Ai casa tan camperola,
Déu me la guardi de mal!
A l’eixida, tota sola,
veig una malva reial.
Al safareig, de basarda,
batega la llum que mor.
Allí plau, caient la tarda,
berenar d’un préssec d’or.
Travessa l’horta de seda
riera de bells destins,
cenyida de pollancreda
i ungida de quatre pins.
Josep Carner fragment de “Com el Vallès no hi ha res”, Bella Terra Bella Gent (1918)
