El nombrós veïnat assistent al Ple de la Junta Veïnal de l’EMD ha escridassat i xiula al Sr. Riba, President de l’EMD, per no donar la veu al veïnat assistent al Ple de Bellaterra.
Ple de l’EMD de Bellaterra d’avui, sol·licitar pels partits de l’oposició | EMD Informa
[15/12 19:38] : Tots els polítics del ple de la Junta del Veïnat de l’EMD han de recordar que més del 60% dels cens de Bellaterra va signar per l’Annexió a Sant Cugat
[15/12 19:41] : Si això no es té en compte no s’està respectant la democràcia, és més, tal com ho va reconèixer públicament el Sr. Riba, ell mateix va signar a favor de l’Annexió a Sant Cugat. Serietat i FACTA NON VERBA X BELLATERRA!
[15/12 19:44] : Aquest informe que haurà de signar el Sr. Riba ha de reflectir el 60% recollides a favor
[15/12 19:49] : veïnat reclama que la cámara del l’EMD enfoqui als assistents al ple d’avui
[15/12 20:00] : Que la cámara del ple enfoqui el veïnat! Prou de censura Riba!
[15/12 20:03] : Acaba de dir el Sr. Riba: Com jubilat cobraria més que com President de l’EMD
[15/12 20:07] : Riba talla el ple i no deixa parlar al veïnat asistent. VERGONYA!!
Fem DONATIU a través del web de La Marató, al Bizum 33333, per transferència bancària i al telèfon 900 21 50 50, que està operatiu només aquest diumenge.
La 34a edició de La Marató de 3Cat es dedicarà a la divulgació i l’impuls de la recerca en càncer, una de les principals causes de mort a Catalunya i a tot el món. La Marató 2025, que tindrà lloc el 14 de desembre, mobilitzarà la societat catalana per una malaltia que té un profund impacte social i que encara planteja molts reptes en la recerca, un sector punter del nostre país en l’àmbit internacional.
El 2024 van morir a Catalunya 17.000 persones a causa del càncer; 46 persones cada dia i dues cada hora, i se’n van diagnosticar 42.851 casos, segons dades del Departament de Salut. Tot i que gràcies a la recerca s’ha avançat molt en la supervivència de les persones afectades, el càncer continua sent una de les primeres causes de mort al món, perquè també n’ha crescut la incidència. La comunitat científica pronostica que durant el 2025 els casos de la malaltia augmentaran un 3,29%. Aquesta és una tendència creixent des de fa anys que s’explica per l’increment de l’esperança de vida i el tipus d’hàbits de la societat.
A Catalunya, un de cada dos homes i una de cada tres dones tindran càncer en algun moment de la seva vida. En els homes representa la primera causa de mort, i els més habituals són el de pròstata, el colorectal, de pulmó, de bufeta i de fetge. Entre les dones és la segona causa de mort, després de les malalties cardiovasculars, i els més comuns són el de mama, colorectal, de pulmó, d’úter i el tumor cerebral. En edat pediàtrica, el càncer és poc habitual, però per la seva gravetat, és la primera causa de mortalitat en infants de 5 a 14 anys i la segona causa dels 15 als 24 anys, després dels accidents. Cada any es diagnostiquen al voltant de 200 casos de càncer infantil, i els més habituals són les leucèmies, els tumors cerebrals i els limfomes.
Per a totes les persones, adults i infants, i les seves famílies, el càncer no només suposa un impacte físic molt gran, sinó que té unes conseqüències emocionals de gran importància al llarg de la seva vida.
La recerca
En els darrers anys, la recerca en càncer ha fet grans avenços per entendre com funciona la malaltia i ha permès crear noves eines de diagnòstic i nous tractaments, a més a més de desenvolupar una medicina personalitzada que adapta les teràpies a cada pacient i a cada tumor, un fet que n’augmenta l’eficàcia i en redueix els efectes secundaris. Tot això s’ha traduït en una supervivència més alta a càncers com els de mama, de pròstata o de còlon i recte. Tanmateix, queda molt per avançar en càncers de mal pronòstic, amb una taxa de supervivència per sota del 30%, com són els de pàncrees, d’esòfag, de pulmó o de fetge, i els tumors cerebrals. En aquests casos, el futur depèn de poder-los diagnosticar en fases primerenques i aconseguir teràpies efectives, dos factors que actualment no existeixen.
Per poder tractar més càncers amb èxit, de manera menys invasiva per als pacients i preservant al màxim la seva qualitat de vida, cal que la recerca avanci en la detecció precoç, els tractaments i el diagnòstic de la malaltia. En l’àmbit de les teràpies, es necessiten tècniques que garanteixin més precisió en cirurgia i en oncologia radioteràpica, i s’ha d’avançar en la immunoteràpia, que amb un futur molt prometedor. Pel que fa als diagnòstics, la recerca oncològica està fent molts passos endavant en tècniques com la biòpsia líquida, que permetrà detectar la malaltia abans, controlar la resposta als tractaments i anticipar recaigudes. Així mateix, cal avançar en el coneixement de com es produeix la metàstasi.
Els experts destaquen que un dels factors clau per augmentar l’esperança de vida és fomentar la prevenció d’aquesta malaltia, i és que al voltant del 50% dels càncers es podrien evitar seguint hàbits de vida saludable, fent revisions periòdiques i participant en les campanyes de detecció precoç. Concretament, a Catalunya, hi ha establerts programes de cribratge per als càncers de mama, colorectal i de coll d’úter. Els hàbits saludables inclouen seguir una alimentació equilibrada, evitar el tabac i el sedentarisme, limitar el consum d’alcohol i vacunar-se de virus associats a certs càncers, com són el papil·loma humà i l’hepatitis. Tot i que es té coneixement d’aquests factors, encara cal més investigació per identificar més elements de risc i poder prevenir la malaltia de manera més efectiva.
La Marató 2025
La Marató del 2025 dedicarà la seva capacitat de sensibilització i mobilització al càncer, per tots els reptes que encara planteja la malaltia i pel seu profund impacte en la nostra societat. D’una banda, contribuirà a conscienciar sobre tot allò que està a l’abast de la ciutadania per prevenir-la i detectar-la a temps i, de l’altra, destinarà recursos a la recerca oncològica de Catalunya, un sector punter a nivell internacional que podrà aportar avenços tangibles en la qualitat i l’esperança de vida de les persones afectades. El Patronat de la Fundació ha aprovat aquesta temàtica a proposta de la Comissió Assessora Científica, a partir de les sol·licituds rebudes en l’última convocatòria de propostes de malalties, celebrada el 2024.
“Així eren les coses en la dictadura franquista, els càrrecs eren de persones afins al Règim i els que no n’eren, com el meu pare, havien de callar molt, perquè tenien una família i no podien perdre el seu lloc de treball“. ROSA MARIA PIQUER I POMER
Josep Joan Piquer i Jover (1911-1985) |Foto cedida per la seva filla Rosa Maria Piquer i Pomés
De fet, SIGUIENDO MI CAMINO, al 50 Aniversari de l’Obra de Protecció de Menors1904-1954, no va ser escrit per Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1872-1955), el seu veritable autor va ser en Josep-Joan Piquer i Jover (Barcelona, 28 de maig de 1911 – Vallbona de les Monges, Urgell, 23 de novembre de 1985), pedagog i historiador català, qui cursà estudis eclesiàstics a Tarragona, que interrompé (1933). Sota el guiatge de Josep Pedragosa, s’inicià en la readaptació d’infants abandonats i treballà a l’Institut Psicotècnic de la Generalitat, on col·laborà amb Emili Mira. A la postguerra desenvolupà una tasca important a la Junta Provincial de Protecció a la Infància i al Tribunal Titular de Menors. Publicà Tipus i tendències de treball dels menors delinqüents de Barcelona (1961) i Inteligencia, inmigración y suburbio (1972). Cal assenyalar els seus estudis sobre història cistercenca (Vallbona, Santes Creus) i treballs com Epistolari familiar de santa Joaquima de Mas (1967), Normes metodològiques per a la redacció del ‘Monasticon Cataloniae’ (1967), El senyoriu de Verdú (1968) i El periodista Ramon Pomés i el seu temps.
Rosa Maria Piquer i Pomés recorda que Ramon Albó li va encarregar el llibre al seu pare, però després es va publicar amb el nom de Ramon Albó, sense fer cap referència al seu pare Josep-Joan Piquer i Jover, així com les Memòries anuals del Tribunal Tutelar de Menors de Barcelona, que les feia ell i el seu nom no constava enlloc, també la revista Pro Infància y Juventud, que quasi tota la feia ell amb diferents noms i inicials.
“Així eren les coses en la dictadura franquista, els càrrecs eren de persones afins al Règim i els que no n’eren, com el meu pare, havien de callar molt, perquè tenien una família i no podien perdre el seu lloc de treball“.
LES ESCOLES PROFESSIONALS DEL TRIBUNAL TUTELAR DE MENORS DE BARCELONA (26 de novembre de 1949)
A) EL SEU FUNCIONAMENT
Situades en un edifici contigu al Laboratori Psicotècnic i Casa d’Observació, (inaugurat el 10 d’octubre de 1946), aquestes escoles tenen capacitat per donar una completa formació professional a 200 alumnes, xifra que ja s’ha assolit a causa de l’ingrés constant de nous nois. Segons s’ha indicat al capítol anterior, aquest edifici es va posar en servei el dia 26 de novembre de 1949, amb un grup inicial de vint-i-cinc nens, a fi d’aconseguir integrar un nucli relativament selecte, al voltant del qual ha anat prenent forma la preparació i l’ensinistrament dels restants aprenents admesos després. El Tribunal Tutelar de Barcelona ha pogut comptar des de la seva creació, i desitja poder continuar utilitzant en endavant, la valuosa cooperació de l’Asil Toribio Durán, del Patronat del qual ens honrem a formar part des de fa més de mig segle. Però no en tenia prou per poder atendre les seves necessitats, cada dia més grans, ja que aquesta Casa de Correcció, a més de l’important servei que prestava i presta al Tribunal Tutelar de Barcelona, igualment ho ha anat concedint a 15 Tribunals Tutelars més de la resta d’Espanya, a 8 Juntes de Protecció de Menors, a altres entitats, alguna de tan important com l’Ajuntament de Barcelona, i a varis particulars.
(1) Si serem vells! Ens haurem d’acollir a les paraules d’ULLMAN, que reprodueix el General MacArthur: «S’envelleix només quan s’abandona el propi ideal. Els anys arruguen la pell, però només renunciar a l’entusiasme arruga l’ànima. Ets tan jove com la teva confiança, la teva serenitat i la teva esperança.»
Això ho diem ara per demostrar que el problema de la correcció de la joventut és d’interès general i que no es fa a tot arreu quant s’hauria de fer. Els mateixos pares dels nois necessitats de reforma senten de debò aquest interès, amb prou feines descobreixen en els seus fills els primers símptomes d’una conducta irregular. També les mares hi demostren una profunda sensibilitat i una gran inquietud. Pobres podem ser, diuen algunes quan, amb llàgrimes als ulls, acudeixen al Tribunal reclamant cooperació i auxili; però volem ser honrades i que els nostres fills també ho siguin. És recent el cas que se’ns va referir d’un pare que es va suïcidar fill havia comès un al pas d’un tren, en assabentar-se que el seu atracament.
El procés de correcció pot ser llarg i difícil. Requereix docilitat i vigilància, constància i paciència, severitat i amor. Tenint en compte la procedència dels tutelats i de la fi que es persegueix, s’ha implantat un règim de vida amb sòlid fonament religiós. Sense recarregar l’horari amb pràctiques pietoses prolongades, més aviat es procura que la pietat sigui l’atmosfera que purifiqui i entoni la vida tota de l’aprenent tutelat.
Per això s’està sempre a l’aguait de l’oportunitat pedagògica i d’apostolat: Una simple mirada significativa, paraules breus, advertiments, xerrar-les diàries de formació moral i religiosa, i ensenyament pràctic d’una conducta correcta, aplicant de manera concreta els principis educatius a les diverses conjuntures de l’horari. Poques regles i molta assiduïtat per part de l’educador sobre el terreny. Això suposa una vida del tot entregada als nois. Però és la millor manera que els deixebles també s’obrin i lliurin a l’educador. La qual cosa no és només teoria, sinó veritat comprovada per la mateixa pràctica actual. És a dir que, tan bon punt pot ser, es procura crear un ambient d’educació «familiar». Com fa un bon pare o una mare de família excel·lent en l’educació dels seus fills, així es procura suplir o esmenar l’actuació familiar en l’educació sana i completa dels nostres internats.
D’altra banda, els tallers respectius de què està dotada la institució permeten la bona distribució dels aprenents en diferents professions. De moment s’han agrupat els tutelats en cinc oficis, és a dir: Fuster-ebenista, mecànic, impressor, sastre i sabater; els uns i els altres compten amb locals, estris i eines excel·lents. Aquesta gamma inicial pot ampliar-se molt més, perque queda espai apropiat i ben disposat per a instal·lacions ulteriors, per exemple, d’electricitat, radiotècnia, lampisteria, i estereria, etc. La jornada de treball dels aprenents és de 6 hores i l’horari transcorre de 9 a 12.30 i de 15 a 17.30 hores.
L’antic adagio Mens sana in corpore sa té aquí perfecta aplicació: Tant el servei higiènic com els esports i passejades, la distribució dels diferents apartats de l’horari general i dels dies extraordinaris, l’alimentació sana i abundant, a més del lavabo i dignificació estètica de l’aixovar, vestit i port, tot es procura que coadjuvi a la integral educació dels nostres nois, que així queden millor etc., que se’ls proporciona a les espaioses aules de les escoles, i a donar el rendiment pedagògic adequat en totes les seves activitats, tant escolars com de pràctiques de taller, o de comportament social i religiós. Es completa tot allò apuntat amb lectures sanes, amenes i formatives, amb l’estalvi escolar i amb passejades i visites a fàbriques, museus, monuments artístics, centres d’interès excursionista, etc. L’ordre i la disciplina escolar, tan necessaris i imprescindibles, van tamisats per un criteri obert i serenament paternal, procurant que els nois rebin el mateix càstig com una medicina saludable i mai com una venjança o un abús de força. llavor de possibles rebel·lies. Justícia i amor, en un ambient de viril caritat cristiana. Ordre, feina, esperança d’un matí honrat i un futur venturós. Bon ambient per ser presidit per la Mare del diví Obrer de Natzaret, la Santíssima Verge de l’Esperança. Amb el que ja està en marxa i amb el que està a punt d’afegir-se, aquestes Escoles Professionals constitueixen un eficaç instrument del Tribunal Tutelar de Menors de Barcelona per tornar a la societat obrers competents, honrats, sans d’ànima i cos i capaços de fundar noves famílies millors i més felices. Els horaris que s’insereixen donaran una idea de la distribució del temps i de la feina dels aprenents.
(1). L’educació professional és un altre factor important de reeducació. L’acord sobre la importància és absolut. CUELLO CALÓN.
HORARI GENERAL
MATÍ 7.30: Alçar-se. Lavabo personal. Arranjament dels llits. (Els educands que vulguin assistir a la Santa Missa s’aixecaran a les 7.) 8.15: Oracions matinals a la Capella; prec de la Corona a la Santíssima Verge. 8.50: Esmorzar. 9. Classes i Tallers. 12.30: Fi de Classes i Tallers. Esbarjo.
TARDA 1. Menjar. Esbarjo. 3.: Classes i Tallers. 5.30: Fi de Classes i Tallers. Esbarjo. Berenar. 6- Estudi, per als escolars; Classes, per als aprenents. 7.30: Sant Rosari a la Capella. 8. Sopar. Esbarjo. 9.- Oracions de la nit a la Capella. 9.30: Descans.
NOTES: 1. Cada dissabte, primers dijous de mes i vigílies de festes de precepte, hi ha confessions a les 12 hores. 2. Cada dissabte, després del Sant Rosari, Lletanies cantades i Salutació Sabatina a la Santíssima Verge. Explicacions litúrgiques. 3. Tots els diumenges i festes de precepte, a les 9 del matí, Santa Missa; durant aquesta té lloc l’explicació de l’Evangeli corresponent a la festa que se celebra. 4. Tots els diumenges a les 10.30, conferència doctrinal i moral pel Director Espiritual de les Escoles. A les 4.30 de la tarda, Catecisme pels catequistes de la Congregació de la Immaculada i de San Luis Gonzaga. Tot seguit, sessió de cinema o altres esbarjos.
HORARI ESCOLAR Dilluns, dimecres, divendres
MATÍ Dimarts, dijous, dissabte 9-a 9.10: Entrada. Pregària. Cant patriòtic. 9.10-9.40: Aritmètica. Geometria. 9.45 a 10.15: Llenguatge Escriptura ortogràfica, redacció i Gramàtica. Fisicociències. naturals 10.15 a 10.45: DESCANS 10:50 a 11:20: Lectura. 11.25 a 12. Dibuix lineal. 12.-: Recollida del material. Pregària. Sortida i Esbarjo. Dibuix dadornament.
TARDA. 3.-a 3.10: Entrada i Oració. 3.10-3.40: Geografia. 3-45 a 4.15: (Catecisme. Religió. Història Sagrada. Història d´Espanya. Fisiologia i Higiene. 4.20 a 4.40: Cal·ligrafia 4-45 a 5.-A les 5.-: Educació cívica. Recollida del material. Pregària. Eixida. Cant patriòtic. Berenar i Esbarjo.
A la ja esmentada publicació sobre els Vint-i-cinc anys de labor del Tribunal es va oferir una descripció, acompanyada de plànols i de fotografies, de la Casa d’Observació i del Laboratori Psicotècnic. Toca’ns ara fer el mateix amb les Escoles Professionals. Aquestes ocupen un ampli pavelló de quatre plantes d’uns 17 x 80 metres al llarg del carrer Wad-Ras. Les característiques i detalls dels locals es poden veure en els plànols que s’hi reprodueixen. Però mereixen una menció especial, pel seu interès i importància, els tallers, segons es detalla a continuació:
Taller de sastreria de les Escoles Professionals Ntra. Sra. de l’Esperança del TTMB📷ARXIU Marià Samaranch
Escola taller de Sastreria. Està instal·lada provisionalment a la planta del pis primer de la Casa d’Observació, i ocupa una dependència que mesura 6,5×7,5 metres, i disposa d’una màquina de cosir a pedal, marca Singer, i una altra amb motor de 1/10 HP., marca Gritzner, a més d’estris accessoris com són planxes, vetlladors, taules per tallar. Va començar a funcionar el novembre de 1949. Compta avui amb 16 alumnes matriculats, dels quals deu són aprenents, un aprenent avançat i cinc mig oficials.
Escola taller de Sabateria. Es troba provisionalment instal·lada en una aula que mesura 6,5×6,5 metres, del pis primer de la Casa d’Observació, i compta amb un banc d’acabat, o darrera mà, una màquina de cosir, una de posar ullets i altres utensilis. Funciona aquest taller des del juny del 1952, amb 16 alumnes matriculats, 14 dels quals amb la categoria d’aprenents i z amb la d’aprenents avançats.
Taller de tipografia de les Escoles Professionals Ntra. Sra. de l’Esperança del TTMB 📷 SIGUIENDO MI CAMINO
Escola taller de Tipografia. Magníficament acomodada en una nau que fa 6 x 27 metres, amb llum esplèndida per mitjà d’espaioses finestres que dan al patio interior. Posee dos minervas, una de folio y otra de delle folia y entintado cilíndrico, una guillotina de 71 em. de luz y uns prents toes pruebas de sobremesa, además de un completo surtido de herramientas e ins trumentos, y gran variedad de tipos. Se puso en marcha en junio de 19gz y cuenta con una matrícula de 12 alumnos, de los cuales o son sprendices, y los 3 restantes, adelantados. Posteriormente el Tribunal ha acordado la adquisición de otra máquina de mayor tamaño, gracias a la generosa cooperación de los amigos de los Menoress. Otras buenas obras se han logrado por medio de tal cooperación.
Taller de mecànica de les Escoles Professionals Ntra. Sra. de l’Esperança del TTMB 📷 SIGUIENDO MI CAMINO
Escuela taller de Mecánica. Situada en los semisótanos, dispone de une espaciosa nave de 6x 26 metros, con ventanas al exterior. Cuenta con veintidis tornillos de mesa para otros tantos muchachos, dos tornos tipo «Mas, ho monopolea de 150 cm. y otro conopolea de 50 cm., tres taladradoras mecánicas «Elsa» y «Delfos», con motor acoplado, una fragua, un cortador de puente, a mano, una muela de dos piedras con motor de 1 HP, y un generador Gasel de soldadura autógena (acetileno), además de los equipos de herramientas apropiadas. Este taller también abrió sus puertas en junio de 1952 y tiene matriculados 20 alumnos, clasificados en 18 aprendices y a aprendices adelantados.
Taller de fusteria i ebenisteria de les Escoles Professionals Ntra. Sra. de l’Esperança del TTMB 📷 SIGUIENDO MI CAMINO
Escuela taller de Carpintería y Ebanisteria. Ocupa la mitad de la planta de semisótanos, además del almacén para madera, construído al aire libre. Hay una nave dedicada a máquinas, y otras dos para trabajos de manipula ción. Se dispone de veinte bancos de carpintero y de los fútiles y accesorios que requiere la profesión. La relación de la maquinaria, toda ella de la acre ditada marca Guilliet», aparte una sierra de calar a pie, es como sigue: 1) Máquina Sierra de cinta, de 1.000 mm. de diámetro de volantes, éstos a radios, montados sobre cojinetes de bolas. Con motor acoplado de 10 HP. por medio de correas trapezoidales y poleas acanaladas. 2) Máquina Planeadora, de 2.500 mm. de longitud de mesas por 500 mm. de ancho, montada sobre cojinetes de bolas. Con motor acoplado de 3,8 HP. en el interior de la máquina. 3) Máquina Cepilladora a grueso, de 600 mm. x 250 de ancho útil, mon tada sobre cojinetes de bolas. Motor de 4.5 HP. acoplado a la máquina por medio de poleas acanaladas y correas trapezoidales. 4) Taladro mural, con motor acoplado de 1 HP. por medio de poleas acanaladas y correas trapezoidales. 5) Máquina para hacer ranuras, rebajos, etc., llamada Tupis, con árbol de 50 mm. de diámetro, mesa ranurada de 850 x 800 mm., con cojinetes de bolas. Motor acoplado de 3 HP., oculto en el interior de la máquina, con aparato inversor de corriente para girar a derecha e izquierda. 6) Máquina de taladrar, horizontal, con dispositivo de bedano, montada sobre cojinetes de bolas. Motor acoplado de 1 HP. por medio de poleas acana-ladas y correas trapezoidales. 7) Máquina automática con piedra de esmeril, para el afilado recto de hojas de sierra, circular y de cinta, admitiendo cintas desde 15 a 100 mm, de amplada. Màquina automàtica, els principals moviments de la qual són graduables i obtinguts per excèntrics, amb motor acoblat de 1/4 d’HP. 8) Màquina per esmolar fulles rectes, fins a 610 mm. de longitud muntada sobre coixinets de boles. Amb motor acoblat de 0,6 HP. per mitjà de corretges trapezoïdals i politges acanalades. 9) Un turets per esmolar eines circulars (maduixes), amb capçal per a dues pedres, muntat sobre peu de ferro i motor acoblat de 0,6 HP. per mitjà de politges acanalades i corretges trapezoïdals. 10) Màquina polidora, disposada per a les diverses aplicacions, amb taula corredissa per rebre els panells i portes acoblades. Amb aspirador de pols i motor acoblat de 3 HP. per mitjà de corretges trapezoïdals i politges acanalades. 11) Premsa per enxapar la fusta, amb tauler únic de 2’10×1,10 metres, plataforma i somier de biguetes recobertes de fusta, amb dos cilindres, bomba de mà i fre patentat, que actua sobre el mateix pistó. Manté una pressió de 30 tones.
Aquest taller va iniciar les classes el novembre de 1949; té 18 alumnes matriculats, els quals es classifiquen en 12 aprenents, 3 aprenents avançats i 3 mitjans oficials.
Ha contribuït a aquestes instal·lacions la cooperació social, és a dir, els amics dels Menors, ja que els recursos del Tribunal no eren suficients.
Els avantatges que per als nois reuneixen les escoles d’arts i oficis són evidents. Només cal dir que el Menor que coneix bé un ofici té assegurada la seva col·locació, gaudeix al taller de singular estima i consideració, i treballa més satisfet, perquè guanya més jornal, que és el millor estímul per a la feina. Gràcies a unes bones escoles professionals pot el jove, fill de treballador, als divuit anys, començar a guanyar allò que el seu pare no va poder aconseguir en trenta o quaranta anys. És, alhora, aquest ensenyament el millor remei contra l’autèntica «aversió a la feina que, segons SIMONE WEIL, sent l’obrer industrial francès. La Conferència Sindical de Londres, celebrada el 1945, va declarar que l’ensenyament professional s’ha de facilitar a tots els obrers. Hi eren representats seixanta milions de treballadors. Algunes vegades es veuen als nostres carrers uns cartells amb la llegenda: «Es necessiten aprenents». Doncs bé: Els joves que tenen l’ensenyament professional són sempre sol·licitats i preferits a tots els tallers. Al costat dels grans centres industrials s’aixequen molts edificis de nova planta, moderns, airejats, saturats de llum, al recinte dels quals grups de simpàtics aprenents llauren la seva intel·ligència amb coneixements teòrics i tensen la seva voluntat manejant instruments sota la força de l’estímul, somiant un món millor.>>
El Jutge de Menors LINDSEY, de Denver, Amèrica del Nord, al seu llibre La rebel·lió de la joventut moderna, en recomanar l’ensenyament professional, cita aquesta frase que va llegir al Talmud: «Qui, podent, no ensenya un ofici a un noi, és com si l’ensenyés a robar». Es pot afirmar que destinar un menor a un establiment com el que ens ocupa, lluny de ser-ne un càstig, és proporcionar-li el benefici més gran a què pot aspirar, l’ensenyament d’un ofici, juntament amb l’educació cristiana, per la qual cosa haurà de recordar sempre la seva estada aquí, amb satisfacció i gratitud.
Fa poc, Pius XII va dirigir als obrers espanyols paraules d’elogi per institucions professionals que havien creat per educar els joves treballadors, fent-ne excel·lents obrers especialitzats i, alhora, cristians convençuts. I va afegir: «No podíeu fer res millor».
Que la Mare de Déu de l’Esperança, sota la dolça i prometedora advocació de la qual han estat posades les Escoles Professionals del Tribunal Tutelar de Barcelona, converteixi en fruits de realitat les flors de confiança que fan brotar en les ànimes dels organitzadors la ferma esperança d’obtenir, amb l’acció educadora i reformadora del treball que l’hi ensenya, les que s’ensenya.
(1) La Junta de Protecció de Menors també es preocupa amb un bon èxit d’aquest problema. Com a antecedent, es pot recordar que en el ple que va celebrar el 29 de desembre de 1947, el seu Vicepresident va presentar a la consideració dels reunits la urgent necessitat que, sense deixar desatès cap dels serveis que tenia organitzats la Junta, ampliés aquesta la seva tasca tutelar en una esfera més extensa i intensa. adolescents, mitjançant la creació i organització de l’ensenyament professional, en la qual acabava d’oferir un magnífic exemple Madrid, amb la gràficament anomenada «Ciutat de l’aprenent, institució de la Mare de Déu de la Coloma, conforme havia tingut la satisfacció d’admirar, visitant-la, a càrrec de l’organització Sindical i sota la direcció dels religiosos Salesians, acompanyats en els nostres especialistes. La creació d’aquestes escoles, va afegir, és tan urgent, que es pot dir són el colofó imprescindible de la tutela que hem de dispensar amb tant d’afecte com d’eficàcia el menor desemparat. El ple va acordar que es durà a terme el projecte que s’acabava de proposar, després d’unes autoritzades paraules del Vocal el senyor Pedro Gual.
Font: SIGUIENDO MI CAMINO, La Hormiga de Oro, Barcelona, 1955. Pàgines 29 a 37.
“La creació de les Escoles Professionals va obeir a una necessitat urgent i va ser condicionada per la penúria econòmica que travessava el Tribunal Tutelar, pel fet de trobar-nos en possessió d’un solar cedit per la Junta de Protecció de Menors, i per la circumstància de no trobar-se un altre adequat en aquesta ciutat, cosa que va obligar al seu emplaçament actual. Tot i haver-se procurat treure el millor partit, resulta sens dubte insuficient, atesa la creixent densitat demogràfica de Barcelona. I per això necessita locals amb una capacitat d’internament diverses vegades més gran, i una estructura medicopedagògica per a la reeducació també més científica, d’acord amb la seva tradició i les seves exigències”. SIGUIENDO MI CAMINO, al 50 Aniversari de l’Obra de Protecció de Menors 1904-1954, no va ser escrit per Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1872-1955), el seu veritable autor va ser en Josep-Joan Piquer i Jover (Barcelona, 28 de maig de 1911 – Vallbona de les Monges, Urgell, 23 de novembre de 1985), pedagog i historiador català
Josep Joan Piquer i Jover (1911-1985) |Foto cedida per la seva filla Rosa Maria Piquer i Pomés
B) NOUS HORITZONTS
Cal afegir que les Escoles Professionals del Tribunal de Menors de Barcelona compleixen les mateixes finalitats que els centres que fins ara s’han anomenat «Reformatoris» o «Eves les de reforma», nomenclatura que aquí s’ha volgut deixar de banda per raons molt poderoses. Com és sabut, aquest tipus d’institució va néixer a mitjans del segle passat i representava en aquell moment un avenç considerable sobre el règim carcerari a què eren sotmesos aleshores els Menors, però participa molt de l’organització asilar multitudinària pròpia de l’època. Si bé és cert que la majoria d’aquesta classe d’establiments s’han renovat, d’acord amb les modernes exigències de la pedagogia correccional, no obstant això, el nom de «Reformatori» resulta poc simpàtic, i, en major grau, als seus clients, per als quals, sovint, el seu record constitueix un baló i un malson.
(1) Alicia Pestana, al seu llibre Tendències actuals a la tutela correccional dels menors, manifesta, pel que fa al que entén han de ser els reformatoris, el que creiem s’ha realitzat ja aquí amb les Granges:
Els bons reformatoris d’Europa i Amèrica s’estableixen fora de les ciutats, en finques posseïdores d’extensos camps de labor, amplis tallers i, sobretot, el cultiu de la terra en contacte amb el sol. La vida entre arbres, plantes, flors i animals és el remei infal·lible i eficaç en aquestes cures contra el mal de la vagància i l’ociositat, que ataca despietadament la infància i l’adolescència abandonades. L’Escola de reforma ideal seria la que es compongués de petits grups, formant famílies de nois, ben alimentats, alegres i actius, treballant al camp i al taller.
Al camp es poden veure els principals establiments aixecats a favor de tals menors, com el Reformatori de Dartford, a pocs quilòmetres de Londres, per a 120 nois, amb el seu més important edifici dedicat a Granja; el The Agricultural and State School, dels Estats Units, que dóna alberg a 700 menors, amb les 42 petites Colònies, 202 empleats, i una despesa anual, abans de la guerra, de 400.000 dòlars. El de Reindahlen tenia 40 vaques, 10 cavalls, etc., per a 250 nois, disposant de 52 empleats, inclosa una comunitat de monges Agustines per al seu règim interior.
Innocenci Jiménez va dir que el millor Reformatori és una casa al camp. L’ideal és una granja amb ambient familiar.» Concepció Arenal escrivia: Tales Colònies són els establiments més apropiats per reformar i recuperar els joves delinqüents. I el Dr. Cuello Calón sosté que les institucions agrícoles, per les raons que exposa, es multipliquen a tots els països.
Les Escoles Professionals del Tribunal Tutelar de Barcelona són un centre de reforma, però s’hi evita l’inconvenient del nom, igual que, en altres ordres, s’han suprimit les denominacions d’Institut d’Anormals o d’Hospital d’Incurables, amb la qual cosa els pobres pacients, en entrar, quedaven marcats amb un estil complex, que quedava marcat amb un estil de complex, constituïa el major obstacle amb què havia d’ensopegar la seva recuperació. Les escoles professionals d’avui són, doncs, un centre de reeducació, però amb un altre nom i altres mètodes.
Per descomptat, la creació de les Escoles Professionals del Tribunal Tutelar de Barcelona no deixa de ser un altre pas important en el desenvolupament de la fecunda activitat d’aquest, tant més que, paral·lelament a aquesta acció de crear i organitzar tallers industrials, s’ha pogut contemplar l’impuls vigorós que s’ha donat al treball agrícola, gràcies a les dues Colònies que són la finalitat i l’objecte.
El caràcter agrari, l’especialitat agrària havia d’aparèixer al gran marc de la Protecció de Menors. En aquestes pàgines s’exposen abundants arguments. Empero dins de la seva abundància potser falta consignar-ne un que té una importància decisiva per imprimir caràcter a l’obra que amb aquesta finalitat havia de crear-se i després es va crear. I fou donar-li personalitat, perquè alhora pogués tenir responsabilitat pròpia. Com haurien pogut desenvolupar-se tals Granges, base de les dites Colònies, sense un bon fonament pecuniari que no podien aportar ni la Junta ni el Tribunal? Haurien pogut aquests dos organismes oficials, amb uns Estatuts ja elaborats i sense poder preveure’s la nova especialitat, moure’s, obrar i dur a terme empreses i iniciatives molt convenients, però amb riscos evidents i despeses elevades? Va ser indispensable la iniciativa particular, l’esforç personal, correlatius a la responsabilitat personal.
I aquest esforç es va realitzar en la mesura i amb la intensitat que requeria l’Obra, perquè no va faltar qui ho va considerar fill del deure. D’una banda, el gran amor que sentia per la infància desventurada i el desig de veure-la atesa en aquestes Granges; de l’altra, contemplar el trist espectacle de la mendicitat infantil que oferia la població com a producte espontani i fatal.
Doncs bé: l’Obra Agrícola ja està en marxa. Ara el que falta és que adquireixi la seva merescuda importància la seva germana bessona: l’Obra Industrial.
Façana de les Escoles Professionals Ntra. Sra. Esperança del TTMB 📷 SIGUIENDO MI CAMINO
La creació de les Escoles Professionals va obeir a una necessitat urgent i va ser condicionada per la penúria econòmica que travessava el Tribunal Tutelar, pel fet de trobar-nos en possessió d’un solar cedit per la Junta de Protecció de Menors, i per la circumstància de no trobar-se un altre adequat en aquesta ciutat, cosa que va obligar al seu emplaçament actual. Tot i haver-se procurat treure el millor partit, resulta sens dubte insuficient, atesa la creixent densitat demogràfica de Barcelona. I per això necessita locals amb una capacitat d’internament diverses vegades més gran, i una estructura medicopedagògica per a la reeducació també més científica, d’acord amb la seva tradició i les seves exigències.
L’ideal somiat que ha d’arribar a cobrir les necessitats de Barcelona i la seva província, on hi ha tantes poblacions de fesomia eminentment obrera, és el d’una Escola Industrial i Agrícola, amb prou capacitat i extensió, situada a prop de la ciutat, però fora del nucli urbà.
Així, en allò moral i en allò material, constitueix com un oasi, des del qual no es perceben els sorolls ciutadans, no s’albira el moviment incessant dels mitjans de locomoció, ni de nit ofusquen els llums temptadors.
En dir això vénen a la nostra imaginació dos exemples interessants: la Children’s Village, de la qual tan excel·lents resultats s’obtenen a Amèrica del Nord, i la Colònia Agrícola de Mettray (Tours), avui per desgràcia desapareguda, segons ens ha informat amablement el recent consultat de França, al sol·licitar prosperitat, doncs fou el model de semblants institucions a la resta de França i també de no poques d’Anglaterra; en aquesta Colònia Agrícola de Tours els nois, instal·lats als seus petits pavellons separats, feien vida independent. Posseíem unes fotografies, ja abans d’anar a visitar-la, obsequi que ens va fer un educand que hi va ser perquè una família barcelonina ens havia demanat informes d’institucions franceses de tal caràcter i li recomanem la de Mettray.
L’Escola Industrial i Agrícola ha de tenir una Secció d’Observació, on es classifiquin i tractin els alumnes a mesura que vagin ingressant, abans de ser destinats a la Secció (pavelló o familia) que per les seves condicions morals i físiques els correspongui, una vegada obtingut un cert grau d’adaptació a la vida institucional. Però cal evitar que ingressin a l’Escola els anormals psíquics i tota mena de deficients (malalts, semicecs, esguerrats, etc.), per als quals s’han de preveure establiments adequats,
Com el seu nom indica, l’Escola ha de comptar amb una base professional industrial i agrícola; en ella són discriminats els alumnes segons les seues aptituds i el seu medi social de procedència. La Secció Industrial es diversificarà en tantes professions qualificades com sigui possible, a fi de respectar la llibertat d’elecció dels nois i procurant un ensenyament complet de l’aprenentatge. Així mateix, la Secció Agrícola es podrà subdividir en Agronòmica, Hortícola, Avícola i Pecuària. El cultiu de la Floricultura, atesos els seus valors estètics i el seu poder formatiu, serà comú a tothom. L’ensenyament agrícola és de necessitat vital perquè el problema de l’alimentació no pot ser més exigent i urgent. Això no vol dir que ha de ser una Colònia Agrícola amb moltes hectàrees dextensió.
No es pot descuidar tampoc l’aspecte docent, no només pel que fa a l’ensenyament primari, que haurà de ser ben graduat i intens, sinó pel que fa a les assignatures que, per trobar-se en connexió amb l’aprenentatge de cada ofici, necessiten ser ampliades amb aplicacions professionals concretes.
S’haurà de prestar atenció principal a la gimnàstica i als esports, com a manifestació bàsica de cultura física i d’ideals de sa espai.
Gran importància tanca l’educació dels sentiments, i així mateix vèncer la fredor emocional, que integra en substància la base de la constitució delictiva. Amb aquesta finalitat es procurarà augmentar els llaços afectius, sobretot els que els lliguen als pares, germans i altres familiars,
Les activitats educatives giraran al voltant de la vida espiritual, donant-se a les pràctiques religioses reglamentàries una certa agilitat i procurant que siguin breus, sentides i variades perquè es facin així agradables. S’evitaran en aquesta matèria tota mena de coaccions. El sagrament de la confessió serà administrat per sacerdots aliens a la vida de la casa. S’impediran les comunions generals en què els nens acudeixin formats en filera. S’ha de procurar que el capellà no tingui cap vincle amb els interessos materials de l’establiment. A través d’una tasca intensa de direcció espiritual, practicada de forma individual, la pietat sorgirà viva i espontània de dins per fora.
Aquesta és, en línies generals, la gran institució que Barcelona i la seva província necessiten, i es mereixen, a la qual caldrà afegir encara un altre establiment paral·lel, de menor volum, consagrat a les nenes, diferenciant-se, però, pel que fa a les peculiaritats i fins que corresponen a aquest sexe.
Amb aquests dos pulmons en marxa, la tasca descollant que duu a terme avui el Tribunal de Menors de Barcelona acabarà de cobrar una fita insospitada, la seva gestió tindrà l’amplitud que requereix la nostra societat dolenta, i els seus fruits assoliran l’eficàcia de les obres ben aconseguides.
(2) Després a Roma visitem la Colonie dei giovani lavoratori, la direcció de la qual residia a la Via del Leoncino, 16. D’això fa més de 60 anys.
Font: SIGUIENDO MI CAMINO, La Formiga de Oro, Barcelona, 1955. Pàgines 37 a 45.
“L’enllumenat és un servei que ens falla com una escopeta de fira”, va afirmar Albert Turon, portaveu d’ERC, al ple de novembre de Cerdanyola del Valles“.
Enllumenat de carretera i de persones a Bellaterra |Google Map
LLUIS TORRES✍️Al poble de Bellaterra li cal generar una imatge nocturna d’equilibri entre l’ordre funcional i l’ordre estètic basat en les persones i no en carrers basat pel trànsit de cotxes. D’aquesta manera, caldria modificar la tecnologia d’enllumenat LED que permetin avançar cap a una Bellaterra més sostenible i eficient, a l’alçada dels vianants i no pas il-luminant el cel.
Bellaterra, com poble residencial, hauria d’evolucionar cap a una millor sensació lumínica als seus carrers (oficialment només tenim una carretera) es reparteixi molt millor i s’aposti per una major eficiència energètica amb la incorporació de les millors tecnologies lumíniques del mercat i sobre tot es converteixi en criteris d’il·luminació de voreres i no de calçades.
La il·luminació de Bellaterra està centrada en el pla horitzontal, considerant principalment les vies de circulació, sobretot per vehicles.
Bellaterra compta amb més de 100 carrers i molts punts de llum, un conjunt desigual fruit de renovacions urbanístiques i de manteniment aïllades que han donat lloc a una disparitat de criteris, models i resultats. Les actuacions municipals de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès en matèria d’enllumenat públic és plena, però oblidada en Bellaterra, que no s’ajusten als nivells de lluminositat necessàries, amb problemes d’interrupcions permanents i manca de reparacions ràpides, contínuament reclamades pel veïnat.
Les recomanacions a nivell internacional i segons el comitè Espanyol de la Il·luminació (CEI), estableix els nivells lumínics necessaris en una ciutat a nivell de seguretat i visibilitat van de 5 a 30. L’Ajuntament de Cerdanyola treballa per la millora i la remodelació de les instal·lacions lumíniques de la ciutat amb les actuacions que només recullen millores permanents dels seus carrers però no pas dels de Bellaterra.
“L’enllumenat és un servei que ens falla com una escopeta de fira”, va afirmarAlbert Turon, portaveu d’ERC de Cerdanyola, a un ple del mes novembre de 2025, recordant que el seu grup municipal ha hagut de recórrer a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) per obtenir informació sobre l’estat real de les instal·lacions.
Santa Llúcia, o Luciadag és una de les festes més esperades de l’any i que comença a les festivitats nadalenques. Suècia és un país amb tradicions antigues força arrelades, i entre elles destaca les festivitats de Midsommar o Nadal, però una tradició que tant a petits com grans esperen cada any és sens dubte la festivitat de Santa Llúcia.
Santa Llúcia a una empresa de Malmö (Suècia) BELLATERRA. CAT
Cada any, durant diverses setmanes de novembre i desembre, els nens, i no tan nens, ens anem preparant i assajant per cantar en un cor, un cor molt especial ja que és per a la celebració de Santa Llúcia, on en llocs amb gran ambient nadalenc es prepara un tradicional concert que és el preludi de les festes hivernals. El dia del concert és el 13 de desembre, una data ja molt assenyalada per tenir un ambient màgic i dolç i és una gran data ja que es considera com l’inici de les festivitats nadalenques a Suècia, on encara que Santa Lucia rememora una màrtir de Sicília, avui dia se la considera com a part dels costums nadalencs suecs.
Però qui era Santa Llúcia?
La història es remunta a l’any 304 dC, Llúcia era una nena de Siracusa, Sicília que la seva mare la va oferir a un home pagà, tal com era el costum per aquell temps. Segons la llegenda la mare estava malalta i Lucía va demanar a la seva mare que resés en una tomba i per això es va curar de la seva malaltia, per la qual cosa posteriorment Lucía va demanar a la seva mare que l’alliberés del seu compromís nupcial, la mare va acceptar però no així el promès que en sentir-se enganyat i deshonrat (com es considerava en aquella època en aquestes èpoques). A partir d’aquí la història es torna no apte per als més petits de la casa… El procònsol va sotmetre la Llúcia a tortures, martiri, li van treure els ulls i finalment li van tallar el cap.
Atès que Llúcia s’havia convertit al cristianisme, l’Església la va santificar ja que va defensar les seves creences i va morir com a màrtir escollint el 13 de desembre com el seu dia, encara que segons la llegenda aquest va ser el dia que va morir.
Curiosament el 13 de desembre al calendari julià, era el solstici d’hivern i una festivitat important i atès que va ser declarat com el dia de Nadal per l’Església, això va engrandir la figura de Santa Llúcia encara més. Però no només això, sinó que a més el nom Llúcia significa “la que porta la llum” una cosa simbòlica ja que aquell dia de Nadal se solien encendre una espelma per commemorar aquell dia tan especial, desembocant aquest fet a declarar a Santa Llúcia també com la patrona dels cecs, ja que tot i que li van treure els ulls, era il·luminava a la os.
Actualment les esglésies catòliques, luteranes i ortodoxes celebren Santa Llúcia el 13 de desembre però ja no coincideix amb la festivitat de Nadal ja que amb el canvi al calendari gregorià pel qual ens regim actualment, la data del Nadal es va traslladar al 25 de desembre.
La tradició avui dia.
L’origen de l’actual celebració de Santa Llúcia a Suècia és encara font de discussió. Hi ha historiadors que afirmen que antigament, en els foscos i llargs dies hivernals escandinaus, era habitual fer servir una mena de corona amb espelmes enceses per anar d’una casa a una altra. I a la missa del gall, coincidien que els veïns caminaven en processó, amb aquestes corones, fins a l’església del poble, i per això va derivar en una professió nadalenca per commemorar l’inici del Nadal.
Hi ha altres historiadors que afirmen que es va originar a Värmland, on en aquella època era habitual dormir amb llargues camises i per tant era la roba que tothom feia servir a casa i que es va anar estenent per la resta de Suècia pel pintoresc que era.
Actualment la tradició consisteix en una processó formada per nois (anomenats “stjärngossar” nois estrella) i noies (anomenades dames d’honor) encapçalada per una nena que representa Santa Llúcia, feia un lloc on formen un cor i canten diverses cançons nadalenques.
Aquesta cerimònia és tan popular a Suècia, que cada localitat sol fer un concurs a principi del mes de novembre per triar la noia que representarà Santa Llúcia, sent una elecció molt popular i important per a les candidates que solen estar practicant les cançons fins i tot des de mesos abans del concurs.
El concert de Santa Llúcia sol ser a col·legis, esglésies, places dels pobles, hospitals, asils o llocs tradicionals on s’arriben a reunir centenars de persones i és un bon motiu per a trobades familiars i entre amics.
De fet és una festa tan important que cada any la televisió nacional sueca escull un lloc emblemàtic per emetre el concert d’aquest cor a tota Suècia, cosa que és aprofitada per les famílies per reunir-se i fer junts un Julfika (berenar especial de Nadal) mentre veuen el concert a la televisió.
Al Julfika és habitual menjar els tradicionals Lussekatter (uns pastes de farina i safrà amb dues panses, que recorden els ulls de gat, d’aquí el seu nom), també se sol servir Pepparkakor (galetes de gingebre) o Godis (el que ve a ser llaminadures) (va venir especiat calent).
Però no et creguis que aquesta festa és només a Suècia, a Finlàndia és també una festa cada any més important. A Dinamarca, curiosament es va començar a celebrar 13 de desembre de 1944, importada des de Suècia, i se segueix celebrant des de llavors. D’altra banda a Noruega ja no és una celebració tan assenyalada com fa un segle, estant més enfocada per als petits a les escoles.
Font: Svea i Pablo, Descobrint els secrets de Suècia
LLUIS TORRES: Segons l’enciclopèdia francesa Larousse gastronòmica, el nom «civet» s’aplica només a estofats o guisats d’animals de caça mamífers, aromatitzats amb vi negre amb cos i acompanyats de cebetes i xampignons
Civet a la francesa| CEDIDA
Receptes per a 4 persones
1,5 kg d’espatlla de senglar tallada a daus d’aproximadament 70 g
Marinada de senglar
4 grans d’all
200 g de cebes
400 g de pastanagues
½ cap d’alls tallada per la meitat
200 g d’escalunyes
1 branca de farigola
1 fulla de llorer
12 grans de pebre negre
6 grans de pebre blanc
4 baies de ginebró
claus
1,5 litres de bon vi negre amb cos
30 cl de brou de senglar o de pollastre
1 cullerada d’oli d’oliva
20 g de mantega
Sal, pebre acabat de moldre
Acabant la salsa
3 cullerades de brou de carn
10 g de xocolata sense sucre al 70%
20 g de mantega
Tallar
200 g de xampinyons
120 g de cansalada fumada
20 g de mantega
1 culleradeta d’oli d’oliva
Dos dies abans
Marinada: Marinar la carn de senglar. En un recipient gran, posar el senglar, les cebes tallades a sis parts, les pastanagues tallades a rodanxes, els grans d’all aixafats sense pelar, les escalunyes, el farigola, la fulla de llorer, els grans de pebre, les baies de ginebró i el clau. Cobrir amb vi negre i marinar durant 36 a 48 hores.
El dia abans
Senglar: Preescalfeu el forn a 150 °C (300 °F). Escorreu el senglar i les verdures aromàtiques, mantenint-les separades. En una cassola de ferro colat apta per al forn, escalfeu una cullerada d’oli de cacauet (bastant calent). Salpebreu els daus de senglar amb sal i pebre acabat de moldre i daureu-los a la cassola per tots els costats. Això pot trigar de 6 a 10 minuts. Traieu el senglar de la cassola, desgreixeu-lo i poseu la cassola a foc lent. Afegiu-hi la mantega i les verdures aromàtiques ben escorregudes i deixeu-les suar durant uns 10 minuts. Afegiu-hi els daus de senglar, deixeu-los suar durant 4 minuts i desglaseu-los amb el vi negre de la marinada. Afegiu-hi els sucs del senglar, porteu-ho a ebullició, tapeu-ho i poseu-ho a un forn a 140 ° graus. Coeu-ho durant almenys 2 hores i 30 minuts.
Comproveu que el senglar estigui cuit. Els trossos han d’estar tendres i no hauríeu de trobar cap resistència quan els punxeu amb un ganivet. Traieu el senglar de la cassola i reserveu-lo.
Salsa: Coleu la salsa amb un colador i poseu-la en una cassola, porteu-la a ebullició i després reduïu el foc aproximadament un quart. Reserveu-la.
Guarnició: Talleu les puntes terroses dels xampinyons. Renteu-los i talleu-los a sis parts. Salteu-los en una paella amb un tros de mantega. Salpebreu-los. Escaldeu els llardons de cansalada (començant amb aigua freda), refredeu-los i escorreu-los. Salteu els llardons de cansalada en una paella amb una culleradeta d’oli: daureu-los i escorreu-los sobre paper absorbent.
Porteu la salsa a ebullició. Retireu la cassola del foc, afegiu-hi la sang i el quadrat de xocolata. Barregeu-ho bé amb una espàtula de fusta. Bateu-hi 20 g de mantega, rectifiqueu-ne el punt de sal i aboqueu-hi la salsa sobre la carn. Un cop afegida la sang a la salsa, aquesta no hauria de bullir. Si arriba aquest punt, la salsa pot acabar amb petits trossos de sang coagulada i fer grumolls.
Acabat: Quan estigueu a punt per servir el guisat, assegureu-vos que la carn i la guarnició estiguin calents. Col·loqueu la carn en una safata de servir. Afegiu la guarnició aromàtica sobre la carn i serviu immediatament.
LLUIS TORRES: Ahir dijous a les 19 hores, -hora del Ple de la Junta Veïnal, aplaçat a dilluns dia 15 de desembre-, Elisenda de Clascá, representant al veïnat concentrat davant del Centre Cívic de la Plaça Maragall i oficines ocupades per l’EMD de Bellaterra des de l’any 2010, el veïnat es manifestava amb una pancarta que deia: BELLATERRA TÉ IDENTITAT PRÒPIA, va llegir el MANIFEST VEÏNAL. Eren presents mitjans públics de Cerdanyola i Sant Cugat
Manifestació de veïnat de Bellaterra davant del Centre Cívic de la Plaça Maragall i les oficines ocupades per l’EMD de Bellaterra des de l’any 2010|CEDIDA
MANIFESTVEÏNAL “BELLATERRATÉ IDENTITAT PRÒPIA”
Avui ens trobem aquí ELS VEÏNS i els vocals de la EMD de Bellaterra, CONVOCATS inicialment per a un ple que ha estat desconvocat a última hora. Entenem que, SALVANT LA POSSIBLE MANCANÇA DE SUPORT LEGAL en les formes de la desconvocatòria, el MOTIU DE FONS al·legat per part de la presidència de la EMD, RESPON A UNA CIRCUMSTÀNCIA PERSONAL, que, al nostre parer, NO CONSTITUEIX una causa suficient per suspendre una sessió plenària ja anunciada i tan necessària per al nostre poble.
També fem notar l’absència de la secretària de l’EMD, fet que impedeix deixar registre formal dels esdeveniments del dia d’avui, salvant altres mitjans aquí presents.
Bellaterra arrossega, des de fa anys, les conseqüències d’una “DISFUNCIÓ TERRITORIAL” derivada, entre d’altres, de barreres geogràfiques i una innegable distància territorial i de transports amb Cerdanyola. Son Barreres físiques, i no sentimentals ni polítiques.
Al Poble de Cerdanyola, del que formem part, ens hi uneix la gent, els amics, i tantes altres coses, que seguiran, però amb el temps, s’ha malmès l’accés als serveis mínims obligatoris i la comunicació interadministrativa, entre d’altres.
Aquesta realitat ja es va reconèixer quan es va aprovar el conveni per constituir una EMD amb l’objectiu de corregir mancances i apropar l’administració al veïnat. Però l’Antídot no ha frenat el verí : la distància física i administrativa.
Tanmateix, l’experiència ha demostrat que l’EMD no ha estat un instrument suficient per resoldre els problemes estructurals que aquesta disfunció territorial comporta. Per això, avui és més evident que mai que l’annexió a Sant Cugat és l’alternativa viable i necessària per garantir una gestió eficient desde les administracions d’un futur just per a Bellaterra.
Sant Cugat ens vol. Cerdanyola ha elaborat un informe en el que admet la suficiència econòmica de Bellaterra, i fora de demanar alguna formalitat legal, no ha expressat cap conseqüència negativa ni cap perjudici com a conseqüència d’una possible Annexió a Sant Cugat. Agraïm a Cerdanyola el joc nét i ara ….
Demanem, en conseqüència, que la EMD, elabori un informe tècnic I rigorós que doni suport a aquest procés d’annexió, atenent únicament criteris objectius i d’interès general que donin sol.lució a la diagnosticada Disfunció Territorial.
A més, atès que l’annexió podria comportar la desaparició de l’actual EMD, considerem imprescindible assenyalar el possible conflicte d’interessos que aquesta circumstància pot generar.
Per responsabilitat institucional i per garantir la màxima transparència, el president de l’EMD hauria d’abstenir-se de participar en qualsevol votació o decisió relacionada amb EL PROCEDIMENT D’ANNEXIO, ja que el seu propi càrrec hi podria quedar afectat directament.
Ja hi ha hagut en el passat, malauradament, situacions en les que precisament els conflictes d’interessos van acabar a la oficina Antifrau, quina va advertir molt seriosament la presidència.
L’annexió a Sant Cugat, és l’antídot, i per tant s’ha d’impulsar prescindint de la existència o no de la EMD, és el pas necessari per superar dècades de disfuncions territorials i assegurar un futur més just, eficient i cohesionat per a tots els veïns i veïnes de Bellaterra.
“El 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans (Resolució 217 (III) A). Es tracta d’un document de trenta articles en què se subratllen els drets humans considerats bàsics i que s’apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans. Es tracta del més bàsic d’una sèrie de tractats que es van redactar l’any 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que després de ser sotmesa a votació el 1976 es convertí en llei internacional“.
Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món; Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n’han derivat actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i que l’adveniment en el futur d’un món on les persones alliberades del terror i de la misèria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la més alta aspiració humana; Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un règim de dret a fi que l’ésser humà no es vegi obligat al capdavall a rebel·lar-se contra la tirania i l’opressió; Considerant que és també essencial de fomentar l’establiment de relacions amistoses entre les nacions; Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en els drets fonamentals de l’ésser humà, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana, en la igualtat de drets d’homes i dones, i que s’han demostrat disposats a afavorir el progrés social i a instaurar unes millors condicions de vida dins d’una més gran llibertat; Considerant que els estats membres s’han compromès a assegurar, en cooperació amb l’Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les llibertats fonamentals; Considerant que una concepció comuna d’aquests drets i d’aquestes llibertats és de la més gran importància amb vista al ple acompliment d’aquest compromís, L’ASSEMBLEA GENERAL Proclama aquesta Declaració universal dels drets humans com l’ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d’assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l’esperit, s’esforcin a promoure el respecte d’aquests drets i d’aquestes llibertats mitjançant l’ensenyament i l’educació, i assegurar amb mesures progressives d’ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen.
Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.
Article 2
Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió política o d’altra mena, d’origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l’estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d’un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.
Article 3
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.
Article 4
Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l’esclavitud i el tràfic d’esclaus són prohibits en totes llurs formes.
Article 5
Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Article 6
Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.
Article 7
Tothom és igual davant la llei i té dret d’obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.
Article 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.
Article 9
Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.
Article 10
Tota persona té dret, en règim d’igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.
Article 11
1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d’un acte delictuós fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d’un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades. 2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictuós d’acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s’imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l’acte delictuós fou comès.
Article 12
Ningú no serà objecte d’intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d’atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.
Article 13
1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l’interior d’un estat. 2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
Article 14
1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se’n en d’altres països. 2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.
Article 15
1. Tot individu té dret a una nacionalitat. 2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.
Article 16
1. A partir de l’edat núbil, l’home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució. 2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos. 3. La família és l’element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l’estat.
Article 17
1. Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat. 2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.
Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l’ensenyament, la predicació, el culte i l’acompliment de ritus.
Article 19
Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d’expressió i sense consideració de fronteres.
Article 20
1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d’associació pacífiques. 2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.
Article 21
1. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement. 2. Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d’igualtat. 3. La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.
Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d’obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l’esforç nacional i la cooperació internacional, segons l’organització i els recursos de cada país.
Article 23
1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació. 2. Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball. 3. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social. 4. Tota persona té dret, unint-se amb d’altres, a fundar sindicats i a afiliar-s’hi per a la defensa dels propis interessos.
Article 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
Article 25
1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d’altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat. 2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d’ell, frueix d’igual protecció social.
Article 26
1. Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L’ensenyament elemental és obligatori. Cal que l’ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s’obri a tothom l’accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú. 2. L’educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d’afavorir la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. 3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d’educació de llurs fills.
Article 27
1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin. 2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.
Article 28
Tota persona té dret que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d’assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.
Article 29
1. Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat. 2. En l’exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l’ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l’ordre públic i del benestar general en una societat democràtica. 3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.
Article 30
Cap disposició d’aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s’hi enuncien.
LLUIS TORRES✍️ El mestre de cuina català Josep Lladonosa i Giró rebutjà que una bona escudella pugui fer-se el mateix dia: “Quan sento dir que ‘a les deu m’hi poso i a la una ja la tinc feta’, penso pots comptar quina escudella faràs. Una escudella demana molt temps de preparació”.
RECEPTA D’ESCUDELLA I CARN D’OLLA
Ingredients per a 6 persones
6 llitres d’aigua, aproximadament 1/2 kg garró de vedella 1/2 gallina 150 g cansalada 200 g orella i morro de porc 1 peu de porc 100 g carn magra de porc 1/2 kg botifarra negra 1 os de pernil 1 os de vedella 200 g cigrons 200 g de patates 1 col d’olla 1 nар 1 pastanaga 2 grans d’all 1 ou molla de pa blanc ratllat 2 cullerades, aproximadament Jarina 1 cullerada julivert 1 ramet sal pebre
Josep Garcia Fortuny |ARXIU
El mestre de cuina en Josep Garcia Fortuny en recorda:
Que en la recepta de l’Escudella i carn d’olla, els galets no hi ha un pes determinat. normalment, són uns 45 g/u. Em permeto recordar-te que cal bullir-los prèviament amb aigua i poca sal, menys o menys a mitat de cocció. Si els bulls amb el brou, els galets el xoparan i et quedaràs sense ell. Per tant, una precocció dels galets, escorreguts i deixar-los damunt una safata repartits per tal de tallar la cocció.
Font: Josep LLADONOSA I GIRÓ (2000): El Gran Llibre de la Cuina Catalana. Edició a cura de Jaume Fàbrega. Barcelona: Editorial Empúries, 715 pàg.
BELLATERRA.CAT 