LLUÍS TORRES | Compartim la proposta de Glòria Sabaté (Presidenta d’UVB) i Margarita Torrent (Vocal espai públic d’UVB) han enviat el dia 22 de juliol de 2024 a l’Ajuntament de Cerdanyola sobre l’asssumpte de la problemàtica de la recollida d’escombraries a Bellaterra, i la seva proposta de solucions.
Recollida porta a porta a Bellaterra des de l’any 2010📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
UNIÓ DE VEÏNS DE BELLATERRA (en endavant UVB), associació sense ànim de lucre, amb número d’inscripció al Registre d’associacions 7195, fa constar els fets que a continuació es detallen i tramet una sol·licitud.
FETS:
1. El sistema de recollida d’escombraries actualment aplicat, de “porta a porta”, és el més indicat per a Bellaterra, en comparació amb el de contenidors, ateses les característiques urbanístiques i del terreny de poble, caracteritzat per carrers amb desnivells i cases disperses, amb àmplies zones verdes.
2. Això no obstant, el sistema funciona actualment amb deficiències molt rellevants. Si bé hi ha cases que disposen d’armari a la façana de la finca, moltes altres no en disposen, i és usual trobar cubells encadenats a faroles o pals a la via pública, que ocupen l’espai públic de forma permanent i contenen deixalles a totes hores. També és usual trobar bosses amb escombraries al carrer a qualsevol hora del dia. En l’annex 1 mostrem fotografies.
3. Els darrers mesos el problema s’ha agreujat per la presència de porcs senglars, que a la nit recorren els carrers de Bellaterra i rebenten bosses, bolquen cubells i deixen els carrers amb escombraries escampades, cada dia.
4. Des d’UVB hem fet una campanya de sensibilització amb nom “Benvinguts a la Bellaterra cívica”, de març a juliol de 2024. En l’annex 1 s’adjunta el full difós als veïns de Bellaterra.
5. Hem detectat alguna millora, però continuen les deficiències.
6. A UVB hem estudiat quins són els motius que contribueixen al mal funcionament. També hem analitzat el funcionament del “porta a porta” en altres municipis en els que no s’observen les deficiències de Bellaterra. Entre d’altres: Matadepera, Sant Esteve de Palautordera, Vilabrareix, Albons, Corçà, Verges, Caldes de Malavella.
7. Detectem els següents aspectes diferencials, que en molts dels municipis amb sistema “porta a porta” contribueixen a l’èxit:
Recollida al vespre, amb horari per treure els cubells de 20 a 22 hores (amb obligació de recollir el cubell un cop ha passat el camió): L’horari de recollida nocturna permet que durant el dia els carrers puguin estar alliberats de deixalles; Facilita el compliment de la norma de recollir el cubell/saca un cop finalitzat el servei, ja que s’adequa millor als horaris de treball dels veïns. Particularment necessari a les zones amb porcs senglars, que no trobaran cubells i bosses plenes d’escombraries durant la nit.
Horaris: Treure cubells: 20:00-22:00h
Recollir cubells: un cop ha passat el camió i fins les 10:00h
Recollida de restes vegetals: Es preveu la recollida de poda, en municipis on es genera restes de jardineria domèstica, ja sigui amb recollida en data específica i saques especials, ja sigui amb contenidors mòbils, col·locats setmanalment al poble, només per abocar-hi restes de jardineria domèstica. Implantat en municipis on hi ha aquesta demanda. És el cas de Bellaterra. Molt necessari implementar-ho.
Armari-magatzem de contenidors de brossa, situat al mur de façana del carrer: Per a nous habitatges, es recomana o s’obliga a instal·lar-lo.
Es reparteix un kit de reciclatge, en molts casos amb xip identificatiu, que acredita el vei i el contingut del cubell. Aixi, les deixalles deixen de ser anònimes.
A la vista dels fets exposats, SOL·LICITEM:
1. Que es modifiqui l’horari de recollida “porta a porta”, instaurant:
Horaris: Treure cubells: 20:00-22:00h
Recollir cubells: un cop ha passat el camió i fins les 10:00h
El sistema ha d’anar acompanyat de vigilància i seguiment del grau de compliment, amb conseqüències en cas d’incompliment reiterat (advertiments, sancions). Que s’instauri un sistema de recollida de restes vegetals, per a la poda i restes
2. de jardineria domèstica, adient a les necessitats dels veïns.
3. Que s’introdueixi l’obligació, per a nous habitatges, de col-locar un armari- magatzem per a brossa, situat al mur de façana del carreг.
4. Que es reparteixin kits de reciclatge, que facilitin la recollida selectiva
En una fase següent, convindrà incorporar els xips identificatius i adequar la taxa, de manera que el sistema incentivi a separar i reciclar correctament, fent que la taxa depengui del comportament de cada usuari i permeti gravar un menor cost als usuaris amb un comportament òptim i uns càrrecs més elevats a qui en faci un mal ús i contamini més.
Coneixem que alguns dels municipis referenciats han obtingut una subvenció de l’Agència de Residus de Catalunya, finançada amb fons Next Generations EU en el marc del “Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia” del Govern espanyol, per tal d’introduir millores en la recollida de residus.
Per això: Instem a l’EMD de Bellaterra i a l’Ajuntament de Cerdanyola d’optar als ajuts i subvencions possibles, per implantar millores al sistema porta a porta de Bellaterra, actualment molt deficitari.
Ens alegrem de la creació de la plataforma “Trànsit per Bellaterra” que va en la mateixa direcció del que, durant molts anys, ha reivindicat la nostra Associació BV-1414, davant les administracions: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Cerdanyola i els diferents governs de l’EMD.
Dibuix d’Assupta Nebot 📷 L’Esquirol de Bellaterra
L’objectiu és “PROU TRÀNSIT PER BELLATERRA”. Això inclou la carretera, el Camí Antic i la resta de carrers. Si volem anar teixint un poble, cal treure els cotxes i prioritzar els drets dels vianants. Cal tenir places on pugui jugar la canalla i trobar-se amb els veïns, cal poder anar a peu o en bicicleta pels nostres carrers, però tot això no és possible si no s’elimina el perill, la contaminació i el brogit que comporta el pas de vehicles forans, com molt bé coneixem els veïns de la carretera. Fa més de trenta anys que es demana que s’elimini el trànsit de pas per la carretera (recordem el parany de la Via Interpolar com a solució) i des de la nostra associació sempre hem demanat que els cotxes que envaeixen el nostre poble siguin desviats a les moltes autopistes que envolten Bellaterra, tot seguint el mateix criteri emprat a la resta de pobles i ciutats. Nosaltres defensem que la carretera (que cap administració ha volgut reconvertir-la en carrer) i tots els altres carrers siguin per la gent de Bellaterra i no pel trànsit de pas. Ni “els de dalt”, ni “els de baix de la carretera” volem que els cotxes passin per davant de casa. Si ara s’hi afegeixen “els del mig”, doncs benvinguts. Ja ha arribat l’hora de parlar amb una sola veu, com a poble, i de reclamar una solució global a les tres administracions implicades. La qualitat de l’entorn és un motiu molt important pels que residim a Bellaterra i que cal recuperar i preservar davant l’agressió del trànsit.
El president Puigdemont amb el president del Parlament Josep Rull 📷 CEDIDA
Són dades impresentables i inacceptables. Que a Catalunya s’executi el 45% del que s’aprova i a Madrid més del 210% és immoral, no té res de progressista i és tenir molta barra. És el que passa cada any, però empitjorat de molt.
Una Generalitat presidida pel mateix partit que incompleix amb Catalunya i engreixa la comunitat de Madrid aplanaria el camí del desastre. Quan prometen un augment del finançament autonòmic després ho compensen amb una inexecució de les inversions, de manera que la quantitat sempre queda igual: el que puja per un costat, baixa per l’altre.
L’alternativa és tenir la clau de la caixa per quedar-nos tots els impostos i decidir, després d’una negociació bilateral, quina quantitat aportem pels suposats serveis que ens presta de l’Estat. Sense això, Madrid continuarà vivint del que extreu de l’esforç dels catalans. La solidaritat territorial l’hem de decidir i acordar, no ens la poden imposar.
En aquest context se’ns demanava que aprovéssim el sostre de despesa però no se’ns accepta que les comunitats autònomes tinguin més del miserable 0,1% sobre el 2,5% total. L’Estat es queda el 2,2%, la Seguretat Social el 0,2% i les CCAA el 0,1% (a repartir entre totes, és clar). Què vol dir això? Doncs que vista la inexecució dels pressupostos quan es tracta dels catalans, tot sostre de despesa que vagi a l’Estat serà utilitzat en contra nostra i a favor de Madrid. Si l’Estat té més diners per gastar ja sabem que no els gastarà mai amb els catalans. Per tant, els vots dels catalans que ens han fet confiança no poden anar a consolidar aquesta injustícia.
📍Caldria veure la despesa d’aquesta cursa, -que el 2023 es va fer a la UAB-, comparada amb La Sansi de Bellaterra. El seu reglament diu que accepten el reglament de la Federació Catalana d’Arletisme però NO estarà al seu calendari…”Això no té ni cap ni peus”.
📍La inscripció serà de 12€, més cara que La Sansi i sembla ser que sense samarreta de la cursa.
📍100% dels beneficis a regenerar els boscos? Caldria veure el pressupost per veure que és benefici: Que una ampolla d’aigua pot tindre un cost de 0,20€ o 2€ depèn on i com es compri i ja veurem si haurà una participació superior a La Sansi.
Samarreta especial de La Sansi de Bellaterra Barcelona’92-Bellaterra’22 📷 CEDIDA
LLUIS TORRES | Fou important saber si l’EMD ha consensuat aquesta “Primera Cursa 6,6”, amb les Entitats de Bellaterra i els partits de l’oposició, al contrari ens trobariem de nou en una decisió del tot personalista, que recentment ha portat al veïnat a profundes queixes i malestar públic.
Els gestors de l’EMD de l’actual partit polític Bellaterra Endavant, han renunciat a l’acreditada “Cursa La Sansi de Bellaterra” que havia assolit un gran èxit, com la de més nombrosa de participació l’11 de setembre de tota Catalunya.
La Sansi va projectar la millor imatge de Bellaterra terra endins de Catalunya, tant és així que pel seu gran nivell apareixia a cada Telenotícies del dia, així com als mitjans de comunicació globals més importants de nostre país, i com no, sota la direcció i organització de José Luis Blanco Quevedo (Lloret de Mar, 3 de juny de 1975), atleta català especialitzat en proves de fons, que no para d’organitzar les més important de casa nostra, com per exemple de la Cursa de la Mercè de Barcelona. L’ especialitat de Blanco són els 3000 metres obstacles, el 2006 fou subcampió d’Europa als campionats de Göteborg (Suècia) i, el 2008, va participar en els Jocs Olímpics d’estiu de Pequín.
Cal recordar que quan Josep María Riba va arribar a la presidència de l’EMD, va anul·lar La Sansi, i va desviar la participació a altre molt menys acreditada, des del Campus de la UAB, que per cert el 2023 varen anunciar que havien participar més de 1.000 persones, quan la veritat, i una vegada consultades de dades oficials, resulta que no varen ser gaires més de 300.
“L’EMD diu que aquesta Primera Cursa 6.6 es tracte d’un esdeveniment esportiu vers la “petjada de carboni de Bellaterra”
REGLAMENT DE LA CURSA 6.6 DE BELLATERRA:
(1) L’EMD de Bellaterra organitza el dia 11 de setembre de 2024: La 6.6 de Bellaterra (Esdeveniment esportiu sostenible contra la petjada de carboni de Bellaterra) La sortida de la 6.6 km serà a les 10:00 h del dia 11 de setembre a la plaça del Pi. Davant l’estació dels FGC de Bellaterra. Aquest esdeveniment esportiu està obert a tothom. Totes les persones que el dia de la cursa tinguin 12 anys o més poden participar. Els menors de 12 anys hauran de presentar un permís patern, matern o del tutor/a legal a l’hora de fer la recollida del dorsal. L’objectiu de la cursa, és difondre l’activitat física i fomentar la consciència ecològica i sostenible des d’un esdeveniment esportiu. La finalitat a mitjà i llarg termini és reduir l’emissió de carboni que produeix Bellaterra, actualment és d’un 6.6 tones per habitant de forma anual. Per aquest motiu, la distància triada és de 6.6 km, i aquest valor serveix com a punt de partida d’aquest projecte esportiu, que busca reduir-lo any rere any. El 100% dels beneficis de la 6.6 es destinaran a regenerar i recuperar boscos de Bellaterra per tal d’ajudar a reduir el valor de 6.6. El recorregut està degudament senyalitzat. (2) El temps màxim per a acabar la 6.6 és d’1 h i 20 minuts quedant exclosa tota persona que no arribi dins d’aquest temps. (3) PREU: 12 € (tots els inscrits rebran un welcome pack al finalizar la 6.6) (4) Un cop realitzada la inscripció, no es tornarà l’import d’aquesta, si la no participació és per causes no imputables a l’organització. (5) La inscripció de la cursa és NOMÉS ONLINE i el seu termini de finalització serà a les 24 h del dia 9 de setembre. En el moment de fer la inscripció online el/la participant rebrà un mail de conformitat, i la inscripció serà només vàlida si apareix al llistat d’inscrits de forma automàtica. Els dorsals es podran recollir a partir de les 8:00 a la zona de sortida. Per recollir el dorsal el corredor haurà de presentar el seu DNI. En cas de recollir el dorsal d’algú altre, presentar-ne la fotocòpia i l’autorització degudament signada pel titular. La recollida del dorsal és obligatòria dins dels terminis marcats per a fer-ho. (6) L’organització podrà modificar el recorregut, per causes alienes i/o de força major. (7) L’organització es reserva el dret d’establir calaixos de sortida o modificar-ne aquesta disposició segons el seu criteri. (8) Els únics vehicles que podran seguir la prova seran els expressament autoritzats per l’organització. No es pot fer el recorregut ni amb bicicleta ni patinet. (9).Es podran retirar els dorsals el mateix dia de la prova (dimecres 11 de setembre) des de les 8:00 fins a les 9:30 a la zona de sortida. No es faran inscripcions el dia mateix de la cursa. (10) El fet de no retirar el dorsal en els terminis establerts significa la renúncia al mateix. (11) Els corredors assumiran els danys i perjudicis personals i materials que es puguin causar a si mateixos o a terceres persones. L’organització declina qualsevol responsabilitat al respecte. (12) El fet d’inscriure’s en aquesta cursa implica l’acceptació d’aquest reglament i del reglament de curses de fons de la Federació Catalana d’Atletisme tot i no estar regularitzada pels jutges de la mateixa. L’organització decidirà qualsevol incidència que no estigui prevista. (13) La inscripció es podrà formalitzar a través d’internet a http://www.la6.6debellaterra.cat (14) Hi haurà un avituallament líquid final a l’arribada (15) Els participants disposaran de servei de guarda-roba. (16) El recorregut de la 6.6 és obert a tothom que vulgui fer-ne el recorregut i que estigui degudament inscrit. A causa del fet que no és competitiva el ritme és lliure de cadascun dels inscrits i és permès fer el recorregut caminant dins del temps establert. (17) RESPONSABILITAT: La participació en l’esdeveniment es troba sota la responsabilitat i tutela de les participants. En el moment de fer la inscripció, la persona participant manifesta que es troba físicament apta per la prova. L’organització declina tota responsabilitat dels danys que les participants puguin patir, ocasionar o derivar d’elles a tercers/es durant la prova. (8) DADES PERSONALS: La finalitat del tractament és gestionar la vostra inscripció a la 6.6 de Bellaterra així com el desenvolupament de l’activitat esportiva. Pel fet de realitzar la inscripció, s’accepta les normes per les quals es regeix aquesta prova esportiva. Altres finalitats Enviament de comunicacions sobre futures edicions de la 6.6 de Bellaterra per tots els canals disponibles (inclosos mitjans electrònics), i també sobre futurs esdeveniments que s’organitzin a la ciutat. Legitimació La legitimació per al tractament de les vostres dades és la vostra sol·licitud de participació a la 6.6 de Bellaterra. L’enviament de comunicacions sobre futures edicions de la 6.6 de Bellaterra està basat en l’interès legítim de l’organitzador de l’esmentada cursa. Destinataris: En alguns casos, es contracten a empreses tecnològiques per desenvolupar la web de la 6.6 de Bellaterra, així que poden emmagatzemar i tractar les vostres dades per a la gestió de la cursa. Igualment, és necessari que comuniquem o cedim la informació que ens ha proporcionat a terceres parts per poder-li prestar el servei que ha sol·licitat, per exemple, a empreses de logística, control de temps, transport i entrega i impremtes. Igualment, la vostra informació personal estarà a disposició de les Administracions Públiques, Jutges i Tribunals, per a l’atenció de les possibles responsabilitats nascudes del tractament de les vostres dades de caràcter personal. Les persones interessades teniu dret a obtenir l’accés a les vostres dades personals, així com a sol·licitar la rectificació de dades inexactes o, si en fos el cas, a sol·licitar-ne la supressió quan, entre altres motius, les dades ja no siguin necessàries per als fins pels quals van ser recollides. En determinades circumstàncies, els interessats podeu sol·licitar la limitació del tractament de les vostres dades, i en aquest cas únicament les conservariem per a l’exercici o la defensa de reclamacions. Igualment, i per motius relacionats amb la vostra situació particular, els interessats podeu oposar-vos al tractament de les dades, i la informació personal deixarà de tractar-se, per a aquelles finalitats respecte de les quals en manifesteu l’oposició. Quan sigui tècnicament possible, com a interessat podeu sol·licitar la portabilitat de les vostres dades a un altre responsable del tractament. Per exercir aquests drets, de conformitat amb la legislació vigent, com a interessat podeu dirigir-vos a l’entitat organitzadora de la 6.6 de Bellaterra Així mateix, el corredor inscrit dona el seu consentiment per captar imatges per a la seva posterior difusió tant als mitjans de comunicació, com en altres mitjans (webs corporatives, butlletins i revistes) de l’organitzador de l’esdeveniment. Les fotografies i les imatges de les participants es publicaran a la pàgina la6.6debellaterra.cat i a les xarxes socials durant els dies posteriors a la cursa. La participació a la 6.6 de Bellaterra suposa permetre l’autorització a l’organitzador perquè les imatges gravades (vídeo) i fotografies realitzades durant la cursa, així com el nom, cognoms i temps dels participants, siguin utilitzats per dur a terme activitats publicitàries i/o promocionals relacionades amb la 6.6 de Bellaterra i futures edicions, en qualsevol format o mitjà (incloent anuncis impresos, televisió, ràdio o Internet), amb un àmbit territorial mundial, per un període indefinit i amb caràcter gratuït. La presa de totes i cadascuna de les decisions relatives a l’exhibició dels suports en què s’incorporin les imatges, fotografies, nom, cognoms o temps serà de l’exclusiva competència i responsabilitat de l’organitzador de la 6.6 de Bellaterra que decidirà en funció de les pròpies necessitats. Les imatges, fotografies, nom, cognoms o temps no seran utilitzades per altres finalitats que difereixin de les expressades, no seran cedides a tercers per a un ús diferent de l’expressat anteriorment. (20) Si teniu qualsevol dubte, comentari o suggeriment, ens podeu enviar un correu a info@la6punt6debellaterra.cat
“La natura al cor”, de Letícia Guitarte Catalán, guanyadora del concurs del cartell Festa Major Bellaterra 2024 📷 CEDIDA
LLUIS TORRES|Segons ha anunciat recentment Bellaterra Televisió, ja tenim guanyadora del concurs de cartells de la Festa Major de Bellaterra 2024. És tracte Leticia Guitarte Catalán, gaditana establerta a Bellaterra, és il·lustradora i dissenyadora gràfica per l’Escola Superior de Disseny i d’Arts Plàstiques (ESDAP)
Letícia ha sigut la guanyadora del concurs del cartell de la Festa Major de Bellaterra 2024, amb la creativa i colorida obra “La natura al cor“, obtenint el premi de 200 €. Letícia ha destacat entre els 15 finalistes participants.
Segons Letícia, la seva inspiració per al dibuix del cartell va sorgir de la bellesa natural de Bellaterra, transmetent alegria i vitalitat al dibuix.
El jurat ha seleccionat l’obra guanyadora seguint diferents criteris, entre els quals destaquen l’originalitat de l’obra, la qualitat estètica i l’adequació de l’obra per fer difusió a la Festa Major de Bellaterra. El gruix de la Festa Major serà del 12 al 15 de setembre de 2024.
LLUÍS TORRES| Bona notícia pel sector de la restauració saber que el Nou Port Olímpic de Barcelona, està a punt d’obrir per a la Copa Amèrica després de 4 anys d’obres i eliminant el conflictiu oci nocturn. L’oferta de l’espai del Port Olímpic, de 24.000 metres quadrats, centrat en la qualitat, la diversitat culinària i el disseny.
El Balcó Gastronòmic està llest per a la Copa Amèrica de vela, d’aquest estiu del 2024
Té un mirador, espais amplis i locals preparats per a empreses nàutiques, a més d’un Balcó Gastronòmic que obrirà entre finals d’agost i principis de setembre
Ja es pot passejar pel nou Port Olímpic de Barcelona, que s’ha reobert al públic aquest diumenge després de quatre anys d’obres. Es tracta d’un espai de 20.000 metres quadrats –l’equivalent a tres illes de l’Eixample– dedicats al passeig, la gastronomia, la nàutica i l’economia blava, que volen acostar i connectar encara més la ciutat al mar.
Els restaurants, botigues i empreses nàutiques que s’hi han instal·lar, però, encara no han obert. Els establiments de l’anomenat Balcó Gastronòmic ho faran a finals d’aquest agost i principis de setembre de 2024.
Es tracta d’onze restaurants –dedicats a la cuina catalana, menjars internacionals o una gelateria, entre d’altres. L’oferta culinària de l’espai quedarà de la manera següent:
Cuines del món:
El Tribut Super Local Casa Carmen Grup Sagardi Pantea Group El Cangrejo Loco La Fonda del Port Olímpic La Barca del Salamanca La Taberna Gallega de Marcos
Aperitiu: Platets
Cuina catalana de fusió: Vraba
Sense discoteques i amb espais més oberts i amables. Les obres del balcó gastronòmic han costat 20 milions d’euros 📷 CEDIDA
Al Port Olímpic ja no hi haurà locals d’oci nocturn, que han quedat fora del projecte després d’anys de queixes dels veïns per problemes de convivència, soroll, robatoris, baralles i, fins i tot, morts violentes.
On hi havia discoteques s’han instal·lat empreses de recerca i innovació vinculades al mar, a més de companyies nàutiques.
El moll de Mestral és ara una plaça de 10.000 metres quadrats amb diversos locals destinats a aquestes empreses relacionades amb l’economia blava.
Des de l’Ajuntament de Barcelona esperen més de 50 empreses que generin 150 llocs de feina. També hi ha diversos espais d’esbarjo on es programaran activitats per a la ciutadania.
El nou accés que uneix l’avinguda del Litoral amb el moll de Mestral, tant per a vianants com per a vehicles, elimina barreres i desnivells per generar un espai més amable i proper al veïnat. Han desaparegut les terrasses dels antics locals d’oci nocturn i s’ha construït una gran plaça amb zones de passeig i ombra, jardineres i grans espais oberts.
Damunt dels restaurants s’hi han instal·lat quatre pèrgoles amb plaques fotovoltaiques que, segons l’Ajuntament, conformen el conjunt fotovoltaic urbà més gran de la ciutat amb 3.560 metres quadrats de superfície total i que generaran 825.000 kWh/any, l’equivalent al consum mitjà de 360 habitatges.
També s’ha naturalitzat parcialment els 2.000 blocs de formigó que protegeixen el dic de Recer –l’espigó on hi haurà el mirador– i s’han immergit 50 biòtops submarins per afavorir la presència de flora i fauna marina.
A punt per a la Copa Amèrica
La transformació del Port Olímpic s’ha accelerat per poder lluir la reforma coincidint amb la Copa Amèrica de Vela, que es farà entre l’agost i l’octubre. Una cita esportiva que vol ser un revulsiu per al Port Olímpic, com ho van ser els Jocs del 92 que van veure néixer l’antic Port Olímpic, inaugurat el 1991 i que va acollir les proves de vela de Barcelona 92.
El port es va convertir en un reclam turístic i gastronòmic durant dècades, i un dels centres neuràlgics de la nit a la ciutat. L’espai es va anar envellint i degradant i el gener del 2023 es va tancar els restaurants que hi havia per donar pas al projecte de renovació que ha quedat enllestit aquest estiu.
Intèrprets “El màrtir Cugat” amb el seu creador, en Josep Maria Jaumà
LLUIS TORRES|Ahir dissabte dia 20 de juliol de 2024, el Claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès va acollit, un any més, la representació de la lectura dramatitzada ‘El màrtir Cugat’, una obra escrita per Josep M. Jaumà que apropa la història, la llegenda, la vida i la mort de Sant Cugat, que dona nom a la ciutat. El grup Companys d’en Cugat, amb text de Josep Maria Jaumà i sota la direcció de Xavier Tot, recoll amb ‘El màrtir Cugat’ tant la història com el mite del soldat romà.
Segons aquesta llegenda, el seu naixement es situa al nord d’Àfrica, i que va ser perseguit pel governador romà en temps de Dioclecià a causa de la seva fe i que va ser empresonat al camí de Bàrcino a Ègara. Sense renegar de la seva fe, el màrtir va ser degollat a Barcelona l’any 304. La memòria del màrtir es va mantenir a la Barcelona de l’època fins arribar a donar nom a un Monestir de la zona, on ja hi havia l’antic campament militar Castrum Octavianum i que amb els anys ha esdevingut la ciutat de Sant Cugat del Vallès.
Públic assistent al Claustre del Monestir de Sant Cugat
QUI ERA SANT CUGAT?
El 2004 es van celebrar els 1.700 anys de la mort de sant Cugat. Amb santa Eulàlia (la “Laia”, és a dir, la laiętana) van ser de les últimes víctimes de Dioclecià, poc abans que Constantí tolerés el cristianisme a l’Imperi. Hi ha un testimoni escrit, uns trenta anys més tard de la seva execució, que menciona “Cugat, l’esclarit màrtir de Barcelona”.
Cugat era berber (com la majoria dels immigrants magribins d’avui dia). Segons el professor Millàs Vallicrosa, el llatí Cucufàs deriva del mot berber “estel”. La llegenda els fa, a ell i a Sant Feliu, provinents de Cartago, la part del nord d’Àfrica on el cristianisme s’havia estès (entre els esclaus, les dones, els soldats i els més pobres) força abans que a casa nostra. Molts dels nostres primers sants van ser legionaris al servei de Roma: sant Celoni, sant Marcel, sant Víctor.
Podem dir que, directament, no en sabem res; les seves llegendes no van ser escrites fins a tres segles més tard, quan el poder era en mans dels visigots (cristians) i els sants havien de ser gent socialment important. Cugat és presentat com un mercader ric, i la seva vida i mort estan farcides de miracles i fets fantasiosos. La tradició i la llegenda situen la seva mort i sepultura a Octavià, on posteriorment es construí el monestir sota la seva advocació. La troballa al subsòl del monestir d’una fortificació romana (castellum) i d’una basílica paleocristiana semblaría avalar aquesta tradició. Però el cert és que l’anàlisi crítica de totes les dades no permet confirmar-la.
Al segle XII, sant Cugat havia esdevingut tan important que unes relíquies seves van ser dipositades al lloc d’honor, a la dreta de l’altar de la primera catedral gòtica: la de sant Denís, al pavelló dels reis de França, a París. I moltes parròquies de Catalunya, Castella i Lleó, Galícia, Portugal i França, encara porten el seu nom. I, com origen de totes elles, la nostra ciutat.
Xavier Tor i Jaume Pla en plena interpretació d’El màrtir Cugat👇
LLUIS TORRES|El cuiner Fermí Puig ens ha deixat als 65 anys a Barcelona a causa de les complicacions d’un càncer. Fermí ha estat un defensor de la cuina catalana des de l’alta cuina, amb establiments com el Drolma de l’Hotel Majestic o el restaurant Fermí Puig del carrer Balmes amb Diagonal.
Fermí Puig va ser amant de la Cuina Catalana i el Barça 📷 CEDIDA
Era especialista en alimentació i cuina dels Informatius de TV3 i coautora dels reportatges “Som el que llencem”, “Cada vegada més vegans” i “Taules parades”
Puig va seguir la línia d’altres xèfs catalans com en Pedro Moreno (Hotel Meliá Barcelona), Carles Gaig (Hotel CRAM) o Josep Maria Boix (Torre del Remei), els primers cuiners catalans a liderar un restaurant gastronòmic dins d’un gran hotel, a Barcelona i Catalunya. El restaurant Drolma va obrir el 1999 a l’Hotel Majestic, un primer pis amb vistes privilegiades al Passeig de Gràcia. Qui no recorda la seva cuina catalana modernitzada i servida en vaixelles de luxe de Versace?
De la mà de la família Soldevila, propietària de del Majestic va acomplir un somni personal, tornant a Barcelona des del prestigiós Hotel Savoy de Londres, on ja destacava la seva alta cuina. Drolma va ser un restaurant amb oferta i servei de luxe que va tenir una estrella a la Guia Michelin.
Es recuperava així una relació entre grans hotels i restaurants amb una cuina rellevant i amb un xef reconegut al capdavant, que és la norma a totes les grans capitals mundials. A Barcelona també havia estat així, però això es va trencar amb la guerra civil i el franquisme.
El boom de la gastronomia que va esclatar a finals dels anys 90 va portar canvis com aquest a la restauració pública aquí i arreu.
Culte i gran comunicador, Fermí Puig, nascut a Granollers el 1959, va deixar els estudis de periodisme per dedicar-se a la cuina. I com la majoria de la seva generació, que no venia d’una família de restauradors, en va aprendre amb la pràctica.
Va treballar en diversos establiments, entre ells el restaurant Montse Guillén de Barcelona, on va començar, i a El Bulli de principis dels anys vuitanta.
De fet, va ser Fermí Puig qui va proposar a Ferran Adrià treballar-hi, quan tots dos van coincidir fent la mili a Cartagena. La història ja és coneguda i el que va marxar d’allà per seguir voltant va ser Fermí Puig. Però va quedar-ne una gran amistat i un reconeixement mutu.
Fermí Puig va ser l’ambaixador de la Ruta del Xató (2012-2013) 📷 FÈLIX MIRÓ
El més de juny de 2013, després de més de dotze anys junts dirigint el mític Drolma, una de les grans referències de la gastronomia catalana, Fermí Puig i Alfred Romagosa vàrem decidir seguir fent camí plegats, obrint el restaurant Fermí Puig del Carrer Balmes, a tocar la Diagonal de Barcelona.
Va ser el resultat d’un somni de tota la vida. Un restaurant d’acord amb els nous temps, fresc, allunyat de vells protocols però que va volguer preservar l’essència de l’ofici: la vocació d’hospitalitat, la voluntat de rebre al voltant d’una taula amb criteris de qualitat i honradesa, i d’oferir-vos el bo i millor de la Cuina Tradicional Catalana amb majúscules.
Fermí Puig va ser un gran amant i defensor de la cuina catalana i dels productes que la caracteritzen, com abans havia fet el xef Josep Bullich, que va aportar la Cuina Catalana al Via Veneto, un restaurant sofisticar obert l’any 1967, i que mai va creure amb la Cuina Catalana durant la dictadura franquista. Bullich va situar al Via Veneto a dalt de tot, i el va democratitzar per tots els públics. Ja ho havia fet amb Ramon Cabau al restaurant Agut d’Avinyó, ambdós aconseguint les primeres estrelles Michelin
Fermí Puig al costat de Santi Santamaria i altres cuiners prestigiosos de Catalunya📷 CEDIDA
Fermí Puig apostava per la qualitat gastronòmica, però també pel que té de reivindicació d’una cultura nacional sòlida i antiga.
I aquest fet també l’unia a qui va ser un gran amic seu, el xef d’El Racó de Can Fabes de Sant Celoni, el traspassat Santi Santamaria.
És la cuina catalana la base de l’oferta del restaurant que va obrir amb el seu nom també al centre de Barcelona, el Restaurant Fermí Puig. El van acompanyar diversos socis, entre els quals el maître Alfred Romagosa, amb qui havien treballat plegats al Drolma.
Aquesta primavera tancava per jubilació. No l’ha pogut gaudir. Però l’anunci de tancament va disparar les reserves, i el restaurant, tot i allargar la data final fins a finals d’aquest mes, té un destí incert.
Diversos amics han demanat que se li concedeixi a Fermí Puig la Creu de Sant Jordi. Una petició a la qual s’hi ha afegit, recentment, l’Ajuntament de Granollers.
LLUIS TORRES|L’IRTA va rebre l’any 2022, 8,1 milions d’euros del Ministeri per finançar la construcció d’un edifici d’alta bioseguretat. L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) és una empresa pública adscrita al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya
CReSA està situat al campus UAB, a 200 metres del àmbit de la EMD de Bellaterra📷 IRTA-CReSA
📍ATÈS que s’està licitant la redacció de un projecte per un nou edifici de 1.500m2 d’experimentació animal amb risc bacteriològic 3 i 4 dins el campus UAB, a 200 metres del àmbit de la EMD de Bellaterra
📍ATÈS que aquest centre es de nivell màxim, igual que a Whuan (Xina):
Agent biològic del grup 1: El que resulta poc probable que causi una malaltia a l’home (1)
Agent del grup 2: El que poc causar ubiològicna malaltia a l’home i pot suposar un perill per al personal treballador, sent poc probable que es propagui a la col·lectivitat i existint generalment profilaxi o tractament eficaç.
Agent biològic del grup 3: El que poc causar una malaltia a l’home i presenta un seriós perill per al personal treballador, amb risc que es propagui a la col·lectivitat i existint generalment una profilaxi o tractament eficaç.
Agent biològic del grup 4: El que causant una malaltia greu a l’home suposa un seriós perill per al personal treballador, amb moltes probabilitats que es propagui a la col·lectivitat i sense que existeixi generalment una profilaxi o tractament eficaç.
📍ATÈS que ja existeixen diferents explotacions ramaderes a la zona, inclosa un altre Centre d’experimentació animal:
Hospital Veterinari – Distancia 50 metres
Cresa – Distancia 20 metres
Facultat de Veterinària – Distancia 100 metres
Escola Bellaterra – Distancia 200 metres
Zones Residencials – Distancia 150 metres
Facultat Ciències Educació – 200 metres.
Epona – Equinoterapia – 25 metres.
📍ATÈS que totes les explotacions ramaderes i centres de experimentació animal estan regulades pel DECRET 40/2014, de 25 de març, d’ordenació de les explotacions ramaderes.
📍ATÈS que el DECRET estableix les distancies mínimes en funció de la quantitat d’animals i espècie per evitar el risc higienicosanitari, i en cap cas les distancies son inferior de 500 metres.
📍ATÈS que aquesta instal·lació afecta directament a tots els habitants de Bellaterra, sent un risc bacteriològic afegit al ja existent.
📍ATÈS que aquesta instal·lació afecta directament a totes les altres instal·lacions ja existent al campus de la UAB, sent un risc bacteriològic afegit al ja existent.
ACORDS
1.- REALITZAR un estudi tècnic i jurídic independent sobre la viabilitat i els riscos que suposa aquest projecte pels ciutadans de Bellaterra.
2.- OPOSARSE immediatament al projecte fins que es pugui avaluar el risc.
3.- CREAR una comissió per debatre i avaluar els riscos del projecte a la zona.
4.- CONVIDAR per escrit certificat a la comissió a tots els municipis del voltant i les principals associacions, amb una llista inicial tal com:
Ajuntament de Sant Cugat
Ajuntament de Sant Quirze
Ajuntament de Cerdanyola del Vallès
Escola Ramon Fuster
Escola La Vall
Escoleta Bellaterra
Institut Pere Calders
Associació d’Estudiants UAB
Associació Treballadors UAB
Associacions de Bellaterra
Unions de Veïns de Bellaterra
Unions de Veïns de Cerdanyola
Grups Polítics de la EMD de Bellaterra
Grups Polítics del Ajuntament de Cerdanyola
5.- COMUNICAR per escrit aquests acords a la UAB, al Ajuntament de Cerdanyola, a totes les associacions de Bellaterra, a la Taula Cívica i a tots els veïns a través del canal EMD Informa i a tots els del punt 4.
BELLATERRA.CAT 