Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Bellaterra’ Category

Sense paraules‼️

Read Full Post »

Junts per Cerdanyola creu que l’augment de l’IAE entre un 16 i un 25% és un mal missatge per a les empreses de la ciutat, que per altra banda no reben contrapartides significatives per part del consistori.

Joan Sánchez Braut, portaveu de Junts x Cerdanyola|CEDIDA

Junts per Cerdanyola destaca la necessitat d’oferir serveis dignes a les empreses per fer atractiva la seva instal•lació a la ciutat i demana la creació de l’Oficina de Promoció Empresarial i Comercial.

El portaveu del Grup Municipal de Junts per Cerdanyola, Joan Sánchez Braut, creu que “abans de pujar impostos a les empreses de la ciutat caldria posar en ordre els polígons industrials de la ciutat i oferir uns serveis en condicions per atraure més empreses·. Per a Sánchez Braut al Ple “es va escoltar molta demagògia i poques argumentacions sobre la necessitat d’augmentar ara els impostos i no esperar a que escampi una mica la crisi”.

Des de Junts per Cerdanyola no acaben d’entendre la necessitat de posar en marxa el servei de les pistes de tennis i pàdel del CEM Riu Sec a través d’una licitació, “quan no hi ha cap estudi que argumenti que la gestió indirecta per un concessionari és millor que assumir la gestió pública des de l’Ajuntament”.

Sobre el nou cartipàs municipal, Joan Sánchez Braut, creu que “la marxa de Víctor Francos treu múscul al govern” i no entén gaire que Óscar Pons, regidor d’Esport, assumeixi també Cultura, “perquè són dues carteres molt específiques i molt carregades de feina”.

Junts per Cerdanyola consideren un fet gravíssim la inhabilitació del president Quim Torra i lamenten que “moltes formacions polítiques prefereixin posar-se de perfil davant un atac frontal a la primera institució del país”. També afirmen que la commemoració de l’1 d’Octubre “ha estat més agra que dolça”, perquè creuen que “la classe política ha acabat adormint la força extraordinària que va mostrar la gent fa tres anys, quedant ara a l’espera del que deparin les properes eleccions autonòmiques”.

Font: http://www.cerdanyola.info

Read Full Post »

Prou de fer negoci amb Bellaterra‼️

Fins que l’EMD no aprovi en ple la normativa del nostre poble, ara mateix, les bustiades amb publicitat l’autoritza Cerdanyola, (previ pagament de 300€).

“A Bellaterra no s’està respectant al veïnat que a les seves bústies anuncien “No s’acepta publicitat”. La llei vigent de Catalunya permet denunciar a l’empresa responsable”

Read Full Post »

Recomanació de la Llibreria Paper’s de Bellaterra:

Escrit amb tendresa i una gran vivacitat, Si aquest carrer fos meu és una passejada per les vint-i-dues adreces on l’autora ha viscut fins avui. Així, Stefanie Kremser s’endinsa en la narració autobiogràfica per traçar la memòria de les arribades i els comiats que ha experimentat al llarg dels anys …

18,50€

Llibreria Paper’s de Bellaterra

☎️ 935921093

Read Full Post »

17 franquiciats acusen la cadena de fleques i cafeteries de vendre un model de negoci que és ruïnós i inviable des del principi.

Juan Vicente Bonastre, director general dels forns Granier|CEDIDA

BETEVÉ|Sara López. La cúpula de la cadena de fleques i cafeteries Granier està citada a declarar dimarts, 6 d’octubre, en un jutjat de Madrid per un cas de presumpta estafa. Segons ha avançat l’agència de notícies EFE, 17 franquiciats acusen l’empresa d’haver-los enganyat sobre un model de negoci, diuen, que és ruïnós des del principi i absolutament inviable.

Asseguren que Granier, fundada l’any 2006 a Vilanova i la Geltrú (Garraf) i amb 300 botigues a tot Espanya, es beneficia de les quantitats que els establiments lliuren inicialment i de les compres de mercaderies que han de fer de manera obligada des del primer moment. Unes pèrdues que els denunciants diuen que no acaben mai per la manca d’un pla de negoci real, a pesar que la cadena assegura que hi ha beneficis immediatament i que la inversió inicial es recupera ràpidament.

La primera denúncia va ser el 2017, a la qual s’hi van sumar altres per delictes d’estafa i falsedat documental, però la causa es va arxivar quan el jutge va considerar que els fets no eren constitutius d’infracció penal. Ara bé, l’Audiència Provincial de Madrid va ordenar reobrir el cas el setembre del 2018 i ara, dos anys després, l’administrador únic de l’empresa, Juan Pedro Conde, i la dotzena de directius de la franquícia estan citats a declarar com a investigats.

Read Full Post »

El transport públic guanya terreny al campus de Bellaterra gràcies a la seva bona dotació, sobretot entre els joves, que mostren desinterès pel vehicle privat.

“L’estació de Bellaterra dels FGC -inaugurada el 22 de juny de 1930- ha estat decisiva perquè la majoria de les famílies del poble hagin donat el pas per construir les seves cases com primera residència”

Estació de Bellaterra FGC |ARXIU BELLATERRA. CAT

El campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és un enclavament metropolità singular que permet observar certes tendències socials gràcies a que els que van a ell a estudiar o treballar tenen característiques molt més homogènies que les de l’ conjunt de la població. L’última enquesta d’hàbits de mobilitat d’aquesta comunitat universitària, amb dades de 2019, mostra dues. Una, que quan la dotació de transport públic és bona, el seu ús acaba sent majoritari. I, l’altra, que els joves són els més partidaris d’aquest últim -tren i bus en aquest cas- a el temps que creix el seu desinterès pel cotxe per als seus desplaçaments quotidians.

El 64,3% de la comunitat de la UAB va en transport públic; el 33,9% utilitza els trens de FGC

El poble de Bellaterra està format per uns 3.000 habitants i la comunitat universitària de la UAB per 38.443 persones (El 82,6% són estudiants i el 17,4% personal docent, investigador o d’administració i serveis). El 63% té carnet de conduir de cotxe, gairebé deu punts menys que el 2009, quan el tenia el 72,5%. I el 42% compta amb cotxe a la seva disposició. Deu anys abans el tenia el 50,9%.

La població jove perd l’interès pel cotxe

La pèrdua d’atractiu de l’cotxe creix com més jove és la població. Entre els estudiants de grau -el col·lectiu de menor edat i més nombrós, ja que concentra el 67,5% el campus- seva tinença ha passat de l’46,7% el 2009 a l’34,6% el 2019 (12 punts menys) i en els de màster, postgrau o doctorat, d’el 45,7% al el 39,2% (més de sis punts per sota). L’any passat el 80,2% de el personal d’administració i serveis tenia automòbil (el 79,7% el 2009, només mig punt menys), i el 80,7% de l’docent i investigador (deu anys enrere, el 69, 6%; onze punts menys).

Però la dada més il·lustratiu és un altre: els que tot i tenir cotxe, fan servir el transport públic habitualment en els seus desplaçaments a Bellaterra. En el conjunt de la comunitat de la UAB, ho fa una de cada tres persones, el 33,7%. El 2001, aquest percentatge era el 15% -menys de la meitat- i el 2011, el 29,2%. De nou, els joves són els que més deixen l’automòbil a casa. Ho fa el 39,7% dels estudiants de grau.

Estació Bellaterra FGC |ARXIU BELLATERRA. CAT

El creixent desinterès a l’cotxe “és estructural perquè veiem que són els més joves els que ho tenen més clar”, destaca Carme Miralles-Guasch, catedràtica de Geografia d’aquesta universitat i una de les responsables de l’estudi, que realitza el GEMOTT (Grup d’ Estudis de Mobilitat, Transport i Territori). Hi ha alguna cosa clau per comprendre el fenomen, prossegueix: “El transport públic és molt competitiu a la UAB, el que demostra que si hi ha una bona oferta la majoria de la població ho vol”. Però, apunta, “que el col·lectiu de menys edat sigui el que més ho prefereix, encara que tingui cotxe, és un canvi de paradigma, avança una tendència de futur”.

El campus de Bellaterra és, destaca Miralles-Guasch, “l’únic espai de Catalunya que no forma part d’una trama urbana consolidada en el qual el transport públic guanya a el vehicle privat”. I ho fa per golejada. El 64,3% ho fa servir en els seus viatges quotidians a aquest recinte, davant el 52,6% de l’2001. El 29% hi va en vehicle motoritzat privat (el 43,4% el 2001) i el 6,7% a peu o en bici (el 2001, el 4%). En el primer bloc, el primer és FGC (33,9%), seguit per Rodalies de Renfe (19,4%) i l’autobús (11,1%). I en el segon, el 19,1% va amb cotxe sol, el 4,8% com a conductor però amb altres persones, i el 3,6% com a acompanyant. El 1,4% fa servir la moto.

Próxima parada dels FGC Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

Rapidesa versus proximitat a domicili
La pandèmia segurament alterarà les dades de mobilitat de campus i, d’acord amb la tendència general, el cotxe, que es percep com a més segur davant dels contagis, podria recuperar terreny i truncar la tendència observada fins al 2019 molt favorable a l’transport públic. L’enquesta d’hàbits de l’any passat indica que el 43,6% dels que trien el cotxe o la moto ho fan per la seva rapidesa i el 29,5% perquè permeten una millor disponibilitat d’horaris. Entre els que van en tren o autobús, el primer motiu (28,4%) és tenir una bona combinació propera a domicili.

Font: Oscar Muñoz. La Vanguardia

Read Full Post »

Crida de la lleteria de la Cooperativa Vallenostra de Liguria (Itàlia): “Quedeu-vos a casa, adopteu una ovella i us portarem els formatges”

Roberto Grattone i Agata Marchesotti de la Cooperativa Vallenostra a Mongiardino Ligure

UNA ELECCIÓ NATURAL

Podríem explicar-vos coses extraordinàries construïdes de manera artística per sorprendre’ns, podríem anar amb modes i models de menjar del moment, podríem dir qualsevol cosa per agradar-vos.
En el seu lloc, us expliquem la nostra passió, els nostres esforços, la nostra vida quotidiana, en definitiva la nostra “elecció de vida” i el que fem dia a dia per a tots vosaltres.

Agata i Roberto

Quedeu-vos a casa i adopteu una ovella “és la nova iniciativa de Vallenostra, la cooperativa que produeix formatge Montebore, un producte Slow Food, de la Val Borbera

Montebore i altres formatges artesans de la Cooperativa Vallenostra |CEDIDA

MONGIARDINO LIGURE. Quedeu-vos a casa i adopteu una ovella “és la nova iniciativa de Vallenostra, la cooperativa que produeix formatge Montebore, un producte Slow Food: en adoptar una ovella de Montebore rebreu, directament a casa, l’edició especial” pack ovelles “Stay to home” amb l’equivalent a l’import pagat en un assortiment de formatges i productes lactis més un regal.

Ajudeu a no deixar morir l’obra de Vallenostra i a no llençar llet i productes. «La natura no es pot aturar, les nostres ovelles estan en millor forma que mai i produeixen llet – diu Roberto Grattone di Vallenostra -. Per tant també produïm. Hem passat moltes coses, el 1999 vam salvar Montebore de l’extinció, ens ho creiem. Quan tot això s’acabi, serà encara millor reunir-se davant d’una taula plena de coses bones i hi serà Montebore. Per això, hem decidit ajudar-lo en el seu tancament i, alhora, reinvertir en el futur rellançant el nostre projecte: adoptant una ovella ens ajudarà a no llençar llet i productes. Ens ajudareu a mantenir viva aquesta professió i a reiniciar l’economia local. Quedeu-vos a casa, Montebore i Val Borbera us arribarà directament! ».

Adoptar o tornar a adoptar una ovella que viurà lliure a les pastures apeninades de la Cooperativa Vallenostra és fàcil i dura uns minuts, només cal que visiteu el lloc web http://www.vallenostra.com. Amb una petita quantitat, Vallenostra ajudarà a suportar els costos de criança d’ovelles i producció de formatge.

Montébore és un poble de Val Curone, a la divisòria d’aigües entre les valls del Grue i la Borbera.

Un racó de la zona de Tortona (a la zona del Piemont que limita amb Ligúria al sud i Llombardia a l’est) poc humanitzat i intacte. La fama del lloc va lligada a un formatge de llet de vaca i ovella amb una història antiga.

Ja al segle XII un ric de Tortona va enviar cinquanta peces com a regal a un alt prelat per defensar la promoció del seu germà sacerdot. I a finals del segle XV era l’únic formatge del menú de les sumptuoses noces entre Isabel d’Aragó, filla d’Alfons, i Gian Galeazzo Sforza, fill del duc de Milà.

La curiosa forma d’un pastís de noces potser s’inspira en l’antiga torre en ruïnes del castell de Montébore i ve donada per la superposició de robiol de diàmetre decreixent. La pell és inicialment llisa i humida i després, amb l’envelliment, es torna més seca i més arrugada. El color va del blanc al groc palla. La pasta és llisa o lleugerament oberta, blanca en diversos tons. S’elabora amb llet crua: un 75% de llet de vaca (antigament era la de les vaques de Tortona, ara pràcticament extingida) i el 25% restant d’ovelles. El mató, trencat amb una cullera de fusta, es col·loca als motlles, es dóna la volta i se sal. Extretes del motlle, es col·loquen tres formes de diàmetre decreixent per madurar, una sobre l’altra, d’una setmana a dos mesos.

El gust de Montébore, assaonat adequadament, revela el gust de la llet d’ovella, encara que el percentatge de llet d’ovella no superi mai el 40%. Al nas, de fet, es perceben olors lleugerament animals i lleugerament picants. En boca, al començament del tast, acostuma a ser lletós i mantecós, mentre que al final es pot sentir la castanya acompanyada de matisos herbacis. El Montébore es pot gaudir fresc, semi-condimentat (quinze dies) o ratllat.

Read Full Post »

“La pandèmia ha canviat els carrers de Barcelona”

Urbanisme tàctic de Barcelona |FRANC ALEU

Les intervencions d’urgència a partir del que es coneix com a urbanisme tàctic han permès guanyar espai per a vianants, per al transport net (bicicletes i patinets) i per a terrasses de bar. El canvi és especialment visible al cor de l’Eixample. I la manera com s’ha fet respon clarament a una estètica que s’allunya del que en les últimes dècades havia donat prestigi i singularitat a la ciutat: s’ha optat per importar línies de colors vistosos damunt l’asfalt de ciutats com Nova York o Copenhaguen i s’ha incorporat una mena d’antimobiliari propi d’obra pública (contundents blocs de formigó). A molts ciutadans barcelonins educats en l’excel·lència i la subtilitat d’actuacions d’intervenció urbana que elevaven i endreçaven el nivell de l’espai públic, aquest nou estil improvisat els resulta agressiu i difícil d’assimilar. Com si el centre de Barcelona estigués tot ell en obres.

Si d’una banda hi ha consens en què calia aprofitar el covid per treure espai als cotxes i fer un salt endavant cap a una smart city més respirable, menys sorollosa i més amable, de l’altra també s’ha instal·lat ràpidament la idea que ha sigut més bona la intenció que els resultats. Hi ha, per exemple, un contrast notable entre l’acceptació general que els últims anys han tingut els carrils bici, que han experimentat un creixement veloç i força ordenat, amb la perplexitat que han provocat aquests nous espais pintats de groc i blau, l’ús dels quals és molt minoritari i crea constant dubtes i infraccions. Si la gent no els ha assimilat deu voler dir que alguna cosa falla. A l’Eixample, és abismal la diferència entre carrers pacificats amb temps i amb un projecte de mobilitat limitada pensat i ben executat, com el carrer Enric Granados, i unes noves pacificacions fetes pel broc gros. No sempre tenir la raó és suficient. Cal treballar-la bé, cal donar-li sentit pràctic, cal guanyar-se la complicitat de la gent. Res d’això no s’ha donat. S’ha començat, doncs, amb mal peu. De manera que, igual com es va saber actuar amb rapidesa en la implementació dels elements i les opcions d’aquest nou urbanisme tàctic, ara també caldria saber rectificar sense dilació, o es corre el perill de seguir ampliant el desconcert ciutadà.

Amb el Pla Cerdà, Barcelona va entrar amb nota, tot i les distorsions especulatives, en la història mundial de la innovació urbana. Les operacions de l’Exposició Universal del 1888 i de l’Exposició Internacional del 1929 van mantenir el pols modernitzador de la ciutat. Després del lamentable desarrollismo franquista, la Barcelona democràtica va voler refer-se i recuperar la seva millor versió, cosa que va culminar amb la Barcelona olímpica del 1992, quan la ciutat es va situar de nou en l’avantguarda de l’urbanisme mundial, recosint noves centralitats, revitalitzant la ciutat antiga, obrint-se al mar i fent-ho tot amb un segell estètic propi i acurat. Barcelona va ser admirada i imitada, fins a esgotar ella mateixa la pròpia fórmula. Però ara: més enllà d’un urbanisme tàctic, quin pensament i quin projecte de futur hi ha ara rere els colors i els blocs de formigó a l’asfalt?

Font: Ara, Franc Aleu,

Read Full Post »

Gràcies‼️Enriqueta de Liniers abraça a Mafalda de Quino

Abraçada d’Enriqueta a Mafalda |LA NACIÓN

Liniers -seudónim de Ricardo Siri (Buenos Aires, 15 novembre de 1973) – és un historietista, il·lustrador, pintor i editor argentí conegut per ser l’autor de Macanudo, que és publicat des de 2002 en el diari La Nació, entre altres obres. L’any 2012 va rebre un diploma a l’Mèrit en Arts Visuals per la Fundació Konex, el 2014 va ser declarat Personalitat Destacada en l’Àmbit de la Cultura de la Ciutat de Buenos Aires per la Legislatura Porteña i el 2018 va rebre un Premi Eisner a la categoria Millor Publicació per a Lectors novells pel seu llibre Bona nit, Planeta, i el premi Inkpot Award.

Quino -seudonim de Joaquín Salvador Lavado Tejón- (Mendoza, Província de Mendoza, 17 de juliol de 1932 – 30 de setembre de 2020) més conegut com a Quino, fou un humorista gràfic i creador de còmics argentí. La seva obra més famosa és la tira còmica Mafalda (publicada originalment entre el 1964 i el 1973).
Quino era fill d’emigrants andalusos de Fuengirola (Màlaga), l’anomenaven Quino des de petit per distingir-lo del seu oncle, l’il·lustrador Joaquín, que va ser qui va despertar la seva vocació de dibuixant a edat molt primerenca. El 1945, després de la mort de la seva mare, comença a estudiar a l’Escola de Belles Arts de Mendoza. El seu pare mor poc després, quan ell tenia 16 anys. L’any següent abandona l’escola, amb la intenció de convertir-se en autor d’historietes còmiques, i aviat ven la seva primera historieta, un anunci d’una botiga de sedes. Intenta trobar feina a les editorials de la capital argentina, però fracassa. Després de fer el servei militar obligatori, el 1954 s’estableix a Buenos Aires en condicions paupèrrimes.

Per fi aconsegueix publicar la seva primera pàgina d’humor en el setmanari Esto Es, moment a partir del qual comença a publicar en molts altres mitjans: Leoplán, TV Guia, Vea y Lea, Damas y Damitas, Usted, Panorama, Adán, Atlántida, Che, el diari Democracia, etc.

El 1954 comença a publicar regularment a Rico Tipo, a la qual segueixen Tía Vicenta i Dr. Merengue. Poc després, comença a fer dibuixos publicitaris. Publica el seu primer llibre recopilatori, Mundo Quin, el 1963, rebent l’encàrrec, després d’això, d’unes pàgines per a una campanya de publicitat encoberta per a l’empresa d’electrodomèstics Mansfield, per a les que crea Mafalda. La campanya no va arribar a realitzar-se, de manera que la primera història de Mafalda es publica a Leoplán, i després va passar a publicar-se regularment al setmanari Primera Plana, ja que el seu director era amic de Quino. Entre 1965 i 1967, Mafalda es publica en el posteriorment desaparegut diari El Mundo; aviat es publica el primer llibre recopilatori, i comença a editar-se a Itàlia, Espanya (on la censura obliga a etiquetar-lo com “per a adults”), Portugal i altres països.

Després d’abandonar la tira de Mafalda el 25 de juny de 1973, segons ell mateix per haver-se-li esgotat les idees, Quino es va traslladar a Milà, des d’on va continuar realitzant pàgines d’humor que mai va deixar de fer.

Per iniciativa del Museo del Dibujo y la Ilustración i amb Mercedes Casanegra com a curadora i els auspicis de l’empresa Subterráneos de Buenos Aires, realitza dos murals del seu personatge Mafalda a l’estació Perú de Buenos Aires, és a dir, sota la històrica Plaça de Maig. D’aquesta manera s’assegura el coneixement de la seva obra per les futures generacions.

L’any 2009 participa amb un original del seu personatge Mafalda, realitzat per al diari El Mundo, en la mostra “Bicentenari: 200 anys d’Humor Gràfic” que el Museo del Dibujo y la Ilustración realitza en el Museo Eduardo Sívori de Buenos Aires, homenatjant els més importants creadors de l’Humor Gràfic a l’Argentina a través de la seva història.

El 21 de maig de 2014 li fou concedit el Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats.Dos mesos abans, el 22 de març, li fou concedida la Legió d’Honor francesa, a París.

Font: Wikipedia

Read Full Post »

La brigada de neteja de l’Ajuntament de Cerdanyola ha hagut de fer feina extra al Turó de Sant Pau de Bellaterra per deixar net l’espai verd públic que un grup de persones fent Botellón, i amb una actitud incívica l’ha deixat plena de deixalles.

Botellón al Turó de Sant Pau de Bellaterra|AJUNTAMENT DE CERDANYOLA DEL VALLÈS

Les actituds incíviques comporten més treball per la brigada de neteja, i més despesa econòmica per a l’Ajuntament.

Fem Bellaterra més cívica i neta‼️

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »