📍Com es tradició a molts pobles, Bellaterra podría instal·lar una parada amb Castanyera a la Placa del Pi, ja que per aquesta part passen un munt d’alumnes i persones que arriben per agafar els FGC
La Castanyera Se sol representar amb la figura d’una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d’abrigar i un mocador al cap, davant d’un torrador de castanyes, que ven al carrer.
Abans duien faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap també podien dur una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla, lligada al coll i a la cintura. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d’ara. Empraven fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats. Encara avui a Girona s’anomena La Copa l’espai que ocupen les castanyeres a la Fira de Sant Narcís. Donaven vuit castanyes per un «quarto», equivalent a tres cèntims de la nostra moneda.Les castanyeres anunciaven llur indústria amb un crit especial que deia:
Calentes i grosses; qui en vol, ara que fumen?
La mainada, per fer-les enfadar, cridava:
Petites i dolentes; de les vuit, set de pudentes.
La Castanyada és una festa tradicional amb més de tres segles d’història que se celebra la vespra de Tots Sants, a la nit. És un dels esdeveniments de tardor més carismàtics de Catalunya, Aragó, Balears i València. En vols saber més?
El seu origen procedeix d’una antiga festa funerària vinculada als cultes pagans . A finals del segle XVIII, certs banquets funeraris van evolucionar cap a aquesta celebració. És un menjar tardorenc amb un sentit metafòric de comunió amb els difunts, en què les castanyes i els panellets són els protagonistes principals.
L’origen simbòlic de la Castanyada
Es considera l’acte de rostir les castanyes com un acte de connexió amb les ànimes difuntes . De fet, de vegades es rostiven mentre es resaven les tres parts del rosari. També incloïa el toc de campanes en homenatge als morts , una tasca manual i molt cansada que requeria moltíssima energia. Aquest sopar els permetia aguantar el ritme durant tota la Nit de Difunts.
