral i enterrament de Pastallé s’oficià a les dotze del migdia de l’endemà a la parròquia de Sant Cristòfol de Castellbell en una cerimònia que la família desitjà que fos íntima.
LLUIS TORRES|El Cercle Comtal (1990-1994), va ser un club privat destinat al món dels artistes i empreses creatives de Barcelona. Situat al pis principal de la modernista Casa Felip, carrer Ausiàs March, 20, a la banda mar, entre els carrers Girona i Bruc.
Restaurant del Cercle Comtal de Barcelona 📷 BELLATERRA.CAT
Antoni Vila Casas (Barcelona, 27 de novembre de 1930 – Barcelona, 14 de setembre de 2023), empresari, divulgador de la indústria farmacèutica, ho va comprar l’any 1997 per situar la seu de la seva Fundació Vila Casas, actualment presidida per Antoni Sagnier (Barcelona, 10 de juny de 1948), empresari català amb una trajectòria extensa en el terreny de les finances i la gestió de patrimonis, i net del prestigiós arquitecte modernista Enric Sagnier i Villavecchia.
Els impulsors del Cercle Comtal van ser els “moderns” Juli Capella i Quim Larrea. L’any 1990 van signar un contracte de lloguer per un valor mensual de 6.000 € de l’època, als propietaris Noguera i Vintró, que des de finals dels anys 30 havien establert la seva seu de majoristes de papereria i escriptori.
Casa Felip (1901) al principal es va obrir l’any 1990 el Cercle Comtal. Balcó gran el Restaurant, a les galeries els salons rosa i blau 📷BELLATERRA.CAT
Juli i Quim varen supervisar la reforma de tot l’espai del pis principal d’uns 500 m2 que estava molt malmès. El primer cop que van entrar-hi no van veure cap del murals i sotres pintats, -que des de la reobertura encisen els visitants-, ja que Noguera i Vintró ho havien cobert tot amb plafons, i els diferents terres amb linòleum. Es van descobrir uns impresionants parquets de marqueteria de fustes nobles.
TVE gravant el 1992, de la cançó «Todo esto es la música» de Serafín Zubiri pel Festival d’Eurovisió al Restaurant del Cercle Comtal de Barcelona 📷 BELLATERRA.CAT
Juli i Quim, els seus impulsors, van gaudir els mesos que va durar la reforma, demanant i recollint una aportació econòmica dels seus amics i coneguts, que a canvi passaven a ser socis fundadors de KULTRUM S.A. (el nom el varen crear del joc de paraules Kutres Culturals), ells van reunir al voltant de 100 milions de Ptas. La restauració artística del pis la va realitzar gratuïtament l’Escola Massana (la mare de Juli Capella era la directora), i els alumnes creatius van treballar de valent netejant i recuperant totes les pintures amb cotó fluix i sabó neutre.
Taula imperial al Restaurant del Cercle Comtal de Barcelona 📷 BELLATERRA.CAT
Cercle Comtal es va inaugurar l’any 1991. El restaurador bellaterrenc Francesc Pérez Torres, ex director del Tragaluz, Finisterre, Via Veneto, Melià Barcelona i Hilton, va ser el director del modernista Restaurant que ocupava gairebé el 50% de l’espai del club. A la part central de la gran balconada central del carrer Ausias March, 20, se situava el Restaurant del Cercle Comtal, i a cada una de les galeries modernistes els salons privats rosa i blau. La capella privada va ser convertida en un nou saló privat per a 10 persones. A l’entrada hi havia el celler climatitzat i la recepció.
Escala de pujada al Cercle Comtal (Casa Felip 1901) de Barcelona 📷 BELLATERRA.CAT
Antonio Bellés, (anterior Xèf del Restaurant Roig Robí), va ser contractar per la cuina del Restaurant del Cercle Comtal. El gastrònom i periodista Llorenç Torrado, va assessorar un temps la línia gastronòmica del Cercle Comtal, combinant-lo amb nombrosos mitjans de comunicació, com ara a Catalunya Ràdio, on presentà el programa De boca a boca; en programes de TV3, com Els matins, amb l’espai Cuina de mercat, on cada divendres feia la compra i ensenyava a fer plats amb un pressupost tancat, i de TVE. És autor de Mona a Barcelona (1980), escrita conjuntament amb Antoni Miralda, Els olis de Catalunya i la seva cuina (1981), amb Jaume Ciurana, Mil anys de gastronomia catalana (1989), escrita amb Nèstor Luján i Xavier Domingo, i Sobretaula (1991), amb Josep Maria Blasi, entre d’altres.
“Es deia que el Cercle Comtal, més que un club era un restaurant amb aroma de club”.
El bellaterrenc Francesc Pérez Torres rebent a Pedro Almodóvar al Restaurant del Cercle Comtal 📷 BELLATERRA.CAT
Cercle Comtal va organitzar un munt d’iniciatives gastronòmiques i culturals, (entenent la cultura en un sentit molt ampli): presentacions de llibres, debats, exposicions de fotografia i pintura, i també competicions de billar, d’escacs, tast de vins, tertúlies d’òpera, mostres de Karate, etc., Entre moltes altres coses, es va presentar el film Tacones Lejanos, amb l’assistència del seu propi director, en Pedro Almodóvar, Miguel Bosé, Marisa Paredes, Bibí Andersen etc., (Lucrecia, la cantant cubanesa acabada d’arribar a la ciutat de Barcelona va ser contractada per cantar, acompanyada pel seu teclat elèctric, i per tota la Troupe d’Almodovar, la cançó Dos Gardenias. Al finalitzar l’acte, davant del vitrall modernista del Cercle Comtal, li vàrem entregar a Almodóvar un simbòlic Oscar de plàstic i despedit-lo fins a la limusina que l’havia portat des de l’aeroport de Barcelona.
Saló del Cercle Comtal de Barcelona 📷 BELLATERRA.CAT
Els actes del Restaurant del Cercle Comtal varen ser molt diversos, com per exemple el dinar ofert pel President de la central de Coca Cola Atlanta als directors de diaris durant l’Olimpíada Barcelona’92. Homenatges i dinars a Felip de Borbó, Jordi Pujol, Rosa Chacel, Aurora Altiseny, Josep Maria Subirachs, El Tricicle (Banquet de noces d’en Paco Mir), Oscar Tusquets, Pasqual Maragall, Narcís Serra, Steffi Graff, Mario Beut, Oriol Regàs, George Lucas, Leni Riefenstahl, Patxi Andión, Serafín Zubiri, Carmen Casas, Antoni de Senillosa, El Loquillo, Javier Mariscal, Roger Alier, etc.,
L’escriptora Rosa Chacel rebuda al saló privat La Capella del Restaurant del Cercle Comtal 📷 BELLATERRA.CAT
Riquesa decorativa del saló modernista:
El vitrall modernista de grans dimensions, és la nineta dels ulls de la casa. Obra d’Antoni Bordalba (Barcelona, ?-1925), Vidrier modernista català format al taller d’Antoni Rigalt i Blanch. Ben aviat es va establir pel seu compte i del taller van sortir obres d’una gran qualitat. Els més importants són els vitralls que va realitzar per al Cercle del Liceu, sota la direcció d’Oleguer Junyent i amb dibuixos de Josep Pey. En aquests vitralls de tema wagnerià mostra un gran domini del dibuix de la grisalla i especialment un ús molt abundant del vidre anomenat americà o Tiffany.
Vitralls Les tres gràcies d’Antoni Bordalba al Cercle Comtal (1990-1994) Casa Felip de Barcelona 📷 BELLATERRA.CAT
Els vitralls del Cercle Comtal van ser desmuntats durant la Guerra Civil, i van estar depositat al Museu d’Art de Catalunya, fins que van tornar al seu lloc original, una vegada finalitzada tota la restauració i obert com Cercle Comtal.
En aquest vitrall de la Casa Felip no hi ha cap gall, sinó un paó, també molt bonic, a més de tres noies agafades de les mans i ballant –es diu que són les tres Gràcies: la bellesa, la festivitat i la joia– i un conjunt d’arbres florits.
Detall del mosaic de Lluís Bru Salelles al Cercle Comtal de Barcelona 📷 BELLATERRA.CAT
El saló que dona a l’interior d’illa, hi ha un munt d’elements modernistes. Crida l’atenció el mosaic del terra de Lluís Bru i Salelles (Ondara, País Valencià, 1868 – Barcelona, 1952), fou un mosaïcista i escenògraf modernista, considerat com el realitzador de tessel·les més important de la Barcelona del modernisme. Medalla d’Or a l’Exposició Internacional de les Arts Decoratives de París l’autor dels mosaics del Palau de la Música, la Casa Lleó i Morera i l’Hospital de Sant Pau.
La llar de foc de Lambert Escaler Milà al saló del Cercle Comtal de Barcelona 📷 BELLATERRA.CAT
La llar de foc fou dissenyada per Lambert Escaler i Milà (Vilafranca del Penedès, 1874 – Barcelona, 1957), està evestida de fusta, té esculpida una figura femenina, feta a l’estil de les dones del gran artista txec Alphons Mucha. Escaler i Milà fou escultor, decorador i comediògraf català, que va destacar per la seva producció de terracotes modernistes, representant bustos femenins amb influències simbolistes i de l’Art Nouveau amb les quals va aconseguir un gran reconeixement i èxit comercial.
Per la seva riquesa decorativa, la Casa Felip recorda la Casa Lleó Morera, de Domènech i Montaner, una altra de les millors mostres de residència modernista de Barcelona.
Porta principal d’accés al Cercle Comtal de Barcelona 📷 BELLATERRA.CAT
Tot i que el Restaurant va funcionar al 100% , fins l’últim dia, la mala gestió com club privat KULTRUM, S.A. de Juli Capella i Quim Larrea, i socis que pagaven gairebé 40 mil pessetes de quota anual, va fer que al tercer mes de l’obertura, deixessin de pagar el lloguer d’1 milió de Ptas. als propietaris Noguera i Vintró, tampoc als proveïdors i amics dessenyadors que havien aportat el mobiliari per les instal·lacions. Treballadors fixes van deixar de cobrar els seus sous, tot i haver guanyar les reclamacions i judicis laborals.
Busqueu la careta de Bibendum llepant-se i… en gaudeix tant com he fet nosaltres des de Bellaterra Gourmet!
Dibuix d’Enric Llimona Raymat, any 1994, per La Taula dels bellaterrencs Angi i Francesc
LLUIS TORRES|Els restaurants Disfrutar (Barcelona) i Noor (Còrdova) són els dos restaurants que se sumen aquest any a la llista de tres estrelles de Guia Michelín 2024. L’organització ha mantingut aquest guardó per als 13 que ja són triestrellats, entre els quals hi ha Arzak, Diverxo o Berasategui. El restaurant Venta Moncalvillo, de la Rioja, és l’únic que se suma aquest any a la llista dels que tenen dues estrelles a la gala de la Guia Michelin, que es va celebrar-se fa poc a Barcelona.
Prèviament, el restaurant Marcos (Gijón) ha obtingut la primera estrella de la nit, una distinció que han rebut 31 locals. Entre ells, Txispa (Biscaia), Fang (la primera estrella per a Àvila), OSA (Madrid) o Orobianco (Calpe). Prèviament, el sommelier Josep Josep Pitu Roca va rebre el premi Especial Sommelier Michelin 2024, un nou premi d’aquesta edició. El cuiner i referent Juan Mari Arzak, de 81 anys, va rebre el Premi Especial Chef Mentor.
Un dels reconeixements que té més èxit són els Bib Gourmand. Aquests pictogrames, que premien la relació qualitat/preu, ens desvetllen les millors opcions per menjar en el dia a dia.
Restaurant La Taula de Sandra Vílchez i Dani Ferraru al districte Sarrià Sant Gervasi
Des que van aparèixer els Restaurants Bib Gourmand l’any 1998, aquests han enlluernat els gastrònoms de tot el món per reflectir les opcions més assequibles dins d’una cuina de qualitat, com va ser el cas del Restaurant La Taula dels bellaterrencs Angi i Francesc, que amb èxit i plens diaris, van mantenir el seu Bib Gourmand, des de 1998 fins el 2015, data en què va passar a jubilar-se, i ser venut al seu xèf Dani Ferraru i dóna Sandra Vílchez.
La Taula al barri de Sarrià Sant Gervasi segueix oferint la qualitat iniciada l’any 1994, amb uns del millors Menú Migdia amb Cava Brut inclòs a tot beure, i un atractiu Menú a la Carta nocturn, també a preu tancat.
En línies generals, els restaurants Bib Goumand tocan tots els tipus de cuina internacional, destaquen per la seva bona relació qualitat/preu, oferint un menú complet –per dinar o sopar– assequible a totes les butxaques.
Sempre s’ha dit que aquests són els restaurants professionals preferits pels inspectors, que els busquen amb afany des de la ferma convicció que un bon menjar no ha de tenir un preu desorbitat, recordant que normalment, quan fan la comanda, és anar al visitar el bany per si està impecablent net.
Però, què és un Bib Gourmand de la Guia Michelin?
El Bib Gourmand, prové de Bibendum (el nom del ninot de Michelin), és un reconeixement atorgat a establiments accessibles i acollidors que serveixen una cuina amb una relació qualitat-preu assequible i professional. Els restaurants amb l’atractiva clasificació Bib Gourmand ofereixen Menú amb entrant, plat principal i postre a uns preus màxims de 35€ per persona a la majoria de paisos europeus.
Aquí teniu, per ordre alfabètic, els Restaurants Bib Gourmand 2024 de Catalunya:
– Aimia (Lleida) – Antoni Rubies (Artesa de Lleida) – Avenir (Barcelona) – BaLó (Barcelona) – NOVETAT – Berbena (Barcelona) – Brots (Poboleda) – Can Boix (Vilamarí) – Can Poal (Vallromanes) – Can Ferrán (Sant Quirze del Vallès) – Casa Albets (Lladurs) – Cruix (Barcelona) – Dos Cuiners (Mataró) – El Cel de les Oques (Terrassa) – El Racó (Sant Climent de Llobregat) – Els Caçadors (Maçanet de Cabrenys) – Garbí (Castellar del Vallès) – Hostal Colomí (Santa Coloma de Queralt) – Hostal Jaumet (Torà) – L’Algadir del Delta (Amposta) – La Cava d’en Sergi (Sant Sadurní d’Anoia) – La Gruta (L’Escala) – La Mundana (Barcelona) – La Salinera (Palamós) – La Xarxa (Tarragona) – NOVETAT – Lo Ponts (Ponts) – Mas Concas (L’Escala) – Mirko Carturan Cuiner (Caldes Montbui) – Nairod (Barcelona) – NOVETAT – Quatre Vents 3.0 (Hostalric) – Roc’n’Cris (Aubèrt) – Saó (Barcelona) – Somiatruites (Igualada) – Vapor Gastronòmic (Terrassa) – Verat (Santa Coloma de Gramenet) – Vicus (Pals) – Vinòmic (La Garriga) – Vivanda (Barcelona)
LLUIS TORRES|Yessica Bermúdez, acaba d’obrir el seu obrador YesCakes a la Plaça del Taulí de Sabadell on elabora les seves especialitats saludables baixes en sucre, utilitzant bàsicament la panela i el sucre de coco, el que li permet rebaixar el sucre en un 60%. Tampoc utilitza colorants artificials, com és el cas del Red Velvet, utilitzant el color natural de la remolatxa.
Yessica de la botiga YesCakes de Sabadell
“Yescakes neix de l’ideal de crear una alternativa a la pastisseria tradicional, seguint uns principis clars de producte Nutritiu i Saludable, amb total transparència en el seu contingut pels consumidors”
A l’establiment Yescake el més important és l’obrador, allí Yessica elabora les receptes familiars de la seva terra natal Venezuela, tot recordant la seva primera, i assabentar-se que per salut, hauria de baixar molt el sucre de la seva rebosteria, el que li va permetre iniciar un nou camí de creativitat, amb un “Maridatge de postres amb verdures fresques, com per exemple el Pastís de pastanaga, el de remolatxa o carbassó.”
“Yessica fa temps que està completament adaptada al Savoir Faire de Catalunya, i parla un dolç català amb un petit accent del Carib”
Galetes de carbassa del YesCakes de Sabadell
Les seves especialitats només són per gaudir-les a casa, ja que no disposa d’espai ni taules, però al seu minyó rebedor botiga, es pot comprar alguna especialitat del dia, presentada amb encant, i sobre tot sabent que no utilitza productes artificial ni colorants. Quan ens vàrem apropar, vam comprar un deliciós YesCake de pastanaga i unes delicades galetes de carbassa….i només sortir de la botiga, ens va durar 5 minuts. Ganes de tornar i encarregar-li altres dolces especialitat de receptes personals.
Yessica és rigorosa en la combinació justa d’ingredients de primera qualitat, i és feliç d’haver donat el pass de convertir el seu somni en realitat. Aviat va començar a aixecar passions. Va ser el seu marit qui la va acabar d’impulsar. “Pel meu aniversari, em va regalar un full de ruta per obrir el meu negoci, va dedicar moltes hores a elaborar-ho”, ho recorda amb il·lusió i agraïment.
Display de dolços del dia del YesCakes de Sabadell
Des del seu nou obrador i botiga YesCakes recorda els temps quan estudiava comptabilitat, convençuda que seguiria el camí dels freds números, però el seu hobby i passió la va portar a una vida més artesal i dolça, portant a terme l’elaboració d’allò que va heretar: Una centenària llibreta familiar de receptes de rebosteria. No oblida l’aportació del mestre Vittorio, un senyor que va conèixer fent vacances a Itàlia, ell li va obsequiar una vella recepta de Strudel, escrita amb una cal·ligrafia impecable, mereixedora de reproduir-la en molts del llibres que Yessica colecciona des de molt joveneta, en la seva estimada Veneçuela, pàtria de “El Sistema“, un autèntic moviment social i escuela musical creada per Josep Antoni Abreu Anselmi (1939-2018), President de Consejo Nacional de la Cultura, entre 1989-1993. Qui sap si un dia, el més gran director d’orquestra actual, Gustavo Dudamel, es personi a YesCake per gaudir les especialitat de la rebostera compatriota Yessica Bermúdez. Temps al temps!
No ha estat un camí fàcil per Yessica, com tots els éssers humans i professionals, per aprendre a fer uns bons pastissos, s’han de patir errades. La més recent que recorda és quan, per un aniversari, va elaborar un pastís amb cobertura de xocolata, no va calcular bé la quantitat i es va solidificar, fins el punt de no poguer-lo tallar, tot i escalfant el ganivet. “Vam aixecar la cobertura de xocolata i va quedar destrossat”. Com diria Antonio Machado: Caminante no hay camino, se hace camino al andar….. Enhorabona Yessica i molta sort en el món del dolçosal Vallès
Suggeriments de YesCakes per fer la vostra comanda
D’escales (Pastisseria Saludable) Plaça del Taulí, 12, Sabadell ☎️ 6180 975 110 Instagram: @yescakes_sbd Email: yescakes.sbd@gmail.com
LLUÍS TORRES | No sempre a prop de zones amb una àmplia densitat de població apareixen aquelles adreces que són el somni del gourmet. Impulsats per les necessitats de l’oferta estacional, molts restaurants mantenen un cert nivell en temporada baixa, i el perden quan arriba l’al-luvió de l’estiu. Uns altres, sota l’epigraf de cuina popular, ens martiritzen amb paelles i arrossos negres que no són més que tinta fresca de sipia en contacte amb la graminia bullida.
Entrada al Restaurant del Cercle (Cercle Sabadellès 1856)
“El Cercle és sens dubte un referent molt gourmet on l’art culinari honest pren tota la seva connotació”.
Al Restaurant del Cercle han aconseguit el miracle de cuinar uns plats perfectament resolts, sigui quina sigui l’estació climática. Situat en un punt estratègic d’accés a Bellaterra i Sabadell, aquest restaurant és referència obligada quan es pensa a menjar bé, dins de la rica oferta que planteja el receptari català de mercat modernitzat per l’experta Cap de Cuina Sara Ruiz, que ha col·laborat amb restaurants de prestigi com eMe Be Garrote (Martín Berasategui), Hoja Santa (Albert Adrià i Paco Méndez) i formada a l’Escola d’Hostaleria Hofmann (de l’inoblidable Mey Hofmann), i al CETT (Escola d’Hostaleria de Barcelona).
Paella del Cercle, una de les millors del Vallès 📷 Bellaterra.Cat
Un altre dels atractius gastronòmics del Cercle és que aquesta rica tradició culinària ha estat purificada dels excessos grassos que encara són norma en altres establiments, que sembla que obliden una de les recomanacions de la nouvelle cuisine, potser l’única vàlida, que allibera els guisats de les llunes de colesterol.
Molt bona crema catalana amb nabius i carquinyoli del Cercle
Sota aquestes directrius, l’oferta que plantegen Sara Ruiz i el seu equip, -ajuda el fet de poguer aparcar el cotxe amb facilitat al costat del local-, amb la seguretat de poder triar entre una carta atractiva o l’atractiu menú del migdia, que dóna a aquest establiment caràcter de casa de menjars. El Cercle està dividit sàviament, en diferents espais amb sostre alt de fusta natural, zona de bar i terrassa amb vistes al Turó de Sant Pau de Bellaterra o vistes aèries de l’aeroport de Sabadell, sense oblidar la casa mare i les pistes de tennis del Club Sabadellenc 1856 presidit per Joan Carles Riba Farrés, d’una saga familiar de Bellaterra.
La xèf Sara Ruiz i cap de sala del Restaurant del Cercle
La lectura d’aquesta llarga sèrie de glòries del paladar, ens porta des de l’amanida amb Burrata, salmó i Kalamares, Canelons de marisc gratinats, Peus de porc a la graella, Bacallà de recepta del dia, o fins la Paella d’arròs Bomba amb gambes, servida al dente, i que recordem com la millor tastada de tot el Vallès.
Si hem d’aportar idees constructives per ajudar a millorar en el futur el bon espai del Cercle, sens dubta seria la millora de l’acústica, força criticada per la majoria de clients. Fos una solució instal·lar al sostre i parets plaques especials de fibra, que amb seguretat rebaixaria molt el molest soroll.
Altra suggerencia és que a la web oficial del Restaurant del Cercle no apareixi informació confusa amb diferents preus dels menús del migdia i dissabte, ja que el gestors estarien obligats oficialment a respectar i cobrar el publicat.
No podem oblidar el bon servei de sala, d’un equip que mereix el nostre reconeixement, per la seva bona atenció professional.
Logo del Restaurant del Cercle
RESTAURANT DEL CERCLE Ctra. De Bellaterra · Km 5,1 (Cercle Sabadellès 1856), 08205 Sabadell ☎️ 93 721 48 52 http://www.restaurantdelcercle.com
He pogut parlar amb una persona que està en una coordinadora que hi ha per cuidar i gestionar el Parc.
Taula amb vistes del Restaurant del monestir de La Mola| CEDIDA
I em diu el següent:
1. El restaurant de La Mola es una concessió de la Diputació de Barcelona
2. Com a tal concessió es regeix per unes clàusules on s’estableix que poden fer els titulars de la concessió.
3. El “restaurant” de La Mola només pot fer de punt de refrigeri pels excursionistes que hi pugen, servir begudes i entrepans.
4. Els actuals concesionaris s’han extralimitat i actualment fan varis torns de dinars i sopars a més d’esmorzars i s’ha convertit en el punt més important de l’atractiu de La Mola.
5. Han ocasionat contaminació als acuïfers (Font del Saüc) i erosió a les feixes de dalt per l’acció de les mules.
6. La concessió s’acaba a primers de l’any que ve i la DIBA vol aprofitar x revertir les condicions i que el concessionari les respecti.
7. La DIBA creu que sense l’atractiu del restaurant, es pacificarà l’accés i es recuperarà el sentit excursionista de pujar caminant a La Mola. Per tant, esperem i veiem com es desenvolupa la negociació de la nova concessió.
Potser el reenviament del WA de la família concessionaria va ser precipitat. Com sempre, s’ha demostrat que en qualsevol debat, discusió o litigi, s’han de sentir les dues parts.
📍Amb l’esperit d’innovació al llarg de la història de TSANTALI, s’ha llançat una col·lecció de vins d’edició limitada. Amb només 3000 ampolles existents, aquesta és una ampolla molt especial i rara de la varietat Xinomavro (Garnatxa).
📍La família Tsantali conrea vinyes, elabora vins i destil·la ouzo i tsipouro des de 1890.
📍La família Tsantali és una de les famílies vinícoles més antigues de Grècia.
El raïm es recull a mà i es passa per taules de classificació per seleccionar la fruita de millor qualitat. Maceració en fred durant un curt període de temps i fermentació alcohòlica en dipòsits d’acer inoxidable amb control de temperatura.
NOTA DE CATA
Color rosa pàl·lid amb reflexos salmó. Aromes de fruites fresques com ara aranja, cirera i magrana juntament amb delicades notes florals i herbes. Boca sec amb acidesa refrescant i postgust llarg i sucós.
Aquesta notable història de 125 anys captura fites significatives de la història grega i valora la força de voluntat de l’esperit humà. Mitjançant una ruta aventurera que comença amb la migració de la pàtria a principis del segle XX i el trasllat a Serres i posteriorment a Tessalònica, avui la família Tsantali continua l’herència familiar fent de TSANTALI el principal ambaixador dels vins i destil·lats de Grècia arreu del món.
Evangelos Tsantalis, enòleg de segona generació i una de les figures més carismàtiques de la història de l’enologia grega, ha convertit l’empresa familiar local en una marca de ràpid desenvolupament, sempre a l’avantguarda de la innovació.
La vinya ha estat sempre el nucli de la filosofia Tsantali. El rejoveniment d’algunes de les vinyes més exquisides del nord de Grècia com el Mont Athos, Rapsani , Halkidiki i Maronia , s’atribueix a la visió de la família; gràcies a la dedicació i la inversió estratègica de Tsantali, avui dia es conserven tradicions destacades, es conserven la biodiversitat i el raïm autòcton i s’han donat incentius als viticultors i viticultors més joves.
Aquesta herència de llarga data la porta avui la tercera i la quarta generació de Tsantali. L’objectiu continua sent una sòlida barreja de respecte profund per la identitat de la vinya, èmfasi en la qualitat i el desenvolupament sostenible, compromís amb l’emprenedoria perspicaç i una narració seductora inspirada en el “sentit del lloc”.
BELLATERRA.CAT 