Feeds:
Entrades
Comentaris

L’empresa de Torroella de Montgrí ultima les obres per obrir un nou local abans de Nadal al costat del Palau de la Música

La baixada de preu de lloguers dels locals ha permès l’expansió de la firma

El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, sovint amagada en un racó, darrere d’un arbust, on fa les seves necessitats a l’aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint fumant amb pipa. L’home que caga, l’home que fa les seves necessitats o En Bernat qui caga (com se’l coneix a Menorca) són altres noms que se li han atribuït.

El caganer Rosalia és un dels més venut

Jordi Panyella • 6 de novembre del 2022
L’empresa de Torroella de Montgrí ultima les obres per obrir un nou local abans de Nadal al costat del Palau de la Música
La baixada de preu de lloguers dels locals ha permès l’expansió de la firma
L’empresa Caganer.com és a punt de consolidar la seva estratègia de venda directa a la ciutat de Barcelona amb l’obertura d’una macrobotiga a la plaça de Lluís Millet, just al davant del Palau de la Música, un dels atractius culturals i turístics de la ciutat.
El nou espai comercial, que ara es troba en obres per poder obrir portes coincidint amb la campanya de Nadal, suposa un salt endavant important en l’estratègia de l’empresa de Torroella de Montgrí que, fins ara, ha anat obrint petits punts de venda.

La botiga de la plaça Lluís Millet té dos nivells i a la part de sota és on s’hi habilitarà el taller per pintar figures. Al barri on s’obrirà aquesta botiga ja hi ha negocis similars, de ceràmica, que conviden els clients a pintar les seves peces, segons el seu gust i preferència.
Aquesta nova botiga s’obrirà als baixos de l’edific conegut com el del Gremi de Velers, una casa catalogada per patrimoni en la qual les reformes per obres que s’hi poden fer estan condicionades. Aquest fet ha obligat Caganer.com a ajornar l’obertura del nou negoci, que, en un principi, s’havia previst que estaria a punt aquest passat estiu.

Amb aquest nou establiment ja en seran cinc els que Caganers.com tindrà a Barcelona, des que l’abril del 2021 va obrir la primera botiga al carrer de Banys Nous. La resta de locals, davant Santa Maria del Mar, als carrers Portaferrissa i baixada de la Llibreteria tenen en comú que estan en punts cèntrics i turístics de la ciutat i són de reduïdes dimensions, encara més comparant-ho amb la nova que ara es construeix.

Aquesta expansió tan ràpida de l’empresa per Barcelona s’ha degut a la crisi derivada del coronavirus que va sacsejar el comerç del centre de Barcelona. Van marxar els turistes, van tancar botigues i els preus de lloguer es van desplomar. Això ha permès a l’empresa de Torroella tirar endavant el projecte de situar-se amb botigues pròpies a la capital del país, projecte que abans el dificultava els preus elevadíssims dels lloguers dels locals i l’escassa oferta d’aquests.

Novetat a Madrid

L’expansió no ha estat només a Barcelona, sinó que s’ha fet el salt a Madrid amb una botiga a la Calle Mayor que segons l’empresa està funcionant de manera satisfactòria. L’interès dels madrilenys per la figura del caganer ja ve de lluny. A través del lloc web ja s’havia detectat la compra de figures per part de ciutadans de la capital de l’Estat, també ho feien de manera presencial a les fires de Nadal catalanes i, fins i tot, comerciants de Madrid ja en venen des de fa uns anys a la fira que es fa a la Plaza Mayor per Nadal.

LA XIFRA
8 botigues de Caganer.com hi haurà entre les de Barcelona, Torroella de Montgrí, Girona i Madrid

Font: El Punt Avui , Wikipèdia

Hitler saludant a Queipo de Llano|National Geogràfic

Xevi Sala | El principal especialista a desinflar l’efecte Feijóo és el mateix Feijóo: només a algú així se li podia acudir, la setmana que a tots els cementiris es ret homenatge als difunts, afirmar que a ell només el preocupen els vius. Ho va dir quan el van incomodar preguntant-li què en pensava de l’exhumació del general franquista Gonzalo Queipo de Llano, però potser en realitat la seva resposta incloïa una referència subtil al Caudillo, que per al PP sempre ha estat un mort molt viu. En qualsevol cas, el do de l’oportunitat del líder en (des)construcció dels populars resulta innegable perquè aquesta setmana també se celebrava el primer Dia de Record i Homenatge a totes víctimes del cop militar perpetrat per Franco, ja fos en qualsevol de les modalitats de mort, repressió o exili. A la dreta espanyola li emprenya molt sacsejar aquesta catifa, sobretot perquè la merda que s’hi apilona a sota podria esquitxar més d’un amic, familiar o descendent, tots degudament posicionats a la judicatura, l’exèrcit o l’alt empresariat, perquè ja se sap que el franquisme no es destrueix, tan sols es transforma sota infinites capes de caspa. Aquí tenim l’exemple de l’exministre de l’Interior, Rodolfo Martín Villa, investigat a l’Argentina perquè a Espanya en lloc de Reparació vam tenir Transició. Aquests dies la pel·lícula Argentina 1985 ens recorda precisament com en aquell país van tenir el coratge de fer seure al banc dels acusats els responsables de la sagnant dictadura militar. A l’Espanya d’en Feijóo, evidentment, tot això seria una pèrdua de temps perquè només compten els vius. Això sí, sempre que els vius visquin a barris homologables a La Moraleja, no formin part de la cua de l’atur i no tinguin el mal gust de ser desnonats. El desnonament del general de la tomba de la basílica de la Macarena ha servit per recordar l’existència d’altres casos incompatibles amb la llei de memòria històrica, que prohibeix tenir restes d’antics dirigents del cop d’estat del 1936 en llocs preeminents. És clar que per a Feijóo la que hauria d’estar morta i enterrada és la llei.

Font: El Punt Avui

National Geogràfic

“Este muerto está muy vivo”

Xevi Sala | El principal especialista en desinflar el efecto Feijóo es el propio Feijóo: sólo a alguien así se le podía acudir, la semana que a todos los cementerios se rinde homenaje a los difuntos, afirmar que a él sólo le preocupan los vivos. Lo dijo cuando le incomodaron preguntándole qué pensaba de la exhumación del general franquista Gonzalo Queipo de Llano, pero quizá en realidad su respuesta incluía una referencia sutil al Caudillo, que para el PP siempre ha sido un muerto muy vivo . En cualquier caso, el don de la oportunidad del líder en (des)construcción de los populares resulta innegable porque esta semana también se celebraba el primer Día de Recuerdo y Homenaje a todas víctimas del golpe militar perpetrado por Franco, ya fuera en cualquiera de las modalidades de muerte, represión o exilio. A la derecha española le cabrea mucho sacudir esta alfombra, sobre todo porque la mierda que se amontona abajo podría salpicar a más de un amigo, familiar o descendiente, todos debidamente posicionados en la judicatura, el ejército o el alto empresariado, porque ya se sabe que el franquismo no se destruye, tan sólo se transforma bajo infinitas capas de caspa. Aquí tenemos el ejemplo del exministro del Interior, Rodolfo Martín Villa, investigado en Argentina porque en España en lugar de Reparación tuvimos Transición. Estos días la película Argentina 1985 nos recuerda precisamente cómo en aquel país tuvieron el coraje de sentar en el banquillo a los responsables de la sangrienta dictadura militar. En la España de Feijóo, evidentemente, todo esto sería una pérdida de tiempo porque sólo cuentan los vivos. Eso sí, siempre que los vivos vivan en barrios homologables en La Moraleja, no formen parte de la cola del paro y no tengan el mal gusto de ser desahuciados. El desahucio del general de la tumba de la basílica de Macarena ha servido para recordar la existencia de otros casos incompatibles con la ley de memoria histórica, que prohíbe tener restos de antiguos dirigentes del golpe de estado de 1936 en lugares preeminentes . Está claro que para Feijóo la que debería estar muerta y enterrada es la ley.

Fuente: El Punt Avui

Cerdanyola recorrerà la sentència que l’obliga a tramitar l’expedient per valorar l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat

Unes veïnes i veïns de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat abans de portar el 60% les signatures recollides per l’annexió a Sant Cugat del Vallès

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès recorrerà la sentencia del jutjat d’instrucció número 6 de Barcelona que l’ordena iniciar l’expedient d’alteració de la localitat a partir de la petició de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat. El col·lectiu va recollir signatures l’any 2019 que avalaven amb més de la meitat del cens representat la separació respecte Cerdanyola i l’annexió a la veïna localitat de Sant Cugat, al·legant que el vincle és més fort, ja sigui per proximitat geogràfica com per al dia a dia, on molts veïns del barri hi solen fer vida. El consistori cerdanyolenc, però, considera que no es recullen les observacions fetes i apel·larà la resolució, segons confirmen a l’ACN fonts municipals.

La Comissió va recollir un total de 1.230 signatures, de les quals l’Ajuntament de Cerdanyola en va reconèixer 1.133, en considerar que hi havia part de les eprsones signants que no es podia validar que vivien al barri. La desannexió, a més, inclou uns terrenys corresponents a Can Fatjó dels Aurons, que no forma part de Bellaterra, però que es troba en el mateix cantó de l’autopista AP-7, via que els separa de Cerdanyola.

La petició de desannexió comprendria, així, la zona de Can Fatjó dels Aurons i Bellaterra, que segons la voluntat de la Comissió, i que rep l’aval del govern de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), passarien a formar part del terme municipal de Sant Cugat del Vallès. Això, però, no inclouria la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que no forma part de Bellaterra i, per tant, romandria en terrenys de Cerdanyola.

Des de l’Ajuntament de Cerdanyola no s’ha fet cap altra valoració que la confirmació que es presentarà el r ecurs. Qui tampoc ha fet cap comentari al respecte és l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, que seria la localitat que hauria d’acollir els veïns de Bellaterra.

En la sentència s’ordenava l’Ajuntament a iniciar els tràmits i crear un expedient on es valorés la viabilitat de la desannexió, per elevar-ho a la Generalitat, que seria qui finalment validaria o no la separació de Bellaterra respecte Cerdanyola i la possible annexió a Sant Cugat.

Font: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

Bellaterra, 5 de novembre de 2022

“Els establiments ideen estratègies per deixar de perdre els diners dels clients que reserven i no hi acudeixen”

Taula reservada al restaurant La Taula de Barcelona

Bàrbara Julbe “Molta gent reserva a quatre o cinc restaurants alhora, com hem fet nosaltres, i a última hora decideix a quin anar. Això està molt bé”, explicava una comensal al grup que seia a la seva taula en el restaurant Godard, a s’Agaró. El xef de l’establiment, Xavier Madrona, després d’aquest comentari no va poder evitar dir-li: “Disculpi, però això no està bé. Què faran els altres restaurants que no han estat escollits?” La senyora va irrompre: “És estiu, ja es recuperaran!”

Aquesta pràctica de reservar en diferents establiments el mateix dia a la mateixa hora i cancel·lar els que no interessen poca estona abans o, fins i tot, no presentar-s’hi sense haver anul·lat la reserva perjudica greument la restauració. L’establiment deixa d’obtenir uns guanys econòmics que esperava dels comensals que l’han deixat plantat. També hi ha un menjar que es desaprofitarà, i s’haurà previst un personal de suport que, sense prou marge de temps per donar-lo de baixa, li comportarà pèrdues econòmiques. Un restaurant amb molts espais buits, a més, pot donar la idea que és un lloc on no s’hi menja bé. La restauració perd, segons calculen els experts, un 20% de la facturació en cancel·lacions d’última hora, ja siguin no-show (no presentats) o altres problemes de reserves, com les duplicitats. “A tots ens passen coses, i l’últim en què penses és en trucar al restaurant per anul·lar una reserva. Però una cosa és un accident i l’altra la gent que se’n desentén i no cancel·la”, lamenta Cristina Cusí, directora de restauració i professora de l’Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona

Poca consciència, falta de rigor i barra són alguns dels qualificatius que els restauradors atribueixen a aquest perfil de clients. “Reservar és gratis, i no presentar-se, també. Tot el que és gratuït sembla que no tingui cap valor”, apunta el vicepresident de l’Associació d’Hostaleria, Turisme i Restauració de Girona, Xevi Garcia, que remarca que “avisar no costa tant” i que no fer-ho “és una falta de respecte i consciència vers la professió”. “Els que no anul·len i no es presenten han d’entendre que la seva taula es deixa d’oferir a altres persones. Falta pedagogia”, afegeix Judit Lloberol, gerent del Grup Costa Brava Centre. Davant la manca de regulació en aquest àmbit, alguns establiments, com el gastronòmic Kao Soldeu de l’Hotel Park Piolets, a Andorra, donen fins a 15 minuts de cortesia al client i, si no s’hi presenta, perd la reserva. N’hi ha que salven la situació amb els espontanis que passen per davant i demanen taula al moment. “A aquests també els falta consciència per no reservar”, admet Garcia. Ara bé, no tots els restaurants tenen facilitat per atraure comensals espontanis. És el cas del restaurant Saó, a Fonteta. El seu xef, Vicenç Fajardo, lamenta haver perdut aquest estiu uns 12.000 euros (50 euros de tiquet mitjà) per culpa dels no presentats. “Jo no tinc públic davant del local per si em fallen els clients”, argumenta. Al Godard, amb un total de 125 no presentats al mes d’agost, han deixat de facturar uns 7.750 euros (62 euros de tiquet mitjà). 

La targeta, un efecte dissuasiu

Al Deliranto, a Salou, amb un menú de 125 o 165 euros, cobren prèviament 50 euros per comensal al fer la reserva, que es descompten de la factura en cas d’assistir-hi. “La targeta és una garantia”, afirma el seu xef, Pep Moreno. Sovint, quan arriba el moment de cobrar la penalització, també arriben les sorpreses: la targeta de crèdit apareix com a no vàlida. “Una vegada, de les set taules que teníem, tres ens van deixar penjats. Vaig trucar personalment als tres clients que havien fet la reserva i ningú agafava el telèfon. Passada la mitjanit, un d’ells em va retornar la trucada. Em va explicar que havien reservat en tres llocs diferents i que, al final, s’havien decantat per un altre. Em va dir que era un pesat i em va engegar a la merda. A partir d’aquell moment, vam instaurar el sistema de la targeta, si no no fem la reserva. Però la gent que no s’ha presentat prefereix, a vegades, anul·lar la targeta abans que agafar el telèfon”, assevera Pep Moreno, xef del Deliranto.

Pràctiques abusives

Des de l’organització de consumidors Facua-Consumidores en Acción, lamenten que el termini de cancel·lació i els diners de penalització són “desproporcionats” en determinats establiments. “L’empresa guanya més diners amb les cancel·lacions que amb els clients que hi mengen. La penalització hauria d’estar d’acord amb el benefici”, diu el secretari general de l’entitat, dedicada a la defensa dels drets dels consumidors, Rubén Sánchez. “No dic que una reserva de 20 comensals pugui causar algun perjudici, però si és entre 4 i 8, que és l’habitual, hi ha certa exageració en els motius que justifiquen la penalització que pretenen aplicar. En molts casos, les taules s’omplen sobre la marxa: amb llista d’espera, amb gent sense reserva… Un restaurant on no hi vagi gairebé ningú és una situació molt atípica”, afegeix.

En aquest camí d’entrebancs, les aplicacions de sistemes de gestió de reserves per a restaurants, com Cover Manager, són una gran ajuda, perquè informen l’establiment de si el client ha fet més d’una reserva en un restaurant aquell dia a la mateixa hora. També hi ha altres plataformes, com El Tenedor, que no només permeten als usuaris reservar en línia i beneficiar-se de descomptes, sinó que possibilita als restaurants gestionar la sala més fàcilment i l’entrada dels clients. Eines que milloren l’activitat diària però que suposen una nova despesa per a un sector que ja va molt ofegat econòmicament. “Aquestes plataformes ofereixen la possibilitat d’enviar un missatge de mòbil com a recordatori de la reserva, però aquest SMS el paga el restaurador”, puntualitza Cusí, que aconsella el següent als seus alumnes: primer mirar que funcioni la tecnologia de forns i càmeres, entre d’altres, i després reconfirmar totes les reserves. “Cal trucar a tots els clients: en primer lloc, els que no coneixem de res i els que tenen taules més grans; i acabar amb els més assidus”, concreta. Però si, així i tot, el comensal no es presenta, només hi haurà una solució: posar-lo a la llista negra.

Font: Ara

Marc Garcia és el nou president de l’Associació de Veïns de Volpelleres (Sant Cugat del Vallès)

Marc Garcia, president de l’Associació de Veïns del Barri de Volpelleres. FOTO: Cedida

Com veieu la voluntat de Bellaterra d’adherir-se a Sant Cugat?

Crec que si demanen un canvi és per alguna raó. Potser haver-se de desplaçar a Cerdanyola per a fer els tràmits és complicat i estan més a prop de Sant Cugat. No vull entrar en valoracions polítiques, però entenc que es vol que un Ajuntament sigui pròxim

Font: Tot Sant Cugat

Miquel A. Vázquez, va enviar aquesta carta a la Comissió Bellaterra-Sant Cugat el mateix dia que va enviar la Nota de Premsa sobre la sentencia del jutjat número 6 de Barcelona.

Bellaterra 15 octubre 2022

He pres la decissió de presentar la meva dimissió com a President i com a membre de la Comissió de Veïns Bellaterra és Sant Cugat. He enviat la carta comunicant la meva renúncia a la Vicepresidenta d’aquesta Comissió i al President de l’EMD perquè tinguin constància. També ho faré amb els serveis juridics que han defensat el judici.

Tots els temes pendents els estic passant a la Chus.

Ja em direu en un futur, a quí haig de fer el traspàs de la meva funció.

Qualsevol cosa, em tindreu al vostre costat defensant Bellaterra és Sant Cugat.
Bon vent i bona mar, companys!

Miquel A. Vázquez

Un jutjat de Barcelona avala la petició d’una agrupació veïnal per iniciar el procediment de separació

Bea Ripol, secretària de l’EMD de Bellaterra amb el 60% de signatures veïnals a la porta de l’Ajuntament de Cerdanyola

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès recorrerà la sentència del jutjat d’instrucció número 6 de Barcelona que li ordena iniciar l’expedient d’alteració de la localitat a partir de la petició de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat.

El col·lectiu va recollir firmes el 2019 que avalaven amb més de la meitat del cens representat la separació respecte de Cerdanyola i l’annexió a la veïna localitat de Sant Cugat.

«El vincle amb Sant Cugat és més fort»

S’al·legava que el vincle és més fort, ja sigui per proximitat geogràfica com pel dia a dia, on molts veïns del barri solen fer vida.

El consistori de Cerdanyola considera que no es recullen les observacions fetes i apel·larà la resolució, segons confirmen a l’ACN fonts municipals.

La Comissió va recollir un total de 1.230 firmes, de les quals l’Ajuntament de Cerdanyola en va reconèixer 1.133, al considerar que hi havia part de les persones signants que no es podia validar que visquessin al barri.

La UAB es mantindria a Cerdanyola

La desannexió, a més, inclou uns terrenys corresponents a Can Fatjó dels Aurons, que no forma part de Bellaterra, però que es troba a la mateixa cantonada de l’autopista AP-7, via que els separa de Cerdanyola.

Font: Diari de Terrassa, Bellaterra és Sant Cugat

La petició d’annexió a Sant Cugat del Vallès comprendria la zona del clot de Can Fatjó dels Aurons i Bellaterra

Miquel A. Vázquez, ex president fundador de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat amb la vocal Chus Cornellana, el dia de la presentació del Manifest de Bellaterra

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès recorrerà la sentència del jutjat d’instrucció número 6 de Barcelona que l’ordena iniciar l’expedient d’alteració de la localitat a partir de la petició de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat. El col·lectiu va recollir signatures l’any 2019 que avalaven amb més de la meitat del cens representat la separació respecte a Cerdanyola i l’annexió a la veïna localitat de Sant Cugat, al·legant que el vincle és més fort, ja sigui per proximitat geogràfica com pel dia a dia, on molts veïns del barri solen fer vida. El consistori cerdanyolenc, però, considera que no es recullen les observacions fetes i apel·larà la resolució, segons ACN.

La Comissió va recollir un total de 1.230 signatures, de les quals l’Ajuntament de Cerdanyola en va reconèixer 1.133, en considerar que hi havia part de les persones signants que no es podia validar que vivien al barri. La desannexió, a més, inclou uns terrenys corresponents a Can Fatjó dels Aurons, que no forma part de Bellaterra, però que es troba en el mateix cantó de l’autopista AP-7, via que els separa de Cerdanyola.

La petició de desannexió comprendria així la zona de Can Fatjó dels Aurons i Bellaterra. Segons la voluntat de la Comissió, avalada pel govern de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), passarien a formar part del terme municipal de Sant Cugat. Això no inclouria la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que no forma part de Bellaterra i romandria a Cerdanyola

Font: Diari de Terrassa

Oriol Capmany, vocal de la Comissió Veïnal Bellaterra-Sant Cugat i Bea Ripol, secretaria de l’EMD de Bellaterra, a l’Ajuntament de Cerdanyola per entregar les més de 60% de signatures

Cerdanyola recorrerà la sentència que l’obliga a tramitar el procés d’annexió de Bellaterra a Sant Cugat

Unes modificacions dels límits territorials que comprendrien la urbanització de Bellaterra i l’àmbit de Can Fatjó dels Aurons

L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès recorrerà la sentència del Jutjat d’Instrucció núm. 6 de Barcelona que l’ordena a tramitar l’expedient de la petició de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat per estudiar la seva possible futura annexió amb aquest darrer municipi adjacent després d’una reivindicació històrica.

Unes modificacions dels límits territorials que comprendrien la urbanització de Bellaterra i la zona de Can Fatjó dels Aurons -ambdós àmbits situats a l’altra banda de l’AP-7-. Això sí, l’àrea en qüestió no inclouria la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que romandria en terrenys de Cerdanyola. 

Més enllà de la confirmació de la presentació del recurs, el consistori cerdanyolenc no ha volgut fer cap altre comentari al respecte; així com tampoc ho ha fet, de moment, l’Ajuntament de Sant Cugat.