Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Raïm cap d’any’

De l’herència dels romans a l’interès econòmic

L’eclosió d’aquest costum es remuntaria a principis del segle XX

Dotze grans de raïm a punt de ser engolits per Cap d’Any

Menjar dotze grans de raïm coincidint amb l’entrada del nou any ens pot semblar una tradició “de tota la vida”, però la veritat és que aquest costum no és gaire antic, i més que tenir un origen cultural, la seva irrupció estaria relacionada amb la llei de l’oferta i la demanda.

La teoria més estesa de per què mengem raïm la nit de Cap d’Any és que és un costum aparegut a principis del segle XX com a resultat de la iniciativa d’uns viticultors del País Valencià.

Sembla que l’any 1909, a les comarques d’Alacant hi va haver una collita molt abundant de raïm. Això va fer que els viticultors, per mirar de donar sortida a aquell excés de producció, decidissin regalar-ne a la població assegurant que qui en mengés dotze grans la nit de Cap d’Any, simbolitzant els dotze mesos de l’any, tindria bona ventura l’any següent.

A partir de la implantació d’aquest costum, s’ha anat teixint també un relat lligat al desig de prosperitat i abundància. Potser relacionat amb el fet que l’època de la verema és al voltant del mes de setembre i no pas a finals d’any.

Aquest desig de sort queda clarament reflectit en el refranyer popular:

“Menjar raïm per Cap d’Any porta diners per a tot l’any.”

La proposta de menjar raïm coincidint amb les campanades hauria tingut força èxit i l’hàbit es va anar estenent a poc a poc per tota la Península –inclòs Portugal– al llarg de les següents dècades. La tradició va arribar també a alguns països de l’Amèrica Llatina, com Colòmbia, Mèxic o el Perú, entre d’altres.

Altres teories

Hi ha, però, altres teories que apunten a un origen més antic d’aquesta tradició, com la que recorda que ja a finals del segle XIX, la burgesia catalana acostumava a acomiadar l’any i donar la benvinguda al nou bevent xampany i degustant raïm després d’un gran àpat. Aquest costum s’hauria importat de les classes altes de França i Alemanya.

També hi ha teories que parlen de la tradició madrilenya de menjar el raïm a la Puerta del Sol; això ens remuntaria fins i tot a uns anys abans, a la dècada dels 80 del segle XIX, quan un grup de madrilenys va decidir ironitzar sobre el costum aristòcrata de menjar raïm per acabar l’últim sopar de l’any. Amb aquest esperit burlesc van anar fins a la cèntrica plaça de Madrid per menjar raïm acompanyats pel so de les campanades.

O encara podríem anar més enrere, ja que a l’antiga Roma hi havia la creença que la ingesta moderada d’aquesta fruita després d’un àpat suculent ajudava a tenir una digestió més lleugera.

Les fruiteries acostumen a esgotar fins a l’últim gra de raïm coincidint amb els dies previs al Cap d’Any

Ara bé, ningú sap del cert encara si es mengen dotze grans de raïm perquè en toca un per cada campanada, o bé perquè en toca un per cada mes de l’any. Tant si és una opció com l’altra, tindria tota la lògica. Com lògic seria també menjar dotze grills de mandarina o dotze panses, per posar alguns exemples que últimament estan substituint el raïm en algunes celebracions.


Read Full Post »