Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra, Facta Non Verba X Bellaterra, Nou bus elèctric, parc alba, UAB on 9 Juny 2023|
Juli Fernàndez (Conseller de Territori de la Generalitat de Catalunya), Carlos Cordón, (Alcalde de Cerdanyola del Vallès), i Javier Lafuente (Rector de la UAB), han inaugurat aquest matí el nou bus elèctric que conecta l’Estacio dels FGC Bellaterra amb la UAB i el Sincrotró del Parc Alba de Cerdanyola.
HORARIS ESTACIÓ FGC BELLATERRA-UAB- PARC ALBA (Sincrotró)
Font: Universitat Autònoma de Barcelona
Posted in Bellaterra, tagged EMD Bellaterra on 9 Juny 2023|
Posted in Bellaterra, tagged Constitució EMD Bellaterra on 8 Juny 2023|
Recordem l’acte de constitució de l’EMD de Bellaterra, el dia 6 de juny de 2010, al Centre Cívic de la Plaça Maragall de Bellaterra, i Publicació al BOE
President:
Ramón Andreu Atik (Gent per Bellaterra)
4 Vocals per Gent per Bellaterra:
Montserrat Muñoz Casals, Ramon Sans Folch, Marc Campmany Crusafon i Miguel Angel Vázquez Heras
3 Vocals per Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya:
Fèlix Riba Farrés, Valeri Novell Sala, i Francesc Pérez Torres
1 Vocal per Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa:
Marta Pujol Puente
BOE: Decret 167/2009, de 3 de novembre, pel qual s’aprova la constitució de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès.
En data 11 d’abril de 2007, l’expedient de constitució de l’entitat municipal descentralitzada de Bellaterra va ser sotmès a consideració de la Comissió de Delimitació Territorial, sense que se n’emetés cap informe, atès que va considerar la necessitat que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès acredités de forma més precisa la viabilitat econòmica de la futura entitat local i que en justifiqués la suficiència econòmica. Igualment, es va qüestionar el seu àmbit territorial i es va acordar sol·licitar nous informes tècnics que permetin contrastar el compliment dels requisits legals amb més rigor.
La Direcció General dAdministració Local va sol·licitar nous informes tècnics a lAjuntament de Cerdanyola del Vallès, a la Diputació de Barcelona, a la Mancomunitat de lÀrea Metropolitana de Barcelona ia la Universitat Autònoma de Barcelona. En data 24 d’abril del 2008 va tenir entrada al Departament de Governació i Administracions Públiques l’informe favorable de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Mitjançant addenda de 26 de maig del 2008, el Servei de Demarcacions Territorials va ratificar el sentit del seu informe de 8 de maig del 2006.
La Comissió de Delimitació Territorial, en sessió de 25 de juny de 2008, va emetre informe favorable sobre l’expedient, encara que va condicionar el seu acord a l’acreditació de la viabilitat econòmica i va excloure de l’àmbit territorial el sector de Can Domènec, que té una continuïtat territorial molt limitada amb la resta del territori de Bellaterra.
El 8 de gener del 2009, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va remetre un nou estudi de la viabilitat econòmica de la nova entitat municipal descentralitzada així com un estudi tècnic justificatiu de la inclusió de Can Domènec a l’àmbit de l’entitat municipal descentralitzada. Finalment va acompanyar les al·legacions formulades per diverses entitats del territori que donen suport a la integritat de làmbit territorial objecte de la constitució de lentitat municipal descentralitzada.
La Comissió Jurídica Assessora, en sessió d’11 de juny del 2009, va emetre el dictamen preceptiu sobre l’expedient, i va considerar que l’àmbit territorial objecte de la constitució de l’entitat municipal descentralitzada hauria d’incloure el sector de Can Domènec.
Per tot això, tenint en compte que ha quedat demostrat que a l’àmbit de Bellaterra concorren circumstàncies de naturalesa geogràfica, històrica, social, econòmica i administrativa que justifiquen la creació de l’entitat municipal descentralitzada, que compta amb recursos suficients per complir les seves atribucions i que la seva constitució no suposarà una pèrdua de qualitat a la prestació dels serveis generals del municipi de Cerdanyola del Vallès;
Considerant el que disposen els articles 79 i 80 del text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, i els articles 75 a 82 del Decret 140/1988, de 24 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de demarcació territorial i població de les entitats locals de Catalunya;
De conformitat amb els informes del Servei de Demarcacions Territorials, de la Comissió de Delimitació Territorial i el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del Conseller de Governació i Administracions Públiques i amb la prèvia deliberació del Govern, decret:
Article 1.
Aprovar la constitució de l’entitat municipal descentralitzada de Bellaterra, al terme municipal de Cerdanyola del Vallès.
Article 2.
L’entitat municipal descentralitzada de Bellaterra comprèn els sectors coneguts com Bellaterra, Can Domènec i Turó de Sant Pau.
Els límits territorials de la nova entitat són els que consten al plànol que figura a la pàgina 53 de l’expedient administratiu. El Departament de Governació i Administracions Públiques, lAjuntament de Cerdanyola del Vallès i lòrgan de govern de lentitat municipal descentralitzada de Bellaterra aixecaran conjuntament lacta de fitació dels límits aprovats.
Article 3.
L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i l’òrgan de govern de la nova entitat executaran la segregació patrimonial resultant de la constitució de l’entitat municipal descentralitzada.
Article 4.
L’òrgan de govern que regirà la nova entitat fins a les properes eleccions locals es constituirà conforme al que disposa el Decret 78/1998, de 17 de març, pel qual es regulen les comissions gestores municipals.
Disposició final.
Es faculta el conseller de Governació i Administracions Públiques per dictar les resolucions necessàries per donar compliment a aquest Decret.
Barcelona, 3 de novembre del 2009.
El president de la Generalitat de Catalunya José Montilla i Aguilera.
El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs i Coll.
Posted in Bellaterra, tagged BIOGRAFIES, Grups Benefico, Josep Joan Piquer i Jover, La Prote, Ramon Albò on 8 Juny 2023|
Durant els anys seixanta, Josep Joan Piquer i Jover, fou director del laboratori psicotècnic del Tribunal Tutelar de Menors i sotsdirector del Grup Benèfic de la Junta de Protecció de Menors. Aquestes tasques les va compartir amb la direcció de la revista “Pro Infancia y Juventud”, de la qual va ser durant tretze anys, entre 1950 i 1962, el seu redactor en cap. També va treballar, en qualitat de director literari, a l’Editorial Litúrgica Española, lloc des d’on feu possible i promocionà l’edició d’obres notables, que obtingueren gran difusió. El 1971 es jubila de tots els càrrecs de la Protecció de Menors per a dedicar-se exclusivament als estudis històrics.
La vida
Nasqué a Barcelona el 28 de maig de 1911. El 4 de desembre de 1913 morí assassinat el seu pare, Camil Piquer i Cussó, organitzador al barri de Sant Andreu d’un sindicat catòlic que no arribà a consolidar-se, patrocinat per l’advocat barceloní Narcís Pla i Deniel.
El 4 de març de 1914 morí també la mare, embarassada del segon fill, a conseqüència d’una pallissa per mans dels que havien assassinat el seu marit. Fou adoptat per un oncle matern, Manuel Jover i Torremadé i la seva esposa Rosa Jover i Ayats, residents a Vallbona de les Monges (Lleida).
Del 1921 al 1933 estudià al Seminari de Tarragona. En sortir-ne, cursà la Llicenciatura en Filosofia i Lletres, especialitat de Pedagogia a la Universitat de Barcelona, compaginant els estudis amb tasques docents com a professor en diferents institucions.
Però la preocupació social i el seu interès pels infants abandonats el portà a treballar d’educador a l’Escola Granja de Plegamans del Patronat de la Infància Abandonada, creat i dirigit per l’eminent pedagog Mn. Josep Pedragosa. Aquest fou el seu mestre i el seu model.
En 1940 ingressà en la Protecció de Menors i es casà amb Isabel Jornet Portella. En 1941 va néixer el seu primer fill Josep Joan, i en 1946 morí la seva muller. En 1948 contragué segon matrimoni amb Carlota Pomés i Coll, bibliotecària, i al cap d’un any nasqué la segona filla Rosa Maria.
Als setanta-quatre anys, a conseqüencia d’una penosa malaltia, morí a Vallbona de les Monges el 23 de novembre de 1985, on fou enterrat en un nínxol sense nom i amb aquesta llegenda: Desperta’t tu que dorms, ressuscita d’entre els morts i el Crist t’il·luminarà (Efesis 5,14).
L’obra
Fou durant vuit anys (1940-1948) el subdirector del “Grupo Benéfico” del carrer Wad-Ras –avui Institut Icària- depenent de la Junta Provincial de Protecció de Menors de Barcelona. Aquesta institució acollia en aquell moment uns mil tres-cents infants abandonats o maltractats, procedents generalment de famílies desestructurades, immigrants o indesitjables, un col·lectiu abocat fatalment a les conductes antisocials i a la delinqüència. Assajà mitjans psicològics i pedagògics moderns en el tractament d’aquests infants.
El 1946 li fou concedit el Premi Pelfort per l’obra El niño abandonado y delincuente. Consideración etiológica y estadística sobre algunas fallas del juicio moral en la conducta del niño español de postguerra (1946) Madrid, Instituto San José de Calasanz de Pedagogía, del CSIC.
En 1950 fou nomenat redactor en cap de la nova revista de la Junta de Protecció de Menors Pro Infancia y Juventud, coneguda i valorada durant molts anys en els centres importants d’Europa i d’Amèrica relacionats amb els problemes infanto-juvenils, càrrec que va exercir fins a 1962.
Participà també en les tasques del Tribunal Tutelar de Menors. A partir de 1948 creà i exercí el càrrec de Director del Laboratori Psicotècnic del Tribunal, juntament amb el metge Dr. Claudi Bassols. La seva extensa experiència en aquest centre fou la base de les nombroses publicacions relatives als problemes de la infància abandonada i de la delinqüència juvenil. Els seus estudis foren publicats en la seva major part en diverses revistes, especialment en Pro Infancia y Juventud, estudis que constitueixen un conjunt molt interessant relatiu al tema, tant per la densitat del seu pensament com per haver-se avançat molt als criteris imperants del seu temps.
La seva actuació com a pedagog se centrà en la tasca constant i tenaç de modernitzar les institucions que tenien cura dels infants i joves marginats amb mètodes renovadors i tècnicament prometedors, fonamentats en criteris científics de centres competents dedicats al tema.
Fou Membre de la Societé Internationale de Criminologie, Secretari de la Secció de Barcelona de l’Institut Sant Josep de Calasanç de Pedagogia del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Membre de la Comissió Consultiva de la Unió Internacional de Protecció a la Infància de Ginebra (Suïssa), Membre perpetu de l’American Academy of Political and Social Science de Filadelfia (EUA).
Va compaginar la seva tasca pedagògica amb la direcció de l’Editorial Litúrgica Española i quan aquesta va tancar, amb la Secretaria de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat de Barcelona.
El 1976 li fou concedit el Premi d’Assaig Ciutat de Barcelona per l’obra Vida ermitana a Barcelona i als seus entorns. Èpoques tardanes (1386-1913). Publicat per Balmesiana el 1980.
L’any 1971 es jubilà, a petició pròpia, tant de la Junta com del Tribunal Tutelar de Menors, per a dedicar-se a una segona vocació, també molt anhelada en el seu cor: la investigació històrica, centrada en l’estudi de les comarques de l’Urgell i la Segarra i, especialment, de Vallbona de les Monges on havia passat la seva infantesa i on hi tenia les seves arrels més profundes.
La seva obra pedagògica consta d’una vuitantena d’obres i les publicacions de recerca històrica sumen prop de vuitanta obres. La seva esposa Carlota Pomés, bibliotecària, va publicar la seva bibliografia completa que avui es pot consultar en diferents biblioteques i arxius.
Juntament amb la seva esposa Carlota fundà la Biblioteca El Verger a Vallbona de les Monges per facilitar la lectura als vallbonins i amb un fons sobre monografies comarcals avui a la Biblioteca Comarcal de Cervera.
Fou un espòs enamorat i amantíssim, un pare excel·lent i un molt bon amic dels seus amics. Amb els habitants del poble de Vallbona hi mantingué tota la vida uns vincles afectius entranyables i estimà profundament aquesta terra i la seva gent, afecte que fou sempre correspost.
El poble de Vallbona el va nomenar fill adoptiu l’11 de juny de 1967 i el 18 de setembre de 1983 el poble i el monestir de Vallbona conjuntament li reteren un nou homenatge amb motiu de la imposició de la medalla de la Fundació Roger de Belfort. L’Ajuntament de Vallbona li va fer un emotiu homenatge el 25 d’abril de 2015, amb motiu del trentè aniversari del seu traspàs.
Font: Rosa Maria Piquer i Pomés
rmpiquer@terapiesynthesis.com
Pomés i Coll, Carlota (1987) Bibliografia de Josep-Joan Piquer i Jover (1911-1985). In memoriam.
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Denúncia, Colobra bastarda (Malpolon monspessulanus) on 7 Juny 2023|
Esperem que l’EMD faci quelcom per tranquilitzar aquesta família de Bellaterra
Benvolguts senyors, vam veure aquesta serp davant de casa nostra a Carrer de la coma de corbins 9. La propietat al costat de la nostra no és neta i plena d’arbustos i crec que necessita ser netejada. Què podem fer i ha qui preguntar, tenim nens petits a casa i sabem que les serps són verinoses.
Una salutació, Massimo Targetti
Colobra bastarda (Malpolon monspessulanus)
La colobra bastarda (Malpolon monspessulanus) pot assolir els 2 metres de longitud, la qual cosa la converteix en l’espècie de serp major entre les que habiten espontàniament a Europa.
Els adults tenen un matís verd olivaci general al dors –del qual es deriva el seu nom serp verda en català- amb algunes escates negres disseminades, mentre que el ventre és groguenc. En canvi, els exemplars joves són marrons, sense cap rastre del to verd que tindran adults, amb algunes escates de color castany fosc distribuïdes regularment pel cos i altres clares principalment al voltant de la boca. Segons l’ordre d’aparició, les imatges mostren l’evolució del color de la colobra bastarda a mesura que creix.
Igual que a la resta dels colúbrids, les escates del cap són més grans que les del cos, una característica que distingeix les colobres dels escurçons. A la colobra bastarda, l’escata frontal és més estreta que les dues supraoculars que té als costats i prou llarga per limitar també amb les escates preoculars. Aquest detall morfològic identifica la colobra bastarda entre els colúbrids sense recórrer al color, més aparent però inconstant. La pupil·la és rodona.
La colobra bastarda viu en tota mena d’ambients càlids. No és estrany trobar-la a horts, a la perifèria de pobles o ciutats, o que entri a les cases. A l’estiu és freqüent veure-la escalfant-se sobre l’asfalt de les carreteres. L’atropellament per vehicles i la persecució directa pels humans són causes principals de la mortaldat de la colobra bastarda. El seu nom popular colobra bastarda ja denota l’escassa estima en què se la té.
Si se sent amenaçada, adopta una actitud agressiva, aixeca el cap, bufa sorollosament i probablement intenti mossegar. Té un parell de dents que inoculen verí, situades a l’interior de la boca, que li serveixen per paralitzar la presa un cop capturada. És rar que injecti el verí a la primera mossegada i, donat el cas, el seu verí no té, ni de bon tros, l’efecte greu del verí dels escurçons. S’alimenta de tot tipus d’animals –insectes, sargantanes, ocells, micromamífers…–, segons la mida de la pròpia serp.
El coneixement dels rèptils a la comarca de Bages es deu a la tasca de Francesc Junyent Maydeu (1944-2016), coautor del llibre Vertebrats de la Catalunya central, editat per Edicions Intercomarcals-Regió7 el 1993 que va obtenir una extraordinària popularitat. En observar una serp, més encara a la comarca de Bages, és inevitable recordar Francesc Junyent, que amb tant rigor les va estudiar i amb la mateixa dosi d’empenyorament i entusiasme les va divulgar.
Font: Institució Catalana d’Història Natural, El medi natural del Bages i del Moianès
Posted in Bellaterra, tagged Dia Mundial Medi Ambient on 5 Juny 2023|
Avui 5 de juny celebrem el Dia Mundial del Medi Ambient, i aquest any l’ONU vol dedicar-lo a buscar solucions a la contaminació per plàstics.
Sabies que cada any, els mars i els oceans són receptors de fins a 12 milions de tones de plàstics? Tot i això, la producció global de plàstics segueix augmentant i va assolir els 390 milions de tones el 2021; el 40% són plàstics d’un sol ús. Aquestes quantitats, la seva fàcil dispersió (s’acaben fragmentant en microplàstics i nanoplàstics) i la seva lenta degradació estan afectant la biodiversitat i fins i tot la salut de les persones.
Per tot això, reduir-ne l’ús és responsabilitat de tots, principalment d’empreses i governs, però tu també pots formar part del canvi a través d’un consum conscient i sostenible.
Posted in Bellaterra, tagged Aligustre del Japó, FLORA A BELLATERRA, Ligustrum japonicum, Thunb, Troana on 3 Juny 2023|
A Bellaterra tenim el Ligustrum vulgare anomenat olivereta, i com a plantes de jardineria la troana del Japó (Ligustrum japonicum)
“Els seus fruits de vegades s’han utilitzat com a colorants en vins”
Flors petites i oloroses reunides en panícula. Quatre pètals i dos estams per sobre del pistil. Fruits en drupa semblants a les de l’olivera.
El gènere té de 40 a 50 espècies de fulla persistent, semipersistent o caduca. En forma d’arbusts o petits arbres.
El gènere Ligustrum té el centre de diversitat biològic a la Xina`, Himàlaia, Japó i Taiwan. També es troben espècies a Europa, nord de l’Àfrica i Australàsia.
– Nom científic o llatí: Ligustrum japonicum Thunb.
– Nom comú o vulgar: Aligustre del Japó, Troana.
– Origen: originari del Japó, es va introduir a la Xina i des d’allà va entrar al continent europeu el 1845.
– La denominació científica del gènere, ve de la que ja li donés Plini com a derivat del verb llatí Ligare (lligar), pel fet que les branquillons joves, per la seva flexibilitat, serveixen per lligar. El nom específic fa al·lusió al lloc d’origen.
– Arbust perennifoli que de vegades adquireix port arbori de fins a 4 m d’alçada.
– Més freqüentment es presenta de forma arbustiva, servint llavors per formar tanques.
– Port: Tronc de color gris fosc, llis. Copa densa i branques flexibles.
– Fulles oposades, glabres, ovades, de 4-10 cm de longitud i 2-5 cm d’amplada, de color verd molt intens i brillant.
– Hi ha una varietat molt coneguda que és el Ligustrum japonicum ‘Variegatum’ (Aligustre matisat) i té les fulles tacades de groc.
– Flors: hemafrodites, petites, nombroses, de coloració lleugerament verdosa, groguenca o blanquinosa, una mica oloroses, agrupades en raïms al final dels ramells, de 6-15 cm de llarg. Floreix a finals de primavera oa principis d’estiu.
– Fruits: en raïm. Són petites drupes de color negre blavós, forma esfèrica, irregular i de 5mm. de diàmetre; de sabor molt amarg. Fructifica a mitjans de tardor. Suposa una font important de menjar per als ocells quan produeixen els fruits.
– Creixement: de ràpid a mig, vivint al voltant del segle.
– Les branques es fan servir per a l’elaboració de cistelles i gàbies.
– La seva fusta és dura i elàstica, per la qual cosa s’hi fabrica objectes tornejats.
– Les seves fulles i altres parts verdes tenen propietats astringents i es fan servir contra la diarrea.
– Els seus fruits de vegades s’han utilitzat com a colorants en vins.
Posted in Bellaterra, tagged Cultura, Festival Estiu Sabadell, Fresc 23 on 1 Juny 2023|
El Fresc 23, Festival d’Estiu de Sabadell, inclou un total de 17 espectacles de teatre, música i paraula que es presentaran a la fresca dels Jardinets de l’Espai Cultura Sabadell, al centre de la ciutat, del 25 de juny al 13 de juliol.
Després que en les últimes setmanes s’hagin avançat alguns dels noms del programa, la Fundació 1859 Caixa Sabadell —organitzadora de la iniciativa amb BBVA com a partner principal— ha donat avui a conèixer la resta d’espectacles de la sisena edició de la iniciativa, que presenta novetats com una aposta per l’stand-up comedy, la millora del confort dels espectadors, la recuperació dels abonaments i el pes creixent de l’oferta teatral.
El Fresc 23 l’obrirà (25 de juny, 21.30) l’obra de teatre El tigre, un text escrit i dirigit per Ramon Madaula que protagonitzen Mercè Martínez i David Olivares. Es tracta d’una comèdia protagonitzada per un reconegut coach personal incapaç d’aplicar-se a si mateix les receptes que prescriu als seus clients. Tal i com ja es va anunciar, la clausura la protagonitzarà el grup Blaumut amb Blaumut 10, la gira amb la qual la formació celebra el seu desè aniversari. Tot i que el concert serà el 13 de juliol (21.00) a hores d’ara ja s’ha venut un 50 per cent de les entrades.
Teatre per a tots els gustos
Amb set propostes, el teatre ha guanyat pes al programa del Fresc. A més d’El tigre, el Festival d’Estiu de Sabadell proposa també Les bones intencions, una comèdia esbojarrada de Marc Artigau. Míriam Iscla i Joan Negrié s’hi converteixen en dos emprenedors que, amb l’ajuda del públic, preparen el primer projecte de la seva empresa: una festa de temàtica catalana per a un client molt important.
Rafael Álvarez El Brujo també passarà pel Fresc (2 de juliol, 21.30) per presentar Lazarillo de Tormes, el monòleg estrenat fa 30 anys que ha marcat la seva carrera i que, de fet, ja va presentar, fa 20 anys, a l’Amfiteatre dels Jardinets. Serà el dia abans que el Fresc rendeixi homenatge a la cantant catalana Guillermina Motta (3 de juliol 21.30) amb Guillermotta, una peça de teatre musical en la qual l’actor Jordi Vidal i el pianista Jordi Cornudella reviuen les cançons d’una artista inoblidable. L’espectacle ha guanyat, entre d’altres, el Premi de la Crítica 2021 al Millor Actor de Musical i el Premi Teatre Barcelona 2021 al Millor Espectacle Musical de Proximitat.
Un altre dels grans èxits teatrals que passarà pel Fresc (9 de juliol, 21.30) serà L’abdicació, el primer text teatral del crític Albert de la Torre, dirigit per Ramon Simó i protagonitzat per Xavier Ruano. La proposta retrata les reflexions d’un rei ben conegut per tothom el dia que ha de comunicar públicament que deixa el tron.
Una repetició a petició del públic i un comiat
Encara en clau teatral, el Festival d’Estiu de Sabadell tornarà a acollir aquest any Agència matrimonial 7 d’amor (6 dejuliol, 21.30). Poc després que el muntatge creat i protagonitzat per la sabadellenca M. Eugènia Casanova s’acomiadi de Barcelona després de 9 anys de funcions, l’espectacle tornarà al Fresc a petició del públic després de l’èxit que va aconseguir l’edició passada.
I el Festival serà també el marc en el qual s’acomiadarà de Sabadell la darrera producció de la companyia Estrena Morena, la comèdia M’esperaràs?, de Carles Alberola. El muntatge, coproduït amb UiU Promotors, s’ha representat a moltes poblacions catalanes, i aprofitarà el Fresc per fer la seva darrera funció a Sabadell (10 de juliol, 21.30). El protagonitzen Carles Prats, Pep Muñoz, Marta Tricuera i Diana Torné, sota la direcció d’Albert González.
De Judit Neddermann a Gema 4
La música és l’altre gran ingredient del Fresc, amb sis propostes, inclòs el concert de cloenda de Blaumut. El programa musical l’encetarà (26 de juny, 21.00) Judit Neddermann, que passarà per Sabadell amb les cançons del seu nou disc, Lar, acompanyada a la guitarra per Pau Figueres. En aquest nou projecte, la cantautora catalana torna a casa, honora les seves arrels, es rodeja de la seva banda de sempre i crea cançons que busquen l’amor, la pau, la celebració i la llum.
El Festival d’Estiu de Sabadell també rebrà (29 de juny, 21.00) Quico Pi de la Serra amb Cançons de combat, una proposta en la qual aquest nom en majúscula de l’escena musical catalana repassa l’actualitat a través de cançons de diverses èpoques tant pròpies com d’altre sautors per denunciar fets que continuen passant. El mallorquí i membre d’Antònia Font Joan Miquel Oliver, per la seva banda, presentarà (4 de juliol, 21.00) la seva gira Totsolet, en la qual les cançons son el fil argumental per comunicar, en primera persona, l’extens repertori de la seva discografia
En línia a obrir el Fresc a tot tipus de públics, l’edició 2023 també inclourà un concert d’òpera i sarsuela ben especial. El protagonitzarà (5 de juliol, 21.00) la soprano Montserrat Martí, filla de Montserrat Caballé, i serà en format candelight, és a dir, en un escenari pràcticament només il·luminat per 250 espelmes led. L’oferta musical es completa amb Tiempo a tempo, la darrera proposta del quartet de musica cubana a capella Gema 4. Aquest concert (12 de juliol, 21.00) serà compartit entre el Fresc i el XXIII Festival Internacional de Música de Sabadell, que organitza Joventuts Musicals de Sabadell.
Aposta per l’stand-up comedy
Una de les novetats del Fresc 23 és la incorporació al programa de l’stand-up comedy en català amb dos espectacles que es realitzaran fora de l’Amfiteatre, aprofitant El Cafè dels Jardinets, la cafeteria de l’Espai Cultura Sabadell, de forma que el públic els podrà gaudir mentre pren una consumició (inclosa en el preu de l’entrada). En aquest context es podrà veure el monòleg Quin pollastre! (30 de juny,21.30) del radiofònic Guillem Estadella (Versió RAC1) i Mític, del televisiu Magí Garcia ‘Modgi’ (7 de juliol, 21.30).
Com ja és marca de la casa, el Fresc també renova la seva aposta pels recitals de poesia amb No hi haurà una altra fi del món, un cant contra la guerra i a favor de les víctimes i els refugiats amb Laura Conejero i Rusó Sala (28 de juny,21.30); i Esgarrapant la nit, un espectacle pensat per enaltir el paper de la dona en la poesia protagonitzat pel guitarrista Eduard Iniesta i el tenor David Alegret.
Novetats el confort del públic
El Fresc 23 també incorporarà una novetat que afecta el confort del públic i que ha aparegut com l’element més millorable a les enquestes de satisfacció realitzades en les dues darreres edicions. Aquest any, els espectadors del Festival d’Estiu de Sabadell disposaran de coixins per estar més còmodes als seients de l’Amfiteatre. Amb una nota de 7 sobre 10, per exemple, aquest aspecte va ser el més reclamat de l’any passat.
A més, el Festival també recuperarà els abonaments, amb l’objectiu de satisfer una altra demanda del públic i, en especial, de moltes persones que tradicionalment assisteixen a diversos dels espectacles. Juntament amb les entrades es posaran a la venda els abonaments Fresc x3, Fresc x4 i Fresc x5, que permeten assistir a tres, quatre o cinc espectacles amb un descompte del 10, el 15 i el 20 per cent sobre el preu total de les entrades. Aquest producte es podrà adquirir tant en modalitat online a través de la plataforma Codetickets com a la Taquilla del Fresc, que s’obrirà unes setmanes abans de l’inici del Festival a l’accés als Jardinets pel carrer Escola Industrial.
Totes les entrades per a tots els espectacles es posen a la venda avui mateix a través de la Plataforma Codetickets.
Font: Fresc Festival Estiu Sabadell
BELLATERRA.CAT 