Detall de les flors del gessamí blau (Plumbago) FOTO.BELLATERRA.CAT
El gessamí blau (Plumbago auriculata) és una planta de la família de les plumbaginàcies (Plumbaginaceae) originària de l’Àfrica del Sud que utilitzada en jardineria a zones de clima mediterrani o més càlides. És molt present als jardins privats de Bellaterra.
Valla de Bellaterra amb el gessamí blau (Plumbago) FOTO: BELLATERRA.CAT
Aquesta planta “Plumbago auriculata” coneguda també com alcavota o gessamí blau és una altra planta de floració estival, que en segons quins climes pot estar tot l’any florida excepte els mesos més freds. Les seves flors són de color blau cel, sent un blau més intens les que no reben tant sol directe.
L’arbust del Gessamí blau assoleix fins a 2 metres d’alt, i es caracteritza per estar en floració gran part de l’any.
Manteniment de l’Espai Públic, Zones Verdes i Sport és responsabilitat de l’EMD des de la seva creació l’any 2010.
Línia d’escorcells sense arbres a l’avinguda del Film de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT
“S’ha de viure per Bellaterra i no de Bellaterra”
Quants dels més de 6.000.000 d’euros traspassats per Cerdanyola -des de la creació de l’EMD- s’han invertit a l’espai públic i zones verdes? Quants dels més de 5.000.000 euros que l’Ajuntament -reb cada any del veïnat de Bellaterra- s’han dedicat a l’enllumenat leds del carrers, etc., etc.,?
Un dels molts forats denunciats que l’EMD no veu ni repara|FOTO: BELLATERRA.CAT
El govern de Ramon Andreu (GXB) va renovant a marxa lenta les perilloses voreres amb forats i llambordes aixecades, sense fer cas a les moltes denúncies públiques. NO renova cap dels gairebé 100arbres talats als escorcells dels carrers. NO asfalta infinitat de calçades. NO fa cap actuació esportiva ni col·laboració amb el Club Bellaterra. NO vol activar el seu Whassap Oficial EMD per la por dels comentaris veïnalsi i ho sustetueix per uns Comunicats Oficials- de la mal anomenada BellaterraTV, censurant les informacions dels partits de l’oposició i Organitzacions Veïnals. NO activa la publicació de la revista Bellaterra Info -només durants les eleccions- i prefereix pagar més de 8.000 euros al Tot Bellaterra (de Jordi Sans Castellví, fundador del partit polític GXB). NO aposta per una BV-1414limitada a 30 kmh al seu pas pero Bellaterra. NO obre el deixat Carrer Noucreus com va fer amb el de l’Escultor Vilanova i camí boscós de Can Llobet. NO instal·la energia solar fotovoltaica als edificis dels Centres Cívics, etc., FACTA NON VERBA X BELLATERRA
La competència d’asfaltat i renovació de voreres de Bellaterra és competència de l’EMD|RIU SEC
Aquest dimarts han començat les sancions de la zona de baixes emissions de Sant Cugat, que té com a objectiu reduir la contaminació ambiental i millorar la qualitat de l’aire i la salut pública. Les multes seran d’entre 100 i 500 euros.
Cartell que anuncia la Zona de Baixes Emissions a Sant Cugat del Vallès
L’1 de maig va entrar en vigor l’obligatorietat de circular amb distintiu ambiental a la ciutat vallesana amb la mateixa normativa de zona de baixes emissions de Barcelona. És la primera ciutat de l’àrea metropolitana que posa restriccions a la circulació de vehicles, al marge de la capital catalana.
Segons l’Ajuntament de Sant Cugat, durant aquest període s’ha reduït el parc de vehicles contaminants matriculats a la ciutat. Ara, hi ha un 16,3% menys de vehicles sense etiqueta ambiental en comparació amb un any i mig enrere, quan es va aprovar l’ordenança per limitar la circulació. En aquest període també ha augmentat el nombre de vehicles de zero emissions.
Quina àrea afecta la ZBE?
Una zona de 4 quilòmetres quadrats compresa entre la carretera de Vallvidrera, la ronda Nord, l’avinguda de Roquetes, l’avinguda de les Corts Catalanes, el carrer de Llaceres i el passeig de Valldoreix.
Quins vehicles es veuen afectats?
Els que no disposin de l’etiqueta de la DGT (0, ECO, C i B). Com a norma general, es veuran afectats els cotxes de benzina matriculats abans del 2000, els dièsel anteriors al 2005 o 2006 i les motos prèvies al 2003. Actualment, a Sant Cugat hi ha censats 57.727 vehicles, dels quals 9.663 no tenen etiqueta.
Quan s’aplica?
De dilluns a divendres (no festius), entre les set del matí i les vuit del vespre.
Cal portar l’etiqueta?
No és obligatori, però ajuda per facilitar el control a la Policia Local.
Com seran les sancions?
De 100 a 500 euros segons el vehicle, amb recàrrec per reincidència. El control es fa a través de càmeres i un vehicle de la Policia Local amb càmera.
Quines excepcions hi ha?
Queden exempts de multa els vehicles de persones amb mobilitat reduïda, de serveis d’emergències o essencials, com un vehicle mèdic o funerari.
A part, les persones titulars dels vehicles que no tenen etiqueta, així com els vehicles estrangers, poden demanar un màxim de deu autoritzacions. Per demanar l’autorització cal fer el tràmit a l’AMB. Cada autorització costa 2 euros, tot i que hi ha bonificacions.
Les persones en tractament mèdic que necessitin desplaçar-se amb el seu vehicle per anar al metge s’han d’inscriure prèviament al web i hi han d’aportar la documentació necessària. En cas d’urgència mèdica, podran demanar el permís en un termini de tres dies des de la infracció.
Moratòria d’un any per a vehicles professionals dedicats a l’exercici de l’activitat professional de persones físiques que acreditin uns ingressos econòmics inferiors a dues vegades l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM).
Vehicles per a persones amb malalties que els condicionen l’ús del transport públic o que hagin de fer tractaments mèdics de manera periòdica.
Proves dinàmiques en tallers: vehicles que realitzen proves de circulació en tallers mecànics autoritzats.
Quines alternatives existeixen per entrar a la ciutat sense etiqueta?
A l’avinguda de Roquetes hi ha un aparcament dissuasiu per a vehicles. Des d’aquest punt, es pot agafar un autobús llançadora gratuït que connecta amb el centre. Té una freqüència de pas d’aproximadament 10 minuts. A més, Sant Cugat compta amb 8 estacions de tren (7 FGC+1 Rodalies), 11 línies d’autobús urbà, 5 línies d’autobús interurbà i prop de 50 km de carrils bici.https://www.ccma.cat/324/embed/destacat-noticia/3120138/
El centre de jardineria La Noguerade Rubí, és un dels millors Gardens d’Europa, ara mateix té un una impressionant decoració nadalenca, i allí hem trobat aquest esquírol, mascota de Bellaterra
Mascota de Bellaterra al Garden La Noguera de Rubí|FOTO: BELLATERRA.CAT
George Bernard Shaw (Dublín, 26 de juliol del 1856 – Hertfordshire, 2 de novembre del 1950)
George Bernard Shaw (Dublín, 26 de juliol del 1856 – Hertfordshire, 2 de novembre del 1950) va ser un dramaturg, crític literari i activista polític (socialista i pacifista) irlandès. Provocador inconformista, Shaw va criticar amb la seva obra de to humorístic l’encarcarament classista de la societat britànica, l’explotació dels treballadors, la desigualtat entre homes i dones, la hipocresia religiosa, i alhora va proposar solucions des del seu punt de vista filosòfic. Vegetarià convençut, va militar per instaurar una higiene de vida sana i contra la crueltat vers els animals.
1. Un triomfador és aquell que s’aixeca i busca les circumstàncies que desitja. I si no les troba, les fabrica.
2. El progrés és impossible sense el canvi, i els que no poden canviar d’opinió no poden canviar res.
3. La gent que diu que no es pot fer no hauria d’interrompre els que ho estan fent.
4. A la vida no es tracta de trobar-te tu mateix, sinó de crear-te tu mateix.
5. L’èxit no consisteix a no cometre errors mai, sinó a no cometre mai el mateix error per segona vegada.
6. Quan un home estúpid fa alguna cosa que l’avergonyeix, sempre diu que està complint amb el seu deure.
7. La humanitat es cansa aviat de tot, sobretot d’allò que més gaudeix.
8. Els miralls es fan servir per veure’s la cara; l’art, per mirar-se l’ànima.
9. Compte amb els falsos coneixements: són més perillosos que la ignorància.
10. La llibertat vol dir responsabilitat, i per això la majoria d’homes li tenen por.
11. Prova d’aconseguir el que t’agrada o t’haurà d’agradar el que et donen.
12. La raó esclavitza els que no són prou forts per dominar-la.
13. Afortunat és aquell que té una professió que coincideix amb la seva aficció.
14. El camí equivocat sempre condueix a algun lloc.
En només quatre anys, més de 100.000 famílies han canviat el seu vehicle per un de més nou i menys contaminant.
Ronda de Dalt de Barcelona|Metròpoli oberta
Són persones que viuen, treballen o visiten Barcelona de manera habitual i han fet el canvi de vehicle per continuar accedint a la ciutat. Han assumit un esforç econòmic per aconseguir un objectiu comú imprescindible: respirar un aire més net. D’entrada, com a barcelonina, el meu agraïment a totes elles.
Cal recordar que bona part de les persones que accedeixen a Barcelona en cotxe no ho fan per gust. Com a conseqüència de les carències de la xarxa ferroviària de Rodalies, un 47% dels viatges per entrar i sortir de la ciutat es fan en vehicle privat. De fet, només el 14% dels barcelonins i barcelonines utilitzem el vehicle privat per a desplaçaments dins de la ciutat; un percentatge inferior al 31% de Berlín o al 33% de la mitificada Copenhagen.
Per desgràcia, aquestes 100.000 famílies que han fet l’esforç de canviar de vehicle han fet un sacrifici inútil. Avui no només no respirem un aire més net sinó que, com a resultat d’unes pèssimes polítiques de mobilitat municipals, s’ha perjudicat el benestar de la gent i malmès l’activitat econòmica.
Cal recordar, i cal fer-ho amb orgull, que Barcelona és gran gràcies a tothom: els que hi vivim, els que venen a treballar per guanyar-se el sou, els que hi estudien, els que hi venen a comprar, els que van de visita al metge, els que hi gaudeixen de la restauració, de l’oci i de la cultura. Tothom forma part del dinamisme de la nostra ciutat.
L’actual govern municipal no només ho ignora i ho menysté, sinó que ho combat.
Les polítiques de decreixement impulsades per Colau i Collboni impliquen que la xarxa viària es redueixi progressivament i s’ompli d’obstacles sense donar cap alternativa als usuaris. Ho veiem a la Diagonal, Consell de Cent, Gran Via, València, Aragó, la Meridiana i tantes altres vies que han perdut carrils i han vist aparèixer obstacles i elements perillosos.
El resultat d’aquest desgavell el patim cada dia: persones atrapades en embussos monumentals, més temps per fer els mateixos trajectes, més hores amb els motors engegats i un col·lapse diari del trànsit urbà. És a dir, més congestió i, per tant, més contaminació. Diferents estudis ho demostren. Les dades indiquen que no hi ha hagut cap millora en la qualitat de l’aire com a resultat de les restriccions de la zona de baixes emissions (ZBE).
El comportament de la contaminació al llarg del 2020 ja apuntava en aquesta direcció. Mentre la intensitat del trànsit privat va experimentar un decreixement del 28% respecte del 2019, com a resultat de la pandèmia, les emissions de gasos contaminants derivades de la mobilitat privada només van baixar un 8%. Aquest clar desequilibri entre les dades d’una reducció de vehicles circulants molt per sota de la reducció de contaminació s’explica per la pèssima gestió de la mobilitat, que podem batejar com la congestió programada.
El desgavell, com tothom pot intuir, empitjorarà a mitjà termini. I empitjorarà perquè el teletreball encara està prou generalitzat, no hi ha ni la meitat dels turistes que venien, les visites de fora de la ciutat s’han reduït i els viatges per feina no s’han recuperat. En els propers mesos, quan tots aquests factors s’hagin revertit, passarem del desgavell al desastre. I Colau i Collboni no podran dir que no se’ls ha avisat repetidament.
Quan el dogma passa per davant de la ciència, les conseqüències són nefastes; no s’assoleixen els objectius marcats i apareixen altres efectes negatius que ni tan sols s’han previst.
Un exemple paradigmàtic és l’impacte negatiu de la política de mobilitat de socialistes i comuns sobre el comerç barceloní, especialment al centre. Els obstacles generats i el col·lapse programat desincentiva tothom, ja siguin barcelonins o persones de comarques properes, a accedir al comerç de la capital.
Com és lògic, a mesura que perdem visites a les botigues augmenten les compres per internet.
Colau i Collboni s’omplen la boca de retòrica a favor de salvar el nostre comerç, però són els gegants del comerç digital els que surten beneficiats de les seves polítiques. Gran estratègia d’un govern que es reclama progressista… Aquest govern de comuns i socialistes creu que és més fàcil pintar i tallar carrers, fent veure que són mesures per la salut de les persones, que treballar per millorar els accessos a la ciutat i prendre solucions pel transport privat i professional. El resultat? La congestió programada.
Aquestes són les fruites de temporada del mes de novembre: Aranyó, caqui, codony, Kiwi, llimona, magrana, mandarina, nabiu, poma, pomelo, raïm, taronja.
Embarbussament sobre el codony:
“Set senalles de codony vaig dur a recodonyar. De set recodonyadures, set senalles vaig tornar.”
Des de fa uns dies ja podeu trobar als mercats i botigues els codonys frescos.
Podeu prepar a casa vostra aquesta recepta de codonyat. És molt fàcil de fer, i a més a més, permet conservar-lo molt de temps al vostre frigorífic.
ingredients per la vostra recepta de codonyat: –1000 gr de codonys frescos –800 gr de sucre especial per confitures
Primer de tot peleu i traieu el cor dels codonys frescos. Si queda una mica de pell no passa res.
A continuació, talleu els codonys en trossos de 4 cm. Tot seguit, deixeu-lo macerar en un bol juntament amb el sucre durant 24 hores dins de la nevera.
Al dia següent, podreu veure que la maceració ha deixat aigua. Així doncs, tot el contingut del bol el fiqueu a un cassó preferiblement ample. Coure a foc mig.
La recepta trigà al voltant d’una hora i 30 minuts. Observareu que el codony es fa desfent i alhora va adquirint un toc vermellòs. Un cop, veieu que està apunt tritureu-lo amb un túrmix. Acabeu de coure una estona més i fique-lo en un motlle. Deixeu refredar i guardeu-ho al frigorífic.
Ado Campeol era el propietari del restaurant Le Beccherie de Treviso, on la seva dona, Alba di Pillo, va idear les postres més famoses de la gastronomia italiana. Tiramisú en català és aixeca’m
Així presenten el tiramisú a Le Beccherie, el restaurant on va néixer (Le Beccherie)
Ha mort Ado Campeol, conegut com el pare del tiramisú, tot i que en realitat n’era més aviat el tutor legal. Era, això sí, el copropietari de Le Beccherie, el restaurant de Treviso on es va crear.
Jordi Brescó Montserrat| naixement de les postres més cèlebre –i celebrat– de la gastronomia italiana és un exemple més d’invisibilització de les dones a l’hora d’explicar la història, fins i tot la més contemporània.
Tot va començar l’any 1955, quan l’esposa de Campeol, Alba di Pillo, va tenir el seu primer fill, Carlo. Per afrontar les jornades interminables, la seva sogra li preparava un esmorzar abundant que consistia en un combinat de crema sabaiona i cafè: una autèntica injecció d’energia.
Uns anys més tard, ja de tornada al restaurant a jornada completa, Di Pillo va intentar crear un pastís que despertés de cop qui en mengés.
Entre els anys 1971 i 1972, Di Pillo va treballar amb el pastisser del restaurant, Roberto Linguanotto, en la recerca de la fórmula perfecta. El principal escull era la crema: ho van provar amb panna, ricotta i d’altres, però no va ser fins que van utilitzar mascarpone fresc que van veure la llum.
Aquell mateix any, el restaurant va participar en una exposició gastronòmica de Milà, i hi va presentar el “Tiramesù”, un nom que ve de l’expressió “tireme su“, que en el dialecte de la regió italiana del Vèneto vol dir “aixeca’m”.
Imatge del tiramisú amb els seus ingredients, segons la recepta original (Le Beccherie)
“El tiramisú només té una mare”
Una de les dones que més maleeix els titulars d’aquest dilluns, on s’informa de la mort del pare del tiramisú, és Francesca Verdura, l’autora del llibre “El tiramisú només té una mare”.
Amb aquesta publicació, Verdura va voler reivindicar la figura de les dones trevesanes: “La del tiramisú és una història de dones, de mares i de casa“.
El llibre va ser celebrat per Le Beccherie, com demostra aquesta fotografia de Verdura amb el gerent del restaurant, Paolo Lai.
Un tresor en disputa
Com és habitual en les invencions gastronòmiques, la del matrimoni Campeol és tan sols una de les teories que expliquen el naixement del tiramisú. És, això sí, la versió més acceptada.
Per burocratitzar el descobriment, Le Beccherie va dipositar l’any 2010 la recepta original del tiramisú a l’Acadèmia Italiana de la Cuina.
No va ser l’únic moviment: l’any 2013, el governador de la regió del Veneto, Luca Zaia, va aconseguir el certificat de la Unió Europea pel dolç, un fet que va acabar d’establir la recepta de Le Beccherie.
El mateix Zaia ha homenatjat Ado Campeol a Twitter: “La ciutat ha perdut una altra estrella etnogastronòmica”.
La mort d’Ado Campeol és una notícia trista per a Alba di Pillo, l’autèntica creadora del tiramisú. Afortunadament, Le Beccherie té disponible a la seva web la recepta autèntica , per si algú es decideix a fer un petit homenatge al difunt.
Morir-se a Barcelona, sense luxes, costa uns 4.000 euros. En definitiva, venir al món és de franc en un hospital públic, marxar-ne es paga car.
Barcelona és la desena ciutat on és més car un enterrament o una incineració|Jordi Play
És la desena ciutat amb els serveis funeraris més cars de l’Estat, però més barats que Vigo, Madrid o Alacant
Gemma Aguilera|Els tràmits i les gestions que comporta un decés són desagradables, però sobretot, cars. Si la persona que ha mort no tenia contractada una assegurança que cobrís el cost de l’enterrament o la incineració, els seus familiars han de desembutxacar milers d’euros. Una factura que serà més quantiosa com menys auster sigui el funeral.
Una tarifa, no obstant, que amb tota probabilitat el difunt que tingués contractada l’assegurança haurà pagat amb escreix al llarg de la vida, amb quotes que de mitjana se situen en els 250 euros anuals. Segons un estudi publicat per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) analitzant el preu mitjà de les 113 companyies funeràries públiques i privades en 29 ciutats aquest 2021, morir-se a Barcelona, sense grans luxes, costa entre 3.863 euros –si és un enterrament- i 4.052 euros si es tracta d’una incineració.
Aquesta tarifa –a Barcelona hi ha tres funeràries- es troba dins de la mitjana de les grans ciutats de l’Estat, on un enterrament costa 3.739 euros. Però és molt més barat que traspassar a Vigo, on el preu es dispara fins als 6.165 euros per a un enterrament i 5.760 per a una incineració, essent la ciutat més cara. A l’altre extrem, morir-se a Saragossa és el més econòmic, amb enterraments per 2.539 euros. Així, Barcelona ocupa la desena posició en el rànquing de ciutats més cares per morir-s’hi. Després de Vigo, Madrid i Alacant són les més cares.
Entre les despeses que s’afronten en un funeral i que ha analitzat l’OCU per comparar preus, hi ha la incineració o l’enterrament al cementiri (646 euros), el servei de tanatori (546 euros), les esqueles (319 euros), el personal i el servei (291 euros), el cotxe fúnebre (211 euros), les gestions (205 euros), les flors (186 euros), el taüt (1.198) i altres despeses (137 euros). I a partir d’aquí, es poden sumar extres de tota mena.
Tres funeràries a Barcelona: preus molt diferents
A Barcelona hi ha competència i això explica que hi hagi preus foça diferents quan anem al detall de la mitjana. L’Ajuntament de Barcelona, a través de BSM, tenia el 15% de les accions de Serveis Funeraris de Barcelona –el 85% és de Mémora- però el 2020 les va vendre a una filial de Catalana Occidente. És una de les tres companyies, ara totalment privada, que presten servei a la ciutat, i la més cara amb diferència. Segons l’estudi de l’OCU, que ha demanat pressupost de forma anònima per a un enterrament i una incineració de les mateixes característiques en cadascuna de les 113 funeràries estudiades, els serveis estàndard de Serveis Funeraris de Barcelona costen 5.100 euros, tant enterrament com incineració.
Això és un 50% més car que les tarifes que ofereix un operador estatal a la ciutat, Interfunerarias, que cobra per un enterrament 2.378 euros i 2.778 euros per una incineració. Uns preus, els d’Interfunerarias, que són sensiblement inferiors als que cobra en altres ciutats on no hi ha una empresa amb preus tan elevats com Serveis Funeraris de Barcelona. Per exemple, el mateix enterrament a Bilbao costa 3.669 euros, un 35% més que a la capital catalana, o a Madrid, on la tarifa és de 5.500 euros, un 56% més que a Catalunya. I la tercera empresa que opera a la ciutat és la catalana Áltima, amb tarifes mitjanes de 4.110 euros per un enterrament i 4.278 per una incineració.
Aquestes tarifes, però, corresponen a un funeral estàndard. Es poden contractar serveis extra, que disparen el preu final del comiat del difunt per sobre dels 5.000 euros, però també es pot contractar el paquet més bàsic, sense sala de vetlla ni cap complement. I aquí les companyies anuncien als seus webs ofertes.
En el cas d’Áltima, per 2.121,90 euros es pot fer un comiat molt auster.
Els preus dels serveis funeraris de Barcelona apareixen publicats al web de l’Ajuntament de Barcelona amb les últimes tarifes comunicades per les empreses. I la diferència de preus entre les tres operadores de la ciutat és substancial en alguns casos. Per exemple, el lloguer del tanatori amb la sala de vetlla. El preu més econòmic de Serveis Funeraris de Barcelona són 465 euros, Interfunerarias (420 euros) i Áltima en cobra 693 com a mínim. Si ens fixem en el cotxe fúnebre, Serveis Funeraris té una tarifa de 167 euros, mentre que a Interfunerarias puja fins als 227 euros i Áltima l’ofereix per 177,2 euros. Tot això, si el difunt forma part del 40% de barcelonins que no tenen contractada cap assegurança de decessos.
Per altra banda, cada ajuntament té uns serveis d’enterrament gratuïts per a les persones que no poden pagar el funeral, que no tenen diners, ni familiars ni hereus. En aquest cas, l’administració es fa càrrec de la factura de la funerària.
El cementiri, un cost afegit i un munt de complements
Naturalment, per ser enterrat en un dels nou cementiris de la ciutat cal que la família disposi d’un dels 360.000 nínxols -de propietat o de lloguer– que hi ha als cementiris de la ciutat, d’un panteó o d’una làpida. I si no el té, haurà de pagar un lloguer del nínxol. L’altra opció és un dipòsit de cendres per 7,98 euros al mes.
I a partir d’aquí, com en un casament, les floritures afegeixen euros a la factura final. Utilitzar durant 30 minuts la capella del cementiri costa 169 euros, sumem-hi 150 euros més perquè un músic interpreti algunes peces, i si volem un comiat a l’oratori amb un cerimonier que durant 10 minuts recordi les virtuts del difunt –el servei es diu ‘l’últim adéu’-, haurem de pagar 134,64 euros més.
