Bellaterra. 20 de juny de 2025
La majoria de diputats aprova la norma que permetrà dissoldre aquestes agrupacions com va sortir cap a la Cambra Alta i rebutja l’esmena del PP que eliminava qualsevol referència a la dictadura
— El PP intenta canviar la llei per dissoldre associacions franquistes amb la seva majoria al Senat: inclou ETA, però ni esmenta la dictadura
MARTA BORRAZ|El Congrés ha donat aquest dijous el vistiplau definitiu a la llei per perseguir associacions que exaltin el franquisme i ha rebutjat les esmenes que va introduir el PP al Senat per canviar completament la norma i posar el focus a ETA. El text, que ha estat recolzat per tots els grups tret del PP, Vox i UPN, incorpora una nova causa de dissolució d’aquestes entitats: la realització d’activitats que constitueixin apologia de la dictadura o els seus dirigents.
La Cambra Baixa ha donat llum verda a la proposició de llei impulsada pel PSOE després de descartar els canvis proposats pels populars, que van modificar de dalt a baix la iniciativa fent ús de la seva majoria al Senat. Així, el text va acabar convertit en una reforma del Codi Penal –tot i que en un inici era una reforma de la llei d’associacions– que no anomenava la dictadura franquista i es limitava a perseguir associacions violents que promoguin qualsevol tipus de règim totalitari o aquelles que enalteixin el terrorisme d’ETA.
Tant el PSOE com els socis del Govern –Junts i PNB no han pres la paraula– han tret els populars el seu intent i els han acusat de “tractar de confondre la ciutadania” i “utilitzar” la Cambra Alta fent “un exercici de filibusterisme parlamentari”, en paraules del diputat socialista Raúl Díaz, que “ Al mateix “empara legal” s’ha referit també Nahuel González, de Sumar, que ha assegurat que el PP “da piruetes argumentals per no condenar el franquisme” i ha dedicat bona part de la intervenció a criticar el PSOE per l’escàndol de Cerdán i Ábalos.
Cap dels socis del Govern que ha intervingut en el debat ha evitat referir-se a aquest assumpte, però la majoria d’intervencions han estat emprades pels portaveus per defensar la reforma de la llei d’associacions, l’aprovació de les quals supera amb escreix el termini d’un any que donava la Llei de Memòria Democràtica del 2022. La nova norma està pensada només per a les associacions via iniciada pel Ministeri de Cultura al juny de l’any passat.
El diputat de Bildu Jon Iñarritu ha donat suport a la llei fent referència a la “necessitat de la desfranquització de l’Estat” i ha posat com a exemple “el revisionisme històric i les escombraries franquistes” que es difon “a les xarxes socials que usen els joves per informar-se” o les paraules de l’expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre” la II República.
El parlamentari d’ERC Francesc-Marc Álvaro Vidal s’ha expressat en la mateixa línia i ha estat contundent amb el PSOE assenyalant-lo per “arribar tard i malament” a la memòria històrica. “El PSOE de Felipe González va fer moltes coses però també va deixar de fer-ne d’altres. […] Felipe González és responsable també d’aquella dreta que ha crescut i aquest és el bipartidisme podrit del que vostès són víctimes directes”, s’ha dirigit a la bancada socialista. “Aquesta llei és un passet més perquè el nostre país saldi comptes amb el passat”, ha afegit Martina Velarde, de Podem, que ha culpat el PP de “posar travetes” a la seva tramitació.
A la llum de la reforma, les associacions podran ser dissoltes si enalteixen el franquisme, el cop d’Estat del 1936 o la dictadura posterior “quan concorri menyspreu i humiliació de la dignitat de les víctimes” o incitin “directa o indirectament” a l’odi o violència contra aquestes per la seva condició. Aquest nou motiu de dissolució s’aplicarà “amb independència” dels fins i activitats que recullin les organitzacions als estatuts i serà un jutge qui acordi la mesura.
“L’ordre jurisdiccional civil serà competent”, estipula la reforma, que reserva al Ministeri Fiscal “l’exercici de l’acció” en aquest tipus de processos. A més, reconeix “legitimació activa” a les entitats memorialistes i de víctimes de la dictadura. La Fiscalia també pot valorar si inicia accions per possibles comissions de delictes com el d’associació il·lícita, entre les quals hi ha aquelles que inciten a l’odi o la violència, segons el Codi Penal.
La norma ha tirat endavant malgrat els vots del PP i Vox, que l’han criticat durament. El popular Enrique Belda ha justificat els canvis del Senat amb l’objectiu de fer una llei “d’acord amb els informes dels lletrats”, que la consideren inconstitucional. “Nosaltres el que estem fent és dir que estem al costat de totes les víctimes i ho fem de manera coherent”, ha afirmat el diputat abans d’acusar el Govern de “treure a passejar Franco” per intentar “estendre una cortina de fum que tapi el que està passant”.
Vox, per part seva, ha defensat que la norma “violenta” diverses llibertats com la ideològica o la d’associació i pretén “endinsar-se en la consciència dels individus” a més de qualificar-la de “censura ideològica”, ha dit José María Sánchez. Durant el seu torn, el diputat ha afirmat que la reorma és “pròpia d’un sistema no autoritari sinó totalitari” i ho ha comparat amb “el feixisme italià” que, segons ell, “pretenia que la totalitat de l’existència s’integrés en un ens anomenat Estat”. I ha afegit: “Per això no va ser totalitari el franquisme, qualificat com a autoritari a l’obra publicada per la Reial Acadèmia de la Història”, ha assegurat referint-se a una versió que ja va ser modificada.
Font: elDiario.es
BELLATERRA.CAT 