Feeds:
Entrades
Comentaris

ELS REIS D’ORIENT|Des de Bellaterra.Cat, us desitgem que passeu una bona nit i dia dels Reis!

5 gener 2023 per FLPT

«Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.»

Els Reis d’Orient de la Sagrada Família

Després que Jesus va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven:
–On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo.

Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren:
–A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:
I tu Betlem, terra de Judà,
no ets de cap manera la més petita
de les principals viles de Judà,
perquè de tu sortirà un príncep
que pasturarà Israel, el meu poble.

Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se’ls havia aparegut l’estrella i els encaminà a Betlem dient-los:
–Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest infant; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo.

Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.
I, advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

Fugida a Egipte

Quan els savis se n’hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué:
–Lleva’t, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho digui, perquè Herodes buscarà l’infant per matar-lo.
Josep es llevà, prengué de nit el nen i la seva mare, se’n va anar cap a Egipte i s’hi quedà fins a la mort d’Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: D’Egipte he cridat el meu fill.

Matança dels infants de Betlem

Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va indignar molt, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l’edat que calculava pel que li havien dit els savis. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies:
A Ramà se sent un crit,
plors i grans planys:
és Raquel que plora els seus fills,
i no  que la consolin,
perquè ja no hi són.

Retorn d’Egipte

Després de la mort d’Herodes, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep, a Egipte, i li digué:
–Lleva’t, pren el nen i la seva mare i vés-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui volien matar l’infant.
Josep es llevà, prengué el nen i la seva mare i va tornar al país d’Israel.
Però quan va sentir a dir que Arquelau regnava a Judea en lloc del seu pare Herodes, tingué por d’anar-hi. Advertit en somnis, es retirà a la regió de Galilea i se n’anà a viure en un poble anomenat Natzaret. Així es va complir allò que havien anunciat els profetes: «Li diran Natzarè.»

Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

ELS «REIS DE L’ORIENT» DE LA MEVA INFÀNCIA per Josep Miquel Servià

5 gener 2023 per FLPT

Quan jo era petit, mossèn Ramon (mossèn Ramon Coma) feia entrar els Reis a l’església una vegada havien acabat de fer el discurs al balcó de l’Ajuntament.

L’Adoració dels Reis Mags representada per Vicent Macip (1530)

Allí, al peu de l’altar major, més engalanat que mai, els havia disposat tres trons ben majestuosos i, des d’aquests, amb l’església plena de gom a gom, Ses Majestats rebien –i hi conversaven– tots els infants del poble, extasiats, mentre anaven –anàvem!– passant en filera fins a aturar-se on hi havia mossèn Ramon, que ens oferia el nen Jesús perquè l’adoréssim, puntualment escortat per dos escolanets: un amb un eixugamà als dits, per assecar de tant en tant els peus de la imatge, i, l’altre, aguantant una gran bacina on els nostres pares, avis o acompanyants dipositava, sota la mirada patriarcal i alhora escrutadora del mossèn, monedes i bitllets. Segons que el mateix senyor rector deia, la col·lecta del cinc de gener era, sempre, la més «reeixida» de l’any. De vegades els reis anaven, també, als locals d’Auxilio Social, on es cantaven ˝villansicus˝ i es repartien joguines als infants econòmicament més desvalguts.
Em sembla que tot això es degué acabar quan mossèn Ramon, que era un home molt estimat, va morir d’un atac de cor i va ser substituït, més ben dit, «succeït» per un home més aviat rude i de tracte difícil: mossèn Joan, que es va estar a Palamós –deu n’hi do!–, amb caràcter d’ecònom, una bona pila d’anys, fins que va venir a substituir-lo mossèn Agustí Andreu, blanenc d’origen i d’infància, el qual havia conegut Ruyra i, de jove, havia estat un dels pioners de la revista Recull.

Mossèn Joan, però, era tan matusser i maldestre a dir les coses –el meu pare, en la intimitat, li deia «Mossèn Esgarrapa»– que, una nit de Nadal, en plena homilia de la missa del gall, va etzibar des de la trona, per escàndol de moltes orelles pies, la següents paraules: : «Com veureu,
vaig encarregar a les monges que fessin uns calçotets al nen Jesús, perquè no vagi conill».

Pel que fa a mi, us diré que, durant aquells anys d’enganyada innocència, la diada del cinc de gener, la vaig viure amb una especial i estranya intensitat. L’ampla balconada de casa queia just davant de la també ampla balconada de l’Ajuntament, on els Reis, sortien, cada any, indefectiblement, a fer-hi un discurs, i, cada nit de Reis, el nostre balcó s’omplia a vessar de familiars i amics dels meus pares i meus, ja que la seva posició geogràfica –l’única balconada del carrer Major des d’on, a més, es podia veure el mar– era –sobretot en aquesta nit «reial»–·, un privilegi que molts meus companys de col·legi m’envejaven.

Jo, però, cada any em debatia tota l’estona –ho recordo perfectament–, entre la lluminosa il·lusió del que m’envoltava i una nerviosa inquietud. Per què? Resulta que, al meu pare, administrador del port de Palamós —ai caram!— el vespre de cada cinc de gener, li tocava acudir al seu despatx del moll a causa de l’entrada d’un gran vaixell –gairebé sempre americà– que havia anunciat la seva arribada just pels volts d’aquella hora i al qual el meu pare li havia de signar el permís corresponent. I, cada any –vatua l’olla!–, la mateixa història, la qual cosa feia que jo em passés tota l’estona que durava el discurs reial, esguardant, alternativament, els reis, que tenia ben al davant, gairebé a tocar, i el començament del carrer de Tauler i Servià, que venia del moll, amb l’esperança que el meu pare hi aparegués d’un moment a l’altre i encara pogués arribar, ni que fos uns moments tan sols, a contemplar aquell meravellós espectacle que ell cada any es perdia.

El que jo no sabia, aleshores, és que el meu pare, tot allò ho veia molt millor que no pas jo mateix, que no pas tots nosaltres: El meu pare era el Rei Blanc.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

BELLATERRA GOURMET|Pastís Angi de pastenaga

3 gener 2023 per FLPT

Recepta del Pastís Angi de pastanaga

Ingredients (per a 6 persones):

☑ 5 ous frescos ecològics
☑ 200 g de sucre bru Panela
☑ 240 g de pols d’ametlles
☑ 75 g de farina 000
☑ 480 g de pastanagues ratllades
☑ 1 sobre de llevat
☑ 80 g de nous (pots substituir-les per avellanes o ametlles)
☑ 1 cullerada de canyella
☑ 1 cullerada de nou moscada

Detall de les capes del pastís Angi de pastenaga

Preparació:

⮕ Barreja els ous amb el sucre.
⮕ Afegeix la ratlladura de pastanagues, la pols d’ametlla, la farina i el llevat químic barreja. A continuació, les nous triturades i les espècies. Torna a barrejar.
⮕ Posa-ho tot en un motlle (per evitar que s’enganxi unta la part interior amb mantega o oli i després una mica de farina).
⮕ Forneja durant almenys 40 minuts a 180° (aprofita la calor els darrers minuts i gasta menys energia).
⮕ Comprova amb el ganivet que està llest regularment.

Bon profit i bona cuina!

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

CULTURA [Vídeos] 15è Aniversari Els Pastorets del Turó de Sant Pau

3 gener 2023 per FLPT

Vídeos i Galeria de fotos cedides Els Pastorets del Turó de Sant Pau 2022

Els Pastorets del Turó de Sant Pau demanant la Pau a Ucraïna

Coincidint amb el seu 15è Aniversari, l’Associació del Veïnat del Turó de Sant Pau (Bellaterra), i amb la presència de Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola del Vallès, el passat 17 de desembre de 2022 es va representar l’obra de teatre “Els Pastorets del Turó”, una acollidora adaptació de Puri Ribelles i Rosa Maria García, amb la participació estelar del jovent del Turó de Sant Pau.

Amb una sala teatre plena de gom a gom, l’obra va ser representada al Centre Cívic del Turó, i aquesta vegada reivindicativa, tot manifestant-se contra la guerra i a favor de la Pau a Ucraïna.

Des de Bellaterra.Cat us agraïm de tot cor els grans esforços personals per haver fet realitat, un any més, aquesta tradicional peça nadalenca veïnal.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , |

COMUNICAT OFICIAL DE BELLATERRA.CAT: Objecte volador no identificat a Bellaterra

1 gener 2023 per FLPT

Al Torrent de la Bonaigua de Bellaterra vam observar ahir 31 de desembre d’un objecte volador* no identificat de color platejat amb 10 finestres.

Objecte volador en plena natura de Bellaterra

* La definició més genèrica d’un objecte volador no identificat, o ovni, és qualsevol objecte volador o fenomen que no es pugui identificar per l’observador. Els diversos estudis demostren que després de les investigacions la majoria d’ovnis són generalment identificats, convertint-se en objectes identificats. Per això, algunes definicions més estrictes reserven l’etiqueta “ovni” només per a aquells casos en què els objectes continuen sent inexplicats després d’una investigació apropiada.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

CALENDARI LABORAL 2023|Té un total de 13 dies festius, a banda de les dues festes locals que fixa cada municipi

1 gener 2023 per FLPT

Com cauen els festius del 2023: consulta el calendari laboral de l’any

El 2023 té un total de 13 dies festius, als quals s’han d’afegir les dues festes locals que poden fixar els ajuntaments

El calendari laboral del 2023 recull un total de 13 dies festius, segons publica el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). D’aquests, 9 se celebraran a tot Espanya, un més que aquest any. Caldrà afegir-hi els dos festius locals de cada municipi.

En concret, aquest 2023, seran dies de festa:

– Reis: divendres 6 de gener

– Divendres Sant: divendres 7 d’abril

– Dilluns de Pasqua Florida: dilluns 10 d’abril

– Festa del Treball: dilluns 1 de maig

– Sant Joan: dissabte 24 de juny

– L’Assumpció: dimarts 15 d’agost

– Diada Nacional de Catalunya: dilluns 11 de setembre

– Festa Nacional d’Espanya: dijous 12 d’octubre

– Tots Sants: dimecres 1 de novembre

– Dia de la Constitució: dimecres 6 de desembre

– La Immaculada: divendres 8 de desembre

– Nadal: dilluns 25 de desembre

– Sant Esteve: dimarts 26 de desembre

A aquests dies, cal sumar-hi dues festes locals. D’aquesta manera, el nombre total de festius el 2023 serà de 15 dies. En el cas de Barcelona, per exemple, es tracta del 5 de juny, la Segona Pasqua, i la Mercè, el 25 de setembre.

Quants ponts hi haurà?

La coincidència dels festius en dilluns o divendres, permetrà gaudir de fins a sis caps de setmana llargs el 2023: el 6 de gener –divendres–; el 7 d’abril –divendres–; l’1 de maig –dilluns–; l’11 de setembre –dilluns–; el 25 de desembre –també dilluns–, i el 8 de desembre –divendres–.

A més, hi ha la possibilitat de fer fins a cinc ponts: dos de tres dies, un de quatre i dos de cinc.

El primer possible, la Mare de Déu d’Agost, caurà en dimarts. El següent serà a l’octubre, perquè la festa nacional d’Espanya, el dia 12, cau en dijous.

Pel que fa a possibles ponts de cinc dies, n’hi ha dos: per Tots Sants –que cau en dimecres– i al desembre, perquè el Dia de la Constitució cau en dimecres, i la Immaculada, dos dies després, en divendres.

Per últim, hi haurà l’opció de fer quatre dies festius seguits per Nadal, que cau en dilluns, i Sant Esteve, que serà un dimarts.

Font: CCMA

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

BELLATERRA GOURMET|Per què mengem raïm per Cap d’Any?

31 Desembre 2022 per FLPT

De l’herència dels romans a l’interès econòmic

L’eclosió d’aquest costum es remuntaria a principis del segle XX

Dotze grans de raïm a punt de ser engolits per Cap d’Any

Menjar dotze grans de raïm coincidint amb l’entrada del nou any ens pot semblar una tradició “de tota la vida”, però la veritat és que aquest costum no és gaire antic, i més que tenir un origen cultural, la seva irrupció estaria relacionada amb la llei de l’oferta i la demanda.

La teoria més estesa de per què mengem raïm la nit de Cap d’Any és que és un costum aparegut a principis del segle XX com a resultat de la iniciativa d’uns viticultors del País Valencià.

Sembla que l’any 1909, a les comarques d’Alacant hi va haver una collita molt abundant de raïm. Això va fer que els viticultors, per mirar de donar sortida a aquell excés de producció, decidissin regalar-ne a la població assegurant que qui en mengés dotze grans la nit de Cap d’Any, simbolitzant els dotze mesos de l’any, tindria bona ventura l’any següent.

A partir de la implantació d’aquest costum, s’ha anat teixint també un relat lligat al desig de prosperitat i abundància. Potser relacionat amb el fet que l’època de la verema és al voltant del mes de setembre i no pas a finals d’any.

Aquest desig de sort queda clarament reflectit en el refranyer popular:

“Menjar raïm per Cap d’Any porta diners per a tot l’any.”

La proposta de menjar raïm coincidint amb les campanades hauria tingut força èxit i l’hàbit es va anar estenent a poc a poc per tota la Península –inclòs Portugal– al llarg de les següents dècades. La tradició va arribar també a alguns països de l’Amèrica Llatina, com Colòmbia, Mèxic o el Perú, entre d’altres.

Altres teories

Hi ha, però, altres teories que apunten a un origen més antic d’aquesta tradició, com la que recorda que ja a finals del segle XIX, la burgesia catalana acostumava a acomiadar l’any i donar la benvinguda al nou bevent xampany i degustant raïm després d’un gran àpat. Aquest costum s’hauria importat de les classes altes de França i Alemanya.

També hi ha teories que parlen de la tradició madrilenya de menjar el raïm a la Puerta del Sol; això ens remuntaria fins i tot a uns anys abans, a la dècada dels 80 del segle XIX, quan un grup de madrilenys va decidir ironitzar sobre el costum aristòcrata de menjar raïm per acabar l’últim sopar de l’any. Amb aquest esperit burlesc van anar fins a la cèntrica plaça de Madrid per menjar raïm acompanyats pel so de les campanades.

O encara podríem anar més enrere, ja que a l’antiga Roma hi havia la creença que la ingesta moderada d’aquesta fruita després d’un àpat suculent ajudava a tenir una digestió més lleugera.

Les fruiteries acostumen a esgotar fins a l’últim gra de raïm coincidint amb els dies previs al Cap d’Any

Ara bé, ningú sap del cert encara si es mengen dotze grans de raïm perquè en toca un per cada campanada, o bé perquè en toca un per cada mes de l’any. Tant si és una opció com l’altra, tindria tota la lògica. Com lògic seria també menjar dotze grills de mandarina o dotze panses, per posar alguns exemples que últimament estan substituint el raïm en algunes celebracions.


Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

BELLATERRA 2023|Els nostres desitjos de pau, salut i felicitat pel veïnat de Bellaterra i tot el món!

31 Desembre 2022 per FLPT

Des de Bellaterra.Cat us desitgem de tot cor que aquest any nou 2023 cometeu un munt d’errors, doncs cometre errors vol dir fer coses noves, aprendre, viure i lluitar per canviar el nostre món.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

Endesa acaba la renovació de dos centres de transformació de Bellaterra

31 Desembre 2022 per FLPT

Endesa ha canviat els equips situats al Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell de Bellaterra per uns de nova tecnologia i ha unit les instal·lacions amb una anella elèctrica, un sistema que contribueix a garantir la continuïtat del subministrament elèctric amb la interconnexió de diferents línies de mitjana tensió.

Nova instal·lació d’Endesa situada al Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell (Bellaterra)

Endesa ha acabat les obres de millora a la xarxa elèctrica de Ballaterra , amb la renovació de dos centres de transformació per valor de 460.000 euros , ha explicat la companyia en un comunicat ahir divendres.

Ha canviat els equips per uns de nova tecnologia i ha unit les instal·lacions amb una anella elèctrica, un sistema que contribueix a garantir la continuïtat del subministrament elèctric amb la interconnexió de diferents línies de mitjana tensió.

Aquesta renovació ha repercutit en el servei d’uns 600 clients de l’empresa i forma part dels treballs per contribuir a l’ electrificació de Bellaterra i preparar-lo per a usos energètics futurs.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

BELLATERRA GOURMET|24 aliments catalans amb segells de qualitat DOP i IGP otorgats per la UE

30 Desembre 2022 per FLPT

24 productes agroalimentaris de Catalunya, cinc dels quals olis d’oliva, compten amb el distintiu de màxima garantia d’origen i qualitat que atorga la UE

Els menjars i sopars amb família i amics cobren especial importància durant aquestes dates de festes nadalenques, on no poden faltar a la taula els aliments de qualitat. L’àmbit europeu compta amb uns segells distintius que ho garanteixen. Són les Denominacions d’Origen Protegides (DOP) i les Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP). Es tracta de dues catalogacions relacionades amb productes agroalimentaris per a aliments autòctons, excepcionals, únics i oficialment reconeguts per la UE per la seva alta qualitat.

Els aliments que porten aquests segells són productes típics, arrelats a un territori amb unes característiques ambientals úniques, que els proporciona un sabor i una personalitat pròpia inimitables, resultat de l’estreta relació existent entre el producte, l’entorn geogràfic i una elaboració feta amb cura al llarg d’anys o segles d’història. L’àmbit dels vins, però, compta amb uns distintius diferents, les Denominacions d’Origen (DO).
Diferències entre DOP i IGP

Si estem en un comerç, sabem reconèixer aquests segells?

Quines diferències hi ha entre les DOP i les IGP? D’entrada, un d’ells, la Denominació d’Origen Protegida, porta un segell vermell i groc, i l’altre, la Indicació Geogràfica Protegida, de color blau i groc.
Ambdues etiquetes identifiquen els aliments amb la màxima garantia d’origen i qualitat que atorga la UE. Ara bé, la vinculació del producte amb el territori és més gran en el cas de les DOP, ja que totes les fases de producció i elaboració s’han de dur a terme en una zona geogràfica limitada definida. En canvi, en el cas de l’IGP algunes fases poden fer-se fora d’aquest territori, perquè no aporten característiques diferencials.
Malgrat les diferències i els matisos, ambdós tipus de distintiu gaudeixen del mateix grau de protecció i són una garantia d’alta qualitat per als consumidors.

24 productes catalans amb DOP i IGP

Per tal que un producte tingui una DOP és necessari que compleixi un reglament europeu molt estricte. A Catalunya hi ha dotze productes reconeguts amb DOP, cinc dels quals són olis d’oliva verge; el de Siurana, la Terra Alta, Baix Ebre-Montsià, Empordà i les Garrigues. També tenen el segell europeu el fesol de Sant Pau; la mongeta del ganxet; l’avellana de Reus; la mantega i el formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya; l’arròs del Delta de l’Ebre i la pera de Lleida.

Tal com passa amb les DOP, els productes amb IGP han de complir un estricte reglament europeu. A Catalunya hi ha deu productes reconeguts amb aquest distintiu. Aquests són el pollastre i capó del Prat; el gall del Penedès; la vedella dels Pirineus catalans; la llonganissa de Vic; la poma de Girona; la clementina de les Terres de l’Ebre; el calçot de Valls; la patata de Prades; el pa de pagès català i el torró d’Agramunt. També cal afegir la ratafia catalana i el brandi del Penedès, que compten amb el segell IG, Indicació Geogràfica de begudes alcohòliques i espirituoses.

Les zones geogràfiques on es produeixen o s’elaboren els productes amb DOP i IGP són de dimensions molt dispars. La més petita està formada per només un municipi, la IGP del Torró d’Agramunt; i, en canvi, la més gran abasta tot Catalunya, és la IGP del Pa de pagès català. El 95% de les comarques catalanes tenen com a mínim dos productes protegits com a DOP o IGP, perquè la protecció del patrimoni agroalimentari ve de lluny.

Catalunya, pionera en els distintius de qualitat

Regular i vetllar per les denominacions d’origen i les indicacions geogràfiques és un dels eixos de la política agrària europea. Però, els distintius per protegir la qualitat diferenciada són anteriors a aquesta regulació de la UE. De fet, la Generalitat de Catalunya, des dels seus inicis, va voler protegir i valorar la riquesa del seu patrimoni agroalimentari, entenent-lo com un signe diferencial de la identitat cultural catalana.
Des de la seva restauració la Generalitat va assumir competències en aquest àmbit i en l’actualitat, l’Estatut estableix que el Govern té la competència exclusiva sobre les denominacions d’origen i altres mencions de qualitat dels productes agroalimentaris. Ara bé, tota la regulació i gestió que es fa des de les administracions té sentit perquè hi ha milers de persones treballant-hi al territori. La importància d’aquests distintius d’origen i qualitat rau en els agricultors, ramaders, productors, cooperatives, empreses… que produeixen i elaboren aquests magnífics productes.

Font: El Punt Avui

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , , , |

« Newer Posts - Older Posts »