BELLATERRA.CAT

Bellaterra, 14 de juliol de 2026

“Els que som de poble coneixem bé els codis de funcionament sobre les situacions d’humor i qui no els compleix en pateix, d’alguna manera, el càstig“.

Miguel Lucas ✍️ A qualsevol dels nostres pobles se sap distingir entre el que és una broma i una burla. De nens permetíem les bromes, però no les burles (els capellans no havien parlat de l’escarni -burla- que va patir Jesús pels soldats romans quan el van coronar rei dels jueus). Fer burla era motiu de gran baralla. A la broma, la víctima és conscient que es tracta de provocar una situació d’humor sense mala intenció, mentre que a la burla hi ha una preparació i malsana finalitat. També se sap qui pot fer una broma i qui rebre-la. A la burla es tracta de deixar ben clar qui mana. Els que som de poble coneixem bé els codis de funcionament sobre les situacions d’humor i qui no els compleix en pateix, d’alguna manera, el càstig. Tot aquest món jocós alberga els seus significats, sobre els quals no m’estendré, però solen estar relacionats amb allò que s’espera d’un home i de la seva capacitat per agredir. De fet, les dones no ho fan o fan broma i es burlen d’una altra manera.

Des d’ahir, vinc preguntant-me el perquè Borja Sémper va conceptualitzar com a “sarcasme” (dir el contrari al que es pensa amb ironia) a allò que, clarament, era una burla. El portaveu Borja va tirar de manual i, al final, la culpa serà de Sánchez. Va utilitzar el terme sarcasme com a sinònim de broma, però el comentari de Rajoy estava per escrit, o sigui, pensat i amb la intenció d’agredir un grup humà al qual considera que se’l pot agredir i una nació amb què sempre és possible tenir un 2 de maig. Rajoy sap que es pot burlar dels musulmans i dels negres francesos, però estic segur que no ho faria si hagués de parlar sobre els negres de la selecció nord-americana.

De tota manera, per si la política espanyola no estava prou polaritzada, Rajoy ha hagut de venir a afegir més llenya als ja radicals discursos de la ultradreta sobre la immigració. Sembla que Rajoy volia deixar clar com entén els estereotips racials en relació amb la nacionalitat. Per a ell, el croma de la pell i la manera de pregar defineix qui és francès o no. Una selecció plena de pells fosques pot jugar bé a futbol, ​​però no es poden considerar gals. Per contra, amb la capacitat que té el futbol per mobilitzar fílies i fòbies, i més si es tracta d’un mundial, les paraules d’un jove d’un barri de Mataró i de només 19 anys, m’han semblat molt més sabies que la de tot un expresident i registrador de la propietat. Lamine Yamal ha dit que Espanya i França són dos exemples d‟integració i que el futbol serveix d‟unió i no de parlar del que ha dit una altra persona. Va quedar elegant, però Rajoy sap que Trump va arribar al poder agitant el pot del racisme contra els mexicans.