Bellaterra, 16 de setembre de 2025
📷 Cedida Família Edo
FRANCISCO EDO VILLANUEVA
Pel seu nom complert és poc conegut però si diem CAN EDO el coneix tothom. Va neixer l’any 1923 a Terol, un petit poble anomenat Puerto Mingalbo, per tant és «manyo de terra endins, més a prop dels Amantes que de la Pilarica un xic apropant-se a terres de Castelló. La seva infantesa la va passar a Villarreal al costat mateix de Castelló ciutat.
L’any 1947, quant té 24 anys, arriba a Catalunya. El seu primer treball en terres catalanes és la de pagés a Can Miró», és a dir, que podem dir que entra a Catalunya per Bellaterra. Poc temps després, troba a Sabadell a la Rosa, sabadellenca de neixament amb la que emmarida l’any 1948 concretament el 8 de Desembre. S’installaà a Bellaterra i ben aviat li neix la primera filla, la Maria Rosa que arriba a aquest món un 8 d’octubre corrent l’any 1949. Francisco és un home que lluita davant les dificultats. Casat i amb una filla es posa a treballar per diversos propietaris fent jornals, mentre la seva dona li dóna un bon suport treballant a hores i fent treballs de neteja a váries torres del sector. Una oportunitat sembla obrir-li un futur més clar.
El matrimoni Edo entra com a masovers a la finca dels senyors Cottet, a prop de Can Casas al costat de la Plaça de Maragall. El senyor Cottet li ofereix un lloc de treball en una empresa del ram tèxtil, feina que farà durant cinc anys però sense deixar l’oportunitat de seguir netejant jardins i aconseguir uns ingressos atípics amb els que pot afrontar les necessitats de la seva familia.
Quant ell creu que ha arribat el moment, es dedicà plenament a la jardineria; és quan s’instal·là al seu actual domicili del carrer Lleó XIII. Deu anys va fer de jardiner i a la fi va obrir una petita tenda de queviures per donar servei a la gent del sector sud de Bellaterra sempre oblidada degut a que els dos establiments que subministraven aliments els agafava força lluny.
Això dels queviures no li va funcionar gairebé, va ésser en aquells moments quant animat per petites comandes en el seu establiment com entrepans i d’altres van decidir montar un petit restaurant, sense cap tipus de pretensions.
La década compresa entre els anys 1965 i 1975 van ésser de sacrificis amb moltes dificultats que només van poder ésser superades amb l’unió i comprensió de tota la seva familia.
En Francisco ja tenia aleshores dues filles, doncs l’any 1960 li va neixer la Maria Montserrat. En els últims dotze anys el restaurant ha sofert diverses modificacions introduint-hi millores tant en el servei com en les instal·lacions.
Podríem dir que per fi en Francisco a aconseguit una seguretat de futur feta a pols entre tots els seus. Té un servei força complert i només durant l’hivern es permet tenir un dia de festa a la setmana: els dijous.
Els tres néts que tenen la Rosa i el Francisco són com la prolongació futura de tot allò que avui tenen, a base de “sangre, sudor y lágrimas” com déia els anys 1945 el primer ministre anglès Sir Winston Churchill.
En Francisco no dóna per acabada la seva tasca, fins i tot té en projecte una petita ampliació del seu habitatge i donar-li major projecció al restaurant, fent-hi noves instal·lacions amb millors condicions per als seus clients.
Ara, veurem si els actuals Ajuntaments democràtics lliurement votats per el poble, són el suficientment equànims, justos i «democràtics per donar el suport a un home que, com en Francisco Edo, somnia per als seus successor que Can Edo estigui al nivell que els moments actuals exigeixen. Endavant Francisco, t’ho has guanyat sobradament, ara només et falta que la enveja es quedi a la cantonada i et sigui permès aconseguir el teu somni, un CAN EDO modern i acondicionat.
Molta sort!
*Des de 2025, Can Edo a pasat a ser el Restaurant El Somni del Boig, de Carlos de Uña, i el chef de cuina és en Juanjo Rivero
Font: L’Esquirol del Vallès, número 23, setembre/octubre de 1988
BELLATERRA.CAT 