– Nom científic o llatí: Hebe speciosa
– Nom comú o vulgar: Hebe, Verònica.
– Família: Scrophulariaceae.
– Origen: Nova Zelanda.
– Arbust de mitjana altura amb fullatge perenne.
– Fulles oposades, senceres, el·líptiques, de color verd fosc.
– Produeix flors blaves, que apareixen en densos raïms terminals.
– Floreix al començament d’estiu o de tardor, segons la varietat, en colors blanc violeta o vermell.
– No suporta el fred, ha de mantenir-se a l’hivern a una temperatura aproximada de 10º C. Necessita la protecció d’hivernacle o cobert en climes freds.
– Conrear en lloc molt lluminós evitant el sol directe a les hores centrals del dia, a l’hivern, també ha de rebre bastant llum a causa del seu caracter perenne.
– L’exposició, en climes secs, és a mitja ombra perquè gaudeixi de major humitat.
– Li perjudiquen les gelades intenses, l’excessiva calor i la sequedat.
– Necessita ambients frescos i humits.
– Necessita sòl lleugerament humits però ben drenats.
– Accepta sòls pobres o mitjanament fèrtils.
– Va molt bé en zones pròximes a la mar, ja que tolera certa salinitat.
– Regar periòdicament en el període de desenvolupament, però és vital evitar l’embassament.
– A l’hivern, mantenir la terra lleugerament humida.
– Abonar quinzenalment fins entrat l’estiu.
– Pot fer-se mitjançant esqueixos a l’estiu, amb temperatura de l’substrat de 20 a 22 º C. Arrelen amb facilitat.
– Possibles problemes són el pugó i el fong oïdi.
Font: Infojardín,
BELLATERRA.CAT 