Portada de la revista Bella-Terra (Barcelona, 1923-1927), de l’abril de 1924
Lletra de “La Cançó de Bellaterra”
La cançó de Bella Terra bé l’haureu sentit cantar Qui la sent a la muntanya té ganes de caminar qui la sent en mar o platja té ganes de navegar, i sentida, un clar de lluna, fa ganes de festejar
Qui la canta una vegada ja no fa sinó cantar Bella Terra! Bella Terra! mai més te podré oblidar!
Bella Terra era una reina que brodava vora el mar, de sentir tant les sirenes la reina s’endormiscà, li va caure la corona i el mar se la va emportar Quan la reina es dessonilla sospira que fa penar.
Qui la sent tan sospirosa ja no fa sinó cantar: Bella Terra! Bella Terra! mai més te podré oblidar!
Fa molts anys que Bella Terra no sap fer sinó esperar; mariners no t’haureu vista? d’onades no l’heu besat? Be n’arriben cada dia d’onades i naus del mar! la corona que ella espera no acaba mai d’arribar.
Qui la veu aixi tan trista ja no fa sinó cantar: Bella Terra! Bella Terral mai més te podré oblidar!
Els vassalls de Bella Terra per poder-la aconhortar, li han fet una corona teixida de bona mà la ginesta és de muntanya les pedres del fons del mar i del camp un pom d’espigues i roselles flamejants.
I, ballant-li una sardana, ja no fan sinó cantar Bella Terra! Bella Terral mai més te podré oblidar
Lletra: VENTURA GASSOL Música: JULI ROMEU Font: Revista BELLA-TERRA, abril 1924 Dibuix:Juan Mezquita Almer,1881-1956
Ventura Gassol i Rovira (La Selva del Camp, Baix Camp, 1893 — Tarragona, 1980), escriptor, polític, pedagog innovador i orador hàbil. Rep una sòlida formació humanística al Seminari Conciliar de Tarragona, que abandona poc abans d’ordenar-se capellà. La seva poesia apareix en ple moviment noucentista, però respon més aviat a una estètica romàntica i vuitcentista.
Juan Mezquita Almer (Onda, 1881 – Castelló, 1956), natural d’Onda, va estudiar Dibuix i Pintura a l’Escola de Belles Arts de València i va ser un extraordinari dibuixant, il·lustrador editorial, aquarel·lista i ceramista. El seu treball, que abasta la primera meitat el segle XX, es va desenvolupar a diverses ciutats com Barcelona, Madrid, València, Castelló i, per descomptat, Onda.
“La qüestió econòmica és sempre angoixant a totes les societats i encara més a Sport Club Bella-Terra, de nova planta i amb pocs socis. Vàrem recórrer totes les cases i famílies de Bellaterra demanant donacions i afiliacions”.
Vista aèria on es veu el terreny del Club Bellaterra al número 1 de la Revista Sport Club Bella-Terra, 1936 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
ARTUR VIDAL I SOLÀ (5) Ens calia un local social per les tertúlies, reunions, festes i secretaria. Com que no hi havia possibilitat de lligar-se cap, per les característiques pròpies de Bellaterra es va fer inevitable pensar en la construcció d’un xalet dintre dels nostres terrenys.
Després de cavilacions, projectes i negociacions varem arribar a un acord amb el contractista Tomàs Llorens, de Sant Cugat, per tal de construir el local a la part alta del solar que dona al carrer Lluís Ábalo i a on encara hi havia un gran rètol de ferro de tres o quatre metres d’alçada i set o vuit de llargària, anunciant la societat urbanitzadora. El cost seria d’unes sis mil pessetes i en pagariem dues mil al moment de signar el contracte i dues mil mes cada any fins a la cancel·lació del deute. Mentre no estés totalment pagat el contractista es reservava dues canonades de l’interior per posar-hi unes vitrines destinades a la seva propaganda.
L’edifici no es va acabar fins al següent any 1936 i la malaurada guerra civil de 1936 va impedir la seva total adequació.
Avui dia el xalet està inclòs dintre del conjunt de construccions que formen els locals del Club Bellaterra. Per localitzar-lo es pot concretar que és la part que es troba a l’esquerra, entrant per la porta que dóna al carrer de Lluís Abalo, menys la sala que dóna a la piscina i els locals utilitzats com a sala de jocs i secretaria, de construcció posterior. La sala de joc i secretaria corresponen a la primitiva central telefònica de Bellaterra.
L’ex-president Conrado Llorens Suqué va fer donació del llum que hauria penjat del centre de la sala del xalet i els senyors Salsas, Sorjus i Vidal Pons varen regalar el mobiliari, format per unes taules, cadires i sillonets de vímet.
Tot va desaparèixer el 1936, gairebé abans d’estrenar-se.
Com anècdota curiosa explicaré el motiu de la donació del mobiliari. El Sr. Salsas era propietari i soci del Club, tenia un plet important del qual no en recordo les circumstàncies i n’era advocat el Sr. Sorjus, propietari d’un solar a Bellaterra, i n’era procurador el meu pare Climent Vidal. Els tres varen acordar que si el plet es guanyava, regalarien per parts iguals el mobiliari del Club. El plet es va guanyar i complint la promesa varen fer la donació de les cadires, taules i sillonets.
Acabada la guerra civil de 1936 encara en quedaven dos o tres cadires i sillonets que suposo que per la ruïna i desgast natural del temps van desaparèixer.
La qüestió econòmica és sempre angoixant a totes les societats i encara més a Sport Club Bella-Terra, de nova planta i amb pocs socis. Vàrem recórrer totes les cases i famílies de Bellaterra demanant donacions i afiliacions. Es també anècdota curiosa que el Sr. Alexandre Pon, estiuejant i llavors propietari d’una tenda de queviures a Barcelona anomenada La Holandesa, ens va regalar un pernil magnífic amb el qual vàrem organitzar un sorteig. Les noies feren un treball prodigiós venent números de la rifa del pernil. Crec que la Carme Ábalo, llavors un marrec de set o vuit anys, va batre el record de vendes. D’aquell pernil en sortiren sis-centes pessetes. Ho dic de memòria, doncs no queden antecedents. Les festes es feien, com sempre, a l’Hostal de Sant Pancràs, de les quals ja en parlaré breument més tard, però nosaltres voliem fer-ne una en el Club, com inauguració, i que fos sonada.
Fa tants anys que no puc recordar-ne tots els detalls. La festa va ser un ball de nit, de gala, com es deia aleshores. Es celebrà dintre de la pista de tenis i com que el terra encara era de fang i hauria resultat difícil la balleruga, vàrem llogar i col·locar una catifa, com les utilitzades en els envelats, sobre la pista de joc. Com a música teniem un gramòfon -o potser gramola- i un piano de manubri, que vàrem llogar a Sant Cugat.
Vàrem organitzar el servei de bar, preparat i servit per nosaltres mateixos. Recordo que amb cada bitllet d’entrada hi anava comprés una anella de filferro i després va servir per que a la mitja part i tancat dintre d’un cercle de cadires, els titulars poguessin caçar un ànec, que vam deslliurar dintre d’aquesta tanca improvisada. El que va encartar-lo amb l’anella, se’l va emportar.
La festa va ser un èxit clamorós. Va durar fins a la matinada i podriem dir que hi varen participar tots els bellaterrencs, amb famílies, amics i convidats. Llavors era costum entre les colònies d’estiuejants una certa solidaritat recíproca. Nosaltres anàvem algunes vegades a Cerdanyola, Sant Cu- gat i Valldoreix, principalment, i gent d’aquests pobles venia també a Bellaterra. Molts teniem amistats escampades en aquestes colònies d’es- tiuejants. La festa va acabar molt bé, però les escurrialles varen tenir un final tragicòmic.
Font: Sport Club Bella-Terra, Arxiu Bellaterra.Cat
“Cal que l’EMD de Bellaterra actualitzi les instal·lacions dels jocs infantils del Parc de la Bonaigua i compleixi la normativa de la Generalitat de Catalunya”
Jocs infantils fora de normativa al Parc de la Font de la Bonaigua de Bellaterra
LLUIS TORRES|Per a evitar ensopegades, relliscades i cops, convé que el terra dels jocs infantils del Parc de la Font de la Bonaigua sigui l’adequat i que amortigui possibles caigudes. Cal que l’EMD treballi per aplicar la normativa, cosa que no fa des del principi d’aquestes velles i instal·lacions”
El que diu la normativa de la Generalitat de Catalunya pels parcs infantils 👇
En les activitats de lleure És relativament freqüent que els infants sofreixin un accident en el decurs de diverses activitats de lleure, ja sigui en un parc infantil, a l’escola o practicant algun esport. Això no significa pas que s’hagin de restringir aquestes activitats, que contribueixen molt positivament al desenvolupament psicomotor del nen. La majoria d’aquests accidents són lleus, però cal adoptar algunes precaucions per a reduir les probabilitats que es presentin.
En els parcs infantils, convé de comprovar que tots els aparells estan en les condicions adequades, com ara mirar que els gronxadors estiguin ben subjectes, que els tobogans no tinguin estelles i que arribin fins al terra. En qualsevol cas, no convé deixar que el nen utilitzi tot sol els aparells fins que no tingui més de tres anys d’edat. Mentrestant, se l’ha de vigilar de prop, ensenyar-lo a utilitzar-los correctament i a mesurar les pròpies limitacions.
Per a evitar els accidents en la pràctica esportiva és important disposar de la supervisió de persones expertes, que guiïn el nen per a adaptar-ne l’activitat al seu grau de maduresa. Sempre s’ha d’utilitzar el material adequat per a la pràctica de cada esport, que en determinats casos inclou proteccions especials.
Font: Generalitat de Catalunya, Enciclopèdia Catalana
– El Parc Natural està més preparat per afrontar l’estiu gràcies a la feina de prevenció passiva i a les pluges abundants de la primavera
– Aquesta temporada d’hivern s’han fet tasques de manteniment en 313 ha de franges forestals i tasques d’aclarida en 185 ha de punts estratègics
– Les franges de protecció i els punts estratègics de gestió per prevenir grans incendis forestals són els espais més rellevants on s’ha intervingut tradeta
AMB📷ARAN RODRIGUEZ)
Aquest hivern, el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola ha treballat intensament per reduir al màxim el risc d’incendi de cara a la temporada d’estiu. S’han fet actuacions en 500 hectàrees, conformades per franges de protecció i punts estratègics de gestió. El President de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Excm. Sr. Jaume Collboni, i el Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, l’Hble. Sr. Òscar Ordeig, han presentat aquest dimecres les actuacions forestals realitzades darrerament al Parc Natural de la Serra de Collserola, acompanyats pel director gerent del Consorci, el Sr. Raimon Roda.
La intervenció en les franges de protecció i l’execució de tasques en punts estratègics formen part de l’estratègia de prevenció passiva d’incendis forestals, que es duu a terme entre la tardor i la primavera amb l’objectiu de reduir la càrrega de combustible dels boscos per limitar la intensitat d’un foc potencial i trencar la continuïtat de la massa forestal per tal d’afavorir els espais oberts i la configuració d’un mosaic agroforestal més resilient davant del risc d’incendi.
AMB 📷 ARAN RODRIGUEZ)
El conjunt d’actuacions que s’han portat a terme, a banda del blindatge de les franges i els perímetres de protecció, són:
El foment de la silvopastura: Aquest any, els ramats presents al Parc Natural han pasturat en un total de 1.162 hectàrees de terreny. El PEPNat prioritza la pastura com a eina de prevenció d’incendis forestals i de gestió d’hàbitats, perquè contribueix a reduir la biomassa dels boscos i a conservar la biodiversitat associada al paisatge, en forma de mosaic agroforestal.
Treballs de gestió forestal adaptativa:
Amb aquestes intervencions forestals, que pretenen millorar l’estructura i la resiliència dels boscos, també s’afavo eix el creixement d’altres espècies arbòries amb menys presència com l’alzina (Quercus ilex), la surera (Quercus suber) o el roure (Quercus humilis), i d’espècies de matollar com l’aladern (Rhamnus alaternus), l’arboç (Arbutus unedo) o el marfull (Viburnum tinus), entre d’altres. Infraestructura de prevenció d’incendis: Les línies d’actuació vinculades a les infraestructures de prevenció i seguretat davant del risc d’incendi són la conservació de la xarxa viària, el manteniment de senyalitzacions i tancaments i el manteniment de basses i hidrants. A banda, s’ha instal·lat nova senyalització en camins que no disposen de cadena. Adequació de línies elèctriques: La vigilància preventiva de l’entorn de les línies elèctriques i les intervencions de manteniment són responsabilitat de les companyies titulars.
El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, a través de l’equip de guardes del Parc, porta a terme la vigilància i el control de les actuacions forestals de manteniment que fan les companyies propietàries. Prevenció i actuació davant d’abocaments de residus: Es tracta d’una tasca vital perquè són focus de risc que poden afavorir l’inici i la propagació d’incendis.
Estiu amb perspectives òptimes
Totes aquestes actuacions permetran arribar a l’estiu amb molt bones condicions per controlar el risc d’incendi. Les precipitacions abundants de la primavera, juntament amb unes temperatures habituals per a l’època, donen perspectives més optimistes que en els últims quatre estius. Els models estacionals a mitjà i llarg termini apunten que durant l’abril i el maig hi podria continuar havent algunes precipitacions, i que l’estiu es preveu normal en relació amb el règim pluviomètric, de manera que probablement hi haurà pocs dies de pluja. Aquestes projeccions apunten a temperatures superiors a les normals durant el període estival.
En qualsevol cas, el Consorci, com cada any, posarà en marxa el dispositiu de vigilància activa d’incendis, que entrarà en funcionament durant la primera quinzena de juny.
Font: Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
“Els savis de la contrada ens digueren que el conveni era una presa de pel; deien que aquells terrenys ja no eren propietat del Foment de la Vivienda sinó que pertanyien a l’Ajuntament de Cerdanyola, per què la Societat Urbanitzadora n’havia fet donació al municipi al fer-li traspàs dels carrers de la urbanització”.
Antiga instal·lació del Club Bellaterra 📷 L’Esquirol del Valles
ARTUR VIDAL I SOLÀ (4) L’any 1935 va ésser el de la consolidació del Sport Club Bellaterra. Un estiu d’activitats vertiginoses pels iniciadors y seguidors.
Com he dit abans, el Club va ésser promogut pels joves. Entre els grans hi havia tres postures: una era neutral, a l’espectativa; un altra recolzava les seves activitats i la tercera i potser la més important, netament contrària. Per què? Per un fenomen mental que vaig trobar de nou uns anys després.
El motiu de l’oposició era el següent: en aquell temps Bellaterra no tenia església; un departament dels baixos de l’Hostal Sant Pancràs era utilitzat com a capella. Era una posició gairebé majoritària que la qüestió mes primordial per Bellaterra era gaudir d’una Església pròpia i per tant tota altre activitat que restá atenció econòmica a la inciativa de la Comisió Eclesiàstica era nociva i pertorbadora als interessos espirituals de la comunitat. Malgrat aquesta actitud, la joventut d’aquell temps continuà amb els seus propòsits, que ja eren imparables.
Prosseguirem els tractes amb la Societat Urbanitzadora, per que uns del arguments que retreien els refractaris era que fer unes despeses en uns terrenys que solament gaudiem a precari equivalia a tirar els diners al fons del mar. Així es que després de nombroses reunions amb els administradors del Fomento de la Vivienda Popular S.A. varem arribar a l’acord pel qual la Societat Urbanitzadora ens vendria un àrea quadrangular de l’illa ajardinada situada davant de la plaça del Pi, equivalent al lloc on avui hi ha la pista de tenis, la piscina i el xalet, pel preu de cinc-centes pessetes però al mateix temps ens feien donació d’una quantitat igual.
Solament faltava signar l’escriptura pública davant de notari per perfeccionar aquest acord tan favorable. Però com passa sovint, aviat ens varen caure a sobre unes galledes d’aigua freda.
Els savis de la contrada ens digueren que el conveni era una presa de pel; deien que aquells terrenys ja no eren propietat del Foment de la Vivienda sinó que pertanyien a l’Ajuntament de Cerdanyola, per què la Societat Urbanitzadora n’havia fet donació al municipi al fer-li traspàs dels carrers de la urbanització.
Davant d’aquesta objeció i d’acord amb la Junta del Club m’en vaig anar a Sabadell per examinar el Registre de la Propietat on vaig comprovar que els terrenys pertanyien i estaven inscrits al Registre de la Propietat de Sabadell a nom del Fomento de la Vivienda.
Ho vaig comunicar seguidament a la Junta i als objectors, però quina va esser la nostra sorpresa quan ens varem reunir de nou amb els administradors del Fomento per tal de senyalar dia i hora per atorgar l’escriptura pública davant de notari, d’acord amb las bases abans dites, que ens reberen malcarats, ens retregueren la nostra falta de confiança, desconfiavem de la seva paraula, des del moment que haviem anat al Registre de la Propietat per comprovar si realment era propietaris del terreny. De moment va quedar en suspens l’atorgament de l’escriptura pública.
Algú bon veí de Bellaterra havia fet arribar als administradors del Fomento de la Vivienda la meva anada al Registre de la Propietat.
Font: L’Esquirol del Vallès, Artur Vidal i Solà, Arxiu Bellaterra.Cat
Les úniques dones a la Junta del Veïnat de l’EMD de Bellaterra estàn a l’oposició: Laura Batalla (ERC) i Chus Cornellana (Independent no adscrita a cap partit polític).
També es sorprenent que al nomenclàtor de Bellaterra només hi hagi el nom d’una dona, el de Mercè Rodoreda, i tothom desatès mirant cap a Collserola.
LLUIS TORRES|Sorprèn i molt, que després de les renúncies de 3 dones vocals, en Riba, que tant apostava pel feminisme, finalment s’hagi decidit per incorporar 3 homes. Diuen que l’única dóna proposada, s’ha tirat enrrere. Els nous anunciats per en Riba són: en Marc Carballeira, Balart i Dieste
NOVA JUNTA VEÏNAL DE L’EMD
Josep Maria Riba (President)
Norman Portell (BE)
Marc Carballeira (BE)
Balart (BE)
Dieste (BE)
Guillem Nadal (GXB)
Carles Triginer (GXB)
Laura Batalla (ERC)
Chus Cornellana (Independent)
🎥 Comunicat oficial de Riba al canal de Bellaterra TV:
“1934: La primera junta directiva, que si no recordo malament va quedar formada per en Conrado Llorens Suqué, com a President, Climent Vidal Solà, com a tresorer, Artur Vidal Solà, com a Secretari i com a vocals Maria Lluisa Fabregas Rovira, Merce Llorach, Josep Maria Miralpeix i encara que no ho recordo clarament, segurament el quart vocal seria en Ramon Grifé“.
Antiga instal·lació del Club Bellaterra 📷 L’Esquirol del Valles
ARTUR VIDAL I SOLÀ (3) Manaven en el Foment, el Sr. Viza, jurista, economista, escriptor i un prohom carlí, el Sr. Losantos i el Sr. Pañella. Els tres, ultra ser homes de negocis tenia afecció a Bellaterra.
Varem decidir que aquest solar era el que ens convenia. Iniciarem les visites als directius del Foment a la Rambla on encara hi continua el domicil-li social. Despres de negociacions que no cal repetir i no recordo gaire, el Foment ens va donar permís per a la utilització d’aquell solar amb una carta i amb la promesa verbal de que si fèiem una obra de certa importància ens donarien més seguretat per el futur. Des d’el primer moment varem tenir el suport d’en Casimiro Cots, delegat del Foment a Bellaterra.
En possessió del permís d’ocupació varem començar immediatament les activitats. Erem pocs pero ben avinguts.
Seguidament varem constituir unes comissions de nois i noies per tal de fer socis i demanar auxili econòmic. La primera quota va esser individual per a tots els de mes de divuit anys i de quinze pessetes l’any.
No oblidant la questió jurídica, varem constituir la societat Sport Club Bellaterra, varem redactar els estatuts en català, segons la moda del moment i després, presentats al govern civil, foren aprovats.
Es va celebrar la primera Junta General de Socis, la qual declarà constituïda la societat i procedi a anomenar la primera junta directiva, que si no recordo malament va quedar formada per en Conrado Llorens Suqué, com a President, Climent Vidal Solà, com a tresorer, Artur Vidal Solà, com a Secretari i com a vocals Maria Lluïsa Fabregas Rovira, Mercé Llorach, Josep Maria Miralpeix i encara que no ho recordo clarament, segurament el quart vocal seria en Ramon Grifé. Llevat del President en Conrado Llorens, els altres no passavem dels vint anys. Es varem reunir una primera quarentena de socis, pero com eren socis individuals, cada familia en tenia dos o tres.
Aquest va esser el començament del Club. Com que a les hores la majoria erem estiuejants passat setembre venia una llarga hivernació de la qual no ens despertavem fins al proper estiu, amb un breu periode durant les festes de pascua. Les següents aventures van co- rrespondre l’any 1935, que ya us contaré.
Font: Arxiu l’Esquirol del Vallès, Artur Vidal i Solà
“La societat urbanitzadora Fomento de la Vivienda Popular, S.A. era propietari d’aquella illa, on avui hi ha el Club Bellaterra, i delimitada per la Plaça del Pi, carrer Joan Fàbregas, carrer Lluis Ábalo i carretera de Cerdanyola. A l’any 1934 hi havia una mica de jardí a la part que dóna a l’Hostal de Sant Pancràs i en un tros on avui hi ha el parc infantil i pista poliesportiva”.
Detall de la Plaça del Pi l’any i frontal del Club Bellaterra 1934 📷 CEDIDA
ARTUR VIDAL I SOLÀ|I encara que no té res a veure amb Bellaterra, però si a l’esperit de què us he parlat, us contare unes anècdotes.
Eren els anys immediatament posteriors a la guerra civil, quan la moralització havia arribat a uns extrems deliciosos. Una societat determinada, de una ciutat de Catalunya, per celebrar un centenari important, va prendre l’acord de fer un monument als fundadors i per encapçalar-lo varen comprar una preciosa estátua d’en Llimona. Naturalment, era una dona nua. Però, Déu meu! quan varen saber-ho les forces vives de la ciutat es reuniren per discutir la procedència de fer un monument coronat amb un tan nefast estimul sensual. Les forces vives varen decidir que era improcedent i l’estàtua va quedar empresonada, durant uns anys, en els soterranis de l’Ajuntament.
Ho sé per un dels assistents a la reunió, que no recordo, i com a colofó final acabà dient: I saps quins eren els que més àrdidament anaven contra l’estátua: aquells que els dimarts anaven a Barcelona a veure les seves amigues.
També puc recordar-vos que a l’any 1929 acabades les obres de la Plaça de Catalunya s’hi varen col-locar numeroses estàtues, algunes encara hi són i altres varen ser desterrades a un parc més allunyat. Es va armar una trifulga entre diaris i periodistes I personalitats, increpant la notòria immoralitat de les estàtues. En fi, les que van quedar, una matinada van aparèixer adornades amb sostens, les que ho necessitaven. I també us puc dir, que els anys 1940 i següents, les forces de seguretat del nostre país estàvem ocupadíssimes impedint que els banyistes passagessin per la platja sense barnussos.
Per aquest motiu, afegint-hi l’econòmic, Bellaterra va tardar tant a tenir una piscina.
Decidits a aprofitar l’oferta del Sr. Bartomeu, vàrem reunir-nos novament per a concretar les condicions. La proposta concreta era que el Sr. Bartomeu ens deixava a precari el terreny i nosaltres faríem la pista. Quan el Sr. Bartomeu l’interessés recobarlo nosaltres l’hi tornariem percibint el cost menys una amortització i nosaltres ens quedaríem sense pista,
El projecte va fracassar, però el neguit ja hi era. Varem decidir deixar de banda aquesta proposició i seguir un altre camí.
La societat Urbanitzadora Fomento de la Vivienda Popular, S.A. era propietari d’aquella illa, on avui hi ha el Club Bellaterra, i delimitada per la Plaça del Pi, carrer Joan Fàbregas, carrer Lluis Ábalo i carretera de Cerdanyola. A l’any 1934 hi havia una mica de jardí a la part que dóna a l’Hostal de Sant Pancràs i en un tros on avui hi ha el parc infantil i pista poliesportiva. La resta era un terme pla i, on actualment hi ha la façana de l’edifici social, i mirant l’estació, hi havia un gran rètol de ferro de tres o quatre metres d’alçada i deu o dotze de llargada, que enunciava el “Fomento de la Vivienda Popular, S.A.”. L’espai des del rètol fins al límit de la Plaça del Pi, era una esplanada on no feia gaire s’hi havia muntat un envelat per la festa major.
“El dimarts 29 d’abril a les 12 h, al carrer Santa Anna número 10, es farà l’acte de col·locació d’una llamborda Stolpersteine en record del cerdanyolenc Amadeu Comas Comas, deportat al camp d’extermini nazi de Mauthausen – Gusen“
LLUIS TORRES|Mentre l’Ajuntament de Cerdanyola decideix instal·lar una Stolpersteine en memòria del cambrer Amadeu Comas Comas, que va sobreviure a l’horror de Mauthausen, on va ser internat el febrer de 1941, en Josep Maria Riba, president de l’EMD de Bellaterra, no aplica la moció de GxB aprovada al ple de la Junta del Veïnat de Bellaterra, que obliga la retirada del tòtem i placa del nomenclàtor dedicat l’any 1965 a José Maria Marcet, alcalde franquista de Sabadell, del 1940 a 1960.
El cambrer cerdanyolenc Amadeu Comas i Comas va néixer a Cerdanyola el dia 4 de febrer de 1921, i va morir a Plaisance-du-Touch, Toulouse, Francia, el dia 16 d’abril de 1994
El febrer de 1941 va ser deportat i internat al Camp de concentració de Mauthausen, i lliberat el dia 5 de maig de 1945
Amadeu Comas i Comas va ser el primer cerdanyolenc deportat als camps nazis que van poder certificar els investigadors del Museu d’Història de Cerdanyola. Serà la primera Stolperstein dedicada a la memòria dels deportats de la ciutat.
El dimarts 29 d’abril a les 12 h, al carrer Santa Anna número 10, es farà l’acte de col·locació d’una llamborda Stolpersteine en record del cerdanyolenc Amadeu Comas Comas, deportat al camp d’extermini nazi de Mauthausen – Gusen.
Amadeu Comas, cambrer de professió, que va sobreviure a l’horror de Mauthausen, on va ser internat el febrer de 1941, va ser el primer cerdanyolenc deportat als camps nazis que van poder certificar els investigadors del Museu d’Història de Cerdanyola. Serà la primera Stolperstein dedicada a la memòria dels deportats de la ciutat.
A més de Comas tres veïns més de Cerdanyola, Juan Gómez Asensio, Miguel Garcia Ramos i Lluís Castells Roma, van ser deportats i van morir a Mauthausen. Des del Museu d’Història es treballa per tal que en un futur també es pugui dedicar una Stolperstein a la seva memòria.
A la col·locació de la Stolpersteine, que realitzarà l’artista alemany Gunter Demnig, creador de les llambordes, comptarà amb la presència de familiars de Comas vinguts de França i d’altres municipis de Catalunya per participar en l’homenatge.
Les Stolpersteine
Les Stolpersteine són llambordes quadrades on es graven les dades de les persones empresonades i deportades, tant de les que van morir als camps com de les que foren alliberades. La peça es col·loca davant l’últim domicili conegut del deportat recordant que aquesta persona tenia un vincle amb la ciutat, amb el barri, amb els veïns… Cada llamborda és única i es fa a mà de manera especial, precisament, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis.
Gunter Demnig, nascut a Berlín l’any 1947, és l’artista alemany que va crear el projecte Stolpersteine. Les primeres llambordes es van col·locar a Berlín, el maig de 1996, i estaven dedicades a persones jueves víctimes del nazisme i residents al barri de Kreuzberg. Des d’aleshores, se n’han instal·lat més de 82.000, arreu del món.
En alemany Stolpersteine significa “pedra que fa ensopegar” i, el fet de situar-les a terra té un significat especial, en la mesura que sempre que algú vulgui llegir la inscripció de la Stolpersteine cal que s’hi inclini i, per tant, fa una reverència al nom de la persona deportada. Una manera més de retre homenatge a les víctimes i recordar-les.
“Paratge meravellós prop de la ciutat i lluny del seu treball. Cases, xalets, arbredes i muntanyes: cantar d’ocells i remor d’aigua”.
Auca de Bellaterra per Valentí Castanys
LLUÍS TORRES | Avui compartim un petit relat signat per Esteve Font sobre l’esplendorosa Bella-Terra, aparegut a l’únic número 1 de la revista SPORT CLUB BELLA-TERRA, pocs dies abans de l’inici del cop d’estat franquista del 18 de juliol de 1936.
Bella-Terra! Quin nom més encertat! Boscúria; quietud sols trencada pel refilar del rossinyol. Paratge meravellós prop de la ciutat i lluny del seu treball. Cases, xalets, arbredes i muntanyes: cantar d’ocells i remor d’aigua. Des de dalt, veus pobles i més poblets que al vespre lluen com estels en la nit clara; i de dia, el cel net d’un color tot blau.
A més de 250 m. sobre el mar Corren per plans i muntanyoles jovenalla optimista i prometedors de millors temps, tot fent via als camps d’esports, lluny de tota preocupació d’estudis i de negoci.
Talment sembla un altre món. Fonts abundoses d’aigua meravellosa que conforta l’esperit del bon fontaire. Optimisme i joventut arreu.
Bella-Terra, palau de quietud amb els seus boscos i excursions, bells indrets i jovenalla, fonts i pins… i amistat.
BELLATERRA.CAT 