La Junta Directiva de la Unió de Veïns de Bellaterra ha convocat una nova assemblea general ordinària per aquest mes de novembre amb dos motius principals: l’elecció d’una nova Junta Directiva i l’aprovació del pressupost de 2024. L’assemblea es durà a terme a la Sala Gran del Centre Cívic de Bellaterra (plaça Maragall, 4) el proper dimecres 22 de novembre a les 19.30 h, en primera convocatòria, i a les 20 h, en segona.
L’ordre del dia versarà sobre tres temes: d’una banda, l’aprovació (si s’escau) de la gestió i els comptes de l’entitat referents a l’exercici de 2022; de l’altra, tot el procés de renovació de la Junta, incloent la presentació de candidatures, la seva votació i la constitució de la nova Junta Directiva de la Unió de Veïns de Bellaterra pels pròxims tres anys, i per últim l’aprovació (si s’escau) del pressupost de l’entitat pel 2024.
Segons destaca la Junta actual, es prega la màxima assistència de socis i sòcies per tal d’assolir el màxim de quòrum en les decisions que es prenguin a l’assemblea. Alhora, es recorda que és molt important tenir en compte que tots aquells socis i sòcies que vulguin presentar la seva candidatura a la Junta Directiva de la Unió de Veïns, ho han de fer comunicant-ho a la directiva actual abans del proper dia 15 de novembre a través de uniodeveinsdebellaterra@gmail.com, tot indicant nom, adreça, correu electrònic i telèfon de contacte, per posar a punt la logística pel dia de les votacions. A més, cal tenir en compte que només tindran dret a vot els socis i sòcies que estiguin al corrent de pagament.
La Junta Directiva actual i que serà rellevada el pròxim dia 22 està conformada per Margarita Torrent com a vicepresidenta i presidenta en funcions, Miquel Seriola com a secretari, Magí Barneda com a tresorer, i Pere Aguilar, Susana Hospital, Josep Lluís Riart i Gemma Moliner com a vocals.
Fos important i necessari que la Diputació de Barcelona, (titular de la BV-1414), aprofiti les actuals obres d’ampliació d’una de les voreres pel centre de Bellaterra, per construïr la vorera inexistent entre els carrers d’Octavi Bruix i Mestre Nicolau, més quan arriba a la perillosa curva tancada del km3.
Tram de pas de vianants a la curva del km 3 de la BV-1414 al seu pas per Bellaterra
El que sí ha fet la Diputació és un tram parcial pels vianants (veure el vídeo), a l’interior de les tanques de la protecció de fusta de la carretera, i un pas de vianants en plena curva, el que no deixa de ser perillós.
Vorera inexistent des del restaurant Marcs fins al Carrer Mestre Nicolau de Bellaterra
Se sap que és l’Ajuntament de Cerdanyola el responsable de construir les noves voreres, i l’EMD de Bellaterra qui té les competències del seu manteniment.
Detall de la vorera a l’Avinguda Bertomeu (BV-1414) eixamplada per la Diputació
El passat 3 d’octubre, la Diputació va iniciar les obres d’eixamplament de la vorera de la carretera BV-1414 al seu pas per Bellaterra, entre els punts quilomètrics 3+000 i 3+200. El pressupost és de 47.795€
1. Les decisions polítiques de transcendència especial poden ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans.
2. El referèndum serà convocat pel Rei, mitjançant proposta del president del Govern, prèviament autoritzada pel Congrés dels Diputats.
3. Una llei orgànica regularà les condicions i el procediment de les diferents modalitats de referèndum previstes en aquesta Constitució.
Explicació de larticle 92 de la CE
L’article 92 de la Constitució Espanyola de 1978 estableix el mecanisme del referèndum com una manera de consultar directament els ciutadans respecte a qüestions d’especial importància. Mitjançant aquest procediment, es permet que la població participi de manera més activa a la presa de decisions polítiques, ja que podran manifestar la seva opinió mitjançant el vot.
En concret, el referèndum es pot utilitzar a la legislació estatal per aprovar decisions sobre qüestions de diferent índole, com poden ser la transferència de competències a una comunitat autònoma o l’aprovació de tractats internacionals. Això sí, cal tenir en compte que no totes les decisions poden ser sotmeses a referèndum a Espanya, i és el mateix article el que marca les limitacions sobre això.
Així mateix, l’article estableix que el Congrés dels Diputats ha de ser qui autoritzi la convocatòria del referèndum, donant així un marc legal per fer-lo. A partir daquesta autorització, sorganitzen les votacions, on els ciutadans podran acceptar o rebutjar la proposta plantejada.
En resum, l’article 92 de la Constitució Espanyola presenta el referèndum com a instrument de democràcia directa, que permet als ciutadans expressar la seva opinió sobre temes específics i rellevants. D’aquesta manera, es complementa la democràcia representativa, en què els ciutadans trien els seus representants polítics perquè prenguin decisions en nom seu.
LLUIS TORRES|Yessica Bermúdez, acaba d’obrir el seu obrador YesCakes a la Plaça del Taulí de Sabadell on elabora les seves especialitats saludables baixes en sucre, utilitzant bàsicament la panela i el sucre de coco, el que li permet rebaixar el sucre en un 60%. Tampoc utilitza colorants artificials, com és el cas del Red Velvet, utilitzant el color natural de la remolatxa.
Yessica de la botiga YesCakes de Sabadell
“Yescakes neix de l’ideal de crear una alternativa a la pastisseria tradicional, seguint uns principis clars de producte Nutritiu i Saludable, amb total transparència en el seu contingut pels consumidors”
A l’establiment Yescake el més important és l’obrador, allí Yessica elabora les receptes familiars de la seva terra natal Venezuela, tot recordant la seva primera, i assabentar-se que per salut, hauria de baixar molt el sucre de la seva rebosteria, el que li va permetre iniciar un nou camí de creativitat, amb un “Maridatge de postres amb verdures fresques, com per exemple el Pastís de pastanaga, el de remolatxa o carbassó.”
“Yessica fa temps que està completament adaptada al Savoir Faire de Catalunya, i parla un dolç català amb un petit accent del Carib”
Galetes de carbassa del YesCakes de Sabadell
Les seves especialitats només són per gaudir-les a casa, ja que no disposa d’espai ni taules, però al seu minyó rebedor botiga, es pot comprar alguna especialitat del dia, presentada amb encant, i sobre tot sabent que no utilitza productes artificial ni colorants. Quan ens vàrem apropar, vam comprar un deliciós YesCake de pastanaga i unes delicades galetes de carbassa….i només sortir de la botiga, ens va durar 5 minuts. Ganes de tornar i encarregar-li altres dolces especialitat de receptes personals.
Yessica és rigorosa en la combinació justa d’ingredients de primera qualitat, i és feliç d’haver donat el pass de convertir el seu somni en realitat. Aviat va començar a aixecar passions. Va ser el seu marit qui la va acabar d’impulsar. “Pel meu aniversari, em va regalar un full de ruta per obrir el meu negoci, va dedicar moltes hores a elaborar-ho”, ho recorda amb il·lusió i agraïment.
Display de dolços del dia del YesCakes de Sabadell
Des del seu nou obrador i botiga YesCakes recorda els temps quan estudiava comptabilitat, convençuda que seguiria el camí dels freds números, però el seu hobby i passió la va portar a una vida més artesal i dolça, portant a terme l’elaboració d’allò que va heretar: Una centenària llibreta familiar de receptes de rebosteria. No oblida l’aportació del mestre Vittorio, un senyor que va conèixer fent vacances a Itàlia, ell li va obsequiar una vella recepta de Strudel, escrita amb una cal·ligrafia impecable, mereixedora de reproduir-la en molts del llibres que Yessica colecciona des de molt joveneta, en la seva estimada Veneçuela, pàtria de “El Sistema“, un autèntic moviment social i escuela musical creada per Josep Antoni Abreu Anselmi (1939-2018), President de Consejo Nacional de la Cultura, entre 1989-1993. Qui sap si un dia, el més gran director d’orquestra actual, Gustavo Dudamel, es personi a YesCake per gaudir les especialitat de la rebostera compatriota Yessica Bermúdez. Temps al temps!
No ha estat un camí fàcil per Yessica, com tots els éssers humans i professionals, per aprendre a fer uns bons pastissos, s’han de patir errades. La més recent que recorda és quan, per un aniversari, va elaborar un pastís amb cobertura de xocolata, no va calcular bé la quantitat i es va solidificar, fins el punt de no poguer-lo tallar, tot i escalfant el ganivet. “Vam aixecar la cobertura de xocolata i va quedar destrossat”. Com diria Antonio Machado: Caminante no hay camino, se hace camino al andar….. Enhorabona Yessica i molta sort en el món del dolçosal Vallès
Suggeriments de YesCakes per fer la vostra comanda
D’escales (Pastisseria Saludable) Plaça del Taulí, 12, Sabadell ☎️ 6180 975 110 Instagram: @yescakes_sbd Email: yescakes.sbd@gmail.com
L’excavació d’un solar a la Via Massagué treu a la llum restes des de l’època medieval fins al segle XIX
Detall de les restes medievals de l’excavació d’un solar a la Via Massagué de Sabadell
La zona del Raval, al Centre de Sabadell, és una de les més prolífiques pel que fa a troballes arqueològiques de l’època medieval. En els últims anys, diferents excavacions prèvies a la construcció de noves promocions d’habitatges han deixat al descobert part de la muralla medieval de la ciutat. Ara, una nova prospecció arqueològica, a l’altura del número 32 de la Via Massagué, ha tret a la llum part d’aquest passat medieval, però també restes del que va ser el barri artesanal del Raval fins a arribar a mitjans del segle XIX.
“Al Raval, quan obrim un solar, sempre trobem sorpreses”
“Tot això ens ajuda a trobar les peces del trencaclosques del Raval medieval” Genís Ribé, historiador i tècnic del Museu d’Història de Sabadell
Restes medievals de l’excavació d’un solar a la Via Massagué de Sabadell
Què s’hi ha trobat?
L’arqueòleg director de l’empresa Artic, Òscar Matas, ha explicat a Ràdio Sabadell que s’han pogut documentar sitges per guardar cereals que van quedar en desús al segle XIII o forns per coure ceràmica dels segles XVI o XVII. També s’ha trobat un botó de vidre d’un uniforme militar que seria de final del XVIII i una moneda del 1811, a més d’objectes més curiosos com una ampolla de colònia importada des de Nova York, dos soldadets de plom o una peça de dòmino. De la mateixa manera, s’ha trobat l’estructura de la primera casa edificada a la banda de la Via Massagué, de finals del segle XIX, que hauria estat projectada per l’arquitecte modernista Juli Batllevell.
En canvi, i a diferència del que esperaven els arqueòlegs, no ha aparegut part de la muralla medieval, tal com sí que ha passat en altres punts de la zona.
“A la zona que fa façana amb la Via Massagué, hauríem d’haver localitzat part de la muralla, però hi ha un punt on el carrer fa un gir diferent. Probablement, la muralla va per sota del traçat actual de la Via Massagué”
El Ple de l’EMD de Bellaterra del 9 de novembre de 2023 va provar la modificació de la reforma de la plaça del Pi i l’augment de la taxa de guals.
Ple de l’EMD de Bellaterra, 7 novembre 2023
La Junta Veïnal de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra ha aprovat, en sessió extraordinària, la modificació del projecte de desviament de trànsit a la plaça del PI inclosa al Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) per a la seva peatonalització i l’augment de la taxa de guals, increment que es destinarà a invertir en l’espai públic davant la crítica de Gent per Bellaterra (GxB) que considera que la pressió fiscal ja es excessiva.
La reforma de la plaça del Pi, centre neuràlgic de Bellaterra, va ser un projecte impulsat el mandat passat a l’EMD amb l’objectiu de desviar el trànsit i afavorir la peatonalització d’aquest espai. La Diputació, però, va informar desfavorablement per la manca d’espai en la corba entre el carrer Lluís de Ábalo amb el carrer de Joan Fàbregas, especialment per al pas de vehicles pesants.
El plenari de l’EMD ha aprovat aquesta setmana, amb els únics vots a favor del nou govern de de Bellaterra Endavant (BE) -GxB va votar en contra i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es va abstenir, la modificació d’aquest projecte amb l’objectiu de poder rebre la subvenció del PUOSC per tirar-la endavant.
El president de l’EMD, Josep Maria Riba, apunta que ni Diputació ni Ajuntament veien amb bons ulls el projecte anterior i presentar-lo al PUOSC “no tenia recorregut”, raó per la qual han optat per una modificació que mantingui l’objectiu essencial d’estimular l’activitat del comerç i que hi hagi més vida”. Riba admet que la proposta s’ha de treballar més
Riba indica que l’Ajuntament completaria amb una inversió de 23.000 euros els 98.377 que arribarien del PUOSC, però remarca que és urgent fer aquesta presentació per no perdre la subvenció.
Tant Guillem Nadal, de GxB, com Laura Batalla, d’ERC, s’havien queixat que el projecte requereix més treball i desenvolupament. Nadal, de fet, considera que és una proposta que “està molt verd i pot portar un caos a la cruïlla del Condis”.
Des del govern, Jordi Macarulla admet que aquest punt “és el més delicat perquè hi carregues més vehicles mentre que la carretera no es toca”, però es vol fer més modificacions de canvi de sentit o posar doble sentit en una via actual de sentit únic per disminuir el trànsit que procedeix de l’escola Ramon Fuster. Macarulla indica que es busca fer un projecte equilibrat i segur on el vianant sigui prioritari.
Guillem Nadal considera que el projecte “condemna a que la carretera passi pel davant de l’estació per sempre” i assegura que suposa perdre 25 places d’aparcament, cosa que el govern nega:
En relació a la carretera, Josep Maria Riba indica que l’objectiu és que la titularitat passi a ser municipal com a carrer i aleshores l’EMD pugui ordenar el trànsit, afavorint la seva peatonalització. Riba subratlla que la finalitat és la plaça del PI “faci goig, perquè ara fa pena”.
Ordenances fiscals per a 2024
Pel que fa a la modificació de les ordenances fiscals per al proper exercici 2024, la més destacada és la de la taxa de guals, que augmentarà un 75% que es destinarà a actuacions en l’espai públic. BE votava a favor, ERC s’abstenia i GxB ho feia en contra.
Josep Maria Riba indica que aquest augment es destinarà a tasques de neteja i jardineria al nucli central de Bellaterra i al Turó de Sant Pau perquè “la imatge de Bellaterra ha de millorar i això ho assegura”.
Laura Batalla, vocal d’ERC, veu bé un augment d’una taxa que “s’estava pagant per sota del que cobra Cerdanyola” però sempre que el destí d’aquests ingressos es revisi periòdicament i s’inverteixin en l’espai públic Bellaterra.
Guillem Nadal, portaveu de GxB, recorda que una taxa ha de cobrir el servei que es presta “no dedicar-la a la neteja, per això ja estan els impostos” i manifesta que enguany l’IBI augmentarà un 11’6%. Nadal indica que són aquests ingressos els que s’han de destinar a l’espai públic, però que la taxa de guals augmentarà un 75% i es pregunta “els veïns de Bellaterra han de pagar doble?”.
Per a Nadal, es passa “d’un conveni de màxims a uns impostos de màxims”.
Riba comparteix que la pujada de l’IBI és una “molt mala notícia” que no es compensa amb la garantia d’una partida de 100.000 euros d’inversió a Bellaterra al pressupost de l’Ajuntament de Cerdanyola, partida que, subratlla, existeix per primer cop i permetrà actuar més en l’espai públic bellaterrenc.
A més, el president de l’EMD destaca que la setmana vinent hi haurà una reunió molt important amb l’Ajuntament on s’abordarà la necessitat d’un nou conveni regulador que comporti un finançament molt millor, al temps que es treballa amb el Parlament per assolir una llei d’EMD’s que asseguri aquest finançament. Riba confia que el nou conveni serà una realitat aquest mandat.
Pel que fa a la taxa per rodatge cinematogràfic, que també es modificava i s’aprovava per unanimitat, es redueix l’import però inclou també sessions fotogràfiques i es va aprovar per unanimitat.
Una tercera Ordenança Fiscal modificada era la d’utilització de l’espai públic amb mercaderies, materials de construcció, runes, tanques o bastides -entre d’altres elements- que es va aprovar amb el vot en contra GxB que considera que és una taxa molt difícil de controlar per part de l’EMD i que suposa una “manera de perseguir-nos a nosaltres mateixos com a veïns”.
Un altre punt del plenari es va aprovar per unanimitat, el de l’augment de retribucions de la plantilla marcat per la normativa, després d’aclarir que era un increment aplicat només al personal i no als càrrecs electes.
Carles Puigdemont i Casamajó, polític i periodista, 130è president de la Generalitat de Catalunya| CEDIDA
Iniciem un camí incert i ple de dificultats; ho sabem i no ens enganyem. Avui no va d’aixecar expectatives sinó d’explicar la potencialitat i el recorregut del marc de què ens hem dotat: una etapa de negociació inèdita que hem de saber explorar i explotar, en la qual no ens hem fixat cap altre límit que la voluntat del poble de Catalunya, expressada a través de la institució que legítimament el representa, que és el Parlament.
Ningú més que el Parlament no pot representar el poble de Catalunya. És per això que hem fet constar a l’acord la legitimitat del referèndum de l’#1oct i la declaració d’independència del #27oct, perquè són decisions preses en nom del poble de Catalunya pels seus legítims representants. En cap democràcia això no és mai un delicte, contràriament al que sosté l’Estat espanyol. Per això l’acord conté la llei d’amnistia, amb la voluntat compartida de no deixar fora ningú que hagi patit persecució, de la forma que sigui -penal, econòmica, administrativa–, per la mera contribució al procés d’independència de Catalunya. És una manera de retornar a la política allò que és de la política.
El conflicte que volem contribuir a resoldre no ve de la reacció repressora de l’Estat arran de l’octubre del 2017, de la sentència contra l’Estatut, del dèficit fiscal insostenible, de la persecució del català o de l’afusellament del president Companys, sinó dels Decrets de Nova Planta de la monarquia espanyola que aboleixen les Constitucions i les Institucions seculars de Catalunya i liquiden la sobirania històrica que teníem. La persecució de la nostra llengua, de la nostra cultura i de les nostres institucions és, a partir d’aquest acord, un relat compartit.
Sempre he reclamat que qualsevol negociació amb l’Estat espanyol compti amb un mecanisme independent internacional de verificació i seguiment dels acords. Aquest mecanisme, que forma part de l’acord signat entre PSOE i Junts, ja s’ha definit i concretat els seus integrants, i es reunirà abans d’acabar aquest mes de novembre.
Per a l’assoliment dels acords s’han convingut els dos grans àmbits de negociació simultanis que vam proposar a la conferència del 5 de setembre:
1) Superar els dèficits i Iimitacions de l’autogovern.
2) Reconeixement nacional de Catalunya.
La llista dels dos àmbits és inevitablement llarga, perquè els dèficits, les limitacions i la necessitat de reconeixement nacional s’acumulen des de moltíssimes dècades. El Parlament de Catalunya té aprovades moltes propostes en els dos àmbits, que han de guiar els acords a assolir. Des del pacte fiscal al referèndum d’autodeterminació; des del traspàs de rodalies -el de veritat i no el que es queda a mitges- a la gestió de la immigració; des de la gestió dels aeroports i ports fins a les competicions esportives internacionals; des de la hisenda pròpia a la política exterior. I de tot això n’hem de parlar, i en parlarem tal com recull l’acord d’avui. Del referèndum d’autodeterminació i del pacte fiscal, sí.
No ens refiem de les promeses, anirem acord a acord. Sense el seu compliment, que han de ser irreversibles, la legislatura no té recorregut. El “A cambio de nada” ha anat a la paperera de la història.
Per arribar fins aquí no hem hagut de girar full, ni assumir que haguem comès cap delicte. No ens ha calgut demanar perdó. Mantenim la posició, i és des d’aquesta posició que ens comprometem a un procés de negociació (no pas de mer diàleg) amb tot el que això representa, i no ens hem fixat cap altra límit que la voluntat del poble de Catalunya.
📍L’EMD de Bellaterra presidida per Josep Maria Riba (Bellaterra Endavant), va aprovar al ple d’ahir la modificació de l’actuació inclosa al PUOSC 2019-2024 petits municipis “desviament del trànsit al centre de Bellaterra”, aprovat per Ramon Andreu (Gent per Bellaterra), l’any 2019
MEMÒRIA JUSTIFICATIVA PROJECTE PEL DESVIAMENT DEL TRANSIT AL CENTRE DE BELLATERRA
Projectes dels presidents de l’EMD de Bellaterra Josep Maria Riba Farrés (2023) i Ramón Andreu Atik (2010-2023)
1.1 AGENTS DEL PROJECTE: La entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra acordà encarregar el Projecte pel desviament del trànsit al centre de Bellaterra als Serveis Tècnics de la Entitat. Objecte de l’encàrrec: El present projecte te com a objectiu definir les condicions i paràmetres necessaris per l’adequació dels vials que envolten la Plaça del Pi del centre de Bellaterra amb la finalitat de crear una nova centralitat millorant i dinamitzant la zona comercial i àrea peatonal del centre i millorant l’accés als usuaris de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Emplaçament i Adreça: C / Lluís de Abalo / Av. Joan Fàbrega Municipi: Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) Codi Postal: 08193 Comarca: Vallès Occidental Província: Barcelona
Referència cadastral: vial públic Usos actuals segons cadastre: viari
ORIGENS DE L’EMD DE BELLATERRA: L’EMD de la Bellaterra es crea amb el DECRET 167/2009, de 3 de novembre, pel qual s’aprova la constitució de l’entitat municipal descentralitzada de Bellaterra, en el terme municipal de Cerdanyola del Vallès. Amb el comicis del passat el Govern de la EMD va canviar, el nou equip ha reconsiderat la viabilitat de les actuacions previstes en el projecte de desviament i ha decidit continuar els treballs presentant la modificació de projecte. El projecte que es presenta, de modificació del projecte de desviament del trànsit de Bellaterra, pretén ajustar per causes sobrevingudes derivades de informes negatius de Carreteres de la Diputació de Barcelona, i vista la disponibilitat econòmica de la subvenció es proposa una nova solució tècnica i de disseny que assoleix els objectius inicials.
S’han plantejat dues alternatives a la proposta inicial Alternativa 1 Alternativa 2 Finalment s’ha considerat que la alternativa que millor s’ajusta a les determinacions i es viable econòmicament la seva execució es la alternativa 1, de desviament del transit per la ampliació de la zona per a vianants amb una superfície de 980m2, l’àmbit total inclou part de la Plaça i la cruilla amb Ramon Llull i Lluis de Abalos, amb una superfície de 2200m2.
L’EMD presidida per Josep Maria Riba ha aprovat al ple de Bellaterra del dia 7 de novembre de 2023 l’alternativa 1
1.2.2. ABAST TERRITORIAL El municipi de Cerdanyola del Vallès té una població de 57.723 habitants (dades IDESCAT 2017) dels que aproximadament uns 2930 viuen a Bellaterra. Des de l’any 1998, ha anat creixent en 20 anys per sobre dels 300 habitants de mitjana anual en el terme municipal.
1.3. JUSTIFICACIÓ NECESITAT PROJECTE: Dintre l’àmbit de la EMD de Bellaterra es situen tres escoles privades amb un nombre total d’alumnes superior a 2400 estudiants. Per La situació central de Bellaterra dins el Vallès, hi accedeixen a aquestes escoles habitants de diversos municipis, Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat, Sant Quirze, etc. D’acord amb l’estudi de Mobilitat realitzat per la EMD de Bellaterra, un nombre elevat de persones accedeixen a les escoles de Bellaterra amb el vehicle privat per deixar als fills, aparcant vehicle en les immediacions de la Estació de Bellaterra per fer servir els ferrocarrils com a medi de transport per accedir a la feina. Aquesta situació crea un doble problema de mobilitat dins una trama urbana que no esta pensada per acollir aquest elevat nombre de vehicles. Per un costat l’alta densitat de vehicles que travessen Bellaterra en les hores punta (IMD > 20.000 vehicles / dia) i accedeixen a les zones de les escoles, i per altre el problema d’aparcament que es genera en la zona centre de Bellaterra als voltants de la Estació, impedint als veïns de Bellaterra accedir a aquesta zona per realitzar les compres o per utilitzar el transport públic. El present projecte proposa suprimir el transit rodat pel inici del carrer Joan Fàbregas de forma que es permeti una ampliació de la zona peatonal millorant la connexió entre comerços i zones d’oci i millorant la seguretat dels molts vianants que circulen per la zona.
1.3.1. MESURA DE CONTRIBUCIÓ A L’ESTRATÈGIA D’ÀMBIT LOCAL, COMARCAL O TERRITORIAL: 1.- Afavorir la utilització de les vies d’alta capacitat disminuint la utilització de vies locals com a drecera entre autopistes, particularment la C-58 i la B-30/ AP7 2.- Generació d’aparcaments d’intercanvi modal prop de les estacions de la línia del Vallès lde Ferrocarrils del a Generalitat per afavorir la utilització del transport públic, contribuint a la millora de la mobilitat i a la disminució de la emissió de gasos contaminants. Des de una perspectiva local, amb la finalitat de resoldre problemes concrets de Bellaterra es contribueix a la millora de diversos problemes de caràcter comarcal i fins i tot territorial. A.- Afavorir el canvi modal de transport per la utilització del transport públic B.- Disminuir el nombre de vehicles que travessen Bellaterra C.- Disminuir la emissió de gasos contaminants en l’àmbit de la EMD
1.4 JUSTIFICACIO DEL COMPLIMENT DE LA NORMATIVA URBANÍSTICA: D’acord amb el Pla General Metropolita, la zona on s’actua esta qualificada de sistema viari.
1.5. DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERISTIQUES DEL TERRENY: S’actua en vials consolidats, sense patologies visibles, no obstant això, donat els materials que conformen el subsòl de Bellaterra, amb argiles expansives, es proposa la execució d’un estudi de deflexions en el carrer Lluís de Abalo per conèixer l’estat de la sub-base de pavimentació per si fos necessari actuar en aquesta.
1.6. DESCRIPCIÓ TÈCNICA DEL PROJECTE: Es tracta d’una actuació destinada a millorar un servei públic a Bellaterra. L’adequació de les amplades dels carrers amb la modificació dels encintats, la pavimentació, senyalització horitzontal i ampliació de les zones destinades a vianants. Amb tot això les obres contingudes en aquest projecte s’estructuren en els següents apartats: – Demolicions – Instal·lacions de drenatge – Reparació de blandons – Paviments – Senyalitzacions – Gestió de residus. – 1.6.1. DEMOLICIONS Demolició dels bordons i voreres a modificar segons els projecte per adequar les amplades dels carrers afectats per al pas de vehicles turismes i autocars.
1.6.2. DRENATGES Millora de les instal·lacions de drenatge amb l’increment de la superfície de recollida d’aigua. Actualment la plaça Pi es un punt baix de Bellaterra, en episodis de pluja intensa es produeixen petites inundacions que afecten al transit rodat. Es necessari millora el sistema de captació de les aigües superficials.
1.6.3. REPARACIO DE BLANDONS Existeix una zona en el carrer Lluis de Abalo amb un flonjall de 8 x 3m que caldrà reparar, a més de les zones identificades, de les dades obtingudes de l’estudi de deflexions es repararan les subbases d’altres zones susceptibles de produir fallides del paviment.
1.6.4. PAVIMENTS Dintre del capítol de paviments es diferencien els treballs de nous encintats i guals d’accés a la plaça i garatges privats, de pavimentació de les voreres i zones de vianants afectades pels treballs i pavimentació de la zona afectada.
1.6.5. SENYALITZACIÓ dintre d’aquest capítol s’inclou la senyalització horitzontal de les parades de bus i places d’aparcament, la senyalització vertical i el trasllat del semàfor existent en la plaça Pi.
1.7. RELACIÓ DE SUPERFICIES: La superfície total afectada per l’actuació 2.300 m2.
1.8. CALENDARI PREVIST DE DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ: – Redacció propostes d’urbanització realitzat – Aprovació del PU – Setembre 2023 – Exposició pública – Octubre 2023 – Licitació obres – Octubre 2023 – Inici obres novembre 2023 – Finalització obres març/abril 2024
1.9. PRESSUPOST DE LICITACIÓ GLOBAL RESUM D’HONORARIS. PRESSUPOST PER AL CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ:
Pressupost de licitació global per CAPITOLS (inclou lrecomanacions tècniques de l’informe de Carreteres de la Diputació de Barcelona)
TOTAL PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL 85.403,20 € 13% Despeses generals 11.102,42 € 6% Benefici Industrial 5.124,19 € PRESSUPOST D’EXECUCIÓ PER CONTRACTA 101.629,81 € 21% I.V.A. 21.342,26 € PRESSUPOST GLOBAL DE LICITACIÓ 122.972,07 € PRESSUPOST HONORARIS REDACCIÓ PROJECTE 6.832,26 € 21% I.V.A. 1.434,77 € ESTUDI DE DEFLEXIONS 2.400,00 € 21% I.V.A. 504,00 PRESSUPOST PER A CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ 134.143,10 € El pressupost per a coneixement de l’Administració ascendeix a la quantitat de Cent trenta quatre mil, cent quaranta tres euros amb deu cèntims d’euro. L’IVA d’aquestes actuacions no és recuperable El pressupost d’honoraris de redacció del projecte d’urbanització i l’estudi de deflexions no es objecte de la sol·licitud del PUOSC per a petits municipis.
Bellaterra, 30 d’agost de 2023 Serveis tècnics de l’EMD de Bellaterra amb el suport de JORDI MACARULLA
📍La Facultat de Veterinària de la UAB acull la preestrena del documental “FAUNA”, dirigit per Pau Faus, coproduït per Nanouk Films i TV3, i al campus de la UAB i al CRESA entre els anys 2021 i 2022. Ja s’ha exhibit en festivals de Suïssa, Canadà, Polònia, Mèxic, Xina i els Estats Units, amb molt bona acollida. S’estrenarà a la tardor als cinemes i s’emetrà per TV3.
El documental vol mostrar dos mons diferents que conviuen. D’una banda, el d’un pastor d’ovelles, i, d’altra banda, el d’un laboratori d’alta tecnologia d’experimentació animal que investiga la vacuna Covid.
La peça ha rebut molt bones crítiques, i l’han qualificat de “documental perspicaç, enginyós i compassiu” així com una cinta “amb un enquadrament precís, gairebé pictòric o arquitectònic, i un muntatge suggerent”.
Per al director, Pau Faus, “és molt important presentar-lo primer a la UAB, no només perquè Bellaterra és l’escenari d’aquesta història, sinó sobretot perquè la temàtica que tracta és molt rellevant”.
Es farà una breu introducció del documental de 15 minuts de durada i després es projectarà el documental, que té una durada de 75 minuts.
📍Com es tradició a molts pobles, Bellaterra podría instal·lar una parada amb Castanyera a la Placa del Pi, ja que per aquesta part passen un munt d’alumnes i persones que arriben per agafar els FGC
Una castanyera a Sant Cugat, una figura inqüestionable
La Castanyera Se sol representar amb la figura d’una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d’abrigar i un mocador al cap, davant d’un torrador de castanyes, que ven al carrer.
Abans duien faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap també podien dur una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla, lligada al coll i a la cintura. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d’ara. Empraven fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats. Encara avui a Girona s’anomena La Copa l’espai que ocupen les castanyeres a la Fira de Sant Narcís. Donaven vuit castanyes per un «quarto», equivalent a tres cèntims de la nostra moneda.Les castanyeres anunciaven llur indústria amb un crit especial que deia:
Calentes i grosses; qui en vol, ara que fumen?
La mainada, per fer-les enfadar, cridava: Petites i dolentes; de les vuit, set de pudentes.
La Castanyada és una festa tradicional amb més de tres segles d’història que se celebra la vespra de Tots Sants, a la nit. És un dels esdeveniments de tardor més carismàtics de Catalunya, Aragó, Balears i València. En vols saber més?
El seu origen procedeix d’una antiga festa funerària vinculada als cultes pagans . A finals del segle XVIII, certs banquets funeraris van evolucionar cap a aquesta celebració. És un menjar tardorenc amb un sentit metafòric de comunió amb els difunts, en què les castanyes i els panellets són els protagonistes principals.
L’origen simbòlic de la Castanyada
Es considera l’acte de rostir les castanyes com un acte de connexió amb les ànimes difuntes . De fet, de vegades es rostiven mentre es resaven les tres parts del rosari. També incloïa el toc de campanes en homenatge als morts , una tasca manual i molt cansada que requeria moltíssima energia. Aquest sopar els permetia aguantar el ritme durant tota la Nit de Difunts.
BELLATERRA.CAT 