BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 13 de setembre de 2026

“A propòsit en alguns casos -per intencionalitat política o per ganes de vendre més exemplars gràcies a l’escàndol-, per negligència en altres -no comprovant bé les notícies i atribuint les persones fets que no són certs-, i, sens dubte, també per accident. Que això passi no em sembla bé, naturalment” ANTONIO FRANCO

Antonio Franco✍️Si senten parlar que els periodistes discutim sobre la difamació, no creguin que estem en una d’aquelles batalles intestines, menors i avorrides que de vegades ens entestem a comptar els lectors encara que el tema no hi vagi. Que el Govern hagi incorporat la persecució legal de la difamació al seu avantprojecte de nou Codi Penal afecta tant els periodistes com els que no ho són.

Difamar és “desacreditar-ne un, publicant coses contra la seva bona opinió i fama”, i sóc dels que creuen que, en aquests moments, la premsa espanyola de vegades fa malament la seva feina i difama. A propòsit en alguns casos -per intencionalitat política o per ganes de vendre més exemplars gràcies a l’escàndol-, per negligència en altres -no comprovant bé les notícies i atribuint les persones fets que no són certs-, i, sens dubte, també per accident. Que això passi no em sembla bé, naturalment.

Però la discussió és més complicada. L’avantprojecte posat en circulació pel Govern tampoc no m’agrada. Proposa, per exemple, que es pugui seguir considerant delicte d’injúries publicar informacions desfavorables encara que descriguin fets certs, i això és una barbaritat. O no accepta que la responsabilitat d’un escrit sigui enterament de qui l’ha redactat. I té, a més, força altres punts discutibles.

Com que estic en contra que jo mateix pugui difamar impunement qualsevol altra persona des de les pàgines d’un diari, no puc defensar això que diuen que articular una persecució d’aquest delicte vagi contra la llibertat d’expressió. Contra la llibertat d’expressió allò que atempten són, per contra, les difamacions. Però com que temo que si aquest mal avantprojecte prospera i es converteix en llei no millorarà la llibertat d’aquest país, tampoc el puc recolzar.

La situació és un autèntic embolic. Per això vam discutir els periodistes i per això seria bo que també discutís vostès sobre aquest tema, que tant els afecta. Perquè els difamats o els censurats al final també seran vostès.

Font: El Periódico, 1 de març del 1992