Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra’

Bellaterra, 16 de setembre de 2025

Can Edo va obrir les portes el 1967
📷 Cedida Família Edo

FRANCISCO EDO VILLANUEVA

Pel seu nom complert és poc conegut però si diem CAN EDO el coneix tothom. Va neixer l’any 1923 a Terol, un petit poble anomenat Puerto Mingalbo, per tant és «manyo de terra endins, més a prop dels Amantes que de la Pilarica un xic apropant-se a terres de Castelló. La seva infantesa la va passar a Villarreal al costat mateix de Castelló ciutat.

L’any 1947, quant té 24 anys, arriba a Catalunya. El seu primer treball en terres catalanes és la de pagés a Can Miró», és a dir, que podem dir que entra a Catalunya per Bellaterra. Poc temps després, troba a Sabadell a la Rosa, sabadellenca de neixament amb la que emmarida l’any 1948 concretament el 8 de Desembre. S’installaà a Bellaterra i ben aviat li neix la primera filla, la Maria Rosa que arriba a aquest món un 8 d’octubre corrent l’any 1949. Francisco és un home que lluita davant les dificultats. Casat i amb una filla es posa a treballar per diversos propietaris fent jornals, mentre la seva dona li dóna un bon suport treballant a hores i fent treballs de neteja a váries torres del sector. Una oportunitat sembla obrir-li un futur més clar.

El matrimoni Edo entra com a masovers a la finca dels senyors Cottet, a prop de Can Casas al costat de la Plaça de Maragall. El senyor Cottet li ofereix un lloc de treball en una empresa del ram tèxtil, feina que farà durant cinc anys però sense deixar l’oportunitat de seguir netejant jardins i aconseguir uns ingressos atípics amb els que pot afrontar les necessitats de la seva familia.

Quant ell creu que ha arribat el moment, es dedicà plenament a la jardineria; és quan s’instal·là al seu actual domicili del carrer Lleó XIII. Deu anys va fer de jardiner i a la fi va obrir una petita tenda de queviures per donar servei a la gent del sector sud de Bellaterra sempre oblidada degut a que els dos establiments que subministraven aliments els agafava força lluny.

Això dels queviures no li va funcionar gairebé, va ésser en aquells moments quant animat per petites comandes en el seu establiment com entrepans i d’altres van decidir montar un petit restaurant, sense cap tipus de pretensions.

La década compresa entre els anys 1965 i 1975 van ésser de sacrificis amb moltes dificultats que només van poder ésser superades amb l’unió i comprensió de tota la seva familia.

En Francisco ja tenia aleshores dues filles, doncs l’any 1960 li va neixer la Maria Montserrat. En els últims dotze anys el restaurant ha sofert diverses modificacions introduint-hi millores tant en el servei com en les instal·lacions.

Podríem dir que per fi en Francisco a aconseguit una seguretat de futur feta a pols entre tots els seus. Té un servei força complert i només durant l’hivern es permet tenir un dia de festa a la setmana: els dijous.

Els tres néts que tenen la Rosa i el Francisco són com la prolongació futura de tot allò que avui tenen, a base de “sangre, sudor y lágrimas” com déia els anys 1945 el primer ministre anglès Sir Winston Churchill.

En Francisco no dóna per acabada la seva tasca, fins i tot té en projecte una petita ampliació del seu habitatge i donar-li major projecció al restaurant, fent-hi noves instal·lacions amb millors condicions per als seus clients.

Ara, veurem si els actuals Ajuntaments democràtics lliurement votats per el poble, són el suficientment equànims, justos i «democràtics per donar el suport a un home que, com en Francisco Edo, somnia per als seus successor que Can Edo estigui al nivell que els moments actuals exigeixen. Endavant Francisco, t’ho has guanyat sobradament, ara només et falta que la enveja es quedi a la cantonada i et sigui permès aconseguir el teu somni, un CAN EDO modern i acondicionat.

Molta sort!

*Des de 2025, Can Edo a pasat a ser el Restaurant El Somni del Boig, de Carlos de Uña, i el chef de cuina és en Juanjo Rivero

Font: L’Esquirol del Vallès, número 23, setembre/octubre de 1988

Read Full Post »

Bellaterra, 14 de maig de 2025

Promoció de venda de terrenys de Bellaterra per Fomento de la Vivienda Popular, S. A.

Urbanització BELLA-TERRA

En la nostra ciutat com en totes les grans capitals del món, augmenta cada día més el desig de trovar en la tranquilitat del camp, el repòs necessari a la febre de treball que la civilització moderna imposa.
 

Buscant llocs adequats, s’han iniciat algunes urbanitzacions als voltants de Barcelona però cap d’elles reuneix les condicions necessàries per a ésser qualificada de perfecta, unes per la manca de mitjants de comunicació ràpids i económics. altres per no estar llindants amb una línia de ferrocarril, altres per no tenir aigües bones i abundants, i finalment, les restants per no estar enclavades en zones higièniques en plena natura sense velles construccións anexes, mancades de tota higiene.
 

Per totes aquestes causes cap d’elles ha pogut obtindre el desenvolupament i èxit que llurs iniciadors esperaven.
 

Procurant evitar tots aquests defectes, “Fomento de la Vivienda Popular, S. A.” ha organitzat la Urbanització de Bella Terra que bé podriem dir està enclavada en lloc de bellesa única.
 

La Urbanització llinda en tota la seva extensió amb la linia dels Ferrocarrils de Catalunya que neix a la plaça d’aquest nom i consta amb una magnífica estació, construïda expressament en els mateixos terrenys, en el trajecte comprés entre les estacions de Sant Cugat i Sabadell a trenta minuts de l’esmentada plaça de Catalunya i amb un servei de trens regulars cada mitja hora.
 

Una magnifica carretera que nèix en el quilómetre 3 de la que va de Sardanyola a Sant Cugat uneix la Urbanització Bella Terra amb la xarxa general.
 

La Urbanització dotada d’una extensissima instalació general d’aigüa directa i a gran presió, permet abastir a tota altura les construccions que si projectin.
 

La llum es conectada de la xarxa de distribució establerta per la Societat «Riegos y Fuerzas del Ebro» i derivada de les estacions transformadores construides i a càrrec de l’Entitat Urbanitzadora.
 

Aixis mateix, ja hi ha construït el clavagueram de desgúas, per a les aigües negres i pluvials.
 

L’extensió superficial que comprèn les diverses finques sumen al voltant de 30.000.000 de pams quadrats, poblats la majoria de magnífiques pinedes amb les millors condicions de floreixement aixis com amb abundor d’herbes boscanes, com farigola, ginesta, romaní, etc., etc. que sols creixen en climes secs.
 

La Urbauització projectada en un ampli sentit urbanístic porta aparellades unes formoses plantacions, voreres i amplies avingudes.
 

Es porten construits mes d’una cinquantena de magnifics i airososos xalets de gust modern amb tot el comfort, projec tats i dirigits per destingits arquitectes.


Per informes dirigiu-vos a l’entitat urbanitzadora FOMENTO DE LA VIVIENDA POPULAR,  S.A.
Rambla dels Estudis, 10, 2on A
Telèfon 11350
BARCELONA

Read Full Post »

Bellaterra, 12 de maig de 2025

Detall d’una senyalització del Camí dels Monjos 📷 Wikipèdia

LLUIS TORRES|Segons ens recordava fa uns dies en Ignasi Roda, -el nostre cronista de Bellaterra-, el Camí Antic de Sant Cugat, conegut amb el nom històric de Camí dels Monjos, era un camí històric d’origen medieval que connecta el monestir de Sant Cugat del Vallès i el monestir de Sant Llorenç del Munt, situat al cim de la Mola. El camí passa pels termes municipals de Sant Cugat del Vallès, Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), Sant Quirze del Vallès, Terrassa i  Matadepera, al Vallès Occidental. Té un recorregut de 27,43 km i una elevació que varia dels 120 m, a Sant Cugat del Vallès, als 1.103 m al cim de la Mola

Al setmanari Curiositats de Catalunya, número 31,de data 29 agost de 1936, hem trobat el detall del trajecte que l’any 1933, va realitzar en Francesc Gonsalves i Castañé, (De “Amics del Folklore de Catalunya”). Pel seu interès ho compartim amb el veïnat i amics de Bellaterra (Vallès Occidental)

EL CAMÍ DELS MONJOS

Eu sentit parlar alguna vegada del Camí dels Monjos, que del Monestir de Sant Llorenç del Munt va al de Sant Cugat del Vallès, sense travessar cap riu, ni el més petit xaragall?

Plaume, doncs, descriure aquest camí que la llegenda que s’hi explica (1) és de les que forma part de les del Serral del Vallès.

El bon excursionista no es satisfà solament de les emocions de la muntanya i de la bellesa del paisatge, sinó que cerca dalerosament la poesia de la història, de la tradició i de la llegenda. I aquest gaudi, tan abellit pels esperits selectes i tan útil als caminants estudiosos, es pot trobar en una infinitat de paratges de la nostra terra, rica com és d’història i de folklore. Però on l’empremta humana és un fet sensible a cada pas, és en les belles rutes. Tant és així, que molts dels antics camins són una lliçó contínua de les coses de l’home i de la naturalesa; d’altres expliquen fets singulars i n’hi ha que tenen una particularitat remarcable o simplement curiosa. Precisament ací voliem anar a raure per parlar d’un dels camins darrerament alludits, o sigui del “Camí dels Monjos”, que travessa de N. a S. el Vallès Occidental.

La tradició conta que arribà un dia que els Monjos de Sant Llorenç del Munt es cansaren de riure en aquella penosa altura i solitud, i desitjaren abandonar llur monestir del cim de la muntanya. I diu que llavors s’adreçaren a Roma sol·licitant autorització per a traslladar llur residència a un altre lloc menys aspre i més còmode. I heus ací que el Sant Pare, considerant atendibles les raons exposades pels monjos del Munt, accedí a complaure’ls, imposant-los només una condició, això és, que podien anar establir-se on els plagués, mentre en el trasllat no haguessin d’atravessar cap riu ni riera ni el més petit torrent. I diu que els monjos, que eren perfectes coneixedors de la contrada, baixaren a fundar el monestir de Sant Cugat del Vallès, vist que hi podien anar des del cim de la Mola atenent amb tota exactitud la condició imposada pel Papa.

Aquesta llegenda no té fonament històric, però expressa una realitat geogràfica. Efectivament, es pot anar de Sant Llorenç del Munt a Sant Cugat del Vallès, sense travessar ni el més insignificant xaragall, seguint el camí carener que uneix els dos antiquíssims monestirs, i que des que florí la llegenda és conegut pel “Camí dels Monjos”. I bé, la mateixa carena ens duria a Montjuic o al Pireneu a trobar la capçalera de l’estany de Lanós, el Puig de la Grava o de Lagrave, que és el nus orogràfic de la Península Ibèrica amb el Continent (2).

Altra llegenda es diu també: Conten que un dia els monjos de Sant Llorenç, demanaren al comte de Barcelona, nous terrenys per ampliar el seu domini i fundar un nou monestir, i aquest els prometé estendre’s fins allà on poguessin anar sense atravessar cap torrent ni riera. Els monjos ho feren així i arribaren a Sant Cugat, i haurien arribat segurament a Barcelona si el comte, tot esparverat, no els hagués deturat en el camí (3).

Placa del Camí Antic de Sant Cugat de Bellaterra (un tram del Camí dels Monjos)

Hom ha efectuat aquest interessant recorregut i heus-el ací descrit, el “Camí dels Monjos” (4):

De la Mola a la bifurcació del camí que baixa a Cavall Bernat a sobre la carena que separa els sots de C. Marcet, i de la Codoleda Can Torres, (uns 40 minuts)

Al collet del turó de Calderols, (45 min.)

A les primeres cases del carrer de Sant Llorenç de Matadepera, (uns 16 minuts)

A Santa Magdalena Puigbarrals “runes”
(uns 22 min.)

A C. Petit, (uns 8 min.)

Al pont sobre la via ferrada dels trens del Nord (ara un xic separat cap a l’E. del veritable lloc des de la construcció de la doble via), (uns 14 Min.)

A la carretera de Terrassa vorejant per la part del cementiri nou, (uns 15 Min.)

Al poc es passa per C. Torrella del Mas (on la llegenda diu que es trobaren els monjos de Sant Cugat i els de Sant Llorenç del Munt, per ésser a mig camí, (TOTAL 160 minuts)

Minuts des del cim de la Mola:

Al camí d’ “Els Bellots”, casa que resta pocs minuts a la dreta ( uns 22 min.)

Al camí de Can Sabater de Santa Margarida, també poc distant i a la dreta, (uns 8 min.)

Al camí de Can Parellada, al de la Por ( uns 20 min.)

A l’indret del Pujol Blanc, cim de la serra de Galliners (uns 25 min.)

Al repeu del turó de la Creueta, es tira per la dreta deixant el camí del C. Viver, que és proper a l’esquerra; a la carretera de Rubí. ( uns 25 min.)

Al collet de Can Camps (damunt mateix de la casa), (uns 13 min.)

Ací es segueix l’antic camí de Sabadell a
Rubí, Al trencall de dit camí vers l’esquerra. A la capella de Sant Domènec de Sant Cugat (uns 47 min.)

i des d’ací al monestir de Sant Cugat del Vallès (uns 15 in.)

En total 363 minuts

o sigui, 6 hores, 3 minuts, camí efectuat amb un pas regular, però seguit.

Tot com hom ha descrit, no pot ésser més aproximat a la veritat la suposició popular de la qual es desprèn que Can Torrella del Mas és a la meitat del camí d’aquest trajecte, car hi ha una diferència de 9 minuts de més en la segona part de l’itinerari (això és, sense comptar res des de la carretera a la casa), diferència que fent el camí a la inversa, tal vegada es trobaria de més en el trajecte final.

I ara, abans de finalitzar aquest modest treball, hom li cal fer unes observacions.

A Matadepera, cal seguir la carretera fins el camí de l’esquerra més proper a la riera de les arenes. Entre Can Montllor i la via es troba el camí vell de Terrassa a Sabadell, el qual es segueix unes passes, i tot seguit s’agafa el camí de la dreta, al repeu d’un marge i sota una vinya i vorejant un camp. Prop del camí de Can Parellada al cap del Mujal, han fet perdre el camí llaurant-lo i sem-brant-lo: cal atravessar el camp.

Heus ací explicat breument l’antic “Camí dels Mon-jos”. Si hom vol prendre’s la curiositat de fer-ho, podrà comprovar pràcticament el que hom ha descrit.

FRANCESC GOSALBESI CASTAÑÉ. (De “Amics del Folklore de Catalunya”).

(1) Conegudes per mitjà de publicacions.
(2) Cultura Cristiana, per J. Montllor.

(3) I. G. d’Excursions.

(4) Efectuat el 29 d’octubre del 1933.

Portada de número 31 del setmanari Curiositats de Catalunya (1936-1937)
📷 Biblioteca de Catalunya

Font: Francesc Gonsalves Castañé, Ignasi Roda, Curiositats de Catalunya, nr. 31, 29 agost 1936, Biblioteca de Catalunya

Read Full Post »

Bellaterra, 3 de maig de 2025

ARTUR VIDAL I SOLÀ🌳Gairebé tota l’arbreda que hi ha actual- ment a Bellaterra, aquests pins i xiprers de quinze metres d’alçada, així com alguns roures i alzines que trobem de tant en tant, aleshores no tenien més d’un metre. Recordo que en un solar davant del Club Bellaterra, de cara al carrer Lluís Àbalo, hi havia tres o quatre pins més alts on algunes noies anaven, els matins dels estius, a fer labors i xerrameca. Una gran part de Bellaterra eren terrenys erms, possiblement antigues vinyes destruïdes el segle passat a causa de la invasió de la  fil·loxera.

Publicitat de I’Hostal de Sant Pancràs, 1930 📷 Arxiu Club Bellaterra

🐿️La urbanització de Bellaterra es va inaugurar el 1930 segons un projecte de l’arquitecte barceloní Lluís Girona i Cuyàs i la va ampliar, successivament, Emili Sala Pibernat. Es tracta d’una de les ciutats jardí noucentistes més ben conservades de l’època i constitueix un mostrari excepcional de l’arquitectura catalana dels anys trenta en els seus diversos vessants estilístics: del noucentisme al racionalisme ortodox del GATPAC, passant pel regionalisme i l’art déco. Com tota ciutat jardí, Bellaterra comptava amb diferents tipologies que donaven servei a les nombroses torres d’estiueig: estació, església, club esporiiu i hostal.

Repassa les 6 millors construccions de Bellaterra catalogades d’aquesta modèlica urbanització creada l’any 1930:

Font: Txema Romero, Artur Vidal i Solà

Read Full Post »

Bellaterra, 31 de gener de 2025

Un estudi del CREAF i la UAB assenyala també l’abandonament rural com a responsable de l’alteració de la distribució de certes espècies. S’han analitzat 445.000 arbres de la península Ibèrica durant 25 anys

Espai verd de Bellaterra

Un estudi liderat pel CREAF i la UAB conclou que la combinació de canvi climàtic i abandonament rural està canviant la distribució de certes espècies d’arbres que es troben en el seu límit de calor o fred. Després d’analitzar 445.000 arbres de la península Ibèrica durant 25 anys, el treball publicat a Journal of Ecology apunta que les espècies que comparteixen trets com arrels poderoses o fulles fàcils de produir són les que més s’estan expandint.

Així, zones que cada cop són més caloroses i seques hi guanya terreny el pi blanc i l’alzina surera, mentre estan disminuint les associades a boscos de ribera com el vern comú, que ja eren a prop del seu límit i ara ja no hi poden viure. Respecte a regions més fredes i humides, s’estan expandint algunes espècies com el faig i el roure de fulla ampla i han disminuït coníferes com el pi pinyer. Es tracta de zones on aquestes espècies fins ara no podien créixer perquè hi feia massa fred.

“Cada espècie d’arbre, igual que qualsevol animal, pot viure en un gradient de temperatura i sequedat determinat i, si se sobrepassa aquest llindar per dalt o per sota, ja no pot créixer allà”, explica Josep Padullés, investigador del CREAF i la UAB. En aquest sentit, al sud de Catalunya no trobarem fagedes perquè és massa sec, tampoc a zones més altes del Pirineu on fa massa fred, però amb l’augment de temperatura aquestes condicions poden canviar.

Entre altres coses, aquests resultats ajuden a entendre com podrien canviar els boscos del futur i poder així gestionar millor el territori. Per exemple, zones que cada cop són més àrides podrien perdre la biodiversitat d’animals i vegetació associades a ambients més humits, com els ecosistemes riberencs, o augmentar el risc d’incendis si les espècies que ‘reconquereixen’ aquests espais són més inflamables, com ara el pi blanc.

Els arbres amb fulles primes i arrels poderoses guanyen terreny a Catalunya arran del canvi climàtic
Un estudi del CREAF i la UAB assenyala també l’abandonament rural com a responsable de l’alteració de la distribució de certes espècies. S’han analitzat 445.000 arbres de la península Ibèrica durant 25 anys

Un estudi liderat pel CREAF i la UAB conclou que la combinació de canvi climàtic i abandonament rural està canviant la distribució de certes espècies d’arbres que es troben en el seu límit de calor o fred. Després d’analitzar 445.000 arbres de la península Ibèrica durant 25 anys, el treball publicat a Journal of Ecology apunta que les espècies que comparteixen trets com arrels poderoses o fulles fàcils de produir són les que més s’estan expandint.

Així, zones que cada cop són més caloroses i seques hi guanya terreny el pi blanc i l’alzina surera, mentre estan disminuint les associades a boscos de ribera com el vern comú, que ja eren a prop del seu límit i ara ja no hi poden viure. Respecte a regions més fredes i humides, s’estan expandint algunes espècies com el faig i el roure de fulla ampla i han disminuït coníferes com el pi pinyer. Es tracta de zones on aquestes espècies fins ara no podien créixer perquè hi feia massa fred.

“Cada espècie d’arbre, igual que qualsevol animal, pot viure en un gradient de temperatura i sequedat determinat i, si se sobrepassa aquest llindar per dalt o per sota, ja no pot créixer allà”, explica Josep Padullés, investigador del CREAF i la UAB.

En aquest sentit, al sud de Catalunya no trobarem fagedes perquè és massa sec, tampoc a zones més altes del Pirineu on fa massa fred, però amb l’augment de temperatura aquestes condicions poden canviar.

Entre altres coses, aquests resultats ajuden a entendre com podrien canviar els boscos del futur i poder així gestionar millor el territori. Per exemple, zones que cada cop són més àrides podrien perdre la biodiversitat d’animals i vegetació associades a ambients més humits, com els ecosistemes riberencs, o augmentar el risc d’incendis si les espècies que ‘reconquereixen’ aquests espais són més inflamables, com ara el pi blanc.

Arrels i fulles millor adaptades

La recerca ha identificat alguns trets que fan que uns arbres estiguin millor adaptats que altres als ambients més àrids o humits. En el cas de condicions seques, destaquen les espècies que tenen arrels més grans i gruixudes en relació amb la mida total de l’arbre, ja que poden accedir a capes més profundes del sòl per aconseguir aigua i, per tant, sobreviure a la manca d’aigua.

Les zones que s’estan tornant més caloroses i seques fan que algunes espècies, a prop del seu límit climàtic de calor, ho tinguin més difícil per sobreviure-hi. Es tracta especialment de les associades a boscos de ribera com el vern o el gatell i el pinastre, que no toleren bé l’estrès hídric. En canvi, espècies com el pi blanc, el roure de fulla petita i l’alzina surera hi estan augmentant gràcies a la seva resistència a la sequera i de colonitzar sòls àrids.

Pel que fa a les zones més humides i fredes, una altra de les conclusions de la recerca és que s’estan guanyant més arbres de què s’esperaria en condicions normals. Algunes espècies estan expandint el seu territori són les planifolies com el faig, el roure de fulla ampla, l’avet blanc o el roure martinenc. Al contrari, coníferes com el pi pinyer han disminuït lleugerament, perquè no són bones competidores davant les planifolies.

Font: Públic

Read Full Post »

Bellaterra, 15 de gener de 2025

LLUÍS TORRES|El grup de teatre del Clínic porta a la Sala Gran del Centre Cívic de Bellaterra “GROENLÀNDIA”
Dotze amics es retroben a Queralbs després de 10 anys quan varen fer un trekking a Groenlàndia. Segons les expectatives que un pugui tenir, retrobar-se pot ser perillós…

La Sala Gran del Centre Cívic de Bellaterra acollirà aquest dissabte 18 de gener de 2025, a les 19:30 hores del vespre, l’obra de teatre GROENLÀNDIA, nascuda fruit del treball del grup de teatre del Clínic i de la mà del director de teatre, el bellaterrenc Roger Pallàs.

El grup de teatre, integrat per 12 professionals del Clínic, forma part del programa Cultura i Salut que desenvolupa diferents activitats adreçades a pacients i professionals en les diferents disciplines artístiques amb l’objectiu de millorar el benestar emocional de tots els usuaris de l’hospital.

Font: Roger Pallàs

Read Full Post »

Bellaterra, 11 de desembre de 2024

Carrer Universitat Autònoma 📷 UAB

LLUÍS TORRES| Segons publica avui Cerdanyola Info, l’EMD començarà  obres al carrer de la Universitat Autònoma i del Turó de Sant Pau de Bellaterra.

L’EMD de Bellaterra realitzarà tasques de manteniment al tram que va des de l’eix Nord de la UAB a la rotonda de Bellaterra, a l’alçada del Turó de Sant Pau.

Aprofitant el període de vacances de Nadal a la universitat, l’EMD de Bellaterra té previst dur a terme uns treballs de tala i estassada de vegetació al voral de la carretera que connecta la UAB amb Bellaterra a la zona del Turó de Sant Pau. Segons la previsió, l’actuació es realitzarà entre els dies 30 de desembre i el 4 de gener, ambdós inclosos, excepte el dia 1 de gener que és festiu.

Mentre duri l’actuació es produiran talls parcials del vial amb pas alternatiu en els dos sentits i, puntualment, talls totals, que estaran degudament planificats i senyalitzats. Així mateix, l’EMD ha sol·licitat autorització per utilitzar alguns espais del campus propers a la rotonda d’accés com a zona d’aplec de material i maquinària.

Read Full Post »

Bellaterra, 3 de novembre de 2024

Aquesta matinada, al Turó de Sant Pau de Bellaterra ha aparegut per terra l’estructura de la distribució d’aigua pel servei públic de jardineria de l’EMD

Read Full Post »

Bellaterra, 23 de novembre de 2024

30 de novembre, 19:30 hores, a la Sala Gran del Centre Cívic de Bellaterra

SINOPSI

La família Santacana es reuneix totes les setmanes a « Ca’l Pare », el cafè regent pel Quim, el fill gran. Aquesta vegada, s’hi reuneix per celebrar el 35 i aniversari de la Elisenda, dona d’en Jordi, el fill mitjà. Mentres esperen a l’Àngels, la dona d’en Quim, aquesta decideix abandonar-lo. Entretant en Jordi, important càrrec dins el partit polític de la regió, gaudeix de les adulacions de la família, especialment de la Mare que no pot evitar la seva predileció exagerada pel seu fill mitjà. Tot això contribueix que tot prengui un tot de conflicte desmesurat on s’hi veu envolucrada la filla petita contestataria: La Bet, que manté una relació secreta amb en Tomàs el Cambrer del bar, veritable catalitzador d’aquesta trobada, caldo de cultiu que fan. ressurgir les vells rancúnies que fan incrementar el to fins establir un nou ordre familiar.

Font: Roger Pallàs

Read Full Post »

Bellaterra, 20 d’octubre de 2024

Estació de Bella-Terra 1929 📷 CEDIDA

Tot i l’existència del Ferrocarril de Barcelona-Saragossa (via Terrassa i Sabadell), que uneix el Vallès Occidental amb Barcelona des del 1855, el gran creixement de Barcelona i també de Sabadell i Terrassa feia palesa la importància d’una comunicació més directa. Des de mitjan segle xix i fins a la darreria de segle, hi van haver diversos projectes per la construcció de serveis ferroviaris entre Barcelona i el Vallès, que per diverses raons no es van dur a terme.

L’estació de Plaça de Catalunya el 1865, terminal del Ferrocarril de Sarrià.

Carles Emili Montañès, enginyer industrial català, volia demostrar la necessitat de la construcció d’un ferrocarril entre Barcelona i el Vallès i la viabilitat tècnica de travessar la serra de Collserola. El 1908 va inaugurar el ferrocarril Mina Grott amb un ample de via de 600 mm, construït en aprofitar el túnel que portava aigua del pantà de Vallvidrera a Sarrià. Va tenir un èxit immeditat, però va tenir problemes legals, ja que la direcció del Tren de Sarrià va aconseguir que la Guàrdia Civil el tanqués, ja que aquest perjudicava el Funicular de Vallvidrera. L’Estat finalment va donar la raó a Montañès, però no podia atorgar-li la concessió ferroviària perquè el ferrocarril circulava per terrenys privats. Després d’arribar a un acord, el 1909 es legalitzava la Mina Grott amb una concessió provisional i se l’obligava a demanar la concessió d’un ferrocarril entre Sarrià i les Planes de Vallvidrera, que circularia en terrenys revertibles a l’Estat. Tres anys més tard se li adjudicava la construcció del ferrocarril.

Montañès no disposava de suport financer i, mentre era a Londres per trobar finançament per als seus projectes d’electrificació, va conèixer Frederick Stark Pearson. El 1911 Montañès va aconseguir que Pearson visités Barcelona, i després d’explicar-li tot el projecte, Pearson va decidir dur-lo a terme. Un dels primers passos era adquirir el Tren de Sarrià de FSB, que era propietat de la Société Générale de Tramways Électriques en Espagne (SGTEE)

En aquells anys, SGTEE va ser adquirida per AEG que era propietària de Tramvies de Barcelona (TB); aquesta companyia pretenia suprimir el tram entre Pl. Catalunya i Diagonal per vendre els terrenys amb força benefici, i acoblar la resta de la línia a la seva xarxa. Tot i el preu elevat de l’operació, finalment Montañès i Pearson van adquirir les accions del FSB i el 1912 es constituïa Ferrocarriles de Cataluña S.A. (FCC), també coneguda com a Ferrocarrils de Catalunya. L’empresa va començar a actuar per ampliar el Tren de Sarrià cap al Vallès amb l’inici de les obres del túnel de Vallvidrera al maig i a l’any següent entre les Planes i Sant Cugat.

El Tren de Sarrìa s’expandeix cap el Vallès entre 1916 i 1922

Les obres van patir alguns problemes i van durar bastants anys; per una part, l’any 1914 esclatava la Primera Guerra Mundial, cosa que afectava el capital de procedència britànica i, per una altra, un cop solucionats els problemes econòmics, alguns trams van tenir filtracions d’aigua que van provocar l’enfonsament d’una part ja construïda. El 1915 un tercer fet va obligar modificar les previsions de la companyia, ja que el 7 de maig Pearson va morir quan tornava a Anglaterra d’un viatge al Canadà. Tot i que les obres es van paralitzar, FCC les va reprendre i a la tardor de 1916 les enllestia. El 28 de novembre FCC inaugurava la línia de Sarrià a les Planes de Vallvidrera, amb un tren inaugural que sortia a les tres de la tarda de Plaça Catalunya. Amb la inauguració va deixar de circular el ferrocarril de la Mina Grott. La tardor de 1917 arribava el ferrocarril a Sant Cugat.

https://youtu.be/R4VpR4SutiM?si=EgQMZg1M4RIfxaGs

Les obres d’ampliació de la línia van continuar amb la construcció del ramal de Terrassa. Es va inaugurar l’estació de Rubí el 13 de setembre de 1918. El 1919 el tren ja arribava a Terrassa, tot i que en una estació provisional, fins que el 1920 s’acabava l’estació de Les Fonts i el 1921 l’estació de Terrassa (ara anomenada Terrassa-Rambla). La construcció del ramal de Sabadell estava avançada i s’esperava que cap al final de l’any 1921 es podria iniciar el servei. Finalment, l’entrada en servei de la línia entre Sant Cugat i Sabadell es va produir l’1 de juny de 1922. El perllongament fins a l’interior de la ciutat, a l’estació de Sabadell-Rambla, no va arribar fins al 1925, ja que el consistori va pressionar perquè la línia fos subterrània.

Treballs de la línia Sant Cugat-Sabadell
📷 ARXIU NACIONAL CATALUNYA

El 1924 va ser l’any amb més nombre de viatgers, però el trànsit va disminuir a causa de les molèsties per les obres de soterrament del Tren de Sarrià, que havien obligat a canviar l’emplaçament habitual de les estacions de Barcelona i Gràcia. El 1929 s’obria el tram soterrat entre Pl. Catalunya i Muntaner.

Part de la comarca del Vallès es va convertir en zona residencial com a resultat del servei dels Ferrocarrils de Catalunya. Per tal de servir a les urbanitzacions que van sorgir al voltant de la línia, es va inaugurar el 1925 l’estació de la Floresta, i entre 1930 i 1931, les estacions de Bellaterra i Valldoreix. El 1952 es van acabar les obres de soterrament del Tren de Sarrià fins a l’estació de les Tres Torres, i el 1959 s’inaugurava la segona nau de l’estació de Pl. Catalunya. Tot i que ja havia funcionat de manera provisional, el 1965 s’inaugurava el baixador de Sant Joan.

A partir de la dècada dels 70, les companyies FSB i FCC van començar a patir problemes financers a causa de la inflació, l’augment de les despeses d’explotació i perquè el Govern feia mantenir tarifes polítiques baixes, sense cap compensació. El 1977, després de demanar subvencions a diferents institucions, va sol·licitar el rescat de la concessió de les línies urbanes, però l’Ajuntament de Barcelona va denegar la petició i el 23 de maig de 1977 els Ferrocarrils de Catalunya van anunciar la clausura de la xarxa a partir del 20 de juny.

A principi del segle xxi, es presenta el projecte d’extensió a les dues branques existents, el primer des de vuitanta anys, cap a l’interior de Terrassa i Sabadell, i la generació de dos intercanviadors amb la línia Barcelona-Manresa (línia R4). L’octubre de 2003 s’iniciaven les obres de perllongament a Terrassa, que comportaven la construcció de tres noves estacions i un nou tram de 3,9 km de longitud. Pel que fa al perllongament de Sabadell, les actuacions es van iniciar el març de 2008, i consistien en la construcció de cinc noves estacions i un nou tram de 5,2 km. Les obres de construcció d’aquests perllongaments es van allargar més del previst (gairebé una dècada) a causa de canvis en la redacció del projecte per incrementar la seguretat dels túnels i, posteriorment, per problemes de finançament. Finalment, el 29 de juliol del 2015 va tenir lloc a Terrassa la inauguració del nou tram entre Terrassa Rambla i Terrassa Nacions Unides. A Sabadell, el perllongament es posà en servei en dues fases; la primera, el 12 de setembre del 2016, amb la posada en servei de les estacions de Can Feu | Gràcia i Sabadell Plaça Major, substituint les antigues Sabadell-Estació i Sabadell Rambla. Posteriorment, el 20 juliol del 2017 s’inaugurà el tram entre Sabadell Plaça Major i Sabadell Parc del Nord, completant així el perllongament de la línia a Sabadell.

Obres 1922 Línia Vallès per Bellaterra
📷 ARXIU NACIONAL CATALUNYA

Maximització de circulacions a la línia

Degut a l’increment de demanda després de l’obertuta de les extensions es van fer diferents actuacions per incrementar les circulacions de trens.
Es va canviar la configuració ferroviària el 2016 a l’estació de Sarrià i El 2021 es van allargar les andanes a l’estació de Plaça de Catalunya. Tot i que primer s’havia estudiat la construcció d’una cua de maniobres, però que degut al elevat cost es va desestimar.

FGC va posar en marxa en 2021 una nova subcentral elèctrica a Bellaterra i es van ampliar els tallers del Centre Operatiu de Rubí amb tres noves vies de fossat, ampliat l’edifici principal de la nau de tallers i s’han construït tres noves vies sobre pilarets per augmentar la capacitat de manteniment.

Durant el 2022 es van afegir 15 nous trens de la sèrie 115, una comanda que es va efectuar el 2018 i es va fer la revisió i renovació de les 22 unitats de tren de la sèrie 112. Les línies S1 a Terrassa i S2 a Sabadell van millorar els intervals de pas de 7 i 10 minuts respectivament als 5 minuts en hores punta el 9 de desembre de 2022, tot i que va suposar l’eliminació dels serveis semidirectes.

Font: ANC, Eurepeana, Wikipèdia

Read Full Post »

Older Posts »