Feeds:
Entrades
Comentaris

BELLATERRA GOURMET |L’Hotel de Luxe Estació de Canfranc, premi al millor disseny del 2023

25 Octubre 2023 per FLPT

LLUÍS TORRES | L’Hotel Luxe Canfranc Estació Royal Hideaway Hotel, que ha donat una nova vida a la històrica estació internacional de tren gairebé un segle després de la seva inauguració, ha rebut a Barcelona el premi al “Millor Disseny d’Hotel 2023” que concedeix Interihotel als més destacats projectes d’interiorisme al sector hospitality i restauració. En aquest cas, ha estat obra d’Ilmiodesign, l’estudi fundat per Andrea Spada i Michele Corbani.

Vestíbul de l’Hotel de luxe Canfranc Estació

Des del Grup Barceló destaquen que es tracta d’un espai que transporta el client a l’època daurada del ferrocarril dels anys 20, incorporant també detalls actuals. Així, s’han dissenyat espais càlids i elegants que es fusionen amb subtils elements art decó, aconseguint que cada estança tingui la seva pròpia essència.

La cerimònia de lliurament va tenir lloc la setmana passada durant la celebració a Barcelona d’aquest fòrum que reuneix els professionals del disseny hospitality i on van acudir visitants de més de 40 països per veure les 184 marques expositores i participar en tallers i taules rodones sobre les darreres tendències.

L’edifici, de planta allargada i innombrables portes i finestres, és d’estil entre industrial i afrancesat. Hi ha 104 habitacions, un restaurant, un bar, una biblioteca, un spa, tres salons i el vestíbul.

Els premis tenien sis categories diferents: producte innovador per disseny d’hotels i restaurants, producte sostenible per disseny d’hotels i restaurants, millor disseny d’estand a interihotel, millor projecte de disseny d’hotel, millor projecte de disseny de restaurant i el reconeixement a la trajectòria professional en disseny d’hotels i restaurants. El jurat, format per entitats referents dels sectors del disseny, l’arquitectura, l’interiorisme i l’hospitality, va valorar el projecte d’Ilmiodesign per les seves reminiscències a les grans històries, la seva capacitat de transportar l’usuari en el temps i la tasca de conservació brillant. realitzada sobre la construcció original”.

Antic accés al les vies a l’actual lobby de l’hotel de l’Estació de Canfranc

El vestíbul és un dels espais més singulars de l’hotel de Canfranc per la seva monumentalitat.

D’una banda, s’ha recuperat el terra original de la part central i s’ha apostat per tons pedra per a les parets, juntament amb materials tèxtils com Vescom en tons marrons, en contrast amb les motllures en blanc, per donar més calidesa a aquest gran habitacle.Com a element central del vestíbul, es troben les antigues escales que donaven accés a l’estació i que divideixen de banda la zona de recepció, i de l’altra, una zona de sofàs i bancades. A la recepció de l’hotel, un gran taulell reinterpreta les taquilles de les grans estacions del segle XX, en aquest cas utilitzant fusta de noguera amb elements metàl·lics en to bronze i incorporant picades d’ullet als hotels de l’època.

Vista general del restaurant de l’Hotel de Luxe Estació de Canfranc

A nivell cromàtic, Spada i Corbani han apostat per tonalitats beixes en diferents intensitats per a les parets, mentre que el toc de color l’obtenen a través de les peces de mobiliari. També en els teixits s’ha volgut plasmar un plus de personalitat, és el cas dels capçalers de vellut en estampat gràfic que recorden els entapissats dels seients dels vagons dels anys 20. Per a la decoració, s’han recuperat les antigues finestres de les habitacions i se’ls ha donat un ús artístic, emmarcant fotos històriques dels exteriors de l’estació i referenciant de nou les arrels d’aquest espai emblemàtic.

La gastronomia aragonesa des d’un antic vagó

L’oferta gastronòmica de l’hotel tampoc no es queda enrere, i no només per l’emulsió de sabors que es poden degustar a cadascun dels seus restaurants, sinó també pel seu interiorisme. Destaquen el Restaurant 1928 i Canfran Express, en què Spada i Corbani s’han inspirat en l’estètica de l’emblemàtic tren Orient Express i dels vagons restaurants que travessaven Europa als anys 20.

Restaurant vagó de luxe 1928 de l’Hotel Estació de Canfranc|CEDIDA

També destaca la biblioteca, un dels espais més sofisticats de l’hotel. Compta amb un disseny clàssic inspirat en els cafès de tertúlia parisencs de l’època, punts de trobada pensats per a l’entreteniment amb llargues i animades xerrades on deixar que el temps es pari. És, a més, un espai totalment permeable i obert a l’exterior, amb llum natural i vistes al paisatge, cosa que afavoreix aquesta sensació acollidora.

Bar de l’Hotel Estació de Canfranc

Per completar l’experiència, la biblioteca pensada per Ilmiodesign inclou una zona de cocktail-bar, just al costat d’aquesta llibreria, amb una petita barra en negre Marquina amb elements daurats i cuir, que cobra vida per amenitzar les vetllades.

Restaurant vagó de luxe 1928 de l’Hotel Estació Canfranc

Canfranc Estació, a Royal Hideaway Hotel compta amb 104 habitacions de diferents tipologies repartides en dues plantes, totes amb vistes al Pirineu. En el disseny de les habitacions hi regna la sensació de confort i el dinamisme a través de diferents elements i materials. Destaquen, per exemple, els rastrells de fusta en paraments i sostres que van conformant l’estètica de l’habitació i guiant l’hoste.

Bany públic de l’Hotel Estació de Canfranc

Finalment, la zona wellness ofereix un espai càlid mitjançant una il·luminació en tons daurats que combina amb l’espai fosc, pensada per aconseguir un ambient de relaxació que ajudi a la desconnexió.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

CULTURA|Refrany de Joan Amades

24 Octubre 2023 per FLPT

Refrany: No et calcis en sabater amic o parent, que pagaràs car i calçaràs malament.

Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890[2] – 17 de gener de 1959) fou un destacat etnòleg i folklorista català. Va treballar com a conservador al Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona i a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Va col·laborar en la premsa del moment, com a D’Ací i d’Allà o Diario de Barcelona, entre d’altres. El seu treball es va materialitzar amb una copiosa producció de llibres, com ara el Costumari català. El curs de l’any (5 volums), Barcelona 1950-1956, que ha estat referent en els estudis de folklore dels Països Catalans

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

POLÍTICA| Pressupost inicial de l’EMD de Bellaterra 2023 i transmissió dèbil del ple

23 Octubre 2023 per FLPT

📍Us presentem el Pressupost inicial de 2023 que es va presentar i tractar al ple de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra, el passat dilluns, dia 16 d’octubre de 2023.

Captura de l’últim ple de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra utilitzant ZOOM ha través de pàgina oficial de l’EMD de Bellaterra al Facebook

📍La retransmissió realitzada en directe a través de la pàgina oficial de l’EMD Bellaterra al Facebook, va ser seguida entre 1 i 6 persones, i no sabem quantes a la sala, per no mostrar-se en cap moment, ni tant sols quan estaven fent preguntes en directe. La qualitat d’imatge era de molt poca qualitat, sense poguer detectar amb claretar qui parlava. El so força feble i llunyà. Esperem que al proper ple s’aporti la qualitat que mereixen el veïnat o fer-ho en directe, a través del canal oficial de l’EMD de Bellaterra al YouTube, creat el 23 de gener de 2012, i paralitzat des de 2016.

📍Des de la marxa de Carles Aluju Ferrer, -ex cap de premsa de l’EMD de Bellaterra-, que amb data 27 d’octubre de 2022 va ser nomenat Síndic de Greuges de Rubí, el veïnat de Bellaterra ha deixat de rebre vídeos i retransmissions en directe de qualitat, més a través del grup de WhatsApp Oficial de l’EMD de Bellaterra, erròniament anomenat BELLATERRA TV, ja que no té res a veure amb el que seria un canal de televisió local. L’actual president de la Junta de l’EMD bé podria canviar-lo per BELLATERRA INFO, com la revista municipal local que s’ha publicat ocasionalment des de l’any 2010, i que està penjada a la seva web oficial. http://www.emdbellaterra.cat

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

CULTURA | Biografia del mestre Pau Casals, músic català universal

22 Octubre 2023 per FLPT

📍Aquest 22 d’octubre de 2023 es compleix el 50 Aniversari del traspàs del mestre català Pau Casals i Defilló

Pablo Casals Defilló, el nom complet del qual era Pablo Carlos Salvador Casals i Defilló ( Vendrell , Tarragona , 29 de desembre de 1876 – Sant Joan , Puerto Rico , 22 d’octubre de 1973), va ser un dels músics catalans més destacats del segle xx . De pare català i mare nascuda dins una família de catalans indians a Puerto Rico, Casals és considerat un dels millors violoncel·listes de tots els temps.

Concert de Pau Casals a la Casa Blanca|Llibre biografia de Pau Casals per Elisa Vives de Fàbregas de l’Editor Rafael Dalmau, 1966

Pau Casals (El Vendrell, 1876 – San Juan de Puerto Rico, 1973) ha sigut un dels músics més influents del segle XX. Violoncel·lista, director d’orquestra, compositor, humanista i ferm lluitador per la llibertat i la democràcia, el seu llegat el converteix en un dels noms més universals de la música i la pau.

Amb vint-i-tres anys triomfa a París amb el gran director Charles Lamoureux, i comença una brillant carrera com a solista que el porta a tocar als millors auditoris del món. El 1914, amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, es trasllada a Nova York, on consolida la seva carrera com un dels millors violoncel·listes del moment.

Escultura El Cant dels Ocells de Pau Casals

El 1919 torna a Barcelona i crea l’Orquestra Pau Casals, que dirigeix sota la seva batuta fins al 1936. Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i la victòria del general Franco, el 1939 s’exilia a Prada de Conflent, França, i a partir del 1957 a San Juan de Puerto Rico, on mor el 1973, a l’edat de noranta-sis anys. El novembre del 1979, amb el retorn de les institucions democràtiques a Catalunya, les seves despulles són traslladades al cementiri de la seva vila natal, El Vendrell.

“La música mai no és la mateixa cosa per a mi, mai. Cada dia hi ha quelcom de nou, fantàstic i extraordinari. Bach, com la naturalesa, és un miracle!”

Obra

L’obra i llegat musical de Pau Casals són testimoni de la seva carrera artística al llarg de gairebé un segle com a intèrpret, director d’orquestra, compositor i pedagog.

Com a intèrpret, la seva innovació en la tècnica de l’arc i de la digitació el van convertir en el primer virtuós del violoncel modern, i el van posicionar com a instrument solista. Amb tretze anys, va redescobrir les sis Suites per a violoncel sol de J. S. Bach i les va convertir en peces de concert i més tard, amb el seu enregistrament, en una de les gravacions de música clàssica més importants de la història. L’aportació de Pau Casals al món del violoncel és indiscutible, tant per la seva manera natural de tocar com per la seva intuïció, que el va portar a ser un dels intèrprets més reconeguts del segle XX.

Llibre biografia de Pau Casals per Elisa Vives de Fàbregas de l’Editor Rafael Dalmau, 1966

Com a director d’orquestra, Casals va igualar el seu geni com a intèrpret del violoncel. Els seus gestos seguien la frase musical i tenien una bellesa natural que cap escola és capaç d’ensenyar. La seva finalitat anava més enllà de la perfecció tècnica i consistia a comunicar la força inherent en la música. A part de l’Orquestra Pau Casals, va dirigir nombroses orquestres internacionals. Després de la Segona Guerra Mundial, va dirigir de forma regular al Festival de Prada, al Festival de Puerto Rico, al Festival de Marlboro i, partir del 1962, va dirigir el seu oratori El Pessebre arreu del món.

Com a compositor, a més de l’oratori El Pessebre, l’Himne a les Nacions Unides o l’arranjament per a violoncel d’El Cant dels ocells, Casals va conrear la música religiosa, el lied, la sardana, la música de cambra i la composició de gran format

“La meva contribució a la pau del món pot ésser minsa, però hauré donat tot el que puc per aconseguir un ideal que considero sagrat”.

Anvers de les monedes de plata commemoratives d’El Pessebre, El Cant dels Ocells i Himne per les Nacions Unides de Pau Casals

Compromís i lluita per la pau

Al llarg de la seva vida, Pau Casals va posar la música al servei dels ideals de pau, justícia i llibertat. El 1917 es va negar a tocar a la Rússia soviètica i uns anys més tard, el 1933, va rebutjar tocar a l’Alemanya de Hitler. Des de l’exili va ajudar milers de refugiats de la Guerra Civil espanyola i amb la Segona Guerra Mundial va intensificar el seu compromís i els seus concerts benèfics per als damnificats. El 1946 es va negar a tocar als països aliats per la seva tolerància amb el règim del general Franco, amb la qual cosa va emprendre un llarg silenci musical.

A finals dels anys cinquanta, Pau Casals va ampliar l’abast del seu combat contra el franquisme i les dictadures, al de l’assoliment de la pau mundial. La seva preocupació per l’amenaça nuclear a l’època de la Guerra Freda va enfortir la seva esperança i vinculació amb una governança mundial: l’Organització de les Nacions Unides, on va ser convidat en tres ocasions. Aquesta actitud el va fer mereixedor, entre d’altres, de la Medalla de la Llibertat de J. F. Kennedy, la Medalla de la Pau de les Nacions Unides i de ser nominat al Premi Nobel de la Pau.

“L’amor al propi país és quelcom natural. Però, per què ens hem d’aturar a la frontera? Tots som fulles d’un mateix arbre i l’arbre és la humanitat”.

Revers de les monedes de plata commemoratives d’El Pessebre, El Cant dels Ocells i Himne per les Nacions Unides de Pau Casals



El llegat viu

El llegat universal de Pau Casals continua molt vigent avui dia. La defensa de la pau, la democràcia, els drets humans, i el compromís social són temes centrals i de gran actualitat en el món en què vivim. Des de la Fundació i el Museu Pau Casals treballem per difondre el seu llegat com a exemple inspirador per contribuir a crear un món en pau, més sostenible i cohesionat socialment.

El nom de Pau Casals és recordat en museus, festivals i auditoris de Catalunya, França, Alemanya, els Estats Units, Puerto Rico i el Japó, mantenint viu el llegat d’un dels músics més importants del segle XX.

Font: Fundació Pau Casals 2023

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

FACTA NON VERBA X BELLATERRA | Aquests són els Mitjans Oficials de l’EMD de Bellaterra

21 Octubre 2023 per FLPT

📍Des de la creació de l’EMD de Bellaterra, la participació de l’oposició de la Junta Veïnal ha estat inexistent als mitjans oficials de comunicació i difusió de l’EMD de Bellaterra.

Bellaterra TV no és un canal de televisió sinó un grup de Whatsapp de l’EMD de Bellaterra

El Síndic de Greuges de Catalunya va rebre queixes de membres de corporacions locals que exposen que han vist limitada la seva possibilitat d’accés a determinats mitjans d’informació o difusió municipals.

El Síndic de Greuges de Catalunya ha manifestat reiteradament que en els mitjans d’informació municipals cal garantir la lliure circulació de la informació i de les opinions de tots els membres de les corporacions locals sobre els assumptes d’interès general.

“Igualment, ha estat recurrent a assenyalar que el dret del ciutadà a ser informat inclou el dret a rebre la descripció dels esdeveniments municipals, però també a conèixer la valoració que en fan els diferents grups municipals”.

El Síndic va reiterar aquestes reflexions i va insistit que la informació, encara que es pretengui objectiva, incorpora, de manera natural, la determinada versió de qui la dóna i, en qualsevol cas, pot ser interpretable. Si bé és cert que els butlletins d’informació municipals han de ser una eina d’informació municipal, això no vol dir que solament puguin tenir-hi cabuda les informacions establertes per l’equip de govern. També cal garantir un espai d’opinió per als grups municipals de l’oposició que també formen part municipal.

Preservar el debat polític i la legítima confrontació d’idees sobre els assumptes que són d’interès general és cabdal per potenciar les tasques de govern i de control de l’acció de govern i afavorir que el ciutadà es pugui formar un criteri propi sobre l’actuació del govern municipal i exercir el seu dret de vot de manera més informada i responsable.

Pel que fa específicament a la difusió d’informació mitjançant butlletins electrònics, el Síndic considera que el
format electrònic no determina un contingut exclusivament informatiu, perquè aquesta consideració no garantiria la imparcialitat de la informació que contenen. Per això, el Síndic entén que en els butlletins electrònics s’han d’observar els mateixos criteris de participació dels membres de la corporació que en els altres mitjans d’informació i difusió municipals.

Cal regular l’accés de tots els grups municipals als mitjans de difusió municipals

El Síndic també ha recordat que la garantia del dret de tots els membres del consistori a participar en els mitjans d’informació i difusió municipals (inclòs el butlletí electrònic) no es pot deixar a l’espontaneïtat i a la improvisació.

En aquest sentit, ha insistit que l’Administració local ha d’aprovar un reglament que reguli les condicions d’accés i d’ús dels mitjans d’informació i difusió municipals per part dels regidors i els grups municipals constituïts al si de la corporació, d’acord amb el que estableix l’article 170.2 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Addicionalment, ha assenyalat que si un grup municipal demana, en el marc d’una. sessió plenària, que s’aprovi el reglament d’ús dels mitjans d’informació i difusió municipals, ha de rebre una contestació sobre el fons de l’assumpte. La iniciativa de la proposta concreta de regulació, un cop feta la manifestació de la voluntat del grup municipal en aquest sentit, però, no queda circumscrita al mateix grup municipal. En aquest sentit, s’ha de recordar que l’aprovació d’aquest reglament no és un acte discrecional, sinó que és un deure legal de competència del ple, segons es desprèn de la norma esmentada més amunt.

“Un grup municipal va manifestar la seva disconformitat perquè el butlletí electrònic municipal no disposava d’un apartat reservat a la participació dels grups municipals”.

El govern municipal va assenyalar que la finalitat d’aquest butlletí era informar sobre les notícies municipals i traslladar al ciutadà informació i notícies absolutament objectives, i que l’opinió dels grups municipals no hi tenia cabuda.

El Síndic va recordar la importància de garantir la participació de tots els membres de la corporació en tots els mitjans d’informació i difusió municipals, incloent-hi el butlletí electrònic municipal. Va recomanar que regulés la gestió i el funcionament dels diferents mitjans de comunicació de titularitat municipal, i també les condicions de participació dels grups municipals, com a fórmula per garantir la transparència i la llibertat d’expressió sobre els diferents àmbits de la gestió municipal. Cal acceptar aquesta recomanació.

Participació dels grups municipals i dels regidors en els mitjans de comunicació i difusió municipals

Com cada any, s’han rebut queixes de membres de corporacions locals que exposen que han vist limitada la seva possibilitat d’accés a determinats mitjans d’informació o difusió municipals.

Bellaterra TV és un canal de Youtube de l’EMD de Bellaterra
EMD Informa és una revista municipal de l’EMD de Bellaterra creada el 2010
Pàgina Oficial de l’EMD de Bellaterra al Facebook

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

POLÍTICA|Joan Borràs i Alborch, delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona ha visitat Bellaterra

21 Octubre 2023 per FLPT

Joan Borràs i Josep Maria Riba a l’entrada del Centre Cívic de Bellaterra|GENCAT

📍El delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona ha visitat Bellaterra i s’ha reunit amb el president de l’EMD, Josep Maria Riba

📍La trobada s’emmarca en una jornada de treball del delegat Joan Borràs a les EMD de la demarcació: Valldoreix i Bellaterra

Joan Borràs estrena el llibre d’honor de l’EMD de Bellaterra escrivint la primera dedicatòria|GENCAT

El delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona, Joan Borràs, ha visitat l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, ahir divendres 20 d’octubre. Borràs també ha mantingut una reunió de treball amb el president de l’EMD, Josep Maria Riba. La visita s’emmarca en una jornada de trobades amb els equips de govern de les dues EMD de la demarcació de Barcelona: Valldoreix i Bellaterra.

Joan Borràs i Josep Maria Riba a la plaça del Pi de Bellaterra|GENCAT

El delegat ha visitat la plaça del Pi per conèixer de primera mà les claus del projecte de millora d’aquest espai, i ha conversat amb comerciants de la plaça, que exerceix d’eix comercial de Bellaterra. A més a més, Joan Borràs ha estat l’encarregat d’estrenar el llibre d’honor de l’EMD escrivint la primera dedicatòria al registre de visitants que s’ha posat en marxa recentment.

En la reunió de treball, el president de l’EMD ha explicat al delegat els seus objectius al capdavant del nou govern bellaterrenc. Així, Borràs ha recollit les peticions i inquietuds de l’EMD relacionades amb l’accés a subvencions a través del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC), la proposta de crear un consultori mèdic local, i la millora del conveni de l’entitat.

L’equip de govern de Bellaterra ha mostrat al delegat l’espai que proposen per acollir el consistori mèdic. Borràs ha assenyalat que cal estudiar l’adequació de l’espai i la gestió de l’àrea bàsica de salut, i s’ha compromès a traslladar aquesta i la resta de peticions als diferents departaments de la Generalitat, així com a treballar per donar compliment a les necessitats de Bellaterra.

El delegat també ha posat en valor el paper que juguen les Entitats Municipals Descentralitzades en la proximitat amb la ciutadania: “Són la primera línia d’atenció de moltes demandes de la població”. Per aquest motiu, la delegació ha ampliat les seves visites territorials a les EMD de la vegueria. Per la seva banda, el president de l’EMD ha valorat positivament la trobada amb el delegat i la possibilitat de traslladar les seves demandes a la Generalitat

Joan Borràs i Alborch|GENCAT

Joan Borràs i Alborch, nascut a Barcelona el 3 d’octubre de 1965, va estar nomenat el 8 de novembre de 2022 com a nou delegat del Govern a Barcelona, assumint les funcions pròpies de representació de la Generalitat i de coordinació amb la resta d’administracions de la demarcació, que inclou 127 municipis del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Maresme.

Vinculat al Papiol des de la seva infància Borràs hi resideix de forma fixe des de 1997. Ha estat Tinent d’alcalde del seu Ajuntament en diverses àrees entre 1999 i 2011 i durant el mandat 2015-2019 va exercir l’alcaldia de El Papiol (2015 – 2017) i la tinença d’alcaldia d’Urbanisme i Cultura (2017 – 2019).

Des del 2019 és Alcalde del Papiol i Vicepresident Institucional de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Membre del Consell Rector del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, Representant de l’AMB a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i Membre de l’Assemblea General del consorci del Parc de Collserola.
Borràs és tècnic superior en projectes d’edificació i Postgrau en Lideratge i Habilitats Directives, Soci de l’entitat Patrimoni Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol, de l’Associació Excursionista les Escletxes (AELE) i també d’Òmnium Cultural.

És militant d’Esquerra Republicana des de l’any 2005 i president de la Federació Comarcal del Baix Llobregat i L’Hospitalet des de febrer de 2020. Com a delegat territorial representa al Govern a la demarcació de Barcelona i presideix en nom del Govern, els actes que l’Administració de la Generalitat celebri en aquest àmbit territorial. A més, coordina les activitats dels serveis territorials dels diferents departaments i assumeix les relacions institucionals del Govern amb la resta d’administracions públiques i d’estaments oficials. També fa el seguiment de l’execució dels plans i programes interdepartamentals i és l’autoritat en matèria de joc i espectacles (règim sancionador) i seguretat ja que li correspon, segons la normativa vigent, totes les funcions en l’àmbit de protecció civil, trànsit i seguretat pública, participant en les Juntes Locals de Seguretat.

Font: Gencat

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

LA BELLATERRA DEIXADA|La mascota de Bellaterra segueix rovellada i sense reparar per la Junta de l’EMD

20 Octubre 2023 per FLPT

L’escultura de Bellaterra “Esquirol” segueix totalment abandonada i rovellada.

És una obra de l’escultor bellaterrenc Emili Colom Comerma (1924-2007), símbol de Bellaterra, en situació ruïnosa. FACTA NON VERBA X BELLATERRA!

Esquirol de Bellaterra, obra del bellaterrenc Emili Colom Comerma (1924-2007), totalment revolada i sense reparar
Detall de la deixadesa de L’esquirol de Bellaterra el 2023
Detall de la deixadesa de L’esquirol de Bellaterra el 1978

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

BELLATERRA OPINA| “Guerra” per Ignasi Roda (Cronista de Bellaterra)

19 Octubre 2023 per FLPT

Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953), Cronista de Bellaterra

GUERRA

Tant de bo les guerres només fossin per a conquerir fites on la gent no hagués de morir i sí treuren profit: Guerra a la pobresa, guerra per evitar el canvi climàtic, guerra a l’enriquiment il·lícit, etc. Malauradament però, no és així i les guerres es declaren per interessos ideològics, polítics, econòmics, de poder, sense mirar les conseqüències sobre les persones.

La guerra és innata a la humanitat i fa evident la nostra incapacitat a resoldre conflictes, i invoquem els déus de la guerra que no són altres que els déus de les religions, desnaturalitzant el missatge que se suposa ens donen totes elles: estimar el proïsme com a un mateix. Mark Twain (1835-1910), ho va expressar magníficament en el seu article Oració de guerra* (1904)

El primer que em sobte de les guerres és la docilitat dels soldats que lluiten. No em refereixo a que lluitin dòcilment sinó que obeeixen a cegues els seus comandaments que, des d’una posició de confort, els ordenen matar persones. Quina és la raó per la que els homes accepten matar homes sense ni tant sols plantejar-s’ho? Torno a Oració de guerra de Mark Twain i la seva demolidora lectura que fa quan s’encoratja una nació, un poble, anar a la guerra.

“Oh! Déu i Pare nostre, els nostres joves patriotes, ídols dels nostres cors, van a la batalla. Ves-hi tu amb ells. Amb ells, en esperit, també nosaltres deixem la dolça pau de les nostres llars estimades per destruir l’enemic. Oh, Déu i Senyor nostre, ajudans a reduir els seus soldats en sagnants despulles amb les nostre granades, ajudans a cobrir els seus fèrtils camps amb les pàl·lides formes dels seus patriotes morts; ajudans a ofegar el retruny dels nostres canons amb els gemecs de dolor dels seus ferits, ajudans a esquinçar els cors de les seves innocents vídues amb penes incurables: ajudans a arrasar les seves llars humils amb un huracà de foc; ajudans a deixar-los sense sostre i que els seus fills vagaregin sense plànyer-los pel desert de la seva terra desolada, vestits amb parracs y morint de fam i de set, exposats a les flames del sol d’estiu i als vents gelats de l’hivern, sense cor, exhaust i implorant inútilment de Tu, que els concedeixis el refugi de la tomba. Per nosaltres que t’adorem, esclafa Senyor les seves esperances, pastura les seves vides, perllonga la seva amarga peregrinació, fes que els seus peus s’arrosseguin pel camí, que els reguin amb les seves llàgrimes, que la sang dels seus peus ferits embruti la neu blanca. Tot això t’ho demanem imbuïts desperit d’amor i en l’esperit d’quell que és Font d’Amor i que és refugi sempre fidel i amic de tots els desgraciats i que busquen la seva ajuda amb el cor humil i contret. Amén.

Poc més cal afegir. O potser sí. La meva reflexió des del confort potser no sigui precisament la més encertada i, com tantes altres, caurà ben aviat en l’oblit d’una societat que tendeix a oblidar perquè un nou conflicte naixerà promogut per l’absurditat de l’home i dels qui manen, i desviarà la nostra atenció, com ara passa, de les catàstrofes naturals o les morts a mar d’aquells que creuen que es dirigeixen a un món millor. La guerra és una tragèdia contínua que afavoreix una pocs gràcies al sacrifici de molts. Vet aquí l’absurditat.

Ignasi Roda Fàbregas
Bellaterra, 13 d’octubre de 2023

Ignasi Roda Fàbregas (Barcelona, 11 de març de 1953) és un escriptor, actor, director i pedagog de teatre, cantautor i promotor cultural català, fill de Frederic Roda i Pérez i M. Rosa Fàbregas i Rovira. Entre 1967 i 1973 va formar part del grup musical Tricicle, juntament amb els seus germans Frederic i Àlvar.

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

Cultura|Dita de Joan Amades i Gelats

19 Octubre 2023 per FLPT

Dita: Qui té fam, set i son, menja, beu i dorm, mata la fam, la set i la son.

Aconseguir objectivitat i equanimitat tractant-se d’una biografia és sempre difícil. Un excés de passió o de fredor a l’hora de fer un judici i descriure el recorregut vital i si mes no intel·lectual d’una persona pot induir a errors desafortunats. Aquesta situació genera, si més no, certa inquietud en tots els qui accepten narrar la vida d’altres, ja que trobar el nord que permeti esbrinar, interpretar i explicar de forma correcta el personatge, arriba a convertir-se en autèntica obsessió. En l’àmbit de les biografies no existeixen fórmules miraculoses que permetin al biògraf moure’s amb facilitat i en deixin intactes el prestigi i l’honorabilitat intel·lectual. D’una figura com la de Joan Amades i Gelats, canonitzada per uns i condemnada per altres, és compromès de parlar-ne i això facilita, en gran manera, l’aparició de síndromes en els seus biògrafs.

La seva dedicació i la fe en la cultura tradicional i popular de Catalunya el van impulsar a emprendre una obra gegantina que, com tota producció humana, va tenir errades i encerts: bominum est errare; tant la seva producció com els mètodes utilitzats han estat fortament contestats, i s’ha arribat, fins i tot, al descrèdit. La creació és sempre una construcció força personal, realitzada des d’una òptica i posició ideològica determinada. Per això aquesta biografia és una lectura de la vida i l’obra de Joan Amades, conscient del fet que n’existeixen d’altres.

Avui, malgrat que Joan Amades és figura viva i present en la nostra societat, ens manca una investigació que ens mostri l’home i la seva obra en totes les dimensions. Aquest és el nostre objectiu: apropar-nos al seu recorregut existencial, als interessos científics… La tasca ha estat complexa per la urgència amb què hem hagut de fer l’estudi així com per les dificultats que han sorgit al llarg del treball de recerca. Malgrat això, hem volgut incorporar el major nombre de textos per il·lustrar la feina que va dur a terme Joan Amades.

En el camp de la metodologia, hem de dir que el criteri que hem adoptat per organitzar el nostre discurs ha estat el cronològic o genètic enfront d’altres (vg. l’ideològic i/o temàtic). Aquesta postura l’hem presa quan hem comprovat que encara no existeix cap biografia sencera sobre ell. Encara que el discurs ha quedat estructurat a partir d’aquesta constant, no hem renunciat a d’altres. Els períodes i les xifres són aproximats. Tan sols volen ser indicatius. En la transcripció de les fonts s’ha respectat l’ortografia i els girs lingüístics originals.

Nota: L’autoria de la biografia és de Lluís Calvo i Calvo, va ser publicada l’any 1990 a El món de Joan Amades, llibre-catàleg editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb motiu del centenari del naixement del folklorista.

Joan Amades i Gelats, (Barcelona,23 de juliol de 1890-17 de gener de 1959)

L’associació Cultural Joan Amades és una organització sense afany de lucre formada per persones de diverses procedències i interessos, vinculades a la cultura popular i tradicional, que van aplegar-se en un inici amb la finalitat de publicar els materials que el folklorista Joan Amades va deixar inèdits. Aquesta entitat va néixer l’any 1995 per l’impuls de Consol Mallofré cunyada de Joan Amades.

Actualment, l’activitat de l’Associació Cultural Joan Amades és diversa i abraça iniciatives per protegir i difondre l’obra de Joan Amades. També vol incidir activament en les xarxes socials i en activitats de participació popular organitzant o col·laborant en accions d’estudi o divulgació relacionades amb temes etnogràfics, tradicionals o populars.

Objectius de l’Associació Cultural Joan Amades

Contribuir d’una manera explicita al coneixement de l’obra i la persona de Joan Amades.
Sensibilitzar i propiciar la consideració de valor patrimonial al llegat Amades en tots els seus vessants.
Promoure la reflexió i el debat del paper de Joan Amades i la seva obra.
Aportar tractaments i visions innovadores i contemporànies al seu llegat.
Gestionar la seva obra editorial, drets, reedicions, etc.
Fomentar, impulsar i/o col·laborar en iniciatives i accions d’estudi o divulgació relacionades amb temes etnogràfics, tradicionals o populars, i també en propostes festives.

Font: ACJA

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat |

OPINIÓ| “La guerra” per Carles Puigdemont (130è president de la Generalitat de Catalunya

18 Octubre 2023 per FLPT

“La guerra no és un videojoc ni una aventura, ni el lloc on la raó i la justícia es poden expressar”

Carles Puigdemont, 130è president de la Generalitat de Catalunya| CEDIDA

La tecnologia permet manipular imatges perquè semblin reals; permet crear avatars que semblen humans; permet fer-nos parlar idiomes que mai no hem estudiat. Es poden construir evidències —sigui per incriminar un dissident, sigui per demostrar una teoria conspirativa— que alimenten les conviccions mútues. Es pot construir un món completament virtual que sembli real, viu i sense dolor. Però encara no ha evolucionat prou com per fer que totes les guerres només siguin virtuals, sense víctimes reals i sense destrucció física. La intel·ligència artificial hauria de tenir com a prioritat substituir la incompetència humana allà on la humanitat fracassa sempre.

La guerra no és un videojoc ni una aventura, ni el lloc on la raó i la justícia es poden expressar. És una gran i tràgica desgràcia que travessa i marca diverses generacions. Recrear-s’hi —per reforçar la nostra posició, o per deixar en evidència la de l’altre, o per una pulsió inconfessable de venjança— em sembla una gran irresponsabilitat. Perquè les víctimes són altres, perquè el dolor i la destrucció és d’elles, no pas nostre.

Abans de convertir-nos en còmoda barricada indolora i incruenta, pensem en els que sí patiran i vessaran sang, en quina vida tindran els supervivents quan tots els qui tenim la immensa sort de no conèixer la guerra començarem a preparar les vacances i les compres de Nadal; a preparar la festa del cap de setmana amb els amics o a planificar quan podrem tornar a veure un partit de futbol. Quan vingui aquella hora de gaubança d’allò que en diem normalitat, a la qual creiem tenir dret (i n’hi tenim). Un dret —el dret a la normalitat— que és negat a milions de persones del planeta per culpa de la violència.

Hi ha víctimes diàries a Ucraïna, al Kurdistan, a l’Àfrica occidental, però ja no ens indignem tant perquè en això de les indignacions també hi ha modes. Hi ha dones i nenes que són tractades cada dia com esclaves a l’Afganistan, hi ha dones castigades, detingudes i assassinades a l’Iran perquè es rebel·len contra el règim teocràtic. De tot això en fèiem eslògans, debats, manifestacions… fins que una guerra en substitueix una altra, i ens permetem el luxe indecent d’oblidar les que creiem passades perquè la conversa global ha començat a parlar d’una altra cosa que ens captiva més, i que sobretot genera més clics.

La responsabilitat és de cadascú, i que tothom faci el que cregui que ha de fer. Modestament, no penso contribuir a generar soroll i cridòria. Procuro escoltar els crits i els plors de les víctimes, i sóc incapaç de distingir la diferència entre el crit i el dolor d’una víctima palestina del d’una víctima israeliana. O kurda. O ucraïnesa. O iraniana. Veig que hi ha molts experts que ho han aconseguit. Felicitats, segur que poden anar a dormir pensant que són al lloc correcte de tot conflicte.

El millor moment de la guerra no és l’alto el foc i l’armistici; és quan encara no ha començat. I ja l’hem perdut, aquest moment. (Carles Puigdemont, 130è President de la Generalitat de Catalunya)

Arxivat a Bellaterra | Etiquetat , |

« Newer Posts - Older Posts »