A partir del dia 1 de febrer de 2023 i per un període de 6 mesos no es podrà accedir als vehicles ni a les instal·lacions de transport públic amb patinet o monocicle elèctric
Per motius de seguretat, els operadors de transport públic modifiquen temporalment les condicions generals d’utilització dels seus serveis de manera que es contempli aquesta prohibició
En aquest període de sis mesos s’elaborarà una proposta de regulació sobre l’accés al transport públic de patinets elèctrics i altres vehicles de mobilitat personal
Com a conseqüència de l’explosió d’un patinet elèctric en un vagó dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya el passat 17 de novembre, el Consell d’Administració de l’ATM va decidir, en la seva reunió de 19 de desembre de 2022, instar els operadors de transport públic la modificació de les condicions generals d’utilització dels seus serveis de manera que incloguin la prohibició temporal, per un període de sis mesos, de l’accés al transport públic dels patinets elèctrics i altres vehicles elèctrics de mobilitat personal (monocicles).
Amb aquesta decisió preval el principi de seguretat preventiva que regeix per als operadors quant a la protecció de les persones usuàries, del personal que treballa al servei de transport públic i les seves instal·lacions. Fins que no es conclogui en quines condicions es garanteix la seguretat d’aquests vehicles de mobilitat personal, s’opta per no permetre’n el seu accés.
Comunicació i informació a les persones usuàries
A partir del mateix 1 de febrer els operadors de transport públic i les administracions titulars dels seus serveis informaran per tots els seus canals de la prohibició temporal d’accedir amb patinet o monocicle elèctric (tampoc si està plegat) a les seves instal·lacions i vehicles.
El suport gràfic de la informació serà el senyal següent:
Regulació en preparació
Durant aquest període de sis mesos s’elaborarà una proposta de regulació sobre l’accés i seguretat dels patinets elèctrics i altres vehicles de mobilitat personal. Aquest treball es desenvoluparà amb la col·laboració dels diversos agents interessats en la seguretat del sistema de transport: operadors, bombers, instituts de seguretat de vehicles, i altres.
Bicibox i patinets estació FGC Bellaterra
Aparcaments intermodals
També durant aquest període s’impulsarà l’habilitació de places d’aparcament de patinets a les estacions ferroviàries i intercanviadors de bus. Així, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ja ha anunciat l’adaptació dels Bicibox per als patinets elèctrics i així mateix s’impulsarà que els aparcaments d’enllaç ofereixin aquesta prestació.
Sanció administrativa
Les denúncies que formulin els equips d’intervenció dels operadors de transport públic, per incompliment de la prohibició de transportar patinets i monocicles elèctrics als vehicles i instal·lacions una vegada passada la barrera tarifària, comportaran una sanció de 200 euros.
Residències: Després de 35.000 morts de persones grans, les víctimes i les seves famílies només han rebut opacitat per part de la Fiscalia i absència de justícia en els tribunals
Residència de persones grans a Bellaterra
– Sis institucions de l’Estat han abandonat les famílies de les víctimes, perpetuant la impunitat.
– Cal la reobertura dels casos arxivats per la Fiscalia i que les autoritats reconeguin públicament els fets en un acte en què es comprometin a buscar la veritat i garantir justícia i reparació.
– A Catalunya, l’organització veu amb preocupació l’escàs progrés del grup de treball al Parlament sobre l’impacte de la COVID-19 a les residències, gairebé un any després de la seva creació.
“M’he sentit abandonada, decebuda i una cosa que no podré entendre mai: com una societat pot participar en una una massacre d’aquestes característiques, única en la democràcia, i que encara ningú hagi pres mesures perquè es faci justícia i, sobretot, perquè mai més es torni a repetir”. Mercedes Horta, familiar d’una de les víctimes de les residències madrilenyes durant la primera onada de la pandèmia i membre de la Plataforma Veritat i Justícia.
Gairebé tres anys després de l’inici de la pandèmia i del decret sobre l’estat d’alarma, amb 35.000 defuncions de persones grans de residències, l’abandonament sofert per les seves famílies i la impunitat estan presents de forma generalitzada en les institucions de l’estat.
L’absència de mecanismes i procediments adequats per saber la veritat sobre el que va passar a les residències de gent gran durant la pandèmia continua avui dia i no hi ha perspectives que canviï, incloent-hi les instruccions i/o protocols discriminatoris que van impedir que milers de persones rebessin assistència sanitària.
“Amnistia Internacional va documentar cinc violacions de drets humans comeses contra les persones grans residentsi ningú ha respost per això.
En concret, per vulneració del dret a la vida, a la salut, a la no discriminació, a la vida privada i familiar i el dret a una mort digna. És més, la situació podria repetir-se avui dia si la pandèmia s’empitjorés i es decretés un nou estat d’alarma”, assegura Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional a Espanya.
Tendència generalitzada a l’opacitat i a l’abandonament
Les autoritats han incomplert l’obligació d’investigar de manera exhaustiva i adequada les vulneracions de drets humans sofertes per les persones grans que vivien en les residències, tal com exigeix la normativa internacional, així com l’accés de les víctimes i els seus familiars a un recurs judicial que sigui efectiu.
“L’abandonament sofert per les famílies i la impunitat són patents en sis institucions de l’estat. Ni Govern central ni autonòmics, ni Congrés dels Diputats, ni la Fiscalia General de l’Estat ni Defensoria del Poble ni el Consell General del Poder Judicial han fet els deures per a modificar aquesta situació i rescabalar les víctimes els drets de les quals han estat violats”, continua Beltrán.
Amnistia Internacional denuncia l’opacitat de la Fiscalia General de l’Estat ja que, tres anys després de l’inici de la pandèmia, no existeixen dades d’accés públic del total de diligències penals en què la Fiscalia ha intervingut, ni en quina ha consistit la seva actuació. Tampoc existeix informació per saber en quantes d’elles s’ha sol·licitat declaració de les famílies, o en quantes s’ha plantejat la reobertura per una insuficient investigació prèvia. La Fiscalia ha emès dos oficis sol·licitant informació a les fiscalies provincials al febrer i octubre de 2022, sense que de moment s’hagin fet públics informes de dades o actuacions derivades d’aquestes.
Les dades publicades fins al moment són parcials, i corresponen a informació que alguna de les fiscalies provincials inclou en les seves memòries anuals i no a un exercici de Fiscalia General de tenir un mapa complet del succeït. És el cas de la Fiscalia de Madrid, que ha aportat dades en la seva última memòria referents a les seves actuacions de 2021, el 86% dels casos han estat arxivats. La Memòria de la Fiscalia de Catalunya relativa a 2021 dona compte de la seva preocupació pels drets de les persones grans, però ofereix dades escasses sobre els casos penals.
Amnistia Internacional considera que l’absència de dades consolidades (quantitatives i qualitatives) constitueix una barrera per analitzar correctament els fets, i avaluar si cal un reexamen d’alguns dels casos en els quals hagi existit una investigació insuficient.
Avenços tímids
L’únic pas positiu és que l’ofici remès per Fiscalia l’octubre passat demanava garantir que les famílies fossin escoltades en les investigacions encara obertes, així com assegurar que els i les fiscals assisteixen a la presa de declaració de familiars, persones investigades i testimonis rellevants. Però la mesura resulta limitada si no inclou també els casos arxivats en el seu moment, que han de reexaminar-se i valorar si es va investigar prou, de conformitat amb els criteris de la pròpia Fiscalia i estàndards internacionals, i especialment tenir en compte els testimonis de familiars. La Fiscalia de Madrid ha emès una instrucció en la mateixa línia, si bé és d’aplicació reduïda als casos encara oberts o que puguin obrir-se d’ara endavant.
D’altra banda, malgrat la tendència generalitzada d’impunitat, en comptades excepcions s’han aconseguit avenços a les fiscalies provincials. A Catalunya, la Fiscalia de Mataró va obrir diligències i va presentar una querella l’abril passat de 2022 per homicidi imprudent, lesions i maltractament contra el director i directora mèdica d’una residència durant la pandèmia. Aquest cas constitueix una mostra que quan la Fiscalia vol posar tots els mitjans al seu abast per a realitzar una investigació adequada i eficient i ampliar informació és possible fer-ho.
A Madrid, un jutge ha sol·licitat la compareixença en qualitat de testimonis d’Alberto Reyero, exconseller de Polítiques Socials de la Comunitat de Madrid i de Carlos Mur, en aquell moment Director de Coordinació Sociosanitària i firmant els protocols d’exclusió de la derivació a hospitals.
Amnistia Internacional exigeix la reobertura d’aquells casos casos arxivats perquè es reexaminin i es valori adequadament si es van investigar prou, incloent-hi els testimonis de familiars.
Les autoritats, de perfil o posant obstacles D’altra banda, les autoritats no poden excusar-se en les seves majories parlamentàries per evitar complir amb les seves obligacions de drets humans amb les 35.000 persones grans que han mort i les seves famílies.
En l’àmbit autonòmic els intents han estat obstaculitzats de forma generalitzada pels partits governants, sense importar el signe polític. Actualment només continua actiu un Grup de Treball en el Parlament de Catalunya, que té per objecte analitzar el succeït i debatre sobre un nou model residencial. Amb tot, l’organització veu amb preocupació l’escàs progrés d’aquest grup de treball, gairebé un any després de la seva creació. És per això que Amnistia demana celeritat en el seu treball i que impulsi una auditoria independent per avaluar el grau d’incompliment de les obligacions de l’administració a l’hora de garantir la qualitat de l’atenció a les residències i la protecció dels drets de la gent gran durant la pandèmia. També s’han de poder extreure lliçons per avançar i establir un nou model residencial basat en la protecció dels drets humans i amb enfocament de gènere, tant dels residents com dels treballadores.
A Catalunya Amnistia Internacional també considera debecedora la manca d’acord polític per recuperar la comissió d’investigació parlamentària que continués amb el treball de la passada legislatura, ja que era un òrgan que disposava de prou competències per garantir la rendició de comptes i els drets a veritat, reparació a les víctimes i les seves famílies.
Malgrat l’extrema gravetat del que va passar a les residències, el Defensor del Poble no ha tingut un paper actiu investigant els fets. En l’últim informe anual disponible de l’any 2021, el Defensor planteja com a preocupació la falta de dades homogènies i altres preocupacions sobre el model de residències, no obstant això no esmenta en absolut les defuncions en residències, a diferència de l’informe anual 2020, que sí que mostrava preocupació sobre el tema.
Amnistia Internacional ha sol·licitat al Defensor la realització d’un monogràfic de recerca sobre les morts que inclogui recomanacions per a autoritats, sense que fins al moment la Defensoria l’hagi considerat prioritari.
El Consell General del Poder Judicial tampoc ha realitzat seguiment sobre si aquestes víctimes estan aconseguint accés a la justícia com indiquen les normes internacionals: no duu a terme un còmput dels casos en tribunals, ni ha incorporat en la seva estadística judicial un indicador de recollida de dades d’activitat judicial que permeti fer seguiment global d’aquestes causes, contribuint així a la manca d’informació i transparència.
L’organització sol·licita al Govern espanyol un acte públic de reconeixement del succeït a les víctimes en el qual es comprometi a buscar la veritat i garantir la justícia i la reparació per a totes elles. “Les autoritats pretenen passar pàgina sobre el que va passar, sense tenir en compte que la veritat, memòria, justícia i reparació són imprescindibles perquè una cosa similar no torni a passar i es garanteixin els drets humans”, conclou Beltrán.
Nou model de residències, pendent
El nou model residencial es va aprovar el juny passat de 2022, amb una valoració negativa de les plataformes de familiars.
Amnistia Internacional considera que l’acord aconseguit té alguns aspectes positius com l’establiment d’uns criteris comuns de recursos materials i ràtios de personal; assegurar la dignitat de tracte i de l’exercici de drets de les persones usuàries; formació contínua del personal de cures, o programes d’inclusió de perspectiva de gènere del personal. No obstant això podria millorar en qüestions com la coordinació amb els serveis d’assistència sanitària del sistema públic de salut o la recollida unificada de dades. A l’organització li preocupa especialment que s’hagi eliminat el mínim d’inspectors per centre que plantejaven esborranys previs, deixant-ho en mans de les Comunitats Autònomes i que no es garanteixi que les denúncies siguin anònimes.
Després de l’acord assolit, és responsabilitat dels governs autonòmics implementar el nou model, garantint que es respecten els drets humans de les persones residents i assegurant una dotació adequada de recursos econòmics i humans.
A la Unió de Veïns de Bellaterra volen treballar per millorar el poble, i això passa indubtablement per canalitzar els esforços de l’associació en allò que ens preocupa i que considereu que cal prioritzar. Les vostres opinions són essencials.
Per això la UVB ha preparat una petita enquesta on podreu expressar les vostres inquietuds. La participació és anònima respecte de tercers i les opinions que escriviu en l’enquesta seran confidencials, en el marc de la Unió de Veïns de Bellaterra.
Mitjançant el correu electrònic “gestora@unioveinsbellaterra.cat” atendrem qualsevol dubte que us pugui sorgir.
I si coneixeu veïnat que volen expressar les seves opinions, però que no són socis de la UVB, us agrairem que els compartiu l’enllaç http://bit.ly/AltaSociUnioVeins, per que es puguin fer socis. Si som més associats de la UVB tindrem més força per aconseguir les millores que Bellaterra necessita.
Moltes gràcies i continuarem treballant, entre tots, perquè Bellaterra sigui el millor lloc per viure.
Han passat 10 anys des que La Pastisseria de Barcelona va iniciar l’aventura a l’alta pastisseria. Us expliquem qui són:
Ruxandra i Liviu Bernstein, clients de La Pastisseria, degustant una selecció d’especialitats
JOSEP MARIA RODRIGUEZ GUEROLA Pastry Xef
Cada pastís es crea seguint una filosofia que implica l’ús exclusiu de matèries primeres i l’ús d’ingredients de temporada.
Atret per la pastisseria, no només pel sabor i el color sinó els secrets de l’elaboració i la recerca per aconseguir la millor textura, olor, sensació i exquisidesa.
Josep Maria va estudiar a l’Escola Hoffmann i empès per les ganes d’aprendre i créixer professionalment va iniciar un viatge d’aprenentatge increïble en grans obradors de la geografia espanyola com Oriol Balaguer, Foix de Sarrià, Pastisseria Totel Relais Dessert i també a magnífics restaurants com el Miramar 2 estrelles Michelin, Zuberoa 2 estrelles Michelin i Merlot.
Va seguir amb la seva pròpia recerca i el va portar a París, on va treballar al Restaurant Ze Kitchen Galerie i aprendre la fusió entre la tradició francesa i l’oriental, després va passar a una de les millors pastisseries franceses, la Pastisseria Fauchon , on va viure la modernització de un clàssic etern.
Va tornar a la seva Barcelona natal, seguint formant-se a la Pastisseria Dolç i va ser aquí on un dels seus somnis es va fer realitat, participar a l’exclusiva “Coupe Du Monde de la Pastissèrie”. Gràcies a un increïble equip aconsegueix per primer cop a Espanya proclamar-se campions de la prestigiosa “Coupe Du Monde de la Pastissèrie” Edició 2011.
Campió del món 2011 Pastissera Revelació Pacaya 2019 Premi Innovació 2019 Premi Millor Pastisseria 2019 Millor producte de l’any 2021
ANA JARQUÍN Shop Manager & Pastry Xef
Va néixer i créixer a Guatemala. El seu viatge cap als sabors dolços no s’acabava mai. Sempre apassionada per la rebosteria i la pastisseria. En sortir de l’escola, es va preparar per créixer al món de la cuina a Itàlia ia l’Escola Hofmann de Barcelona.
El 2011 va participar al concurs ¨The Best Restaurant Dessert¨ organitzat per l’Escola Espai Sucre i el jurat qualificador va dictar que la proposta era mereixedora del primer lloc.
Va continuar creixent al món de la rebosteria i es van obrir les portes per entrar a l’equip de Raúl Balam del Mandarin Oriental a Barcelona, com a cap de rebosteria al Restaurant Moments (2 Estrelles Michelin).
El gener del 2019, va tenir l’oportunitat de participar com a finalista al certamen de cuina més important d’Europa, Madrid Fusión a la categoria de “Pastelera Revelación Obrador”, obtenint el primer lloc amb un individual inspirant a la seva terra natal, Guatemala.
Avui dia treballa de la mà del seu marit, Josep Maria Rodriguez Guerola a La Pastisseria Barcelona, desenvolupant conjuntament l’R+D de cadascuna de les seves creacions i propostes de la carta. Paral·lelament, la gestió de botigues i personal.
10 Anys 2012 – 2022 Fonamenten el seu compromís de qualitat en un treball d’equip on es comparteixen totes les opinions i decisions.
Josep Maria Rodriguez Guerola i Ana Lucía Jarquín col·laboren estretament en la creació de les novetats que van presentant en el llarg i minuciós procés que va des de la idea inicial, l’elecció dels seus ingredients, sabors, textures i formes fins que el seu acabat final sigui totalment satisfactori i respongui a l’esperit innovació i qualitat que es proposen.
Així mateix, vetllem amb cura perquè la imatge i el bon funcionament dels seus dos establiments segueixin les pautes que han particularitzat el segell d’identitat.
Amb motiu del seu 10è aniversari, desgranen al costat de Josep Maria Rodríguez i Ana Jarquin els fonaments i les aplicacions de la seva pastisseria. En les pàgines d’aquesta edició es mostren la filosofia de tots dos artífexs i l’especial visió que tenen del món dolç.
Ni més ni menys que 43 creacions i més de 160 elaboracions. Aquestes últimes s’han agrupat i classificat en 11 categories amb l’objectiu de crear un complet formulari base de pastisseria que, al seu torn, els hi permeti elaborar creacions dolces d’alt nivell i resultat òptim.
Si desitges el llibre amb una signatura personalitzada pels Pastry Xefs Josep Maria Rodriguez Guerola i Ana Jarquín, visiteu la seva botiga de C/Aragó 228, Barcelona.
Sweetology és l’antologia de la pastisseria, 256 pàgines en un llibre de gran format de La Pastisseria de Josep Maria Rodríguez. El campió del món de pastisseria recopila en el seu primer llibre editat per Montagud Editores la seva filosofia i la seva personalíssima obra. En una edició bilingüe castellà-anglès, el volum recull les línies mestres que defineixen la marca creada i desenvolupada pel pastisser barceloní en les dues botigues que regenta a la seva ciutat natal.
El llibre està disponible en els seus establimentsdels carrers Aragó i Via Augusta de Barcelona (Si desitges el llibre amb una signatura personalitzada pel Pastry Xef Josep Maria Rodriguez Guerola veuen a la nostra botiga de C/Aragó 228, Barcelona).
La Pastisseria, botiga de Via Augusta (Barcelona)
Encarrega els seus productes acudint o trucant a les seves botigues d’Aragó 228 – 93 451 84 01 | Via Augusta 166 – 93 414 74 93 | WhatsApp 651 98 26 40
Cal recordar del perill permanent de la BV-1414 al seu pas pel centre de Bellaterra, un tram que canvia de nom segons el seu tram: Sabadell, Film, Josep Maria Marcet, Bertomeu, Viza i Bellaterra.
Curves perillosa amb voreres estretes de la BV-1414 al seu pas pel centre de Bellaterra
En contra del veïnat de Bellaterra, Ramon Andreu, al govern de l’EMD-, aposta per conservar el límit de velocitat de 50 km h. en diferents tram del seu recorregut pel poble, tot i que té manca de voreres i moltes estretes.
Segons la llei actual hauria de limitar-se a 20 km hora, i no pas a 30 i menys a 50.
Jordi Macarulla, vocal no adscrit, va plantejar, en nom de veïnat, a l’últim ple de l’EMD, instal·lar pilones de ferro a les curves de la BV-1414 al seu pas pel centre de Bellaterra, per protegir els veïnants, però el president Ramon Andreu “va tirar pilotes fora” dient que la Diputació ja tenia projectat d’ampliar les estretes voreres, però cal recordar que les voreres al llarg de la carretera és competència de l’EMD de Bellaterra i hauria de valorar molt més la seguretat del vianants.
Esperem no arribi mai un accident greu i ho tinguem que lamentar
Curva perillosa sense voreres de la BV-1414 al km 2 pel centre de Bellaterra
Segons informa Albert Hernàndez al Diari de Sabadell, l’entrada sud de Sabadell, per la carretera de Bellaterra –BV-1414-, comptarà amb elements separadors per diferenciar un sentit i altre de circulació. D’aquesta manera, es preveu que pugui augmentar la seguretat viària i reduir el risc de sinistralitat en aquest punt d’accés al municipi.
Tot plegat, forma part del Portal Sud, les obres d’un projecte que ja s’ha adjudicat, però encara no hi ha un disseny definit, segons han informat fonts municipals. De fet, la previsió és que comencin aquest primer trimestre i des del consistori han garantit que sí s’instal·laran aquestes peces a la via pública.
Precisament es tracta d’un indret on divendres passat van morir dues persones, una d’elles menor, en un xoc frontal entre un turisme i una furgoneta. Un sinistre mortal que la Policia Municipal de Sabadell ja està investigant.
El cas és que des de 2017 han perdut la vida quatre persones en aquest tram d’entrada a la capital vallesana, d’una mica més d’un quilòmetre. A més d’aquestes dues víctimes, el setembre de 2017, un motorista, un home de 46 anys, i una mica més d’un any després, a finals de 2018, també el conductor d’una motocicleta, un jove de 19 anys.
CESSIÓ DE LA DIPUTACIÓ
La BV-1414 és competència de la Diputació de Barcelona, però per dur a terme el Portal Sud, l’entitat supramunicipal va cedir-la a l’Ajuntament de Sabadell. Concretament, el tram comprès entre la rotonda, a les portes d’accés a Bellaterra, i fins a la ciutat. El projecte inicial preveu la construcció d’una rotonda de 90 metres de diàmetre, amb dos carrils de circulació a l’interior i quatre ramals.
Aquesta glorieta ha d’enllaçar amb la carretera de Bellaterra, per una banda, i, per l’altra, amb la C-58. I això cal sumar els dos carrils que condueixen a Sabadell procedents de Riu-sec, més el carril de sortida de la ciutat. En paral·lel a l’aeroport, per tal que es pugui arribar a la infraestructura d’una forma més directa que l’actual.
LA CARRETERA DE CASTELLAR, L’EXEMPLE
A l’altre extrem de la ciutat, a la carretera que connecta Sabadell amb Castellar (B-124), es van instalar pilons sobre un ratllat zebrat central de la via. Una obra que va dur a terme el que aleshores s’anomenava Departament de Territori i Sostenibilitat el 2017 arran de les peticions fetes, especialment des de l’Ajuntament de Castellar per l’alta sinistralitat.
Fidel Trias Pagès neix a Sabadell el 18 de novembre de 1918. La seva vocació artística es manifesta molt aviat i als catorze anys es matricula a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona.
El 1936, en esclatar la Guerra Civil, es veu obligat a abandonar els estudis i la seva carrera incipient de pintor. Tot i això, acabada la guerra, torna a agafar els pinzells i inicia una trajectòria artística que ja no interromprà fins a la seva mort, el 1971.
Església de Bellaterra
Realitza la primera exposició l’any 1942 a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, entitat en què continuarà exposant sovint al llarg dels anys i amb la qual es vincularà posteriorment com un dels membres més actius, en èpoques especialment crítiques per a la supervivència d’aquesta institució sabadellenca.
Absis de l’església de Bellaterra
Durant els anys següents participa també en una mostra a Madrid (1945) i exposa als Amics de l’Art de Tàrrega (1947). La seva obra pictòrica durant aquesta primera època es compon bàsicament de retrats, motius florals, paisatges i natures mortes.
Església de Bellaterra
El 1952, la participació a l’Exposició d’Art Litúrgic celebrada a Barcelona amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional marca la incorporació a la seva obra de la temàtica religiosa, que anirà adquirint protagonisme fins a constituir el gruix principal, i quedarà plasmada en una sèrie d’obres murals.
Detall de l’absis de l’església de Bellaterra
La primera d’aquestes obres, la capella del Santíssim Sagrament de Sant Feliu del Racó (realitzada entre el 1952 i el 1955), reflecteix la influència del mestre Antoni Vila-Arrufat però ja deixa entreveure clarament l’inici d’una concepció de la pintura religiosa profundament personal , innovadora però alhora arrelada en una tradició en què es barregen el romànic i el llegat noucentista més recent.
Detall de l’absis de l’església de Bellaterra
Posteriorment a l’obra del Santíssim de Sant Feliu del Racó, i en el període que va del 1952 al 1959, realitzarà pintures murals de tema religiós al vestíbul de l’alberg infantil Nen Jesús, a l’absis de l’església de Bellaterra, al altar major de l’església parroquial de Sant Llorenç Savall i al baptisteri de la basílica de la Mare de Déu de la Mercè de Barcelona.
Detall de l’absis de l’església de Bellaterra
Del 1960 al 1966 duu a terme el conjunt de l’església de Sant Oleguer de Sabadell, l’altar de la Mare de Déu del Roser de Sant Vicenç de la Creu Alta, l’altar major de Sant Feliu del Racó, l’església del convent de la Junta Provincial de protecció de menors de Sant Llorenç Savall, l’altar major de l’església dels Salesians del carrer Rocafort, de Barcelona (en col·laboració amb Raimon Roca) i l’altar dels màrtirs de l’església de Sant Genís de Vilassar.
Detall de l’absis de l’església de Bellaterra lo
De totes aquestes obres, sens dubte la més important és la de sant Oleguer de Sabadell, una església de nova planta inaugurada el 1961 i on Fidel Trias, a banda de realitzar la pintura mural de tot l’interior, va dissenyar i dirigir la manufactura dels vitralls, els esgrafiats, els baldaquins, el via crucis, els canelobres i les estovalles dels altars, i va decidir les tonalitats de les parets i els detalls de la fusteria i de l’obra de ferro.
Detall de l’absis de l’església de Bellaterra
També entre el 1952 i el 1958 va pintar murals de temàtica no religiosa, entre els quals destaquen els de la fàbrica Marcet, de Sabadell, i els del Banc de Bilbao d’aquesta ciutat.
Detall de l’absis de l’església de Bellaterra
En els darrers anys de la seva vida, i arran de la nova orientació litúrgica del Concili Vaticà III, va haver d’abandonar l’obra mural religiosa i va tornar a concentrar-se en la pintura de cavallet, amb una clara preferència pel retrat.
Parlant de l’obra de Fidel Trias, Angel Marsà diu:
El concepte es troba en línia d’un realisme lleugerament expressionista, resolt amb una tècnica molt depurada, a base d’enèrgica pinzellada i grafisme vigorós.
Una de les constants dels murals és la integració rigorosa amb l’entorn arquitectònic. Arturo Llopis associa els seus murals amb un «desig de fondre’s en l’arquitectura, en l’estructura i en les motllures del temple, en les seves formes [….] a través de la mínima exposició d’elements colorístics, acumulant a l’harmoniosa composició el blanc, el gris i les gammes suaus, acusant els esforços, l?agrupació de figures amb un dibuix poderós, gràvid, malgrat la ingravidesa i l?espiritualitat que presta al conjunt».
En paraules d’Antoni Vila-Arrufat,
… és conseqüència importantíssima, en aquests temps de fàcils genialitats, poder dir que Trias Pagès ha escollit amb valentia el camí de les dificultats, de la responsabilitat, i de mostrar a plena llum, lleialment, sense camuflatges intel·lectuals i amb honradesa, els seus possibilitats i limitacions; o sigui, la servitud i la grandesa del seu art.
La Junta Veïnal de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra ha aprovat demanar la revisió del conveni regulador a l’Ajuntament de Cerdanyola perquè s’incorporin les competències d’enllumenat i neteja viària.
Junta veïnal de l’EMD de Bellaterra
El govern de Gent per Bellaterra defensa que són competències marcades per llei que s’han d’incorporar a un document ja superat, mentre el regidor no adscrit considera inoportú fer-ho poc abans d’eleccions perquè pot condemnar Bellaterra a tenir un conveni de mínims durant anys. ERC s’abstenia davant els dubtes ocasionats per la proximitat del final de mandat.
El president de l’EMD, Ramon Andreu, indica que l’actual conveni incorpora les competències d’ordenació del trànsit, manteniment de l’espai públic i cultura i esports, però la llei contempla també com competències mínimes les d’enllumenat i neteja viària. Andreu explica que no es van incorporar aquestes dues competències al primer conveni per ser el de posada en marxa de l’EMD, però creu que ja està superat i cal introduir-les, tot i que el govern de Gent per Bellaterra el que desitjaria és canviar totalment el conveni.
Andreu recorda que al 2016 les negociacions entre EMD i Ajuntament van estar a punt de tancar un conveni molt més ambiciós en competències i finançament que també incloïen les llicències d’activitats i d’obres menors. El president de l’entitat bellaterrenca apunta que les discrepàncies en el pressupost van motivar que l’EMD incorporés la demanda territorial del clot de Can Fatjó i finalment les negociacions no van tirar endavant amb èxit.
Una inoportunitat que pot ser nociva
El vocal no adscrit, Jordi Macarulla, un dels impulsors del nou partit Bellaterra Endavant!, considera que el conveni s’ha de millorar, però creu que és un error fer-ho a pocs mesos del final de mandat. Macarulla creu que l’Ajuntament pot rebutjat la proposta fins després d’eleccions, però creu que seria un risc que acceptés la proposta de l’EMD perquè això podria suposar que l’Entitat funcionés durant anys amb un conveni de mínims. Macarulla creu que la proposta és una astúcia del president de l’EMD “que pot ser nociva per a Bellaterra”.
Macarulla, que manifesta que Andreu té molta ambició política “però no se si s’estima Bellaterra”, recorda també que la licitació de la millora d’enllumenat a Bellaterra està a punt de fer-se i, per tant, aquesta actuació es farà en els pròxims mesos sense necessitat d’un nou conveni. “És un tema tancat que esperem que aquesta proposta no perjudiqui”, afegia.
Andreu manifesta que la proposta suposa una millora de servei al veïnat de Bellaterra en temes on hi ha deficiències importants actualment i es preguntava “si és bo per a Bellaterra, per què s’ha d’esperar?”. A més, el president de l’EMD que les bases del conveni actual ja indiquen que el document es pot revisar cada dos anys a petició d’una de les parts.
Dubtes davant la prioximitat sobtada al final de mandat
Per la seva banda, des d’ERC, el seu portaveu, Quim Oltra, manifestava els dubtes del seu grup i demanava deixar el punt sobre la taula del plenari bellaterrenc. Oltra indica que la proposta té “virtuts i problemes” i manifesta que la presentació a poc temps de les eleccions en un final de mandat li “sobta”.
El president de l’EMD comentava que sembla que els grups de l’oposició “tinguin por de que la proposta surti bé” i que, en tot cas, podia entendre que l’Ajuntament de Cerdanyola, digui que no, però no que l’EMD digui que no”, frase a la que Macarulla va replicar dient que no s’oposen a la proposta de revisió del conveni, sinó a la inoportunitat de fer-ho a final de mandat.
Ramon Andreu, -president de l’EMD de Bellaterra des de l’any 2010-, va proposar dilluns 16 de gener al Ple del Veïnat, negociar un nou conveni amb l’actual Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, just a tres mesos de les eleccions municipals, el que va indignar els partits de l’oposició, per tardia, astuta i electoral.
“No és pas una innocentada, Andreu diu que l’actual conveni no s’ajusta a la llei i vol signar un nou conveni amb l’Ajuntament deCerdanyola”
El canvi radical de posició del govern de GXB podría ser la creació del nou partit polític Bellaterra Endavant, que proposa un canvi total i signar amb Cerdanyola un conveni que ajudi a millorar i invertir molt més a l’espai públic de Bellaterra (L’actual EMD només dedica un 20% en millores).
Des de 2016 el govern de GXB no ha l’ha volgut signar amb Cerdanyola si no es modificaven els límits territorials, incloent-hi el clot de Can Fatjó dels Aurons a Bellaterra, si no ho votava el veïnat en consulta. La qüestió dels límits va ser esmentada des del primer moment, deixant clar que no entraria en la negociació del nou conveni. I es que en Ramón Andreu va treure el tema en l’últim tram de la negociació, segurament pensant de portar a terme la recollida de signatures per l’annexió a Sant Cugat, un projecte que li permetria guanyar les municipals del 26M del 2019. Només li calia moure peça i que el seu portaveu Miquel Àngel Vázquez plegués de l’EMD i creés la Comissió Bellaterra-Sant Cugat, i ho projectés com si fos veïnal, però recolzat pel partit polític GXB i els seus simpatitzants. Fins i tot Chus Cornellana, passaria a ser la candidata de GxB a l’alcaldia de Cerdanyola del Vallès.
Chus va aprofitar la renúncia de Vázquez per crear, després de 4 anys de la recollida de signatures per l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat, una extensa“Normativa“, per eliminar posteriorment els crítics de la Comissió Bellaterra-Sant Cugat, que va passar a ser dominada majoritàriament per vocals de GxB i els seus simpatitzants, sempre sota la presència de Ramón Andreu. La Comissió Bellaterra-Sant Cugat ha bloquejat els crítics al seu Twitter, així com les seves xarxes anomenades oficialment veïnals.
La primera negociació del conveni es va fer amb l’anterior alcalde Carles Escolà (Compromís x Cerdanyola), però no va tirar endavant i es va trencar desseguida. El nou alcalde Carlos Cordón i Víctor Francos, -regidor de relaccions amb Bellaterra-, no van volguer continuar amb l’anterior negociació del 2018, fins i tot Francos va fer públic al ple de Cerdanyola, que si fos per ell l’EMD duraria 5 minuts. És per aquest motiu que Andreu no està sent seriós amb el veïnat de Bellaterra i ho fa una vegada més per motius electorals.
Ramon Andreu va reclamar al Ple del Veïnat de dilluns 16 de gener, que volien l’enllumenat i la neteja viària que ell mateix no va volguer signar fa tres anys. “Nosaltres voldríem canviar tot el conveni”, i s’ho treia de la màniga a l’estil del gran Mago Pop de Badia del Vallès, comentant que en el seu moment ho va negociar i ho tenía acordat amb Carles Escoda, un conveni marc amb totes les competències bàsiques, a més de les llicències d’obres menors i les llicències d’activitats, i un pressupost de 2 milions d’euros“, gairebé el triple del pressupost actual. Tot i així, Andreu va afirmar que l’Ajuntament va retallar la proposta econòmica fins a 1 milió i mig, que llavors va demanar que s’inclogués el clot de Can Fatjó dels Aurons dins de Bellaterra, per compensar la rebaixa, però Cerdanyola ho va rebutjar i va donar el cop de porta definitiu.
Jordi Macarulla, -vocal no-adscrit-, va expressar: “A mi aquesta proposta em supera, perquè portem 12 anys amb un conveni de mínims i que ara es presenti, a 3 mesos de les eleccions municipals, em sembla una nova jugada astuta del president de l’EMD, però els bellaterrencs són més intel·ligents que no pas el que el president es pensa, i espero que no es deixin convèncer per aquesta maniobra d’última hora“. Macarulla va afegir: “Al meu entendre, el senyor president té molta ambició política, però no sé si s’estima massa Bellaterra“. A més de manca de sinceritat, també el va titllar d’estratega, doncs el canvi d’enllumenat pendent des d’inici de legislatura està previst que s’executi a finals del mes de febrer d’aquest 2023, una promesa personal de l’alcalde Carlos Cordón feta davant del veïnat de Bellaterra.
Quim Oltra, portaveu d’ERC va proposar que es deixés el punt sobre la taula, perquè “Trobar-se una cosa tan clau com aquesta a pocs mesos de les eleccions, sobta”. “És un moment delicat”, però la petició de Oltra no va ser atesa. La proposta es va aprovar amb els vots a favor del partit Gent per Bellaterra, l’abstenció d’Esquerra Republicana, i el vot en contra de Jordi Macarulla, vocal no-adscrit, dient que era una proposta inoportúna amb risc que es tanquin les portes a un conveni de màxims negociat amb més temps i uns interlocutors definitius”.
Altres assumptes tractats en el primer Ple del Veïnat del 2023:
Donar compte de l’execució pressupostària del darrer trimestre de l’any, que va ser deficitària (22.000 ingressats per 178.000 gastats). Repassar el pagament mig a proveïdors que, segons Bea Ripol, -secretària interventora de l’EMD de Bellaterra-, és gairebé immediat des del moment de presentació de factures i el Compte General del 2020 del qual l’oposició va criticar que es presentava amb força retard. També es va aprovar per unanimitat que s’acabés de construïr el Quart Cinturó o Ronda del Vallès i la pujada de sous d’un 2,5 % al personal funcionari de l’EMD, sense tocar el sou del president.
Cal recordar que el passat novembre va plegar Carles Aluju, cap de premsa de l’EMD, que va ser fitxat per Rubí com el su Síndic de Greuges.
ERC va proposar dues mocions, una és concretar una campanya informativa sobre l’accés lliure que tenen els bellaterrencs i totes les persones que així ho desitgin a les Biblioteques de la UAB i impulsar el Club de Lectura d’El Turó de SantPau. D’urgència ERC també va registrar commemorar de forma activa i visible a Bellaterra les dates del 8 de març, “Dia Internacional de les Dones” i 25 de novembre, “Dia Internacional per l’Eliminació de les Violències Masclistes“. Ambdues es van aprovar sense cap comentari general i el govern de GXB es va comprometre a senyalitzar els accessos de Bellaterra “amb un cartell similar al que es pot trobar en múltiples municipis propers: “Bellaterra contra les agressions sexistes”, o similar.
PREGS I PREGUNTES DEL VEÏNAT DE BELLATERRA*
* Després de 13 anys, el govern de GXB Bellaterra va acceptar la proposta veïnal presentada per Macarulla de transmetre en directe, bé a través del seu canal de YouTube o del Facebook oficial de l’EMD, tots els Plens Oficials de l’EMD.
* El govern de GXB no va aceptar la proposta d’instal·lar pilones de protecció de ferro a les perilloses voreres centrals de la BV-1414, dient que la Diputació ja està estudiant d’ampliar-les. Cal recordar les existents des de fa anys, a tocar l’Escola Ramón Fuster.
Fre judicial a la possibilitat d’abocador a Can Fatjó dels Aurons, km 0 de Bellaterra
Clot Can Fatjó dels Aurons (km0 de Bellaterra)
Segons publica Cerdanyola Info, aquesta resolució confirma la sentència del Jutjat Contenciós-Administratiu 6 de Barcelona, presentada per l’empresa contra l’Ajuntament de Cerdanyola i l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, l’any 2021.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs presentat per l’empresa Puigfel i dona suport a la sentència de 2021 contrària al projecte d’abocador de Can Fatjó dels Aurons amb terres i runes.
Actualment el clot de Can Fatjó del Aurons s’omple de terres netes per a la seva restauració.
Aquesta resolució confirma la sentència del Jutjat Contenciós-Administratiu 6 de Barcelona, presentada per l’empresa contra l’Ajuntament de Cerdanyola i l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, l’any 2021.
El president de l’EMD, Ramon Andreu, informava d’aquesta resolució del TSJC al plenari d’ahir dilluns de l’EMD de Bellaterra, tot admetent que desconeixia si l’empresa Puigfel havia presentat un nou recurs i, per tant, si la resolució és ferma. Andreu indica que actualment aquest clot de l’antiga argilera Almar s’està omplint amb terres netes per a la seva restauració paisatgística.
Un llarg procès
L’any 2011 sorgia la noticia d’un possible abocador de residus d’ecoparc -com el del dipòsit Elena- a l’argilera de l’empresa Almar -sobre el que Puigfel tenia drets d’explotació des de 2009- i que s’havia incorporat al Pla de Viabilitat Econòmica de l’Ajuntament de Cerdanyola com una possibilitat de futur.
En aquell moment, el president de l’EMD de Bellaterra, Ramon Andreu, manifestava l’oposició del veïnat davant “la possibilitat de tenir un abocador d’escombraries a menys de 20 metres de les cases” i a menys de 500 metres d’escoles, hospitals i hotels de Sant Cugat. Andreu es mostrava disposat a endegar “tot tipus d’accions legals, polítiques i socials”, convidava l’Ajuntament de Sant Cugat a sumar-se a l’oposició i demanava a l’Ajuntament de Cerdanyola que reconsideri la que considerava predisposició a tirar endavant el projecte.
L’aleshores alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, comunicava la seva oposició a aquesta instal·lació destacant que “Cerdanyola ja compleix amb escreix la seva quota d’acollir abocadors al seu terme municipal”, rebuig que posteriorment aprovava el Ple de l’Ajuntament en una moció amb suport unànime del Consistori que recordava la proximitat a centres escolars, centres esportius, hospitals, oficines, hotels i habitatges. També s’arribava a aquest rebuig a l’abocador al Parlament de Catalunya.
Paral·lelament, es creava una plataforma ciutadana a Bellaterra que anunciava la intenció d’emprendre la via judicial per aturar una activitat que afirmaven que vulnerava la legislació vigent.
A finals d’aquell 2011 s’anunciava la retirada d’aquell primer projecte d’abocador de residus amb bales d’ecoparc, però l’empresa va intentar aconseguir poder fer al clot un abocador de terres i runes que aquesta resolució del TSJC frena novament.
Sentència del TSJC
Davant la sentència del Jutjat Contenciós.-Administratiu 6 de Barcelona de l’any passat, l’EMD ja va destacar que deixava clar que la implantació d’un abocador s’ha de fer amb un Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal i no a través de la via administrativa que defensava l’empresa, la d’un Projecte d’Actuació Específica
Ara, la resolució de la Sala del Contenciós del TSJC indica que el recurs presentat per Puigfel oblida que l’activitat que es reclama “és una activitat d’emmagatzematge o abocador de residus, que de cap manera es troba prevista pel planejament” i considera que la sentència del Jutjat Contenciós.-Administratiu 6 de Barcelona analitza “el fons de la qüestió plantejada” sense que aparegui “la pretesa arbitrarietat o falta de motivació”.
El text judicial afegeix que “concretar la ubicació idònia” d’un abocador a la simple “iniciativa d’un sol·licitant de llicència per als terrenys que l’interessin no és sinó una hàbil manera de reduir al no res tant la potestat discrecional del planejament com el règim i garanties que han de presidir l’òrbita del planejament”.
Actualment, el Ruszwurm està dirigit per Mikós així com per les seves filles, Lídia. i Annabella, i els principals pastissers són els mestres Szabolcs Ács i József Juhász.
Especialitats de la pastisseria Ruszwurm de Budapest
A la primavera de 1932, un distingit aprenent de rebosteria va arribar a Ruszwurm: Blanka, la filla del ministre de finances, baró Frigyes Korányi. Va treballar molt durant mig any per aprendre la feina. Quan havia de fer l’examen, Henrik Spelter, president de l’associació d’artesans, li va fer les preguntes. Pel que fa a la recepta del gelat, el president es va sorprendre molt de saber la quantitat dels ingredients (un litre d’aigua, un kg de sucre i un kg de fruita triturada). Va comprovar la seva resposta amb Ferenc Tóth, el tutor de Blanka, que va dir que la resposta era correcta. El president va dubtar de la composició del gelat perquè el va trobar massa espes per congelar-se. En altres llocs s’utilitzaven de vuit a deu litres d’aigua en comptes d’un litre. L’altre examinador, József Szikora, també va expressar els seus dubtes i va tenir una disputa amb Ruszwurm sobre la composició del gelat. Finalment el vell mestre es va girar cap a Szikora i li va dir: “Escolta, fill meu, ni tan sols vas néixer quan jo ja estava fent un gelat d’aquesta manera”.
Un cop superat l’examen, van fer una festa a la sala interior de la pastisseria i la baronessa va rebre el carnet d’ajudant de pastissera. Al taller hi havia tres aprenents més (Julianna Jakus d’Esztergom, Ágnes Mérő de Járosd i Erika Vendrei de Badacsony, a més d’Ilona Tóth, filla del mestre), cosa força rara en aquells temps. Fins l’any 1940, Ferenc Tóth va ser l’únic pastisser que va signar un contracte amb alumnes per preparar-les per a l’examen d’ajudant.
Porta d’entrada a la Pastisseria Ruszwurm de Budapest|Cedida
Ferenc Tóth va obrir altres tres botigues (una al carrer Mészáros 10, una altra a la cantonada del carrer Hegyalja amb el carrer Budaörsi, i la tercera davant del balneari Lukács) i va lliurar les comandes amb cotxe. Vilmos Ruszwurm va morir l’any 1936, als 84 anys. La mort del mentor dels pastissers hongaresos va despertar la més profunda simpatia en grans masses de la societat. Al funeral va assistir Henrik Spelter, president de l’associació d’artesans i va pronunciar un emotiu discurs de comiat. Va valorar els valors humans de Vilmos Ruszwurm, la seva excel·lent professionalitat i tots els seus mèrits que li van fer guanyar una gran popularitat. La coral de pastissers va cantar cançons de dol a la festa de comiat. La seva filla, Ilona, i la seva família es van traslladar de nou a la casa, i Rezső Ruszwurm va vendre la seva herència (una part de la casa, la pastisseria i el dret d’utilitzar el nom) a Ferenc Tóth. La segona guerra mundial va destruir tot el que Ferenc Tóth va aconseguir amb el treball dur. L’any 1945, després del setge, va haver de reactivar el seu negoci enmig de dificultats. Uns anys més tard, quan la botiga va recuperar la seva antiga glòria, va ser nacionalitzada el 20 de febrer de 1951.
Després de la nacionalització, els pastissos es van lliurar a la rebosteria Ruszwurm des de la planta de dolços del carrer Roham. Ferenc Tóth, el pastisser i antic propietari, va ser estigmatitzat com a explotador. Mária Kalmár, que havia treballat a la botiga com a venedora durant vint-i-cinc anys, i Margit Machnievitz també, no van poder mantenir contactes amb el seu antic cap i la seva família. Un any després Ferenc Tóth va aconseguir feina d’un bon conegut, i més tard va treballar com a obrer no qualificat. En el seu temps lliure feia dolços per als seus néts i oferia alguns d’aquests productes als seus companys de feina. El cap de comptabilitat es va adonar d’això i li va aconsellar que es presentés a la nova pastisseria que s’havia d’obrir al carrer Lőportár. Aquesta idea va sortir bé, Tóth va aconseguir una feina i va ser un apreciat membre de la Companyia de Restaurant i Buffet durant deu anys. Va treballar des de primera hora del matí fins a les 14.00 hores, i a la tarda feia decoracions de sucre (roses, violetes, khalas i moltes altres) per a pastissos a casa. Per a les exposicions teixia cistelles d’orelles grans, les envasava amb flors de sucre, lligava una cinta de sucre a l’orella del cistell i els seus productes van guanyar diversos premis. Després de la nacionalització, la pastisseria Ruszwurm va ser tancada com a pròpia durant un parell d’anys, l’empresa de càtering del districte 1 i 12 només gestiona la botiga de llaminadures del carrer Tárnok. Quan els responsables de la pastisseria Vörösmarty (anteriorment Gerbaud) van saber això, van voler fer-se càrrec de la botiga. El responsable de l’Empresa de Restauració no va donar el seu consentiment, i aquesta darrera empresa acabava d’obrir la pastisseria el 20 d’agost de 1960. L’antic propietari, Ferenc Tóth, era l’encarregat de gestionar la botiga, però va rebre l’avís en poc temps. El motiu va ser que sota la seva gestió el local es va convertir en un punt de trobada de molts aristòcrates. Per descomptat, això no era cert. Només una dona aristòcrata, que s’havia quedat al castell, va venir a la botiga amb el seu fill malalt. La majoria dels aristòcrates havien fugit a l’estranger, o estaven a la presó, o tenien feina en algun lloc, però no anaven a botigues de llaminadures. En qualsevol cas, Ferenc Tóth no tenia permís per dirigir la pastisseria, i en aquell moment ni tan sols es podia retirar. Durant set mesos va treballar a la fàbrica de confiteria Krisztina. Va fer la seva feina correctament, però va tenir diabetis a causa de les moltes preocupacions, i el 1973 li van amputar la cama dreta per estenosi aòrtica. Va morir l’any 1975 després de molt patiment.
Després de la reobertura del Ruszwurm l’any 1960, els treballs van continuar de nou al taller annex a la pastisseria. L’empresa de càtering del districte 1 i 12 va subministrar les matèries primeres per a pastissos després d’una liquidació de comptes. A la botiga hi havia bons professionals que venien de l’Empresa de Càtering, però mai van arribar al nivell de qualitat anterior.
Interior de la pastisseria Ruszwurm de Budapest|Cedida
Malauradament també passava a vegades que no hi havia pastissers disponibles, o a la nit les tasques de rebosteria les feien persones que tenien una feina diürna en un altre lloc. És fàcil imaginar quins pastissos van cuinar aquesta gent cansada i esgotada. Cinc cambrers van servir a Ruszwurm amb camisa vermella. Segurament, la indignació va ser gran.
Donada aquesta preferència, István Lukács, que va estudiar la feina i va treballar abans per a Gerbaud, va venir a treballar a Ruszwurm. Va ser el mestre que va començar a preparar la pasta de crema Ruszwurm després de Ferenc Tóth. Els seus predecessors també ho podrien haver fet perquè, en la nacionalització, el senyor Tóth es va veure obligat a lliurar el llibre de càlcul, que hauria permès a qualsevol pastisser preparar tots els pastissos, inclosa la tradicional pastisseria de crema Ruszwurm, però no van fer cap esforç. . Aquesta crema de pastisseria requereix més atenció, i ha d’estar acabada de fer segons el consum a la botiga. Ara bé, aquesta és la manera com es fa, i tant de bo es mantingui com l’aprovat, que està avalat per l’experiència de la direcció actual i dels dos talentosos ajudants.
Malgrat els períodes de temps tempestuosos, les institucions de llarga trajectòria encara són capaços de reviure de vegades. Afortunadament, això també passa amb la pastisseria Ruszwurm, ja que és un lloc popular entre molts de nosaltres, i potser fins i tot entre les nostres àvies. Acostumem a escoltar a la ràdio, de vegades fins i tot avui, l’agradable veu de baríton de l’antic actor Andor Ajtay cantant “… és agradable tenir una cita al vespre a Ruszwurm”, quan “… el vent s’instal·la entre els arbres”. Bé, el vent no ha revifat, però Ruszwurm sí.
El 1990, que va ser el primer any del canvi del sistema polític, el procés de privatització espontani es va desenvolupar ràpidament. El Ruszwurm va ser adquirit per un propietari estranger i el seu destí es va tornar incert. Aleshores, el local va ser llogat pels fills i néts de Mátyás Szamos, que van donar nom a la marca “Szamos Maspapan”, i més tard van comprar la botiga l’any 1994. Actualment, el Ruszwurm està dirigit per Mikós així com per les seves filles, Lídia. i Annabella, i els principals pastissers són els mestres Szabolcs Ács i József Juhász.
El 1999, Mátyás Szamos, el fundador de la dinastia de pastissers, va rebre l’Orde de la Creu Petita de la República d’Hongria. La màxima administració estatal hongaresa va donar les següents raons per al premi: “En agraïment al desenvolupament i el cultiu de les millors tradicions de la indústria de la pastisseria hongaresa i de les seves exitoses activitats empresarials privades”.
Font: (József Hazai nee Ilona Tóth: “The history of the Ruszwurm”, 2000)
Ruszwurm Cukrászda 1014 Budapest, Szentháromság Street 7. +36 (1) 375-52-84 ruszwurm@t-email.hu
