Bellaterra, 30 de juliol de 2025
La seqüoia gegant del Palau de Pamplona és l’arbre més alt de la ciutat, de 37 metres d’alçada, va ser plantada als jardins l’any 1855.
Aquest exemplar, que data del segle XIX, es troba catalogat com a ‘Monument Natural’ des de 1991 per les seves característiques especials.
La Comunitat foral de Navarra compta amb 47 arbres o grups de arbres catalogats com ‘Monument Natural’ per les seves característiques singulars. No obstant, de tots ells només un es troba a la seva capital.
Potser passi una cosa inadvertida, atesa la seva ubicació entre barrots, però la sequoia del jardí del Palau de Navarra pertany a aquest selecte grup de joies naturals des del 1991.
Aquest arbre, de l’espècie Sequoiadendron giganteum (Lindl.) Buchholz, es troba a l’avinguda Sant Ignasi, a Pamplona, i compta amb una alçada de més de 35 metres, una base amb un diàmetre de 3,15 metres i una copa de 0,000 les dimensions super. Gairebé res!
La història remunta l’origen d’aquest arbre a la serralada Sierra Nevada a Califòrnia (Amèrica del Nord). Des d’allà, el navarrès José María Gastón i d’Echevertz va ordenar el seu transport fins a la Comunitat foral per plantar-lo al jardí de la casa que posseïa a Irurita.
Gastón i d’Echevertz va ser elegit diverses vegades diputat provincial, la primera d’elles el 1853.
Va ser en aquesta primera experiència, a l’hivern de 1855 a 1856, quan va decidir trasplantar aquest arbre des del jardí del seu habitatge al pati de la Diputació foral, sembrant la llavor d’aquest emblema que el Govern de Maria Chivite ha volgut reconèixer recentment. Navarra gràcies al disseny de l’artista Iñaki López-Pérez.
🎥 Veure el vídeo de la seqüoia del Palau de Pamplona 👇
Però no tot ha estat un camí de roses per a aquesta seqüoia gegant, l’historiador Joaquín Arazuri, al seu llibre Pamplona antaño, narra que la nit del 9 al 10 de setembre de 1933 un llamp va destrossar la copa.
Després de l’incident, les persones d’aquella època van decidir col·locar-hi un gran cèrcol de ferro, que encara es pot veure. D’aquesta manera, van forçar que una de les branques emergís com a nova copa.
Precisament, juntament amb la seva gran porta i història, aquesta doble copa és un dels trets més destacats d’aquesta seqüoia que li ha valgut la seva inclusió en el catàleg de Monument Natural elaborat pel Govern de Navarra.
Segons recull el decret foral 87/2009, pel qual es declaren “Monument Natural” determinats arbres singulars de Navarra, els exemplars escollits comporten una protecció especial
Així, per exemple, està prohibit tallar-los totalment o parcialment. Tampoc no s’hi pot enfilar, escalar o instal·lar senyals, no es poden recollir els seus fruits si és que en tingués i qualsevol actuació sobre ell haurà de gaudir de l’autorització pertinent del Departament de Medi Ambient.
A més del mateix exemplar, la norma foral també protegeix l’àrea de projecció de la copa i les arrels de tal manera que està prohibit estacionar vehicles als voltants, no es poden instal·lar abeuradors ni menjadors per a bestiar, queda prohibida la realització de qualsevol obra civil ni pràctica es pot fer foc.
El règim de protecció abasta un entorn de 100 metres des del centre del Monument Natural, encara que en el cas del Palau de Navarra es va remodelar el jardí, al qual se li incloc un camí que voreja la font ornamental perquè els vehicles oficials poguessin arribar fins a l’escalinata d’accés.
En els darrers anys s’han realitzat diversos treballs d’inspecció, neteja de branques mortes i cablejat necessaris per al manteniment.
L’última actuació va ser la col·locació d’un parallamps, ja que, per la seva altura, aquesta sequoia actua de parallamps natural amb el consegüent risc.
Font: Navarra.com
BELLATERRA.CAT 