Feeds:
Entrades
Comentaris

BELLATERRA GOURMET🧑‍🍳 Lawrence Foster, va obsequiar als músics de l’OBC un vi de Murfatlar

31 Desembre 2025 per FLPT

Bellaterra, 31 de desembre de 2025

LLUIS TORRES ✍️ Lawrence Foster, qui fou director titular de l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya), durant 6 anys, (1996-2002). El Nadal de 1998 va obsequiar als músics i personal de l’orquestra amb una ampolla de Murfatlar (*) Cabernet Sauvignon. Angi i Francesc, des del restaurant La Taula ens vàrem desplaçar fins al Perpinyà per recollir-les les 200 ampolles i portar-les fins  el Palau de la Música Catalana,  presentades en estoigs individuals nadalencs.

📷 Lawrence Foster, qui va grabar El Pessebre de Pau Casals amb l’OBC i ampolla de Murfatlar

Lawrence Foster va néixer a Los Angeles (EUA), de pares jueus romanesos, el dia 23 d’octubre de 1941.  Tot i que els seus pares, provenents de l’Europa farcista de Hitler, -van arribar en vaixell a México-, un policia americà  vigilant de fronteres, va deixar que el matrimoni Foster entrés als EUA i que Larry nasqués en aquest territori lliure.

Murfatlar Reserva de 1985 que Lawrence Foster va obsequiar als músics de L’Orquestra Sinfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya el Nadal de 1998

*El cultiu de la vinya ha estat la principal ocupació dels habitants d’aquesta zona des de temps antics. La gent de Murfatlar sap que porta una tradició antiga i està orgullosa d’aquesta insígnia d’honor.
Scythia Minor, l’antic nom de Dobrogea, era un lloc conegut pel cultiu reeixit de vinyes a les costes del Mar Negre.
Testimonis escrits sobre la tradició de la producció de vi a Murfatlar també van ser deixats pel famós poeta llatí Ovidi (Publius Ovidius Naso. BC -17 dC), que va viure a la fortalesa de Tomis, a la vora del Mar Negre, entre el 9 i el 17 dC.

Director Titular de l’OBC (1996-2002), nasqué a Los Angeles el 1941. Estudià amb Fritz Zweig i Karl Böhm. El 1966 guanyà el Concurs Koussevitski de Boston i el 1968 debutà a Anglaterra amb l’Orquestra Hallé i la Royal Philharmonic, de la qual fou principal director invitat.

Del 1972 al 1978 fou Director de la Simfònica de Houston (on succel Sir John Barbirolli i André Previn) i, quatre anys més tard, de l’Orquestra de Monte-Carlo. També ha estat titular de l’Orquestra de Cambra de Lausana, de la Simfonica de Jerusalem i Director del Festival d’Aspen.

Lawrence Foster ha estat al capdavant de les principals orquestres angleses i nord-americanes. En el terreny líric ha dirigit al Covent Garden de Londres, Metropolitan de Nova York, París, Hamburg i Berlín, entre d’altres teatres. El 1986 va inaugurar la nova seu de l’Opera de Los Angeles amb Plácido Domingo (Otello). Actuacions destacables d’aquests darrers anys són: al Gran Teatre de Ginebra, una nova producció de La Traviata; a Berlín, Oedipe; i la inauguració de la temporada d’òpera de Los Angeles, dirigint Pagliacci, amb Plácido Domingo. Entre la seva discografia, per a CBS, DECCA, Ariola, Erato i EMI, cal destacar les òperes Troilo i Cressida de Walton amb Janet Baker, i Oedipe d’Enesco amb José Van Dam i Barbara Hendricks. Ha estat distingit per la revista «Gramophone» amb el millor disc de l’any 1996 pel seu enregistrament d’obres d’Emil Sauer i Xaver Scharwenka. Va enregistrat per Auvidis Ibèrica El Pessebre de Pau Casals i acaba d’estrenar i presentar a Londres i Nova York el darrer oratori de Paul McCartney, Standing Stone, enregistrat per EMI Classics.

Lawrence Foster, fent la migdiada a un banc del Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès, després de gravar amb l’OBC El Pessebre de Pau Casals

(*) El cultiu de la vinya ha estat la principal ocupació dels habitants d’aquesta zona des de temps antics. La gent de Murfatlar sap que porta una tradició antiga i està orgullosa d’aquesta insígnia d’honor.
Scythia Minor, l’antic nom de Dobrogea, era un lloc conegut pel cultiu reeixit de vinyes a les costes del Mar Negre.
Testimonis escrits sobre la tradició de la producció de vi a Murfatlar també van ser deixats pel famós poeta llatí Ovidi (Publius Ovidius Naso. BC -17 dC), que va viure a la fortalesa de Tomis, a la vora del Mar Negre, entre el 9 i el 17 dC.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

CULTURA 🎥 Yannick Nézet-Séguin dirigeix el Concert d’Any Nou 2026 més feminista i trencador

31 Desembre 2025 per FLPT

Bellaterra, 31 de desembre de 2025

El director de 50 anys, un dels noms més influents del circuit simfònic, és també conegut per ser poc convencional dins de l’encotillat món de la música clàssica, amb una imatge més pròpia de la cultura pop, amb les ungles pintades i arracades.

El director canadenc Yannick Nézet-Séguin 📷 CEDIDA

El director canadenc Yannick Nézet-Séguin debutarà l’1 de gener del 2026 al capdavant del Concert d’Any Nou de Viena amb la intenció de «modernitzar» el recital de música clàssica més seguit del planeta gràcies a noves veus, com l’afroamericana Florence Price.

El director de 50 anys, un dels noms més influents del circuit simfònic, és també conegut per ser poc convencional dins de l’encotillat món de la música clàssica, amb una imatge més pròpia de la cultura pop, amb les ungles pintades i arracades.
L’aposta per modernitzar el recital es pot veure en un repertori que, sense abandonar el protagonisme dels Strauss amb els seus tradicionals valsos, polques i marxes, incorpora cinc obres que s’escoltaran per primera vegada, entre les quals dues compositores: Florence Price (1887–1953) i Josephine Weinlich (1848–18).

La inclusió més cridanera al recital de la Sala Daurada és la de Price, una compositora afroamericana la música de la qual ha viscut un redescobriment internacional en l’última dècada, i el seu ‘Vals de l’arc de Sant Martí‘ hi sonarà per primera vegada.
«Florence Price va ser una compositora injustament relegada i, segons les seves pròpies paraules, ho va ser pel seu gènere i per la seva raça», va explicar Nézet-Séguin a Viena sobre la inclusió de la compositora al recital, cosa que ell va demanar a la Filharmònica de Viena.

«I ara és una compositora molt important per a la història dels Estats Units, a més d’estar influïda, en certa manera, pel vals vienès. Així que la combinació de tot això amb el Concert de Cap d’Any mostrarà un pas endavant cap a una mentalitat més oberta i cap a un món de la música clàssica més obert», va afegir, sobre la seva idea de «modernitzar» l’esdeveniment musical més seguit del món.

Nézet-Séguin ha repetit en el passat que té l’ambició d’ampliar el missatge de la música clàssica construint un pont entre allò tradicional i sensibilitats més contemporànies.

Un dels grans impulsors per al redescobriment de Price han estat precisament Nézet-Séguin i l’Orquestra de Filadèlfia: les seves interpretacions i enregistraments han estat clau per donar a conèixer la compositora, un treball que a més va ser distingit amb un Grammy el 2022.

A més de Price, sonarà una altra peça d’una compositora: ‘Cançons de sirenes’, de l’austríaca Josephine Weinlich (1848-1887), fundadora i directora de la primera orquestra femenina d’Europa.
El famós concert que se celebra cada 1 de gener va incorporar per primera vegada -en el 85è aniversari- l’obra d’una compositora el 2025, el Ferdinandus-Walzer de l’austríaca Constanze Geiger (1835–1890).

Alegria, esperança i un missatge de pau
El director canadenc va explicar en una roda de premsa que el seu Concert de Cap d’Any vol transmetre «alegria», però també anar més enllà de l’entreteniment, cap a una forma d’«esperança compartida» gràcies a la música.

Com és tradició, el concert llançarà un missatge de pau al món, cosa que aquest any se subratlla a l’última peça del programa, ‘Palmeres de la pau‘, de Josef Strauss, just abans dels bisos més cèlebres: ‘El Danubi blau‘ i la ‘Marxa Radetzky’.

«I potser aquest sigui el missatge principal, el gran missatge, d?aquest concert: com reunir totes les cultures per intentar inspirar, a través de la música, la pau al món», va dir el director canadenc.
«Perquè quan comencem a parlar, discutim i discrepem, però quan comencem a escoltar la mateixa música sentim que tenim més coses en comú que diferències», va concloure.

https://yannicknezetseguin.com

Font: swissinfo

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

MEMÒRIA DEMOCRÀTICA 💜 Manifest pro Nomenclàtor feminista i democràtic a Bellaterra

30 Desembre 2025 per FLPT

Bellaterra, 30 de desembre de 2025

El nomenclàtor d’un poble no és un caprici, sinó una declaració d’intencions cíviques i polítiques que Bellaterra.Cat ve reclamant des de fa anys a les administracions públiques de l’EMD de Bellaterra i Ajuntament de Cerdanyola, més quan l’EMD va aprovar-lo en Junta Veïnal. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!

Mercè Rodoreda és l’únic carrer de Bellaterra dedicat a una dona, entre més de 100 carrers

MANIFEST PRO NOMENCLÀTOR FEMINISTA I DEMOCRÀTIC A BELLATERRA

El nomenclàtor d’un poble no és un caprici, sinó una declaració d’intencions cíviques i polítiques que Bellaterra ve reclamant des de fa anys a les administracions públiques de l’EMD de Bellaterra i Ajuntament de Cerdanyola.    
Aquestes administracions només fan que mirava cap a l’altra banda per no veure que són posicions polítiques absolutament reprovables en plena democràcia, i 50 anys després del traspàs del dictador Franco.

No és admissible homenatjar en demo- cràcia càrrecs polítics que van ser designats per règims dictatorials i formen part del nomenclàtor de Bellaterra, al marge de qualsevol procés democràtic.
Als actes d’imposició, que bàsicament daten del període franquista, només es poden respondre amb actes de restitució, amb la recuperació dels noms que van ser descartats amb criteris de limitació de llibertats, però cal una revisió més profunda, perquè no té sentit que alguns carrers portin noms de persones que ningú no sap qui són i també cal aplicar una mirada de gènere per pal-liar la significativa absència de noms de dones al nomenclator (dels 100 carrer de Bellaterra, només 2 tenen nom femení: el de la Verge de Montserrat i Mercè Rodoreda), el que demostra una profunda anormalitat.

Després de 15 anys d’EMD, Bellaterra no disposa d’un reglament que estableixi quins són els criteris per nomenar els carrers, places o equipaments públics.
Segons el conveni vigent, està establert que l’EMD ha de proposar a Cerdanyola el canvi de noms del nomenclàtor de Bellaterra.

Aquestes institucions públiques tampoc estàn aplicant la LLEI 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica que obliga a retirar tota referència a l’etapa franquista. Potser comença a ser ja urgent elaborar aquests criteris, així com establir quins instruments de participació utilitzar per proposar nous noms o per alguns dels que existeixen deixin de comptar amb aquest homenatge, com és per exemple plaques amb els noms Josep Maria Marcet (alcalde franquista de Sabadell de 1940 a 1960), Baptista Viza, etc.,

Per aquest motiu, des de Bellaterra.Cat estem convençuts que el canvi de nom és un acte obligat de justícia cap a les famílies víctimes del franquisme i de restitució de la memòria històrica, és per això que seguim reclamem urgent el canvi del Nomenclàtor al poble de Bellaterra, així com afegir més de l’1 % actual de noms de dones als carrers del poble.

Bellaterra.Cat, és una entitat i mitja d’informació global “sense ànim de lucre”  creada l’any 2009, i registrada a l’EMD  de Bellaterra.

Francesc Pérez i Torres

Restaurador i veí de Bellaterra

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

BELLATERRA GOURMET🧑‍🍳 Aide-Memoire du Sommelier, de Conrad Tuor, École hôtelière de Lausanne

30 Desembre 2025 per FLPT

Bellaterra, 30 de desembre de 2025

Aide-Mémoire du Sommelier va ser utilitzat durant molts anys en hotels, restaurants i escoles hoteleres de primer nivell a tot el món, i també per a qualsevol persona interessada en la  gastronomia.

LLUIS TORRES ✍️ El petit gran llibre professional  AIDE-MÉMOIRE DU SOMMELIER (Conrad Tuor-Rosse, (Lausanne, Suisse, 1914 – 2000), sempre m’ha sigut de gran ajuda en els restaurants i hotels que vaig treballar, ja que les seves petites mides és perfecte que tenir-lo sempre a la butxaca del vestit de sala. Reconec els èxits Conrad Tuor, que va ser professor i Maître d’Hotel a la prestigiosa Escola Hotelera de Lausana (Suïssa).

Presentació de l’Aide-Mémoire du Sommelier de Conrad Tuor 📷 BELLATERRA GOURMET

Va ser gràcies al seu desig de contribuir a l’aprenentatge d’aquesta gran professió, que es va crear l’edició suïssa, original en francès, l’any 1970. Aquest petit gran llibre va ser utilitzat durant molts anys en hotels, restaurants i escoles hoteleres de primer nivell a tot el món, i també per a qualsevol persona interessada en la vida gastronòmica.

També ha estat i és molt útil per saber preparar els diferents serveis de taula, amb ilustracions molt pràctiques, i saber quina ‘Mise en place” cal en cada moment.

Conrad Tour (Sumvitg, 1914 – Lausanne, 2000) 📷 CEDIDA

El Cantó dels Grisons (Suïssa), és el bressol de moltes personalitats que comparteixen els seus talents, una d’elles és Conrad Tuor, nascut al poble de Sumvitg. La trajectòria professional de Conrad Tuor va anar de pastor a cambrer i professor a l’Escola Hotelera de Lausana, i ha rebut un nom com a autor d’una de les obres de referència professional. Durant molts anys, aquest manual de servei personal (Aide-Mémoire du Sommelier) serà la guia autoritària per a un bon servei i molt pràctic pels coneixements i el “Savoir faire” gastronòmic.

Font: Conrad Tuor

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

BELLATERRA GOURMET🧑‍🍳 2 restaurants de Catalunya amb els millors fustes de formatges

29 Desembre 2025 per FLPT

Bellaterra, 29 de desembre de 2025

“Treure a passejar la ‘table de fromages’ és més que un gest de luxe i hospitalitat: és un viatge experiencial que perllonga el relat gastronòmic i crea un vincle emocional amb el comensal”.

Fusta de formatges El Motel de Figueres i Restaurant Castell de Perelada 📷 CEDIDES

Quan finalitzen les passades salades del menú degustació d’alta cuina i el comensal es prepara per a les postres, entra en escena —amb precisió gairebé coreogràfica— el carro dels formatges.

Als restaurants d’excel·lència que l’incorporen, l’espectacle gastronòmic inaugura un nou acte, amb el formatge com a gran protagonista. Artesanal, i en molts casos ancestrals, cada varietat explica la seva història. Perquè el formatge és cultura: un producte viu i variat, amb matisos infinits, sabors insospitats i textures sorprenents, reflex del territori i la tradició dels qui l’elaboren.

Tot i que la famosa ‘table de fromages’ és un ritual d’origen francès, en alguns restaurants de la Guia MICHELIN s’ha convertit en aquest fi de festa imprescindible, una demostració d’hospitalitat que ens convida a viatjar pels paisatges, les tradicions i les mans artesanes que donen forma a cada formatge.

De vegades, els carros ofereixen formatges de la terra de llet crua de cabra, ovella o vaca; altres, presenten apostes internacionals. Però sempre hi ha un perquè darrere de cada peça, servides de manera invariable al punt òptim de maduració.

Castell Perelada 📷 CEDIDA

CASTELL PERELADA, o l’art d’escollir entre 75 formatges singulars (Peralada, Girona)

El restaurant Castell Peralada, ubicat en un castell medieval i distingit amb una estrella MICHELIN, presumeix d’un dels carros de formatges més espectaculars d’Espanya. “De les més de 300 referències que fem servir, cada dia exposem unes 75. D’elles, 50 són espanyoles, de proximitat —incloses les de les Canàries—, i la resta procedeixen de França, Itàlia o Suïssa. No deixo de viatjar a la recerca de nous formatges, m’apassiona”, explica Toni Gerez, cap de sala per a l’establiment. “Els formatges ens traslladen al lloc d’origen: les escorces, amb els fongs que s’hi desenvolupen; les aromes i sabors dibuixen un paisatge concret…”

Entre les seves preferències hi ha oferir als clients un mateix formatge en diferents moments de maduració. “Per exemple, un Comté de 12, 24 i 36 mesos, perquè descobreixin com evolucionen les aromes, els sabors i, sobretot, les textures amb el pas del temps. El nostre carro s’organitza així: primer els formatges de pasta tendra -amb escorces florides-; després els de pasta premsada i cuita; els més intensos, com el Tupí, el Gazta zaharra o els Almogrotes”. Amb la mirada posada en el futur, afegeix: “hi ha una granja propera que té ovelles de raça ripollessa, i que volem que ens facin un formatge personalitzat”.

Sobre la degustació, ho té clar: “els formatges es prenen sols; entre l’un i l’altre, potser, hi pot haver alguna fruita que netegi el paladar. Encara que, més enllà del popular “raïms i formatge saben a petó”, la combinació més màgica és amb codonyat o amb una melmelada de figues i taronja amarga”.

El Motel 📷 CEDIDA

EL MOTEL, respecte absolut per un producte viu que evoluciona (Figueres, Girona)

Ingredients frescos, locals i de temporada, juntament amb receptes de cuina tradicional catalana i internacional des del 1961, són la senya d’identitat d’aquest restaurant de l’Alt Empordà, que, a més, té un carro de formatges digne dels paladars més exigents. Jaume Subirós, xef i propietari de l’establiment, ho té clar: “més enllà del producte en si, el carro de formatges és cultura servida a taula; és història, educació del paladar i respecte a un producte viu que evoluciona amb el temps. diari, perquè necessita la mateixa cura que un ésser viu”.

La devoció de Subirós pel producte no és arbitrària, “em recolzo en lectures, tasts, viatges i el contacte directe amb els productors. de sortir al carro; durant aquest temps maduren, respiren i arriben al punt just que volem oferir al client”. I quina nova adquisició té Jaume al radar? “Els formatges de Phil, d’Artesans dels Avalls, elaboracions artesanals que barregen arrels angleses amb productes locals catalans”.

Per tancar el seu recorregut apassionat pel món del formatge, el xef d’El Motel sentencia: “El formatge pot ser el gran final d’un dinar memorable o, mal elegit, l’inici d’una gran decepció”.

Font: Guia Michelin

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

SOCIETAT🐿️ Innocentada d’ahir de Bellaterra.Cat

29 Desembre 2025 per FLPT

Bellaterra, 29 de desembre de 2025

LLUUS TORRES ✍️ Ahir, 28 de desembre, la notícia sobre l’annexió oficial de Bellaterra a Sant Quirze del Vallès ha estat la innocentada de Bellaterra.Cat

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

BELLATERRA OPINA✍️El bellaterrenc Philippe Renaudin respòn a l’article de l’advocada Elisenda de Clasca

28 Desembre 2025 per FLPT

Bellaterra, 28 de desembre de 2025

No podem continuar eternament en un “mentrestant” que no satisfà ningú. PHILIPPE RENAUDIN

“Bellaterra, Sant Cugat i Cerdanyola: una oportunitat per corregir una disfunció territorial amb visió sostenible” és un article de l’advocada bellaterrencs Elisenda de Clascà, publicat recentment als mitjans Bellaterra.Cat i elCugatenc

El bellaterrenc Philippe Renaudin 📷 ARXIU BELLATERRA. CAT

Un article excel·lent que posa el dit a la nafra: Bellaterra, Sant Cugat i Cerdanyola arrosseguen des de fa dècades una disfunció territorial que només es pot resoldre amb una decisió clara de la Generalitat.

No podem continuar eternament en un “mentrestant” que no satisfà ningú. Arribats a aquest punt, la realitat és molt simple:o s’aval·la l’annexió a Sant Cugat i es resolen d’una vegada tots els problemes de gestió, serveis i coherència territorial; o es denega, i seguirem exactament amb els mateixos problemes de sempre. No hi ha tercera via.

El que cal és tancar etapa i girar pàgina. La ciutadania ha parlat, els informes tècnics existeixen, i el territori necessita estabilitat i una estructura administrativa que tingui sentit. Prolongar la indefinició només genera més confusió i més ineficiències. Per això, aquest moment és una oportunitat real perquè la Generalitat actuï amb valentia i responsabilitat. Decidir és avançar; ajornar és quedar-se encallats en el passat.

PHILIPPE RENAUDIN

Bellaterra
 

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

ÚLTIMA HORA🔴Bellaterra és Sant Quirze !!!

28 Desembre 2025 per FLPT

Bellaterra, 28 de desembre de 2025

Drac i esquirol al Parc de Les Morisques de Sant Quirze del Vallès

Un comunicat oficial de la Generalitat de Catalunya, confirma els rumors que ja fa setmanes que corrien entre despatxos i lobbys. Bellaterra ja no dependrà ni de l’alcalde de Cerdanyola ni de l’Alcalde de Sant Cugat, sinó que serà governat per una Alcaldessa!, un nou lideratge femení que en aquesta ocasió dependrà de Sant Quirze del Vallès.

Efectivament, Informa govern de la Generalitat, en exercici de les competències territorials que li pertoquen, que s’està preparant una proposta detallada per a l’Annexió de Bellaterra a Sant Quirze del Vallès, atès el creixent conflicte institucional entre Sant Cugat i Cerdanyola, però reconeixent alhora la necessitat de solventar la desafecció administrativa creixent de Bellaterra, aprofitant l’actual cohesió territorial que també ostenta Bellaterra respecte d’aquest Municipi Veí.

Bellaterra i Sant Quirze comparteixen una gran extensió de territori que requereix una actuació conjunta i coordinada : Els Nostres Boscos.  “Ara més que mai!” -Manifestaven els responsables de Governació-, sortint del risc d’incendi que aquest estiu marcava l’agenda en un escenari d’implacable sequera, i entremig de l’actual gestió de la crisi porcina, l’entorn natural ha guanyat prioritat en la gestió municipal i ha donat el braç a tòrcer en aquest pols d’Ens Locals provocat pel procediment d’annexió.

Fonts de Govern, posen en valor la necessitat del Municipi de Sant Quirze en seguir creixent, quin esta expandint-se precisament en una gran extensió de zona urbanitzada de cases unifamiliars, molt similar a la que sempre ha configurat Bellaterra, i posa en qüestió les ja saturades infraestructures Municipals de Sant Cugat i Cerdanyola, dos pobles que a data d’avui, a demés, encara no tenen resolt el seu límit interterritorial.

El President de Bellaterra, Josep Maria Riba (BE), apunta que la decisió de la Generalitat permetria transformar la EMD de Bellaterra, en un Consell de Barri, i comunicar els dos pobles mitjançant una gran zona de serveis esportius, que inclourien una piscina pública amb servei per a les Escoles de Bellaterra.

En l’entrevista feta després de les festes nadalenques, el President també ha traslladat que les dates de les Festes Majors amb Sant Quirze serien les mateixes, dies en els que les dues comunitats podrien aprofitar per entrellaçar amics i famílies.

L’excel·lentíssima Alcaldessa de Sant Quirze del Vallès, Elisabeth Oliveras (Junts per Sant Quirze), ha expressat la amb to constructiu la seva sorpresa i agraïment, a una proposta que li resulta “engrescadora pel nostre col·lectiu”, i que permetrà a Sant Quirze i Bellaterra créixer en qualitat de vida i de serveis.

Tot plegat, un viratge de 360 graus en la posició de la Generalitat, que ha sorgit del gruix de l’expedient tècnic que s’ha elaborat a l’efecte de l’annexió, i que ja compta amb el vist i plau dels distints departaments de territori, tot això, sense perjudici dels tràmits que calgui fer en un futur i de la final decisió que implicarà als ciutadans de Bellaterra.

Font: Mitjà oficial GENCAT

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

CULTURA|Ocell de bosc (mirar, pensar-hi, coure, recordar), per Antoni Puigverd

27 Desembre 2025 per FLPT

Bellaterra, 27 de desembre de 2025

Sense oblidar la crítica a “un temps que sesforça a ser tràgic i frívol alhora, un temps en el qual, com ja deia Jacques, el criat de Diderot, tothom corre i vola, però encara ningú no sap on va”.

Ocell de bosc d’Antoni Puigverd
📷 BELLATERRA. CAT

OCELL DE BOSC és un llibre àlbum de records, idees i pensaments, en què l’Antoni Puigverd expressa la seva visió del món, a través de textos de formats molt diferents. Les experiències al voltant del menjar, des dels primers records amb la família fins al present, són reviscudes en aquest llibre amb pausa i amb una ambició literària cada dia més difícil de trobar.

Com a La Finestra Discreta, també de Libros de Vanguardia, Ocell de Bosc és una barreja de dietari i llibre de memòries que beu de la tradició de Pla, Leopardi o Goethe. Diversos gèneres s’hi barregen: del narratiu a l’aforístic, de l’assaig literari a l’elegia.

També hi treuen el cap figures de l’escena política, amb qui l’autor ha compartit taules i sobretaules. Sense oblidar la crítica a “un temps que s’esforça a ser tràgic i frívol alhora, un temps en el qual, com ja deia Jacques, el criat de Diderot, tothom corre i vola, però encara ningú no sap on va”.

Font: Llar del Llibre

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

CULTURA|80è Aniversari de Radu Lupu, Decca publica una col·lecció de concerts inèdits que abasten 32 anys de la seva carrera.

27 Desembre 2025 per FLPT

Bellaterra, 27 de desembre de 2025

“Per commemorar el 80è aniversari del naixement del gran pianista, Decca publica una col·lecció de concerts inèdits que abasten 32 anys de la seva carrera. Aquests inclouen obres de Haydn, Mozart, Beethoven, Schumann, Chopin, Mussorgsky, Bartok i altres, que Radu Lupu només va interpretar en públic. Aquesta caixa també inclou dues sonates de Schubert enregistrades a l’estudi el 1995, però el llançament de les quals havia rebutjat”

Radu Lupu i Horaci Miras a l’últim concert del gran pianista, al Palau de la Música Catalana

LLUIS TORRES|Avui, dia de Sant Esteve, les gravacions de Radu Lupu, un dels pianistes més grans de la seva generació, nascut el 30 de novembre de 1945 a Galati (Romania), nacionalitzat britànic i resident a Lausanne (Suïssa), va morir el 17 d’abril de 2022, als 76 anys, a casa seva de Lausana. Els darrers anys de Radu Lupu van estar marcats pels seus persistents problemes de salut, fins que l’any 2019, coincidint amb el seu últim recital al Palau de la Música Catalana, va decidir posar punt i final a la seva carrera.  Va participar a les temporades de l’OBC, sota la direcció del titular Lawrence Foster. Cal recordar que per la seva malaltia d’esquena sempre substituïa la banqueta del piano per una cadira normal.

Caixa de Radu Lupu. Enregistraments inèdits 1970 – 2002 – DECCA

Robert Schumann
Sonata núm. 1 op.11 en fa# menor
1r moviment: introduzione, un poco adagio – allegro vivace
Festival de Ludwigsburg, 29 de setembre de 1973

Robert Schumann
Carnaval de Viena op.26
Romanze
Amsterdam, Concertgebouw, 29 de maig de 1983

Robert Schumann
Estudis Simfònics, Op. 13, fragments.
Londres, St. John’s Smith Square, 3 de setembre de 1988

Franz Schubert
Sonata D.850 en re major
Final, rondo allegro moderato
Enregistrament d’estudi 1995


Variacions sobre un tema de Haydn, per a 2 pianos, de Johannes Brahms
, Radu Lupu i Murray Perahia , document de YouTube
de 1981

Modest Mussorgsky
Quadres d’una exposició (fragments)
Bydlo – Passeig – Ballet dels pollets a les seves closques –
Samuel Goldenberg i Schmuÿle
Amsterdam, Concertgebouw, 1 d’abril de 1984

Wolfgang Amadeus Mozart
Rondo final del Quartet per a piano K.478
amb membres del Quartet Jerusalem
(Chaim Taub, Daniel Benyamini, Uzi Wiesel)
Enregistrament d’estudi 1976

Joseph Haydn
Andante amb variacions en fa menor (inici)
Londres, Wigmore Hall, 1988

Guanyador d’un premi Grammy

Entre 1970 i 1993, Radu Lupu va fer més de 20 enregistraments per a Decca Records. Els seus enregistraments en solitari, que van rebre una aclamació considerable, inclouen obres de Beethoven, Brahms, Grieg, Mozart, Schubert i Schumann, incloent-hi tots els concerts per a piano de Beethoven, cinc sonates per a piano i altres obres en solitari. A més, Radu Lupu també és conegut per les seves interpretacions d’obres de Bartók, Debussy, Enescu i Janáček, entre altres compositors.
Radu Lupu va ser nominat a dos premis Grammy, guanyant-ne un el 1996 per un àlbum de dues sonates per a piano de Schubert. El 2016, va ser nomenat Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic.
Al llarg de la seva carrera, Radu Lupu sovint es va negar a concedir entrevistes a la premsa per “por de ser malinterpretat o mal citat”. A més, Lupu normalment no permetia que els seus concerts es retransmessin per ràdio ni que li fessin fotografies.

Radu Lupu amb el bellaterrenc Francesc Pérez i Lawrence Foster, ex director d’orquestra de l’OBC

Radu Lupu es va casar dues vegades. La primera esposa, la violoncel·lista “Lisa” Elizabeth Wilson (nascuda el 1947), filla del diplomàtic Sir (Archibald) Duncan Wilson, amb qui es va casar el 1971, amb qui va tindre el fill Daniel, Lisa era filla del diplomàtic Sir (Archibald) Duncan Wilson, la segona, el 1990 amb Delia Bugarin, violinista de l’Orchestre de Chambre de Lausanne

Radu Lupu estava fermament establert com un dels músics més importants de la seva generació. Nascut a Romania, va començar les classes de piano amb Lia Busuioceanu als 6 anys. Als 12 va debutar en públic amb un programa complet de música pròpia. Va continuar els seus estudis durant diversos anys amb Florica Muzicescu i Cella Delavrancea abans de guanyar una beca el 1961 al Conservatori de Moscou on va estudiar amb Galina Eghyazarova, Heinrich Neuhaus i més tard amb Stanislav Neuhaus. Va guanyar el primer premi en tres concursos: el  Van Cliburn de 1966, l’ Enescu International de 1967  i el de Leeds International de 1969.

Radu Lupu va actuar amb totes les grans orquestres del món, inclosa la Filharmònica de Berlín (amb qui va debutar al Festival de Salzburg el 1978 amb Karajan), la Filharmònica de Viena (amb qui va obrir el Festival de Salzburg el 1986 amb Muti), la Royal Concertgebouw, totes les grans orquestres de Londres i totes les grans orquestres americanes. Als EUA les seves primeres aparicions significatives van ser l’any 1972 amb la Cleveland Orchestra i Barenboim a Nova York, i amb la Chicago Symphony i Giulini. Ha tocat a la majoria dels festivals de música notables i ha estat convidat habitual als festivals de Salzburg i Lucerna.

Els seus enregistraments per a Decca inclouen els Concerts per a piano de Beethoven, el Concert núm. 1 de Brahms, els Concerts de Grieg i Schumann, les Sonates completes per a violí i piano de Mozart amb Szymon Goldberg, Debussy i Franck i Sonates per a piano amb Kyung Wha Chung i obres en solitari de Beethoven i Brahms. , Schumann i Schubert. El 1995 va guanyar 2 premis en la categoria “Millor disc instrumental de l’any”: un Grammy per les Sonates de Schubert en la major D664 i si bemoll major D960, i un premi Edison per Kinderszenen, Kreisleriana i Humoresque de Schumann. També ha realitzat dos discos amb Murray Perahia (CBS), dos discos de Schubert Lieder amb Barbara Hendricks (EMI), i un disc de peces a quatre mans de Schubert amb Daniel Barenboim (Teldec).

La temporada 2009/10 compta amb una residència amb la Tonhalle Zurich, que inclou una gira per Alemanya, actuacions a Zuric amb David Zinman i (més tard a la temporada) amb Franz Welser-Most, un concert de cambra amb membres de la Tonhalle Orchestra i un recital en solitari. Altres compromisos inclouen aparicions en concerts amb la London Symphony i la London Philharmonic, la Filharmònica de Berlín, la Filharmònica estatal de Baviera i la Filharmònica de Munic, i l’Orquestra de París. Inolvidables els seus concerts a Barcelona, Girona, Bilbao, Madrid, Ginebra, Viena, Roma, Florència i Milà.

Els concerts als EUA inclouran actuacions amb la Chicago Symphony i dues cites al Carnegie Hall de Nova York; un recital i un concert amb la Simfònica de Cincinnati. L’any 2006 el Sr. Lupu va rebre 2 premis: el Premio Internazionale Arturo Benedetti Michelangeli i, per segona vegada, el premi Abbiati (conferit per l’Associació de la Crítica Italiana). Abans l’havia guanyat el 1989.

Font: Decca, Ràdio France

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

« Newer Posts - Older Posts »