Nascut l’any 1876, Brancusi va créixer al poble d’Hobita, prop de Targu Jiu, a prop de les muntanyes dels Carpats a Romania, una zona coneguda per la seva rica tradició d’art popular, especialment la talla de fusta. Els patrons geomètrics de la regió es poden veure en les seves obres posteriors.
Les escultures de Brancusi són senzilles, despullades d’elements superflus. Els reconeixeu immediatament. En la seva recerca de la perfecció, Brancusi va refinar les formes fins a l’essència. El material era el punt de partida, sovint la forma ja estava al material i es tractava de tallar fins que la imatge hi era. El seu coneixement de l’art popular romanès va servir bé a l’escultor.
Pastor
Els seus pares Nicolae i Maria Brancuși eren agricultors pobres que guanyaven uns ingressos escassos. Des dels set anys, Constantin va cuidar el ramat d’ovelles de la família. Mentre viatjava, treballava trossos de fusta amb el seu ganivet. Constantin sovint fugia de casa perquè el seu pare i els seus germans grans l’assetjaven.
Als nou anys, Brancusi va abandonar el seu poble d’Hobita per treballar a la gran ciutat més propera. A Slatina va treballar com a ajudant de botigues i a Craiova com a manual en una cafeteria. Va fer un violí amb material que es trobava junts en un racó. Un cafè, un industrial, va quedar tan impressionat que el va matricular a l’escola d’arts i oficis de Craiova. Va resultar tenir un veritable talent i el 1898 es va graduar cum laude amb la seva talla en fusta.
Bucarest
Posteriorment, es va matricular a l’Escola de Belles Arts de Bucarest, on va rebre una formació acadèmica en escultura. Va treballar molt i ràpidament es va distingir. Una de les seves primeres obres supervivents, sota la direcció del seu professor d’anatomia, Dimitri Gerota, és un écorché (estàtua d’un home al qual s’ha extret la pell per revelar els músculs de sota) magistralment exposat a l’Ateneu Romanès l’any 1903. estudi, va presagiar els intents posteriors de l’escultor de revelar l’essència en lloc de només copiar l’aparença.
París
L’any 1903 Brancusi va viatjar a Munic i d’allà a París. El seu nom ja l’havia precedit. Va ser rebut per la comunitat d’artistes. Va treballar durant dos anys a l’estudi d’Antonin Mercié de l’École des Beaux-Arts, i va ser convidat a treballar a l’estudi d’Auguste Rodin. Tot i que admirava l’eminent Rodin, va deixar l’atelier al cap de només dos mesos, comentant: “No hi ha res pot créixer sota els grans arbres”.
Després de deixar el taller de Rodin, Brancusi va començar a desenvolupar el seu estil revolucionari. La seva primera obra per encàrrec, The Prayer, formava part d’una làpida. Mostra una dona jove fent una creu mentre s’agenolla. És el primer pas cap a una representació abstracta i no literal, que mostra el seu afany de retratar “no la forma exterior sinó la idea, l’essència de les coses”. També va començar a fer més talla en fusta, cap a l’any 1908 quasi exclusivament ho feia.
En els anys següents va fer moltes versions de “La musa adormida” i “El petó”, simplificant les formes en objectes geomètrics i desossats.
La masia
Brancusi vestia com feien els pagesos romanesos. El seu taller s’assemblava a una masia de la seva regió natal amb una gran llosa de roca com a taula i una llar de foc primitiva, mentre que ell mateix havia fet els mobles de fusta. Cuinava el seu propi menjar, plats tradicionals romanesos, que també oferia als seus convidats. Com a personal de mà amb talent, va construir el seu propi gramòfon.
Tenia un ampli espectre d’interessos, des de la ciència fins a la música. Era un bon violinista i cantava velles cançons populars romaneses, expressant els seus sentiments de nostàlgia. Després de l’arribada del comunisme, no es va plantejar mai tornar definitivament al seu país natal, però sí que el va visitar vuit vegades.
Avantguarda parisenca
Al seu cercle d’amics hi havia artistes i intel·lectuals de París com Amedeo Modigliani, Ezra Pound, Henri Pierre Roché, Guillaume Apollinaire, Louise Bourgeois, Pablo Picasso, Man Ray, Marcel Duchamp, Henri Rousseau, Peggy Guggenheim, Tristan Tzara i Fernand Léger. Encara que envoltat de les avantguardes parisenques, Brancuși mai va perdre el contacte amb Romania i va tenir amics de la comunitat d’artistes i intel·lectuals romanesos que vivien a París.
Les seves obres es van fer populars a França, Romania i els Estats Units. Els col·leccionistes, sobretot John Quinn, van comprar la seva obra i els crítics van fer bons comentaris. El 1913, l’obra de Brancusi es va mostrar tant al Salon des Indépendants com a la primera exposició d’art modern dels Estats Units, l’Armory Show.
Ocell a l’espai
Una de les seves escultures més importants de la dècada de 1920 va ser ‘Bird in Space’, una forma abstracta d’un ocell en vol. Es va basar en la seva sèrie anterior Maiastra. En el folklore romanès, el Maiastra és un bell ocell daurat que prediu el futur i cura els cecs. Durant els 20 anys següents, Brancuși va fer diverses versions d’Ocell a l’espai amb marbre o bronze.
Una d’aquestes versions va provocar una gran polèmica l’any 1926, quan el fotògraf Edward Steichen va comprar una còpia i la va enviar als Estats Units. Els funcionaris de duanes no van acceptar el Birdl com a obra d’art i el van qualificar com a objecte industrial. Després d’un llarg procediment judicial, aquesta sentència va ser anul·lada, confirmant l’estatus de l’Ocell com a obra d’art exempta d’impostos. La declaració també va establir el principi important que “l’art” no ha d’incloure una representació realista de la natura, i que quelcom abstracte també pot ser art.
Targu Jiu
La seva obra es va fer cada cop més popular als EUA, on va anar diverses vegades. El 1938 va completar el memorial de la Primera Guerra Mundial a Targu-Jiu, on havia passat gran part de la seva infantesa. ‘Taula del silenci’, ‘La porta del petó’ i ‘Columna sense fi’ commemoran el coratge i el sacrifici dels romanesos que van defensar Targu Jiu el 1916 contra els exèrcits de les potències centrals (Alemanya, Àustria-Hongria, Turquia i Bulgària). El conjunt Targu Jiu marca el punt àlgid de la seva carrera artística.
En els seus darrers anys, Brancusi va ser atès per una parella de refugiats romanesos. Es va convertir en ciutadà francès el 1952 per fer hereus dels cuidadors i per llegar el seu estudi i el seu contingut al Musée National d’Art Moderne de París.
Brancusi va morir el 16 de març de 1957, als 81 anys. Va ser enterrat al Cimetière du Montparnasse de París. Aquest cementiri també conté estàtues que Brancusi ha tallat per a artistes difunts.
Font: Walter van Teeffelen
BELLATERRA.CAT 