Èpic Solete és el segon àlbum d’estudi del grup català The Tyets, publicat el 3 de març del 2023 a través de la discogràfica Luup Records
Els Tyets al Festival Embassa’t 📷 DAVID CHAO
El primer avançament oficial que en van fer és la cançó Coti x Coti, una barreja de sardana amb ritme urbà estrenada el 17 de febrer del mateix any. Amb tot, el títol del disc havia estat esmentat en senzills anteriors, com ara «De l’1 al què» i «Bailoteo». La presentació del disc va tenir lloc a la Sala Apolo de Barcelona el 25 de març del 2023. Quan va sortir Coti x Coti, les entrades ja s’havien exhaurit. Abans, però, en van fer una festa de preescolta a l’Antiga Fàbrica Damm el 28 de febrer del 2023, en l’edició marçal de l’Enderrock Sona. Van tancar l’acte amb una sessió de punxadiscos les artistes Maria Hein i Ariox.
Durant la gira de promoció del disc, van passar pel Paupaterres,[6] pel Feslloc, per La Mercè, per Les Santes, per les Barraques de Sitges, per les Festes de Santa Tecla de Tarragona, pel Festival Acústica, per la Patum de Berga, per l’Embassa’t, pel Canet Rock, per l’Acampada Jove i pel Pirata Rock, així com per Madrid, Ascó, Lleida i Girona, entre d’altres. Notòriament, entre el 6 i el 9 de desembre del 2023, van tocar a quatre capitals europees: Brussel·les, Dublín, Londres i Copenhagen. El tercer concert va ser impulsat per l’entitat Bona Gents i hi van compartir escenari amb la cantant Julieta. Tancaran la gira amb una tanda de dos concerts al Sant Jordi Club, programats per al 15 i el 16 de novembre del 2024 en el marc del Festival Cruïlla.
LLUÍS TORRES|A l’espera que Jordi Fau, president del Club Bellaterra enviï la nota de premsa oficial als mitjans de comunicació, sobre el futur immediat del club, compartim amb el veïnat l’article “El nostre club” d’Artur Vidal Solà, de juliol de 1936.
Club Esportiu Bellaterra 2024
REVISTA SPORT CLUB BELLA-TERRA (Número 1, juliol de 1936, única publicació de la revista)
Un dia a Bella-Terra, hom digué: Veus? Si ara tinguéssim una pista de tenis podriem jugar. També s’aventurà la idea de jugar a la plaça; a l’esplanada on l’any abans es féu l’envelat, i fins i tot crec que es va proposar de jugar a la via del tren. Es que teníem ganes de jugar.
Voliem jugar, i no pas perquè tinguéssim un gran nombre de jugadors, puix com tots sabeu sols n’hi havien un parell o tres, entre ells en Josep M. Mirapeix, malauradament baixa del nostre Club, per haver canviat de residència estiuenca.
Com passa a Bella-Terra, i anant al davant en aquest cas, amb gran rapidesa es feren els passos necessaris perquè Fomento de la Vivienda Popular. S. A., autoritzés una cessió temporal dels terrenys que ara definitivament ocupa el nostre Club, on cons truirhi una pista, o quelcom que s’hi assemblés.
Fins varem tenir la humorada de posar-hi uns pals de fusta amb uns quants metres de filat de galliner. Però al cap de tres dies d’aquella idea caçada al vol, i portada a cap potser més que res, per esperit de contradicció, ja que es deia no fora possible fer res que s’assemblés ni a pista ni a club, donat a anteriors fracassos, teníem una esplanada amb pals i filferro i tot, on fèiem voleiar la pilota.
Que no jugavem? Ja ho sabem. Fins n’hi havien que deien que fangavem, o que llauràvem, i que ja ens en cansariem. I naturalment, ens en varem cansar, i és per això que es va anar millorant i es continuarà sempre en aquest sentit.
Discussions no en faltaren, no pas entre els socis de la societat que encara no existia, però sí suscitades per elements aliens al Club, tan escassos, però, que es podria parlar en singular.
Però tothom hi posa la seva part en el progrés del Club. Fins aquells elements que amb llurs tretes i paranys, servien d’oposició necessária a tot procés constructiu, i evitaren que els elements directius del Club s’adormissin al peu dels petits avantatges obtinguts fins llavors.
Immediatament es publicaren uns Estatuts que deurien regir al Club; es portaren a l’aprovació de la Conselleria de Governació de la Generalitat; fou inscrita la Societat en el Registre corresponent, etc., i tot, quan encara es creien la majoria dels llavors futurs socis, que no era més que un passatemps per aquell estiu.
Seguint aquest sistema d’activitat, portat a cap especialment per tres dels organitzadors, en Conrad Llorens i germans Vidal, amb intensa col.laboració dels demés membres del que ara és el nostre Club, s’aconseguí del Sr. Lossantos, directiu del Fomento de la Vivienda Popular, S. A., la cessió gratuita dels terrenys que actualment ocupem.
Un cop assegurada la possessió dels terrenys que devien servir d’emplaçament al nostre Club, i constituït legalment Sport Club Bella-Terra, es procedí a la compra de pals de ferro per a la futura pista. Llavors es reproduiren les anades i tornades dels ja organitzadors directius, per virtut d’acord pres per votació en l’Assemblea General en què es constituí la primera Junta Directiva del Club.
Comprats pals, encarregat filat, i contractat amb l’empresari que devia procedir al muntatge, aquest estigué enllestit a primers d’agost del 1935, quan encara no feia un any d’aquella lluminosa idea de jugar, i menys de mig que s’havia constituït legalment la societat.
Però d’això no en teníem ni per començar els de Bella-Terra. Volíem més. Molt més volíem un pavelló, xalet, o digueu-li com vulgueu. Volíem un lloc per a reunir-nos, de distracció i que a la vegada fos el nostre estatg social. Naturalment, com amb tot, varen topar amb el conflicte “pesseta”, però la solució va ésser no menys rápida i expeditiva que a la primera vegada.
Dissabte; Assemblea General; un dels socis que obra una subscripció i uns quants que el segueixen, recollint-se en aquell moment, mig miler de pessetes.
Instantàniament es nomenà una comissió integrada per les senyoretes de Bella-Terra, no menys belles que el nostre poblet, entre d’altres per les senyoretes Fabregas, Llorach, Roca, Noguera, i Ábalo, que amb tan gran encert dugueren a terme llurs atracaments que, al día següent, diumenge, estàvem en possessió de prop de tres milers de pessetes. Ja n’hi havia per a començar!
I es va començar. Un conegut contractista de Be-lla-Terra féu una oferta de condicions immillorables, o almenys així ho creiem, per no haver estat millorades per ningú.
Simultàniament i amb presses, es tractà d’elevar a pública la escriptura otorgada per Fomento, i d’inscriure-la en el Registre de la Propietat de Sabadell, fent-se amb gran rapidesa donat l’empeny que s’hi va posar per part dels directius del Club que d’una manera directa se’n varen encarregar, i de la bona disposició amb què sempre ha rebut les nostres iniciatives aquella entitat i els seus directius.
Però si es féu aquest pas, no fou pas per major garantia nostra, sinó que fou per a desvirtuar tot allò que es digués pels que podien tenir algun interès en entorpir la nostra marxa triomfal i per a tranquilitzar fins als més suspicaços.
El pavelló cresqué amb la rapidesa dels bolets, només que aquests ja creixen amb la teulada, mentre que al nostre xalet aquesta tapadora essencial va tardar una miqueta més a sortir-li. Això va ésser un motiu més d’animació; els socis, ansiosos de veure’l acabat, cada nit es trobaven, tot i la fosca que hi feia, al peu del nostre futur estatge; tots criticaven, i recollint ara d’ací, ara d’allà, és com es va i s’ha anat edificant material i moralment el nostre Club.
Per fi aquesta última Pasqua va quedar cobert. Varem posar Bandera, la del nostre Club, perquè tot és nostre i ben nostre.
I varem plantar-hi uns arbres, perquè junt amb les seves arrels i llurs branques creixi més i més, cada dia, l’amor pel nostre Club, engrandint-lo a tota mena d’activitats, i perquè allí, al nostre lloc de reunió hi regni la cordialitat i la companyia.
I si algun dia es presentés algú dient que tot ple gat són contes de la vora del foc, podríem dir-li que amor i interès pel Club no en manca, “Facta non verba”, podríem dir amb els de Sardanyola. Fets ho demostren prou: No són fets el que tres senyors coneguts de tots nosaltres, socis dos d’ells del nostre Club, els Srs. Salsas, Vidal i Sorjus, hagin fet ofrena i lliurament al Club del mobiliari necessari al mateix?
No significa que volen que entrem en un període de plena activitat i independència?
I no significa un èxit i un treball esmerçat en benefici del Club, la publicació d’aquesta mateixa revista no acabarà.
Antonio Cancela amb les dues versions de la Guia Michelin de 1939 📷 BASILIO BELLO
ANTONIO CANCELA|Som davant d’una data emblemàtica: es compleix el 80è aniversari de l’operació Overlord, coneguda com el desembarcament de Normandia (6 de juny 1944), que va suposar el principi de la fi de la Segona Guerra Mundial. Tropes del Regne unit, Estats Units, Canadà i França van atacar els alemanys a la costa francesa de Normandia. El desembarcament es va fer en cinc platges.
La data inicial del desembarcament estava prevista per al 5 de juny de 1944, Eisenhower la va seleccionar en principi com a data d’assalt, però va haver de retardar-se 24 hores pel fet que les inclemències del temps, la mar gruixuda i el fort vent impedien salpar a les llanxes i la nuvolositat existent dificultaria als avions la localització dels objectius. Com que l’equip meteorològic dels aliats va predir una millora del temps per iniciar la invasió el dia 6 de juny, aquesta va ser la data fixada com definitiva per al desembarcament.
El desembarcament de Normandia constitueix l’operació militar més narrada de la història i posibilità la lliberació d’Europa de l’ocupació nazi. Va ser la més grandiosa operació amfíbia de la història.
Quan durant la primavera els aliats es concentraven a Anglaterra per preparar-se per a la invasió de Normandia es van adonar que els alemanys havien destrossat gran part de les carreteres i senyalitzacions. Davant d’aquesta situació, l’Estat Major americà va decidir demanar a Michelin que li deixés reeditar l’última guia, publicada a França el 1939. El motiu és que aquesta guia contenia una informació valuosíssima, uns plans molt detallats de ciutats i mapes de França que eren imprescindibles per facilitar el desembarcament i les seves operacions posteriors.
La reedició d’aquesta guia es destinava exclusivament als comandaments que van participar en el desembarcament. Es desconeix el nombre exacte de guies Michelin que es van reeditar, però van ser escasses atès que era una edició excepcional només per a ells. És una de les guies Michelin, atesa la seva raresa i l’insòlit de la seva reedició, més difícils de conseguir, ja que la majoria es van destruir durant la guerra, i, per tant, és una de les més cares de tota la col·lecció.
Aquesta guia conté 1.107 pàgines, el mateix nombre que l’original, però és més voluminosa perquè utilitza un paper més gruixut (ja que l’original utilitza paper de bíblia), probablement perquè resistís millor el deteriorament, atesa la finalitat per a la qual es va editar. Tot i això, la pasta és més prima i flexible. I presenta una altra característica única: manca de les pàgines relatives al muntatge i desmuntatge dels pneumàtics, cosa que és lògica, atès que no va ser editada estrictament com una guia de viatges. Aquesta informació a l’origen anava destinada a viatgers, però per als militars resultava irrellevant.
Un altre detall significatiu i distintiu és el color de la portada i la contraportada. Com que el color vermell és l’ensenya de Michelin, aquesta edició s’edita en martó ataronjat, potser per singularitzar-la respecte a les guies habituals. A la portada es poden llegir les descripcions següents: <<<For official use only» i «Reproduced by Military Intelligence. Division War Department […]. Washington D. С.».
Qui li diria a André Michelin que la seva estimada guia contribuiria, de manera significativa, atès el valor inestimable dels plànols que contenia, a alliberar França dels nazis? Som sens dubte davant d’una publicació que atresora un eminent valor històric i econòmic.
Al fil d’aquesta història, cal ressenyar que el primer dia del desembarcament, el 6 de juny de 1944, només hi va participar un espanyol, el gallec Manuel Otero Martínez, d’A Serra de Outes, soldat de primera del 16.º Regiment de la Primera Divisió d’Infanteria, la famosa Big Red One dels Estats Units. Tristament, va morir aquell mateix dia en trepitjar una mina a la platja d’Omaha.
L’obra Al.leluies de Bellaterra va ser un encàrrec de 1959 de Fomento de la Vivienda Popular, promotora de la urbanització Bella-Terra, per fer propaganda
Valentí Castanys i Borràs (Barcelona, 7 de juliol del 1898 -11 de setembre del 1965) fou un dibuixant, humorista i comediògraf.
Placa de Valentí Castanys al nomenclàtor de Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Castanys va establir la seva residència d’estiueig en una de les torres noucentistes de la Ciutat Jardí de Cordelles (*) que va inspirar llibres, pel·lícules i, sobretot, les seves famoses estampes d’estiueig, tot reflectint amb humor i complicitat la vida quotidiana als estius de Cerdanyola.
Amb tot, va ser un pioner del cinema amb La Tragèdia de Cordelles, que malauradament no ha estat localitzada, i La bicicleta, segurament la primera obra cinematogràfica rodada a Cerdanyola i que ha sobreviscut parcialment, recuperada pel GREC gràcies a la família de l’autor.
Dibuix de Valentí Castanys (1898-1965) 📷 CEDIDA
Fill d’una família benestant barcelonina, l’avi matern era un industrial tèxtil que vivia de renda, es feia les cigarretes a mà, tocava l’acordió i, malgrat no ser gaire lector, tenia a la seva llibreria la col·lecció del Cu-Cut, La Ilustració Catalana, Pèl i Ploma i un seguit de revistes que entusiasmaren el petit Valentí. Al seu pare, enginyer industrial, humanista, indulgent, li hauria agradat que el seu fill fos enginyer industrial. Va començar la carrera, però tal com diu a les seves memòries “davant un problema d’àlgebra jo feia els mateixos escarafalls que fan els andalusos davant un gripau” i es va treure el títol d’electricista per correspondència.
Valentí Castanys, Crònica Espanyola del cercle XX |RTVE 👇
Potser van ser les visites al taller de Modest Urgell, on hi anava amb el seu pare per pagar el lloguer de la casa on vivien i que era propietat del pintor, les que van despertar les seves dèries artístiques. A partir d’aquí començarà a conèixer els grans dibuixants i pintors del moment. Sent gran admiració pels dibuixos de Ricard Opisso, “el degà dels dibuixants catalans”. També coneix a través del Cu-Cut, Joan G. Junceda, “el mestre”. Amb ells discuteixen sobre pintura i art en general, encara que sovint eren discussions absurdes. Segons paraules d’un filòsof de l’època: “Ni jo us entenc a vós ni vós m’enteneu a mi, i, per més que ens entenguéssim, no ens entendríem. M’heu entès? Doncs, entesos”
El 1916 participà al I Saló d’Humoristes i guanyà el premi Cambó, de qui era un gran admirador. Impulsor de Xut!, revista esportiva humorística que apareix el 1922 fins el 1936, des de la qual es vol reflectir l’aspecte humà dels futbolistes. Reporter de futbol sense ser-ne aficionat, segons paraules seves “els cronistes de guerra no en són pas aficionats”.
Al.leluies de Bellaterra 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Col·labora en nombroses publicacions En Patufet, El Senyor Canons, El Be Negre, el TBO, La Veu de Catalunya, etc. A l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserven 395 dibuixos d’aquesta última publicació. Hi veiem representades caricatures dels principals protagonistes de la vida política del país dels anys de la Segona República Espanyola.
(1) Al.leluies de Bellaterra 1959 de Valentí Castanys 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Durant la Guerra Civil va fugir a Itàlia i a França on feu de col·laboracionista i quan Francisco Franco va guanyar la guerra es va unir al nou règim, segurament per una qüestió de supervivència. Potser per aquesta raó, el gran dibuixant Valentí Castanys va caure en l’oblit. A l’acabar la guerra va col·laborar a la revista Destino, al diari El Mundo Deportivo (fins el 1946) i a ElCorreo catalán. Als anys 40 va voler recuperar la revista satírica sobre l’esport Xut!, el seu gran èxit, però el règim el va frenar i la va rellançar reconvertida en El Once, una versió castellanitzada tan exitosa com l’original. També va publicar l’obra de teatre Ha guanyat el Barça (1945), i als seixanta es va fer molt popular amb la sèrie La família Sistacs (1965) que havia començat a Ràdio Barcelona el 1933.
(2) Al.leluies de Bellaterra 1959 de Valentí Castanys 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
Conferenciant, escriptor d’algun sainet de teatre, ninotaire, treballador metòdic que no esperava la inspiració. D’un humor amable i irònic, fins i tot un punt absurd, no dubtava a riure’s d’ell mateix. Enric Gomà, filòleg i guionista el presenta: “Per dir-ho ras i curt, Castanys és l’Andreu Buenafuente dels anys trenta, quaranta, cinquanta i seixanta”.
Vídeo de Valentí Castanys| BIBLIOTECA DE CATALUNYA 👇
(3) Al.leluies de Bellaterra 1959 de Valentí Castanys 📷 ARXIU BELLATERRA.CAT
(*) La Masia de Can Cordelles dóna nom al barri “ciutat jardí” noucentista, al parc i al passeig. L’actual edifici de Can Cordelles data de la reforma de 1864 que va convertir una típica construcció rural en una de les masies neoclàssiques més excepcionals de Catalunya.
Es tracta d’un singular edifici, de planta quadrangular i amb galeria als quatre vents amb una successió d’arcs de mig punt amb balustrada de terracota. L’interior conserva els espais funcionals i agrícoles, però també els residencials amb pintures murals, paviments i mobiliari de diverses èpoques. La teulada, a conseqüència dels diversos cossos juxtaposats que configuren l’aspecte cúbic exterior, presenta un cos més alt amb una coberta a dos vessants i els laterals més baixos.
Probablement la masia s’ubica sobre construccions medievals que es podrien correspondre amb la casa de la família Saltells. Cordelles, és el cognom d’una família que va ser propietària del mas, segons referència de l’any 1666, en què va casar-se a la seva capella el noble Galcerà de Cordelles. A principis del segle XIX la masia forma part del “Colegio Mayor de Belén” de Barcelona i a mitjans del mateix segle la família aragonesa Bielsa Castillón compra la casa i els terrenys i porten a terme la reforma que li confereix l’aspecte actual.
El 1926 passa a mans de la família Alfonso que portarà a terme la urbanització de part de les terres. Aquesta urbanització noucentista de 1928 va ser dissenyada per Nicolau M. Rubió i Tudurí, seguint la filosofia de la ciutat jardí. El tramat urbà es configura a partir de l’alzina de Cordelles. A finals dels anys vint, es va construir el Cordelles Club, un gran parc amb pistes de tenis i una piscina pensat per als estiuejants.
A la banda sud de la masia s’obre una petita esplanada. La façana està articulada a partir de la superposició de la doble arcuació de la galeria superior i d’un porxo a la planta baixa, seguint models clàssics d’origen romà que seran reinterpretats i recuperats a l’època neoclàssica amb un alt grau de refinament i netedat.
Professionals del Restaurant Finisterre (1943-1994) de Barcelona
LLUÍS TORRES|Les treballadores i treballadors del ram d’hostaleria de Barcelona van anar-hi a la vaga el dies 8, 9 de juny de 1978. Tres dels restaurants de luxe de Barcelona, Finisterre, Reno i Via Veneto, varen tancar les portes i el personal participà a les manifestacions reivindicatives per la millorar de les condicions laborals i econòmiques, aconseguint amb les seves lluites, un salari mínim de 25.000 pessetes i una assegurança de vida d’1.000.000 de pessetes, així com altres millores de condicions, com horaris, dies de descans, vacances, jubilació, etc.
“Amb la signatura del conveni els treballadors de la província de Barcelona arribaren a les condicions econòmiques més altes d’Espanya“.
8 juny 1978, primer dia de vaga general d’hostaleria de Barcelona
La comissió negociadora del conveni col·lectiu del sector va convocar aquesta aturada, de caràcter legal, a fi de pressionar la patronal perquè acceptessin negociar les reivindicacions presentades.
Aquestes reivindicacions consisteixen en un sou mínim de 25.000 pessetes, reducció de les categories salarials d’aquella època, una assegurança individual per a cada treballador d’un milió de pessetes i reducció de l’horari laboral.
El 8 de juny es va iniciar el primer dels tres dies previstos de vaga al ram d’hostaleria a la província de Barcelona, després que de matinada les asamblees d’afiliats, que se celebraren per separat, de CCOO, UGT, SU i CNT, decidissin no acceptar la darrera proposta empresarial.
9 juny 1978, segon dia de vaga general d’hosteleria de Barcelona
El seguiment de la vaga als bars i restaurants va estar pràcticament total, així com als grans hotels. Només van treballat els empleats de Gran Hotel Sarrià, que pertanyia a l’I. N. I. (Institut Nacional Indústria). Tot i això, a la resta de la província la convocatòria d’atur va tindre escàs ressò, fins a l’extrem que a la Costa Brava només va afectat el 35 per 100 dels treballadors, registrant-se el major índex d’atur a Sabadell, on ha arribat al 50 per 100.
INTENSA ACTIVITAT DELS PIQUETS.
De tota manera, el tret més característic d’aquella històrica vaga va estat la intensa activitat que desenvolupà els piquets a primeres hores del matí perquè tanquessin els establiments que estaven oberts, i que constituïen una gran part dels existents a la Ciutat Comtal. La novetat, però, en aquella ocasió, va estat que en la immensa majoria dels casos els piquets actuà simplement informatius i no van exercit violència física com va passar altres vegades, ja que tant CC.OO. com U. G. Т. van deixar clar que no es responsabilitzaven ni recolzarien els membres dels piquets que adoptessin una actitud violenta. Tot i això, i malgrat aquesta recomanació dels quadres dels dos més importants sindicats del país, no es va evitat que s’exercis sobre propietaris i empleats de bars i restaurants, que estaven oberts, una evident coacció verbal, cosa que va incidir de forma clara al massiu tancament destabliments.
10 juny 1978, desconvocada la vaga d’hostaleria de Barcelona
QUATRE DETINGUTS.
L’únic incident és va produït quan un piquet compost per quatre persones estava dialogant amb els propietaris i empleats d’un bar del barri de Pedralbes i intervingue en la conversa un policia vestit de paisà, registrant-se una evident tensió verbal, que va finalitzar amb el trasllat dels membres del piquet i tancats a la Comissaria de Via Laietana.
RESSACA DESPRÉS DE LA VAGA
Els treballadors del ram d’hostaleria de Barcelona i la seva província van tornar ahir a la feina després de dos dies de vaga. Els treballadors van decidir abans d’ahir a la nit en assemblea acceptar l’última proposta de la patronal i signar el conveni col·lectiu. L’acord va ser signat per les dues centrals sindicals majoritàries al ram CCOO i UGT-, mentre que CNT i SU el van rebutjar.
El conveni signat representa un sou mínim de 25.000 pessetes per a la categoria mínima i un augment de cinc-centes pessetes sobre l’última oferta patronal per a les categories majoritàries -cambrers, telefonistes- amb la qual cosa queda en 28.000 pessetes brutes. Es desbloquegen, així mateix, els barems establerts per la patronal per a les pagues extres. Es fixa una assegurança de vida per valor de 1.000.000 pessetes per a cada treballador i es redueixen a cinc les 148 categories del ram.
Així mateix, i fins que no es formalitzi la signatura definitiva del conveni, el qual va tindre lloc el dilluns, dia 12 de juny de 1998, va quedar obert un període de negociació sobre els punts socials, com el que afecta la jubilació. No es va preveure però, que sorgeixin dificultats, sobretot si es té en compte que amb la signatura del conveni els treballadors de la província de Barcelona arribaren a les condicions econòmiques més altes d’Espanya.
LLUÍS TORRES| El veïnat de Bellaterra està sorprès i perplex per la història interminable dels Agents Cívics creats pel l’EMD l’any 2019. Ha passat un any des de que Josep Maria Riba (Bellaterra Endavant), va ser escollit president de l’EMD, però no ha donat resposta al veïnat sobre el seu compromís electoral:
🐿️ Revisarem la figura d’Agent Cívic o “Sereno” de nit, dissuasiu i d’assistència veïnal.
🐿️ Revisarem les tasques dels Agents Cívics per tornar als orígens (2019), quan es podia contactar directament amb ells.
De cotxe al servei dels Agents Cívics de Bellaterra (2019) a cotxe oficial de EMD Bellaterra (2024)
Amb data d’avui, el cotxe Toyota híbrid (subvencionat per la Diputació de Barcelona l’any 2019 pel servei dels Agents Cívics), apareix rotulat com cotxe oficial de l’EMD Bellaterra (veure foto de les retolacions del 2019 i 2024).
Ens preguntem: Com és possible que l’acord i signatures entre Ramon Andreu i Carlos Cordón, d’activar de nou el Agents Cívics de Bellaterra, a càrrec de la Policia Urbana de Cerdanyola, s’hagin llançat a les escombreries?
UNA HISTÒRIA INTERMINABLE:
18 abril 2019:
L’EMD de Bellaterra va posar en marxa el servei d’agents cívics (24 hores i els 7 dies de la setmana). Servei que, segons explica Ramon Andreu, president de l’EMD “seràn al servei dels veïnat per a resoldre qualsevol incidència i treballaran per garantir el respecte a les normes de circulació de Bellaterra, així com també per vetllar per aquelles tasques relacionades amb les competències de l’EMD o les que altres administracions presten a Bellaterra”
L’Ajuntament i l’EMD signen el protocol que garanteix la presència d’agents cívics a Bellaterra
16 de març de 2021
L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, i el president de l’EMD, Ramon Andreu, han signat avui el protocol que garanteix la presència d’agents cívics a Bellaterra. Amb aquest acord, les dues administracions donen solució a la denúncia de l’Ajuntament sobre aquest servei.
A partir d’ara, els agents cívics estaran sota la supervisió de la Policia Local, que serà l’encarregada d’organitzar les tasques que faran i d’oferir-los la formació necessària. Paral·lelament, es crearà una comissió de seguiment amb representants de l’Ajuntament i de l’EMD de Bellaterra.
A través d’aquest nou marc de col·laboració, s’acorda que Bellaterra tindrà 4 agents cívics, 2 de les 8 a les 14 h, i 2 més de les 14 a les 20 h.
D’entre les tasques assignades destaquen el projecte “Camins escolars” per afavorir la seguretat d’infants i famílies en les rutes d’accés a les escoles; la vigilància de la neteja dels carres i de la normativa de circulació; així com el seguiment de l’estat dels embornals; la recollida de mobles i les incidències a la via pública.
Maig de 2023:
Bellaterra Endavant, el partit guanyador de les eleccions municipals es compromet amb el seu programa: Revisarem la figura d’Agent Cívic o “Sereno” de nit, dissuasiu i d’assistència veïnal. Revisarem les tasques dels Agents Cívics per tornar als orígens (2019), quan es podia contactar directament amb ells.
🇪🇺 55% ha estat la participació de Bellaterra (15 punts menys que l’any 2019) a les eleccions europees.
🇪🇺 1205 vots d’un cens de 2156 (1961 censats al Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall i 195 censats al Centre Cívic del Turó de Sant Pau)
Al col·legi electoral del Centre Cívic del Turó de Sant Pau s’han recollit 145 vots (72,36%) i al col·legi electoral del Centre Cívic de la Plaça Joan Maragall s’han recollit 1060 vots, un 54% del cens.
La llista més votada al Parlament Europeu ha estat la candidatura encapçalada per Toni Comín (Junts+Lliures per Europa), amb 434 vots.
BELLATERRA.CAT 