Bellaterra, 16 d’abril de 2025
“Paratge meravellós prop de la ciutat i lluny del seu treball. Cases, xalets, arbredes i muntanyes: cantar d’ocells i remor d’aigua”.
LLUÍS TORRES | Avui compartim un petit relat signat per Esteve Font sobre l’esplendorosa Bella-Terra, aparegut a l’únic número 1 de la revista SPORT CLUB BELLA-TERRA, pocs dies abans de l’inici del cop d’estat franquista del 18 de juliol de 1936.
Bella-Terra! Quin nom més encertat!
Boscúria; quietud sols trencada pel refilar del rossinyol. Paratge meravellós prop de la ciutat i lluny del seu treball.
Cases, xalets, arbredes i muntanyes: cantar d’ocells i remor d’aigua.
Des de dalt, veus pobles i més poblets que al vespre lluen com estels en la nit
clara; i de dia, el cel net d’un color tot blau.
A més de 250 m. sobre el mar
Corren per plans i muntanyoles jovenalla optimista i prometedors de millors temps, tot fent via als camps d’esports, lluny de tota preocupació d’estudis i de negoci.
Talment sembla un altre món. Fonts abundoses d’aigua meravellosa que conforta l’esperit del bon fontaire. Optimisme i joventut arreu.
Bella-Terra, palau de quietud amb els seus boscos i excursions, bells indrets i jovenalla, fonts i pins… i amistat.
Font: Sport Club Bellaterra, Esteve Font
