BELLATERRA.CAT

Article 92 de la Constitució Espanyola de 1978

1. Les decisions polítiques de transcendència especial poden ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans.

2. El referèndum serà convocat pel Rei, mitjançant proposta del president del Govern, prèviament autoritzada pel Congrés dels Diputats.

3. Una llei orgànica regularà les condicions i el procediment de les diferents modalitats de referèndum previstes en aquesta Constitució.

Explicació de larticle 92 de la CE

L’article 92 de la Constitució Espanyola de 1978 estableix el mecanisme del referèndum com una manera de consultar directament els ciutadans respecte a qüestions d’especial importància. Mitjançant aquest procediment, es permet que la població participi de manera més activa a la presa de decisions polítiques, ja que podran manifestar la seva opinió mitjançant el vot.

En concret, el referèndum es pot utilitzar a la legislació estatal per aprovar decisions sobre qüestions de diferent índole, com poden ser la transferència de competències a una comunitat autònoma o l’aprovació de tractats internacionals. Això sí, cal tenir en compte que no totes les decisions poden ser sotmeses a referèndum a Espanya, i és el mateix article el que marca les limitacions sobre això.

Així mateix, l’article estableix que el Congrés dels Diputats ha de ser qui autoritzi la convocatòria del referèndum, donant així un marc legal per fer-lo. A partir daquesta autorització, sorganitzen les votacions, on els ciutadans podran acceptar o rebutjar la proposta plantejada.

En resum, l’article 92 de la Constitució Espanyola presenta el referèndum com a instrument de democràcia directa, que permet als ciutadans expressar la seva opinió sobre temes específics i rellevants. D’aquesta manera, es complementa la democràcia representativa, en què els ciutadans trien els seus representants polítics perquè prenguin decisions en nom seu.

Font: Parlament de Catalunya

Read Full Post »

El Ple de l’EMD de Bellaterra del 9 de novembre de 2023 va provar la modificació de la reforma de la plaça del Pi i l’augment de la taxa de guals.

La Junta Veïnal de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra ha aprovat, en sessió extraordinària, la modificació del projecte de desviament de trànsit a la plaça del PI inclosa al Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) per a la seva peatonalització i l’augment de la taxa de guals, increment que es destinarà a invertir en l’espai públic davant la crítica de Gent per Bellaterra (GxB) que considera que la pressió fiscal ja es excessiva.

La reforma de la plaça del Pi, centre neuràlgic de Bellaterra, va ser un projecte impulsat el mandat passat a l’EMD amb l’objectiu de desviar el trànsit i afavorir la peatonalització d’aquest espai. La Diputació, però, va informar desfavorablement per la manca d’espai en la corba entre el carrer Lluís de Ábalo amb el carrer de Joan Fàbregas, especialment per al pas de vehicles pesants.

El plenari de l’EMD ha aprovat aquesta setmana, amb els únics vots a favor del nou govern de de Bellaterra Endavant (BE) -GxB va votar en contra i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es va abstenir, la modificació d’aquest projecte amb l’objectiu de poder rebre la subvenció del PUOSC per tirar-la endavant.

El president de l’EMD, Josep Maria Riba, apunta que ni Diputació ni Ajuntament veien amb bons ulls el projecte anterior i presentar-lo al PUOSC “no tenia recorregut”, raó per la qual han optat per una modificació que mantingui l’objectiu essencial d’estimular l’activitat del comerç i que hi hagi més vida”. Riba admet que la proposta s’ha de treballar més

Riba indica que l’Ajuntament completaria amb una inversió de 23.000 euros els 98.377 que arribarien del PUOSC, però remarca que és urgent fer aquesta presentació per no perdre la subvenció.

Tant Guillem Nadal, de GxB, com Laura Batalla, d’ERC, s’havien queixat que el projecte requereix més treball i desenvolupament. Nadal, de fet, considera que és una proposta que “està molt verd i pot portar un caos a la cruïlla del Condis”.

Des del govern, Jordi Macarulla admet que aquest punt “és el més delicat perquè hi carregues més vehicles mentre que la carretera no es toca”, però es vol fer més modificacions de canvi de sentit o posar doble sentit en una via actual de sentit únic per disminuir el trànsit que procedeix de l’escola Ramon Fuster. Macarulla indica que es busca fer un projecte equilibrat i segur on el vianant sigui prioritari.

Guillem Nadal considera que el projecte “condemna a que la carretera passi pel davant de l’estació per sempre” i assegura que suposa perdre 25 places d’aparcament, cosa que el govern nega:

En relació a la carretera, Josep Maria Riba indica que l’objectiu és que la titularitat passi a ser municipal com a carrer i aleshores l’EMD pugui ordenar el trànsit, afavorint la seva peatonalització. Riba subratlla que la finalitat és la plaça del PI “faci goig, perquè ara fa pena”.

Ordenances fiscals per a 2024

Pel que fa a la modificació de les ordenances fiscals per al proper exercici 2024, la més destacada és la de la taxa de guals, que augmentarà un 75% que es destinarà a actuacions en l’espai públic. BE votava a favor, ERC s’abstenia i GxB ho feia en contra.

Josep Maria Riba indica que aquest augment es destinarà a tasques de neteja i jardineria al nucli central de Bellaterra i al Turó de Sant Pau perquè “la imatge de Bellaterra ha de millorar i això ho assegura”.

Laura Batalla, vocal d’ERC, veu bé un augment d’una taxa que “s’estava pagant per sota del que cobra Cerdanyola” però sempre que el destí d’aquests ingressos es revisi periòdicament i s’inverteixin en l’espai públic Bellaterra.

Guillem Nadal, portaveu de GxB, recorda que una taxa ha de cobrir el servei que es presta “no dedicar-la a la neteja, per això ja estan els impostos” i manifesta que enguany l’IBI augmentarà un 11’6%. Nadal indica que són aquests ingressos els que s’han de destinar a l’espai públic, però que la taxa de guals augmentarà un 75% i es pregunta “els veïns de Bellaterra han de pagar doble?”.

Per a Nadal, es passa “d’un conveni de màxims a uns impostos de màxims”.

Riba comparteix que la pujada de l’IBI és una “molt mala notícia” que no es compensa amb la garantia d’una partida de 100.000 euros d’inversió a Bellaterra al pressupost de l’Ajuntament de Cerdanyola, partida que, subratlla, existeix per primer cop i permetrà actuar més en l’espai públic bellaterrenc.

A més, el president de l’EMD destaca que la setmana vinent hi haurà una reunió molt important amb l’Ajuntament on s’abordarà la necessitat d’un nou conveni regulador que comporti un finançament molt millor, al temps que es treballa amb el Parlament per assolir una llei d’EMD’s que asseguri aquest finançament. Riba confia que el nou conveni serà una realitat aquest mandat.

Pel que fa a la taxa per rodatge cinematogràfic, que també es modificava i s’aprovava per unanimitat, es redueix l’import però inclou també sessions fotogràfiques i es va aprovar per unanimitat.

Una tercera Ordenança Fiscal modificada era la d’utilització de l’espai públic amb mercaderies, materials de construcció, runes, tanques o bastides -entre d’altres elements- que es va aprovar amb el vot en contra GxB que considera que és una taxa molt difícil de controlar per part de l’EMD i que suposa una “manera de perseguir-nos a nosaltres mateixos com a veïns”.

Un altre punt del plenari es va aprovar per unanimitat, el de l’augment de retribucions de la plantilla marcat per la normativa, després d’aclarir que era un increment aplicat només al personal i no als càrrecs electes.

Font: Cerdanyola Info

Read Full Post »

Iniciem un camí incert i ple de dificultats; ho sabem i no ens enganyem. Avui no va d’aixecar expectatives sinó d’explicar la potencialitat i el recorregut del marc de què ens hem dotat: una etapa de negociació inèdita que hem de saber explorar i explotar, en la qual no ens hem fixat cap altre límit que la voluntat del poble de Catalunya, expressada a través de la institució que legítimament el representa, que és el Parlament.

Ningú més que el Parlament no pot representar el poble de Catalunya. És per això que hem fet constar a l’acord la legitimitat del referèndum de l’#1oct i la declaració d’independència del #27oct, perquè són decisions preses en nom del poble de Catalunya pels seus legítims representants. En cap democràcia això no és mai un delicte, contràriament al que sosté l’Estat espanyol. Per això l’acord conté la llei d’amnistia, amb la voluntat compartida de no deixar fora ningú que hagi patit persecució, de la forma que sigui -penal, econòmica, administrativa–, per la mera contribució al procés d’independència de Catalunya. És una manera de retornar a la política allò que és de la política.

El conflicte que volem contribuir a resoldre no ve de la reacció repressora de l’Estat arran de l’octubre del 2017, de la sentència contra l’Estatut, del dèficit fiscal insostenible, de la persecució del català o de l’afusellament del president Companys, sinó dels Decrets de Nova Planta de la monarquia espanyola que aboleixen les Constitucions i les Institucions seculars de Catalunya i liquiden la sobirania històrica que teníem. La persecució de la nostra llengua, de la nostra cultura i de les nostres institucions és, a partir d’aquest acord, un relat compartit.

Sempre he reclamat que qualsevol negociació amb l’Estat espanyol compti amb un mecanisme independent internacional de verificació i seguiment dels acords. Aquest mecanisme, que forma part de l’acord signat entre PSOE i Junts, ja s’ha definit i concretat els seus integrants, i es reunirà abans d’acabar aquest mes de novembre.

Per a l’assoliment dels acords s’han convingut els dos grans àmbits de negociació simultanis que vam proposar a la conferència del 5 de setembre:

1) Superar els dèficits i Iimitacions de l’autogovern.

2) Reconeixement nacional de Catalunya.

La llista dels dos àmbits és inevitablement llarga, perquè els dèficits, les limitacions i la necessitat de reconeixement nacional s’acumulen des de moltíssimes dècades. El Parlament de Catalunya té aprovades moltes propostes en els dos àmbits, que han de guiar els acords a assolir. Des del pacte fiscal al referèndum d’autodeterminació; des del traspàs de rodalies -el de veritat i no el que es queda a mitges- a la gestió de la immigració; des de la gestió dels aeroports i ports fins a les competicions esportives internacionals; des de la hisenda pròpia a la política exterior. I de tot això n’hem de parlar, i en parlarem tal com recull l’acord d’avui. Del referèndum d’autodeterminació i del pacte fiscal, sí.

No ens refiem de les promeses, anirem acord a acord. Sense el seu compliment, que han de ser irreversibles, la legislatura no té recorregut. El “A cambio de nada” ha anat a la paperera de la història.

Per arribar fins aquí no hem hagut de girar full, ni assumir que haguem comès cap delicte. No ens ha calgut demanar perdó. Mantenim la posició, i és des d’aquesta posició que ens comprometem a un procés de negociació (no pas de mer diàleg) amb tot el que això representa, i no ens hem fixat cap altra límit que la voluntat del poble de Catalunya.

Read Full Post »