BELLATERRA.CAT

Carta de Duran i Lleida al Presidente Rajoy:

Presidente, em permetràs que et tracti de tu, com ho fem habitualment fora del marc formal dels debats parlamentaris, i que usi la meva llengua per fer-te arribar públicament unes reflexions que sé que en el fons no et sorprendran. Que ho faci, per tant, en català no ho interpretis com una falta de respecte sabent que la teva llengua és el gallec i que, normalment, utilitzes el castellà. Sé que entendràs perfectament el contingut d’aquesta carta escrita al cap i a la fi en una de les llengües oficials que existeixen a Espanya i que, per cert, mai no he entès com no es fan més esforços per protegir-la i estendre-la arreu de l’Estat. Sempre m’ha sorprès que hi hagi moltes més càtedres de català a Alemanya que a Espanya. Malauradament no és una dada anecdòtica, però, vaja, el motiu pel que t’escric aquesta carta és un altre.
Vull parlar-te de l’aprovació del projecte de llei d’educació que per sempre més serà conegut com a llei Wert pel protagonisme del ministre. Saps que, per telèfon i per altres mitjans, ja fa molts mesos que et vaig manifestar la meva preocupació pel seu contingut. Entenc que el govern del PP vulgui fer la seva llei d’Educació. De fet, cada govern ha fet la seva, i així li ha anat a Espanya. No tinguis cap mena de dubte que una de les raons del fracàs escolar és la manca d’estabilitat de la comunitat educativa com a conseqüència del fet que cada govern que arriba porta la seva llei d’educació sota el braç. Acceptat, doncs, que entenc que vulgueu una nova llei, s’hauria d’intentar fer amb el màxim diàleg possible. El que Espanya necessita d’una punyetera vegada és un pacte escolar que permeti que les lleis durin més enllà de si les aplica el govern d’un color o d’un altre. A Catalunya ho vam fer quan CiU era a l’oposició i les forces centrals la vam aprovar amb el suport de la comunitat educativa. Només PP i Ciutadans, en un extrem, i IC-EUiA-Verds, en l’altre, es van quedar fora del consens. Fixat si dono importància a aquest pacte escolar que tenim per costum presentar, com a primera iniciativa parlamentària, una interpel·lació demanant-lo i la defenso jo mateix, tot i que saps prou bé que no sóc el portaveu del grup en educació. Però sóc pare i ciutadà molt preocupat i interessat per tot allò que té a veure amb l’ensenyament i l’educació. Sóc, a més, dels que crec que els primers responsables de l’educació som les famílies i que no tot s’ha de deixar en mans de l’escola, que és el marc, sobretot, per instruir.
En les converses o intercanvi d’opinions que hem tingut sobre aquesta llei, t’he demanat sempre que respectéssiu les competències de les comunitats autònomes i que deixéssiu en pau el model educatiu català d’immersió lingüística. Quan va sortir el dictamen del Consell d’Estat sobre l’avantprojecte de la llei, recordaràs que et vaig fer arribar un missatge -concretament el 24 d’abril- per dir-te que l’esmentat dictamen oferia una possibilitat claríssima de deixar fora tot el referent a la immersió lingüística. Saps que el Consell d’Estat va rebolcar pel dret i per l’inrevés bona part de les propostes que feia el ministre en el seu text. Durant uns dies vaig sentir l’esperança que prendries el timó i que desactivaries tot allò que la llei té d’antiautonómic i, particularment, d’anticatalà. Fins i tot, quan vaig veure que ajornàveu la seva aprovació al Consell de Ministres, vas alimentar la meva esperança que les meves reflexions havien servit per alguna cosa.
Divendres passat tornava de Tòquio i en fer escala a Munic i assabentar-me que havíeu aprovat la llei Wert en els termes que l’heu aprovada, vaig entristir-me i enrabiar-me al mateix temps. Recordaràs que et vaig enviar còpia de dos tuits que anava a fer en els quals et preguntava on volies portar-nos davant la teva incapacitat de frenar l’aberrant llei Wert i que, o perquè no pots o no vols, ja et va bé la confrontació. I dic confrontació perquè aquesta llei en comportarà, i molta. Políticament, la gran majoria de partits catalans treballarem junts contra aquests aspectes de la llei. I socialment -crec que no m’equivoco-, tindràs la confrontació de tota la comunitat educativa. No et pot estranyar que a Catalunya hi hagi un sentiment creixent que a Espanya no hi ha res a fer. Jo no sóc independentista, però entenc que molta gent de bona voluntat arribi a aquesta conclusió. És que no pareu de donar-los arguments!
Ja sé que jugues amb les cartes marcades. Saps que fa molts anys que em moc molt pel món i per Europa, en particular, i, per tant, sé que creus que Espanya no té cap problema amb la qüestió catalana perquè els estats membres de la UE no tenen la intenció -encara que tu ho acceptessis- que Catalunya pugui ser un estat més de la UE. I saps, també, que, a nivell de Nacions Unides, ni els EUA -i no cal dir la Xina (amb les demandes del Tibet)-, ni Rússia (amb les txetxenes) seran mai padrins de la nostra causa. Per tot plegat, penses que aquí ens hem fotut en un embolic, en un carreró sense sortida i que el problema és nostre. Però, al meu entendre, t’equivoques. Nosaltres tenim un problema, però Espanya, també. I no entendre que és un problema d’estat que Catalunya, el motor econòmic de l’Estat, tingui milions de ciutadans que no se sentin representats per Espanya és més propi d’un polític que d’un estadista. I ara, Presidente Rajoy, necessitem el estadista que situí, en la primera línia de les preocupacions, la recerca de la solució per a la qüestió catalana.
La llei Wert és un exemple d’allò que no s’ha de fer. No heu fet cap cas del Consell d’Estat. Pel que fa al català, el Consell d’Estat us qüestionava el què i vosaltres, sense fer-ne cas, heu anat al com, és a dir, si l’ensenyament del castellà el paga la Generalitat directament o indirectament, amb tot el que pot tenir això de repercussió de la quantitat que es pagui de cara a l’import del concert de les escoles concertades. En termes financers, la llei Wert pretén resoldre el cost de la FP amb fons ocupacionals. Pel que fa als continguts, la llei Wert passa del que diu una llei orgànica aprovada per les Corts, com és l’Estatut d’Autonomia, i deixa en mans de l’Estat els continguts curriculars, com si tornéssim als temps de l’Enciclopèdia Álvarez que em vas regalar quan vam signar el traspàs de les beques a Catalunya i que quinze anys després encara no s’ha materialitzat perquè va tenir més força la Ministra de Educació Esperanza Aguirre que tu com a ministre d’Administracions Publiques, I això quan tota la jurisprudència del TC diu que els acords de les comissions Estat-Generalitat són vinculants. És el mateix que passa amb els 759 M de la Disposició Addicional 3a de l’Estatut del 2008. I després ens demaneu a nosaltres que acatem la Constitució. Amb quina autoritat moral?
La Llei Wert atempta contra la normalització de la nostra llengua, i això per a nosaltres és inacceptable. Tu saps que a Catalunya ens queixem i amb raó pel tracte fiscal que rebem, per l’us i abús de la solidaritat que practiquem. També saps que hi ha altres motius que articulen i complementen la qüestió catalana. Fixat que no parlo de la independència. Però, entre tots, el més important és la llengua. La nostra llengua és com un nus que es fa i es desfà. Ens uneix, ens fa lliures. És fonament de la nostra identitat. És garantia de la nostra llibertat, i no la volem perdre! El nostre no ha estat mai un nacionalisme ètnic. No hem parlat mai d’RH diferents. No és religiós. El nostre nacionalisme és cultural. La llengua és el nervi de la nostra especificitat nacional i no permetrem que ens la manllevin. Amb el model educatiu català tothom aprèn el castellà. No som tan burros de no ser conscients de la sort que tenim de conèixer la nostra llengua i una altra d’universal com és el castellà. No tenim problemes a les escoles. Només disset famílies demanen ensenyament en castellà. Per què heu de fer explosionar ara aquest model beneit per la Unesco, recomanat per la Comissió de la UE i avalat pel dia a dia?
Dieu que la llei Wert pretén que els alumnes estiguin orgullosos del seu país i el defensin. O Espanya és plural o no serà Espanya, Presidente! I aquesta llei nega la pluralitat. A més, posa de relleu la més rància de les incomprensions sobre el que és Catalunya. Benvolgut Presidente, fes d’estadista. Ja sé que tens molta feina amb la crisi econòmica. Però la qüestió catalana no la pots deixar de banda ni menys permetre que s’agreugi encara més. Una part molt important del sobiranisme català que avui hi ha al carrer no es basa, al meu entendre, tant en l’ànsia de dotar-se d’un estat independent com en el rebuig que provoca veure’s subsumit en el greuge fiscal i econòmic permanent i en les agressions a la seva llengua. La Llei Wert es la gota que fa vessar el vas.
M’agradaria, Presidente Rajoy, que pensessis molt en el que t’he dit. Parla amb gent de Catalunya, Escolta’ls. No només als del teu partit. Encara que et sentis segur i guanyador en la vida i en política, encara més s’ha de saber estirar i donar la mà a l’adversari si de debò no és vol viure en un conflicte permanent. Perdona per l’atreviment d’aquesta carta, però al menys mai podràs dir: “és que ningú mai no me n’havia parlat”. Menys lleis Werts i més mà esquerra.

Read Full Post »