Bellaterra, 3 de setembre de 2026
“Jo crec que en aquest món no hi ha res més odiós que el psc, de debò. Mireu, mireu quin fàstic de cartell imposaran per la Diada. O sigui, tu celebres la teva Diada Nacional, això sí: TOTS els teus símbols han d’estar exclosos del cartell oficial”. ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL
Us adjunto el vídeo del dissenyador, i us comento les BARBARITATS NARRATIVES amb les que es vol justificar aquesta porqueria.
Segon 4: “partim de la idea que la Diada es la suma d’identitats plurals”
De debò? Doncs si poses tot d’elements (els dits) escampats, separats i gairebé equidistants entre ells, no sumen res, al contrari. Sumarien si, per exemple, estiguessin tots darrere d’una pancarta reivindicativa, o construïssin un castell humà. (Per citar dues idees) Però el dissenyador no fa res d’això, els disgrega. Es més, en una frase va i es contradiu dues vegades, perquè parla de “identitats plurals” (!!!) Ni identitats i plurals: tots els dits que hi posa son idèntics!!! Si, per exemple, un dit dugués barretina, un altre boina, un altre fos una Drag Queen, un altre una noia marroquina i un noi jueu, i mil coses, i tots darrere d’una senyera, aleshores sí que seria una pluralitat universal, unificada a un punt del planeta darrere la catalanitat, i enfortint-la. Però això ja no seria acceptat pel psc, que pagava, i només busca diluir els elements identitaris.
Segon 6: “…les empremtes construeixen un espai compartit…”
NO. En absolut. Un espai es una cosa, un espai COMPARTIT un altre. T’ho haurien d’haver ensenyat a primer de disseny. Les empremtes del cartell son en un espai, es clar, perquè TOT està sempre a un espai…. Però COMPARTIT implica que aquest espai té algun element que GENERA RELACIONS entre els individus que hi són presents. Per exemple: un parc infantil. El gronxador o el tobogan no son simples joguines, permeten que els nens, i els pares, es comuniquin entre ells, més enllà d’un temps d’oci. I doncs? En aquest sentit, quin espai compartit hi ha al cartell? Cap. Es relacionen o comuniquen, les petjades? NO. Son estaquirots sense caràcter. Fins i tot uns bolets estàtics al bosc tenen més vida que això, molta més.
Segon 14: “…ho vinculem a la idea de memòria…”
Però quina memòria, tros de carallot, quina memòria hi veus tu al cartell???? El concepte de Memòria obeeix a una equació bàsica: passat + records = memòria. Però en el teu cartell no hi ha RES d’això. NO hi ha passat, NO hi ha memòria. Hauries pogut incloure estampes del passat català, dels seus personatges, moments, de tot. Doncs no, res de res.
Segon 22: “…treballem amb aquesta suma de petites identitats…”
Torna-hi… Ho sento molt noi, però vist des de lluny aquestes empremtes poden ser dits (els dits son vermells?) o compreses fetes servir. Les empremtes que fas servir no tenen RES que els identifiqui com a identitats. Els cartells, normalment, es veuen des de la distància. I vistes de lluny aquestes taquetes vermelles i allargades més aviat semblen tifes d’un malalt que caga sang.
Entre els segons 23 i 45 no diu res. Es reitera i fa servir llocs comuns. I acaba:
Segon 49: “…volíem crear un lloc on tothom se senti representat i tothom hi càpiga”.
Doncs jo no em sento representat, més que res perquè en el cartell no hi ha res on m’hi pugui sentir representat, és àton, erm i sense emocions, quan la Diada es carrer, reivindicació, lluita i conflicte, i això és bo, perquè només el conflicte fa avançar la vida i la humanitat, i Catalunya. T’imagines què en pensaria un defensor del 1714??? AIXÒ ES EL QUE COMMEMOREM, TITA FREDA, UNA LLUITA A MORT PER LA LLIBERTAT, concepte central de l’11/S que en el cartell s’evapora fins a límits grotescos.
Però és que, a més, us puc assegurar que un cartell fet amb EMPREMTES DACTILARS hi ha un grup de gent aquí difícilment representarà mai: als fitxats per la policia. Conec un vell combatent antifranquista que ja ha demanat el cartell com a paper de water.
En definitiva, la semiòtica del cartell té tres eixos:
-A: NO existim com a col·lectiu, sinó com a individualitats aïllades, que, per cert no es comuniquen entre elles (Mira que costava poc posar una empremta abraçada a una altra, una empremta petita a coll-i-be d’una de més gran, tres empremtes anant de bracet… No, tot es fred, distant, anònim i amorf)
-B: NO tenim història ni símbols comuns, que esborrem del cartell. De fet, NO tenim símbols, segons aquest cartell
-C: NO tenim dret o necessitat a diferenciar-nos de ningú, per què aquest cartell podria ser de la Diada o d’un festival de l’orquestra municipal de Badajoz, on, per cert, Illa es veu que necessita anar-hi per celebrar l’11 de setembre… De debò: l’autoodi d’aquest personatge nefast ja frega el deliri.
Fixeu-vos que tot és en clau NEGATIVA. Bé, perquè aquesta es la relació que el psc manté amb Catalunya. Intenten dissimular-ho, perquè la seva estratègia liquidacionista es basa en el vell principi repressiu borbònic: “Que se haga el efecto sin que se note el cuidado”. Però es que son el que son. No passa ni un dia, ni un, sense que la identitat catalana rebi agressions. És que ni un. Doncs molt bé, agrediu-nos. No podem evitar-ho. Però si us plau: no ens prengueu per imbècils.
Ah, per cert, algú sap quanta pasta ens ha costat aquest xurro sideral?
BELLATERRA.CAT 