https://www.emdbellaterra.cat/actualitat/noticies/programa-de-la-festa-major-de-bellaterra-2023.html
Archive for Agost de 2023
AGENDA BELLATERRA | Programa Festa Major de Bellaterra 2023
Posted in Bellaterra, tagged Programa Festa Major Bellaterra 2023 on 31 Agost 2023|
CULTURA|”Pel·lícules de paper” de Gabriel Martínez Surinyac, a la Llibreria Paper’s de Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged Cultura, Gabriel Martínez Surinyac on 30 Agost 2023|
A la gent del cinema.
Especialment a tots els que en vida van passar pel cel·luloide sense pena ni glòria i que, un cop desapareguts, van seguir tenint la mateixa sort; no obstant això, amb l’excepció dels esperits més venjatius, francament els importa un rave.
Intriga i sàtira sobre el món del cinema
Pel·lícules de paper és la metàfora d’un guió de cinema mentre no s’ha transformat en pel·lícula o no ho acaba de ser mai. És el nucli que atrau a tots els professionals de la fàbrica de somnis i sobre el qual invoquen les seves màximes esperances provocant disputes per aconseguir-ne ser partícips com si fos el mapa del tresor per descobrir. Per la seva part el guionista, l’autor, mai n’està prou satisfet i sempre evoca al Demà serà un altre dia per endarrerir la seva millor escriptura en un món de l’espectacle que el reclama però mai el vol veure en un rodatge.
En els anys 60 es van rodar centenars de pel·lícules del gènere Spaguetti Western en un decorat permanent d’un poblat de l’oest anomenat Esplugas City, a pocs quilòmetres de Barcelona. Ara, dos joves, un guionista i un director, segueixen fent westerns en un renovat decorat de l’oest que beu de l’esperit del primer. Una tràgica mort en un dels rodatges els farà protagonistes de la investigació policial on una pel·lícula de paper esdevindrà la clau principal.
La trama s’endinsa dins un gènere molt preuat pels cineastes, el cinema dins del cinema, que el lector veurà com una pel·lícula en la qual els principals executors del setè art són els protagonistes d’una història intrigant que mai s’haurien atrevit a fer-ne una pel·lícula.
Com ha declarat el productor: De la gent del cinema no te’n pots refiar.
Gabriel Martínez i Surinyac (Sabadell, Vallès Occidental, 1957), doctor en Ciències de la Comunicació. Escriptor i fotògraf. Durant tres dècades professor titular de la Universitat Autònoma de Barcelona, adscrit al Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual de la Facultat de Ciències de la Comunicació.
La seva trajectòria docent ha estat relacionada amb la narrativa i la imatge aplicada a diverses activitats, com són la fotografia, la publicitat, el periodisme, el cinema i la televisió. Un dels vessants de més interès el situa en el terreny de la ficció, que l’ha fet explorar els processos creatius del cinema. Resultat d’aquesta recerca ha publicat l’assaig El guión del guionista (1999).
Ha explorat narrativa de ficció sobre la comunicació en una trilogia de trames independents i amb protagonistes professionals dels mitjans, publicitat, cinema, periodisme i fotografia:
Viatge a la batalla de l’Ebre (2005) –la primera novel·la en català sobre la batalla més famosa, sagnant i decisiva de la Guerra Civil espanyola. Dos germans en un viatge fantàstic al passat lluiten al costat del seu avi republicà en la històrica batalla de l’Ebre. La ficció es presenta com un camí creatiu per a la memòria històrica.
L’estrany cas del guionista que va matar al director amb un colt 45 (2012) –en els anys 60 es van filmar centenars de pel·lícules del gènere spaghetti western en un poblat de l’oest anomenat Esplugas City a Esplugues del Llobregat. Ara, dos joves cineastes roden un vídeo western en un renovat decorat mentre intriguen per aconseguir l’èxit en el cinema. En un to sarcàstic explora el cinema dins del cinema.
El foraster del Congost (2017) –a l’agost de 1992, finalitzats els Jocs Olímpics de Barcelona, un periodista i un fotògraf investiguen la trobada d’una fossa del silenci localitzada al Congost de Mont-rebei, a la serra del Montsec. No poden imaginar que una recerca de memòria històrica farà desenterrar una memòria personal determinant en el destí dels dos homes, que en tres dies es veuran implicats en una increïble historia d’amor i mort. El Congost guarda un secret i l’amor el farà etern.
El foraster del Congost ha estat l’obra guanyadora del XXIII Premi de Novel·la Valldaura-Memorial Pere Calders de 2017, convocat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.
És soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Pàgina elaborada per Carme Ros per a l’AELC.
Font: AELC, Gabriel Martínez Surinyac
FACTA NON VERBA X BELLATERRA | Canal Bellaterra TV?
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra TV, Facta Non Verbs X Bellaterra on 30 Agost 2023|
Després de 100 dies d’haver guanyat les eleccions municipals, la Junta Veïnal de l’EMD de Bellaterra presidida per Josep Maria Riba Farrés (Bellaterra Endavant), no ha desmantelat la mal anomenada BELLATERRA.TV, -ja que no és cap canal de TV-. S’utilitza com Canal Oficial a través de whassap, per públicar comunicats oficials de l’EMD, com també ho fa per YouTube.
Davant la manca d’un autèntic Whatsapp Oficial de l’EMD de Bellaterra, -com tenen gairebé tots els ajuntaments i organismes de Catalunya, incloent Cerdanyola-, Josep Maria Riba Ferrés, nou president de l’EMD de Bellaterra, amb aquesta decisió, segueix tancant la porta al veïnat, com van fer els anteriors gestors durant més de 12 anys, perquè el veïnat o qui vulgui, tingui l’oportunitat d’aportar el seus suggeriment, preguntes o respostes del tot obertes i democràtiques.
Carles Alujo Ferrer, creador de BELLATERRA.TV, va ser contractat com cap de premsa de l’EMD de Bellaterra el mes de juliol de 2013 i va dimitir l’octubre de 2022. El Ple Municipal de l’Ajuntament de Rubí, a la sessió del 27 d’octubre de 2022, va escollir Carles Alujo com Síndic de Greuges de Rubí durant el període 2022-2027. El veïnat de Bellaterra mai ha tingut l’oportunitat de poguer dirigir-se al ☎️ 616 838 783 (Bellaterra TV) per preguntar temes oficials del poble, a pesar de ser Cap de Premsa de l’EMD de Bellaterra, tot cobrant sou com la resta del personal de l’EMD de Bellaterra. Va ser Ramon Andreu, qui es va negar a que l’EMD de Bellaterra tingués un grup de Whatsapp Oficial, -per això el mal anomenat i tancat Bellaterra TV-. Fins a quant mantindràn els nous gestors de l’EMD de Bellaterra aquesta anormalitat? Facta Non Verba X Bellaterra!
CANAL DE BELLATERRA TV?
Un canal de televisió és una estació emissora que transmet àudio i vídeo a receptors de televisió en una àrea concreta.
Una forma de transmissió és enviant senyals de ràdio especialment codificades per l’aire, el que anomenat «televisió terrestre». Normalment es concedeixen llicències per part d’una agència governamental a cada canal de televisió per fer servir una part determinada de l’espectre de ràdio a través del qual ells envien els seus senyals.
En telecomunicacions , el terme canal també té els significats següents:
Una connexió entre els punts dinici i terminació dun circuit .
Un camí únic facilitat mitjançant un mitjà de transmissió que pot ser:
Amb separació física, com un parell d’un cable multipolars.
Amb separació elèctrica, tal com la multipleacció per divisió de freqüència (MDF) o per divisió de temps (MDT).
Un camí per al transport de senyals elèctrics o electromagnètics, usualment distingit d’altres camins paral·lels mitjançant algun dels mètodes assenyalats al punt anterior.
En conjunció amb una predeterminada lletra, número o codi, fa referència a una radiofreqüència específica.
Porció dun mitjà demmagatzematge, tal com una pista o banda, que és accessible a un cap o estació de lectura o escriptura.
En un sistema de comunicacions, és la part que connecta una font (generador) a un embornal (receptor) de dades .
Un canal està definit des del punt de vista temàtic per les seves propietats físiques: naturalesa del senyal que és capaç de transmetre, velocitat de transmissió, ample de banda , nivell de soroll que genera, mode dinserció demissors i receptors, etc.,
Font: Wikipèdia
CULTURA| Concert del Trio Arriaga a El Musical de Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged Cultura, Trio Arriaga on 29 Agost 2023|
El diumenge 3 de setembre, a les 20 h, el prestigiós Trio Arriaga, oferirà un concert gratuït a l’Auditori del Conservatori El Musical de Bellaterra.
Daniel Ligorio, piano
El Trio Arriaga és el punt de trobada de tres músics de reconegut prestigi i on convergeixen les seves trajectòries solístiques. Amb concerts als millors festivals europeus i acompanyats de la gran majoria d’orquestres espanyoles i per algunes de les millors europees, els seus projectes discogràfics en solitari, amb més de 25 àlbums, alguns per a segells tan destacats com Naxos o Sony, i els múltiples guardons aconseguits en concursos nacionals i internacionals d’interpretació els avalen com a trio de referència de la seva generació. Revistes com Gramophone o BBC Magazine destaquen la seva bellíssima sonoritat.
Carrer de Ramon Llull, 16. (08193 Bellaterra)
☎️ 935 80 42 46
CRÒNICA DE BELLATERRA | MURS, per Ventura Soler
Posted in Bellaterra, tagged Crònica de Bellaterra, Ignasi Roda Fàbregas on 28 Agost 2023|
NOTA: Passejar pels 43 km de carrers de Bellaterra també és descobrir els diferents estils d’arquitectura de les seves cases, però el primer que ens trobem són els creatius murs que protegeixen les seves propietats i que transmeten tota una filosofia de vida, siguin rústics o moderns, amb vegetació exòtica o mediterrània, pedres naturals, ferros artístics, etc., aquestes atractives característiques és el que ens ha permès pensar que seria interessant passejar pels seus diferents barris i fotografiar els curiosos murs construïts de diferents materials i colors.
MURS, Crònica de Ventura Soler*
Un dels distintius característics de tota urbanització són els murs, sobretot aquelles urbanitzacions que s’edifiquen a les vessants de muntanyes o turons. Bellaterra és una d’elles, car les seves cases s’enfilen pels costers de la serra de Galliners. La contenció de les terres obliga a edificar murs que esdevenen un paisatge urbà ben característic. Els murs però, també aillen les cases i les fan impermeables a la vista dels vianants que, curiosos, voldrien contemplar la magnitud de les mansions que darrera d’ells s’aixopluguen.
Contemplant els murs de les cases de Bellaterra hom endevina la sensibilitat dels arquitectes a l’hora de dissenyarlos. També podem fer una petita anàlisi sociològica dels habitants, perquè dels murs primerencs de la urbanització als que es feren més endavant hi ha una gran diferència. Els primers eren baixos i no pretenien amagar res, solament delimitar la parcel·la. Eren dissenyats d’acord amb la vivenda que envoltaven. Sembla que no hi havia por a la intromissió visual ni fins i tot a les intromissions de furt per part dels amats del que no els és propi. Eren vivendes d’estiu que no atresoraven valors importants. El canvi de tendència a construir una residència perenne a l’indret va fer prevaldre el sentit de la seguretat i, com a conseqüència, els murs es van fer més alts, i s’incorporaren alarmes de tota mena. Malauradament, això no és cap garantia de seguretat.
El meu pare seguia la teoria de “casa oberta, casa segura”. No deixa de ser un raonament psicològic ja que fa pressuposar que un lladre interpretarà la situació com un convit a entrar-hi caldria vetllar per ells i evitar que es malmetessin. I tot això ho per a no trobar-hi res de valor. Els murs ens parlen, per això dic i ho penso arrel d’una refeta d’un mur de la plaça Maragall, malmès per un arbre caigut, on s’ha fet desaparèixer una sanefa originària molt característica de l’indret. No crec pas que la raó sigui que no es fan peces com aquelles. Un bocí de teula podria ser un bon substitut. Caldria ser més sensible a aquests petits detalls que, no per petits, tenen menys importància. El món és fet de petites coses.
Font: *Seudonim de l’Ignasi Roda Fàbregas, Llibre Nova Crònica de Bellaterra 2000-2023,
BELLATERRA GOURMET: Pa i Punt, l’Obrador del Mig de Sant Quirze, un somni fet realitat amb massa mare
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Gourmet, Pa i Punt, Sant Quirze del Vallès on 23 Agost 2023|
LLUÍS TORRES|Pa i Punt, l’obrador artesà de Sant Quirze del Vallès fa realitat l’expressió popular “Al pot petit hi ha la bona confitura”, usada per a lloar l’excel·lència, la boniquesa, etc., d’una persona petita o, per extensió, de qualsevol cosa menuda feta amb qualitat, honestedat i saviesa professional.
Aquest és el cas de Pa i Punt, que no podem dir es tracti d’un forn clàssic, ja que tot el seu espai està dedicat a la Joia de Corona que és l’elaboració de pans especial, sempre amb la base de massa mare fermentada en fred.
Aniol i Rita, amb l’ajuda de Cristina van fer posible el seus somnis d’obrir el petit obrador artesà, aquell mes de març de 2021. Per la seva constancia i qualitat, podem dir que a l’Obrador Pa i Punt se li pot fer servir aquest dit per indicar que es valora més la qualitat que no pas la quantitat.
L’Obrador de pa artesà Pa i Punt ho elabora tot amb farines ecològiques i de proximitat fermentades amb massa mare i llargues fermentacions en fred. També ofereixen cerveses artesanes, kombutches de Lleida i formatges artesans de llet crua especials.
Tal com diu l’Aniol al seu Linkedin, és un professional amb formació en cuina que va començar amb la investigació i formació al món dels fermentats, especialment al món del forn i paral·lelament al de la cervesa. Un jove molt motivat i inquiet per formar-se i aprendre. Una persona amb facilitat d’aprenentatge, molt adaptable, amb bon caràcter i molt sociable. Els seus estudis l’han fet desenvolupar l’hàbit del treball i l’esforç tan individualment com en equip, i es considera una persona assertiva, responsable i emprenedora, que el temps li ha donat la raó i l’èxit, dia a dia, quan de bon matí entra al seu estimat obrador Pa i Punt de Sant Quirze del Vallès.
Poc abans d’acabar el confinament que tothom recorda, l’Aniol va dedicar part del seu temps a fer receptes a casa seva. Tot d’una, es va començar a interessar en el món de les masses fins que va decidir formar-se a través de llegir molts llibres i també a la Baking School de Sabadell.
Mentrestant, va començar a engegar el projecte de Pa i Punt amb la idea de crear un producte de qualitat que fos ecològic, artesanal i ple d’il·lusió i amor cap a la feina ben feta, dit i fet, el boca orella ha arribat als amants del pa artesà per tot el Vallès.
És per aquest motiu que, a mesura que va passant el temps, continuen treballant i renovant les seves receptes per poder oferir un producte saludable, que s’adapti als valors i que no continguin millorants ni additius innecessaris.
Gràcies a la feina, suport i ajuda de família i amics, es va poder tirar endavant la idea del que son avui en el món del pa de qualitat a tot el Vallès.
A poc a poc, i amb la confiança de totes les persones que l’han gaudit dia a dia, han pogut anar creixent fins al punt que a finals de juny passat es va incorporar el Marc, un pilar imprescindible que s’encarrega de preparar dolçaines i de rebre cada tarda, amb un somriure, per atendre i fer-nos entrega de les comandes.
També, a principis d’any han fet la família una mica més gran, gràcies a la Cristina, que s’encarrega de preparar les vostres comandes i de donar un cop de mà a l’Aniol a l’hora de preparar els pans. Gràcies a ella, estàn fent els Panets Menorquets que tant agraden.
“Seguim somiant amb el Pa de Coca i els Panets Menorquets, inoblidables de tots els que hem tastat per Catalunya.
PA I PUNT, L’OBRADOR DEL MIG Carrer del Mig, 33, Local C. (08192 Sant Quirze del Vallès)
COMANDES ☎️ 722 33 39 00
MEDI AMBIENT “Sembrar arbres, un art que s’aprèn” per Miquel Gual Pons
Posted in Bellaterra, tagged Medi Ambient, Miquel Gual Pons, Sembrar arbres, un art que s’aprèn on 23 Agost 2023|
Les acaballes de l’hivern és potser la millor època de l’any per anar ampliant o restituint les nostres terres amb nous exemplars d’arbres fruiters o de jardí.
Aquesta és l’època de l’any on la majoria d’arbres de la nostra latitud es troben hivernant, per tant un bon moment per sembrar-los. Sobretot és bona època per als arbres de fulla caduca, que encara no han fet símptomes de voler brostar, i per a tots els de fulla perenne. Un dels únics arbres als que ja se li ha passat el temps és l’ametller, que ja es troba en floració i brosta.
Hem de descartar la sembra les palmeres, ja que aquestes tenen el cicle vital invertit i el millor moment per sembrar-les és el mes de juliol, que és quan elles cessen la seva activitat vital.
Primer de tot hem de triar el lloc on volem sembrar l’arbre. La tria és molt important per al futur de l’arbre del qual en volem gaudir. Hem d’evitar sembrar l’arbre molt prop d’un altre adult, en no ser que pensem eliminar-lo. No està de més tenir una idea aproximada de com serà l’arbre adult quan elegim l’emplaçament que ens agradaria sembrar, ja que aquest es pot fer més o menys gros i hem de preveure l’espai per al futur. No és el mateix sembrar una prunera, que necessita poc espai, que una figuera, que es pot fer realment grossa.
Un altre paràmetre a tenir en compte és el recorregut del sol. Llocs ombrívols o al costat de parets o cases només provoquen que l’arbre cresqui amb molta verticalitat cercant la llum i no arribant a formar-se d’una manera equilibrada, com seria de desitjar. Si es tracta d’un arbre fruiter és molt possible que els seus esplets siguin més magres o, fins i tot, inexistents per un excés d’ombra.
Si a la superfície de la terra hi compareixen roques, argiles compactes o molta pedra no ens convé sembrar-hi, així com tampoc en zones que passin llargues temporades inundades degut a uns drenatges insuficients de la terra.
Ara ja tenim el lloc triat i hem de fer el clot. El clot és important per molts de motius. Per anar bé hem de fer el clot amb les primeres pluges o saons de la tardor, ja que el millor que pot tenir la terra és que es passi una bona temporada (pot estar tot un any) exposada a l’aire. El sol, el vent i les pluges, tots aquests fenòmens fan tornar la terra més bona, la vitaminen i l’oxigenen de forma natural, i no sols la terra que hem tret del clot sinó també la terra que es troba a les parets i al fons del mateix, puix potser mai ha vist la llum del sol i potser mai més la tornarà a veure.
Les mides oficials i recomanables per un clot són vuitanta centímetres de diàmetre per seixanta de fondària. Amb aquestes mides podem garantir que en els primers anys de creixement de l’arbre les arrels tendran facilitat per desenvolupar-se sense trobar terra molt apilotada.
Les mides del clot són vitals per al creixement de l’arbre. Un clot massa petit pot arribar a matar l’arbre, sobretot si està fet en terres argiloses o molt compactes. Les roques o zones extremadament dures com puguin ser guixos poden complicar i molt l’existència de l’arbre i ens convé més canviar la ubicació escollida en un primer moment.
Classificar la terra
Quan facem el clot hem d’anar alerta i separar la terra que hi treim. Per regla general, sobretot a zones que han estat cultivades tradicionalment, hi trobarem una terra obscura i amb gran quantitat de matèria orgànica com pugui ser fems o humus de les fulles dels arbres ja existents. Aquesta capa de terra sol tenir poques pedres i la terra és flonja i esponjosa. La segona capa que trobam de terra ja sol ser més vermellosa i els rocs, de diferents mides, es troben molts mesclats. A més, la terra està apilotada i compactada en forma de terrossos. Aquí mateix, moltes vegades, en lloc de trobar aquesta capa de terra que, per altra banda, és la millor que podem trobar, també hi podem localitzar una capa d’argila del Keuper, guix o roca. En aquests tres supòsits val més no enfonsar més el clot i esperar que les arrels de l’arbre que sembrarem s’endinsin per la capa de terra bona.
Ara que ja tenim el clot fet, és l’hora de sembrar l’arbre. Si l’hem comprat a un planterista ja ens l’han venut preparat. D’altra banda, si és d’un planter nostre o un bordall que hem arrabassat o que ens han regalat, ens convé arreglar un poc l’arbre. El procediment és ben senzill, el que hem de fer és descarregar l’arbre de branques, sols deixant tres o quatre ulls un poc repartits per tots els costats de la soca. Un excés d’ulls pot provocar la mort de l’arbre ja que potser no tengui força per fer-los brostar tots a l’hora; tampoc no convé deixar-ne sols un, ja que es pot rompre o ser insuficient i acabar ofegant l’arbre.
Terra bona
Abans de posar l’arbre dins el clot hem de cobrir el fons del clot amb una capa d’uns deu centímetres de terra de la capa superior del clot, que és la més bona (d’aquí la importància de separar les qualitats de les terres a l’hora de fer el clot). Seguidament posarem les arrels sobre aquesta capa de terra i les compondrem a fi que les més gruixudes es repartesquin pels quatre costats, evitant els creuaments entre arrels.
Seguirem posant terra bona fins a tenir les arrels totalment tapades i després pitjarem amb els peus dita terra per compactar-la i fer desaparèixer les possibles bosses d’aire. Ja, per acabar, completarem el clot amb la terra més dolenta, separant les pedres de major tamany i anant alerta que no en quedi cap a la vora del tronc, ja que el pot nafrar. Aquesta terra no entrarà inicialment en contacte amb les arrels i, amb el temps, tornarà bona.
Un cop sembrat l’arbre l’hem de regar abundantment encara que la terra estigui xopa. Veurem que aquesta minva i es que es va acabant de col·locar i sedimentar, eliminant les possibles bosses d’aire que poden perjudicar les arrels de l’arbre.
Si l’arbre és prou magre o petit convé posar-li un pal a la vora i fermar-lo amb fil de ràfia o de cotó que no el faci malbé. És important, als primers anys de vida, protegir-lo de les ventades que el poden esqueixar.
Si tenim perill de bestiar (ovelles i cabres especialment), convé fer una caera. Les millors són les de quatre pals, clavats a una distància de més de mig metre de l’arbre i tancades amb reixa metàl·lica. També podem fer un embut de reixa aferrat al pal i a l’arbre o posar un parell de branques amb espines cap avall.
Les posteriors regades depenen un poc de la climatologia, essent necessari sobretot el primer any abundants recs durant l’estiu. Quan l’arbre ja és gran podem clarejar les recs, depenent sobretot de l’espècie sembrada i de la zona de l’illa.
Qui i què som FORA VILA
FORA VILA és un mitjà de comunicació independent, únic a les Illes Balears, amb una trajectòria de quasi quaranta anys de vida, que posa el focus sobre les persones que resideixen en els pobles i viuen arrambades al sector primari, al patrimoni, al medi natural, al paisatge i a una forma d’existir lligada a la terra i a tot el que ella és capaç de proporcionar.
FORA VILA va néixer com un suplement del periòdic EL DÍA i més endavant d’EL MUNDO. Des de 2020 en format digital i amb periodicitat diària continua amb la mateixa línia d’acompanyar els lectors en la descoberta de tot allò que fa olor de fora vila i que es produeix a la part forana.
I és que al nostre petit país hi ha un món d’històries per contar relacionades amb aquesta essència i desenes de milers de persones àvides de conèixer-les.
La vida als pobles, les tradicions, el medi ambient, les festes, tendran un lloc destacat al costat de les feines del camp i les de la mar, els boscos i les garrigues, les excursions i la política de les institucions que afecten els municipis de les Illes Balears. El patrimoni natural i l’etnològic, els productes agroalimentaris, els debats sobre el futur de l’agricultura, del turisme o de les vies de transport, la gastronomia, la història, les llegendes, l’artesania. Tot això i més és el FORA VILA.
Som hereus de les contribucions dels desapareguts Alexandre Ballester, Joan Pericàs, Macià Riera o Lluís Ripoll, que enriquiren les pàgines del FORA VILA amb les seves paraules. I som aquí per donar testimoniatge del dia a dia a les Illes Balears, fidels a la passió per aquesta terra i perquè el que ocorre en elles no quedi mai diluït dins la resta d’històries que cada dia ens podrien fer tornar petits.
URBANISME|Un repàs als problemes més freqüents entre amos de finques confrontants.
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Problemes de mitgeres i límits, Urbanisme on 22 Agost 2023|
“El codi civil estableix que no es poden plantar arbres a menys de dos metres de distància de la mitgera (50 cm si són arbustos)”.
Els elements limítrofs entre diverses propietats són font de conflictes. Repassem breument algunes qüestions que se solen plantejar.
Problemes de mitgeres i límits
Un repàs als problemes més freqüents entre amos de finques confrontants. On cercar informació i com reaccionar.
Els elements limítrofs entre diverses propietats són font de conflictes. Repassem breument algunes qüestions que se solen plantejar.
Com conèixer els límits de la meva propietat
El límit és la línia perimetral que estableix els límits duna parcel·la o terreny. Afecta la ubicació exacta del terreny i la seva superfície. Podem consultar els límits a l’escriptura de propietat. Però aquesta no sempre existeix o en molts casos, no aclareix suficientment els dubtes, per exemple amb expressions comunes com “la finca limita a l’oest amb la propietat de Doña Leoncia…, o amb els hereus de Don Gastón”. En aquests casos cal consultar el Cadastre, per veure’ls dades físiques de la parcel·la.
Podeu consultar les dades del Cadastre a través d’Internet.
Si vostè estima que aquestes dades no són correctes o no es corresponen amb la realitat sobre el terreny, caldria recórrer a un mesurament topogràfic, efectuat per un topògraf (cost orientatiu: 850-1.000 euros). Amb el resultat, caldria interposar les accions oportunes per evitar que aquesta situació de fet pugui consolidar drets a favor d’un tercer.
Acció de delimitació i acció reivindicatòria
El codi civil reconeix a tot propietari el dret a delimitar-ne la propietat, amb citació dels propietaris de les finques confrontants. Si hi ha diferències d’apreciació de límits entre els diferents propietaris, caldria exercir l’anomenada acció reivindicatòria, destinada a recuperar la propietat ocupada per un tercer. Per això cal aportar el títol que acredita la nostra propietat, identificar la finca i demostrar que l’immoble o una part del mateix és ocupat pel demandat sense títol que ho justifiqui. Convé aportar proves com l’aixecament topogràfic (citat abans) i fins i tot testimonis d’altres propietaris.
La meva finca és menor que el que indiquen els plànols
Si li han venut una superfície inferior a l’acordada al document de compravenda, bé per mala fe, bé per inexactitud dels documents manejats, haurem d’exercitar davant del jutge l’anomenada acció per defecte de cabuda. Si l’aixecament topogràfic encarregat constata la diferència de superfície entre el terreny i allò declarat, es podria reclamar al venedor una suma equivalent a la diferència, sempre que la venda s’hagi fet en funció de la superfície. És a dir, si la venda es fa a tant alçat, com a cos cert, no podríem reclamar per defecte de cabuda, tret que la diferència sigui tal que la finca real no tingui res a veure amb la que apareix als papers (ens han venut una cosa per una altra).
La superfície de l’escriptura difereix molt de la superfície cadastral
Tots dos tipus de superfície són rellevants i interessa que coincideixin i corresponguin a la realitat. La majoria de les comunitats autònomes utilitzen la superfície que figura a les escriptures a efectes d’impostos, però a Madrid, per exemple, es pren la superfície cadastral per a la liquidació dels impostos sobre transmissions patrimonials i sobre successions i donacions. Per a l’IBI, el que compta és la superfície cadastral. En teoria, la superfície cadastral és més exacta que la que figura en escriptures, ia més inclou la part proporcional d’elements comuns i trasters, cosa que en moltes escriptures (sobretot antigues) no apareix. Per obtenir la superfície cadastral, bé s’han mesurat els immobles o bé s’han escanejat els plànols, si són recents. Per això gaudeixen d’una presumpció d’exactitud més gran,
No estic d’acord amb els límits del cadastre
Si discrepau de les dades cadastrals, podeu aportar al Cadastre la documentació pertinent per demostrar que hi ha un error, encara que això no és senzill. En principi, necessitaríem plànols de la finca en el seu estat actual, així com l’escriptura de divisió horitzontal, si escau, on figurin els coeficients de participació de cada veí als elements comuns. Si l’edificació és antiga i no disposem de plànols recents, caldrà un tècnic que dibuixi els plànols i adjunti un estat de superfícies i comuns. Però com s’ha dit, la superfície cadastral no té un valor jurídic i en cas de discrepància entre confrontants, caldrà recórrer al jutge, que és l’únic que pot valorar, de manera contradictòria, les dades de les escriptures públiques, de les inscripcions del registre de la propietat, del cadastre, dels pèrits,
A qui pertany el mur divisori
S’anomena mitgera la paret comuna a dos edificis contigus. En principi, es presumeix que un mur existent al límit entre dues propietats és mitger, és a dir, pertany igual als dos propietaris confrontants (en la seva extensió i gruix). No és que cadascú sigui propietari del 50%, sinó que tots dos són propietaris del 100%. Al conjunt de drets i obligacions que comporta l’existència i el gaudi en comú d’una paret per part dels propietaris d’edificis o finques contigus, separats per les divisions esmentades, és el que es coneix com a mitgera. Aquest element comú pot tenir formes diverses, naturals o artificials: mur, tàpia, fites, rierol, a prop, tanca, etc. A finques rústiques pot ser un simple canvi de cultiu.
Quines obligacions tenen els mitgers?
Ambdós propietaris tenen l’obligació de contribuir a les despeses de construcció, reparació i manteniment de la mitgera, en proporció al dret. Un propietari no pot obrir finestres en una mitgera. Per reparar la mitgera cal el consentiment exprés de tots els propietaris. Les despeses causades per l’acció d’un dels mitgers només són a càrrec seu. Aquest és un cas freqüent que sol acabar als jutjats: un dels propietaris realitza obres d’enderrocament o demolició a la seva zona i provoca danys (esquerdes, desplaçaments) a la propietat del veí. Per això és important extremar la precaució en els estudis previs a les obres que afectin la propietat contigua. En cas contrari es pot veure obligat per un tribunal a pagar les reparacions, les despeses de reallotjament del veí i els danys morals.
Puc recolzar-me al mur del veí per construir?
El mur que limita les finques no sempre és mitger. No ho és quan hi hagi un signe exterior o una prova en contra. Per exemple, constitueix un signe de no mitgera el fet que el mur compti amb finestres o buits oberts. També quan un dels propietaris pot provar que ell va construir el mur íntegrament a la seva parcel·la, per la qual cosa no es tracta d’una mitgera, encara que el límit exterior del mur suposi la divisió entre les dues parcel·les. Quan el mur que separi les dues propietats sigui privatiu d’un sol dels propietaris, si l’altre vol construir recolzant-se al mur existent pot arribar a pactar-hi (a canvi de diners, per exemple) la cessió del seu ús per meitat, convertint així el mur en mitgera. Així, cada propietari tindrà dret a edificar recolzant la seva obra a la paret mitgera o introduint bigues fins a la meitat del seu gruix. També la pot alçar a costa seva, indemnitzant els perjudicis que ocasioni amb l’obra.
Els arbres del veí em causen molèsties
El codi civil estableix que no es poden plantar arbres a menys de dos metres de distància de la mitgera (50 cm si són arbustos). A més, si les branques d’un arbre envaeixen el vol del terreny veí, el propietari pot exigir que es tallin. Si són les arrels les que s’introdueixen a la finca veïna, el propietari pot tallar-les per si mateix.
Terrenys rústics d’usos diferents
Algunes pàgines web (per exemple la del visor del Ministeri d’Agricultura ) poden servir per observar fotografies aèries de terrenys, on s’aprecia el tipus de cultiu practicat. De vegades, si es veu que les vinyes, per exemple, entren a la parcel·la que el cadastre assenyala com a pertanyent a un altre propietari, això pot ser un senyal que alguna cosa no funciona. O bé els límits del cadastre no són correctes, o bé hi ha hagut una invasió d’un propietari a les terres d’un altre. En qualsevol cas, això només el pot servir d’indici: com s’ha dit, per resoldre qüestions de delimitació de la propietat hauria d’acudir a les accions judicials pertinents .
Font: OCU
MEMÒRIA DEMOCRÀTICA | Lasieso. La pedra picada, per Víctor Juan
Posted in Bellaterra, tagged Escuela Mixta I.Beltrán, Lasieso, MEMÒRIA DEMOCRÀTICA on 20 Agost 2023|
Víctor Juan, director del Museu Pedagògic d’Aragó, dedica la seva columna quinzenal a Heraldo Escolar, a l’escola de Lasieso. Quan es va inaugurar, el poble va dedicar l’escola a l’inspector Ildefons Beltrán. Durant la guerra civil algú va esborrar el nom d’aquest inspector picant la pedra.
Una reflexió sobre la memòria i l’oblit.
Aquesta era la consigna: “Castigar els mestres que havien estat els encarregats de portar al poble el missatge de la República“.
No importa gaire els que fossin. Van obrir a puntades de peu la porta de l’escola. Van trencar els vidres de la vitrina, van treure diverses dotzenes de llibres i els van apilar a uns metres de la façana, al mateix lloc on als matins jugaven les nenes a saltar la corda: “El nom de Maria, que té cinc lletres, la “m”, la “a”, la “r”, la “í”, la “a”, Maria-a”. Van tirar sobre el munt de llibres la fotografia del President de la República, van arrencar la bandera vermella, groga i estada que davant l’absència de vent dormisquejava un confiat somni, van ruixar amb benzina aquell garbuix de símbols, van calar foc i una flamarada va il·luminar els seus rostres. Es van tornar cap a la façana de l’escola on les ombres, com si tinguessin vida pròpia, havien iniciat una macabra dansa. Uns metres més enllà, algú, no importa qui fos, plorava darrere els vidres, plorava en silenci el plor amarg de la impotència. Les flames de la foguera devoraven els llibres que el senyor Hospicio, el mestre, havia aconseguit reunir sol·licitant donacions al Ministeri d’Instrucció Pública, a la Diputació d’Osca, al Servei Provincial d’Inspecció. La major part eren propietat del mestre i constituïen la seva humil biblioteca.
L’escola s’havia inaugurat el 17 de setembre del 1933. Aquell dia va ser una festa. Tot el poble es va reunir, endiumenjat, a l’esplanada, sota l’ombra dels castanyers. Encara semblaven ressonar les paraules que les autoritats van pronunciar des del balcó mateix de l’escola. La millor manera de treballar per la República era inaugurar una escola on acudirien els nens durant el dia i els adults a la nit. L’escola era l’autèntica casa del poble. Allí va estar ell, Ildefonso Beltrán, el jove inspector en cap de la província. No podia dissimular l’emoció. L’Ajuntament de Lasieso havia decidit que l’escola portés el seu nom i el picapedrer va llaurar a la pedra negra Escola Nacional Mixta I. Beltrán. Era el reconeixement a les gestions de l’inspector perquè Lasieso fos inclòs als plans de construcció d’escoles del Govern. Rodolfo Llopis, el director general de Primer Ensenyament, repetia que calia sembrar el país d’escoles. Això va ser el que es va pretendre amb el Decret que aprovava la construcció de 27.000 escoles noves. I el Sr. Beltrán va aconseguir que una s’aixequés a Lasieso. Quan l’alcalde va convidar-lo a dir unes paraules, Ildefonso Beltrán va parlar dels homes que havien portat la República, va parlar d’igualtat, de justícia i del benestar que proporcionava la cultura. Va parlar de la democràcia, de la dignitat de tots els éssers humans i de la injustícia que es materialitzava que la meitat dels habitants del poble no sabessin llegir. La monarquia –va concloure Beltrán– preferia que romanguéssim en la ignorància, però aquesta República que van anunciar els capitans Galán i García Hernández ens necessita instruïts i lliures. Els aplaudiments van ofegar les darreres paraules d’Ildefonso Beltrán. Es van escoltar vives la República. L’alcalde va despenjar la cortineta que ocultava el nom de l’escola, la banda de música de Sabiñánigo va interpretar l’Himne de Reg i tot va ser una festa.
Cinc anys després algú plorava darrere els vidres, a la foscor d’una habitació buida, mentre les flamarades de la foguera li tornaven escenes fragmentades, sincopades, del que estava passant fora. Van desaparèixer les fantasmals siluetes. Van trucar a la porta d’una de les cases properes a l’escola. Allà van agafar una escala i un test de paleta. El primer que va pretendre enfilar-se a dalt de tot de l’escala, va caure a terra. L’alcohol que regirava i avivava l’odi del cor li va fer perdre l’equilibri. Una blasfèmia va posar fi a les rialles del grup d’iconoclastes. Van començar a picar les lletres. I. Beltrán. Volien esborrar el nom de l’inspector d’escoles. L’escala estava recolzada a la façana i mitja dotzena homes s’havien reunit per trencar la pedra. Feien miques cada lletra, esborraven el nom d’un home tot sol, però estaven destruint cop a cop, amb cada esquirla de pedra que sortia disparada, el somni igualitari, la il·lusió del temps de la gran il·lusió, els ideals d’emancipació, la confiança en l’educació.
Aquells homes destruïen, aixafada per la força, la raó.
Tot just coneixien Ildefonso Beltrán. Més ben dit, no el coneixien de res. Només sabien que es va presentar a les eleccions del febrer pel Front Popular. Els van dir que ell signava la carta que ordenava treure el crucifix de l’escola. No sabien que Ildefonso Beltrán (Monzalbarba, 28 de febrer de 1900) havia estat mestre a Termes des de 1925 fins a 1927 i després a Lalueza fins que el novembre de 1932 es va incorporar al servei d’inspecció. No sabien que era amic de Telmo Mompradé, el comandant Telmo Mompradé, el valerós mestre que es va posar al capdavant del Batalló de la FETE per defensar la República i que moriria a la presa de Biescas. També era amic de Simeón Omella, el mestre freinetista de Plasència de la Muntanya i de Ramón Acín. Ildefonso Beltrán se sentia honrat de ser el successor, a la seva manera, d’Herminio Almendros, l’inspector que va introduir la tècnica Freinet a Espanya i que va aconseguir contagiar el seu entusiasme pel text lliure i per la impremta escolar a mestres com Simeón Omella, José Bonet Sarasa o els germans Carrasquer. Entre tots van fer possible que se celebrés a Osca, el juliol del 1935, el II Congrés de la Impremta a l’Escola. Ildefonso Beltrán va obrir biblioteques als petits llogarets, va impulsar la creació de Centres de Col·laboració que permetien als mestres reunir-se per intercanviar experiències, va omplir de vida el Butlletí de la Inspecció d’Osca i, a més, es va comprometre políticament i va acceptar formar part, per Esquerra Republicana, de la candidatura del Front Popular que va guanyar les eleccions el febrer del 1936. Ildefonso Beltrán va enviar una targeta als mestres de la província demanant-los que fossin garants del procés electoral als pobles on fàcilment es podia alterar el resultat de les votacions. Part d’aquesta correspondència va caure en poder del Servei d’Informació de Falange Espanyola i de les JONS i s’hi afegia, com un agreujant, als expedients de depuració. Per exemple, entre els documents enviats a la comissió de depuració del magisteri es reproduïa la carta de Simón Soler Valenzuela:
“Sr. D. Ildefonso Beltrán i altres companys de candidatura.- No puc ser Interventor per ser el president de la mesa.- Faré tot el que pugui en favor de vosaltres.- Els saluda el seu coreligionari i amic.- Simeón Soler Valenzuela.- Mestre Nacional.- Apiès (Osca)”.
Ells no coneixien Ildefons Beltrán. Només sabien que a la foscor creix la por. Aquells homes armats amb la pistola al cinyell, el test de paleta i l’escala pretenien apagar la llum. Aquesta era la consigna: castigar els mestres que havien estat els encarregats de portar al poble el missatge de la República, els encarregats de convertir aquells homes trencats en ciutadans lliures i responsables. Els mestres eren els llums de la República, la llum dels humils. Els mestres portaven aquest missatge: plegats podem fer un món millor, un país millor. Podem ser feliços, podem perseguir els nostres somnis. S’estengué entre els revoltats contra la República una simple consigna: cal apagar la llum, acabar amb aquell somni emancipatori basat en la justícia, en l’alliberament de les consciències, en la igualtat davant de la cultura.
En realitat, destruint la pedra, pretenien esborrar l’anhel cultural de la Segona República que no era cap altre que portar l’alè de la cultura als pobles, el respecte a la consciència del nen i del mestre, l’ensenyament laic, gratuït i universal per a tots. L’escola havia de transformar aquells homes i dones cridats a ser súbdits d’una monarquia en ciutadans conscients de la República. Aquesta era la feina impossible encomanada al mestre.
El món acaba en allò que podem anomenar. Les paraules són el límit de la realitat, la frontera del nostre univers. Més enllà s’estén el silenci, el desconegut i la mort. Aquells noms picaven la pedra per negar l’existència de l’altre, per bandejar la paraula. Sabien que estaven fent sal sobre els records, que destruïen la memòria dipositada en paraules. Pretenien arrencar els seus noms, cosa que van representar, els seus compromisos, el projecte que va donar sentit a les seves vides. S’enfrontaven la fràgil llum de les paraules i la fosca rotunda del silenci. I pretenien el silenci.
Qui s’acosti a Lasieso de seguida descobrirà aquesta escola convertida des que el poble es va quedar sense nens en local social. I us sorprendrà la pedra picada.
No sabrà quines paraules van ser arrencades a la pedra perquè no hem estat capaços de restituir la memòria, ningú no ha posat paraules on durant setanta anys només hi ha hagut silenci. Les víctimes continuen condemnades a la injustícia de l’oblit i del silenci que perpetua la por. És tan dolorós el record que preferim no pensar que aquells homes i dones eren com nosaltres, s’estimaven com ens estimem i tenien filles i projectes. Els commovien els versos, s’estremien amb la música, de vegades tenien fred i es deixaven portar pels seus somnis com nosaltres quan somiem. De vegades, si estaven sols, sentien por i creixia un abisme al seu estómac quan pensaven en el dolor dels seus fills.
Hem après a viure als mateixos carrers, a les mateixes places i sota el mateix cel com si no faltés ningú, com si res no hagués passat. La pedra encara picada crida al mig de les muntanyes del Pirineu que és impossible oblidar, que encara ens queda molt per fer, que hem de nomenar les víctimes, escriure els seus noms, el nom dels assassinats, d’aquells a qui els van robar un país, una terra i van haver de marxar lluny i –molts, com el mateix Ildefonso Beltrán– van morir lluny.
És hora de poder-nos anomenar, és hora de tornar, amb el record, la dignitat a les persones que van ser exterminades per tenir una idea, per entendre el món de manera determinada, per discrepar, per somiar o per estar simplement vius.
És hora de posar fi a la covardia del silenci, amb l’oblit que ens deixa orfes en un món sense sentit.
Aquella nit, una foguera alimentada amb les paraules dels llibres il·luminava la façana de l’escola i es queixava la pedra contra el ferro. Algú plorava darrere els vidres en una habitació fosca. Un grup d’homes, tant se val els qui fossin, s’afanyaven en la destrucció de tot allò que pogués quedar viu i, sobretot, de les paraules prenyades del record, de la memòria que floreix i germina, del llegat indestructible de dignitat i de compromís , de justícia, de modernització i de progrés.
Ramón Acín Aquilué * Mariano Acín Gràcia * Arturo Agud Piquer * Francisco Agud Piquer * Cesari Agut Arguedas * Demetrio Alcalde López * Tomás Álvaro Pérez * Cecilia Álvarez Calvo * Joaquín d’Andrés Martínez * Juan Baptista Ara Fernández * Germán Araujo Mayorga Francisco Aranda Millán * Florinda Arjol Naudín * José Arregui Vicén * Alfredo Atarés Gràcia * Pablo Balaguer Camarasa * Higini Barranc Lascas * Pilar Beltrán Pueyo * Julio Bendicho Balaguer * Manuel Bernal Martínez * José Berti Gómez * Raimundo Félix Bielsa Jordán * Bosch Sanz * Rosa Arjó * Càndida Camps * Ricardo Cañizares Vicente * Antonio Casaus López * Vicente Castán Brosed * Francisco Celma Felipe * Luis Celorrio García * Constantí Cristóbal * Eduardo Dagnino Chambo * Manuel Díaz Erdolián * Pedro Díaz Pérez * José DomenequeFañanás * Eduardo Dominguine Estella * Julián Escartín Casajús * Pilar Escribano Iglesias * Julio Esclat Gràcia * Valeriano Estaun Ramón * Joaquín García Lardiés * Manuel García Pérez * Maurici Garray Millán * José Gil Castell * Àngel Gil Serrano * Benjamí Giménez Temes * Àngel Giménez Félix Godé Capistrós * Àngel Gràcia Benet * José María Gràcia Brets * Restitut Herrero Cubillos * Miguel Herrero Palahí * Bernardo Herrero Rodrigo * Alfonso Iguacel Berges * Anselm Jordán Otí * Alejandro Labuena Moliner * Toribio Lainez Gil * Joaquín Larrum Loriente Vidosa * Julián Lozano Palacios * Bernabé Marín Pascual * Paulino Marquina García * Jesús Fermín Martín Luengo * Calixt Martínez Bé * Antonio Meseguer Barceló * Isidre Mir Loncán * Alfredo Molinero Alegre * Augusto Muniesa Berenguer * JoséMaria Muniesa Berenguer * Maria Palacios Xiprer * Ramón Palazón Barranc * Antonio París Ortín * Jorge Pérez Membrado * Heriberto Pérez Ortubia * Isidro Pérez Romero * Domingo Rivera Sarvisé * Bernardo Rodrigo Herrero * Valentí Rodríguez Bobier * Genaro Romero Ríos * José Jiménez * Matías Andrés Sánchez Rubio * Antonio Santolaria Viñuales * Antonio Santos Álvarez * José Sarasa Juan * Manuel Sauras Magallón * Antonio Soldevilla * José María Soler Berenguer * Francisco Toro Martínez * Enrique Torres Canyal * Alberto Valenciano Merodio * Gabriel Vera Oria * Ignacio L. Vicente Abad * Maria Viñuales Sarasa * Mariano Vispe Gil * Valentí Zaborras Santamaría * Vicente Zueras Palau * RudesindoVicente Abad * Maria Viñuales Sarasa * Mariano Vispe Gil * Valentí Zaborras Santamaría * Vicente Zueras Palau * RudesindoVicente Abad * Maria Viñuales Sarasa * Mariano Vispe Gil * Valentí Zaborras Santamaría * Vicente Zueras Palau * RudesindoVicente Abad * Maria Viñuales Sarasa * Mariano Vispe Gil * Valentí Zaborras Santamaría * Vicente Zueras Palau * RudesindoVicente Abad * Maria Viñuales Sarasa * Mariano Vispe Gil * Valentí Zaborras Santamaría * Vicente Zueras Palau * RudesindoVicente Abad * Maria Viñuales Sarasa * Mariano Vispe Gil * Valentí Zaborras Santamaría * Vicente Zueras Palau * RudesindoVicente Abad * Maria Viñuales Sarasa * Mariano Vispe Gil * Valentí Zaborras Santamaría * Vicente Zueras Palau * RudesindoVicente Abad * Maria Viñuales Sarasa * Mariano Vispe Gil * Valentí Zaborras Santamaría * Vicente Zueras Palau * RudesindoVicente Abad * Maria Viñuales Sarasa * Mariano Vispe Gil * Valentí Zaborras Santamaría * Vicente Zueras Palau * Rudesindo
Font: Federació Estatal Fòrums per la Memòria
TECNOLOGÍA|Sincrotró Alba passarà de 3ª a 4ª generació, com els de la resta del món
Posted in Bellaterra, tagged Sincrotró Alba, Tecnologia on 18 Agost 2023|
El projecte, amb una inversió de 130 milions d’euros, permetrà fer més experiments centrats en la salut, el canvi climàtic i l’energia. La infraestructura científica creixerà en superfície i en plantilla, arribant fins als 300 treballadors de cara a l’any 2030.
El Sincrotró Alba està immers en un procés de renovació i ampliació que li permetrà realitzar més experiments en àrees com la salut, el canvi climàtic i l’energia. “El projecte va avançant de manera potent a tots els nivells”, explica la seva directora, Caterina Biscari. Amb una inversió estimada de 130 milions d’euros, permetrà passar d’un sincrotró de tercera generació a un de quarta, millorant les propietats de la llum que emet aquesta infraestructura capdavantera situada a Cerdanyola del Vallès. “Permetrà fer més ciència guanyant capacitat de recerca i generant més coneixement”, assenyala Biscari. La transformació, amb el suport del Govern central i la Generalitat, es troba en els primers anys d’execució. S’espera que duri uns deu anys, amb la previsió de tenir acabat l’Alba II de cara a l’any 2031.
Fa dos anys van començar els primers estudis i ja s’estan materialitzant algunes actuacions. En primer lloc, la definició del seu principal component, l’accelerador, encarregat d’accelerar electrons perquè emetin la llum amb la qual fer experiments. Amb el pas de tercera a quarta generació, es guanyarà resolució i es podran fer proves més avançades en menys temps, la qual cosa també contribuirà a incrementar la capacitat de fer experiments.
“Permetrà que els instruments que tenim siguin capaços de trobar i revelar propietats de la matèria que avui no són accessibles i fer-ho de manera més ràpida”, il·lustra Biscari, amb possibles aplicacions com el desenvolupament de nous fàrmacs i teràpies, energies verdes i microxips.
La infraestructura va rebre 7,5 milions d’euros el mes de novembre de 2021, provinents dels fons europeus, per dissenyar el nou accelerador i crear un prototip. Segons detalla la seva directora, els recursos obtinguts ja s’estan executant. Al juny, el Sincrotró Alba va presentar els avanços en aquesta part del projecte a la comunitat científica internacional, amb una recepció molt positiva, remarca Biscari. El disseny i la construcció de l’accelerador de quarta generació està previst que es realitzi des del 2021 fins al 2029, període en el qual el sincrotró de tercera generació es mantindrà operatiu.
L’any 2030, es pararà la infraestructura durant un any per desinstal·lar l’accelerador actual i construir el nou. Després, es dedicarà un altre any a posar-lo en marxa i provar-lo, amb la previsió de reiniciar l’operativa a finals de 2031.
Fins a l’aturada de l’activitat, el Sincrotró Alba ha d’avançar en la definició dels seus altres components, les línies de llum que envolten l’accelerador. Aquests laboratoris reben la llum que es genera amb l’acceleració dels electrons i la utilitzen per analitzar mostres i obtenir informació.
La biologia, la medicina, la nanotecnologia, el medi ambient o l’energia són algunes de les àrees de recerca que tracta el sincrotró.
L’Alba es va inaugurar amb un total de set línies de llum i ara ja en té 14. Deu estan fent experiments i aquest setembre entrarà en funcionament l’onzena, dedicada a la recerca de l’espai, la primera de la infraestructura de Cerdanyola que incidirà en aquest camp. A banda, hi ha dues línies experimentals que s’espera que entrin en funcionament el 2024 i una tercera, per a la qual s’han rebut 10 milions d’euros, que està ara immersa en el procés de licitacions i l’any que ve començarà a rebre peces. Aquesta última ja formarà part de l’Alba II, tot i que es preveu que comenci a operar abans que el nou sincrotró.
Amb la transformació del sincrotró, es podran sumar 12 línies més, fins a arribar a un total de 26. D’aquestes, vuit tindran la mateixa dimensió que tenen les actuals, mentre que quatre podran ser més llargues, amb la possibilitat de sortir de l’edifici. Per a això, a finals de desembre, l’Institut Català del Sòl (Incasòl) li va vendre per 16 milions d’euros tres parcel·les properes, amb una superfície de més de 21.300 metres quadrats i una edificabilitat de gairebé 43.000 metres quadrats de sostre. És aquí on es podran estendre les línies experimentals extrallargues. Per als nous laboratoris que sumarà la infraestructura, es vol buscar a empreses que ajudin a construir-los
En els terrenys comprats a l’Incasòl, també es preveu edificar dos centres públics de recerca i innovació, prevists per a abans de la posada en marxa de l’Alba II.
Encara cal definir molts detalls, però està sobre la taula que un es dediqui a les ciències de la vida, amb el focus a resoldre els futurs problemes de salut humana, animal i planetària, i l’altre a les ciències materials, amb la col·laboració de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC). Es dilueix el pla de dedicar un tercer centre a acollir empreses i pren força la idea que les companyies s’integrin en els altres centres, sempre que tinguin relació amb el sincrotró i aprofitin la seva llum.
En els nous terrenys, es construiran línies experimentals que s’allargaran més enllà de l’edifici en el qual es troba actualment el sincrotró i també es preveu edificar dos centres de recerca
Totes aquestes millores de les capacitats de recerca de la infraestructura s’acompanyaran amb la contractació de més personal. Actualment, la plantilla està formada per 245 treballadors. S’espera superar els 300 empleats a la fi de la dècada. Biscari indica que estan creixent contínuament i que sempre tenen places obertes, com ara, amb ofertes per contractar enginyers, científics, informàtics, però també tècnics i administratius, amb experiència o acabats de graduar.
“L’Alba II és un projecte essencial basat en una realitat fortíssima, tota l’evidència que hem aconseguit en aquests últims més de deu anys. És la seva evolució natural”, defensa Biscari. En operació des del 2012, l’Alba ha acollit més de 3.000 experiments i més de 7.000 usuaris han utilitzat les seves línies de llum. “Instal·lacions com el sincrotró són projectes de país i de futur que permeten continuar avançant i ser una part de la solució. Cal fer aquest salt de capacitat per continuar estant a la frontera del coneixement, sobretot, el que dona servei a la sostenibilitat del futur”, agrega Biscari.
“Instal·lacions com el sincrotró són projectes de país i de futur que permeten continuar avançant i ser una part de la solució”, defensa Biscari
El camí està marcat, només fa falta que el finançament arribi d’aquí a 2031. En aquest sentit, s’ha d’aprovar el pla econòmic de la infraestructura científica per als pròxims 15 anys, tràmit que ha quedat congelat fins a la constitució del nou Govern central. En ell, s’encaixarà el pressupost per operar el sincrotró fins al 2038, així com la construcció de l’Alba II i de les primeres noves línies —2 línies llargues, que s’estenguin als nous terrenys, i 1 com les d’ara—. La directora recorda que la inversió prevista per construir el sincrotró de quarta generació és de 130 milions d’euros, aprofitant la infraestructura actual, a més de renovar les parts que toquin, en línia amb el que estan fent la resta de sincrotrons del món, que també estan deixant enrere la tercera generació. Si es comencés de zero, la factura pujaria fins als 500 milions d’euros. Biscari també assenyala que, si no s’executa la renovació, el sincrotró actual caducarà en uns anys —tenen una vida útil de 20 anys— i no es podrà utilitzar més, tenint en compte que està fet amb una tecnologia antiga en un camp que evoluciona ràpid.
Font: The New Barcelona Post, Cristina Martín Valbuena
BELLATERRA.CAT 