Feeds:
Entrades
Comentaris

L’Ajuntament de Barcelona va comprar El Molino, emblemàtic espai cultural del Paral·lel, per integrar-lo a la xarxa d’equipaments culturals de la ciutat, dins de les noves Cases de Cultura de Barcelona, projecte impulsat en el marc del Pla de Drets Culturals.

El cost de la compra és de 6,2 milions d’euros i permetrà convertir aquest espai simbòlic de la cultura popular de Barcelona en un dels espais que han de reimpulsar el Paral·lel com a nou centre cultural que combini equipaments públics i privats i impulsar estratègies que facilitin l’accés i les participació cultural ciutadana

El Molino com a espai emblemàtic de la nova centralitat cultural

El Molino, actualment tancat, ha estat l’epicentre simbòlic de la cultura del Paral·lel. La barreja d’escena popular a través de la Revista o del Cabaret transgressor dels seus anys d’esplendor ha connotat un emblema cultural molt característic que ara Barcelona es fa seu per rellançar-ho. Amb la voluntat d’incorporar els Drets Culturals com a marc d’acció d’aquesta operació de compra, l’adquisició suposa l’impuls d’una nova centralitat cultural que compagini l’accés a l’excel·lència dels grans equipaments amb noves estratègies que afavoreixin les pràctiques culturals ciutadanes i la memòria popular, com a motor integrador i dinamitzador.

El Molino en aquesta nova etapa se suma a nous equipaments com la futura Casa de la Música de Barcelona a l’actual Sala Barts, que conjugarà l’exhibició amb l’articulació sectorial i potenciarà nous vincles entre cultura i educació i experimentació, i amb projectes en rodatge com l’Arnau Itinerant, que desenvolupa un pla cultural comunitari entre els tres barris a tocar del Paral·lel, exemples tots del nou potencial que complementa el paper de grans equipaments privats com el Condal, el nou Teatre Apolo, o l’experiència del Victòria.

El Molino com a exemple de nou enfoc en la gestió público-privada i hibridació de continguts

La nova etapa del Molino ha de representar una nova generació d’equipaments híbrids i transdisciplinars que haurà d’incorporar i actualitzar aquestes arrels de les arts escèniques més populars i transgressores a partir de nous elements que ja formen part de la cultura contemporània de la ciutat com ara la hibridació cultural, l’experimentació, la cultura audiovisual i el teatre de petit format en escena, entre d’altres. Barcelona té un enorme capital cultural que necessita també d’un espai on crear un nou punt de trobada que més enllà de l’espectacle, tingui la capacitat de teixir i dinamitzar diversos àmbits.

El Molino serà, juntament amb la futura Casa de la Música de Barcelona, una de les primeres Cases de Cultura de Barcelona i tornarà a obrir portes amb un nou enfoc de gestió que l’Ajuntament està desenvolupant basant-se en el model de Casa de la Música de Barcelona, per tant replica un nou enfoc model de gestió dissenyat per a poder ser implementat en nous equipaments de titularitat municipal destinats a diversos àmbits culturals i creatius.

Aquests equipaments incorporen l’explotació a través de la programació cultural de qualitat amb elements rellevants de valor públic i comunitari.

Les Cases de Cultura tindran un doble objectiu final:

la dinamització del teixit cultural a través de diferents àmbits i sectors per tal de generar nous recursos que permetin la seva articulació i impuls.
el reconeixement i ampliació dels drets culturals des de la perspectiva de l’accés a continguts i la participació ciutadana a nivell de pràctiques culturals i de la implementació de noves governances.
La gestió público-privada-comunitària esdevé així en nou paradigma on l’impuls dels sectors i dels drets formen part alhora d’un mateix projecte/equipament que es desplegarà un cop realitzat un concurs públic per la seva direcció, previst pels propers mesos.

Font: Ajuntament de Barcelona

Final days, en fusta africana d’affromòrsia, reprodueix de nou el famós Companion de Kaws, inspirat en Mickey Mouse, d’ulls ratllats amb una X, i gairebé un meme per la quantitat de versions que ha fet l’artista.

‘Final days’ al complet

Amb els braços oberts sembla disposat a rebre els joves –sí, són joves la majoria de visitants– que s’han informat generalment per la boca orella i que no van vestits de món de l’art; el cap de setmana s’omple de famílies i sempre de mòbils: és el museu més instagramejable de Barcelona.

No busquin a Wikipedia el significat de Kaws, el nom pel qual es coneix artísticament a Brian Donnelly (New Jersey, 1974). Un art lúdic, que entra pels ulls, i que a sobre, o per tot això, és popular.

De titularitat privada, els fundadors, la parella de col·leccionistes holandesos Lionel i Kim Logchies, van obrir el 2016 un museu de característiques similars a Amsterdam que ha estat un èxit. Per a Barcelona han demostrat tenir bona vista: el Moco es troba en ple cabdell museístic –i turístic– del Born, porta amb porta amb el Museu Picasso i davant de l’Etnològic, se suposa que la concentració facilita les sinergies.

Però el Moco juga una altra carta: pocs dels artistes que exposa disposen d’obra visitable a la ciutat, des de Damien Hirst fins a Takashi Murakami, el primer protagonista d’abundants titulars i opinions trobades; aquí presenta Sacred Heart , un cor de bou embalsamat amb unes ales també reals que, la veritat, concita una atenció relativa, com l’estàtua de Dalí Dona en flames (1980), l’Untitled (Bracco di Ferro) de Jean Michel Basquiat (1983 )  o una Colored Marilyn (Reversal Series), 1979, d’Andy Warhol, altres dels consagrats que s’exposen a la planta baixa i que en aquest cas sí que tenen producció en altres museus (Macba). Warhol comparteix amb Kaws les crítiques al seu apropiacionisme, encara que en el cas de l’estrella pop ja diluïdes amb el temps, cosa que pot ser que passi en el futur amb Kaws… o no.

http://www.mocomuseum.com

La selecció Espanya sub-23 de Kubala concentrada a l’Hostal Sant Pancraç de Bellaterra

El Dia Universal del Nen o de la Infància, és un dia consagrat a la fraternitat i a la comprensió entre els nens del món.

Infants internats a “La Prote” del Tribunal Tutelar de Menores 1969

Aquest Dia Universal de la Infància està destinat a fomentar el benestar i els drets dels nens del món.

L’any 1954, l’Assemblea General de les Nacions Unides va recomanar que es constituís a tots els països un Dia Universal del Nen i també va suggerir als governs estatals que celebressin aquest dia, en la data que cadascun d’aquests decidís més convenient.

L’ONU celebra aquest dia el 20 de novembre, en commemoració a l’aprovació de la Declaració dels Drets del Nen l’any 1959 i de la Convenció sobre els Drets de l’Infant el 1989.

Font: Marià Samaranch, Wikipèdia

Ramón Andreu, president de l’EMD de Bellaterra va assistir en persona i té constància de totes aquestes il·legalitats

La nova Comissió amb majoria de vocals del partit polític GXB és il·legal perquè Miquel Àngel Vázquez Heras, ex president de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat i la vocal Maria Jesús Cornellana  Puigariu “NO HO VAN COMUNICAR A TOTS ELS VOCALS FUNDADORS DE LA COMISSIO” a la reunió del 16 novembre 2022, on il·legalment també van aprovar una “Normativa”. (Aquest actes demostren una clara manipulació i es comunicarà al Jutjat Contenciós Administratiu número 6 de Barcelona, Ajuntament de Cerdanyola, Territori de la Generalitat de Catalunya, etc.,).

L’acta fundacional promoguda per Miquel Àngel Vázquez Heras (fundador i ex portaveu del partit polític GXB) i Maria Jesús Cornellana Puigariu (ex candidata per GXB a l’Alcaldia de Cerdanyola del Vallès) no diu en cap moment que la Comissió sigui “Veïnal”, el que demostra que es va formar amb interessos polítics i electorals per una majoria del partit polític GXB👇

COMISSIÓ IL·LEGAL DELS 18 VOCALS👇

Miquel Àngel Vázquez Heras (ex portaveu i fundador del partit polític GXB)

Maria Jesús Cornellana Puigariu  (ex candidata alcaldia de Cerdanyola per GXB)

Maria Remei Barceló Rocasalvas (ex vocal de cultura EMD GXB)

Hortensia Torrecilla Santos (actual vocal sense cartera a l’EMD per GXB)

Júlia Vilaplana Algué (ex vocal de cultura de GXB)

Guillem Nadal Vicente (actual portaveu i vocal GXB a l’EMD)

Daniel Alcalde Vera (GXB)

Joan Garcia-Planas Marcet (GXB)

Joan Ramon de Clascà (pro GxB)

Anna Romero Marcet (pro GXB)

Juan José Bruguera Clavero (pro GxB)

Maria Carmen León Navarro (ex candidata PP alcaldía de Cerdanyola)

Albert Pantaleoni Xercavins

Oriol Campmany Crusafon

Guillem Sallent Salomó

Alejandro Díaz

Beneta Sumats

Roger Cuadras

Bellaterra, 18 novembre 2022

En record als meu avis paterns Mercedes i Juan de Dios em dirigeixo a tots vosaltres, per demanar-vos la dimissió de la vostra vocal Mei Barceló, nomenada recentment “Responsable d’organitzar la distribució i informaciò oficial al poble de Bellaterra”. Un nomenament efectuat per Chus Cornellana, presidenta en funcions de la Comissió, el 16 de novembre de 2022.

El passat 14 d’octubre es va complir un any de quan Mei va dimitir com vocal de cultura de l’EMD de Bellaterra, just quan també Chus l’acompanyava com vocals polítics per GXB. Aquest pressumpte twit d’odi va ser denunciat per milers de persones a les xarxes socials, fins i tot per l’acreditat periodista de La Vanguardia Víctor Amela

No es veuria correcte, transparent ni comprensible que continués com vocal d’aquesta Comissió Veïnal. L’heu contemplat a la vostra recent i llarguíssima Normativa?

Estic convençut que aquesta Comissió Bellaterra-Sant Cugat no pot conservar al seu interior dubtes que no aportin valor afegit en aquest incert camí per aconseguir l’annexió a Sant Cugat, després d’una llarga feina ja feta els últims tres anys.

Una cordial salutació,

Francesc Pérez Torres
Vocal fundador de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat

Per què Bellaterra vol independitzar-se de Cerdanyola i unir-se a Sant Cugat?


Aquesta Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) defensa que no se sent reconeguda pel municipi a què pertany, i del qual la separa l’AP-7 i la Universitat Autònoma. Una sentència recent ha desbloquejat el procés d’annexió, impugnat per Cerdanyola, que ara ha de reactivar-lo i enviar un expedient a la Generalitat perquè decideixi

EMMA PONS VALLS|Bellaterra fa anys que lluita per deixar de pertànyer a Cerdanyola del Vallès i anar-se’n amb Sant Cugat. Ara aquest pas sembla més a prop, des que a l’octubre una sentència va donar la raó als impulsors de la iniciativa i va reactivar el procés d’annexió que l’Ajuntament de Cerdanyola havia portat als tribunals. El municipi està obligat, doncs, a iniciar l’expedient per tramitar el canvi i enviar-lo a la Generalitat, que serà qui decideixi en última instància.

Bellaterra (Vallès Occidental) és una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Cerdanyola del Vallès on hi viuen unes 3.000 persones. Però segons un estudi, la majoria fan vida a Sant Cugat: un 60% dels habitants es desplacen a aquest municipi per motius laborals, escolars o d’oci, davant d’únicament el 7% a Cerdanyola. “Volem que concordi la part administrativa amb la manera de viure del poble de Bellaterra”, sosté Chus Cornellana, vicepresidenta de la Comissió Bellaterra és Sant Cugat, qui va encarregar l’informe.

A més, hi ha les barreres físiques, que fan que Bellaterra estigui “absolutament separada” i “molt lluny” del municipi a què pertany actualment. L’AP-7 i la Universitat Autònoma s’interposen entre la ciutat i Bellaterra, que és una EMD des del 2009. Abans, n’era tan sols un barri.

Queixes de manca d’inversió

Més enllà d’això, els grups i els veïns fa anys que es queixen de la manca d’inversió del municipi en el barri, i apunten que Sant Cugat té experiència en la gestió d’EMD, com Valldoreix. “Nosaltres ens identifiquem amb Sant Cugat, la població fa vida allà. Després ja veurem si hi invertirà o no”, apunta Cornellana.

Bellaterra fa anys que lluita per deixar de pertànyer a Cerdanyola del Vallès i anar-se’n amb Sant Cugat. Ara aquest pas sembla més a prop, des que a l’octubre una sentència va donar la raó als impulsors de la iniciativa i va reactivar el procés d’annexió que l’Ajuntament de Cerdanyola havia portat als tribunals. El municipi està obligat, doncs, a iniciar l’expedient per tramitar el canvi i enviar-lo a la Generalitat, que serà qui decideixi en última instància.

La Generalitat va rebutjar que Bellaterra s’independitzés

En un inici, l’EMD va reclamar la independència, però la Generalitat ho va rebutjar. Llavors van iniciar el procediment per annexar-se a Sant Cugat, d’acord amb el decret 244/2007. Primer van crear la Comissió, a finals de 2018, i llavors van començar la recollida de signatures, amb més d’un 50% dels veïns a favor. Un cop presentades a l’Ajuntament, però, Cerdanyola va impugnar el procés i des de llavors ha estat en mans dels jutjats.

Cornellana sosté que l’interès que té Cerdanyola perquè Bellaterra no marxi és “purament econòmic” per la recollida d’impostos que fa de l’EMD, però critica que “no ha fet cap mena de pas” per intentar retenir-los, com millorar el conveni que regula les relacions entre els dos ens. “Si el modifiquessin i fessin la inversió que cal, com a zona del municipi que som, hi hauria molt a parlar”.

Font: Público

WABOL®: “No deixem de fer esport perquè envellim. Envellim per deixar de fer esport”

És semblant al futbol però no és ni futbol ni una versió d’ell.

És un joc més lent, més relaxat i més adequat per a la gent gran.

Els 2 fundadors del nostre joc WABOL® Steve Archibald i Silvio Simatoc Szegedi

WABOL® Steve Archibald i Silvio Simatoc Szegedi: “No deixem de fer esport perquè envellim. Envellim per deixar de fer esport”

És semblant al futbol però no és ni futbol ni una versió d’ell.
És un joc més lent, més relaxat i més adequat per a la gent gran.

WABOL®, un joc en què els jugadors només poden caminar i no es permet córrer. És un joc dissenyat per ajudar les persones a mantenir-se en forma i mantenir un estil de vida actiu independentment de ledat i / o la forma física.

Vine a provar-ho, les lligues comencen ara.

Truca’ns al telèfon: 670 204 299

Sobre WABOL®

WABOL® abans conegut com Walking Futbol Union® és el nom del joc registrat i promocionat per dos exfutbolistes; Steve Archibald i Andrew Sims Szegedi (SILVIO), per promocionar el joc a Espanya.

El nostre objectiu és oferir a les persones més grans de cinquanta anys la possibilitat de fer exercici mentre gaudeixen del nostre joc.

Qui hi pot jugar?

Tothom! Tot i que està dirigit en principi a les persones de més de 50 anys, aquest nou esport s’ofereix a tots els públics, qualsevol que tingui entre 5 i 100 anys.

WABOL®, un joc en què els jugadors només poden caminar i no es permet córrer. És un joc dissenyat per ajudar les persones a mantenir-se en forma i mantenir un estil de vida actiu independentment de ledat i / o la forma física.

Vine a provar-ho, les lligues comencen ara.

Truca’ns al telèfon: 670 204 299

Font: WABOL

Dijous 24 novembre 2022, Ventura- Espai Foc, 20:30 hores, Via de Massagué, 5-7, Sabadell (3 Min a peu FGC Placa Major)

Ignasi Roda, veí i Cronista de Bellaterra, home culturalment polifacètic, ens torna a sorprendre amb aquest treball basat en el fet succeït al port d’Alacant el març de 1939, un mes abans de l’acabament de la Gerra Civil Espanyola.

Alacant va ser l’últim port lliure de la República i d’allí van salpar força vaixells enduent-se refugiats cap a Argel.

Un d’aquests vaixells fou l’Stanbrook que va embarcar més de 3.000 refugiats quan realment només podia acollir-hi no més de 200. L’heroi d’aquell fet va ser el seu capità Archibald Dikson.

La proposta que ens presenta l’Ignasi Roda es basa en aquells fets i ho recrea incloent cançons pròpies o altres confegides a partir de peces clàssiques de Mahler, Dvorak i Vaughan Willams.


Tot plegat presentat amb 4 veus narradores i un cor.

Aquest espectacle va ser estrenat l’any 2019 pels alumnes de 6è de l’Escola Estel Guinardó de Barcelona i posteriorment, i aquest any, al cicle Lectures a la fresca de Sant Cugat del Vallès.

Ara el podreu veure el proper 24 de novembre a 2/4 de 9 del vespre a l’Espai Foc de Sabadell.

Font: Ignasi Roda