Bellaterra.Cat s’ha desplaçat un munt d’ocasions al punt de Serveis Sant Quirze dels Vallès, sigui per enviar o recollir paquets locals e internacionals, (aquesta botiga de serveis de confiança colabora amb DHL, UPS, Amazon, MRW, GLS, Celeritat i NACEX, el que fa siguin uns serveis molt complerts i eficients).
L’any 1980 Serveis Sant Quirze va tenir un somni i al 1982 ho varen fer realitat, perquè en el seu poble estimat no tenien un servei de qualitat oferint solucions a les llars, com per exemple, duplicat de claus de casa, garatge, cotxe, motos, reparació de sabates, fotocòpies, fotografia, vídeo i regals personalitzats, servei 24h d’obertura de portes i serralleria, venda de loteries, centre impresió digital i segells, recàrrega i occi digital, esmolar tot tipus d’estris per a tall, venda de petards, llaminadures, estampació de samarretes, mascotes, etc.,
Després de 40 anys aquella idea original continua igual que el primer dia: Oferir un bon servei personalitzats i ampliar-lo i millorar-lo dia a dia.
Des del primer dia que van obrir les portes, Serveis Sant Quirze han servit a milers de clients de Sant Quirze del Vallès i de tota la provincia, i quan el client traspassa les seves portes, ho recorden i repeteixen per un munt de raons i serveis professionals.
SERVEIS SANT QUIRZE
Carrer Travessera, 5, baixos (08192 Sant Quirze del Vallès)
On és el Comunicat Oficial de l’EMD de Bellaterra anunciant la seva marxa?
Carles Alujo Ferrer va ser contractat com cap de premsa de l’EMD el mes de juliol de 2013 i dimiteix l’octubre de 2022.
Carles Aluju Ferrer, va ser escollit per unanimitat pel Ple Municipal de Rubí a la sessió del 27 d’octubre de 2022, és el Síndic de Greuges de Rubí durant el període 2022-2027.
Carles Aluju Ferrer, Síndic de Greuges de Rubí|AJUNTAMENT DE RUBÍ
Qui és Carles Aluju Ferrer?
Carles Aluju Ferrer és llicenciat en Periodisme (2002) per la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i compta amb el Màster en Relacions Públiques i Gabinets de Comunicació (2010) per la mateixa universitat. També s’ha format com a coach a l’escola de coaching d’Ana Merlino.
Des del 1995 ha exercit com a periodista en diversos mitjans de comunicació: Canal 10 Televisió de Rubí, el setmanari local Rubricata, El Punt Rubí, El 9 Punt, Ràdio Rubí, El 9 Nou Vallès Occidental i El Punt Vallès Occidental. A nivell de comunicació corporativa i institucional ha treballat, entre d’altres, al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, a l’Ajuntament de Montcada i Reixac i a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
Aluju ha basat la seva candidatura per a ser escollit com a Síndic de Greuges de Rubí en la defensa i protecció dels drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania davant l’Ajuntament de Rubí. En aquest sentit, en el moment de ser escollit pel Ple, el Síndic va assegurar que el compromís que ha agafat amb el seu nomenament és el d’escoltar i acompanyar.
Intervenció de Carles Aluju Ferrer durant la sessió plenària en què va ser nomenat Síndic de Greuges de Rubí👇
En primer lloc, escoltar, cosa que trobo primordial: si vols ajudar, el primer que has de fer és escoltar sense jutjar i a partir d’aquí donar espai perquè la persona s’expliqui. I en segon lloc, acompanyar: la ciutadania ha de saber que compta amb mi per fer aquest viatge per veure si la seva reclamació té sortida o no i, a la vegada, també vull acompanyar i escoltar a la plantilla municipal, que també necessita el seu espai per ajudar-la a traduir el llenguatge administratiu.
Carles Aluju Ferrer a l’EMD de Bellaterra:
Carles Alujo Ferrer va ser contractat com cap de premsa de l’EMD el mes de juliol de 2013.
Cap de Comunicació de l’EMD Bellaterra durant 9 años i 4 meses, des de juliol de 2013 fins a l’octubre de 2022.
Feina feta a l’EMD de Bellaterra👇
Gestió de la página web http://www.emdbellaterra.cat. Elaboració de notes de premsa. Relació amb els mitjans de comunicació. Presentació d’actes. Edició de la revista EMD Informa. Difusió de l’activitat de l’Entitat Municipal Descentralitzada.
Creador d’App, de juny de 2014 a setembre de 2014
Creació de l’App de la Festa Major de Bellaterra 2014.
A més d’incloure tots els actes programats (no ens enganyem, si no tingués això, de poca cosa serviría una App de Festa Major) té el valor afegit d’incloure una secció de fotos i una altra de vídeos que s’actualitzarant periòdicament durant els tres dies de la Festa Major (5, 6 i 7 de setembre).
L’App està disponible tant per a iPhone com per a Android.
Les incineracions van representar el 52,2% dels serveis funeraris el 2021
Augmenten els criteris ecològics per donar un destí final a les cendres i els espais reservats dins i fora dels cementiris
Les famílies busquen cerimònies de comiat fetes a mida i en què puguin participar
Forn crematori de Montjuïc|CEDIDA
Teresa Márquez| La incineració ja ha deixat de ser una pràctica estranya i puntual i s’ha convertit en la demanda més sol·licitada entre els difunts i les seves famílies.
L’any 2021, a Catalunya, va representar el 52,2% del total dels serveis funeraris, gairebé tres punts més que el 2020, segons dades de l’Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya (Asfuncat). Per demarcacions, Barcelona ocupa el primer lloc, amb un 51,2%, i Lleida, l’últim, amb un 27,2%. Girona se situa en el 50,9% i Tarragona, en el 47,6%. “La incineració ha vingut per quedar-se”, explica el president d’Asfuncat, Josep Maria Mons, que hi afegeix que “la covid ha accelerat una alternativa que creixia any rere any i era només qüestió de temps que superés els enterraments tradicionals”. De fet, el nombre d’incineracions s’ha duplicat en els darrers quinze anys, malgrat que sigui de manera desigual arreu del territori i amb més presència a les àrees urbanes. La previsió del sector situa en un 75% el nombre d’incineracions en els propers deu anys, però els experts coincideixen a dir que serà molt difícil que es puguin acabar implantant al cent per cent. “En un país encara amb unes profundes arrels catòliques, el pes dels enterraments tradicionals continua molt vigent en determinats segments de la població”, explica el director de comunicació i relacions institucionals de Mémora, Fernando Sánchez.
Nous espais
L’augment del nombre d’incineracions ha generat en els darrers anys la necessitat de crear nous espais dins dels cementiris per donar resposta a la demanda. N’és un exemple l’auge de la construcció de columbaris, que, si bé no substitueixen els nínxols, sí que determinen el creixement d’aquests espais. “Si bé és cert que la majoria de la gent es fa càrrec de les cendres, al voltant d’un 35% es queden al cementiri i tant poden ocupar els columbaris, ideats expressament per a les urnes, com els mateixos nínxols, pensats en un primer moment per a un taüt”, exposa Sánchez. En aquest sentit, alguns cementiris també han ideat espais naturals on les famílies poden escampar les cendres, com ara el Bosc de les Cendres a Collserola o un espai més urbà a Montjuïc. Paral·lelament, cada cop més esglésies han començat a adaptar zones on els fidels puguin deixar les cendres dels difunts aprofitant que es troben dins la trama urbana, i que complementen amb el servei d’acompanyament en el dol. Sense anar més lluny, l’església de Sant Pere Apòstol de Lleida ha inaugurat aquest any el que es considera el columbari més gran de Catalunya, amb lloc per a 1.200 urnes.
Biodegradables
L’auge de les incineracions ha comportat la consolidació de noves línies de negoci del sector basades en la sostenibilitat i una minimització de la petjada ecològica. Aquí l’oferta és molt àmplia i es basa a garantir que els contenidors de les urnes siguin biodegradables. Models que es desfan en contacte amb l’aigua, per a quan es volen escampar les cendres al mar o en un riu, o recipients que porten incorporades llavors d’arbres que es poden plantar “i d’on naixerà nova vida”.
La preocupació per la sostenibilitat de les funeràries, però, no acaba aquí. Aquest va ser un dels primers sectors a aplicar mesures d’estalvi energètic com ara la col·locació de plaques solars a les seves instal·lacions i l’ús de vehicles elèctrics. “L’evolució de les funeràries ha estat constant en els darrers anys, amb la incorporació de la digitalització en els serveis, com les cerimònies en streaming”, indica el director de comunicació i relacions institucionals de Mémora, que assenyala com un dels canvis més destacats en la comunicació de les defuncions la transformació de les esqueles. “El format paper conviu amb el WhatsApp i amb altres notificacions digitals”, explica.
Un dels aspectes que remarquen els responsables de les funeràries catalanes és l’increment de la participació de les famílies en les cerimònies de comiat. “Si abans es deixava tot en mans del capellà o del nostre personal, ara cada cop més hi ha la necessitat de fer de l’adeu a la persona estimada un record particular en què la seva gent tingui cabuda”, exposa Josep Maria Mons. “El confinament ha posat de manifest la importància del comiat, el moment en què els familiars i amics dels difunts els recorden i els homenatgen, i assumeixen, així, la gran pèrdua soferta”, comenta el president d’Asfuncat, que recorda que la pandèmia va deixar sense cerimònia de comiat més de 22.000 persones. “Una veritable tragèdia”, lamenta.
Fer repercutir el cost
Segons les dades de les funeràries, set de cada deu persones disposen d’una pòlissa de recés que els garanteix el servei i només el 25% de les famílies hauran de pagar de cop les despeses de l’enterrament. Segons un estudi elaborat per la Diputació de Barcelona, un enterrament es mou en un interval d’entre els 2.000 i els 6.000 euros. Josep Maria Mons detalla que un servei bàsic “costa uns 1.800 euros” i recorda que al voltant d’un 5% dels enterraments són assumits per les empreses, perquè els difunts no disposen de mitjans amb què pagar-los. Fernando Sánchez va un pas més enllà. “De la factura final d’un enterrament, només el 53% ens correspon a nosaltres com a empresa; la resta inclou les despeses de cementiri, flors, serveis externs…, i cal afegir-hi els impostos, que representen entre el 18% i el 19%”, comenta. En declaracions a l’ACN, un dels consellers delegats de l’empresa funerària Àltima, Josep Ventura, insisteix: “És un servei essencial, no té cap sentit que una cinquena part de la factura sigui IVA.” I és que els serveis funeraris van passar d’un IVA del 8% el 2012 a un tipus general impositiu del 21%, que s’ha mantingut fins ara malgrat les reclamacions del sector, que advoca per reduir-lo al 10%. “Som un servei essencial i de primera necessitat i hauríem de ser tractats com a tal”, manté Sánchez. En aquest sentit, el sector adverteix que fins ara les empreses han assumit l’encariment dels preus de l’energia, però que de cara al 2023, i si es manté la tendència a l’alça, el més probable és que s’hagin de traslladar part dels costos als clients.
LES XIFRES
35 per cent de les urnes no se les enduen els familiars del difunt i es queden als columbaris o nínxols.
1.800 euros és el preu bàsic d’un enterrament, segons l’Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya.
Les voluntats anticipades, en alça
El testament vital o document de voluntats anticipades (DVA) és un escrit d’ús mèdic mitjançant el qual una persona deixa les instruccions i cures de salut que voldria rebre en cas que es trobés en una situació que no li permetés expressar-ho personalment. Els únics requisits per atorgar un testament vital són ser major d’edat i tenir capacitat d’obrar, i la formalització del testament vital es fa davant notari o davant de tres testimonis. Les últimes dades que es tenen del nombre de testaments vitals a Catalunya corresponen al primer trimestre d’aquest any, en què es confirma una tendència a l’alça. En concret, es va passar dels 3.765 que hi havia hagut el juliol del 2021 a 4.542 el març del 2022, un 21% més. Són xifres que va aportar el Col·legi de Notaris de Catalunya quan es complia el primer aniversari de l’entrada en vigor de la llei de l’eutanàsia. Segons dades de l’Observatori Notarial de Catalunya, els notaris catalans van autoritzar 5.473 testaments vitals el 2021, la quantitat més alta dels últims cinc anys. A la demarcació de Barcelona és on se’n van fer més, amb 4.054; seguida de la de Tarragona, amb 620; Girona, amb 578, i, finalment, la de Lleida, amb 221.
Lluís Falgàs|A banda dels actes oficials, el Dia de la Constitució seguirà passant sense pena ni glòria per a una gran part de la ciutadania catalana. No desperta entusiasme. Probablement, a causa dels incompliments constants de la carta magna, com ara que es preveu la renovació del CGPJ cada cinc anys i ara mateix els seus membres en fa quatre que tenen el mandat caducat. El govern i l’oposició ho discuteixen, no arriben a cap acord i no passa res. Segueix la mateixa direcció judicial, bàsicament conservadora. Mentrestant, la mateixa constitució és llegida al peu de la lletra i amb poca interpretació quan es tracta de temes territorials, com hem vist en el procés català. Tampoc no hi hagut mai compliment en termes d’articles concrets de la constitució com el de l’ocupació digne per a tothom, etc. Hi ha massa aspectes i d’altres, com els esmentats de la constitució, que erosionen el seu prestigi i la seva fiabilitat. Fets que provoquen poca eufòria per a la celebració concreta malgrat que es tracta d’una festa laboral que enguany esdevé un pont magnífic de tardor hivern amb la possibilitat d’empalmar amb el pont de la festivitat de l’Església de dijous. Església i política mai no s’han posat d’acord per celebrar la festivitat el mateix dia. Conseqüència que aquesta setmana, prèvia a Nadal, sigui pràcticament inhàbil per a molts afers i bona per al consum. A la celebració política de la constitució, bàsicament al Congrés, és habitual que no hi assisteixin ni el president de la Generalitat ni el basc. La festa serveix al “ Madrid polític de saló” per relaxar-se, fet que ara mateix és impossible. La tensió que s’ha creat per la possible derogació del delicte de sedició i per la llei del “sí és si” ha deteriorat la relació entre els diputats i tanmateix ha paralitzat els pactes per als òrgans judicials i d’altres a un any com a màxim de les eleccions generals i amb unes municipals a finals del mes de maig.
Junts per Cerdanyola recolzara les al·legacions del Gremi d’Hostaleria a l’ordenança de terrasses
Joan Sánchez Braut, portaveu Grup Municipal Junts per Cerdanyola Junts per Cerdanyola es queixen de la manca d’informació que ha envoltat la redacció de la nova ordenança de terrasses, el que ha impedit fer aportacions en un tema de ciutat tan important.
Joan Sánchez i Toni Morral de Junts per Cerdanyola
El portaveu del Grup Municipal de Junts per Cerdanyola, Joan Sánchez Braut, reconeix que van rebre amb sorpresa la notificació de que anava al Ple l’aprovació inicial de l’ordenança de terrasses, “perquè l’última notícia que teníem era que hi havia notables diferències entre Gremi d’Hostaleria i Ajuntament, però si l’ordenança arriba ara amb el vist i plau del Gremi, no ens oposarem a l’aprovació definitiva, ja que comerciants i hostalers són una de les principals fonts de riquesa de la ciutat i se’ls hi ha de posar fàcil”.
Sobre l’adjudicació a l’empresa Urbaser del contracte del servei de manteniment d’arbrat, places i espais verds municipals de Cerdanyola, Sánchez Braut espera que l’increment del contracte de 940.000 a 1.750.000 euros “serveixi per posar-se una mica al dia i millorar en qüestions com el manteniment i la renovació de l’arbrat públic”.
Bellaterra té més de 100 arbres públics talats i l’EMD no els replanta des de que governa Gent per Bellaterra i Ramón Andreu com President
En el tema recurrent dels reconeixements d’obligacions, Junts per Cerdanyola manté l’abstenció per facilitar que es paguin tasques que s’han fet malgrat no haver-hi contracte, i no veuen major problema en mantenir l’abstenció en el punt que aprovava un reconeixement d’obligacions de 2.057 euros corresponent a la creació del web Cerdanyola Ciutat del Coneixement, ja que “la trobem necessària en el context de la campanya Ciutat del Coneixement per promocionar la ciutat”.
Sobre la baixa execució pressupostària consideren que arribar a un 35%, com s’ha fixat el govern per finalitzar el mandat, “continuarà sent l’indici d’un fracàs i la constatació de que la maquinària administrativa de l’Ajuntament no dona l’abast”.
La Tresoreria General de la Seguretat Social activa un simulador per poder calcular la cotització que s’haurà de pagar l’any vinent, segons les noves franges
El simulador és merament informatiu i es pot consultar de manera anònima (EFE)
El pròxim 1 de gener entra en vigor la nova llei d’autònoms aprovada aquest estiu al Congrés que fixa les quantitats que hauran de pagar els treballadors per compte propi en els pròxims tres anys.
La nova taula de cotitzacions estableix quinze trams amb quotes diferents a pagar entre el 2023 i el 2025.
Les quotes són progressives, oscil·len entre els 230 i els 500 euros al mes per a l’any que ve i dependran dels ingressos nets que s’obtinguin durant un any.
Per tant, per saber quina quota s’ha de pagar, el primer que s’ha de fer és una previsió dels ingressos que s’espera tenir l’exercici vinent.
Si a finals d’any no s’ha arribat a aquesta quantitat, es podrà demanar una devolució del que s’hagi pagat de més. Si s’ha facturat més del previst, caldrà abonar la diferència i regularitzar la situació.
També es podrà canviar de base de cotització cada dos mesos, si canvien els ingressos.
Com sé quina quota he de pagar? La Seguretat Social ha activat un simulador a través del portal de la tresoreria Importass des d’on es pot calcular, de forma anònima, la nova quota que tocarà pagar.
L’entitat adverteix que la simulació és merament informativa i que la quota es calcula sense aplicar deduccions.
Aquestes són les passes prèvies a seguir per saber la quota a pagar:
– Comunicar a la tresoreria de la Seguretat Social totes les activitats que es facin com a autònom. Si ets nou, ho has de fer a partir de l’1 de gener del 2023, quan et donis d’alta. Si ja ets autònom, tens fins al 31 d’octubre del 2023 per fer-ho. Si canvia la teva base de cotització, la notificació l’has de fer abans del 28 de febrer. La comunicació es pot fer des d’Importass.
– Estimar els teus ingressos mensuals per a tot l’any. Cal sumar els ingressos de totes les activitats econòmiques, empresarials o professionals que es facin, amb algunes particularitats segons el col·lectiu al qual es pertanyi. Si esperes tenir els mateixos ingressos que el 2022, pots consultar la renda del 2021, agafar el valor del rendiment net deduït i dividir-lo per 12. La forquilla de cotització dependrà d’aquests ingressos mensuals previstos. A partir d’aquí has de calcular una deducció en concepte de despeses: del 7% a nivell general o del 3% en alguns casos d’administradors i socis de societats mercantils.
– Triar la base de cotització: segons els ingressos previstos al mes, pots triar una base de cotització dins d’una de les 15 forquilles preestablertes. Com més gran sigui la base, més pagaràs d’autònoms però més beneficis obtindràs. La base es pot canviar cada dos mesos si varien els teus rendiments. El primer canvi es podrà fer l’1 de març i el màxim seran 6 canvis a l’any per exercici. Els nous autònoms podran demanar una quota reduïda o tarifa plana de 80 euros al mes durant el primer any d’activitat.
Com funciona el simulador? – Un cop entres al web del simulador, el primer que has de fer és consultar la taula de rendiments per veure la teva forquilla de base de cotitzacions. Aquesta és la taula prevista per als pròxims tres anys:
– Has de triar una d’aquestes 15 franges. Recorda que la taula no té en compte les deduccions de despesa:
– Un cop seleccionada una de les 15 franges, hauràs de triar l’import que vols pagar com a base, dins d’una forquilla de mínims i màxims.
Segons la quota que triïs dins d’aquesta franja tindràs més o menys prestacions.
Per exemple, per uns ingressos previstos d’entre 670 i 900 euros al mes, la quota d’autònoms a pagar va dels 260 als 275,40 euros al mes.
La taula et permet veure quina part de la quota de cotització correspon a contingències comunes, professionals, cessament d’activitat o formació professional, uns valors que et poden fer falta en cas d’haver d’accedir a alguna prestació.
La torre actual es construeix l’any 1901 sobre un antic mas d’origen medieval. Antoni Vives i Masiques, copropietari de la fàbrica de Cal Garbat, compra la finca. Les seves inicials figuren a la façana. A principis de segle XX, hi viu el seu gendre, l’Antoni Leal i, per amistat amb els Leal Vives, hi estiueja el poeta Joan Maragall que, segons la tradició oral hi composa el poema La Ginesta (1907). L’any 1928 el doctor Lluís Folch i Torres funda el primer institut frenopàtic de Catalunya, que va ser gestionat per la Generalitat des de 1991, actualment encara manté les seves activitats.
Casa pairal Torremar (1929) d’Antoni Vives Masiques|CEDIDA
Gran edifici de planta quadrangular ubicat al vessant esquerre de la Riera de Salvet, per darrera el castell. Està envoltada de jardí per tots costats i a la part de migdia hi ha terrasses de conreu. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes en el cos central. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Al centre del carener, s’aixeca una torre de planta quadrada amb mirador a la part alta i coberta piramidal. La façana té una composició simètrica a partir de cinc eixos de verticalitat delimitats per les diferents obertures amb molts elements neoclàssics, com un petit frontó a la part superior, trenca-aigües damunt les finestres de planta baixa i pis i una galeria de grans finestrals amb arcs de mig punt a les façanes laterals. Les finestres són de línies trencades més pròpies d’estils posteriors, modernistes, i unes antefixes als angles de la teulada que trenquen la rigidesa del conjunt.
Observacions: La gent gran la coneix amb el mal nom de la Torre Patatera
Quan una institució porta funcionant més de 90 anys en un poble i aquesta és respectada i estimada per tots els seus veïns, l’experiència diu que alguna cosa s’ha fet bé al llarg de la seva història. Torremar a Vilassar de Dalt és un bonic exemple d’una història de complicitat entre la institució i el municipi. Una història llarga, complexa i íntimament lligada a la família Folch.
L’edifici de Torremar és una casa pairal d’influència modernista edificada el 1901 per l’industrial tèxtil vilassarenc Antoni Vives Masiques. Una casa que sense que ningú ho preveiés acabaria sent, a partir de 1928 la seu de l’Institut Torremar, fundat per Lluís Folch i Torres, i que seria únic en el seu gènere a Catalunya fins al 1936, per acollir nens amb tot tipus de problemàtica social. Però com va arribar Folch i Torres a Vilassar de Dalt i a fundar una institució d’aquesta mena?.
L’Oriol Folch, net de Folch i Torres, psiquiatra i durant anys al front de l’Institut Torremar, coneix la història de la institució i del seu avi i encara avui s’emociona en alguns moments del seu relat. “L’avi era periodista i treballava a la Veu de Catalunya, quan Prat de la Riba n’era el director, la seva feina de periodista el va portar una època a treballar a Madrid on va descobrir el món dels “golfillos”, nanos abandonats que vivien pel carrer, i això li va deixar una petjada profunda”.
De tornada a Barcelona, Folch i Torres, un home de sensibilitat exquisida es dedica sobretot a la crítica d’art al diari, i en una inauguració de la temporada del Liceu descobreix una gran quantitat de vailets demanant diners, segon l’Oriol “allò ho va trobar un escàndol i el va remetre als “golfillos” de Madrid. La seva crònica de l’endemà parlava més d’aquests infants desatesos que del Liceu i això tan senzill va ser, sense saber-ho, el detonant de l’inici de la seva carrera cap a Torremar”. Perquè precisament aquella crònica Prat de la Riba la va fer arribar a Ramon Albó, cap de la Junta de Protecció de menors, encarregat oficial d’acollir aquestes criatures per les quals en aquells moments només hi havia dues sortides: la presó o el manicomi. La trobada d’Albó i Folch i Torres va propiciar la creació del Grup Benèfic, de la que Folch i Torres fou nomenat director i en el que van voler replicar una estructura d’una llar, un model absolutament allunyat de la típica institució del moment. Uns espais limitats a 25 nens amb un educador, un mestre i uns vetlladors de nit. I van començar a treballar amb 4 categories: els petits, els prepúbers, els púbers i els nens especials, seria aquest darrer grup el que donaria l’empenta al projecte de Torremar.
Després d’anys de feina al Grup Benèfic, de molts viatges per Europa, copsant les maneres de treballar el tema, i de conèixer els mètodes de Maria Montessori, fins el punt de ser el secretari en el III Congrès Montessori celebrat a Barcelona, Folch i Torres va decidir que emprendria una iniciativa privada perquè les coses s’estaven complicant a Barcelona. “Buscava un lloc que estigués entre mar i muntanya, en mig de la natura, que no fos gaire lluny de Barcelona, per poder acollir a tots aquelles infants que eren espacials – explica l’Oriol – i així va ser com va arribar a Vilassar de Dalt al 1928 i poc a poc va anar portant els nens des del Grup Benèfic, fins el 1931 quan ja els va tenir a tots instal·lats”.
Al 1946 el creador de Torremar moria i agafava el relleu el seu fill Folch i Camarasa, qui va fer una cosa absolutament innovadora, la creació d’un laboratori d’investigació per diagnosticar i classificar els residents, segons l’Oriol Folch “A Torremar hi ha hagut molts nens diferents, especials, algun oligofrènic autèntic i nens simplement justets als que hem pogut incloure en una vida normalitzada sobretot amb molt d’amor”.
La darrera època, amb l’Oriol de director ja no hi havia nens sinó homes. Ell va ser qui va introduir el treball ocupacional amb molt d’èxit ja que tothom hi guanya: els residents, que se senten útils; les empreses i la institució. L’Oriol explica “a partir dels anys ’90 es van començar a emportar als infants perquè les lleis havien canviat i els adults que ens arribaven per a nosaltres comportaven problemàtiques noves, per això vam tenir molta cura en implementar que per sobre de tot hi hagués una estructura física (la casa), unes rutines, una seguretat dels mínims garantits, una feina que els valorés i els hi donés una satisfacció (des de parar taula, a recollir flors, als tallers ocupacionals) perquè això els hi dóna un sentit de vida interior”.
Però els temps canvien, les institucions també i tot plegat va comportar uns problemes econòmics per a mantenir la institució, tot i les moltes reunions i negociacions de la família Folch amb la Generalitat per intentar salvar-la, l’única sortida va ser la compra per part de la Generalitat de la casa pairal qui va fer una concessió de la gestió al Grup Catalònia, una empresa que ja tenia altres institucions del mateix caire.
La satisfacció il·lumina la cara de l’Oriol Folch quan diu “si d’una cosa estic orgullós és que s’ha aconseguit una normalització dels residents de Torremar en el poble, una normalització en el sentit que tothom els sent com veïns, són un col·lectiu que col·laboren en tot i sempre que poden, i són plenament acceptats des dels més petits als més grans dels vilassarencs”.
Joaquim Vives de la Cortada i Rogès, director Escuelas Profesionales del Tribunal Tutelar de Menores de Barcelona, de 1946 a1969|CEDIDA
ASSOCIACIÓ FAMILIES TORREMAR
Torremar avui
L’Institut de Torremar funciona des de 1928, per tant l’any passat va complir 90 anys d’existència. Torremar ha estat vinculat a la vida de Vilassar des de sempre i tothom en el poble ha tingut en algun moment relació amb els seus residents. El centre va ser fundat per la família Folch, que als anys 90 van cedir-lo a la Generalitat. Va ser a partir d’aquest moment quan el Grup Catalònia va assumir la responsabilitat de la gestió.
L’esperit de Torremar sempre ha sigut voler que les persones amb discapacitat fossin el més autònomes possible i que desenvolupessin les seves capacitats. Per això des d’un inici es van crear tallers: horticultura, zooteràpia, sortides, esport i d’altres. Els familiars estàvem contents i tranquils perquè sentíem que els nois i noies estaven en mans de professionals que tenien cura d’ells i gaudien de l’atmosfera creada en el centre.
D’ençà que la Generalitat ha donat la gestió del centre a Eulen, hem viscut situacions d’incertesa pel que fa a la cura dels nois i noies, i a l’inici hem tingut problemes de comunicació amb la direcció del centre. Això ens va portar a crear una associació de familiars /tutors que servís d’eina per posar punts en comú i mantenir una posició unitària tant amb la direcció com amb la Generalitat.
La nostra valoració d’ençà que hem creat l’associació és positiva però encara queden aspectes que ens preocupen força com és l’atenció mèdica dels nois i noies: • No hi ha un metge adscrit al centre, fet que comporta que qualsevol problema mèdic es transformi en una trucada al 061 i en ingressos hospitalaris o visites a urgències de vegades innecessàries. • Problemes amb els acompanyaments a l’hospital: hi ha hagut residents enviats sense acompanyament o que un cop allà, s’han quedat sols. Una persona amb discapacitat sola en un hospital? • La disminució del nombre de treballadors al centre crea moments de tensió i descoordinació.
Volem que la Generalitat faci un seguiment de prop. Torremar no només són els interns i els treballadors, som tots nosaltres, que formem part d’una societat que volem justa i on aquelles persones que tenen una discapacitat puguin viure i gaudir de la vida com tots.
Els Serveis Tècnics Informàtics són tan importants en una empresa o un particular que el teu proveïdor informàtic ha de ser de total confiança.
Això no seria possible sense les solucions, els resultats i els valors propers que Marc Serra ofereix als seus clients.
Marc entent com a qualitat, el conjunt resultant dels valors essencials com tècnic expert per particulars o empresa: professionalitat, confiança, eficiència, proximitat i tracte humà.
MARC SERRA (Acreditat i seriós expert informàtic per a Bellaterra)
BELLATERRA.CAT 