“S’han aprovat diferents mocions per fer complir amb aquelles lleis en el cas del monòlit i de l’avinguda que l’alcalde franquista Marcet té a Bellaterra.”
Monòlit a Bellaterra de l’exalcalde franquista de Sabadell Josep Maria Marcet
ERC i Junts critiquen que la reforma de la plaça del Pi no hagi servit per retirar el monument dedicat a l’alcalde franquista de Sabadell, Josep Maria Marcet
La inauguració de la renovada plaça del Pi de Bellaterra, el passat 19 de juny, no només es va veure marcada per protestes veïnals relacionades amb la mobilitat i l’accessibilitat. També ha generat una nova onada de crítiques polítiques per un motiu ben diferent: el manteniment del monòlit dedicat a Josep Maria Marcet (1901–1993), alcalde de Sabadell durant el franquisme i veí històric de Bellaterra.
Tot i que les obres de reforma urbanística —finançades en part per la Generalitat— afectaven una zona molt propera on es troba el monument, ni l’EMD de Bellaterra ni l’Ajuntament de Cerdanyola han aprofitat l’actuació per retirar-lo. Això ha provocat una resposta contundent d’ERC i Junts, que han emès comunicats exigint el compliment de la Llei de Memòria Democràtica, que obliga a les administracions públiques a retirar símbols d’exaltació del franquisme.
ERC: “No actuar és posicionar-se” En una nota de premsa conjunta, ERC de Bellaterra i de Cerdanyola ha expressat el seu malestar per l’absència d’actuació durant les obres.
“L’espai públic no és un espai neutre, sinó que respon a la voluntat política concreta de fer visibles uns determinats referents culturals i històrics. Així doncs, no actuar és posicionar-se i donar suport a que l’any 2025, més de 55 anys després de la mort del dictador, hi hagi espais públics que retin homenatge i recordin a persones tan destacades del règim franquista.”
A més del monòlit, Bellaterra manté una avinguda amb el nom de Marcet, fet que segons ERC suposa un incompliment doble de la legislació vigent. El text de les agrupacions d’ERC i Cerdanyola recorda que:
“S’han aprovat diferents mocions per fer complir amb aquelles lleis en el cas del monòlit i de l’avinguda que l’alcalde franquista Marcet té a Bellaterra.”
I denuncien que, tot i les aprovacions dels plens municipals:
“Ni l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, ni l’EMD de Bellaterra hagin aprofitat aquestes obres per ordenar la retirada d’aquest monòlit en compliment de la llei i de les diverses mocions aprovades.”
Junts: “Reclamem el compliment de la Llei” El grup municipal de Junts per Cerdanyola també ha publicat un breu comunicat on reclamem el compliment de la llei de memòria Democràtica a Bellaterra. I s’afegeixen a la petició d’alguns veïns que han titllat de vergonyós no haver aprofitat les obres per retirar el monòlit.
“Junts també se suma a les veus que reclamen la retirada de Bellaterra del monòlit i el nom del carrer a Josep Maria Marcet, alcalde de Sabadell durant el franquisme, en compliment de la Llei de Memòria Democràtica.”
Tant ERC com Junts insten a l’EMD i a l’Ajuntament de Cerdanyola a actuar amb urgència per garantir la dignitat democràtica de l’espai públic.
Mort d’un milicià: Informe preliminar de resultats sobre la ubicació de la sèrie fotogràfica de Robert Capa. És una investigació de Fernando PENCO VALENZUELA amb la col·laboració del fotògraf Juan OBRERO LARREA
Mort d’un milicià i Robert Capa 📷 CEDIDA
Mort d´un milicià. Informe preliminar de resultats sobre la ubicació de la sèrie fotogràfica de Robert Capa.
El 2007, l’International Center of Photography editava, sota el suggerent títol This is war! Robert Capa at work, el darrer treball de Richard Whelan sobre la vida i l’obra del fotògraf de guerra més influent del segle XX. La monografia dedicava un extens i interessant capítol a la fotografia que va consagrar a Capa i que va ser realitzada durant el primer viatge a la guerra civil espanyola. Richard Whelan sempre va sostenir que Mort d’un milicià va ser realitzada a Cerro Muriano el 5 de setembre de 1936, basant els seus postulats en raonaments pensem que fonamentats.
Tot i això, l’aparició a This is war! Robert Capa at work de la imatge que il·lustra la nostra portada, va fer que qui subscriu aquest informe dubtés des del moment en què la va veure que la mítica foto de Capa estigués feta a Cerro Muriano. Des de llavors, va començar aquesta investigació preliminar el referent de la qual no ha estat altre que el de la nova fotografia, imatge que aportava dades geològiques i geogràfiques que han resultat determinants en aquesta investigació (4).
Relat dels fets
Al març d’aquest any concloíem els nostres treballs de prospecció i rastreig a l’entorn de Cerro Muriano tractant d’identificar tant el fons muntanyós com la zona que ocupa la petita vall que s’observa a la foto A, els resultats van ser negatius per la qual cosa es va decidir començar a explorar i prospectar altres zones del front de Còrdova que, entre finals d’agost i començaments de setembre, es trobaven.
El mes d’abril es va centrar a l’àrea oriental del front prenent com a referència geològica la cota de Torrearboles, visible des de qualsevol punt de la vall del Guadalquivir. Els nostres treballs de camp es van desenvolupar per aquest ordre:
-Àrea del Pont d’Alcolea (Eix dels Cims-Curtijo de Casablanca)
-Àrea de Villafranca (Eix de la Mojonera)
-Àrea del Carpio-Pedro Abad
-Àrea de Vila del Rio-Marmolejo (5)
Els resultats de la mateixa manera que per al cas de Cerro Muriano, van ser negatius encara que vam poder detectar la presència d’importants zones de trinxera i nius de metralladora a l’entorn de la Mojonera (Villafranca) i a l’embassament de Navallana (Alcolea), així com la recollida d’importants manifestacions orals.
Reconstrucció del front de Còrdova a la fi d’agost de 1936, (font: Martinez Bande J.M., op.cit. p. 68).
(5) Ja a la província de Jaén
En la seva biografia sobre Capa, Richard Whelan, va escriure que el jove fotògraf durant la seva estada a Berlín havia conegut Korsch, un marxista expulsat del partit comunista alemany per les seves diferències amb Iòsif Stalin. Possiblement Korsch, captivat pels anarquistes espanyols, provoqués a Capa una certa adhesió cap a la seva causa. Sens dubte, l’argument de Whelan va ser encertat ja que Taro i Capa, en el seu primer viatge a la guerra civil, van visitar els tres principals feus anarquistes: Catalunya, Aragó i Andalusia i dins d’aquesta última, Còrdova-ciutat que Jacques Maurice inclou juntament amb Sevilla, Cadis i Màlaga al que va denominar l’Andalusia. Aquest mateix raonament i el fet que la majoria de les fotos publicades de Capa i Taro al front de Còrdova corresponguessin a milicians anarquistes, van ser els motius que ens van portar fins a l’eix de Castro del Río-Espejo, aleshores, principal nus cenetista a la província de Còrdova.
Espejo
El 8 de maig de 2009, vam identificar per primera vegada les cadenes muntanyoses que apareixen al fons de la Foto A. Després de reconèixer el terreny el meu company i fotògraf Juan Obrero Larrea, prenia les primeres imatges des d’un erm proper a Espejo. Tot seguit, van ser identificades com les Serres de Cabra i de Montilla, ressaltant el bec de l’Ermita de Cabra com l’element més definitori dels accidents geològics reconeguts.
A partir de llavors, les nostres tasques de camp es van centrar a recompondre el front a la zona i prospectar les àrees de Castro del Río i Espejo. Aviat, descartem la primera localitat i ens centrem a la segona. El 13 de juny de 2009, vam poder donar nom a tots els elements tal com apareixen a la fotografia de la portada.
Considerant el nostre estudi com a preliminar, podem col·legir el següent:
-La fotografia del milicià va ser realitzada a Espejo (Còrdova)
-Seguint els postulats de Whelan, i considerant que sigui immediatament anterior a la sèrie de refugiats de Cerro Muriano, probablement va ser feta al començament de setembre.
-La fotografia, orientada lleugerament al sud-est, es va fer a la tarda.
-El milicià no és Federico Borrell García. Aquest anarquista mor a Cerro Muriano, a les 16,00h del 5 de setembre de 1936.
-La batalla d’Espejo, hostil i cruel, es va lliurar entre els dies 22 i 25 de setembre de 1936 (6).
(6) Tot i la data de la batalla, tenim constatades topades i enfrontaments entre franquistes i republicans a partir del 20 d’agost, després del fallit intent del general lleial Miaja de recuperar Còrdova. Mirall es rendirà el 25 de setembre. En aquesta èpica batalla van morir 105 republicans, segons fonts governamentals, i 400 en les dades estudiades pels generals de Franco.
Aquest document de l’anarquista Enrique Borrell Fenollar escrit el 1937, relata que l’alcoià Federico Borrell García moria el 5 de setembre de 1936 a les 16,00 h, parapetat després d’un arbre al front de Cerro Muriano (Còrdova).
La Fessa del Rellotge
La Haza del Reloj es troba avui poblada d’oliveres però aquesta era, ja recol·lectada a començaments de setembre de 1936, degué ser un punt estratègic en la defensa d’Espejo. Avui és difícil poder trobar empremtes de les seves trinxeres encara que segons les nostres referències i estudis, pensem que Mort d’un milicià va poder ser feta en aquest turó, oa les seves proximitats. (7)
Imatge superposada en què s’observa a la part superior una fotografia obtinguda des de La Haza del Reloj (cota 405) a Espejo, i que podria avalar la nostra hipòtesi. En la interpretació de les dues imatges, es poden identificar els mateixos llocs que fins ara hem pogut reconèixer.
A més del nostre treball de camp, per a una primera localització de la Fessa del Rellotge-cota 405- i els seus voltants, ens hem servit del Visor SIGPAC, versió 5.4.4. del Ministeri del Medi Ambient i Medi Rural i Marí. Els nostres punts responen a les coordenades UTM:
X: 363706,25. 363698,21
I: 4171559,07. 4171387,06.
(7) És imprescindible fer estudis de suport a la nostra proposta que incloguin aspectes tan necessaris com l’històric, arxivístic, cartogràfic, topogràfic, d’aixecament fotogramètric, a més de la recollida de manifestacions orals.
A continuació detallem els elements identificats a la Foto A, i aportem documentació preliminar:
–Serra de Cabra
Ubicada al SE des d’on es va fer la foto A, la componen les altures més significatives de la imatge destacant el pic de l’Ermita de la Mare de Déu de la Serra de Cabra.
–Serra de Montilla
Al SO, la localitat veïna de Montilla es trobava sota el control dels nacionals des de pràcticament el començament de la guerra civil. Amb gairebé tota probabilitat, els milicians que apareixen a la foto A, dirigeixen les seves mirades cap a aquest poble del camp.
–Plànol de la Banda
Gran plana, avui copada d’oliveres, que s’estén d’E. a O. entre la franja de la serra i el camp.
–Vell camí de Nova Carteya
També conegut pels vilatans com el camí de Casalilla, és el que hem identificat al marge inferior dret de la fotografia. Avui, continua mantenint-se com una pista de terra i és emprat per comunicar els mas i cases de camp de la zona.
T.M.: Espejo
–Vell camí de Espejo
A l’antic mas de Casalilla, s’uneix al vell camí de Nova Carteya. El camí d’Espejo parteix des de l’actual cementiri de la localitat i conflueix a la carretera de Castro del Río, uns quilòmetres a l’E. El vell camí d’Espejo recorre els paratges i masos que apareixen a la zona de camp a la foto A.
T.M.: Espejo-Castro del Rio
Vell camí d’Espejo a l’alçada del Cortijo de los Molinos
(8) Terme Municipal.
original, molt retocada a la coberta i accessos. Els paraments, elaborats amb pedra i travats amb morter de calç, indiquen la seva antiguitat.
Coordenades UTM
X: 364218,21
I: 4129822,98
T.M.: Espejo
Cortijo de Casalilla amb Espejo al fons.
–Conjunt de Los Molinos
Es tracta de tres construccions antigues convertides en trulls després de la guerra civil, la de la Magdalena va ser la més important. Avui, los cortijos de Los Molinos, tal com es coneixien el 1936, estan abandonats. Si s’observa amb deteniment la imatge superposada de la pàgina 7, es pot apreciar amb claredat que part del terreny calm que apareix davant del Cortijo de Los Molinos a la foto del 1936, ha quedat fossilitzat actualment.
Coordenades UTM
X: 365138,28
I: 4168642,88.
T.M.: Castro del Rio
Antic Cortijo de Los Molinos, convertit més tard en trull per a la producció d’oli.
–Casilla de Rioobo
Petita casa de camp propera al Cortijo de Los Molinos, avui en ruïnes.
Coordenades UTM
X: 365138,28
I: 4168642,88.
T.M.: Castro del Rio
En primer pla, Casilla de Rioobo amb la localitat d’Espejo i la Haza del Reloj, al nord.
-La Fessa del Rellotge (cota 405).
Lloc des del qual hem centrat la nostra investigació. Per les seves característiques, La Haza del Reloj o Cota 405, devia ser un enclavament estratègic molt important en la defensa d’Espejo i primera línia de front entre el 18 de juliol i el 25 de setembre de 1936. Des d’aquest turó dominant, les tropes lleials controlarien Montilla i les defenses estratègiques enemigues. En el vol americà de 1956, aquesta era ja apareix sembrada de cereal i completament deshabitada.
Coordenades UTM
X: 363706,25
363698,21
I: 4171559.07
4171387.06.
TM: Mirall
Des de l’antic camí de Casalilla, panoràmica de Mirall i el turó de la Fessa del Rellotge.
(9) Pensem que la Sèrie del Milicià va haver de ser feta en aquest turó, o molt a prop seu. (10) Fins avui, hem constatat la presència de zones controlades per les tropes de Franco al SO d’Espejo, a uns 1200m. de la població.
Bibliografía consultada:
Martínez Bande, J.M., 1968. La campaña de Andalucía, San Martín ed., Madrid.
Maurice, J., et al., 1990, El Anarquismo andaluz, campesinos y sindicalistas, 1868-1936, ed. Crítica, Barcelona.
Moreno Gómez, F., 2008. 1936: el genocidio franquista en Córdoba, Crítica ed., Barcelona.
Penco Valenzuela, F., 2009. “Robert Capa en Cerro Muriano”, Consejería de Justicia y Administración Pública de la Junta de Andalucía, Proyecto de Subvención en materia de la Memoria Histórica, Sevilla.
Visor SIGPAC, versión 5.4.4. del Ministerio del Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.
Whelan, R., 2007, This is war! Robert Capa at work, New York, ICP.
Whelan, R., 2003, Robert Capa: la biografía, Aldeasa ed., Madrid.
“Les fulles de l’olivera contenen un glucòsid anomenat oleuropeïna. A més, tenen glucosa, matèries tàniques i resines”.
Fulles d’olivera
LLUIS TORRES🌿L’Olivera és un arbre que es cria silvestre a províncies del litoral mediterrani i pra Les seves fulles tenen unes propietats beneficioses hipotensores i hipoglucemiants.
Característiques de l’olivera
L’olivera és un arbre petit que pertany a la família de les oleàcies. Posseeix un tronc gruixut, irregular i retorçat a mesura que es va fent més gruixut.
Les fulles són el·líptiques, senceres, estretes i punxegudes, verdes i llustroses pel feix i blanquinoses pel revers. Les flors són blanques i petites i es disposen en ramets axil·lars.
Es cria silvestre, bé de forma aïllada, bé formant ullastrars a les terres baixes properes al mar de les províncies del litoral mediterrani i atlàntic de la península, així com a les illes Balears. Se suposa que és originari de la mediterrània oriental.
Les fulles de l’olivera contenen un glucòsid anomenat oleuropeïna. A més, tenen glucosa, matèries tàniques i resines.
Les fulles, sempre que no hagin estat fumigades, es preparen en infusió per beneficiar-se de les seves propietats.
Beneficis de les fulles d’Olivera
Les fulles d’Olivera aporten grans beneficis per a la salut, tant internament com externament.
Les seves propietats contribueixen a reduir la tensió arterial i actua d’hipoglucemiant, de manera que contribueix a mantenir els nivells de sucre a la sang equilibrats.
També té propietats antifúngiques i antiinflamatòries per la qual cosa ajuda a eliminar diferents tipus de fongs intestinals.
A més, de forma externa, és un excel·lent hidratant per a la pell, afavoreix l’elasticitat i ajuda a prevenir i alleujar l’artritis.
Utilització:
Es poden consumir a infusió i preparar infusions d’ús extern.
Com es prepara la infusió de fulles d’olivera?
Infusionar directament en aigua calenta. Hi afegim una cullerada de postres per preparar una infusió amb aigua. Concretament, l’aigua ha d’estar a 75ºC-80ºC. El temps de repòs ha de ser de 5 a 10 minuts abans de prendre.
“Es poden prendre tres tasses al dia”
Contraindicacions:
Igual que la majoria de plantes medicinals, no cal fer un consum excessiu i descansar cada cert temps de prendre-la.
“Senyor Riba, mentre vostè ha decidit invertir en burocràcia, les voreres es desfan i els carrers s’esberlen, posant en risc als nostres veïns. Creiem que s’ha girat l’esquena al poble” PLABUM
“Un 60% del veïnat va decidir, de manera democràtica i legal, emprendre el camí de l’annexió a Sant Cugat. Ho van fer amb esperança, amb convicció, i amb l’anhel de millorar la qualitat de vida del nostre poble. Però aquella esperança, legítima i pacífica, s’ha anat transformant en indignació” BELLATERRA-SANT CUGAT
PLABUM
Representats de la EMD, de la Diputacio de Barcelona y Exelentissim Alcalde de Cerdanyola
Molt Bona tarda, i benvinguts a la nostra Entitat Municipal “Desatesa” de Bellaterra:
Volem donar veu a una realitat que compartim i que fa massa temps que suportem en silenci : Bellaterra se sent abandonada.
Els carrers es degraden, la il·luminació és insuficient, el clavegueram col·lapsa, i moltes de les infraestructures són del segle passat, mentre el trànsit extern creix sense control i envaeix els nostres carrers, ja no segurs ni tranquils com abans.
Senyor Riba, mentre vostè ha decidit invertir en burocràcia, les voreres es desfan i els carrers s’esberlen, posant en risc als nostres veïns. Creiem que s’ha girat l’esquena al poble.
Mirin aquesta plaça:
… esplèndida, sí, però lluny del projecte original. … sense places d’aparcament verdes per als residents, … sense la rotonda que reforçi la seguretat vial, … … sense el traspàs de la carretera B1414, vial d’alta densitat i on alguns de nosaltres ja hi hem près mal. … darrere aquesta plaça, un centre mèdic que ENCARA NO ÉS una REALITAT…
Perquè hem de dependre de les Subvencions de la Diputació i no de les Inversions que ens pertoquen? La cadira de l’excelentíssim Ajuntament, roman buida a les nostres juntes veïnals, i el bloqueig i retràs d’expedients com el de l’annexió, es fa sota un únic lema: “Bellaterra és Cerdanyola.” .. sense més .. però amb els màxims respectes .. ha volgut Cerdanyola ser mai de Bellaterra?…
COMISSIÓ D’ANNEXIÓ A SANT CUGAT
Bellaterra demana pas, volem marxar de Cerdanyola. Tenim veu propia i una comunitat activa que no es cansa de tirar endavant, malgrat ens sentim invisibles als ulls de les Institucions.
Un 60% del veïnat va decidir, de manera democràtica i legal, emprendre el camí de l’annexió a Sant Cugat. Ho van fer amb esperança, amb convicció, i amb l’anhel de millorar la qualitat de vida del nostre poble. Però aquella esperança, legítima i pacífica, s’ha anat transformant en indignació.
Volem pertànyer a un municipi amb qui poder tenir cohesió geográfica i social. Volem tenir accés als serveis bàsics sense tenir-ne que asumir tota la càrrega, que és un dret per a tothom. I si! Volem pertànyer a Sant Cugat perque allá tenim el cap, les dependencies de l’Ajuntament , els cinemes i els restaurants tant sols agafant un tren que pasa cada 15 minuts. Ens sentim una molèstia per Cerdanyola. Però també estem segurs que som una oportunitat per Sant Cugat!
Amb l’esperança que hi hagi una entessa dels municipis i respectin la voluntat del poble de Bellaterra.
Els actuals gestors de l’EMD de Bellaterra, a la seva publicació oficial, han censurat les imatges del veïnat, que amb infinitat de pancartes van mostrar la seva indignació, tot exigint el respecte per més del 60% del cens de Bellaterra que van signar oficialment per annexionar-se a Sant Cugat del Vallès. Esperem que la Generalitat, que té l’última paraula, respecti la democràcia.
On són els colors de Catalunya? CEDIDA
LLUIS TORRES|Ahir, dia 19 de juny, Josep Maria Riba. president de l’EMD de Bellaterra, amb l’assistència dels regidors de l’Ajuntament de Cerdanyola, Maria Eulàlia Mimó, Pepi Rivera i Javier Sánchez, es va inaugurar la reforma de la Plaça del Pi de Bellaterra. Carlos Cordon, l’alcalde de Cerdanyola, i David González, regidor responsable de relaccions amb Bellaterra, no van assistir, segurament per evitar el veïnat present, que amb moltes pancartes reivindicava l’annexió de Bellaterra a Sant Cugat.
La reforma ha estat financiada t per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Cerdanyola, aprofitant el Pla Únic d’Obres de Catalunya, i executat per l’EMD de Bellaterra, i en contra d’una gran part del veïnat i el comerç de la zona, reivindicant la baixada de clientela i recaudació econòmica.
Riba, el president del l’EMD Bellaterra, va destacar que “ara tenim una plaça més agradable, segura i preparada per fer-hi activitats positives per al poble”, tot amb un perillós nou aparcament de 7 places, aparcament de l’edifici de la Farmàcia, que ha d’atravessar la nova plaça, i la manca de nova vegetació, tot i que aprofitant aquesta inauguració, s’han renovat els vells parterres amb plantes variades.
Els actuals gestors de l’EMD de Bellaterra, a la seva publicació oficial, han censurat les imatges del veïnat, que amb infinitat de pancartes van mostrar la seva indignació, tot exigint el respecte per més del 60% del cens de Bellaterra que van signar oficialment per annexionar-se a Sant Cugat del Vallès. Esperem que la Generalitat, que té l’última paraula, respecti la democràcia.
La majoria de diputats aprova la norma que permetrà dissoldre aquestes agrupacions com va sortir cap a la Cambra Alta i rebutja l’esmena del PP que eliminava qualsevol referència a la dictadura
— El PP intenta canviar la llei per dissoldre associacions franquistes amb la seva majoria al Senat: inclou ETA, però ni esmenta la dictadura
Manifestants amb bandera franquista. EFE
MARTA BORRAZ|El Congrés ha donat aquest dijous el vistiplau definitiu a la llei per perseguir associacions que exaltin el franquisme i ha rebutjat les esmenes que va introduir el PP al Senat per canviar completament la norma i posar el focus a ETA. El text, que ha estat recolzat per tots els grups tret del PP, Vox i UPN, incorpora una nova causa de dissolució d’aquestes entitats: la realització d’activitats que constitueixin apologia de la dictadura o els seus dirigents.
La Cambra Baixa ha donat llum verda a la proposició de llei impulsada pel PSOE després de descartar els canvis proposats pels populars, que van modificar de dalt a baix la iniciativa fent ús de la seva majoria al Senat. Així, el text va acabar convertit en una reforma del Codi Penal –tot i que en un inici era una reforma de la llei d’associacions– que no anomenava la dictadura franquista i es limitava a perseguir associacions violents que promoguin qualsevol tipus de règim totalitari o aquelles que enalteixin el terrorisme d’ETA.
Tant el PSOE com els socis del Govern –Junts i PNB no han pres la paraula– han tret els populars el seu intent i els han acusat de “tractar de confondre la ciutadania” i “utilitzar” la Cambra Alta fent “un exercici de filibusterisme parlamentari”, en paraules del diputat socialista Raúl Díaz, que “ Al mateix “empara legal” s’ha referit també Nahuel González, de Sumar, que ha assegurat que el PP “da piruetes argumentals per no condenar el franquisme” i ha dedicat bona part de la intervenció a criticar el PSOE per l’escàndol de Cerdán i Ábalos.
Cap dels socis del Govern que ha intervingut en el debat ha evitat referir-se a aquest assumpte, però la majoria d’intervencions han estat emprades pels portaveus per defensar la reforma de la llei d’associacions, l’aprovació de les quals supera amb escreix el termini d’un any que donava la Llei de Memòria Democràtica del 2022. La nova norma està pensada només per a les associacions via iniciada pel Ministeri de Cultura al juny de l’any passat.
El diputat de Bildu Jon Iñarritu ha donat suport a la llei fent referència a la “necessitat de la desfranquització de l’Estat” i ha posat com a exemple “el revisionisme històric i les escombraries franquistes” que es difon “a les xarxes socials que usen els joves per informar-se” o les paraules de l’expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre” la II República. El parlamentari d’ERC Francesc-Marc Álvaro Vidal s’ha expressat en la mateixa línia i ha estat contundent amb el PSOE assenyalant-lo per “arribar tard i malament” a la memòria històrica. “El PSOE de Felipe González va fer moltes coses però també va deixar de fer-ne d’altres. […] Felipe González és responsable també d’aquella dreta que ha crescut i aquest és el bipartidisme podrit del que vostès són víctimes directes”, s’ha dirigit a la bancada socialista. “Aquesta llei és un passet més perquè el nostre país saldi comptes amb el passat”, ha afegit Martina Velarde, de Podem, que ha culpat el PP de “posar travetes” a la seva tramitació. A la llum de la reforma, les associacions podran ser dissoltes si enalteixen el franquisme, el cop d’Estat del 1936 o la dictadura posterior “quan concorri menyspreu i humiliació de la dignitat de les víctimes” o incitin “directa o indirectament” a l’odi o violència contra aquestes per la seva condició. Aquest nou motiu de dissolució s’aplicarà “amb independència” dels fins i activitats que recullin les organitzacions als estatuts i serà un jutge qui acordi la mesura.
“L’ordre jurisdiccional civil serà competent”, estipula la reforma, que reserva al Ministeri Fiscal “l’exercici de l’acció” en aquest tipus de processos. A més, reconeix “legitimació activa” a les entitats memorialistes i de víctimes de la dictadura. La Fiscalia també pot valorar si inicia accions per possibles comissions de delictes com el d’associació il·lícita, entre les quals hi ha aquelles que inciten a l’odi o la violència, segons el Codi Penal.
La norma ha tirat endavant malgrat els vots del PP i Vox, que l’han criticat durament. El popular Enrique Belda ha justificat els canvis del Senat amb l’objectiu de fer una llei “d’acord amb els informes dels lletrats”, que la consideren inconstitucional. “Nosaltres el que estem fent és dir que estem al costat de totes les víctimes i ho fem de manera coherent”, ha afirmat el diputat abans d’acusar el Govern de “treure a passejar Franco” per intentar “estendre una cortina de fum que tapi el que està passant”.
Vox, per part seva, ha defensat que la norma “violenta” diverses llibertats com la ideològica o la d’associació i pretén “endinsar-se en la consciència dels individus” a més de qualificar-la de “censura ideològica”, ha dit José María Sánchez. Durant el seu torn, el diputat ha afirmat que la reorma és “pròpia d’un sistema no autoritari sinó totalitari” i ho ha comparat amb “el feixisme italià” que, segons ell, “pretenia que la totalitat de l’existència s’integrés en un ens anomenat Estat”. I ha afegit: “Per això no va ser totalitari el franquisme, qualificat com a autoritari a l’obra publicada per la Reial Acadèmia de la Història”, ha assegurat referint-se a una versió que ja va ser modificada.
BELLATERRA.CAT 