Bellaterra, 4 de març de 2026
Posts Tagged ‘Bellaterra’
BELLATERRA: NO A LA GUERRA!
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, No a la guerra on 4 Març 2026|
BELLATERRA GOURMET 🧑🍳 Francisco Edo Villanueva, creador de Can Edo* de Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Bellaterra Gourmet, Can Edo on 18 Setembre 2025|
Bellaterra, 16 de setembre de 2025
📷 Cedida Família Edo
FRANCISCO EDO VILLANUEVA
Pel seu nom complert és poc conegut però si diem CAN EDO el coneix tothom. Va neixer l’any 1923 a Terol, un petit poble anomenat Puerto Mingalbo, per tant és «manyo de terra endins, més a prop dels Amantes que de la Pilarica un xic apropant-se a terres de Castelló. La seva infantesa la va passar a Villarreal al costat mateix de Castelló ciutat.
L’any 1947, quant té 24 anys, arriba a Catalunya. El seu primer treball en terres catalanes és la de pagés a Can Miró», és a dir, que podem dir que entra a Catalunya per Bellaterra. Poc temps després, troba a Sabadell a la Rosa, sabadellenca de neixament amb la que emmarida l’any 1948 concretament el 8 de Desembre. S’installaà a Bellaterra i ben aviat li neix la primera filla, la Maria Rosa que arriba a aquest món un 8 d’octubre corrent l’any 1949. Francisco és un home que lluita davant les dificultats. Casat i amb una filla es posa a treballar per diversos propietaris fent jornals, mentre la seva dona li dóna un bon suport treballant a hores i fent treballs de neteja a váries torres del sector. Una oportunitat sembla obrir-li un futur més clar.
El matrimoni Edo entra com a masovers a la finca dels senyors Cottet, a prop de Can Casas al costat de la Plaça de Maragall. El senyor Cottet li ofereix un lloc de treball en una empresa del ram tèxtil, feina que farà durant cinc anys però sense deixar l’oportunitat de seguir netejant jardins i aconseguir uns ingressos atípics amb els que pot afrontar les necessitats de la seva familia.
Quant ell creu que ha arribat el moment, es dedicà plenament a la jardineria; és quan s’instal·là al seu actual domicili del carrer Lleó XIII. Deu anys va fer de jardiner i a la fi va obrir una petita tenda de queviures per donar servei a la gent del sector sud de Bellaterra sempre oblidada degut a que els dos establiments que subministraven aliments els agafava força lluny.
Això dels queviures no li va funcionar gairebé, va ésser en aquells moments quant animat per petites comandes en el seu establiment com entrepans i d’altres van decidir montar un petit restaurant, sense cap tipus de pretensions.
La década compresa entre els anys 1965 i 1975 van ésser de sacrificis amb moltes dificultats que només van poder ésser superades amb l’unió i comprensió de tota la seva familia.
En Francisco ja tenia aleshores dues filles, doncs l’any 1960 li va neixer la Maria Montserrat. En els últims dotze anys el restaurant ha sofert diverses modificacions introduint-hi millores tant en el servei com en les instal·lacions.
Podríem dir que per fi en Francisco a aconseguit una seguretat de futur feta a pols entre tots els seus. Té un servei força complert i només durant l’hivern es permet tenir un dia de festa a la setmana: els dijous.
Els tres néts que tenen la Rosa i el Francisco són com la prolongació futura de tot allò que avui tenen, a base de “sangre, sudor y lágrimas” com déia els anys 1945 el primer ministre anglès Sir Winston Churchill.
En Francisco no dóna per acabada la seva tasca, fins i tot té en projecte una petita ampliació del seu habitatge i donar-li major projecció al restaurant, fent-hi noves instal·lacions amb millors condicions per als seus clients.
Ara, veurem si els actuals Ajuntaments democràtics lliurement votats per el poble, són el suficientment equànims, justos i «democràtics per donar el suport a un home que, com en Francisco Edo, somnia per als seus successor que Can Edo estigui al nivell que els moments actuals exigeixen. Endavant Francisco, t’ho has guanyat sobradament, ara només et falta que la enveja es quedi a la cantonada i et sigui permès aconseguir el teu somni, un CAN EDO modern i acondicionat.
Molta sort!
*Des de 2025, Can Edo a pasat a ser el Restaurant El Somni del Boig, de Carlos de Uña, i el chef de cuina és en Juanjo Rivero
Font: L’Esquirol del Vallès, número 23, setembre/octubre de 1988
1930, el projecte de Bellaterra, per Fomento de la Vivienda Popular, S. A.
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra on 14 Mai 2025|
Bellaterra, 14 de maig de 2025
Urbanització BELLA-TERRA
En la nostra ciutat com en totes les grans capitals del món, augmenta cada día més el desig de trovar en la tranquilitat del camp, el repòs necessari a la febre de treball que la civilització moderna imposa.
Buscant llocs adequats, s’han iniciat algunes urbanitzacions als voltants de Barcelona però cap d’elles reuneix les condicions necessàries per a ésser qualificada de perfecta, unes per la manca de mitjants de comunicació ràpids i económics. altres per no estar llindants amb una línia de ferrocarril, altres per no tenir aigües bones i abundants, i finalment, les restants per no estar enclavades en zones higièniques en plena natura sense velles construccións anexes, mancades de tota higiene.
Per totes aquestes causes cap d’elles ha pogut obtindre el desenvolupament i èxit que llurs iniciadors esperaven.
Procurant evitar tots aquests defectes, “Fomento de la Vivienda Popular, S. A.” ha organitzat la Urbanització de Bella Terra que bé podriem dir està enclavada en lloc de bellesa única.
La Urbanització llinda en tota la seva extensió amb la linia dels Ferrocarrils de Catalunya que neix a la plaça d’aquest nom i consta amb una magnífica estació, construïda expressament en els mateixos terrenys, en el trajecte comprés entre les estacions de Sant Cugat i Sabadell a trenta minuts de l’esmentada plaça de Catalunya i amb un servei de trens regulars cada mitja hora.
Una magnifica carretera que nèix en el quilómetre 3 de la que va de Sardanyola a Sant Cugat uneix la Urbanització Bella Terra amb la xarxa general.
La Urbanització dotada d’una extensissima instalació general d’aigüa directa i a gran presió, permet abastir a tota altura les construccions que si projectin.
La llum es conectada de la xarxa de distribució establerta per la Societat «Riegos y Fuerzas del Ebro» i derivada de les estacions transformadores construides i a càrrec de l’Entitat Urbanitzadora.
Aixis mateix, ja hi ha construït el clavagueram de desgúas, per a les aigües negres i pluvials.
L’extensió superficial que comprèn les diverses finques sumen al voltant de 30.000.000 de pams quadrats, poblats la majoria de magnífiques pinedes amb les millors condicions de floreixement aixis com amb abundor d’herbes boscanes, com farigola, ginesta, romaní, etc., etc. que sols creixen en climes secs.
La Urbauització projectada en un ampli sentit urbanístic porta aparellades unes formoses plantacions, voreres i amplies avingudes.
Es porten construits mes d’una cinquantena de magnifics i airososos xalets de gust modern amb tot el comfort, projec tats i dirigits per destingits arquitectes.
Per informes dirigiu-vos a l’entitat urbanitzadora FOMENTO DE LA VIVIENDA POPULAR, S.A.
Rambla dels Estudis, 10, 2on A
Telèfon 11350
BARCELONA
CURIOSITATS DE CATALUNYA✍️El «Camí dels Monjos», per Francesc Gonsalves Castañé
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Curiositats de Catalunya on 12 Mai 2025|
Bellaterra, 12 de maig de 2025
LLUIS TORRES|Segons ens recordava fa uns dies en Ignasi Roda, -el nostre cronista de Bellaterra-, el Camí Antic de Sant Cugat, conegut amb el nom històric de Camí dels Monjos, era un camí històric d’origen medieval que connecta el monestir de Sant Cugat del Vallès i el monestir de Sant Llorenç del Munt, situat al cim de la Mola. El camí passa pels termes municipals de Sant Cugat del Vallès, Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), Sant Quirze del Vallès, Terrassa i Matadepera, al Vallès Occidental. Té un recorregut de 27,43 km i una elevació que varia dels 120 m, a Sant Cugat del Vallès, als 1.103 m al cim de la Mola
Al setmanari Curiositats de Catalunya, número 31,de data 29 agost de 1936, hem trobat el detall del trajecte que l’any 1933, va realitzar en Francesc Gonsalves i Castañé, (De “Amics del Folklore de Catalunya”). Pel seu interès ho compartim amb el veïnat i amics de Bellaterra (Vallès Occidental)
EL CAMÍ DELS MONJOS
Eu sentit parlar alguna vegada del Camí dels Monjos, que del Monestir de Sant Llorenç del Munt va al de Sant Cugat del Vallès, sense travessar cap riu, ni el més petit xaragall?
Plaume, doncs, descriure aquest camí que la llegenda que s’hi explica (1) és de les que forma part de les del Serral del Vallès.
El bon excursionista no es satisfà solament de les emocions de la muntanya i de la bellesa del paisatge, sinó que cerca dalerosament la poesia de la història, de la tradició i de la llegenda. I aquest gaudi, tan abellit pels esperits selectes i tan útil als caminants estudiosos, es pot trobar en una infinitat de paratges de la nostra terra, rica com és d’història i de folklore. Però on l’empremta humana és un fet sensible a cada pas, és en les belles rutes. Tant és així, que molts dels antics camins són una lliçó contínua de les coses de l’home i de la naturalesa; d’altres expliquen fets singulars i n’hi ha que tenen una particularitat remarcable o simplement curiosa. Precisament ací voliem anar a raure per parlar d’un dels camins darrerament alludits, o sigui del “Camí dels Monjos”, que travessa de N. a S. el Vallès Occidental.
La tradició conta que arribà un dia que els Monjos de Sant Llorenç del Munt es cansaren de riure en aquella penosa altura i solitud, i desitjaren abandonar llur monestir del cim de la muntanya. I diu que llavors s’adreçaren a Roma sol·licitant autorització per a traslladar llur residència a un altre lloc menys aspre i més còmode. I heus ací que el Sant Pare, considerant atendibles les raons exposades pels monjos del Munt, accedí a complaure’ls, imposant-los només una condició, això és, que podien anar establir-se on els plagués, mentre en el trasllat no haguessin d’atravessar cap riu ni riera ni el més petit torrent. I diu que els monjos, que eren perfectes coneixedors de la contrada, baixaren a fundar el monestir de Sant Cugat del Vallès, vist que hi podien anar des del cim de la Mola atenent amb tota exactitud la condició imposada pel Papa.
Aquesta llegenda no té fonament històric, però expressa una realitat geogràfica. Efectivament, es pot anar de Sant Llorenç del Munt a Sant Cugat del Vallès, sense travessar ni el més insignificant xaragall, seguint el camí carener que uneix els dos antiquíssims monestirs, i que des que florí la llegenda és conegut pel “Camí dels Monjos”. I bé, la mateixa carena ens duria a Montjuic o al Pireneu a trobar la capçalera de l’estany de Lanós, el Puig de la Grava o de Lagrave, que és el nus orogràfic de la Península Ibèrica amb el Continent (2).
Altra llegenda es diu també: Conten que un dia els monjos de Sant Llorenç, demanaren al comte de Barcelona, nous terrenys per ampliar el seu domini i fundar un nou monestir, i aquest els prometé estendre’s fins allà on poguessin anar sense atravessar cap torrent ni riera. Els monjos ho feren així i arribaren a Sant Cugat, i haurien arribat segurament a Barcelona si el comte, tot esparverat, no els hagués deturat en el camí (3).
Hom ha efectuat aquest interessant recorregut i heus-el ací descrit, el “Camí dels Monjos” (4):
De la Mola a la bifurcació del camí que baixa a Cavall Bernat a sobre la carena que separa els sots de C. Marcet, i de la Codoleda Can Torres, (uns 40 minuts)
Al collet del turó de Calderols, (45 min.)
A les primeres cases del carrer de Sant Llorenç de Matadepera, (uns 16 minuts)
A Santa Magdalena Puigbarrals “runes”
(uns 22 min.)
A C. Petit, (uns 8 min.)
Al pont sobre la via ferrada dels trens del Nord (ara un xic separat cap a l’E. del veritable lloc des de la construcció de la doble via), (uns 14 Min.)
A la carretera de Terrassa vorejant per la part del cementiri nou, (uns 15 Min.)
Al poc es passa per C. Torrella del Mas (on la llegenda diu que es trobaren els monjos de Sant Cugat i els de Sant Llorenç del Munt, per ésser a mig camí, (TOTAL 160 minuts)
Minuts des del cim de la Mola:
Al camí d’ “Els Bellots”, casa que resta pocs minuts a la dreta ( uns 22 min.)
Al camí de Can Sabater de Santa Margarida, també poc distant i a la dreta, (uns 8 min.)
Al camí de Can Parellada, al de la Por ( uns 20 min.)
A l’indret del Pujol Blanc, cim de la serra de Galliners (uns 25 min.)
Al repeu del turó de la Creueta, es tira per la dreta deixant el camí del C. Viver, que és proper a l’esquerra; a la carretera de Rubí. ( uns 25 min.)
Al collet de Can Camps (damunt mateix de la casa), (uns 13 min.)
Ací es segueix l’antic camí de Sabadell a
Rubí, Al trencall de dit camí vers l’esquerra. A la capella de Sant Domènec de Sant Cugat (uns 47 min.)
i des d’ací al monestir de Sant Cugat del Vallès (uns 15 in.)
En total 363 minuts
o sigui, 6 hores, 3 minuts, camí efectuat amb un pas regular, però seguit.
Tot com hom ha descrit, no pot ésser més aproximat a la veritat la suposició popular de la qual es desprèn que Can Torrella del Mas és a la meitat del camí d’aquest trajecte, car hi ha una diferència de 9 minuts de més en la segona part de l’itinerari (això és, sense comptar res des de la carretera a la casa), diferència que fent el camí a la inversa, tal vegada es trobaria de més en el trajecte final.
I ara, abans de finalitzar aquest modest treball, hom li cal fer unes observacions.
A Matadepera, cal seguir la carretera fins el camí de l’esquerra més proper a la riera de les arenes. Entre Can Montllor i la via es troba el camí vell de Terrassa a Sabadell, el qual es segueix unes passes, i tot seguit s’agafa el camí de la dreta, al repeu d’un marge i sota una vinya i vorejant un camp. Prop del camí de Can Parellada al cap del Mujal, han fet perdre el camí llaurant-lo i sem-brant-lo: cal atravessar el camp.
Heus ací explicat breument l’antic “Camí dels Mon-jos”. Si hom vol prendre’s la curiositat de fer-ho, podrà comprovar pràcticament el que hom ha descrit.
FRANCESC GOSALBESI CASTAÑÉ. (De “Amics del Folklore de Catalunya”).
(1) Conegudes per mitjà de publicacions.
(2) Cultura Cristiana, per J. Montllor.
(3) I. G. d’Excursions.
(4) Efectuat el 29 d’octubre del 1933.
📷 Biblioteca de Catalunya
Font: Francesc Gonsalves Castañé, Ignasi Roda, Curiositats de Catalunya, nr. 31, 29 agost 1936, Biblioteca de Catalunya
Bellaterra, ciutat jardí creada al Vallès Occidental l’any 1930
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, ciutat jardí on 3 Mai 2025|
Bellaterra, 3 de maig de 2025
ARTUR VIDAL I SOLÀ🌳Gairebé tota l’arbreda que hi ha actual- ment a Bellaterra, aquests pins i xiprers de quinze metres d’alçada, així com alguns roures i alzines que trobem de tant en tant, aleshores no tenien més d’un metre. Recordo que en un solar davant del Club Bellaterra, de cara al carrer Lluís Àbalo, hi havia tres o quatre pins més alts on algunes noies anaven, els matins dels estius, a fer labors i xerrameca. Una gran part de Bellaterra eren terrenys erms, possiblement antigues vinyes destruïdes el segle passat a causa de la invasió de la fil·loxera.
🐿️La urbanització de Bellaterra es va inaugurar el 1930 segons un projecte de l’arquitecte barceloní Lluís Girona i Cuyàs i la va ampliar, successivament, Emili Sala Pibernat. Es tracta d’una de les ciutats jardí noucentistes més ben conservades de l’època i constitueix un mostrari excepcional de l’arquitectura catalana dels anys trenta en els seus diversos vessants estilístics: del noucentisme al racionalisme ortodox del GATPAC, passant pel regionalisme i l’art déco. Com tota ciutat jardí, Bellaterra comptava amb diferents tipologies que donaven servei a les nombroses torres d’estiueig: estació, església, club esporiiu i hostal.
Repassa les 6 millors construccions de Bellaterra catalogades d’aquesta modèlica urbanització creada l’any 1930:
Font: Txema Romero, Artur Vidal i Solà
CANVI CLIMÀTIC🌳Els arbres amb fulles primes i arrels poderoses guanyen terreny a Catalunya arran del canvi climàtic
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Canvi climàtic on 31 gener 2025|
Bellaterra, 31 de gener de 2025
Un estudi del CREAF i la UAB assenyala també l’abandonament rural com a responsable de l’alteració de la distribució de certes espècies. S’han analitzat 445.000 arbres de la península Ibèrica durant 25 anys
Un estudi liderat pel CREAF i la UAB conclou que la combinació de canvi climàtic i abandonament rural està canviant la distribució de certes espècies d’arbres que es troben en el seu límit de calor o fred. Després d’analitzar 445.000 arbres de la península Ibèrica durant 25 anys, el treball publicat a Journal of Ecology apunta que les espècies que comparteixen trets com arrels poderoses o fulles fàcils de produir són les que més s’estan expandint.
Així, zones que cada cop són més caloroses i seques hi guanya terreny el pi blanc i l’alzina surera, mentre estan disminuint les associades a boscos de ribera com el vern comú, que ja eren a prop del seu límit i ara ja no hi poden viure. Respecte a regions més fredes i humides, s’estan expandint algunes espècies com el faig i el roure de fulla ampla i han disminuït coníferes com el pi pinyer. Es tracta de zones on aquestes espècies fins ara no podien créixer perquè hi feia massa fred.
“Cada espècie d’arbre, igual que qualsevol animal, pot viure en un gradient de temperatura i sequedat determinat i, si se sobrepassa aquest llindar per dalt o per sota, ja no pot créixer allà”, explica Josep Padullés, investigador del CREAF i la UAB. En aquest sentit, al sud de Catalunya no trobarem fagedes perquè és massa sec, tampoc a zones més altes del Pirineu on fa massa fred, però amb l’augment de temperatura aquestes condicions poden canviar.
Entre altres coses, aquests resultats ajuden a entendre com podrien canviar els boscos del futur i poder així gestionar millor el territori. Per exemple, zones que cada cop són més àrides podrien perdre la biodiversitat d’animals i vegetació associades a ambients més humits, com els ecosistemes riberencs, o augmentar el risc d’incendis si les espècies que ‘reconquereixen’ aquests espais són més inflamables, com ara el pi blanc.
Els arbres amb fulles primes i arrels poderoses guanyen terreny a Catalunya arran del canvi climàtic
Un estudi del CREAF i la UAB assenyala també l’abandonament rural com a responsable de l’alteració de la distribució de certes espècies. S’han analitzat 445.000 arbres de la península Ibèrica durant 25 anys
Un estudi liderat pel CREAF i la UAB conclou que la combinació de canvi climàtic i abandonament rural està canviant la distribució de certes espècies d’arbres que es troben en el seu límit de calor o fred. Després d’analitzar 445.000 arbres de la península Ibèrica durant 25 anys, el treball publicat a Journal of Ecology apunta que les espècies que comparteixen trets com arrels poderoses o fulles fàcils de produir són les que més s’estan expandint.
Així, zones que cada cop són més caloroses i seques hi guanya terreny el pi blanc i l’alzina surera, mentre estan disminuint les associades a boscos de ribera com el vern comú, que ja eren a prop del seu límit i ara ja no hi poden viure. Respecte a regions més fredes i humides, s’estan expandint algunes espècies com el faig i el roure de fulla ampla i han disminuït coníferes com el pi pinyer. Es tracta de zones on aquestes espècies fins ara no podien créixer perquè hi feia massa fred.
“Cada espècie d’arbre, igual que qualsevol animal, pot viure en un gradient de temperatura i sequedat determinat i, si se sobrepassa aquest llindar per dalt o per sota, ja no pot créixer allà”, explica Josep Padullés, investigador del CREAF i la UAB.
En aquest sentit, al sud de Catalunya no trobarem fagedes perquè és massa sec, tampoc a zones més altes del Pirineu on fa massa fred, però amb l’augment de temperatura aquestes condicions poden canviar.
Entre altres coses, aquests resultats ajuden a entendre com podrien canviar els boscos del futur i poder així gestionar millor el territori. Per exemple, zones que cada cop són més àrides podrien perdre la biodiversitat d’animals i vegetació associades a ambients més humits, com els ecosistemes riberencs, o augmentar el risc d’incendis si les espècies que ‘reconquereixen’ aquests espais són més inflamables, com ara el pi blanc.
Arrels i fulles millor adaptades
La recerca ha identificat alguns trets que fan que uns arbres estiguin millor adaptats que altres als ambients més àrids o humits. En el cas de condicions seques, destaquen les espècies que tenen arrels més grans i gruixudes en relació amb la mida total de l’arbre, ja que poden accedir a capes més profundes del sòl per aconseguir aigua i, per tant, sobreviure a la manca d’aigua.
Les zones que s’estan tornant més caloroses i seques fan que algunes espècies, a prop del seu límit climàtic de calor, ho tinguin més difícil per sobreviure-hi. Es tracta especialment de les associades a boscos de ribera com el vern o el gatell i el pinastre, que no toleren bé l’estrès hídric. En canvi, espècies com el pi blanc, el roure de fulla petita i l’alzina surera hi estan augmentant gràcies a la seva resistència a la sequera i de colonitzar sòls àrids.
Pel que fa a les zones més humides i fredes, una altra de les conclusions de la recerca és que s’estan guanyant més arbres de què s’esperaria en condicions normals. Algunes espècies estan expandint el seu territori són les planifolies com el faig, el roure de fulla ampla, l’avet blanc o el roure martinenc. Al contrari, coníferes com el pi pinyer han disminuït lleugerament, perquè no són bones competidores davant les planifolies.
Font: Públic
CULTURA 🎭 L’obra de teatre Groenlàndia al Centre Cívic Joan Maragall de Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Centre Cívic Joan Maragall, Cultura, Groenlàndia, Roger Pallàs on 14 gener 2025|
Bellaterra, 15 de gener de 2025
LLUÍS TORRES|El grup de teatre del Clínic porta a la Sala Gran del Centre Cívic de Bellaterra “GROENLÀNDIA”
Dotze amics es retroben a Queralbs després de 10 anys quan varen fer un trekking a Groenlàndia. Segons les expectatives que un pugui tenir, retrobar-se pot ser perillós…
La Sala Gran del Centre Cívic de Bellaterra acollirà aquest dissabte 18 de gener de 2025, a les 19:30 hores del vespre, l’obra de teatre GROENLÀNDIA, nascuda fruit del treball del grup de teatre del Clínic i de la mà del director de teatre, el bellaterrenc Roger Pallàs.
El grup de teatre, integrat per 12 professionals del Clínic, forma part del programa Cultura i Salut que desenvolupa diferents activitats adreçades a pacients i professionals en les diferents disciplines artístiques amb l’objectiu de millorar el benestar emocional de tots els usuaris de l’hospital.
Font: Roger Pallàs
Obres de l’EMD al carrer de la UAB, entre el 30 de desembre i 4 de gener de 2025.
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, UAB on 11 Desembre 2024|
Bellaterra, 11 de desembre de 2024
LLUÍS TORRES| Segons publica avui Cerdanyola Info, l’EMD començarà obres al carrer de la Universitat Autònoma i del Turó de Sant Pau de Bellaterra.
L’EMD de Bellaterra realitzarà tasques de manteniment al tram que va des de l’eix Nord de la UAB a la rotonda de Bellaterra, a l’alçada del Turó de Sant Pau.
Aprofitant el període de vacances de Nadal a la universitat, l’EMD de Bellaterra té previst dur a terme uns treballs de tala i estassada de vegetació al voral de la carretera que connecta la UAB amb Bellaterra a la zona del Turó de Sant Pau. Segons la previsió, l’actuació es realitzarà entre els dies 30 de desembre i el 4 de gener, ambdós inclosos, excepte el dia 1 de gener que és festiu.
Mentre duri l’actuació es produiran talls parcials del vial amb pas alternatiu en els dos sentits i, puntualment, talls totals, que estaran degudament planificats i senyalitzats. Així mateix, l’EMD ha sol·licitat autorització per utilitzar alguns espais del campus propers a la rotonda d’accés com a zona d’aplec de material i maquinària.
TURÓ DE SANT PAU|Qui ho repararà?
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Turó de Sant Pau on 3 Desembre 2024|
Bellaterra, 3 de novembre de 2024
Aquesta matinada, al Turó de Sant Pau de Bellaterra ha aparegut per terra l’estructura de la distribució d’aigua pel servei públic de jardineria de l’EMD
ARTS ESCÈNIQUES|Teatre La Cadira presenta a Bellaterra: Un aire de família (Roger Pallàs)
Posted in Bellaterra, tagged Arts escèniques, Bellaterra, Roger Pallàs, Un aire de família on 23 Novembre 2024|
Bellaterra, 23 de novembre de 2024
30 de novembre, 19:30 hores, a la Sala Gran del Centre Cívic de Bellaterra
SINOPSI
La família Santacana es reuneix totes les setmanes a « Ca’l Pare », el cafè regent pel Quim, el fill gran. Aquesta vegada, s’hi reuneix per celebrar el 35 i aniversari de la Elisenda, dona d’en Jordi, el fill mitjà. Mentres esperen a l’Àngels, la dona d’en Quim, aquesta decideix abandonar-lo. Entretant en Jordi, important càrrec dins el partit polític de la regió, gaudeix de les adulacions de la família, especialment de la Mare que no pot evitar la seva predileció exagerada pel seu fill mitjà. Tot això contribueix que tot prengui un tot de conflicte desmesurat on s’hi veu envolucrada la filla petita contestataria: La Bet, que manté una relació secreta amb en Tomàs el Cambrer del bar, veritable catalitzador d’aquesta trobada, caldo de cultiu que fan. ressurgir les vells rancúnies que fan incrementar el to fins establir un nou ordre familiar.
Font: Roger Pallàs
BELLATERRA.CAT 