Bellaterra, 12 de setembre de 2026
“Les institucions, amb els partits al seu davant, s’han fet seva la data i organitzen actes excloents allunyats del poble, mentre, el poble es manifesta en contra del partit que transforma la diada en una proclama ideològica extrema i excloent i rep garrotades de la policia que protegeix la veu de la intolerància”. IGNASI RODA FÀBREGAS
UNA REFLEXIÓ SOBRE L’11 DE SETEMBRE
Ignasi Roda Fàbregas✍️ 312 anys després de la derrota de Catalunya a mans dels Borbons i 140 anys després que es commemorés per primera vegada l’11 de setembre en un acte a Santa Maria del Mar, església coneguda com l’Església del Poble, caldria reflexionar fins a quin punt aquesta, diguem-ne, celebració ha caigut en mans dels politics i de les institucions, transformant la diada en un exercici de protocol fred i distant, allunyat de l’exercici didàctic que hauria de pressuposar el fet que Catalunya celebri una derrota.
El poble, que ho som tots, hauria de ser l’únic baluard d’aquesta celebració, com ho va ser el 1976, ara fa 50 anys a Sant Boi de Llobregat i com ho van ser els homes i dones en la defensa de Catalunya l’any 1714. Però no ens oblidem que aleshores Catalunya no era la que va esdevenir el S XIX ni la que és ara. Contextualitzar els fets històrics és fonamental per entendre i donar sentit a les celebracions i, alhora, encaixar-les a la nostra realitat.
Les institucions, amb els partits al seu davant, s’han fet seva la data i organitzen actes excloents allunyats del poble, mentre, el poble es manifesta en contra del partit que transforma la diada en una proclama ideològica extrema i excloent i rep garrotades de la policia que protegeix la veu de la intolerància.
Diu el poeta “Ara digueu. Ens mantindrem fidels per sempre més
Al servei d’aquest poble”. Però la percepció del poble es que els polítics i les institucions estan més al servei dels partits i dels interessos econòmics de les grans empreses i Bancs i que les commemoracions han esdevingut l’aparador que justifica un patriotisme de forma i no de fons.
Cada any, cada 11 de setembre, la veu de cadascú de nosaltres, la veu del poble, hauria d’explicar les arrels i el significat d’aquesta mal dita “celebració” i si en canvi commemoració, pel que representa i per la tossuda repetició repressiva d’un govern Espanyol que, aleshores amb un rei absolutista i amb un Drecret de Nova Planta i fa ben poc, disfressat de monarquia constitucional, amb un Decret del 155, reprimeix el dret d’un poble a escollir què volem ser i com volem ser. I, ho deixo clar, parlo del dret que no pas d’imposició ja que tota consulta pressuposa l’acceptació d’un resultat i el dret a repetir la consulta talment com les eleccions que es repeteixen cada 4 anys.
I així arribo que amb feixuga recança intento esbrinar si l’11 de setembre forma part de mi o és només un dia festiu.
irf
11 de setembre de 2026
BELLATERRA.CAT 