Bellaterra, 24 de maig de 2025
“Les sueques saben defensar-se. No es faci il·lusions: no admeten que l’home hi manegui, i això resulta essencial no desconèixer-ho. El feminisme existeix en aquest país des de fa molt de temps. En general, la cultura de la dona és superior a la de l’home. Cada dia augmenten les seves possibilitats, ja que són lliures i propietàries absolutes del seu destí”.
LLUIS TORRES✍️ L’esperit dels tres països escandinaus difereix més entre si que la seva aparent vida social. Per a Dinamarca i Noruega n’hi haurà prou amb observar simplement alguns detalls específics.
“Digui vostè tack”. La reputació que tenen els francesos a Suècia és la d’una cortesia encantadora, però una mica supèrflua, facilitat de paraula, i costums una mica frívols. Que cada francès esbrini si aquest és el seu retrat! Alguns dels que estàn al seu voltant intentaran estudiar-lo, però no seran gaires ni ho prendran gaire seriosament. He oblidat dir que la fatuïtat és un altre dels trets que els suecs veuen en el caràcter nacional francès.
No penseu que un poble que fa mal en parlar de la cortesia francesa, sigui un poble salvatge. Seria un greu error que vostè mateix comprendrà de seguida.
A Suècia contínuament li donaran les gràcies sense que vostè sàpiga per què i el millor serà que vostè faci el mateix.
La paraula tack (gràcies) el seguirà durant tot el viatge. No tingueu por si el cambrer del restaurant li diu “tack, tack”. No penseu que esteu imitant el soroll d’una metralladora ni creieu que es pot traduir per un senzill “gràcies, gràcies. Tack, tack reforça l’agraïment i els que encara ho jutgen feble afegeixen tack sa mycket tack, tack (literalment moltes gràcies, gràcies, gràcies), dit amb gran velocitat.
“Greta Garbo i Ingrid Bergman són tan sueques com Selma Lagerlöf. Només es tracta de cinema, però el seu modernisme… sempre agrada”.
Actualment, l’escassetat de vendes a França ha augmentat la sol·licitud dels comerciants, però no fins al punt que en formular el nom del que es desitja li contestin a vostè donant-li les gràcies. A Suècia, en entrar en una botiga –suposem de flors– i dir:
-Voldria unes roses. Contestaran:
-Sí, gràcies.
Suposo que els seus amics el tractaran amb confiança, i per demostrar-ho millor, desitjaran que conegui vostè els seus costums. Segurament us convidaran a dinar. Vostè veurà que a les postres, el senyor que està a la dreta de la propietària de la casa, elogiarà amablement el menjar i els comensals. Limiteu-vos a aplaudir. Moments després s’aixequen de la taula i l’amfitriona es col·loca a l’entrada del saló. Rep una encaixada de mans i un tack de cadascun dels convidats, si són homes, i una abraçada, si són senyores, afegint-hi: Tack for maten! (gràcies pel menjar).
Si trobeu un amic que uns dies abans li va oferir un te o un dinar, digui-li vostè Tack for sist! (gràcies per l’última vegada).
SKAL.- L’eskal està en decadència, es va perdent aquest costum, encara que no arribi a desaparèixer completament. Ja no es fa a l’estil d’offcial de cavalleria (la copa a l’alçada del tercer botó de la jaqueta, mirant fixament la persona a qui es dedica l’eskal, es porta la copa als llavis i es beu un glop; llavors les dues persones canvien una salutació i es posen les copes). Segurament els seus amics li proposaran algun en confiança; però en un àpat en què el “skal” es fes a l’antic, la situació de vostè seria enutjós, però no ho prendrien a malament. El millor és evitar l’eskal a la propietària de la casa, cosa que seria una falta en un suec, però no en vostè.
El ritual envolta la vida quotidiana, però la seva qualitat d’estranger us farà tenir tresors d’indulgència encara que faci una destrossa a la xarxa dels costums. Els suecs, per principi, adoren l’originalitat. Sempre que sigui coneguda i reconeguda per tothom, corrent el risc, en aquest camp, d’arribar al límit extrem, després del qual es converteix en disharmonisk (persona de caràcter difícil, una cosa greu en aquell país).
SUÈCIA hauria estat un plaer per a Alcibíades (*). Trist des del matí fins al vespre, trist el cel i triste la gent; però, convidat a sopar, participaria en la transformació general per l’efecte del fort alcohol begut d’un glop, de les cançons i de les llums, en suma, tot allò que entra a la paraula «ambient». Els seriosos ciutadans fan broma, riuen a riallades i es diverteixen tot el que poden.
EL STANDING.- La forma clàssica de nacionalisme és aquí desconeguda, tret de determinats centres. No existeix el desig de poder. Hi ha, però, l’altivesa col·lectiva sueca, que s’acobla a l’orgull individual formant una aliança estranya. Es remunta al temps dels Viquings i en deriva, inconscientment, el gran paper que Suècia va jugar a Europa des del segle xvi al segle XVIII.
En general, la seva formació és més aviat recent. Suècia admira la seva pròpia civilització, barreja harmoniosa de socialisme i individualisme; admira les seves sales de banys, els seus telèfons, ciment, acer, pasta de paper, marina mercant i filantropia. L’estranger que critica-se o negués aquest esforç industrial i social faria molt malament. La diversitat d’opinions polítiques pot permetre erítiques (en una societat conservadora, burlar-se del ministre d’Hisenda…), però de cap manera tocar l’estanding (posició, nivell de vida). Digui vostè que està convençut que l’estand de l’obrer és més alt aquí que en cap altre país d’Europa. Dient-ho no afirmararà vostè més que la veritat i el seu interlocutor no podrà dubtar de la seva lleialtat turística.
Encara que aquest és un país dels més igualitaris, cal tenir present la condició i la jerarquia de cadascú. No protesteu si us donen el títol de doctor, sense correspondre’l; però amb discreció, recordeu-vos de donar a cadascú el títol de la seva professió: Senyor Enginyer, etcétera…Si no ho diu vostè amb tota claredat, pot estar segur que la seva intenció passaria desapercebuda.
NEUTRALITAT.- Seguint aquesta línia, el convidat que pretengués entretenir amb la seva brillant conversa a tota la reunió, cansaria.
En canvi, els agrada l’ambient tranquil i reposat. El més important és estar entre bons amics. Per animar una reunió no n’hi ha prou amb plantejar una discussió sobre algun problema psicològic o moral; seria insuficient si no es recorregués a l’esforç de l’alcohol.
La política abunda en temes perillosos. Els suecs no suporten que els estrangers els retreguin la neutralitat en la recent guerra mundial ni que els facin triar entre dos «blocs». Admiren els americans, però els desagrada que això pugui interpretar-se com a desig de fer-los enemistar amb els russos. Això en línia general…
“Mai parlin sobre religió. Aquest tema podria molestar algú; forma part de la vida privada”.
De cinema se’n pot parlar amb tota tranquil·litat, sobretot amb els joves. Com que la cotització de Greta Garbo o Ingrid Bergman varia cada dia (sense adonar-se’n, estan orgullosos de les seves belles compatriotes i això els fa creure que poden sortir d’estrelles el cinema), serà convenient informar-se’n.
L’ART DE CALLAR.- Els suecs fumen molt; vull dir que, en general, fumen més que els francesos. A més d’agradar-los el sabor del tabac, obtenen, fumant, dos resultats notables i contradictoris. Aguditzen la reflexió, cosa que no deixa de ser convenient, i, al mateix temps, entre les glopades de fum s’estableixen agradables silencis que donen a la conversa més calma. Ja sap, fumi vostè… i parli a poc a poc.
Passejant, després dels primers quilòmetres, o davant d’un emocionant paisatge sigui per la grandiositat o per l’encant de l’hora, el millor és romandre mut. Les paraules trencarien bruscament la unió íntima que senten els suecs amb la natura. I que en algunes ocasions acaba en èxtasi. La seva imprudència produiria un vague malestar que faria difícil restablir un to senzill i cordial a la conversa. En canvi, qui es mostra discretament silenciós es fa digne d’estimació i aconsegueix bones amistats.
El millor paper de cartes el tenen els suecs, però la correspondència els fastigueja. «Cercar idees>> com diuen els nens, els cansa. Millor és servir-se del telèfon… No escriviu munts de cartes als seus amics suecs i no espereu rebre-les tampoc.
LA VESTIMENTA.- La pulcritud més gran s’imposa, encara que el vestit no sigui massa nou. La qualitat del drap ve en segon terme… Res d’elegàncies cridaneres… ni modes excèntriques. Per principi, un pintor ha d’anar vestit com tothom» i no fer ostentació de portar les mans brutes o un mitjó vermell i un altre de blau. La vida no és una mascarada… En aquest país, on els obrers s’afanyen per vestir decentment, resultaria curiós que els professionals vestissin grotescament. Els joves es posen l’smoking al batxillerat. El barret fonggo se segueix usant correntment.
Les franceses, o per millor dir les parisenques, atrauen molt. Encara que pensen que les sueques tenen més boniques espatlles i no abusen de les cremes, colorets, locions i brillantines. Admiren molt en aquelles elegància i bon gust per vestir. Riuen dels seus barrets, però envegen la seva gràcia. El fred, la neu i el fang del desglaç conspiren contra la coqueteria… Abans de res, la salut! Per això les sueques es cobreixen amb bons abrics de pells i usen calçat especial per a la neu.
A l’estiu porten taló baix; però no és per no augmentar la seva alta estatura, sinó perquè són esportistes i prefereixen caminar còmodament sense torçades de turmells. I no els importa si els vestits de passeig, a la tardor i a la primavera, s’engreixen més o menys. Tant pitjor si no és gaire femení!
El mateix sentit pràctic regna pel que fa als menjars. Es busca aplacar la gana nodrint-se bé i es mengen poques llaminadures. Els aliments estàn constituïts per senzilles receptes familiars poc complicades. Tot es redueix a cuidar la qualitat de la carn, vigilar els preus i procurar que no faltin les flors sobre unes estovalles ben netes.
L’estranger que ve per poc temps i menja en hotels i restaurants encara que no pot jutjar amb complet coneixement de causa, pot formar-se, però, una idea sobre el gust del pa i de la varietat de salses, apreciar el sabor de la carn amb flors de jacint, observar l’afició a les patates cuites, la qualitat de les arengades del Bàltic, tastar un formatge anònim, llunyà parent del Gruyère, etcétera. Tot això mentre continua la seva investigació de l’ambient i tractant d’aprenendre l’ànima sueca, i mentre el maître d’hotel us aconsella els schnaps o un conyac amb seltz, portadors de somnolència i placidesa.
Un consell: somrigui amb aire de competència cada vegada que celebrin a la seva presència la cuina francesa the first a the world (la més fina del món), encara que no cregui que l’elogi modifiqui en alguna cosa les regles de la gastronomia local.
La cuina francesa la veuen aquí com a gastronomia de museu reservada als especialistes; deixem-los en aquesta creença i lloem el menjar suec…
DONES.- Les sueques saben defensar-se. No es faci il·lusions: no admeten que l’home hi manigui, i això resulta essencial no desconèixer-ho. El feminisme existeix en aquest país des de fa molt de temps. En general, la cultura de la dona és superior a la de l’home. Cada dia augmenten les seves possibilitats, ja que són lliures i propietàries absolutes del seu destí.
Això els hi permet mirar la vida i enfrontar-s’hi amb més confiança i valentia que a les llatines, i no viure, com aquestes, pendents del galant que els ofereixi la mà per al matrimoni. Veuen aquest pas com una cosa que s’esdevé a la vida i que fins i tot és necessari per conservar-la, però sense supeditar-li la seva total existència i il·lusió.
No obstant, la dona sueca (molt intel·ligent, per cert) és molt casolana. Sent molta curiositat pels costums estrangers, especialment els francesos, i suposen per prejudici en el francès una vida sentimental molt agitada. Això els torba, els diverteix i alhora els repugna. Afecten escoltar amb gran interès les paraules dels estrangers, però riuen en el seu fur intern pensant en allò que es divertiran amb la seva amiga quan es to expliquin per telèfon. Això no obstant, si l’estranger es mostrés indiferent, donant-los poca importància, se sentirien humiliades.
Entre la gent jove d’ambdós sexes hi ha una camaraderia esportiva que els suecs elogien com a convenient i extraordinàriament sana en tots sentits.
Sobre això, els llatins som una mica escèptics. No ens convenç la seguretat afirmativa que l’amor físic quedi exclòs totalment. Segons els suecs, només cal observar la timidesa que existeix entre ells i elles. (El que és cert, sobretot, per part dels homes). Com a afirmació del concepte que ambdós sexes tenen sobre l’amor, argueixen la franquesa que donen prova a la seva vida sentimental. En realitat, aquesta franquesa condueix a molts fracassos. Després del matrimoni, gairebé tots es normalitzen, però també són freqüents els capricis. Aleshores les paraules «fatalitat, sinceritat completa» surten a la llum. Se separen… i molts se’n penedeixen dues setmanes després…
(*) Alcibíades va ser un estadista i general atenès, talentós i extravagant, el canvi de bàndol del qual durant la Guerra del Peloponès al segle V a.C. li va valdre una reputació d’astut i traïdor. Va ser un home atractiu i adinerat, conegut per un estil de vida extravagant i de moral relaxada.
Font: Savoir Vivre Internacional, París, 1957, Henry Queffelec
BELLATERRA.CAT 