El Carrer de l’Abat Oliba té una llargada de 450 metres, comença al Carrer Casas i Amigó i finalitza al Carrer de Terranova
Abat Oliba és el primer nom del nomenclàtor de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT
Aquest interessant servei que avui 17 de juny de 2020 inicia el portal sense anim de lucre Bellaterra. Cat, us permetrà esbrinar els detalls de cada nom de cada carrer utilitzant com base el Plànol Oficial de l’EMD de Bellaterra publicat l’any 2010, sota el mandat del president Ramon Andreu
Al no existir cap comissió oficial de Bellaterra que informi al veïnat sobre el nomenclàtor dels carrers del nostre poble, Bellaterra. Cat inicia avui publicacions de l’A a la Z per saber quelcom més sobre els personatges del centenar de plaques dels nostres carrers, places i passatges.
Fa anys que Bellaterra. Cat va fotografiar totes les plaques i va descobrir que alguns dels noms que apareixen al Plànol Oficial de L’EMD, no tenen penjada la seva plaça oficial, i fins i tot tenen noms equivocats.
Plànol oficial de Bellaterra cedit per la nostra EMD de Bellaterra
Els carrers i els seus personatges són un dels detalls més representatius d’un poble, petites peces d’un gran trencaclosques que n’han descrit un tros d’història. Els carrers també són els escenaris protagonistes de la nostra vida. Passejant, esperant un amic, badant o llegint un llibre, més d’un cop ens hem preguntat quin és l’origen del nom d’aquell carrer de Bellaterra.
La nostra EMD de Bellaterra hauria d’aportar més informació pública sobre l’origen dels noms del nomenclàtor, així com explicacions de com i qui decideixen aquests noms oficials dels carrers del nostre poble.
L’Abat Oliva va néixer cap a l’any 971 i va morir a 1046 a l’Abadia de Sant Miquel de Cuixà.
Va ser un monjo benedictí català, considerat el pare espiritual de la Catalunya naixent. Va ser el tercer fill de comte Oliba Cabreta de Cerdanya i Besalú i de la seva dona Ermengarda D ‘Ibar i, per tant, besnét de l’comte Guifré el Pilós. Els seus germans majors van ser Bernat Tallaferro de Besalú, Guifré II de Cerdanya i Adelaida Cadell. A més el seu germà petit, Berenguer, arribaria a ser bisbe d’Elna.
Sent Comte de Berga i Ripoll, va renunciar als seus drets per fer-se monjo al monasteri benedictí de Ripoll, del què va arribar a ser abat.
Posteriorment va ser ungit bisbe de Vic i també abat de el monestir de Cuixà. Gran amic de Sancho III de Navarra, va afavorir els contactes culturals amb Europa. Com a escriptor, se li deuen un important epistolari i diversos poemes encomiàstics en llatí: una lloança de Ripoll, De comitibus, la salutació Ad Gaucilinum, abat de Fleury, etc. Va impulsar des del scriptorium de el gran monestir de Ripoll la cultura del seu temps, de manera que aquell va aconseguir fama de ser el centre primordial de traducció a el llatí dels importantíssims manuscrits àrabs, així com de el grec o llatí. Gràcies a aquesta activitat, i la de molts altres monestirs, es va abonar el terreny intel·lectual de l’Edat Mitjana per facilitar la generació de el Renaixement. De la mateixa manera, Oliba va promoure la creació d’una gran escola de poesia en llatí de biaix goliardesco i d’autors majoritàriament anònims, excepte Juan de Fleury.
Va patrocinar la fundació o reforma dels monestirs de Montserrat (1025), Sant Miquel de Fluvià i Sant Martí de Canigó, i va consagrar nombroses esglésies. Va crear les assemblees de Pau i Treva, germen de les futures Corts catalanes, a les quals assistien nobles i prelats de l’principat. També va establir a Ripoll una de les bibliotecasmás grans de la seva època, reunint a un grup d’il·lustres lletrats que van transcriure un nombre important de còdexs.
Diverses institucions catalanes, sobretot educatives, han pres el nom d’aquest gran intel·lectual en el seu homenatge, entre les quals destaca la Universitat Abat Oliva CEU.
BELLATERRA.CAT 