“Sorprèn que el ple d’ahir no s’hagi comunicat al veïnat de Bellaterra a través del canal oficial EMD Informa o Bellaterra TV”
Guillem Nadal, portaveu de GXB denunciant el pagament de 25.000€ ‘sense licitació’ a Bellaterra Diari (Bellaterra Comerç, S.L.) 📷 Canal Youtube EMD Informa
– Destaca la notícia aportada per GxB: Els actuals gestors de l’EMD de Bellaterra varen pagar l’any 2024, “Sense licitació”, 25.000€ a Bellaterra Diari (Bellaterra Comerc S.L.)
– De les més de 500 factures que l’EMD va pagar el 2024, 30 corresponen al pagament a Bellaterra Diari (Bellaterra Comerç, S.L,
– Tothom està d’acord que es denunciarà oficialment a les autoritats administratives de Catalunya i el Tribunal de Comptes.
Sorprent que el ple d’ahir no s’hagi comunicat al veïnat de Bellaterra a través del canal oficial EMD Informa!
Al vídeo oficial de l’EMD es pot veure al minut 1:50, la denúncia de GXB sobre els pagaments del 2024 “Sense licitació” 👇
Font : Canal oficial Youtube EMD Informa, Bellaterra Comerç, S.L., Ple Junta Veïnal EMD de Bellaterra
“Per mi Kafka és insuperable. No és notable, ni extraordinari; és únic” (ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL)
Quan es va publicar La Metamorfosi, Kafka va demanar a l’editor que a la coberta hi posés el que volgués… menys un insecte.
Us recomano molt i molt aquest parell de conferències sobre Franz Kafka. Estan molt bé, i el ponent també és el seu traductor al castellà. Coneix l’obra i la biografia. I em sembla molt adequat que estableixi etapes vitals, primer en relació al pare, i després en relació a les parelles que va tenir. Curiós.
Per mi Kafka és insuperable. No és notable, ni extraordinari; és únic. Feu el següent exercici: imagineu-vos que l’univers no existeix, i que sou déu. Heu de crear el Cosmos, la Terra, els turons i ocellets. I també als escriptors. Bé doncs, és fàcil imaginar-se un Homer, un Llull, un Zola. Però i un Kafka? És insòlit. Ni Deu podria imaginar-lo… Quin estil, quins arguments, quines atmosferes… La seva obra, desgavellada. La majoria de les novel·les no les va ni acabar. Moltes de les seves subtrames són carrerons sense sortida. Sovint l’erra. Però i què? És Kafka. Mai li van donar cap premi. Però altre cop: i què? El millor premi és que el teu nom acabi definint un món literari, i més: “kafkià”.
Tinc una cosa amb comú amb Kafka: tots dos vam treballar a una companyia d’assegurances. I us juro que aquest detall, gens ínfim, fa que combregui encara més amb ell i els seus escrits. Entens un concepte clau en la seva obra: l’ànima humana gestionada com un expedient administratiu. Llegint-lo VEUS el que estava per venir. (Gairebé tota la seva família va morir a Auschwitz). I sí, ho veus, en les seves pàgines apareix aquest aparell sense ànima que se cernia sobre Europa. De tots els clàssics, és l’únic on no hi ha ni un àtom d’humor. Això o tot Kafka pot ser llegit com un acudit macabre.
En fi, seguiria parlant fins a la fi dels temps de Kafka, però el ponent ho fa millor.
Per cert, m’he oblidat de dir que quan va publicar La Metamorfosi, Kafka va demanar a l’editor que a la cobertas hi posés el que volgués… menys un insecte. I ara aneui al google i busqueu totes les cobertes que s’han fet en 100 anys sobre aquest llibre.
Mi tio continuó: Uno que tiene radio ha llegado al Paseo (actual Plaza de Andalucía de Pedro Abad), diciendo que en Africa se han levantado los militares y habrá guerra.
José González Rojas (Pedro Abad, 1928-2020) 📷 CEDIDA per la seva filla Rosario González Rojas (1958-2025)
EL PACTO DEL OLVIDO
(1) Cuando en 1977, se aprobó “El pacto del olvido”, José González Rojas (padre de Rosario González Puentes), tenia 49 años, de los cuales, 37 hábia vivido en dictadura. Nuestra democracia, empezaba con medidas, que no me gustaban demasiado, Pero, al fin y al cabo, quien era yo sino un humilde españolito, que entre su lucha diaria por el trabajo y la família, sentia que le sobrevenia una gran tarea en el futuro.
Esta, no era otra que la de votar, supuestamente, para ejercer un derecho del que se nos habian privado hasta el momento, “El derecho a decidir nuestro futuro” Nunca habia sido optimista, y en esos dias, a punto de cumplir medio siglo, la vida no iba a regalarme ese sentimiento, al que unos llamaban don, cualidad, y otros dulzura, y al que yo calificaba como idiotez supina. No estaba, ni hábia estado nunca España, para optimismos. Para mi, un pais de pandereta, o como dijo Unamuno, de vagos, maleantes y ladrones, así que no podia ser entusiasta. Nunca hábia tenido un período histórico para ser feliz, Con su situacion social, para mi, la democracia no iba a suponer la panacea.
(2) Tendriamos libertad, sí, pero la sabríamos aprovechar?. No me ilusionaba nada de nada el futuro. Así lo sentia y así lo manifestaba. Y a mi entender, tres décadas mas tarde, el tiempo me dió la razón. En realidad el tiempo no, los españoles nos hemos dado la razón a nosotros mismos, hemos divagado, deambulado, subido y bajado, todo con una velocidad vertiginosa. No ha habido nadie que nos gane más que nosotros mismos. Y en el 2007, como una aparicion divina, llego la hora de la ley de la Memória Histórica. Ahora tocaba recordar, saber, información, recuerdo, apertura de viejas heridas que casi todos, guardabamos en silencio, ahora habia que publicarlas a los cuatro vientos. Y en ello nos embarcaron, políticos que no sabian que fue la Guerra Civil ni lo que costó, ni vivieron, en su mayoria la dictadura, y a mi juicio usaban la democracia, en benefício personal. Y claro, ya puesto a recordar, nos olvidamos que nosotros mismos, votamos una Constitucion, dentro de una Monarquia Parlamentaria. Volvieron los Republicanos, Independentistas, y otros muchos sucedáneos, que a empujones, lograron su lugar público, manejando el dinero de todos, que por ser público, ahora dicen no es de nadie, bueno, de ellos sí, para ellos tambien. Y la corrupción se instaló y habitó entre nosotros, como el ciervo divino
(3) Ahora, me encuentro, al pié de los 80 y siento, que con tanto como he leido en mi vida, no he escrito ni un solo renglón. Y actualmente, dia a dia, leo tantas notícias políticas sobre lá Guerra Civil, que yo las llamo politizadas, porque ninguna de ellas, se ajusta a la realidad de cuanto sucedió en aquellos tres años de horror. El fondo de aquella guerra, no se ha tocado, ni el espiritu, desvelado. La vertebración de los hechos, no se ha ordenado, y por tanto, a mi juicio, solo ha quedado flotando, El odio entre vencedores y vencidos. Los primeros instalados en el abuso y en los privilégios, los segundos agazapados engordando su rencor, deseando cambiar el sistema, para ser ellos los privilegiados y abusadores.. Mi conclusion es que la democrácia plena aun no la conocemos y no la conoceremos hasta que desterremos la corrupcion y el ódio y nos pongamos todos a trabajar por el país.
(4) Por todo ello he decidido contar aquellos que ví y viví, tal como lo ví, viví, sentí y escuché. Como un un niño pobre, pero feliz, a la que cuatro meses antes de cumplir los 8 años, destrozaron su vida, para sobrevivir durante casi tres en médio de un ódio y una continuada sinrazón. Tiempo durante el cual, trás mis azules retinas, vi pasar las miserias humanas y las sufrí. Tuve hambre y pocos, quisieron saciarmela. Pasé frio y solo a mi familia le importé. Por lo tanto, todos aquellos que escuchan a unos y otros, de luchar por una España mejor, se me hacia incomprensible, y yo pensaba quién seria España para ellos. Si yo como tantos, éramos todos españoles, porqué se dedicaron unos y otros, a hacernos daño?
17 de Júlio de 1936, al las 23:00 horas, calor en un pueblo andaluz cercano al Alto Guadalquivir. Mi padre y yo hablamos extendido, en el patio de vecinos de la casa en que viviamos. Una manta en el suelo, para hacer un camastro y dormir al aire libre, junto al pozo y el jazmin, se dormía de maravilla. Otros vecinos nos acompañaban, viviamos en dos habitaciones. En una, mi bisabuelo, mi abuela, su nuera, que lo cuidaba y un tio hermano de mi padre. En la otra mis padres, mi hermano de cinco años, mi tio Juan, hermano de mi madre, de dieciocho años y yo. En tan poco espacio, los niños dormiamos donde nos apetecia. Aquella noche habia verbena, por la Virgen del Carmen, y la música acabó sobre las doce. Mi madre, espera a su hermano al fresquito del minúsculo balcón. Sentada en el suel o, le vió venir y le tiró la llave, entró en el portal y llamó a mi madre. Ella bajó en enaguas. Que quieres Juan? Hay gente durmiendo. Lo sé, José está en el patio? Ya sabes que sí, con Pepillo. A esos solo les hala lluvia Oichista, bajar la voz y sussurrando, se acercaron, traigo noticias, mi padre dió media vuelta como respuesta y yo era muy curiosa, me incorporé.
Mi tio continuó: Uno que tiene radio ha llegado al Paseo (actual Plaza de Andalucía de Pedro Abad), diciendo que en Africa se han levantado los militares y habrá guerra.
Mi padre se sentó de inmediato. Anda tú y tus miedos, eres un huevazos Pepe. Mi madre, tan viva como dicha siempre, zanjó el tono y dijo EA, pues todos a dormir, y lo que amanezca, que sea nuestro, vamos para arriba Juan, buenas noches.
(5) Sobre Las 6 de la mañana mi padre y yo arrastramos el camastro bajo la parra, para protegernos del sol. A las 8 nos llamó mi madre desde arriba. Ellos tomaron su taza de achicória con algo de miel y mi hermano y yo, la abuela y la bisabuela, el de leche caliente con pan duro migado. Yo acabé la primera y me a somé al balcón. La panaderia de frente, estaba cerrada y la gente llamaba para entrar. Más arriba la taberna bullia de hombres en la puerta, algunos con escopetas al hombro, y los jornaleros, con hoces y guadañas.
Todos revueltos, gritaban y vociferaban, copa de aguardente en mano. Mi amigo el barbero, el que me enseñaba los mirines de la república, abrió su puerta, corrió hacia la plaza y volvió como un rayo, cerrando la puerta de nuevo. Miré hacia abajo y vi en la puerta a mi padre. Sombrero de paja en una mano y en la otra el hatillo de comida y su báculo de olivo. Me lanzó un beso y me dijo: Hasta la noche, Pepe, pórtate bien y poca calle. No le respondí, le lancé un beso al aire y entré para aseame. Sin ese requisito, nadie salia a la calle.
* ROSARI GONZALEZ PUENTES (Pedro Abad/Córdova, 30 juny 1958-19 febrer 2025). Diplomada a l’Art d’Escriure i a Nòmines i S.S per l’ICADE. La seva trajectòria com a estudiosa de Pedro Abad, que plasma a les seves obres, es va prolongar més de 30 anys. Autora d’Història de la Vila de Pedro Abad, (també per a nens), Pedro Abad i l’altra Història (I i II), Biografia de Francisco Alcántara, Vocabulari de l’Alt Guadalquivir…, així fins a 20 títols, va presentar un més, amb els Mil malnoms de Pedro Abad. Va difondre el nom del poble que la va veure néixer i on sempre va viure. Va participar en diferents fòrums, amb xerrades, col·loquis i conferències, a més d’innombrables articles. Per tot això, va rebre diversos reconeixements, entre els quals el de Cronista Oficial de la Vila de Pedro Abad (1992). És autora a més de dues novel·les i un llibre de contes infantils. El 1996 va publicar L’origen dels noms del nomenclator de Pedro Abad, un tros d’història i en. La seva última crònica sobre Pedro Abad es va publicar a la revista Fira i Festes, setembre de 2024, de l’Ajuntament de Pedro Abad.
“L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, recorda que el contracte de recollida de residus i neteja viària és el més important de l’Ajuntament, superant el cost de 5 milions d’euros”.
Segons avança Cerdanyola Ràdio, el Ple del mes de juliol debatrà l’aprovació de l’estructura de costos del servei de recollida de Residus Sòlids Urbans i de l’expedient de contractació del Servei d’Atenció domiciliària (SAD). També es votarà l’adhesió a la xarxa d’entitats locals de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible.
L’ordre del dia del Ple presenta a aprovació la convalidació de la consulta a operadors econòmics de l’estructura de costos del servei de recollida de Residus Sòlids Urbans (RSU), pas previ a la licitació del servei de recollida de residus i neteja viària del municipi.
L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, recorda que el contracte de recollida de residus i neteja viària és el més important de l’Ajuntament, superant el cost de 5 milions d’euros.
Una vegada aprovada l’estructura de costos, que s’haurà d’enviar al Comitè Superior de Preus de Contractes de la Generalitat, que emetrà l’informe preceptiu. Segons la previsió de terminis, el nou contracte es licitarà durant el segon semestre de l’any en curs. El Ple de juliol també sotmetrà a aprovació l’expedient de contractació del Servei d’Atenció domiciliària (SAD), ja que l’actual contracte finalitza la seva vigència l’1 de novembre de 2025. Cordón considera el SAD “un servei clau per atendre les persones en situació de dependència, amb la finalitat d’atendre les seves necessitats de la vida diària”. El nou contracte “incorporarà nous estàndards de qualitat per garantir unes millors condicions, més dignes, tant a les persones usuàries com a les persones treballadores del servei”. El Ple votarà l’adhesió a la xarxa d’entitats locals de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, una xarxa de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, que integra amés de 700 municipis, i que es marca com objectiu afavorir la coordinació d’actuacions entre els governs locals per assolir millors resultats en la implementació de l’Agenda 2030 en l’àmbit local. Per a l’alcalde, “l’adhesió ajuda a reforçar la presència institucional de l’Ajuntament de Cerdanyola en espais de debat i decisió en un àmbit tan important per al nostre futur”. A més, formar part de la xarxa “permet tenir accés a suport tècnic i formació per enfortir les polítiques públiques en un context de canvi climàtic”. La sessió ordinària del Ple de juliol també incorpora un paquet d’11 reconeixements extrajudicials d’obligacions, mentre que en l’apartat de mocions ERC en presenta una instant al govern municipal a redactar un Pla Local de Seguretat i VOX una altra de suport i reconeixement a totes les persones afectades per l’ELA. La sessió ordinària del Ple Municipal d’avui dijous 17 de juliol de 2025 començarà a les 19.30 hores i es podrà seguir en directe pel canal YouTube de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.
Monument de Santa Rafaela Maria a l’entrada de Pedro Abad
Com homenatge a la nostra amiga Rosario González Puentes (Pedro Abad, 1958-2025), qui fou cronista oficial de Pedro Abad, -bonic poble de l’Alt Guadalquivir-, publiquem la crònica que ens va enviar el 15 de setembre de 2024. Crònica que havia preparat especialment per la Feria (Festa Major de Pedro Abad)
Rosário González: Som al Centenari de Santa Rafaela Maria. Aquest és el meu article del programa Fira 2024. Títol: El poble de Santa Rafaela Maria (1850-1874)
✍️ És segur, que a moltes persones, ens hagués agradat conèixer, com era el poble on va néixer i va viure la nostra santa durant 24 anys. Sentir l’ambient i la societat en què es va moure, ja que això juntament amb la família, són els pilars del creixement personal. Al Centenari de la seva mort faré un esbós, amb dades recollides en diverses fonts.
Vista del carrer Jesús des de l’ermita de Pedro Abad
El cens de població de 1850, era similar a l’actual. L’artèria principal era el carrer que duu el nom de la Santa. Era el Camí Reial, Madrid-Cadis, coneguda popularment com carrer Ancha. Entrava a la població més o menys on ara i comptava amb gairebé 1 km. Arriba per via de servei i en sortir creuava amb el Camí de la Barca, el seu nom Obejo Morente.
Era un cordill de transhumància. Abans d’entrar al poble (per les seves tres entrades) La caseta d’arbitris i una creu de ferro amb pedestal de maó En cantonada un bar que va durar fins fa pocs anys A la sortida cap a El Carpio, caseta i Creu. I cap a Morente, caseta i bar al carrer Jesús.
Casa senyorial del segle XVI al carrer Santa Rafaela María, 82, Pedro Abad La seva façana és de pedra llaurada. És un bé protegit per la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol (BOE núm. 155, de 29 de juny de 1985).
La Santa va néixer a l’actual convent. Tot el terreny fins a arribar a Pedro de Meneses i Carmen per l’altra vorera, era propietat dels Porras. Al carrer Santiago i Rierol del Pilar (Traseras del carrer Ancha per ambdós costats) Cotxeres, graners i petits habitatges per a empleats i servents. La resta d’aquelles Traseras era gairebé tot terreny agrícola, amb algunes barraques per viure, fruiters, verdures i animals.
Detall de l’entrada de l’Ajuntament de Pedro Abad amb l’escultura Simfonia de Venancio Blanco
En el camí de Morente, la fusteria ja de Rueda, al lloc de sempre, des de fa uns 300 anys. Abans d’arribar a l’ermita, la coneguda com a Pesca, per viure-hi pescadors de riu i venedors ambulants del producte Entre IU i l’ermita un molí d’oli. La pesca era travessada per un altre rierol i abans del Llanete, un altre molí. Entre el Llanete i l’ermita, infrahabitatges i terrenys que alguns, encara pertanyien a l’Església. Del Llanete a la parròquia, a l’esquerra carrer Pozo Viejo (un altre pou municipal amb abundant aigua i vivendes de poc valor), seguint cap amunt, a la dreta un altre forn de pa i a la cantonada, una altra taverna.
Vista nocturna de l’ermita del Sant Crist dels Desemparats de Pedro Abad
Continuant el que avui és Fra Ceferino, a la dreta molí dels Pérez Vacas i terreny agrícola. A la cantonada amb carrer Moyas, taverna de nou, on avui és la Tasca. A l’actual fleca Cuadrado, hi vivia el rector i poc després un altre forn de pa. Al final d’aquest carrer la casa de Ramon Pérez Porras. Enorme. A l’altra cantonada, ocupava tota la illa l’habitatge dels Pérez i Vacas.
Parròquia Nostra Senyora de l’Assumpció de Pedro Abad
La mare Ramona i la seva germana Mariana eren les millors amigues de Rafaela. A les cantonades amb P. De Meneses, a la dreta, l’economat de la Santa. A l’esquerra un palauet que, va adquirir Dolores Aguayo, cunyada de Rafaela. Aquests llocs eren els més freqüents per ella al costat de la parròquia i el Crist. Aquest terreny, era un Rierol cridat del Pilar i en una cantonada amb Carniceria hi havia un bell pilar abeurador. Contigu, l’estanc i davant del lloc que donava nom al carrer. A l’actual Banco Santander, una altra taverna.
Carrer Carniceria vist des del carrer Santa Rafaela Maria (Ancha)
Carnisseria, desembocava al carrer Ancha, davant de l’Ajuntament. Al darrera d’ell, el calabós i poc més amunt, ja al camp, el Pòsit del gra Gairebé contigua a l’Ajuntament (casa de Molinaza dels Prieto), vivia Fernando Alcántara. El seu cunyat convivia amb la família. Era Don Manuel Jurado Alejandro, mestre i sacerdot, que va educar Rafaela Maria. Cap avall del carrer, a banda i banda, alguns agricultors mitjans, van construir les seves cases per allà. El Cañuelo era un altre Rierol, avui és carrer. A les del darrere de la farmàcia, el pou de les piles, safareig municipal.
Antic Ajuntament de Pedro Abad, actualment Museu Rodrigo Prieto Rojas
Sortint cap al Carpio, de nou petites cases i barraques Tornant carrer amunt, contigu al Cafè Barroco, una posada i davant del Consistori, una altra. Al carrer Ancha, abans d’arribar al Cañuelo, un altre molí. Enfront del convent, vivia l’oncle Luís i al principi de Caleruega (avui Constitució), A la segona casa, el cosí Sebastian Al voltant de la parròquia, també vivien agricultors industrials i comerciants de classe mitjana.
Rafaela Maria va conèixer el ferrocarril al seu poble. I també va poder veure la reina Isabel II al seu pas cap a Còrdova, un fet molt sonat, que va alterar la vida dels veïns durant un temps.
Biblioteca i Centre d’Art Contemporani de Pedro Abad (Antic Ajuntament)
LA BATALLA D’ALCOLEA
A casa del seu oncle Luís Navarro Porras, es va allotjar el General Serrano (El general bonic i favorit de la reina) La vida en Pedro Abad, va acabar per a Rafaela Maria i la seva germana Dolores, en seguir el camí que Déu els demanava. La dona, a la seva època era molt poc. I elles van ser el Ciment d’una gran obra. A mi m’agrada pensar, que les arrels de tot, sempre van ser a Pedro Abad. Un poble andalús, amb unes diferències socials enormes, que arreu del món les Esclaves intenten canviar, amb la unió de fe i educació. Gràcies Santa Rafaela Maria
Rosario González Puentes amb el seu pare José González Rojas
ROSARI GONZALEZ PUENTES (Pedro Abad/Córdoba, 30 juny1958-19 febrer 2025). Diplomada a l’Art d’Escriure ia Nòmines i S.S per l’ICADE. La seva trajectòria com a estudiosa de Pedro Abad, que plasma a les seves obres, es va prolongar més de 30 anys. Autora d’Història de la Vila de Pedro Abad, (també per a nens), Pedro Abad i l’altra Història (I i II), Biografia de Francisco Alcántara, Vocabulari de l’Alt Guadalquivir…, així fins a 20 títols, va presentar un més, amb els Mil malnoms de Pedro Abad. Va difondre el nom del poble que la va veure néixer i on sempre va viure. Va participar en diferents fòrums, amb xerrades, col·loquis i conferències, a més d’innombrables articles. Per tot això, va rebre diversos reconeixements, entre els quals el de Cronista Oficial de la Vila de Pedro Abad (1992). És autora a més de dues novel·les i un llibre de contes infantils. El 1996 va publicar L’origen dels noms del nomenclator de Pedro Abad, un tros d’història i en. La seva última crònica sobre Pedro Abad es va publicar a la revista Fira i Festes, setembre de 2024, de l’Ajuntament de Pedro Abad.
“Làctics Saborit, al barri de Gràcia/ Sagrada Família de Barcelona, des de 1961 sempre són fidels a la tradició”
Jordi Saborit, tot un expert gastronòmic català, a la seva botiga del barri de Gràcia / Sagrada Família
A Làctics Saborit, creien en el poder de la comunitat. En triar els seus productes, està recolzant els petits productors locals que dediquen la vida a la producció d’aliments de qualitat superior. Junts estàn construint un món on l’autenticitat i el sabor són prioritats.
Descobreix els seus Tresors Làctics.
A la seva botiga, la llet és més que un producte; és una connexió amb la naturalesa i l’agricultura local. La seva llet, així com els seus derivats provenen de granges locals que segueixen pràctiques sostenibles i ètiques per brindar-te la frescor i puresa que mereixes.
Llet Fresca i Pasteuritzada : La llet és el resultat del treball d’apassionats ramaders locals que mimen les seves vaques i cabres amb la millor cura possible. Cada gota de llet és una promesa de frescor i qualitat que es veu directament a la teva tassa de cafè o a les teves receptes favorites.
La mantega natural de Làctics Saborit és molt reconeguda pels clients Gourmets i professionals del sector de la restauració de Barcelona.
Amb la mantega natural artesanal de Làctics Saborit amb cítrics i menta, podeu preparar una espectacular salsa “a la Meunière” per els peixos blancs més delicats, com el turbó, llenguado o rap
Mantega : Què seria de la cuina sense la mantega? La mantega, elaborada amb la llet més rica i cremosa, és el complement perfecte per als plats més deliciosos. Ja sigui per untar en el teu pa casolà o per donar un toc especial a totes les salses i pastissos, la mantega de Làctics Saborit us conquistarà.
Nata de la Terra : La nata, amb la seva textura vellutada i sabor incomparable, eleva les vostres postres i plats salats a un nivell superior. És el toc final perfecte per a les vostres creacions culinàries.
Formatges Artesanals : Submergeix-te en el món dels sabors amb l’excepcional varietat de formatges artesanals de km0. Des de suaus i cremosos fins a intensos i madurats, cadascun dels formatges explica una història única de tradició i perfecció. Compartiu un plat de formatges amb amics o gaudeix d’un mos reconfortant al final del dia.
Expositor de productes làctics de km0
Explora els Tresors GourmetdeLàctics Saborit: A més dels productes lactis, us convidem a descobrir una gamma diversa de productes gourmet que són autèntiques alegries de sabor:
Melmelades Artesanals : Les melmelades son una explosió de fruita fresca i dolça natural. Elaborades en petites quantitats per mans expertes, somio l’acompanyament perfecte per a les vostres torrades o formatges preferits.
Mel Pura d’Abella : La mel s’un regal de la natura, i a Làctics Saborit enorgulleix d’oferir mel pura sense adulterar. Cada cullerada és un viatge al cor del rusc, ple de sabor i beneficis per a la salut.
Gelats Artesanals : Els gelats artesanals que ofereix Làctics Saborit son una veritable delícia. Elaborats amb ingredients frescos i naturals, ofereixen una experiència refrescant que transportarà en moments especials de la infància.
Expositor refrigerat de Xocolata Aynouse Artesanals d’Agramunt “sense refinar”
Gràcies per unir-vos a Làctics Saborit en aquest viatge culinar. La teva taula i la teva família es mereixen els millors productes, i som aquí per proporcionar-te’ls.
“Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025 promou la gastronomia com a forma d’expressió cultural i ofereix un conjunt de fires, exposicions i experiències que vinculen el menjar amb un paisatge únic”.
Un recorregut per
– Roses ofereix una àmplia gamma de tallers, tasts i presentacions per promocionar el menjar i la gastronomia locals
– El projecte pretén crear sinergies entre les confraries de pescadors locals i els restauradors dels pobles de la zona del Cap de Creus
✍️ A Catalunya, cuinar és un esdeveniment social, un espai de trobada de sabors, costums i persones. En els darrers anys, els professionals de la gastronomia catalana han apujat el llistó i han convertit el país en un referent mundial de la cuina. Aquest any, Catalunya ha estat reconeguda com a Regió Mundial de la Gastronomia i això situa les seves receptes i costums al mapa per als amants del bon menjar d’arreu. En pocs anys, el menjar i el vi s’han convertit en un gran atractiu per als visitants que busquen alguna cosa més que sol i platja. A més, les experiències gastronòmiques són una manera excel·lent de conèixer la cultura d’un poble. En aquest article detallem una mostra de les moltes fires, exposicions i experiències que vinculen la gastronomia a un paisatge i un territori únics.
El millor marisc de Llançà
La vila de Llançà, a la Costa Brava, aposta per consolidar-se com a centre de la bona gastronomia i el bon vi amb diverses propostes destinades a promocionar els productes locals i les delícies tradicionals. Destaquen els esdeveniments Street Food, els tallers Espai Gastromar i la campanya Music & Wine.
Sens dubte, el producte estrella local d’alta qualitat és l’ escamarlà . Aquest marisc s’està promocionant en el marc d’un projecte per crear sinergies entre les confraries de pescadors locals i els restauradors de diversos municipis del Cap de Creus.
Mentrestant, els esdeveniments gastronòmics de carrer s’han consolidat com a trobades imprescindibles per als amants del menjar. Tenen lloc de febrer a juny i ofereixen una àmplia varietat de tapes d’establiments locals acompanyades de vins i cerveses artesanes de la DO Empordà.
Pel que fa a l’Espai Gastromar, que recentment ha obert les portes juntament amb la nova oficina de turisme de la Casa del Mar, serà un centre dedicat a difondre la cultura culinària amb arrels marineres. Al llarg de l’any, organitzarà tallers, com ara un sobre la salaó d’anxoves, en què els participants aprendran a elaborar aquest peix conservat emblemàtic de la costa catalana.
El festival Música i Vi també serà un punt culminant, combinant concerts de música en directe amb tasts de vins de la DO Empordà i acompanyats de menjar durant l’estiu.
atret un públic divers, tant local com visitants, i s’ha convertit en un esdeveniment de referència en la projecció de la riquesa gastronòmica del país. La campanya posa en valor l’arròs únic i d’alta qualitat de Pals gràcies a la participació de diversos restaurants locals que hi participen. L’arròs de Pals, que es conrea als fèrtils arrossars de l’Empordà, és el resultat de més de 500 anys d’història i tradició arrossera. Els restaurants participants oferiran menús especials que inclouran creacions culinàries com el plat principal tradicional, l’arròs a la cassola .
La campanya gastronòmica inclourà activitats associades, com ara visites guiades temàtiques als arrossars que expliquen el procés històric de cultiu, collita i processament de l’arròs, cursos de cuina que expliquen les tècniques tradicionals de preparació de l’arròs, xerrades i tallers, i mercats de productes locals en què també participaran cellers de la zona.
En resum, la campanya ofereix una sèrie d’esdeveniments que actuen com a porta d’entrada per descobrir el patrimoni cultural i natural d’aquesta ciutat medieval emmurallada, amb els seus carrers empedrats, antigues torres de guaita costaneres i vistes panoràmiques dels arrossars, totes experiències que complementen perfectament les delícies gastronòmiques que s’ofereixen.
Quatre estacions de gastronomia, paisatge i vi a Roses
Durant tot l’any, l’Aula Gastronòmica de Roses, un espai de promoció de la gastronomia i la pesca de la vila marinera, ofereix una àmplia varietat de tallers, tasts i presentacions que tenen com a objectiu promocionar la cuina i els productes alimentaris locals. A més, hi ha la campanya Tastets de Roses, la campanya Suquet de Peix de Roses, el festival d’estiu Sons del Món a la Ciutadella de Roses, que combina espectacles musicals amb experiències gastronòmiques i vinícoles a l’estiu, i el Festivalet de Roses, que combina gastronomia i música vora el mar a finals de la tardor. En definitiva, una àmplia gamma d’esdeveniments gastronòmics i culturals que consoliden Roses com una destinació imprescindible durant tot l’any per als amants de la gastronomia, el vi i la cultura per submergir-se en els sabors més genuïns de la Costa Brava.
Fira ÀPAT– Costa Daurada i Terres de l’Ebre
Els dies 10, 11 i 12 de maig es celebrà la fira ÀPAT Costa Daurada i Terres de l’Ebre a la ciutat sud de Reus. És un esdeveniment que reuneix professionals del sector agroalimentari, productors locals i amants de la bona cuina. L’objectiu principal de la fira va ser donar visibilitat als productes locals i promoure sinergies entre els diferents actors dels sectors gastronòmic i agroalimentari. Els visitants hi trobaren productes locals per descobrir i tastar, des de vins i oli d’oliva fins a embotits secs, formatges i peix fresc.
La fira ÀPAT també és una excel·lent oportunitat per veure xefs de renom en acció, en showcookings en directe, compartint amb el públic les seves tècniques i receptes elaborades amb productes locals. Aquestes demostracions permetran als assistents aprendre noves tècniques culinàries, descobrir receptes innovadores i inspirar-se en la creativitat dels professionals de la cuina. A més, els millors cellers de la zona oferiran experiències úniques per gaudir de la riquesa vitivinícola que presumeix la zona.
Segons avança al Línia VallèsIgnacio Laguna, secretari i membre de Marea Pensionista de Cerdanyola, de Marea Blanca i de la Comissió d’Entitats per la Sanitat Pública –les associacions al capdavant de la lluita per l’hospital–, el Ple “acceptarà o denegarà les al·legacions presentades al projecte per, després, poder tirar endavant l’estudi mediambiental”.
Moment de l’arribada de la manifestació al CAP II Cerdanyola-Ripollet, on les entitats van fer diversos parlaments. 📷 @alberturon
OLGA GARCÍA ✍️ Ja han passat vint anys des que la Generalitat de Catalunya va prometre a la ciutadania de Cerdanyola, Barberà, Ripollet, Montcada i Reixac i Badia que tindria un nou hospital comarcal, l’Ernest Lluch, en uns terrenys a cavall entre Cerdanyola, Ripollet i Montcada. Aviat és dit, però als veïns d’aquests municipis, que dues dècades després continuen reivindicant l’equipament, aquest període els ha semblat una eternitat. Per això, a finals de maig centenars de persones dels cinc municipis afectats sortien al carrer per reclamar que l’hospital sigui una realitat d’una vegada per totes, a l’espera que el pròxim Ple del Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que se celebrarà el 17 de juny, debati sobre aquest punt i permeti que el projecte comenci, per fi, a caminar.
Segons avança al Línia Vallès Ignacio Laguna, secretari i membre de Marea Pensionista de Cerdanyola, de Marea Blanca i de la Comissió d’Entitats per la Sanitat Pública –les associacions al capdavant de la lluita per l’hospital–, el Ple “acceptarà o denegarà les al·legacions presentades al projecte per, després, poder tirar endavant l’estudi mediambiental”. La voluntat és que tot plegat es pugui enllestir aquest 2025 perquè, després, l’AMB cedeixi els terrenys a la Generalitat, amb l’objectiu que aquesta liciti la redacció del projecte la primera meitat del 2026 i les obres la segona meitat del mateix any. “Així, l’any 2027 començarien els treballs, coincidint amb els timmings marcats per l’AMB”, detalla Laguna.
“Servei insuficient”
Per a la ciutadania, disposar d’aquest equipament “és una necessitat totalment prioritària, perquè l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, que és el que dona servei a tota aquesta zona del Vallès, està saturat”, alerta el secretari. Com que té una àrea de referència que arriba fins a nou municipis i a uns 407.000 ciutadans, “el servei que dona és insuficient”, insisteix Laguna. “De fet, és un dels hospitals amb unes llistes d’espera més desorbitades de tota Catalunya”, critica.
Així ho mostren les dades de les llistes d’espera del Servei Català de la Salut. Les xifres de l’abril, les més recents d’aquest any, recullen que hi havia més de 16.000 persones esperant per fer-se proves diagnòstiques, 10.900 per fer-se intervencions quirúrgiques i 41.370 per a consultes externes d’especialitat. Davant d’aquesta realitat, des de la Comissió han iniciat una campanya per implicar la ciutadania en la lluita pel nou centre. “Estem fent xerrades en diferents espais, estem recollint firmes per entregar-les el setembre al Parlament i també ens estem mobilitzant amb concentracions com la de l’altre dia”, enumera Laguna. La mobilització de finals de maig va sortir de l’Ajuntament de Cerdanyola amb un recorregut que va acabar al CAP II Cerdanyola-Ripollet i, segons el secretari, “va ser un èxit”. “Per ser la primera que convocàvem, va venir-hi moltíssima gent”, celebra.
Un projecte que ve de lluny
Per explicar l’origen d’aquest moviment ciutadà, Montse Garcia, metgessa jubilada de l’Atenció Primària de Cerdanyola, membre de la Comissió i una de les impulsores de la lluita per l’hospital, es remunta al segle passat. “Cerdanyola i la resta de municipis del voltant van créixer molt i molt de pressa, i l’Hospital Parc Taulí, que havia estat un referent, va quedar petit”, explica al Línia Vallès. Per això, l’any 2005, l’aleshores consellera de Salut, Marina Geli, anunciava un nou hospital que havia d’estar operatiu el 2008.
Els terminis establerts no es van complir i el projecte no va acabar d’arrencar fins al 2009, quan es va tirar endavant un concurs d’idees obert a la ciutadania. Llavors, la licitació de la construcció del centre es va ajornar dues vegades, el 2010 i el 2011, i l’aleshores responsable de la conselleria de Salut, Boi Ruiz, va aparcar el projecte. Fins al 2020 la consellera Alba Vergés no el va recuperar, i després de diversos entrebancs amb la cessió dels terrenys de l’AMB, no va ser fins al 2024 quan es va desencallar tot plegat, amb l’aprovació inicial, per part del Consell Metropolità, de la modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que facilitava un canvi urbanístic essencial per a la construcció de l’hospital. Des d’aquell moment fins ara, només s’ha avançat en el període d’al·legacions.
Davant d’aquest conjunt d’endarreriments, des de l’AMB, que és qui ara té la paella pel mànec, reconeixen que el centre és una “operació estratègica”. Per això, pretenen posar-ho fàcil i asseguren que, “a causa de la importància per a l’interès públic que representa”, el projecte s’ha de completar “com més aviat millor”.
Com serà el nou hospital?
En termes sanitaris, el nou hospital dependrà del Parc Taulí i donarà servei a 180.000 habitants. El centre ocuparà uns 40.000 metres quadrats distribuïts en sis plantes i comptarà amb atenció ambulatòria especialitzada i proves diagnòstiques de proximitat, cirurgia ambulatòria, urgències, rehabilitació i servei de diagnòstic per la imatge. Així mateix, tindrà places d’hospital de dia i llits per a pacients de llarga estada, convalescència, cures pal·liatives i subaguts.
Més enllà, les obres comportaran una important transformació urbanística de la zona, amb la creació de 753 nous habitatges: 565 al voltant del centre sanitari i 188 al barri de Terra Nostra, a Montcada. El nou entorn també inclourà centres comercials, oficines, centres religiosos, col·legis i altres equipaments privats encara per definir, segons els estudis adjunts a la modificació urbanística.
A més, el desenvolupament del centre sanitari també implicarà la creació de zones verdes, carrils bici, passos de vianants i rotondes a l’actual carretera urbana N-150, que es transformarà en una avinguda metropolitana que millorarà les connexions a peu, en bicicleta i en transport públic entre els municipis afectats, de manera que es garanteixi una bona accessibilitat al nou hospital.
Clams per fer-lo realitat
A l’espera que tot plegat tiri endavant, han estat moltes les veus que darrerament s’han pronunciat al respecte per exigir que l’hospital sigui una realitat i no una “gran promesa incomplerta”, en paraules de Laguna. Sense anar més lluny, l’exmetgessa Garcia assegura que “el nou edifici és imprescindible” i que “ha d’anar acompanyat d’un pla de treball focalitzat en les necessitats de la zona, amb un model assistencial que no perpetuï les males praxis sanitàries i que estigui coordinat amb l’atenció primària”. “Si l’equipament no va de bracet de tot això, no servirà de res”, opina.
Per la seva banda, els alcaldes de la zona també han reiterat, en diverses ocasions, la importància de l’equipament i han demanat que s’actuï amb celeritat. “Es tracta d’una demanda històrica de la comarca del Vallès, perquè la construcció del nou hospital i el seu entorn revertirà la situació de degradació actual”, deia l’alcalde de Ripollet, Lluís Tirado, en desencallar-se el projecte. De la mateixa manera, el batlle de Barberà, Xavier Garcés, es mostrava esperançat amb l’aprovació de la modificació urbana i assegurava que, “després de moltíssims anys de reivindicació, aquesta vegada l’hospital es farà realitat”. “Estarem molt alerta perquè aquest compromís s’executi”, afegia.
Mentrestant, Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola, afirmava que l’hospital “és un dels temes que més preocupen i interessen a la ciutadania” i que ara sembla que, per fi, la situació està “ben encaminada”. “Mai hem estat tan a prop que sigui una realitat com ara”, deia durant una audiència ciutadana celebrada el febrer, on també apuntava que l’equipament “és imprescindible per garantir una atenció sanitària de qualitat a la comarca”.
BELLATERRA.CAT 