El mes de novembre de l’any 1998 s’inaugurà a la Casa Elizalde de Barcelona l’exposició sobre la pedagogia Waldorf organitzada per un grup de mestres i famílies amb l’ajuda de la fundació Freunde der Erziehungskunst Rudolf Steiners i la col·laboració de la Universitat de Barcelona i el Centre Unesco de la ciutat. D’aquella exposició en surten, entre d’altres, dues iniciatives noves: un grup de jocs per a infants a Sant Cugat del Vallès i un grup de persones interessades a engegar la formació en pedagogia Waldorf a Catalunya.
El mes de maig de l’any 1999, les famílies que mantenien encesa la flama del grup de jocs a Sant Cugat feren pública la iniciativa amb una exposició a la Casa de Cultura del poble i al mes de setembre, en una petita casa cedida per una de les famílies, començaren les activitats amb nou infants i una mestra.
Així, al llarg del curs 2000-2001, al voltant del grup de jocs sorgí l’Associació Waldorf de Sant Cugat, i, alhora, es posà en marxa el primer Seminari de Formació Waldorf organitzat pel Cercle per a la Pedagogia Waldorf a Catalunya, amb més de cinquanta participants que serien els futurs mestres catalans i base humana per a les escoles del nostre país.
Tots aquests esforços anaven encaminats a posar en marxa el projecte de la primera escola Waldorf de Catalunya. Fou a mitjans del curs 2004-2005 que es trobà a Bellaterra un espai prou gran on començar a fer realitat l’escola: s’obriren tres cursos de primària amb vint-i-cinc nens i nenes i dues mestres, a més d’alguns especialistes.
El curs 2008-2009 s’aconseguí l’homologació per part del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya de les etapes d’educació infantil i d’educació primària amb efectes retroactius des de l’any 2007.
Al setembre de 2015, va començar la setena classe (1r d’ESO) i es va estrenar un nou edifici de l’escola que va suposar una ampliació per quatre grups de l’ESO. Aquell mateix any s’homologà la Secundària. En paral·lel, es va buscar terreny propi. Finalment, el 2018, l’escola es trasllada a la seva ubicació definitiva, en un espai propi en una zona elevada de Bellaterra.
El curs 2019-2020 comencem batxillerat homologat el mateix any.
Des del curs 2020-21 l’escola ha culminat el seu procés educatiu complert: infantil, primària, secundària i batxillerat.
L’escola Waldorf-Steiner El Til·ler és una cooperativa educativa gestionada per mestres i famílies que vol oferir a infants i joves una educació basada en el respecte a cada individualitat i al seu desenvolupament.
Enrique Arias Vega, periodista i economista basc|CEDIDA
Per ser ministre no cal res en concret, ni tenir estudis superiors, segons els currículums de molts responsables de les successives carteres dels Governs de Pedro Sánchez . L’única cosa obligada és tenir fidelitat indestructible al cap i fer-se veure per enfortir el paper del President de Govern. Perquè això sí que és cert: el que no es fa valdre i veure per part de la ciutadania no repeteix en el càrrec.
O sigui que ja tenim un Gabinet de fidels al qual se li ha exigit una característica més i és la de la duresa i fins i tot bronquedat dels seus membres, que han de bregar amb una oposició embravit en un moment de crispació política i social com no n’ha viscut una altra d’igual en temps de la democràcia.
Ni se n’han anat els ministres més cremats, per mor dels serveis prestats a Pedro Sánchez, fins a partir-se la cara per ell, metafòricament parlant, ni s’ha reduït la mida elefantiàsica del Govern, un dels més nombrosos del planeta. Que no es digui que és per falta de ministres, que aquest cop han de tenir una qualitat més que els seus predecessors. I és la seva sintonia no només amb el president, sinó amb les terminals de Vitòria i Waterloo –o on vulgui Puigdemont– ja que el nou Gabinet ha d’atendre les exigències de nacionalistes bascos i catalans.
Aquí no hi ha res: el nou Govern és el de l’amnistia, la desigualtat entre espanyols i l’intent de l’Estat plurinacional, cosa que exigeix unes escurabutxaques d’escàndol i un estar a bones amb les terminals independentistes que poden arribar a vetar aquells ministres amb els que se sentin incòmodes.
Per això no cal creure que el Gabinet d’ara sigui de llarga durada, sinó que estarà condicionat pels avatars de l’independentisme i les crisis arribaran abans d’hora. No tindrem ministres tan breus com Máximo Huertas , que va haver de dimitir al cap d’una setmana per una infracció a Hisenda, però sí que veurem un corriment de cadires poc després de començar la legislatura.
Font: DiarioCritico
Enrique Arias Vega és un periodista i economista basc. Diplomat a la Universitat de Stanford, porta escrivint gairebé quaranta anys. Els seus articles han aparegut a la major part dels diaris espanyols, a la revista italiana Terzo Mondo i al diari Notícies del Món de Nova York. Entre altres càrrecs, ha estat director d’El Periódico de Barcelona, El Adelanto de Salamanca, i l’edició d’ABC a la Comunitat Valenciana, així com director general de publicacions del Grup Zeta i assessor de diverses empreses de comunicació. En els darrers anys, ha alternat les seves col·laboracions en premsa, ràdio i televisió amb la literatura, havent obtingut diversos premis en les dues tasques, entre ells el nacional de periodisme gastronòmic Álvaro Cunqueiro (2004), el de Novel·la Corta Ategua (2005) i el de periodisme social de la Comunitat Valenciana, Conviure (2006).
LLUIS TORRES| Jordi Hereu i Boher (Barcelona, 14 de juny de 1965), és el nou ministre d’Indústria anomenat pel President Pedro Sánchez. Va néixer a la casa familiar del carrer Arimon de Sant Gervasi, a l’altra banda del ginjoler monumental salvat de la tala per la lluita del veïnat. Inicià els estudis a l’escola infantil Sant Gregori, davant de casa.
Jordi Hereu és el nou ministre d’Indústria i Turisme del govern de Pedro Sánchez|ENCICLOPÈDIA CATALANA
Hereu és casat i té dos fills. Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i MBA per ESADE. Va ser membre de les associacions d’estudiants AIESEC i Empresa Joventut entre 1986 i 1988. El 1991 s’incorporà com a responsable de màrqueting a Port 2000, preparant el grup que a partir de 1992 constituí l’empresa Centre Intermodal de Logística S.A. (CILSA), promotora de la Zona d’Activitats Logístiques del Port de Barcelona.
El ginjoler centenari d’Arimon
El ginjoler del carrer Arimon roman dempeus i té la seva pròpia placeta gràcies als veïns que van lluitar per evitar la tala, una vegada la Família Teixidor va vendre la seva vella casa a una inmobiliaria.
L’any 2007, un grapat de veïns del barri de Sant Gervasi van crear l’Associació Salvem el Ginjoler, una iniciativa de la també veïna Isabel Núñez, traductora i escriptora. Des del primer moment, els bellaterrencs Angi i Francesc, propietaris del Restaurant La Taula, molt proper al Ginjoler, van participar molt activament per salvar-lo, i van fer omplir el barri amb teixits de color verd clar, com símbol de la lluita ecológica.
Ajuntament de Barcelona
El 1997 es va incorporar a l’Ajuntament de Barcelona com a gerent del districte de Les Corts, responsabilitat que va exercir fins al juny de 1999, quan fou designat regidor de Les Corts per al mandat municipal 1999-2003. Posteriorment ha estat regidor del districte de Sant Andreu i regidor de Seguretat i Mobilitat, fins al mes d’abril de 2006. Des d’aquest càrrec va haver de fer front a les crítiques pels moviments socials com a responsable del cos d’antiavalots de la Guàrdia Urbana (UPAS). La implantació de l’àrea verda d’aparcament s’ha fet sota la seva supervisió. Aquesta iniciativa ha permès implantar a Barcelona el servei de lloguer de bicicletes anomenat Bicing. Fou viceprimer secretari de la Comissió Executiva i d’Acció Electoral a la federació del PSC a Barcelona.
El 29 d’agost de 2006 va ser designat com a successor de Joan Clos al capdavant de l’alcaldia de Barcelona, de la qual va prendre possessió el 8 de setembre del mateix any. Com a cap de llista del PSC, va guanyar les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 i va ser reelegit com a alcalde de la ciutat. El 2010 va dur a terme una consulta popular sobre la unió del tramvia de Barcelona que va acabar perdent. L’any 2011, i després d’un procés de primàries per encapçalar la candidatura socialista en què va obtenir més vots que Montserra Tura i Camafreita, va liderar de nou la candidatura del PSC però no va revalidar el mandat com alcalde, sent nomenat Xavier Trias.
Sector privat
El 2012 va deixar la primera línia política per dedicar-se plenament al sector privat. És cofundador de Fledge Barcelona i president de Barcelona Plataforma Empresarial i IdenCity. És signant fundacional del Manifest de Barcelona,bque des del 2018 va fer de Barcelona la primera ciutat del món amb una diplomàcia científica i tecnològica. Es va centrar en la consultoria i el finançament de startups, treballant des de Barcelona Plataforma Empresarial i com a consultor per Barcelona Centre Logístic BCL. També ha sigut patró de la Plataforma Fórum Ambiental Barcelona.
Hereu va impulsar l’àrea verda d’aparcament i el Bicing, i va construir un centenar d’escoles bressol. El gener de 2010, va proposar que Barcelona organitzés uns JJOO d’hivern
D’aquesta forma, Hereu, exalcalde de Barcelona entre els anys 2006 i 2011, es converteix en el tercer batlle de la ciutat que es fa càrrec d’una cartera ministerial. Primer va ser Narcís Serra, l’any 1982, que va ser nomenat ministre de Defensa, i posteriorment, Joan Clos, l’any 2006.
Clos, igual que Hereu, va ser ministre d’Indústria. I, precisament, va ser la marxa de Clos la que va donar l’alcaldia de Barcelona a Hereu. El relleu va tenir lloc el 8 de setembre de 2006, nou mesos abans de les eleccions de la primavera de 2007. Dies abans, el 29 d’agost, Hereu havia estat designat successor de Clos. En aquell moment, Hereu era el cinquè tinent d’alcaldia i exercia també de portaveu municipal. Sota les seves ordres tenia les àrees de mobilitat, seguretat, participació ciutadana, cooperació i solidaritat.
L’àrea verda i el Bicing
Hereu és recordat per molts com l’alcalde que va perdre la consulta per la reforma de la Diagonal, la primavera de 2010, un fet que un any després, el maig de 2011, va ser decisiu per no guanyar les eleccions municipals davant de Xavier Trias. Però el pas d’Hereu per l’Ajuntament de Barcelona és molt més que aquella consulta de la Diagonal. Al llarg de més de quinze anys, l’ara ministre va impulsar, l’any 2005, l’àrea verda d’aparcament per a residents i va posar en marxa el 2007, ja com a alcalde i amb Francesc Narváez com a regidor de Mobilitat, el servei del Bicing.
En conversa amb el Tot Barcelona Narváez recorda aquests i molts altres projectes que Hereu va gestar per la ciutat. “Durant el mandat 2007-2011 es van construir un centenar d’escoles bressol, 14 de les quals van ser a Sant Martí. També va donar llum al pla integral de la bicicleta, que es va aprovar quan ja era alcalde, i va impulsar la construcció de les Zones 30 a molts nuclis antics de la ciutat i els carrers de plataforma única”, diu l’exregidor de Mobilitat i del districte de Sant Martí. Amb Hereu, a Barcelona, van augmentar els quilòmetres de carrils bici, les zones per a vianants i es va millorar el transport públic, amb més carrils bus, una major accessibilitat i la posada en marxa del tramvia al seu pas per la Diagonal, entre la Ciutadella i Sant Adrià, el 2004.
Narváez coneix molt bé el nou ministre i destaca sobretot la seva empatia i que no és gens dogmàtic. “És un gran defensor de la col·laboració publicoprivada i no li costa buscar el suport del món empresarial quan cal. És molt treballador i quan decideix embarcar-se en un projecte no té horari. També és un gran orador”, explica l’expolític, ara a l’executiva socialista.
La crisi del cas ‘4F’
El 2004, Hereu va ser nomenat regidor de seguretat i mobilitat i del districte de Sant Andreu. Com a màxim responsable polític de la Guàrdia Urbana va haver de fer front al cas 4F. La nit del 4 de febrer de 2006, un agent de la Guàrdia Urbana, Juan José Salas, va quedar tetraplègic durant el desallotjament d’una festa okupa al Palau Alòs, a tocar del Palau de la Música. Segons la sentència del judici, el policia va rebre l’impacte d’una pedra al cap durant l’enfrontament entre un grup de joves i la Guàrdia Urbana. El cas va donar lloc al documental Ciutat Morta, que apunta la teoria que el cop que va rebre el policia va ser un test que va caure del terrat -l’alcalde Clos ho havia dit en una ràdio-. Diversos joves van ser detinguts, jutjats i condemnats. Rodrigo Lanza, el principal acusat, va passar cinc anys a la presó, i una de les noies condemnades, Patricia Heras, es va suïcidar durant un permís l’any 2011.
El citat documental va rebre el premi Ciutat de Barcelona, un fet que Hereu va qualificar “d’infàmia”. Sobre aquest episodi, l’exlíder del PP al consistori quan Hereu era el regidor de seguretat, Alberto Fernández Díaz, destaca la resposta que l’ara ministre va donar “davant la pitjor crisi de seguretat a la ciutat” d’aquells anys. “Amb això vàrem coincidir. Amb altres coses, no, com l’anunci que va fer Hereu d’intentar organitzar uns Jocs Olímpics d’hivern a Barcelona. Hi va posar més il·lusió que rigor”, subratlla l’excap de files del PP. L’anunci que Barcelona es presentava a organitzar uns JJOO d’hivern va tenir lloc el gener de 2010, en plena crisi de popularitat d’Hereu com a alcalde, i va ser vist com un intent desesperat per recuperar pistonada en la cursa electoral per les municipals del 2011. Fernández valora també el caràcter “afable i dialogant” d’Hereu i la proximitat que tot alcalde ha de tenir amb el veïnat i les entitats de la ciutat.
Guanya les eleccions de 2007
Hereu va guanyar les eleccions municipals de 2007 amb 14 regidors per davant de la CiU de Trias, que en aquell moment ja estava en clar ascens, amb 11. El mandat 2007-2011, el darrer amb un alcalde socialista fins a l’actual de Jaume Collboni, va estar marcat per la consulta per la reforma de la Diagonal, entre Francesc Macià i passeig de Gràcia. Un 79,8% dels participants en el procés participatiu van votar en contra de tocar la Diagonal. El govern del PSC defensava fer un bulevard, una opció que només va tenir el suport de l’11,38%. La tercera opció, construir una rambla, va ser votada pel 8,28%. Ambdues propostes portaven incorporades el tramvia. La consulta no preguntava com a tal per aquest mitjà de transport, però es va convertir en un plebiscit a favor o en contra del tramvia.
La consulta va ser en si mateix un despropòsit, plena d’errades informàtiques. El mateix Hereu ho va dir en una compareixença posterior. “Ha tingut més errades de les admissibles”, i va reconèixer que la mateixa consulta havia estat una equivocació. “S’ha formulat una pregunta inadequada en un moment inadequat i ara toca lluitar contra la crisi”. L’ideòleg d’aquella consulta, el primer tinent d’alcaldia Carles Martí, va ser qui va pagar els plats trencats i va ser destituït de forma fulminant per l’alcalde.
Va deixar l’Ajuntament el 2012
El PSC va entrar en crisi i ja no es va recuperar. Trias es va imposar a les eleccions de 2011 amb 14 regidors pels 11 que van obtenir els socialistes. Després de trenta anys al capdavant de la ciutat, el PSC perdia l’alcaldia. El febrer de 2012, Hereu va deixar l’acta de regidor i va abandonar el primer pla polític. Al capdavant del grup municipal socialista es va quedar Jordi Martí Grau, ara als comuns i nou secretari d’Estat de Cultura.
Després de deixar l’Ajuntament de Barcelona, Hereu va fundar l’empresa Fledge i presidia IdenCity i Barcelona, plataforma Empresarial, dedicades a la consultoria estratègica. A més, des del 2020, era el president d’Hispasat. En les darreres eleccions municipals, Hereu va presidir el consell assessor creat per Collboni abans de les eleccions. Ja com a alcalde, Collboni el va incorporar al comitè assessor d’infraestructures, càrrec que ara haurà de deixar.
Donarà llum verda a la nova fase de preemergència al sistema Ter-Llobregat, que entrarà en vigor els pròxims dies
Pantà de Sau al 18,3% |3Cat
Amb els embassaments de les conques internes plens només en un 19%, aquesta és la pitjor sequera des que es van començar a recollir dades ara fa poc més d’un segle.
I, de moment, no es preveuen pluges a mitjà termini. De manera que, si els pitjors pronòstics es compleixen, les restriccions d’aigua aniran a més.
En aquesta línia, aquest dimarts el govern donarà llum verd a la nova fase de preemergència per al sistema Ter-Llobregat, del qual beuen les àrees de Barcelona i Girona, on es concentra la major part de la població de Catalunya. Si bé l’aprovació està prevista per aquest dimarts, la seva entrada en vigor no serà fins als pròxims dies.
Es tracta d’una fase que permetrà endarrerir unes setmanes l’entrada a la fase més restrictiva, la d’emergència, on el govern preveu arribar a finals de desembre.
Què implicarà la fase de preemergència?
Per ara no s’han donat xifres concretes, però les restriccions seran un estadi intermedi entre la fase d’excepcionalitat i la d’emergència. Repassem quines restriccions implica cadascuna:
A l’excepcionalitat, les àrees de Barcelona i Girona van entrar-hi al març. Suposa un consum màxim diari per habitant de 230 litres, a més d’altres restriccions com:
Reducció del reg agrícola en un 40% o substitució de part dels cabals destinats a reg agrícola per aigües regenerades.
Reducció del 15% dels consums industrials d’aigua.
Reducció del consum d’aigua per a usos recreatius (15% en usos urbans i 50% en reg).
Prohibició de regar zones verdes i jardins públics o privats (excepte el reg de supervivència d’arbres o plantes, amb regadora o gota a gota).
Prohibició de regar la gespa en tots els casos, excepte en superfícies destinades a pràctica federada d’esport, o aquell reg que es faci reutilitzant aigua de pluja o de depuradora.
Prohibició de netejar carrers, clavegueram, paviments, façanes o edificis amb aigua potable.
S’estableixen limitacions per omplir i reomplir piscines.
A la fase d’emergència ja hi han entrat una quarantena de municipis, la majoria de l’Alt Empordà. El consum màxim diari per habitant és de 200 litres, a més restriccions més severes:
Supressió del reg agrícola (es pot autoritzar només el reg de supervivència de conreus llenyosos).
Reducció del 25% dels consums industrials d’aigua.
Reducció del consum d’aigua en els usos recreatius (25% en usos urbans i supressió total del reg).
Prohibició de regar zones verdes i jardins públics i privats.
Prohibició total d’omplir fonts ornamentals, llacs artificials i piscines d’aigua dolça.
Prohibició de netejar vehicles, excepte en establiments de neteja específics.
Les administracions locals, a través dels seus plans d’emergència, poden establir limitacions i prohibicions addicionals a l’ús de l’aigua en instal·lacions esportives, públiques i privades, i en espais lúdics.
L’àrea metropolitana, per sota del consum en fase d’emergència
Actualment, el consum mitjà de l’àrea metropolitana és de 170 litres per persona i dia. Per tant, encara està per sota dels 200 litres de l’escenari d’emergència per sequera.
En aquestes xifres s’hi ha d’incloure l’ús de les indústries, els comerços i els serveis municipals. Sense tenir en compte aquests usos, l’ACA convida que, en l’àmbit domèstic, el consum de l’aigua es redueixi fins als 90 litres per persona i dia.
Mesures d’estalvi d’aigua
I què es farà per estalviar aigua? D’entrada, es descarten els talls en el subministrament, però una de les mesures que es contempla és reduir-ne la pressió a l’aixeta.
D’altra banda, coincidint amb l’entrada en vigor de la fase d’emergència a finals d’any, el govern valora deixar de donar llicències per a activitats de nova creació que consumeixen molta aigua, com places hoteleres, granges, centres de dades, indústries químiques, papereres o metal·lúrgiques.
Per transparència, l’actual Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra es va comprometre públicament, a l’últim ple, d’actualitzar trimestralment les dades de “Relació de contractes menors“, així ho ve reclamant històricament el veïnat de Bellaterra. Comprovar-ho a http://www.emdbellaterra.cat
Sorprèn que la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra presidida per Josep Maria Riba (Partit polític Bellaterra Endavant), fins a data d’avui, no hagi afegit nous contractes. Les que es poden consultar corresponen al mes de febrer de 2023, quan Gent per Bellaterra presidia la Junta municipal.
Oriol Regàs Pagès (Barcelona, 11 gener 1936-17 març 2011), fou un promotor cultural, aventurer i empresari català. Fundador de la discoteca Bocaccio i ànima del moviment d’intel·lectuals conegut com a Gauche Divine a la Barcelona de la dècada de 1960 i 1970, del Restaurant de luxe Via Veneto de Barcelona, Up&Down, Madox, Revolution, etc.
CARICIES SOTA TUTELA
D’aquells primers anys de la meva vida amb prou feines guardo imatges de la meva mare. És impossible que en tingui: només la vaig veure dues vegades. No obstant, recordo una visita al carrer Ferran, a principis dels quaranta, quan jo tenia entre quatre i cinc anys. Ella, maca, jove, carifisa i tan estimada per nosaltres quatre, era l’antitesi de la nostra vida quotidiana. Una altra fugaç trobada va tenir allotjament al restaurant La Cala, de la plaça Catalunya, també propietat de l’avi. Va venir acompanyada del seu germà Pere Pagès, i és estrany, però per molt que intento recuperar les seves carícies d’aquell dia, que indubtablement en vaig tenir, no ho aconsegueixo. Després d’aquesta visita no hi va haver més cites fins a les concertades pel Tribunal Tutelar de Menors. L’avi va aconseguir la pàtria potestat sobre els quatre néts després de tèrbols maneigs i poderoses influències, especialment les d’un tal Closas, president d’aquella sinistra institució.
El Tribunal Tutelar de Menors, ubicat en un edifici fosc amb escales sordides del Passeig de Gràcia,75, just on avui es troba l’hotel Condes de Barcelona, mereix un capítol a part. A l’acta de funcions d’aquest tribunal s’indicava que el seu objectiu era la tutela moral i l’assistència dels nens abandonats moralment o en perill moral, o explotats i maltractats. Va marcar la nostra infància…, encara que no la nostra joventut, ja que vam aprendre a esquivar la seva protecció.
Finalitzada la guerra civil, la nostra mare va reclamar a l’avi la devolució dels fills, dels quals s’havia apropiat sense més ni més. Aquest va interposar, a través dels seus advocats, una sèrie de denúncies contra ella, acusant-la d’immoralitat i abandonament dels fills, i va portar l’assumpte davant del Tribunal de Menors. Va obtenir la tutela indefinidanida i la separació absoluta de la família materna, amb excepció d’una visita mensual, el darrer dissabte, de quatre a cinc de la tarda, en una sala del mateix tribunal, sempre en presència d’una funcionària que supervisava les converses i fins i tot moderava qualsevol mostra d?afecte. Més alt, parleu més alt-, repetia. Aquella mena de vigilant o espia, finalitzada la visita, es reunia amb l’avi, que havia esperat en una habitació contigua, per informar-lo. Era una tal senyoreta Rosalía, que sempre va ser objecte de les nostres burles i mofes per tal de distreure-la i trobar el moment precís per passar a la nostra mare cartes, notes i missatges que s’escaparen del seu control.
La meva mare va guardar les cartes, els dibuixos, els mocadors brodats per les meves germanes, i les notes que li enviàvem per correu o li donàvem quan ens visitava. També recopilava tots els telegrames que ens remetia al col·legi, els documents, les fotografies, els bitllets de tren de Madrid a Barcelona i viceversa, les notificacions oficials que rebia del seu advocat-E. Isern Dalmau-, els nostres comunicats mèdics i les missives personals, tots els papers es mantenen classificats cronològicament en carpetes amb una etiqueta per a cada any. A la del 1943, m’entendreix un full d’un almanac on, el 27 de març, vaig escriure amb llapis i diverses faltes d’ortografia: L’hi vull anar amb la meva mare. El mateix dia que li vaig donar, la meva mare va enviar una carta a la meva àvia Elvira Elías per explicar-li amb molta tristesa que al Tribunal de Menors només havia pogut veure les nenes i la meva. «El Xavier estava castigat. Les seves notes han estat pèssimes i és el darrer de la classe. He tingut un disgust enorme, una desil·lusió punyent. Ningú sap amb quina ànsia espero veure’ls aquest dissabte de cada mes. A més, Georgina portava un morat al braç d’un cop que li ha donat la tia. Els nens es queixen que no mengen prou i que no estan bé. Què puc fer? La situació és desesperant.
Aquestes visites mensuals, plenes de complicitat, es van convertir en el suport de la nostra existència. Comptàvem els dies que faltaven per veure-la i somiàvem amb ella cada nit, sumits en la nostàlgia i enyorança. Jo no podia sentir angoixa ni pesar perquè, per edat, per mi no existia el passat amb ella, per la qual cosa el sentiment era de desemparament, llunyania, manca de la seva persona. A les nits, ja al llit, m’envaïa un estrany buit i una necessitat de tendresa que mai no he pogut oblidar. Aquest dissabte cada quatre setmanes era l’únic dia que els meus germans sortien de l’internat. Arribaven a casa al migdia, menjàvem tots quatre junts i, en acabar, pujàvem a peu amb l’avi cap al Passeig de Gràcia. Als dotze anys vaig entrar intern als salesians de Mataró, i va ser llavors quan la meva mare va aconseguir permís per visitar-me una vegada al mes, malgrat l’oposició oberta de l’avi.
La sortida del Tribunal es feia en un mutisme absolut que durava tot el descens a peu pel Passeig de Gràcia i per la Rambla fins al carrer Ferran. Ja a casa, arribava el moment de mostrar els regals rebuts de la nostra mare, sovint requisats sense cap explicació. En certa ocasió, em va portar un tren elèctric que no va ser confiscat i que jo ja havia muntat a terra del menjador. La màquina, unida a un parell de vagons, estava fent les primeres voltes quan va entrar l’avi. Sense dir res, va trepitjar fins a aixafar els dos petits vagons, la màquina, amb ràbia les vies, l’estació, el comandament. No es va salvar res. I quan per Pasqua la meva mare ens enviava ous de xocolata, aquests mai no arribaven sencers a taula. L’avi, simulant que li queien de les mans, els trencava un darrere l’altre, enmig d’un silenci sepulcral només torbat pel cruixit de la xocolata en trencar-se i per les frases inintel·ligibles que mastegava amb el rostre descompost per la còlera.
Bellaterra.Cat ha demanat l’opinió sobre la problemàtica de Can Jeroni Martí a Jordi Macarulla (president del partit polític Bellaterra Endavant) i a Josep Maria Riba (president de la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra), però no han volgut aportar la seva.
Compartim amb el veïnat de Bellaterra les opinions rebudes i altres publicacions històriques per un millor coneixement de la situació de la zona de la Masia Can Jeroni Martí, una construcció de l’any 1927.
Can Jeroni Martí de Bellaterra |CEDIDA
📍11 desembre 2007, CCMA/3Cat :
La formació política, Gent Per Bellaterra, ha anunciat que presentarà al·legacions contra al pla urbanístic de Can Jeroni Martí, aprovat a l’últim ple de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. El portaveu de la formació, Ramon Andreu, explica que ‘el 96% dels veïns que van respondre a una enquesta feta en període electoral, s’oposen a la construcció de pisos en el municipi’. Aquest pla urbanístic suposaria la construcció d’una vuitantena de pisos a uns terrenys prop de la masia de Can Jeroni. Segons Andreu ‘aquest tipus de construcció no s’adequa a les construccions de la resta del municipi’ i proposen construir-hi dotze cases unifamiliars.
11 novembre 2010, opinió de Fèlix Riba, exregidor de CiU a l’Ajuntament de Cerdanyola, a Bellaterra.Cat :
📍Un contenciòs d’expropiació forçosa provocat pel propietari de Can Jeroni Martí, fa 13 anys, es va resoldre amb un canvi de Planejament, qu donés permís al propietari de la finca a poder tenir més sostre per construir. Personalment estava en contra d’aquesta resolució. El que va passar és que un pagament de 5 Milions € exigit pel Tribunal Suprem, era inasimible per l’Ajuntament, i es va decidir resoldre-ho aixì. En la perspectiva del temps, ningú ho hagués fet d’aquesta manera, segur. “De qualsevol forma, potser ha arribat l’hora de començar a pensar com ho podem fer perquè els nostres fills, o les parelles de gent gran, puguin seguir visquent a Bellaterra. A vegades algúns errors d’inici s’acaben convertint en oportunitats”.
19 juliol 1921, Ramon Viladomat, Diputació de Barcelona :
📍La Diputació de Barcelona entrega l’estudi que analitza l’increment de la densitat d’habitatge i equipament públic a Bellaterra. El document analitza la idoneïtat i les repercussions d’augmentar la densitat d’habitatges i orienta sobre les estratègies per incrementar el sòl destinat a equipaments públics. L’estudi analitza l’estratègia d’un augment de densitat generalitzat en tot l’àmbit, concloent que aquest augment tindria greus repercussions ambientals i funcionals. L’estudi proposa, doncs, un augment de densitat en àmbits concrets, ben comunicats amb el transport públic, poc consolidats o amb disconformitats i amb possibilitats de transformació. Les càrregues urbanístiques de cessió d’aprofitament i de sistemes generades per aquest augment de densitat es proposa destinar-les a la promoció d’equipament públic. Amb l’estudi lliurat l’EMD de Bellaterra i l’Ajuntament de Cerdanyola podràn argumentar decisions i redactar la figura de planejament adient per tal d’augmentar la densitat d’habitatges en l’àmbit que considerin més oportú.
11 agost 2023, Opinió d’Ignasi Roda a Bellaterra.Cat :
📍Pel que fa a l’expropiació forçada que l’ajuntament va executar de la resta de terres i la casa, val a dir que el consistori mai no va voler pagar el preu estipulat perquè aleshores el preu d’expropiació s’havia equiparat al preu del sol privat. La cosa va anar a judici i l’ajuntament va perdre plet i recursos subsegüents i, es clar, el deute va anar creixent. D’aquí aquella mena de pacte soterrat contrari al pla urbanístic que regia (i regeix) a Bellaterra. Un acord que es van treure de la mànega sense consultar el veïnat, si més no pel greuja comparat de molts propietaris que seguien estant forçats a construir en terrenys de 1000/1500/2000 metres segons la zona. No cal dir que a Bellaterra hi ha hagut picaresca i algunes cases estan subdividides per fer més suportables els costos. També hi va haver alguna cosa tèrbola amb uns pisos construïts al barri de Can Domènec i que encara segueixen funcionant com a tals. Ara assistim a noves requalificacions de dubtosa legalitat o, si més no, que no es fan públiques. L’EMD hauria de donar a conèixer tot aquest “desgavell”. La sostenibilitat econòmica de Bellaterra ha de passar tard o d’hora per un nou pla urbanístic més en consonància amb la realitat que vivim. Bellaterra va deixar de ser fa molts i molts anys una “zona residencial” i va a passar a ser una urbanització més, com tantes que hi ha, deixada a la ma de Déu pel seu ajuntament.
17 novembre 2023, Andrés Rueda a la xarxa veïnal Temes de Bellaterra
📍Si no es recondueix el cop de pilota de Can Jeroni Martí i hi ha un pla digne de l’entorn dels pisos i masia amb benefici a la comunitat continuarem tenint femers, merda, negocis tèrbols i hostals il·legals en tota aquesta zona. Aquí s’ha de moure amb diligència i eficàcia i més aviat que tard la nostra EMD… de fet ja ho haurien d’haver fet i tenir-nos informats. Als veïns potser ens toca sortir de la zona confortable i començar amb les pancartes i els talls de trànsit a les 8 del matí i que la cua col·lapsi l’autopista… que comencin a tenir clar que quan comencem serem serem, però tenaços….i que les utilitzarem amb contundència que ens dóna la legalitat de comunicar-ho. Les nostres armes són poques però potents. No ens podem callar, no ens hem de callar.. Aquesta densitat d’edificació la gaudirem o patirem nosaltres. Si l’operació urbanística només hi és per a benefici de l’Ajuntament és una nova puntada de peu i menyspreu a Bellaterra. Només servim per tapar els forats. L’evidència no necessita gaire argumentari. La bona relació s’ha de fer des del mínim respecte i no des del menyspreu. L’agressió a Bellaterra, entre unes coses i les altres, comença a ser un maltractament tan evident que no fer res frega elbmasoquisme. Doneu-li una pensada veïns…
18 novembre 2023, Guillem Nadal, portaveu de GXB a la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra :
📍La zona de Can Jeroni Martí té un cúmul de situacions pendents de resoldre. Uns ocupes a la masia, lloguer d’horts i parcel·les per cases prefabricades, un aparcament enorme de caravanes i autocars en zona forestal, abocaments de runes i restes de jardineria. Tot plegat pendent de desnonar, ordenar i poder convertir-ho en una zona verda i d’equipaments molt necessària i reclamada pels Bellaterrencs que no disposen d’instal·lacions municipals. A més a més ara s’estan construïnt les parcel·les requalificades per l’Ajuntament de Cerdanyola al 2008, abans de la creació de l’EMD amb pisos i cases adossades. Als que erròniament van pensar que posar un pisos podría permetre que els fills o les parelles de gent gran es podrien quedar a Bellaterra, la realitat dels preus ja els ha despertat. Només ha permès la massificació de la zona i l’especulació urbanística. Els hi passarà el mateix als que volen permetre construïr dues cases per parcel·la, la mal anomenada “dividir les cases” perquè els fills es quedin. Permetre l’especulació urbanística, massificar Bellaterra com la resta de l’àrea metropolitana i perdre la Bellaterra singular que avui tenim i hem de conservar entre tots.
19 novembre 2023, Elisenda Clascà, candidata alcaldia de Cerdanyola per IMPULS “Iniciativa Municipal de Persones Unides Lliurement i Solidària” :
📍En relació a la situació actual de la zona de la Masia de Jeroni Marti, el que esta clar és que es tracta d’un cas judicialment tancat. Ara per ara caldria estar ben atent, per poder minimitzar l’inevitable impacte sobre el trànsit, de la millor manera possible, i conseguir que la Masia passi a ser patrimoni de la l’EMD, però amb condicions.
📍Per què la fruita encara es ven en envàs de plàstic: una llei encallada en dos ministeris.
📍La llei està aprovada, però falta la llista de productes que s’han de comercialitzar sense plàstic i això permet als comerços seguir sense canviar res.
Mentrestant, a l’hora d’anar a comprar, en fruiteries i supermercats, encara hi ha molta presència d’embolcalls de plàstic.
Moltes de les fruites i verdures que es venen en bona part dels comerços i supermercats encara continuen envasats en plàstic, quan la llei ho prohibeix. Per què? El 27 de desembre del 2022, va entrar en vigor el Reial Decret 1055/2022 d’Envasos i Residus amb la finalitat de reduir l’impacte dels envasos al medi ambient.
Però onze mesos després, la normativa continua sense aplicar-se.
La indústria alimentària està a l’espera de la publicació d’una llista per part del govern espanyol en què es detallarà quines fruites i verdures es poden continuar envasant amb plàstic i quines s’han de comercialitzar a granel.
La llista havia de ser publicada el juny d’aquest any, i ja porta cinc mesos de retard, per diferències de criteri entre el Ministeri d’Agricultura i el de Transició Ecològica. Mentrestant, fabricants i distribuïdors utilitzen un envàs o un altre a criteri propi.
Mentrestant, a l’hora d’anar a comprar, en fruiteries i supermercats, encara hi ha molta presència d’embolcalls de plàstic.
Fonts crítiques amb la normativa, com Rezero, una fundació contra els residus i pel consum responsable, insisteixen que la indústria encara pot fer molt més per reduir el plàstic, i aposten per promoure la compra a granel i amb envasos reutilitzables.
Tot i la normativa, explica Rosa Garcia, directora general de Rezero, el consumidor no acabarà notant cap canvi substancial a les botigues: “La llista del govern espanyol està tan plena d’excepcions que continuarem inundats de plàstic al mercat”.
Fabricants i supermercats es defensen
Fabricants i distribuïdors apunten que és complicat trobar un substitut igual d’efectiu que el plàstic i insisteixen en l’esforç de la indústria per eliminar-lo i per buscar alternatives.
El sector apunta que el plàstic és el material més efectiu per envasar certs productes, sobretot els més petits, espècies delicades i protegides com els nabius, gerds, mores o bolets.
En cas que no es poguessin envasare en plàstic, es corre el risc d’augmentar el malbaratament alimentari, ja que es podria fer malbé una part del producte.
Núria Riba, responsable del departament de Comunicació Corporativa i Sostenibilitat de la Cooperativa Consum, insisteix que s’ha de garantir la seguretat i la conservació dels aliments frescos en tota la cadena alimentària, des dels agricultors fins als productors, passant pels fabricants, el transport i els distribuïdors.
Per la seva banda, AECOC, l’Associació de Fabricants i Distribuïdors, explica que la indústria alimentària fa anys que està invertint en materials alternatius. “Treballem amb el plàstic compostable, materials reciclables i reutilitzables, i reduint els embalatges, sempre que es pugui”, assegura Cinta Bosch, gerent de Sostenibilitat d’AECOC.
La indústria també incideix en l’elevat preu i l’escassa oferta de materials alternatius al plàstic al mercat.
📍Ja al mes d’octubre va sortir un primer Trailer que estàn esperant arribi a destinació.
📍El transport es fa via trailer que recollirà aquest material i el d’altres associacions. Sortirà desde el Parc Tecnològic del Vallès, a Cerdanyola, i es habitual que arribi a la destinació en un o dos mesos, ja que depèn dels tràmits de fronteres etc.
L’objectiu principal és proporcionar assistència immediata i efectiva a les famílies afectades pel terratrèmol al Marroc, oferint-los ajuda en forma de material humanitari, que s’entregarà a directament als destinataris. Es valora molt positivament el material nou o seminou, i en bones condicions, ja que moltes de les llars s’han quedat també sense suministres i electrodomèstics. El menjar que sol.licitem es de tipus sec, evitant els envasos de vidre, per a evitar la merma o fractura dels envasos, i facil.litar el transport.
Es tracta d’una iniciativa col·laborativa de la clínica veterinària Family Can, la Unió de Veïns de Bellaterra, el Bellaterra Diari i l’EMD Bellaterra, que han organitzat aquesta jornada per tal que els bellaterrencs puguin gaudir d’un dia en família amb les seves mascotes.
A banda d’impulsar la bona relació entre els bellaterrencs i les mascotes, un dels objectius d’aquesta festa en honor a les mascotes també serà sensibilitzar envers la necessitat de fer una correcta gestió i control de les colònies de gats ferals de Bellaterra.
De 10h a 15h es duran a terme diverses activitats a la Plaça del Pi vinculades amb els gossos, els gats i les famílies. La programació inclourà paradetes, tallers, xarrades i un photocall:
Tallers
Màscares de gat Cues de conill Dona de menjar al gos Pinta-cares d’animals Encistella el peluix Mini-motos elèctriques Posa la cua al gat Conta-contes amb titelles Xerrades
Presentació del projecte de gestió i control de les colònies de gats de Bellaterra Falsos mites i punts claus de la nova Llei de Benestar i Drets dels animals Tenint cura de la salut buco-dental del teu gos, com funcionen els ossos terapèutics? Descobreix la Lickimat i altres eines d’enriquiment ambiental Paradetes
Venda solidària en favor dels gats de carrer de Bellaterra Comprova el teu xip (lectura del microxip i comprovació de dades a l’Arxiu d’identificació) FAMILYCAN Xapes personalitzades COCOPOMPOM Arnesos solidaris CANET DE MAR Llibres amb ànima ÈFORA PHOTOCALL Gofres solidaris La festa conclourà amb un passeig amb les mascotes per la via verda, on a mig camí es farà una parada per fer un pícnic i bufar unes espelmes amb motiu del 10è aniversari de Family Can.
BELLATERRA.CAT 